Crònica legislativa: Aragó
| Autor | Xavier Sebastià |
| Páginas | 271-274 |
Page 271
(Segon semestre de 2002)
Tècnic de l’Administració de la Comunitat Autònoma d’Aragó
Artículo 1. Creación y denominación. 1. Se crea la Comarca del Bajo Cinca/Baix Cinca, integrada por los municipios de Ballobar, Belver de Cinca, Candasnos, Chalamera, Fraga, Mequinenza/Mequinensa, Ontiñena, Osso de Cinca, Torrente de Cinca/Torrent de Cinca, Velilla de Cinca/Villella de Cinca y Zaidín/Saidí.
Artículo 2. Capitalidad. 1. La Comarca del Bajo Cinca/Baix Cinca tiene su capitalidad en el municipio de Fraga, donde tendrán su sede oficial los órganos de gobierno de la misma.
Del contingut de la Llei 20/2002, de 7 d’octubre, de creació de la Comarca del Bajo Cinca/Baix Cinca (en el Butlletí Oficial d’Aragó del dia 7 d’octubre), cal destacar la referència, petita i breu, que el seu preàmbul fa a la ciutat de Fraga: centre per excel.lència d’aquesta zona, el seu tret cultural més característic és el bilingüisme reflectit en la denominació pròpia i tradicional de la comarca, malgrat que en cap apartat o disposició no es fa esment exprés de la seva pertinença a l’àrea lingüística del català. Les denominacions dels municipis catalanoparlants són bilingües com ara Mequinenza/Mequinensa, Torrente de Cinca/Torrent de Cinca, Velilla de Cinca/Vilella de Cinca y Zaidín/Saidí.
Artículo 1. Creación y denominación. 1. Se crea la Comarca de La Litera/la Llitera integrada por los municipios de Albelda, Alcampell/el Campell, Altorricón/el Torricó, Azanúy-Alins, Baells, Baldellou/Valdellou, Binéfar, Camporrells, Castillonroy/Castellonroi, Esplús, Peralta de Calasanz, San Esteban de Litera, Tamarite de Litera/Tamarit de Llitera y Vencillón/Vensilló.
Artículo 2. Capitalidad. 1. La capital administrativa de la Comarca de La Litera/la Llitera será la villa de Binéfar, ostentando como tal la sede de los órganos de gobierno representativos de la comarca y de la gerencia, figura que será creada por el futuro Consejo Comarcal. La capital histórico-cultural de la Comarca de La Litera/la Llitera será la villa de Tamarite de Litera/Tamarit de Llitera, siendo sede de la Comisión Consultiva de alcaldes y del organismo autónomo de cultura, turismo y deporte, ambos creados por el futuro Consejo Comarcal.
Page 272
Tot seguit, es va publicar la Llei 25/2002, de 12 de novembre, de creació de la comarca de la Litera/la Llitera (Butlletí Oficial d’Aragó de 15 de novembre). Del seu contingut cal subratllar la referència que fa en el preàmbul al bilingüisme de les seves gents, la llengua pròpia de les quals conviu amb el castellà i es reflecteix en el mateix nom de la comarca. L’article primer enumera els municipis que la integren, com ara Albelda, Baells, el Campell, el Torricó, Valldellou, Camporrels, Castellonroi, Tamarit de Llitera i Vensilló, en versió castellana (quan són coincidents) o bilingüe (castellà i català), però com es podia esperar, la llei n’oblida uns altres com ara Sanui-Alins, Peralta i Calassanç i Sant Esteve de Llitera, considerats municipis de transició entre el català i l’aragonès i que conserven la denominació castellana equívoca. Finalment, la capitalitat administrativa se situa en la localitat castellanoparlant de Binèfar, que té, no obstant això, una població important de parla catalana, i la capitalitat historicocultural té la seu a la vila de Tamarit de Llitera.
I com s’ha dit en una altra ocasió, no sembla que vagin a recuperar-se les denominacions catalanes tradicionals d’algunes localitats que, en el passat, van formar part del domini lingüístic català, encara que les repoblacions posteriors a les guerres dels Segadors i de Successió van esborrar tota evidència lingüística, tret de la toponímia, els cognoms i el lèxic residual. Ens referim, per exemple, a Albalat de Cinca, Almúnia de Sant Joan, Bellver de Cinca, Binacet, Binèfar, Casp, Esplucs, Estada, Estadella, Fonts, Montsó, Ossó de Cinca, Puig de Santa Creu, Vallobar i Xalamera de Cinca.
Artículo 67. Denominación de los municipios. 2. La denominación de los municipios será en lengua castellana o en la tradicional de su toponimia. No obstante, en aquellas zonas del territorio aragonés en que esté generalizado el uso de otra lengua o modalidad lingüística, el Gobierno de Aragón autorizará la utilización conjunta de la denominación en ambas lenguas, previa solicitud del Ayuntamiento y la tramitación del procedimiento regulado en el artículo siguiente.
Artículo 68. Procedimiento para el cambio de denominación. 3. Cuando la denominación propuesta sea susceptible de ser confundida con la de otro municipio, contenga incorrecciones lingüísticas, no se adecue a la toponimia aragonesa o pueda producir confusiones en la organización de los servicios públicos [...].
Page 273
Aquest precepte és el desplegament de l’article 23 de la Llei d’Administració local d’Aragó de l’any 1999, que, de moment, no ha tingut aplicació pràctica, i que només aporta com a novetat normativa el procediment institucional i administratiu per sol.licitar i autoritzar les denominacions bilingües dels municipis aragonesos.
Artículo 1. Creación y denominación. 1. Se crea la Comarca de Hoya de Huesca/Plana de Uesca integrada por los municipios de Agüero, Albero Alto, Alcalá de Gurrea, Alcalá de Obispo/Alcalá do Bispe, Alerre, Almudévar/Almudébar, Angüés, Antillón, Argavieso, Arguis, Ayerbe, Banastas/Banastars, Biscarrués, Blecua y Torres, Casbas de Huesca/Casbas de Uesca, Chimillas, Gurrea de Gállego, Huesca/Uesca, Ibieca, Igriés, Loarre/Lobarre, Loporzano, Loscorrales/Os Corrals, Lupiñén-Ortilla, Monflorite-Lascasas, Murillo de Gállego/Morillo de Galligo, Novales, Nueno, Las Peñas de Riglos, Pertusa, Piracés, Quicena, Salillas, Sesa, Siétamo/Sietemo, La Sotonera, Santa Eulalia de Gallégo/Santolaria de Galligo, Tierz, Tramaced y Vicién/Bizién.
Artículo 2. Capitalidad. 1. La Comarca de Hoya de Huesca/Plana de Uesca tiene su capitalidad en el municipio de Huesca/Uesca, donde tendrán su sede oficial los órganos de gobierno de la misma.
Com ja es va fer parcialment, en ocasió de la Llei de la Ribargorça, aquesta norma introdueix la denominació bilingüe castellà/aragonès d’alguns municipis de la comarca, si bé la grafia estàndard adoptada no ha estat acceptada encara institucionalment i respon a la unificació lingüística realitzada per diverses organitzacions i associacions no públiques. D’altra banda, resulta contradictòria aquesta solució amb l’establerta per les lleis de creació de les comarques de la Jacetània, Alt Gàllec i Barbastre, on també conserven residualment els dialectes aragonesos i on, no obstant això, no s’han adoptat les denominacions bilingües corresponents.
Artículo único. Otorgar el Premio «Arnal Cavero 2002» a doña Carmen Castán Saura, de acuerdo con la propuesta elevada por el Jurado constituido al efecto, a la obra titulada «La descordada bida de sinforosa sastre», por la belleza, dominio de la lengua y de los recursos expresivos, y por su fuerza lírica y la visión del mundo tradicional con una óptica femenina.
Page 274
Es concedeix el premi literari en aragonès.
Artículo único. Otorgar el Premio «Guillem Nicolau 2002» a doña Susana Barquín Castañ, de acuerdo con la propuesta elevada por el Jurado constituido al efecto, a la obra titulada «L’aventura del desig», por su estilo elaborado, la modernidad de su lenguaje y la innovación temática, donde la psicología femenina se trata con especial sensibilidad literaria.
Es concedeix el premi literari en català.
