Crònica legislativa: Unió Europea
| Autor | Narcís Mir |
| Páginas | 527-531 |
Page 527
(De l’1 de gener al 30 de juny de 2006)
Atès que es tracta de la primera crònica legislativa que apareix a la Re- vista sobre el dret de la Unió Europea, incorporem també dintre de la crònica d’aquest període, a causa de l’especial significació amb relació a la llengua catalana, i independentment de la data de publicació, les disposicions que es refereixen a l’ús oficial d’altres llengües en el si del Consell i d’altres institucions i organismes comunitaris que no siguin les que tenen l’estatut de llengües oficials de les institucions de la ue, d’acord amb el que preveu el Reglament 1/1958.
Val a dir, però, que els acords i compromisos amb el Comitè de les Regions (16 de novembre de 2005), el Comitè Econòmic i Social (7 de juny de 2006), el Parlament Europeu (20 de juliol de 2006) i el Defensor del Poble (30 de novembre de 2006), no han estat publicats al Diari Oficial de la Unió Europea (doue).
(Doue C-148, de 18.06.2005, pàg. 1)
Estableixen els principis i les condicions bàsiques d’acord amb els quals podran ser utilitzades en el si de la Unió Europea llengües distintes de les que indica el Reglament 1/1958 (que determina quines són les llengües oficials de les institucions de la Unió) que comptin amb un estatut reconegut per la Constitució d’un Estat membre en tot o en part del seu territori i l’ús de les quals com a llengües nacionals estigui autoritzat per llei (punt 1 de les Conclusions).
(Doue C-40, de 17.02.2006, pàg. 2) http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/site/es/oj/2006/c_040/c_040200602 17es00020003.pdf>
Page 528
Dintre del marc de les Conclusions del Consell de 13 de juny de 2005, l’Acord estableix els principis i els requisits bàsics de la utilització de les llengües cooficials a Espanya en el si del Consell de la Unió.
(doue C-73, de 25.03.2006, pàg. 14)
Dintre del marc de les Conclusions del Consell de 13 de juny de 2005, l’Acord estableix els principis i els requisits bàsics de la utilització de les llengües cooficials a Espanya en el si de la Comissió Europea.
(Doue L-77, de 15.03.2006, pàg. 1)
El punt 9 de la Decisió assenyala que les autoritats competents dels estats membres posaran a disposició de les parts interessades els formularis corresponents en les llengües oficials de la Comunitat i hauran d’estar estructurats de manera que puguin sobreposar-se perfectament les diferents versions, amb la finalitat que tots els destinataris puguin rebre el formulari imprès en la seva pròpia llengua.
(Doue L-87, de 24.03.2006, pàg. 1)
L’article 16 de l’Acord assenyala les llengües en les quals estarà redactat i tindrà la consideració de versió autèntica (les llengües oficials de la Co-Page 529munitat, excepte l’irlandès, que en la data de signatura de l’Acord encara no era llengua oficial), però indica que en cas de divergències d’interpretació preval la versió en llengua anglesa.
(Doue L-90, de 28.03.2006, pàg. 1)
L’article 14 de l’Acord assenyala les llengües en les quals estarà redactat i tindrà la consideració de versió autèntica (les llengües oficials de la Comunitat, excepte l’irlandès, que en la data de signatura de l’Acord encara no era llengua oficial). El paràgraf 2 del mateix article indica que, pel que fa a la llengua maltesa, serà autèntica per a les parts contractants per mitjà d’un intercanvi de notes.
(Doue L-93, de 31.03.2006, pàg. 1)
L’article 7, relatiu a la sol·licitud de registre, preveu que els documents que els estats membres hagin d’enviar a la Comissió hauran d’estar redactats en una de les llengües oficials de les institucions de la Unió Europea o aniran acompanyats d’una traducció autentificada a una d’aquestes llengües. En aquests mateixos termes apareix regulat el procediment d’oposició al registre, que preveu l’article 9.
Quant a l’article 13, referit a les disposicions relatives al nom registrat, indica, entre altres aspectes, que, en el cas dels noms el registre dels quals se sol·liciti en una sola llengua, l’agrupació sol·licitant podrà preveure en el plec de condicions que, en comercialitzar el producte, a més del nom en la llengua original, en l’etiqueta pugui figurar en les altres llengües oficials una indicació que el producte ha estat obtingut segons la tradició de la regió, l’Estat membre o el tercer país d’on és originària la sol·licitud.
Page 530
(Doue L-93, de 31.03.2006, pàg. 12)
L’article 5, relatiu a la sol·licitud de registre, preveu que els documents que els estats membres hagin d’enviar a la Comissió hauran d’estar redactats en una de les llengües oficials de les institucions de la Unió Europea o aniran acompanyats d’una traducció autentificada a una d’aquestes llengües. En aquests mateixos termes apareix regulat el procediment d’oposició al registre, que preveu l’article 7.
(Doue L-114, de 27.04.2006, pàg. 22)
L’article 8 determina que els estats membres garantiran que els controladors de trànsit aeri puguin demostrar la seva capacitat per parlar i comprendre la llengua anglesa de manera satisfactòria. Els requisits de competència lingüística figuren en l’annex III.
(Doue L-157, de 9.06.2006, pàg. 24)
Els annexos I, VII i IX contenen disposicions lingüístiques relatives a la informació i els senyals d’advertiment sobre la màquina i el manual d’instruccions (annex I); sobre els expedients i la documentació tècnica de les màquines i les quasimàquines (annex VII) i sobre l’examen ce de tipus (annex IX).
Més concretament, pel que fa a la informació i els senyals d’advertiment sobre la màquina, el punt 1.7.1 assenyala que la informació i els senyals d’advertiment sobre la màquina s’han de proporcionar, preferentment, en forma de pictogrames o símbols fàcilment comprensibles. Qualsevol informació o senyal d’advertiment verbal o escrit s’expressarà en la llengua o les llengües oficials de la Comunitat que puguin ser determinades, d’acord amb el Tractat, per l’Estat membre en el qual es comercialitzi i/o es posi enPage 531servei la màquina, i pugui anar acompanyada, si així es demana, per les versions en altres llengües oficials de la Comunitat que comprenguin els operadors.
Quant al manual d’instruccions, el punt 1.7.4 preveu que cada màquina ha d’anar acompanyada d’un manual d’instruccions en la llengua o llengües oficials comunitàries de l’Estat membre on es comercialitzi i/o es posi en servei la màquina. El manual d’instruccions que acompanyi la màquina serà un «manual original» o una «traducció del manual original»; en aquest últim cas, la traducció anirà acompanyada obligatòriament d’un «manual original». No obstant això, les instruccions per al manteniment destinades al personal especialitzat habilitat pel fabricant o el seu representant auto- ritzat podran ser subministrades en una sola de les llengües de la Comunitat que comprengui aquest personal especialitzat.
Pel que fa a les disposicions relatives als expedients tècnics de les màquines i la documentació tècnica de les quasimàquines, l’annex VII determina, en els punts A i B, que s’hauran d’elaborar en una o més de les llengües oficials de la Comunitat, llevat del que respecta al manual d’instruccions, en relació amb el qual s’aplicaran les disposicions esmentades de l’annex I.
Finalment, l’annex IX preveu que els expedients i la correspondència relatius al procediment de l’examen ce de tipus es redactin en la llengua o les llengües oficials comunitàries de l’Estat membre on estigui establert l’organisme notificat o en qualsevol altra llengua oficial de la Comunitat acceptada per l’organisme notificat.
(Doue L-166, de 19.06.2006, pàg. 1)
L’article 3.7 assenyala que els formularis corresponents s’imprimiran is’emplenaran en una de les llengües oficials de la Comunitat designada pels organismes de gestió de cada Estat membre. Quan sigui necessari aquests formularis inclouran la traducció del seu contingut en una de les llengües de treball de la Convenció (es refereix a la Convenció sobre el comerç internacional d’espècies amenaçades de fauna i flora —cites—; les seves llengües de treball són l’anglès, el francès i el castellà).
