Notícies

Páginas:100-106
RESUMEN

Acte central de commemoració del 50 aniversari de la Compilació del Dret Civil de Catalunya. Presentada la nova etapa de LA NOTARIA.

 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO

Page 100

Acte central de commemoració del 50 aniversari de la Compilació del Dret Civil de Catalunya

El passat 21 de juliol va tenir lloc, dintre de la programació del Col·legi Notarial, l’acte central de commemoració del 50 aniversari de la Compilació del Dret Civil de Catalunya. El Col·legi va culminar, d’aquesta manera, la celebració d’aquesta destacada efemèride que s’ha celebrat, al llarg de tot l’any, a diverses ciutats catalanes. La inestimable aportació al text dels notaris més il·lustres de l’època, la tasca dels quals ha estat destacada tant per l’Administració com per les principals institucions jurídiques d’àmbit autonòmic i estatal, ha centrat novament l’atenció en la important contribució del notariat a un document la repercussió del qual va transcendir l’àmbit legal per endinsar-se en el social i constituir ja part de la història.

L’acte va comptar amb la presència de la consellera de Justícia, Montserrat Tura, i la presidenta del Tribunal Superior de Justícia, M. Eugènia Alegret, així com de nombrosos representants de la societat civil catalana. Va exercir de presentador el destacat periodista Josep Cuní, director del programa matinal de TV3 líder d’audiència a Catalunya, que va aportar la visió i repercussió social de l’esdeveniment.

Robert Follia, notari i exdegà del Col·legi, va ser l’encarregat de pronunciar la conferència “Significat i importància de la Compilació”, en què va fer un ampli repàs a l’extens i ardu procés d’elaboració de la Compilació. Com a brillant continuador de la tasca iniciada per la generació de la Compilació, va remarcar que atesa l’època en què es va

Page 101

publicar, va ser un text fonamental per a la conservació del dret català i en va permetre el desenvolupament posterior. Fent un breu repàs a la història, va exposar que, després de la Guerra Civil, el dret català estava totalment esmortit. Va ser en el Congrés de Saragossa de 1946 on es va començar a gestar el text, en una trobada que pretenia compilar les institucions forals o pròpies dels diversos territoris amb la finalitat d’aconseguir un Codi civil de caràcter general. Però el resultat va ser que les compilacions que es van redactar en aquell moment van quedar ja com a definitives. L’any 1947 es va crear una comissió, formada per 37 membres, encarregada de redactar l’avantprojecte de Compilació; un avantprojecte que, ja abans d’aprovar-se, va ser utilitzat pel Tribunal Suprem en la sentència de 23 de novembre de 1955, on assenyalava que “tot i que encara no tingui rang de norma legal, marca una orientació legislativa autoritzada”.

El text va passar a la Comissió de Codificació que, després de diverses sessions, el va modificar substancialment. Va ser llavors quan va passar a les Corts i es va crear una comissió a Catalunya, integrada entre altres pels notaris Porcioles, Roca Sastre, Faus Esteve i Figa Faura, els quals van introduir la majoria d’esmenes al text que va ser finalment aprovat el 21 de juliol de 1960. Arran de la publicació, es van publicar nombroses conferències i diversos llibres i es va començar a estudiar a la Universitat. Es va començar també a aplicar-se el dret català a les sentències de l’Audiència territorial de manera progressiva.

Finalment, Follia va concloure afirmant que “l’èxit de la Compilació rau en el fet que es tracta d’un text ben fet, ben ordenat, redactat amb molt bona tècnica jurídica i amb un gran sentit pràctic, que conserva el més important i modifica allò que era necessari modificar, i aclareix moltíssim el sistema de fonts”.

Per la seva part, Joan Carles Ollé, degà del Col·legi Notarial de Catalunya, va destacar “l’extraordinària qualitat jurídica de la Compilació, redactada per una generació de juristes de primeríssim nivell”. A més, va manifestar que “és un dels moments més àlgids de la història de l’escola jurídica catalana”, i va afirmar que “aquest text va establir les bases del dret català modern”. Va comentar que la implicació del notariat en la defensa i l’elaboració del dret civil català ha estat clau en diverses etapes de la història de Catalunya, tal com han destacat diversos autors, entre ells Jaume Vicens Vives i Johnn Elliot. Va voler recordar també la intervenció decisiva d’il·lustres representants de la comunitat jurídica com l’eminent civilista espanyol José Castán Tobeñas, que havia estat degà del Col·legi de Madrid, el president de la Junta de degans Eduardo López Pálop i el degà de Col·legi d’Advocats de Barcelona Francesc de Condomines, i posteriorment en la seva intervenció va aprofundir en els quatre notaris clau en la Compilació: Ramon Faus, Lluís Figa, José M. Porcioles i Ramon M. Roca Sastre, màxims artífexs d’aquesta obra...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA