«La fe pública del Notari és una de les coses més sòlides i socialment acceptades que hi ha al nostre país»
| Autor | Sandra Purroy |
| Páginas | 24-30 |
Page 24
Nascut a Binèfar (Osca) l’any 1950, va estudiar Dret a les universitats de Lleida i de Barcelona i va ingressar a la carrera judicial l’any 1987. Ha exercit sempre a Catalunya, tot essent el seu primer destí el Jutjat núm. 3 de l’Hospitalet de Llobregat i, l’any següent, el Jutjat d’instrucció núm. 22 de Barcelona.
L’any 1993, ingressà a l’Audiència Provincial de Barcelona com a Magistrat de la Secció 10a, fins al 2000, any en el qual esdevingué Magistrat-President de la Secció 6a. Membre de l’associació Jutges per la Democràcia, de la qual fou portaveu, des de l’octubre de 2010 és President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Page 25
P: Ara fa dos anys que va assolir la Presidència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En aquest període, quins dels objectius acomplerts destacaria i quins són els principals objectius a curt, mig i llarg termini?
R: Crec que hem fet un esforç per aconseguir la presència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, tant en l’àmbit organitzatiu com, sobretot, en el representatiu, com a símbol de govern judicial a Catalunya. Ens hem implicat força en la societat civil, en el sentit més ampli de la paraula. Tant jo, personalment, com els presidents de les audiències i dels equips que em donen suport hem fet un esforç per aconseguir tenir una presència constant en totes les institucions, per interactuar amb totes elles, siguin de caràcter social, veïnal o jurídic, tot buscant sempre una retroalimentació. Nosaltres els hem demanat què era el que creien que faltava i hem actuat en conseqüència; n’hem obtingut molta informació. En aquest punt, hem avançat força. Pel que fa al fet de ser una Justícia moderna, una Oficina Judicial moderna, encara estem força lluny del que seria no ja òptim, sinó raonable o mínimament acceptable. Encara estem per sota del que seria acceptable. En l’àmbit de la Justícia, el problema que tenim és que sovint es pensa que està en mans del President o de la Sala de Govern, però els mitjans materials i les competències depenen, en aquest cas, de la Generalitat de Catalunya, o en el cas dels secretaris, del Minis-teri. De manera que hi ha la concurrència de diferents administracions, cosa que mai no és fàcil, perquè els criteris de prioritats no sempre coincideixen i la funció coordinadora de la Presidència, malgrat els esforços, no sempre és atesa. Per tant, en aquest punt, estem treballant-hi cada dia, però encara tenim moltes coses a fer. Aquest no és el millor moment, perquè, amb la manca de capacitat econòmica per part de les administracions, la conseqüència és molt clara i els criteris de prioritats de l’Administració no necessàriament coincideixen amb els nostres.
P: Com afecta la manca de recursos de l’Administració en aquest moment?
R: La Justícia és una prioritat, però no ho és tant com la sanitat o d’altres. Això és evident i ho hem d’acceptar. El que estem intentant des de la Sala de Govern és utilitzar, amb els nostres mitjans, tots els recursos imaginatius possibles per millorar una mica la resposta i, sobretot, allò que depèn exclusivament de nosaltres mateixos: millorar la manera de fer, el tracte o el compliment de certes normes de conducta per part dels jutges, dels secretaris i dels funcionaris. En aquest punt sí que collem més, perquè això sí que ho podem fer i els mitjans no són tan importants.
Pel que fa al fet de ser una Justícia moderna, encara estem per sota del que seria acceptable
P: En ocasions, s’ha mostrat molt crític amb la manca de recursos de la Justícia catalana, accentuada des de fa un cert temps per la crisi actual. Quin és l’estat actual dels jutjats a Catalunya?
R: La situació és força millor que anys enrere, però el seu horitzó encara no està al nivell de satisfer la demanda dels ciutadans.
P: Creu que és una qüestió conjuntural, ocasionada per l’actual crisi, o bé és una qüestió que va més enllà?
R: En l’àmbit de la Justícia, tradicionalment sempre hi ha hagut una manca de mitjans, per bé que és veritat que en els darrers vint anys s’han fet grans esforços econòmics i la situació ha millorat substancialment. No té res a veure l’Administració de Justícia d’avui dia amb la que hi havia llavors, això ho ha de saber el ciutadà, com també ha de saber que l’aparell en general, i els jutges en particular, està resolent els problemes del país. És evident que no ho fem amb la celeritat que ens és demandada, però sí que ho fem amb uns criteris raonables en termes comparatius respecte d’altres països del nostre context. No crec que es pugui dir que la Justícia espanyola és pitjor que la d’altres països del nostre entorn, ni de bon tros. Evidentment, es pot millorar i s’ha de millorar molt més, perquè el ciutadà espanyol i el català demanden una Administració de Justícia més moderna, que ara per ara nosaltres -i em refereixo a l’Estat, sigui el Govern o la Generalitat- no els podem oferir, perquè estem limitats per les condicions econòmiques, en aquests moments. I també és veritat que vam començar sota zero i arribar a aquest límit costa més.
P: Per tant, és necessària una reforma global de la Justícia? La Nova Oficina Judicial es pot entendre així?
R: El que és claríssim és que l’ordre judicial tenia una estructura en la qual, al capdavant de tot, hi havia el Jutge. I aquesta estructura, en aquests moments, ja no només no era legalment adequada -ja hi ha hagut una última modificació de llei al respecte-, sinó que era, sobretot, organitzativament nefasta, ja que això tenia un cert sentit en moments històrics precedents, però no en una societat moderna com l’actual. És evident que la idea que el Jutge es dediqui exclusivament als aspectes que són d’àmbit jurisdiccional i que l’Oficina depengui d’uns altres és una bona idea. Una altra qüestió és que en aquests moments hi pugui haver conflictes que s’han de solucionar, però, en tot cas, la idea que hi hagi una estructura organitzativa moderna, d’oficina, i que posteriorment al Jutge se li doni l’assumpte perquè faci la funció purament jurisdiccional és bona. En aquesta línia ha d’anar la Justícia moderna. Això vol dir, en definitiva, que finalment hi haurà un canvi substancial respecte de l’estructura piramidal que hi havia, amb un Jutjat i un Jutge al capdavant de tot plegat, i amb tota una Oficina amb uns mecanismes molt vells.
És una bona idea que el Jutge es dediqui exclusivament als aspectes que són d’àmbit jurisdiccional
Els jutges ni en sabem ni n’hem de saber, d’organització; del que hem de saber és de Dret, de Justícia, de tot allò referent a l’àmbit judicial...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba