Notes sobre el llibre de les costums de tortosa

AutorCarles Duarte i Montserrat
Páginas23-25

Page 23

Una de les constatacions més sorprenents que ens ofereix l'estudi minuciós del notable manuscrit de 1272 del Llibre de les Costums de Tortosa és la presència de formes d'origen aragonès i castellà.

N'hi ha algunes que apareixen diverses vegades i gairebé les podríem qualificar d'habituals, com és el cas de la forma manifiest/a, que trobem en fragments de lectura clara com els següents: «E és manijiesta cosa que si alcun deutor s'obligarà al veguer» (foli 32r, 26b), «Certa cosa és e manifiesta» (foli 83v, 14-15a) o «Certa cosa és e manifiesta quels béns del pare e de la mare mors entestatz» (foli 98r, 5-6b),

Altres formes es troben de manera més excepcional, però no per això sobten menys. És el cas de companyero. «en cosa comuna que sia de dos o de plus, a fforsa de sos companyeros negun dels altres no pot ne deu metre ne posar alcuna servitut» (foli 95r, 8-9a)1 o, potser menys contundent (lapsus per hui ???), de hoy: «per oy tot dia vos en posatz ab él o-n fermatz dret o us en pugiatz en la Çuda» (foli 74v, 22a).2

Afegim-hi, encara, termes com delant: «deu venir delant lo veger e dir» (foli 21r, 16a) o «e lo demanador dirà delant lo júgie» (foli 73r, 5a), por: «e posseyran o por engan o lexaran o poseyr» (foli 40v, 8a), «o li serà alcavot o farà por él alcuna legiera» (foli 49r, 4a) i, més dubtós, dudadan: «los ditz ciudadans e habitadors de la dita presó ensà» (foli lv, 4-5a).

Aquestes formes sorprenen sobretot pel fet que el text reprodueix en general un català3 plenament genuí i propi de l'època.

Page 24

Les hipòtesis que podem bastir per a l'explicació d'aquest fenomen són diverses: a) la presència de famílies d'origen aragonès a la Tortosa del segle xni (confirmada pel mateix manuscrit en descriure els carrers de la ciutat: hi trobem, per exemple, un Joan Lopiz —3v—, un Pere Domingo —3v—, un Miquel de Calatayú —3v—, un Belido —3v—, etc; aquest podria ser també el cas de Pere Gili —2r, 6a— o Pere Gil —2r, 19a—, un dels dos notaris encarregats de la preparació del codi transcrit) —que s'integraven en un nucli o poblament força heterogeni, on trobem cognoms com Garídel, 3v, o Renaldi, 3v—, podia haver afavorit l'extensió de mots aragonesos.

  1. L'escrivà podia haver estat d'origen aragonès (descendent d'aragonesos o directament provinent d'Aragó) o, més improbablement, castellà (tot i que la forma boy no és postulable com a aragonesa).

  2. El redactor o transcriptor del text es podia haver format en una escola jurídica aragonesa o castellana. Tinguem en compte, posem per cas, el text de Las Siete Partidas, codi jurídic elaborat sota la direcció del rei de Castella Alfons X el Savi, que tingué dues redaccions elaborades (1256-63 i 1265) amb poca antelació respecte al manuscrit que comentem, o la compilació dels Furs d'Aragó, de 1247.

Ara bé, existeixen proves ben clares que aquest manuscrit va ser transcrit per l'escrivà des d'un altre manuscrit, segurament de lectura poc clara; altrament no es comprenen diversos tipus d'errades que hi veiem: repeticions d'un mateix fragment —basti com a exemple el que trobem al foli 31v, amb una nota marginal «vacat» í una nota al peu de la pàgina «usque rasere»—, salts —de vegades esmenats amb la transcripció al marge del text que hi falta; n'hi ha de més curts, com el que descobrim al foli 19r «la venda de val e és ferma», o més llargs, com el que es transcriu en nota marginal al foli 23r, etc.— i formes que palesen una lectura vacil·lant o insegura —com la forma poxens, esmenada en el mateix manuscrit per pexeres, 9r, o matèria, esmenada encertadament en el manuscrit, amb una lletra contemporània a la del text, per manera, d'acord amb el sentit lògic que l'escrivà no va copsar i que distorsionà una mala lectura de l'original del qual copiava, 11r, o Guillelmi de Monterano, 28r, aplicada a Guillem de Montcada, amb una evident mala lectura de Montecatano o Monthecateno, com apareix en un altre fragment del mateix manuscrit. L'existència d'una redacció anterior queda corroborada també per la presència en el ms. del costum de troba de captiu aplicat a unes fronteres superades clarament l'any 1272.4

Aquestes dades ens fan pensar com a hipòtesi més probable en una intervenció d'un escrivà que coneixia bé el català però que tenia corn a Llengua materna o habitual l'aragonès, o el castellà, la qual cosa originà que a l'hora de copiar a partir d'un manuscrit anterior introduís inconscientment formes no catalanes que desapareixeran en les versions posteriors del mateix text.

Page 25

Completem aquestes notes amb una relació de primeres documentacions catalanes de mots jurídics no incloses en el llibre que hem publicat recentment sobre aquest mateix tema,5 amb indicació de si han estat recollides (sense asterisc previ) o no (precedides d'un asterisc) pel Diccionari català-valencià-balear6 o pel Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana:7

Abentestat (9Bv, ll-12a)

Allargament 'dilació' (80v, 2b)

Anador (88r, 3b)

*Antecessor (89r, 34a)

Assessor (76v, 21b)

Codicil (75v, 6b), codecil (86r, 15a) i condicil (88v, l-2a)

Cohereu (98v, 18a)

Compromissari (69v, 3-4a)

Conàrbitre (69v, 7b)

*Conclosíó (74r, 16-I7a)

Confés (72r, 13b)

*Consentiment (76r, 3b)

*Contestació (83v, 13-14b)

*Corrumpiment (99v, 16-17b)

Corrupció (99v, 13-14b)

Definitiu —sentènciadefinitiva— (74r, 13b)

Delegació (77r, l-2b) *Despoderar (66r, 12b)

Dilatori —excepció dilatòria— (76r, 28b)

Emblar (100r, 1516b)

*Encantar 'subhastar' (99v, 18a)

*Enterlocutori —sentència enterlocutòria— (74r, 14b)

*Enterrogació (73v, 21b)

*Enterrogar (78v, 4b)

Entestat 'intestat* (98v, 8b)

*Excomunicar (76r, 9-10b)

*Falsia (74r, 7a)

*Fugent (98v, 3-4a)

Fuita (9Sv, 9a)

Guarencia (98v, 12-13b), primera documentació en aquesta forma

Interlocutori, vegeu enterlocutori

Interrogació, vegeu enterrogació

Interrogar, vegeu enterrogar

Intestat, vegeu entestat

Jurisdicció (69v, 2-3a)

*Lladronia (70v, 8b)

Menyscapte (70r, 2a)

*Menysvalença (70r, 3a)

*Pacció (95v, 8a)

Paga, fer —(80 v, 19a), primera documentació de la construcció

*Partició (98v, 9b)

*Partió (99r, 18b), venir a partió (100v, 1344a)

*Pignorament (67v, 2-3b)

*Preàmbula (101r, 2-3b)

Prestador (lOlv, 8a)

*Procés (del plet) (68v, 28b)

Pronunciar (sentència) (69v, 2a)

Reec 'risc' (90v, 4-5a)

Reparament (89r, 12-13b)

*Sentenciar (75v, 6-7a)

*Successeir (98v, 13a)

*Trespassament (69v, 4a)

Usus de fruit i variants (85 i 86), recollit en textos anteriors en alguna de les variants

*Venidor (88r, 4b)

-------------

[1] A l'ed. Oliver (B. Oliver, Historia del Derecho ets Catalana, Mallorca y Valencia. Código de las Costumbres de Tortosa, vol. IV, Madrid 1881) «companyons», p. 139.

[2] El mot hoy no pot ser aragonesisme i l'hem de considerar, com a manlleu, castellanisme. Per a l'aragonès medieval, vegeu, per exemple, el treball J. Reidy Fritz, Documentos notariales aragoneses 1258-1495, Estudio lingüístico, Pamplona (Diputación Foral de Navarra) 1977.

[3] El manuscrit l'anomena pla o romanç en el fragment següent: «en plan o en romans diran», foli 55v, 16b.

[4] Vegeu Jesús Massip, La gestació de les Costums de Tortosa, Tortosa (Consell Intercomarcal de les Terres de l'Ebre) 1984, ps. 226-227 i passim.

[5] Carles Duarte i Montserrat, El vocabulari jurídic del Llibre de les Costums de Tortosa (Ms. 1272), Barcelona (Escola d'Administració Pública de Catalunya) 1985.

[6] Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll, Diccionari català-valencià-balear, Palma de Mallorca (ed. Moll) 1926-1968.

[7] Joan Coromiíyes, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Barcelona (Curial Edicions Catalanes) 1980 i ss.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR