Notariat avui
| Autor | Palmira Delgado Martín |
| Cargo | Degana del Col·legi Notarial de Castella-La Manxa |
| Páginas | 9-12 |
Page 9
Recentment, hem assistit a l’obertura oficial dels actes commemoratius del 150 aniversari de la Llei del Notariat. És, per tant, gairebé una obligació reflexionar sobre l’excepcional longevitat d’aquesta norma i les característiques intrínseques que en permeten l’aplicació i vigència en l’actualitat.
Com s’ha assenyalat en aquesta mateixa revista, un dels secrets del seu èxit és que diu poc, ja que estem parlant de només 48 articles. Això no implica que el contingut no sigui important, sinó tot el contrari, el contingut és fonamental, atès que és la base d’un dels dos pilars del nostre sistema de seguretat jurídica preventiva; però es tracta d’una norma concisa i breu, gairebé es diria que espartana. En definitiva, la Llei del Notariat és fruit d’un temps passat on l’estabilitat jurídica era un valor apreciat i en el qual la tècnica d’elaboració normativa, llei fonamental i reglament de desenvolupament, no era objecte de discussió, sinó d’acatament general.
No obstant això, entenc que és molt més útil dur a terme una visió crítica analitzant la situació actual del notariat i les nostres perspectives de futur que lloar-ne les qualitats i, per tant, fer una rememoració del passat.
Espanya, en aquests 150 anys, ha canviat radicalment, tant des d’un punt de vista jurídic com social. En els temps de promulgació de la Llei del Notariat, com assenyala Enrique Brancós, la producció agrícola representava el 70 per cent de la total; el sector primari ocupava dos terços de la població activa; en ciutats de més de 50.000 habitants vivia el 16 per cent de la població. L’analfabetisme en aquella època rondava el 70 per cent de la població i tot just existien llicenciats en lleis. Avui dia només està ocupat en l’agricultura el 5,3 per cent de la població, la despoblació de l’àmbit rural és un problema social, els llicenciats en dret superen els 150.000 i l’analfabetisme en les noves generacions ha quedat pràcticament eradicat.
Quant al notariat, la seva evolució en aquests anys com a conseqüència de l’evolució social, tècnica i jurídica, és un tema reiterat fins a gairebé convertir-se en un punt comú. Però, realment hem canviat tant? Se sol dir que mantenim la nostra essència i només adaptem els mitjans tècnics del nostre exercici professional. Així, habitualment diem que hem incorporat les noves tecnologies a la nostra forma de treballar: de la ploma, al bolígraf, a la fotocopiadora i a l’ordinador. Els avenços tecnològics també ens han permès aprofundir en les nostres relacions amb l’Administració, passant d’uns índexs en paper amb una eficàcia pràcticament només a efectes interns col·legials, i que encara jo elaborava a mà personalment l’any 1990, a la totpoderosa connexió, a través d’Ancert, amb totes les Administracions Públiques, al Gran
Page 10
Germà del servidor Platón i a la OCP. Avui dia ningú discuteix la necessitat d’aquesta evolució, ni tan sols la seva oportunitat, però tampoc es pot negar que aquesta, hiperdesenvolupada, pot arribar a afectar l’essència de la nostra funció. Del fet que la funció fa l’òrgan podríem passar al perill que l’òrgan faci la funció.
I em pregunto si això és tot, si amb aquests èxits podem quedar instal·lats en l’autocomplaença. I entenc que no. La societat no només ha evolucionat tècnicament, sinó que ha canviat radicalment en aspectes essencials, i al meu entendre això comporta una obligada evolució essencial del notariat.
La globalització, la internacionalització, no només de la vida econòmica sinó fins i tot de la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba