Crònica legislativa: País Valencià

Resolució 17/2003, de 23 de desembre (dogv núm. 4666, de 9 de gener), de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’Acord del Ple, de 19 de desembre de 2003, pel qual es convoca una beca per a la realització de pràctiques professionals d’informàtica en l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. L’objecte d’aquesta convocatòria és

doncs la concessió d’una beca per a realitzar pràctiques professionals d’informàtica en l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Cal destacar que, pel que fa a coneixements de llengua, poden optar a aquesta beca les persones que acrediten estar en possessió del certificat de grau mitjà de Coneixements de Valencià de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. L’import de la beca és de 9.600 euros i es pagarà mensualment, a raó de 960 euros.

Resolució 18/2003, de 23 de desembre (dogv núm. 4666, de 9 de gener), de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’Acord del Ple, de 19 de desembre de 2003, pel qual es convoquen nou beques per a la realització de pràctiques professionals de tècnics en lexicografia, terminologia i toponomàstica en la Unitat de Recursos Tecnicolingüístics de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Les beques tenen per objecte la formació complementària i l’especialització de personal tècnic. Per a optar a aquestes beques, diu la convocatòria que «els candidatsPage 311hauran d’estar en possessió del títol de llicenciat en filologia valenciana o d’altres titulacions equivalents» i haver obtingut la dita titulació a partir de 1999 (inclusivament). L’import de cada beca és de 9.600 euros i es pagarà mensualment, a raó de 960 euros.

Destaquem ací, una vegada més, amb tristor i vergonya, el fet que fins i tot l’Acadèmia Valenciana de la Llengua evita el nom de català també a l’hora de fer referència al títol acadèmic oficial utilitzant una nomenclatura

inexistent —mai hi ha hagut un títol de llicenciat en filologia valenciana— i eludint el nom oficial del títol, el de llicenciat en filologia catalana.

Concurs obert 1/2004 (dogv núm. 4697, de 23 de febrer). Contractació dels serveis de manteniment i adequació als nous entorns informàtics dels executables Lexval i atv i manteniment de les bases de dades lexicogràfiques, terminològiques i toponomàstiques de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Resolució 1/2004, de 8 de març (dogv núm. 4723, de 31 de març), de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’Acord del Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, de 5 de març de 2004, pel qual es convoquen beques per a la realització de treballs d’investigació lingüística sobre el valencià.

L’any passat l’avl va iniciar aquesta convocatòria i la previsió inicial de 30.000 euros es va ampliar fins a 105.000 euros, perquè prop d’una trentena de projectes hi concorregueren. Enguany, s’ha volgut consolidar aquesta línia d’investigacions i s’han dotat les beques amb un total de 120.000 euros. Els sol.licitants han de complir les condicions següents: ser llicenciat o diplomat universitari i acreditar coneixements suficients per a la investigació de la llengua, a criteri del comitè a què es refereix la base quarta després d’estudiar el currículum dels sol.licitants. Es valoraran prioritàriament les investigacions que tracten sobre els aspectes següents: morfologia i sin- taxi del valencià susceptibles de revisió; estudis de gramàtica històrica valenciana; reculls lèxics i fraseològics d’autors valencians moderns i contemporanis; reculls lèxics, diccionaris o concordances lematitzades d’autors valencians; reculls lèxics i fraseològics locals i comarcals; vocabularis específics; repertoris d’onomàstica moderna (s. xvi a s. xviii); etimologia de la toponímia menor històrica; estat del valencià (ús, models d’ús, mancances, urgències i perspectives) en els diferents àmbits socials; criteris lingüístics en els mitjans de comunicació que utilitzen el valencià; projecte d’un curs audiovisual de valencià per a no valencianoparlants; anàlisi i proposta d’un nivell llindar de llengua per a cursos audiovisuals de valencià; interferència d’altres llengües en el valencià; neologismes; repertoris docu-Page 312mentals de textos valencians medievals, moderns o del segle xix; lletres missives i epistolaris inèdits d’autors valencians (edició i estudi); repertori de manuscrits de biblioteques públiques o privades; edició crítica de textos d’autors valencians clàssics, moderns o contemporanis; cançoner popular valencià; inventaris de literatura oral; estudis sobre elocució pública del valencià; situació del valencià en l’àmbit teatral; estudis sobre els models de llengua en la producció editorial valenciana contemporània; ús del valencià en la història de l’Església; lèxic dels rituals valencians; reculls i estudis de textos homilètics valencians; traduccions de textos religiosos; estudis sobre la figura i l’obra de Martí Domínguez Barberà.

D’aquesta llarga llista de matèries d’estudi prioritari, destaca el fet que totes van adreçades a la recerca de la «genuïnitat» del valencià —en oposició al català—, és a dir, a l’estudi dels particularismes. Impera el criteri de la territorialitat, no el de l’estudi de la llengua en general; així, es pretén estudiar els autors valencians, els reculls locals i comarcals valencians, etc.

Resolució 3/2004, de 29 de març (dogv núm. 4727, de 6 d’abril), de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’Acord del Ple, de 26 de març, pel qual es convoca una beca per a la realització de pràctiques professionals de personal tècnic de biblioteques en l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. La dotació econòmica de la beca és de 960 euros bruts mensuals.

Resolució 2/2004, de 29 de març (dogv núm. 4729, de 8 d’abril), de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’Acord del Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, de 26 de març, pel qual es convoquen ajuts a la difusió i promoció del valencià en els centres valencians de l’exterior de la Comunitat Valenciana. La quantia dels ajuts és de 36.000 euros. En podran ser beneficiaris els centres valencians en l’exterior de la Comunitat Valenciana, entenent-se per aquests les entitats associatives, fundacionals i altres persones jurídiques sense ànim de lucre, legalment constituïdes en la data de publicació d’aquesta convocatòria en l’Estat o comunitat autònoma on es troben ubicades, amb la denominació que lliurement s’hagen atorgat, que tinguen com a objectiu preferent, recollit en els seus estatuts, el manteniment de lligams culturals i socials amb el poble valencià, la seua història, la seua llengua i la seua cultura.

Els ajuts establerts es destinaran a:

a) L’adquisició de llibres en valencià. b) L’adquisició de material discogràfic en valencià. c) La realització en un centre valencià de l’exterior de dos cursos dePage 313valencià, un d’iniciació i un altre d’elemental en règim ordinari (60 hores i dos mesos de durada).

d) La realització en un centre valencià de l’exterior de dos cursos de valencià, un d’iniciació, en règim ordinari, i un altre d’elemental, en règim intensiu (60 hores i un mes de durada).

El fet curiós és que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua està assumint tasques pròpies de promoció que no té legalment atribuïdes, i que correspondrien a la Secretaria de Política Lingüística. També és sorprenent que, una vegada assumides aquestes, davant la situació social de la llengua al País Valencià, es prioritze la promoció exterior en detriment del foment al propi territori de l’ús efectiu —començant per l’ús oficial— de la llengua.

Resolució 4/2004, de 14 de juny (dogv núm. 4779, de 21 de juny), de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’Acord de la Junta de Govern, de 8 de juny, pel qual es concedeixen els ajuts als centres valencians de l’exterior de la Comunitat Valenciana.

Decret 81/2004, de 21 de maig (dogv núm. 4760, de 25 de maig), del Consell de la Generalitat, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi de Tárbena per la forma en valencià de Tàrbena. L’Ajuntament de Tárbena, en sessió del dia 11 de setembre de 2003, va sol.licitar el canvi del nom actual del municipi per la forma tradicional en valencià de Tàrbena. La Junta de Govern de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en la reunió del dia 23 de març de 2004, va adoptar acord, i va emetre un informe favorable sobre el canvi de denominació proposat. Destaquem en aquesta resolució que és la primera vegada que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua actua com a òrgan emissor d’informes sobre el procés. Cal suposar que ho farà d’ara endavant.

Decret 82/2004, de 21 de maig (dogv núm. 4760, de 25 de maig), del Consell de la Generalitat, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi de Villafranca del Cid per la forma bilingüe de Villafranca del Cid / Vilafranca. També en aquesta ocasió ha estat aprovat l’informe preceptiu per al canvi de denominació per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Malgrat la nova denominació bilingüe, Vilafranca del Cid és, segons la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’ús i ensenyament del valencià, una localitat de predomini lingüístic valencià.

Page 314

Ordre de 9 de desembre de 2003 (dogv núm. 4670, de 15 de gener), de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquen els ajuts de les accions descentralitzades de la segona fase del programa Sòcrates de la Unió Europea: Comenius 1. Associacions transnacionals de centres docents: 1.1. Projectes escolars, 1.2. Projectes lingüístics, 1.3. Projectes de desenrotllament escolar; Acollida d’ajudants lingüístics Comenius en centres docents; Comenius 2.2. Beques individuals de formació: 2.2.A. Formació inicial del professorat, 2.2.B. Ajudanties lingüístiques Comenius, 2.2.C. Cursos de pràctiques (formació contínua del professorat); Grundtvig 2. Associacions d’aprenentatge, Grundtvig 3. Mobilitat per a la formació d’educadors d’adults; i Arió. Visites d’estudi per a responsables en la presa de decisions en matèria d’educació a la Comunitat Valenciana, per al període comprès entre l’1 de juny de 2004 i el 31 d’agost de 2005.

Ordre de 3 de març de 2004 (dogv núm. 4719, de 25 de març), de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es regula la prova única per a l’obtenció del certificat de cicle elemental i del certificat d’aptitud del cicle superior, primer nivell, dels ensenyaments oficials d’idiomes pel règim d’ensenyament lliure. És objecte de la prova la superació del nivell exigit, en cada idioma, per a l’obtenció del certificat corresponent, d’a- cord amb els continguts mínims establerts pels reials decrets 1523/1989, d’1 de desembre (boe de 18.12.89), i 47/1992, que van aprovar els continguts mínims corresponents als ensenyaments especialitzats d’idiomes corresponents a les llengües estrangeres i a les llengües espanyoles respectivament, i pel Decret 48/1993, de 5 d’abril (dogv de 15.4.93), per als ensenyaments de valencià. Recordem que aquest Decret 48/1993 introdueix a l’ensenyament de les escoles oficials d’idiomes l’idioma «valencià», i que a hores d’ara coexisteixen dues titulacions, la de valencià i la de català.

Resolució de 5 de març de 2004 (dogv núm. 4713, de 14 d’abril), de la Direcció General d’Ensenyament, per la qual se seleccionen els centres do- cents de la Comunitat Valenciana que participaran en l’activitat de les escoles viatgeres per a l’any 2004.

Decret 73/2004, de 7 de maig (dogv núm. 4755, de 18 de maig), del Consell de la Generalitat, pel qual s’aprova l’Estatut de la Universitat d’A- lacant.

La Universitat d’Alacant va sol.licitar l’aprovació —preceptiva— pel Consell de la Proposta d’estatut que havia estat acordada pel Claustre de laPage 315Universitat en sessió d’11 de juliol de 2003, complint el que estableix la disposició transitòria segona de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats. La sol.licitud va ser tramitada d’acord amb les previsions contingudes en l’article 6.2 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats, i durant el previ control de legalitat, per Acord de 23 de gener del 2004, el Consell de la Generalitat va formular diversos inconvenients de legalitat. El Claustre de la Universitat d’Alacant, en sessió de data 5 de març del 2004, a la vista dels inconvenients de legalitat formulats pel Consell, va aprovar una nova Proposta d’estatut, en va acceptar algunes modificacions instades per la Generalitat i en va rebutjar unes altres.

La Generalitat, finalment, va aprovar el text que ara es publica en forma de decret. En aquest text aprovat i publicat no es reflecteix la darrera versió dels Estatuts aprovada pel Claustre de la Universitat d’Alacant, sobre la qual el Consell ha aplicat les modificacions que ha cregut convenients, en contra de la voluntat i els acords universitaris i fins i tot dels dictàmens jurídics. Ara bé, de la lectura del dogv sembla que el que s’ha publicat és el text tal com va quedar aprovat pel Claustre de la Universitat, cosa que no és certa.

La resposta no s’ha fet esperar i la Universitat d’Alacant ha impugnat davant la jurisdicció contenciosa administrativa aquest Decret aprovat i publicat.¹ Els motius són diversos. Destaquem ací, però, que un d’aquests és el de no respectar la denominació de la llengua pròpia de la universitat, llengua catalana, que el Claustre havia acordat a l’article 1.4 dels seus Estatuts, és a dir, per la modificació que la Generalitat ha realitzat —fins i tot en contra del Dictamen 664/2003 del Consell Jurídic Consultiu de la Generalitat Valenciana, que havia informat sobre aquesta qüestió sense oposar cap obstacle de legalitat— a l’article 1.4 dels Estatuts, el qual, segons la redacció actual de la seua publicació legal, diu textualment que «les llengües oficials de la Universitat d’Alacant seran les de la Comunitat Valenciana».

Aquesta mateixa qüestió ja va ser objecte d’un procediment judicial quan un grup d’estudiants anticatalanistes va impugnar els Estatuts de la Universitat de València perquè també recollien un article, el 7.2, pel qual es declarava llengua pròpia de la Universitat de València la llengua catalana. Després d’esgotar les diverses instàncies jurisdiccionals ordinàries, el Tribunal Constitucional es va pronunciar sobre aquesta qüestió i va dictar, resolent el recurs d’empara interposat per la Universitat, la stc 75/1997, dePage 31621 d’abril de 1997, per la qual declarava la plena constitucionalitat de la denominació llengua catalana i la seua compatibilitat amb les previsions de l’Estatut d’autonomia valencià.

El resultat del recurs judicial és, doncs, previsible. I la Generalitat n’és ben conscient. Vol, però, mantenir viva la polèmica nominalista i l’enfrontament obert amb el món acadèmic i les institucions universitàries, ferms defensors de la unitat de la llengua al País Valencià.

Ordre de 28 d’abril de 2004 (dogv núm. 4757, de 20 de maig), de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es regula la prova d’accés a estudis universitaris establerta en el Reial decret 1640/1999, de 22 d’octubre, per al curs 2003-2004. Encara que no és cap novetat, paga la pena recordar en aquesta crònica que al País Valencià l’exigència legal del coneixement de la llengua pròpia del país, al mateix nivell que l’espanyol, a la fi dels estudis d’ensenyament secundari obligatori, és molt més que relativa, i que no sempre cal acreditar-ne el coneixement a la prova d’accés a estudis universitaris, atesa l’aplicació de les exempcions regulades a aquesta Ordre i que són les següents:

Ordre de 23 de març de 2004 (dogv núm. 4757, de 20 de maig), de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquen els Premis 2004 de la Comunitat Valenciana a materials didàctics adreçats a l’atenció educativa de l’alumnat immigrant. Es regulen els temes sobre els quals han de versar els materials, i es destaca que hi ha un apartat destinat a «l’aprenentatge dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana i de la nostra cultura, especialment per a l’alumnat en edat d’escolarització obligatòria». Bona mesura aplicada als immigrants que destaca amb l’exempció constatada a l’apartat anterior de la qual gaudeixen els estudiants que essent valencians de naixement viuen en aquelles zones catalogades segons la Llei d’ús i

1. Quedaran exempts de realitzar l’exercici de Valencià: Llengua i Litera

tura ii de la prova d’accés a la universitat els alumnes que no hagen cursat íntegrament els cursos del 2n cicle de l’Ensenyament Secundari Obligatori i els dos cursos de Batxillerat en centres docents de la Comunitat Valenciana.

2. Així mateix, els alumnes que, fins i tot havent cursat íntegrament els dos cursos del 2n cicle de l’Ensenyament Secundari Obligatori i els dos cursos de Batxillerat en centres docents de la Comunitat Valenciana, hagen obtingut en algun d’estos, una resolució positiva d’exempció de la matèria de Valencià, tant en 3r o 4t de l’Ensenyament Secundari Obligatori com en 1r o 2n de Batxillerat, quedaran exempts de realitzar l’exercici de Valencià: Llengua i Literatura ii de la prova d’accés a la universitat.

Page 317ensenyament del valencià —Llei 4/1983, de 23 de novembre, de la Generalitat Valenciana— com a zones de «predomini lingüístic castellà».

@Cultura i promoció social

Ordre de 16 de desembre de 2003 (dogv núm. 4666, de 9 de gener), de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports per la qual es convoquen beques per a la realització de treballs sobre la situació i l’evolució social del valencià. Les beques s’ofereixen a tots els investigadors procedents de les diverses ciències socials. L’import màxim destinat a aquests ajuts serà de 24.040 euros. Aquesta convocatòria té com a objectiu l’adjudicació de beques per a fer o completar estudis sobre la situació d’indicadors en relació amb la situació social de la llengua, orientats en el vessant quantitatiu.

Ordre de 5 de desembre de 2003 (dogv núm. 4670, de 15 de gener), de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió d’ajuts a les associacions d’escriptors de la Comunitat Valenciana. Seran objecte d’ajut les activitats següents:

a) Organització de congressos, trobades, cicles de conferències, taules rodones, exposicions i cursos relatius a temes específics dels col.lectius professionals mencionats.

b) Edició de publicacions (revistes, índex, catàlegs, etc.) relatives a temes específics dels col.lectius professionals mencionats.

Podran sol.licitar els ajuts totes les associacions d’escriptors, la seu i activitat de les quals radiquen a la Comunitat Valenciana.

Queda fora d’aquesta possibilitat de subvenció l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, de la qual formen part gairebé tots els escriptors valencians que escriuen en català, fundada el 1977, i amb una estructura territorial que abasta els Països Catalans. Recordem que des de l’any 1999 la Junta Directiva està presidida per l’escriptor i assagista del País Valencià, Jaume Pérez Montaner i que la seu social és a Barcelona. El criteri territorial i no lingüístic exclou la subvenció a aquesta destacada associació d’escriptors en català.

Ordre de 5 de desembre de 2003 (dogv núm. 4670, de 15 de gener), de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió d’ajuts per a la creació i el manteniment de pàgines web d’associacions de la Comunitat Valenciana vinculades al sector del lli-Page 318bre. Aquests ajuts contribuiran al finançament parcial, fins al màxim del 50 %, de les despeses ocasionades en l’execució del projecte, tant de creació com de manteniment, de la pàgina web que realitzen estes associacions. Seran objecte d’ajut les pàgines web que desenrotllen i difonguen les comeses específiques d’estos col.lectius professionals. Podran sol.licitar els ajuts totes les associacions relacionades amb el sector del llibre, la seu i activitat de les quals radiquen a la Comunitat Valenciana. Reproduïm el comentari fet a la ressenya anterior ja que pels mateixos motius l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana queda també exclosa d’aquests ajuts.

Ordre de 23 de desembre de 2003 (dogv núm. 4674, de 21 de gener), de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquen els premis de la Generalitat Valenciana per a activitats de promoció de l’ús del valencià en les festes de la Magdalena en l’àmbit de la Comunitat Valenciana en 2004.

Ordre, de 23 de desembre de 2003 (dogv núm. 4674, de 21 de gener), de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquen els premis de la Generalitat Valenciana per a activitats de promoció de l’ús del valencià realitzades per les comissions de Falles en l’àmbit de la Comunitat Valenciana en 2004.

Ordre de 23 de desembre de 2003 (dogv núm. 4674, de 21 de gener), de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquen els premis de la Generalitat Valenciana per a activitats de promoció de l’ús del valencià realitzades per les comissions de Fogueres en l’àmbit de la Comunitat Valenciana en 2004.

Resolució de 15 de desembre de 2003 (dogv núm. 4676, de 23 de gener), del president de l’Institut Valencià de Cinematografia Ricardo Muñoz Suay, per la qual es convoca un concurs públic per a la concessió d’ajuts a la producció audiovisual.

La convocatòria inclou els ajuts a la producció de llargmetratges documentals, de ficció i d’animació destinats a les sales d’exhibició cinematogràfica (capítol ii), curtmetratges (capítol iii), documentals de creació i sèries (capítol iv). L’import global dels ajuts és de 781.500 euros. Pel que fa als criteris de valoració a l’hora de l’atorgament de la subvenció hom no inclou el fet que la producció estiga realitzada en valencià i, per tant, no hi ha cap acció positiva en aquest sentit.

Ordre de 22 de desembre de 2003 (dogv núm. 4683, de 3 de febrer), de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquenPage 319ajuts econòmics per a les associacions cíviques sense finalitat lucrativa per a la realització d’activitats de promoció de l’ús del valencià. Els ajuts esmentats són per un import global màxim de 469.850 euros (quatre-cents seixanta-nou mil vuit-cents cinquanta). Poden optar als ajuts les associacions cíviques sense finalitat lucrativa de la Comunitat Valenciana que estiguen legalment constituïdes. Ara bé, com ja és habitual en aquestes convocatòries, «les entitats beneficiàries hauran de respectar, en referència a la denominació de l’idioma i territori valencià, el que s’establix en la Constitució Espanyola i en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana», és a dir, queden excloses, com ja succeeix des de fa anys, les que en els seus estatuts facen referència a català o llengua catalana i País Valencià.

Són susceptibles de subvenció els programes referits a activitats de promoció de l’ús del valencià següents: retolació, en valencià, de les dependències de l’associació; cursos d’ensenyament del valencià destinats a persones adultes; activitats de l’associació que tinguen com a finalitat afavorir, difondre i promoure l’ús del valencià en l’entitat o en la població en general; despeses referides a l’edició de documentació administrativa de l’entitat, així com el material de difusió, de divulgació i d’informació de la mateixa associació com ara programes, fullets publicitaris de les activitats, catàlegs, cartells, revistes, elaboració de pàgines web, etc. La correcció d’errades d’aquesta convocatòria va aparèixer al dogv núm. 4684, de 4 de febrer.

Resolució de 20 de gener de 2004 (dogv núm. 4690, de 12 de febrer), del president de l’Institut Valencià de Cinematografia, Ricardo Muñoz Suay, per la qual es convoca concurs per a la concessió d’ajuts a la creació de guions de llargmetratges cinematogràfics per a l’any 2004. L’import dels ajuts que es concediran per aquesta finalitat serà de 18.000 euros. L’objecte d’aquests ajuts és donar suport a la realització de guions de llargmetratges de ficció. Ara sí, entre els criteris que es tindran en compte per a la valoració dels projectes presentats hi figura la utilització del valencià.

Ordre de 9 de febrer de 2004 (dogv núm. 4693, de 17 de febrer), de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquen ajuts a la traducció i l’edició d’obres literàries al valencià i del valencià a altres idiomes per a 2004. Els ajuts són per un import global màxim de 30.000 euros. Per a la concessió dels ajuts es tindrà en compte: l’interès cultural i intrínsec de l’obra la traducció de la qual es proposa; si l’obra ja ha estat traduïda a la mateixa llengua, i també la qualitat de la traducció o traduccions de què ha estat objecte; les característiques i garanties sobre la qualitat de la traducció i les característiques tècniques de l’edició que es proposa, el tiratge i el pressupost.

Page 320

Ordre de 10 de febrer de 2004 (dogv núm. 4693, de 17 de febrer), de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquen beques per a la realització de treballs d’investigació dins del Pla d’estudis del valencià actual. L’adjudicació de les beques s’ofereix a tots els professionals implicats en l’ensenyament, la promoció i la recuperació del valencià, Se seleccionaran, prioritàriament, els projectes de treball que tracten els aspectes següents:

1. Elaboració de materials d’ensenyament-aprenentatge del valencià mitjançant les TIC (recursos per a l’autoaprenentatge en Internet, recursos en suport informàtic, etc.)

2. Elaboració de materials en valencià per a l’aprenentatge d’altres llengües

3. Elaboració de materials per a l’aprenentatge del valencià adreçat a immigrants

4. Proposta de sistemes de planificació de programes d’aprenentatge del valencià i mètodes d’avaluació

5. Estudi del llenguatge administratiu valencià actual i elaboració de materials que en promoguen l’aprenentatge i la difusió.

Els ajuts tindran un import global màxim de 69.800 euros.

Ordre de 27 de febrer de 2004 (dogv núm. 4711, de 12 de març), de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió d’ajuts per a la producció editorial en valencià. L’import global màxim destinat a aquests ajuts serà de 307.190 euros (tres- cents set mil cent noranta). Com sempre, se segueix el criteri de la territorialitat i no de la llengua i la convocatòria diu que seran objecte d’ajut tots els llibres publicats en valencià per empreses editorials comercials que tinguen seu social a la Comunitat Valenciana, que siguen comercialitzats a través de llibreries, i tinguen un preu de venda al públic no superior a 50 euros (cinquanta) i se’ls haja atorgat el número de dipòsit legal durant els anys 2003 o 2004, sempre que no s’hagen acollit a aquest ajut al llarg de 2003. Les editorials que opten a aquests ajuts han de tenir una activitat ininterrompuda mínima de dos anys. La Comissió Tècnica de Valoració podrà proposar excepcions amb editorials que no acomplesquen aquest requisit, o siguen de nova creació, si les obres presentades tenen un especial interès cultural o innovador. Les obres que aspiren a l’ajut han de ser primeres edicions en el catàleg de l’editorial sol.licitant. Així mateix, han de tindre un mínim de 50 pàgines per exemplar, llevat dels llibres infantils. En la valo-Page 321ració de les sol.licituds s’estimaran els aspectes següents: la importància del fons editorial en valencià o relacionat amb la Comunitat Valenciana de l’editorial que sol.licita l’ajut; la qualitat de les obres incloses en el catàleg; la incidència de l’obra en l’àmbit cultural valencià, i la continuïtat de les col.leccions.

Resolució de 9 de març de 2004 (dogv núm. 4719, de 25 de març), de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual s’adjudiquen els Premis de la Generalitat Valenciana per a les activitats de promoció de l’ús del valencià en les festes de la Magdalena en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

Resolució de 10 de març de 2004 (dogv núm. 4733, de 16 d’abril), de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual s’adjudiquen els Premis de la Generalitat Valenciana per a les activitats de promoció de l’ús del valencià en les falles a l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

Resolució de 18 de maig de 2004 (dogv núm. 4762, de 27 de maig), de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es concedeixen ajuts econòmics per a les associacions cíviques sense finalitat lucrativa per a la realització d’activitats de promoció de l’ús del valencià.

Ordre de 10 de maig de 2004 (dogv núm. 4763, de 28 de maig), de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual s’aproven les bases i es convoquen els Premis d’Assaig de la Generalitat Valenciana.

Respecte a aquesta nova convocatòria, cal dir que hi ha dues modalitats, castellà i valencià, i, per aquesta darrera, és la primera vegada que en una convocatòria pública s’exigeix una determinada normativa lingüística, en aquest cas, la de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Així, segons la convocatòria, «Els treballs, escrits en valencià o castellà, segons la modalitat a què s’opte, es presentaran en folis impresos a doble espai, per una sola cara, acompanyats d’una còpia en suport informàtic, i seran d’extensió lliure. Podran estar escrits per un o per diversos autors. Els treballs presentats en valencià hauran d’estar redactats segons la regulació lingüística i ortogràfica acceptada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua».

No cal dir la transcendent importància d’aquesta exigència. Per primera vegada l’ús de la normativa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua determina la validesa o invalidesa d’un text als efectes jurídics, en aquest cas, poder concórrer a la convocatòria. El perill és evident: s’obre la porta a refusar qualsevol text escrit amb lèxic o formes poc genuïnes, és a dir, amb l’estàndard normatiu de l’iec. Caldrà fer seguiment de l’aplicació pràctica d’aquesta mesura, però podria derivar, sense aventurar gaire, en la sistematització de sotmetre els textos presentats a qualsevol òrgan o institucióPage 322oficial a informe previ de l’Acadèmia per tal de verificar si la seua redacció es correspon amb la «regulació lingüística i ortogràfica acceptada per l’A- cadèmia Valenciana de la Llengua».

Bases (dogv núm. 4780, de 22 de juny) de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies per les quals es convoquen ajuts econòmics per als ajuntaments i les mancomunitats de municipis, per a la realització d’activitats de promoció de l’ús del valencià. Els ajuts esmentats, com a conseqüència de la signatura del Conveni subscrit entre la Conselleria de Cultura, Educació i Esport i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, seran per un import màxim de 489.900 euros (quatre-cents vuitanta-nou mil nou-cents), que es distribuiran entre els ajuntaments i les mancomunitats sol.licitants. Són objecte de subvenció:

— Retolacions i senyalitzacions. Retolar, exclusivament en valencià, els indicadors urbans, els indicadors de carrers, la senyalització interior i exterior dels edificis municipals i la senyalització de camins: se subvencionen les despeses d’adquisició i retolació dels indicadors.

— Cursos d’ensenyament del valencià per a funcionaris i empleats públics. Han de tenir una durada mínima de 60 hores de classe, i realitzar-se entre el 2 de gener i el 8 de novembre de 2004. Han d’ajustar-se als programes oral, elemental i mitjà de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià i han de tenir un mínim de 15 alumnes i un màxim de 35. Els professors han d’estar en possessió de la titulació corresponent: llicenciatura en filologia valenciana, diploma de mestre de valencià o equivalents.

També podrà sol.licitar-se la subvenció per a la realització de cursos per a la població adulta en general, quan es tracte de corporacions locals que no estiguen incloses dins del Programa d’educació permanent d’adults, coordinat i subvencionat a través de la Direcció General de Centres Docents de la Conselleria de Cultura i Educació.

— Campanya municipal de sensibilització i promoció de l’ús del valencià. Posaran en marxa actuacions que fomenten i utilitzen el valencià en les activitats següents: activitats culturals i divulgadores, l’edició de guies turístiques, d’itineraris de la naturalesa i activitats esportives i l’edició de programes de festes sense publicitat comercial.

— Creació i/o funcionament de l’Oficina Municipal de Promoció de l’Ús del Valencià. L’oficina haurà d’estar dotada de personal especialitzat.

Disposarà, com a mínim, d’un tècnic de promoció lingüística pertanyent al grup a o b, el lloc de treball del qual tindrà unes característiques semblantsPage 323a les que, per a la mateixa funció, té la Generalitat Valenciana. L’oficina tindrà com a finalitat les següents:

1. Promoure l’ús del valència en els diferents àmbits i actuacions municipals, especialment en allò que condueix a fer efectiu el compliment de la legislació en matèria lingüística i a coordinar les activitats i objectius de promoció de l’ús del valencià aprovat pel Consell de la Generalitat Valenciana.

2. La programació i la realització de campanyes municipals de sensibilització i promoció de l’ús del valencià i de normalització lingüística.

3. La realització d’activitats que fomenten l’ús del valencià en àmbits específics com esports, comerç, joventut, temps lliure, associacions cíviques, etc.

4. Promoure l’aprovació del reglament municipal de normalització lingüística i coordinar-ne l’aplicació.

5. Dinamitzar i impulsar l’ús del valencià en l’interior de l’ajuntament i facilitar assessorament en els aspectes lingüístics i de llenguatges específics.

6. Prestar suport a la traducció i correcció de textos de les publicacions i de tots aquells textos que hagen de tenir una àmplia difusió.

7. Organitzar cursos d’ensenyament del valencià per a funcionaris, empleats públics i població adulta no escolaritzada.

8. Prestar un servei públic d’assessorament legal i administratiu en assumptes de drets lingüístics.

@Funció pública

Informació pública (dogv núm. 4700, de 26 de febrer) de l’Associació Professional d’Educadors Socials del País Valencià de la convocatòria de la primera sessió de l’Assemblea Constituent del Col.legi Oficial d’Educadores i Educadors Socials de la Comunitat Valenciana.

Destaquem ací com en la publicació hom ha introduït un canvi en el nom de l’associació convocant. La dèria del Govern Valencià per evitar la denominació País Valencià arriba fins i tot al fet d’alterar el nom de les persones jurídiques. En aquest cas, l’expressió País Valencià forma part de la denominació legal de l’associació.

Resolució de 16 de desembre de 2003 (dogv núm. 4665, de 8 de gener) de la Universitat d’Alacant, per la qual es publica la relació definitiva d’aspirants aprovats en les proves selectives per a l’ingrés en l’escala tècnica dePage 324llocs d’administració especial, assessor lingüístic de valencià, a l’Oficina de Promoció del Valencià pel sistema general d’accés lliure que va ser convocada per Resolució de 16 d’abril de 2003 (dogv núm. 4496, de 9 de maig) de la Universitat d’Alacant.

Resolució, de 6 de febrer de 2004 (dogv núm. 4692, de 16 de febrer), del Rectorat de la Universitat Jaume I de Castelló, per la qual es publiquen les llistes provisionals d’admesos i del personal que no acredita el requisit lingüístic. Així mateix es convoca a la realització de la prova de coneixements de valencià de nivell mitjà establerta a la base 2.1.4 de la Resolució de 5 de novembre de 2003 (dogv núm. 4637, de 25 de novembre) per la qual es convoquen proves selectives per a l’ingrés en l’escala tècnica bàsica de laboratoris (Departament de Psicologia Bàsica, Clínica i Psicobiologia), mitjançant el sistema d’oposició. Aquesta Resolució no té interès en si mateixa sinó com a mostra que la Universitat Jaume I de Castelló és l’única institució valenciana que exigeix el coneixement de la llengua pròpia per a accedir a qualsevol lloc de treball, tant de personal docent i investigador com de personal d’administració i serveis.

Ordre de 4 de maig de 2004 (dogv núm. 4748, de 7 de maig) de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquen procediments selectius d’ingrés, accessos i adquisició de noves especialitats en els cossos docents de professors d’ensenyament secundari, professors d’escoles oficials d’idiomes, professors de música i arts escèniques i professors tècnics de formació professional.

Ordre de 4 de maig de 2004 (dogv núm. 4748, de 7 de maig) de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoca concurs oposició per a l’ingrés en el cos de mestres i procediment per a l’adquisició de noves especialitats.

Aquestes dues convocatòries reprodueixen els problemes que s’havien suscitat els anys anteriors a l’hora de l’aplicació del requisit lingüístic a la docència. Els aspirants han d’acreditar determinats nivells de llengua mitjançant un examen del qual queden exempts si presenten determinats certificats i títols que acrediten per se els coneixements exigits. En convocatòries anteriors, no figurava entre els títols hàbils per a eximir de l’examen el de llicenciat en filologia catalana, per la qual cosa les universitats de València i Castelló, que l’expedeixen, el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament-Intersindical Valenciana, l’associació Acció Cultural del País Valencià i alguns grups d’afectats individuals, van impugnar judicialment la convocatòria amb un resultat excel.lent.

Page 325

El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià va dictar quatre sentències en què reconeix la unitat de la llengua i recull la doctrina de la Sentència del Tribunal Constitucional 75/1997, de 21 d’abril, per afirmar que el títol de filologia catalana és vàlid per a acreditar coneixements de valencià a l’Administració docent valenciana.² Tanmateix, la Conselleria de Cultura, Educació i Esport ha interposat contra aquestes sentències un recurs de cassació i ha tornat, en aquestes convocatòries, a excloure aquest títol, únic títol superior en la matèria que a hores d’ara s’expedeix, de la llista dels que eximeixen de la prova de llengua a aquestes oposicions. Així, es recullen a l’annex de títols i certificats per a l’exempció els títols ja desapareguts de llicenciat en filologia, secció hispànica (valencià) i llicenciat en filosofia i lletres, divisió filologia (filologia valenciana) i no el vigent des de 1995 de llicenciat en filologia catalana. El resultat, el previst: noves impugnacions judicials i continuació de l’absurda polèmica nominalista. Novament, enfrontament entre les institucions polítiques i les universitàries.

Decret 65/2004, de 7 de maig (dogv núm. 4749, de 10 de maig), del Consell de la Generalitat, pel qual modifica l’estructura de l’administració de la Generalitat. Es modifica en aquest Decret l’estructura de la Secretaria Autonòmica de Cultura, que passarà a gestionar directament les competències relatives a política lingüística, per la qual cosa passa a denominar-se Secretaria Autonòmica de Cultura i Política Lingüística. Per tant, el centre directiu que tenia atribuïdes fins al moment aquestes competències, la Direcció General de Patrimoni Cultural i Política Lingüística, desapareix i les seues competències passen a estar integrades en una Secretaria, la de Cultura i Política Lingüística, i perd especificitat i autonomia, perquè queda sota l’autoritat directa del conseller. Aquest canvi implica la modificació del Decret 115/2003, d’11 de juliol, del Consell de la Generalitat, pel qual es va aprovar el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, en els termes que a continuació es reprodueixen:

1. Es modifica l’article 2, que tindrà la redacció següent:

Article 2. Òrgans superiors i centres directius

Sota l’autoritat del conseller, la Conselleria de Cultura, Educació i Esport està integrada pels òrgans superiors i centres directius següents:

— Secretaria Autonòmica d’Educació.

— Secretaria Autonòmica de Cultura i Política Lingüística.

Page 326

— Secretaria Autonòmica d’Esport. — Sotssecretaria.

— Direcció General d’Ensenyament. — Direcció General d’Universitats i Investigació.

— Direcció General de Personal Do- cent.

— Direcció General del Llibre i Biblioteques.

— Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià.

— Direcció General de l’Esport. — Direcció General de Règim Econòmic.

— Direcció General d’Arxius i Innovació Tecnològica.

Resolució de 5 maig de 2004 (dogv núm. 4756, de 19 de maig) de la Universitat Jaume I, per la qual es convoquen proves selectives per a l’ingrés en l’escala tècnica mitjana d’assessorament lingüístic (tècnic mitjà de formació de valencià), mitjançant el sistema d’oposició.

Resolució de 19 de desembre de 2003 (dogv núm. 4667, de 12 de gener), del president de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fa pública la llista de resultats provisionals de la prova de grau superior de coneixements de valencià.

Resolució de 25 de febrer de 2004 (dogv núm. 4708, de 9 de març), de la Direcció General de Política Lingüística i Patrimoni Cultural Valencià, per la qual es convoquen les proves per a l’obtenció dels certificats oficials administratius de coneixements de valencià. Es convoquen les proves per a l’obtenció dels certificats oficials administratius de coneixements de valen cià següents:

— Certificat de coneixements orals de valencià — Certificat de grau elemental de coneixements de valencià

1. Sentència 330/2004, de 4 de març. Ponent: Rafael Salvador Manzana Laguarda. Acció Cultural del País Valencià / Generalitat Valenciana. Recurs 1082/2002.

2. Sentència 393/2004, de 25 de març. Ponent: Rafael Salvador Manzana Laguarda. Universitats de València i Alacant / Generalitat Valenciana. Recurs 972/2002.

3. Sentència 518/2004, de 16 d’abril. Ponent: Miguel Soler Margarit. Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament–Intersindical Valenciana / Generalitat Valenciana. Recurs 1129/2002.

4. Sentència 667/2004, de 20 de maig. Ponent: Mariano Ferrando Marzal. Núria Carod Segarra i altres / Generalitat Valenciana. Recurs 13000/2002.

Page 327

— Certificat de grau mitjà de coneixements de valencià — Certificat de grau superior de coneixements de valencià — Certificat de capacitació tècnica, llenguatge administratiu — Certificat de capacitació tècnica, correcció de textos

— Certificat de capacitació tècnica, llenguatge als mitjans de comunicació.

Resolució de 26 de maig de 2004 (dogv núm. 4764, de 31 de maig), del president de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual s’estableixen els torns d’examen per a l’obtenció de certificats administratius de coneixements de valencià, s’incrementa la quantitat de comissions examinadores i es nomenen els seus membres.

Resolució de 14 de juny de 2004 (dogv núm. 4779, de 21 de juny), del president de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fa pública la llista de resultats provisionals de la prova de coneixements orals de valencià.

Decret 97/2004, d’11 de juny (dogv núm. 4776, de 16 de juny), del Consell de la Generalitat, pel qual es crea la Comissió de Codificació Civil Valenciana. Destaquem aquesta disposició, de la mateixa manera que, com ja vam fer a la «Crònica» del període gener-juny de 2002, quan es va dictar el Decret 30/2002, de 26 de febrer (dogv núm. 4202, de 4 de març), del Govern Valencià, pel qual es creava l’Observatori de Dret Civil Valencià, perquè n’és una norma de modificació i desplegament d’aquest. Ara es crea la Comissió de Codificació Civil Valenciana i es modifiquen diversos articles de l’annex del Decret 30/2002, de 26 de febrer, del Consell de la Generalitat, en el sentit que l’Observatori de Dret Civil Valencià tindrà la naturalesa d’òrgan assessor de la Comissió de Codificació Civil Valenciana, adscrit a la conselleria competent en matèria de justícia. L’Observatori de Dret Civil tindrà les funcions següents:

a) Fomentar i impulsar projectes d’investigació sobre l’actualització, modificació i desenvolupament del dret civil valencià

b) Realitzar i actualitzar un inventari d’usos i costums vigents en l’àmbit del dret civil valencià, amb especial atenció a les seues particularitats territorials c) Sensibilitzar els ciutadans de la Comunitat Valenciana en la recu-Page 328peració i conservació dels costums propis en l’àmbit de les relacions juridicoprivades

d) Promoure iniciatives de divulgació a la Comunitat Valenciana de les institucions de dret civil propi

e) Promoure i estimular la participació dels ciutadans i de les institucions en la conformació del dret civil valencià

f ) Difondre estudis sobre dret civil valencià

g) Informar els projectes normatius que incidesquen en l’àmbit del dret civil propi

h) Qualssevol altres funcions relacionades amb les anteriors o que li siguen encomanades.

Es constituirà, a més, la Comissió de Codificació Civil Valenciana, amb naturalesa d’òrgan col.legiat, adscrit a la conselleria competent en matèria de justícia, la funció de la qual serà l’elaboració de propostes de creació, modificació i desenvolupament de disposicions normatives relacionades amb el dret civil valencià, i l’Observatori de Dret Civil Valencià actuarà com a òrgan consultiu de la referida Comissió.

----------------------------------------------

[1] Recurs núm. 1/1755/2004L seguit davant la Secció Primera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

[2] Les sentències de la Secció Segona de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJ de la Comunitat Valenciana són les següents: