Les noves tendéncies legislatives envers la resolució de con-flictes familiars a Catalunya: el projecte de llei de mediació familiar

AutorJudith Solé Resina i María Ysás Solanes
CargoProfessores titulars de Dret Civil de la UA.B.
Páginas83-98

I. ANTECEDENTS IMMEDIATS DEL PROJECTE DE LLEI DE MEDIACIÓ FAMILIAR

La Disposició final tercera del Codi de Família sobre el Projecte de llei reguladora de la mediació familiar estableix que «En el termini de sis mesos a partir de l'entrada en vigor d'aquest Codi, el Govern de la Generalitat ha de presentar al Parlament un projecte de llei reguladora de la mediació familiar, sobre les bases següents: a) Confiden-cialitat absoluta del contingut de les sessions de mediació, b) Llibertat de les parts per a apartar-se o desistir de la mediació en qualsevol moment, c) Aprovació judicial dels acords assolits en la mediació, d) Durada màxima del procés de mediació limitada a tres mesos, prorrogables pel mateix temps a petició del mediador o mediadora».

En compliment d'aquesta disposició, el Govern de la Generalitat aprova l'avantprojecte de Llei de Mediació Familiar de Catalunya amb data de 9 de març de 1999. El Projecte és admès a tràmit per la mesa del Parlament el 23 de març de 1999.

A l'exposició de motius es defineix la mediació en els següents termes: «com a institució complexa, aplicable a diferents àmbits, és un mètode de resolució de conflictes, amb intervenció d'una tercera persona imparcial i experta, prèviament sol·licitada i acceptada per les parts, ja sigui a iniciativa pròpia o a indicació d'una autoritat judicial o administrativa, que té com a objecte ajudar les parts i facilitar-los l'obtenció per si mateixes d'un acord satisfactori» i s'afegeix que «si inicialment la mediació es dirigia principalment a la reconciliació de la parella matrimonial-objectiu que no hauria d'abandonar-se- , actualment s'orienta vers l'assoliment dels acords necessaris per a la regulació de la ruptura, com són els relatius a l'exercici de la potestat, a la custòdia dels fills, al règim de visites i als aliments».

En aquesta línia, l'article 79.2 CF recull ja la intenció del legislador de resoldre els conflictes derivats de les situacions de crisi matrimonial mitjançant aquesta institució quan estableix que «si ateses les circumstàncies del cas, l'autoritat judicial considera que els aspectes indicats en l'article 76 encara poden ésser resolts mitjançant acord, pot remetre les parts a una persona o una entitat mediadora amb la finalitat que intentin resoldre les diferències i que presentin una proposta de conveni regulador, a la qual, si s'escau, s'aplica el que disposa l'article 78».

De fet, però, aquest precepte és, tret de la Disposició final tercera, l'única referència a la mediació, en sentit estricte, que es troba en el text del Codi de Família. És sabut que aquest cos legal parla també de «mediació» en seu de l'adopció internacional, quan estableix que «només pot intervenir amb funcions de mediació per a la l'adopció internacional l'organisme competent de la Generalitat» (art. 126), no obstant és clar que aquí s'utilitza aquest terme amb un significat distint d'aquell que recull el Projecte de Llei.

D'altra banda, cal recordar que les lleis d'unions estables de parella i de situacions de convivència d'ajuda mútua ni tan sols esmenten aquesta institució.

II. ELS PRINCIPIS QUE REGEIXEN LA MATÈRIA: LA RECOMANACIÓ DEL COMITÈ DE MINISTRES DEL CONSELL D'EUROPA NÚM. R (98) I, DE 21 DE GENER DE 1998.

El preàmbul del Projecte de llei de mediació familiar adverteix que els principis als quals respon s'identifiquen amb aquells que es formulen a la Recomanació del Comitè de Ministres del Consell d'Europa núm. R (98) I, de 21 de gener de 1998, sobre mediació familiar, que insta els governs dels Estats membres a instituir-la o, si és el cas, a vigoritzar la ja existent.

Els objectius que persegueix la mediació familiar són, segons la Recomanació:

- facilitar la comunicació entre els membres de la família;

- reduir la conflictivitat entre les parts;

- aconseguir acords amistosos;

- assegurar la continuïtat dels contactes personals entre pares i fills;

- reduir el cost social i econòmic que les separacions i els divorcis comporten als estats; i

- reduir la durada o el temps en que les parts es troben en una situació conflictiva. I, en aquesta línia, es fixen els següents principis reguladors d'aquesta institució:

- el mediador és imparcial.

- el mediador és neutral.

- el mediador respectarà el punt de vista de les parts i vetllarà per l'equitat dels acords que aquestes prenguin.

- el mediador no podrà imposar una solució a les parts.

- les condicions de la mediació seran privades.

- les discussions a les que condueix la mediació seran confidencials.

- el mediador haurà d'informar a les parts de la possibilitat de recórrer a un conseller matrimonial o a altres consellers que resolguin conflictes matrimonials o familiars.

- el mediador vetllarà molt especialment pels interessos dels nens i recordarà als pares les necessitats dels seus fills, el contingut de la seva responsabilitat envers la seva cura i la necessitat d'informar i consultar amb els seus fills.

- el mediador tindrà especial cura si hi han antecedents de violència entre les parts o sospita que en pot haver en un futur, en els efectes dels acords que prenguin les parts. En aquest cas pot entrar a considerar si la mediació és apropiada.

- el mediador pot donar informació legal però no consell legal. En aquest punt informarà a les parts de la possibilitat de consultar a un advocat o a altres professionals.

Quant al Projecte de llei de mediació familiar, en compliment estricte de la Recomanació, exposa aquestes línies directrius al Capítol II, que titula «Característiques de la mediació familiar».

Així, l'art. 9 tracta de la voluntarietat de la mediació. Disposa que «la mediació està basada en el principi de voluntarietat, segons el qual les parts no solament són lliures d'acollir-se o no a la mediació, sinó també de desistir-ne en qualsevol moment. La persona mediadora també pot donar per acabada la mediació en el moment que apreciï en alguna de les parts la manca de voluntat d'arribar a un acord o que la continuïtat de la mediació és inútil».

L'art. 10 estableix la imparcialitat del mediador en els següents termes: «La persona mediadora té el deure de la imparcialitat en mèrits del qual ha d'ajudar els participants a assolir els acords pertinents sense imposar ni prendre partit per una solució o mesura concreta».

L'art. 11 parla de la cofidencialitat de la mediació. Estableix que «En la mesura que en el curs de la mediació es pot revelar informació confidencial, la persona mediadora i les parts han de mantenir el deure de confidencialitat en relació amb la informació que s'hi tracti. En compliment d'aquest deure les parts es comprometen a mantenir-ne el secret i, per tant, renuncien a proposar la persona mediadora com a testimoni en cap procediment que afecti l'objecte de la mediació i també la persona mediadora renuncia a actuar com a perit en els mateixos casos. No està subjecta al deure de confidencialitat establert per l'apartat 1 la informació obtinguda en el curs de la mediació que: a) No és personalitzada i s'utilitza per a finalitats de formació o recerca; b) Comporta una amenaça per a la vida o la integritat física o psíquica d'una persona».

Per últim, l'art. 13 estableix el caràcter personalíssim de la mediació dient que «les parts han d'assistir personalment a les reunions de mediació sense que puguin valdré s' de representants o intermediaris.

Però a aquests principis se n'afegeixen encara dos més que es recullen en les Disposicions Generals (Capítol I). D'una banda, s'estableix la necessitat de que els acords que s'adoptin es refereixin a matèries de dret dispositiu (art. 4.1); i, d'una altra, es proclama l'obligació de prioritzar l'interès superior i el benestar dels fills (art. 4.2).

Així doncs, sembla que el Projecte compleix amb el contingut de la Recomanació, per la qual cosa, en aquest sentit ha de ser objecte d'una valoració positiva.

III. L'ÀMBIT D'APLICACIÓ DE LA MEDIACIÓ FAMILIAR

L'àmbit d'aplicació de la mediació, que es preveu en el Projecte, és el que s'especifica a l'art. 3 de la manera següent: «Estan legitimades per instar la mediació familiar que regula aquesta Llei les persones que s'expressen seguidament per a la solventació de les situacions conflictives que també s'hi indiquen: 1. Persones unides pel vincle matrimonial, a) En les crisis de convivència sorgides abans de la iniciació de qualsevol procés judicial, per tal d'arribar als acords necessaris que evitin el trencament, o, en un altre cas, per canalitzar el conflicte per la via judicial del comú acord, b) En l'elaboració dels acords necessaris per a l'assoliment del conveni regulador de la separació o del divorci contenciosos, c) En l'establiment de les mesures i efectes de les sentències de nul·litat de matrimoni civil o de l'homologació de les sentències eclesiàstiques de nul·litat de matrimoni canònic, d) En el compliment i execució de les sentències recaigudes en els procediments de separació, divorci o nul·litat de matrimoni civil i de les resolucions dictades en l'homologació de sentències canòniques de nul·litat de matrimoni, e) En la modificació de les mesures establertes per resolució judicial ferma, per raó del canvi de circumstàncies. 2. Persones que formin una unió estable de parella, regulada per la Llei 10/1998, de 15 de juliol, en les qüestions que facin referència als fills comuns menors d'edat o discapacitats, tant en el curs de la convivència, amb motiu de la ruptura, com també després d'aquesta. 3. Persones que formen parella no subjecta a la indicada Llei 10/1998 o que no conviuen, en aquelles qüestions que sorgeixen en l'exercici de la potestat respecte dels fills comuns».

El Projecte distingeix, així, tres possibles àmbits d'aplicació de la mediació.

El primer es concreta en els conflictes derivats de les situacions de crisi de convivència que tenen lloc en les famílies matrimonials. Aquí, es pretén que el mediador intervingui en tots i cadascun dels diferents supòsits que es poden donar. I és que encara que no es fa una remissió general a...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR