La normalització lingüistica al món del comerc I la industria, els documents administratius

AutorCaries Duarte i Montserrat
CargoCap de la Secad d'estudis de ¡lengua catalana i Ilenguatge administratiu de PEscola ¿'Administrado Pública de Catalunya
Páginas241-246

Page 241

Senyores, senyors.

Abans de res vull expressar el meu agra'iment al Sr. Ramón Santesmas-ses i Mestre, com a President de la Cambra Oficial de Comerc i Industria de Lleida, per la invitado que m 'ha estat feta per presentar aquesta conferencia com a acte de cloenda del I Curs de Ilenguatge administratiú í comercial organitzat per la Cambra.

I agraeixo de manera especial aquest oferiment perqué em dona la pos-sibilitat de tractar d'un tema que considero d'una gran importánría i de fer-ho davant d'un públic ben apropiat.

En el procés de conformado del regina democratic a l'Estat espanyol Catalunya va reivindicar la satisfácelo de l'aspiradó histórica, profunda i irrenundable al reconebeement i al pie exerdei de la seva identitat.

Sens dubte un dels vessants básics en qué es manifesta aquesta identitat és el fet de teñir una llengua propia.

La Constitució de 19 de desembre de 1978 reconeix explicitament la pluralitat lingüística de l'Estat i encomana ais Estatuís d'Antonomia la determinado del regim d'ofidalitat per a les llengües de PEstat, llevat del castellá, del qual s'ocupa expressament la Constitudó.

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya, de 18 de desembre de 1979, que és una llei orgánica de l'Estat i que, amb la Constitudó i els altres Estatuís, configura l'anomenat bloc de constitucionalitat, estableix que «la llengua propia de Catalunya és el cátala» i que «l'idioma cátala és l'oficial de Catalunya». Una regulado semblant trobem a l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana i al de les liles Baleare i la trobem a faltar en el cas Page 242 del cátala a l'Estatut d'Autonomía d'Aragó. Un cas a part és el d'Andorra, estat en que el cátala és Túnica llengua oficial.

Del bloc constitucional es desprén, dones, un marc legal en materia lingüística que atorga una preeminencia al castellá peí fet de ser llengua oficial en tot el territori estatal i alhora una preeminencia a Catalunya de la llengua catalana peí fet de ser declarada llengua propia i, dones, primera de les dues llengües oficiáis a Catalunya.

Aquest principi de considerado del cátala com a llengua propia, el tro-bem reflectit també a la Llei de Normalització Lingüística a Catalunya, de 18 d'abril de 1983, la qua!, a mes de reiteradlo amb carácter general, l'enun-cia aplicat a l'ensenyainent, a l'administrarió de la Generalitat, l'adminis-tració territorial catalana i l'adrninistradó local, i el reconeix ben clarament a la toponimia en definir que «els toponims de Catalunya, excepte els de la Valí d'Aran, teñen com a única forma oficial la catalana».

Les previsions de la Constitució i de l'Estatut d'Autonomia en materia lingüística han exigit i continuaran exigint un esforc per estendre el conei-xement i l'ús de la llengua catalana fins ais nívells que corresponen a una llengua estatuida com. a propia i l'oficial de Catalunya. En aquest procés de normalització les institudons autonómica i locáis teñen una responsabilitat singular, definida en les normes legáis, de capdavanteres i impulsores, peró és ben cert que una modificado tan substandal dels comportaments socials en el vessant Iingüístic com la que comporten la Constitudó i l'Estatut re-quereíx el compromís i la participado de tots els estaments socials i del conjunt de la poblado.

Dins del teixit social, el món del comeré, i de la industria, com a compo-nent dínámic i actiu de la vida col-lectiva, ha comencat ja a assumir, i ha de continuar assumint encara amb mes decisió, la se va responsabilitat en el procés de normalitzadó, I cal que ho faci en tots els aspectes de la seva activitat: la retolació interna i externa, la publicitat en els mitjans de comunicado, la documentado escrita i els impresos, l'atenrió oral ais clients, les reladons laboráis i la seleccíó del personal i les comunicacions amb les administracions publiques (cf., a mes, els articles 3.4 i 15 del Decret 107/ 197, de 13 de marc, peí qual es regula l'ús de les Dengues oficiáis per part de l'Administració de la Generalitat).

Cal teñir en compte, a mes, l'increment considerable constatat en el coneixement de la llengua catalana. Recordem que, segons les dades extre-tes del padró municipal de 1986, un 90,4 % dels résidents a Catalunya entenen el cátala. Aqüestes dades encara son mes contundents a les comarques de ponent on el percentatge de poblado que en ten el cátala arriba al 96,3 % i el de la poblado que sap parlar el cátala és del 82,8 %, en con-trast amb el 64 % per a tot Catalunya. Afegim-hi que les comarques amb un percentatge mes alt de persones que entenen el cátala son les Garrigues i el Pallars Sobirá (amb mes d'un 98 %). Aqüestes dades sodolingüístiques no s'adiuen amb els índexs de presencia efectiva de la llengua catalana enPage 243 l'activitat comercial i industrial i ens han d'esperonar a intensificar-la, sobre-tot si teñirá en compte, com demos tren l'experiéncia i els estudis realitzats (per exemple en una enquesta realitzada per ECO Catalunya per encárrec de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat s'obté un 74 % de respostes de valorado clarament favorable a la retoladó dels co-mergos en cátala, un 22 % de respostes de valorado indiferent i només un 4 % de valorado negativa), que aquesta presencia no genera cap tipus de rebuig, ans al contrari és rebuda amb simpatía i com un fet natural, fins i tot entre aquells sectors, minoritaris a les terres de Lleida, de persones que encara no saben parlar cátala. Recordem que l'art. 2.1 de la Llei de Normalització Lingüística defineix el dret dels ciutadans a «adrecar-se en cátala (...) a les empreses publiques i privades (...), desenvolupar en cata-lá les activitats professionals, laboráis».

L'administrado autonómica i local no pot restar passiva en la tasca de normalització en el comerc i la industria i l'afavoreix amb la creado de servéis municipals de cátala (a hores d'ara n'hi ha a Agramunt, Guissona, el Pallars Jussá i el Pallars Sobirá, la Seu d'Urgell i Solsona) i de centres de normalització lingüística (actualment n'hi ha a la Valí d'Aran), amb Pedido i la distribució de vocabularis i cartells sobre activitats comerciáis (léxic de bars, perruqueria, ferreteria, fruites i verdures, automóbil,..), etc. Pero, a mes d'aquestes accions, ha adoptat un seguit d'acords i de normes adrecades a facilitar l'extensió del cátala en el comerc i la industria. Potser la darrera d'aquestes disposicions és l'Ordre del Conseller de Cultura de la Generalitat, de 25 de gener de 1988, publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del dia 5 de febrer, per la qual es convoca un concurs públic per a la concessió de subvendons a entitats sense finalitat de lucre i a empreses privades per inidatives adrecades a augmentar la presénda pública de la llengua catalana, convocatoria per a la qual s'ha previst un termini de presentado de sol-licituds que acabará el dia 5 d'abril. Pero aquesta Ordre, que té com a antecedents directes una altra Ordre de 5 de maig de 1987 i una convocatoria de 23 d'octubre de 1986, s'inscriu dins d'un conjunt mes ampli de disposicions que inclouen acords de corporacions locáis, com els ajuntaments de Berga, Sant Feliu de Llobregat o Olot, que, basant-se en l'article 25.2 de la Llei de Normalització Lingüística a Catalunya, conce-deixen reduccions o exempdons d'obligacions fiscals per la retolació comercial en cátala, normes sobre etiquetatge, etc.

Pel que fa a l'etiquetatge, recordem que el Decret 389/1983 estableix la possibilitat d'etiquetar els productes comerciáis només en cátala, possibi-litat reconeguda peí Tribunal Constitucional a la sentencia de 19 d'abril de 1988 quan declara constitudonal aquesta previsió de l'esmentat decret, contra la qual el Govern de l'Estat havia interposat recurs. En el mateix sentit, el Decret 10/1987 disposa que «l'etiquetatge obligatori dels productes pirotecnics que es comercialitzin a Catalunya s'haura de redactar neces-sáriament en cátala o en castellá indistintament o bé en ambdues UengüesPage 244 al mateix temps». Podem esmentar també coi» a norma estatal el Reial Decret 418/1987, sobre les substancies i els productes que intervenen en l'alimentació dels animáis, que disposa que «per a la tramesa a d'altres Estats membres de la cee, les etiquetes i la documentado corresponent estaran redactades com a mínim en una de les llengües oficiáis del país des-tinatari. La tramesa a Espanya per part d'altres Estats membres exigirá que les indicacions que figurín en les etiquetes o documenta estiguin escrites en llengua oficial de l'Estat espanyol i els pesos i volums expressats en unitats de sistema métric decimal».

Quant a les retolacions internes, podem referir-nos a POrdre de 18 de febrer de 1986 de normalització lingüística dels rétols utilitzats en la senya-lització d'aparells i instaMacions en materia de seguretat industrial, la qual prescriu que «hauran de ser en I'idioma cátala» o al Decret 147/1987, que disposa que els tallers de reparado d'autombbils «restaran obligats a exhibir al públic de forma perfectament visible, almenys en cátala, un cartell amb les lletres de dimensions no inferiors a 7 miHímetres en el qual s'especifica-ran els preus aplicables per hora de treball i per servéis concrets» i que els catálegs i tarifes de les peces que s'emprin en les reparacions «hauran d'estar redactats, almenys, en cátala».

A aqüestes normes podem afegir per exemple el Decret 125/1984, que regula Tus de la llengua catalana a les escriptures publiques i que afa-voreix la implantado o la generalització de la presencia del cátala a les lletres de canvi (des del mes de gener de l'any 1986) o ais talonaris de xecs emesos per les entitats de crédit

Mes específica i concreta resulta l'acció de foment des de l'administra-ció del doblatge o la subtitulado en cátala de les produccions videográfiques estrangeres (Ordre de 20 de maig de 1987), de produccions fonográfiques en cátala (Ordre de 6 de juliol de 1987), etc.

Tot aquest ventall d'actuadons normatives ens donen una imatge prou clara de la voluntat de les institucions ofidals d'ampliar la presénda pública de la llengua.

Pero alhora que han estat dictades les esmentades normes s'ha seguit una política de promoció de I'ús del cátala amb campanyes publicitáries de sensibilització en els mitjans de comunicado, en qué s'ha dedicat una aten-dó espedal a la retoíadó dels establiments.

Un dels aspectes decisius en el procés de normalització lingüística és el de la fixadó d'un model propi de llenguatge administratiu i comercial.

La llengua catalana posseeix una de les tradidons mes importants entre les de les llengües europees vives com a llengua de l'administració i del comerc. No debades el comete cátala fou un dels mes actius de la Mediterrá-nia medieval, amb una intensa reladó amb tots els paisos, alhora que es consolidava un procés d'expansió política que arribava amb mes o menys intensitat i extensió a Sicilia, Sardenya, Nápols, Tunísia o Grecia.

N'hi ha prou a examinar el gran corpus de documentado comercial iPage 245 administrativa en cátala a l'Edat mitjana per comprendre que no és possible renunciar avui a Pestabliment d'un Uenguatge administratiu comercial propi en cátala, vinculat a la seva tradició i alhora amb una resolta vocació de modernitat, al costat de les llengües de mes difusió internacional.

Sí, fora injust d'oblidar tota la terminología i la fraseología catalana que trobem a les lleudes en cátala del segle xm, ais contractes de comanda o d'asseguranca, les lletres de canvis, les actes de protest que des del segle xiv esdevenen habituáis en cátala, al fonamental Uibre del Consolat de Mar, etc. Termes o expressions com corredor i corredura, a escar, lleuda i lleuder, Hogar, Rogador i lloguer, nblif i notiejar, préstec, róssec o usos com el tractament de «vos» per al destinatari de correspondencia de carácter formal son habituáis en el cátala medieval.

Pero, com deia fa un moment, les fonts históriques no constitueixen l'únic element de referencia, sino que cal que ens aturem a analitzar els formularis de documentado administrativa i comercial en anglés, aletnany, francés o italiá. Hi observarem una preocupado per modernitzar el disseny d'impresos a fi de millorar-ne la imatge i la utilitat (amb un ús mes adequat dels recursos gráfics i una organització mes funcional de la informado), un interés a definir un Uenguatge caracteritzat per l'eficáda de la comunicado, amb un ús preferent de les formes verbals en activa (mes que no pas en passiva), de la primera persona del singular (mes que no pas de la tercera), i una voluntat d'evitar usos que signifiquin comportaments discriminatoris per a la dona.

Aquesta conjuminadó de la tradició i de la modernitat ha de permetre definir, en el sentit amb qué ja ho he comencat a fer la Comissió Assessora de Uenguatge administratiu de la Generalitat, un model propi de Uenguatge administratiu i comerdal, independent de l'anacronisme que lamentable-ment presenta sovint encara el Uenguatge administratiu i comerdal en castella.

Com acabem de veure, la normalitzadó lingüística no tan sois exigeix un esforc d'extensió de Tus de la Ilengua catalana, sino també una fixarió de la norma o el model que aquesta Uengua ha d'adoptar en els diferents ámbits d'ús. En el cas del comerc i de la industria hem assenyalat l'existén-cia d'un marc legal que tendeix cada vegada mes a fadlitar la generalitzadó del cátala; hem constatat, a mes, que la situado sociolingüística permet d'a-vancar mes del que s'ha fet fins ara en aquest procés de normalitzadó i final-ment hem indicat que ja s'estan duent a terme treballs rigorosos per a Pestabliment del Uenguatge administratiu i comercial en cátala.

Tots aquests factors han d'anar acompanyats de l'assumpdó del com-promís immediat i concret per part del petit botiguer o de 1'industrial, que han ser conscients de la importanda de la normalitzadó lingüística a l'hora de prendre decisions sobre la retolació interior o exterior, sobre la seva publicitat, sobre la documentado interna i externa, etc.Page 246

En aquest sentit considero que cal valorar positivament la tasca realit-zada per les Cambres Oficiáis de Comerc i Industria de Girona, que, entre d'altres activitats, La editat un Formulan comercial caíala i un Dkcionañ practic de comerc exterior catda-anglés anglés-catala, i de Lleida, que, entre els diferents servéis que ofereix, duu a terme una remarcable tasca forma-tiva, de correcció i d'assessorament en llengua catalana, com palesa aquesta conferencia que he estat convidat a presentar avui amb motiu de la doenda del I Curs de llenguatge admínistratiu i comercial organitzat per la Cambra.

Mol tes grácies.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR