Crònica legislativa: Illes Balears

Autor:Antoni Nadal
Pàgines:395-400
RESUMEN

Ajuts i subvencions - Funció pública - Llei integral de la joventut - Orientació política del Govern de les Illes Balears - Sistema Bibliotecari de les Illes Balears - L’oficialitat del català a l’Estat espanyol i a Europa - Capitalitat de Palma de Mallorca - Tractaments protocol·laris

 
ÍNDICE
CONTENIDO

Page 395

Ajuts i subvencions

Bases de la convocatòria de suport genèric a la producció editorial en llengua catalana per a l’any 2006 del Consell Insular d’Eivissa i Formentera, amb una destinació de 12.000 euros (Butlletí Oficial de les Illes Balears —boib— núm. 125, de 5 de setembre de 2006).

El Consell Executiu del Consell Insular de Menorca, en sessió tinguda l’11 de setembre de 2006, va concedir els ajuts per al foment de l’ús del ca talà en els comerços, establiments turístics i clubs esportius dels diferents municipis de Menorca l’any 2006 (boib núm. 134, de 23 de setembre de 2006).

Convocatòria d’ajuts per al foment de l’ús de la llengua catalana en els àmbits del comerç, la restauració, la indústria i els serveis en general per a l’any 2006 del Consell Insular d’Eivissa i Formentera, amb una destinació de 9.000 euros (boib núm. 143, de 14 d’octubre de 2006).

El Consell Executiu del Consell Insular de Menorca, en sessió tinguda el 27 de novembre de 2006, va modificar l’acord de concessió dels ajuts en concepte de suport genèric a la producció editorial i fonogràfica en llengua catalana per a l’any 2006, publicat en el boib núm. 74, de 23 de maig de 2006 (boib núm. 178, de 14 de desembre de 2006).

Resolució del conseller d’Educació i Cultura de 5 de desembre de 2006, per la qual modifica la composició de la Comissió Avaluadora designada en la Resolució del conseller d’Educació i Cultura d’11 d’agost de 2006, per la qual fa pública la convocatòria d’ajuts a l’alumnat de centres docents de les Illes Balears sostinguts amb fons públics per a intercanvis escolars amb l’alumnat de centres docents de les terres de parla catalana, durant el curs escolar 2006-2007 (boib núm. 184, de 23 de desembre de 2006).

Page 396

Ordre del conseller d’Educació i Cultura de 25 d’octubre de 2006, per la qual nomena vocal de la Comissió Consultiva d’Avaluació del Català, com a representant de l’Obra Cultural Balear, la Sra. Maria Isabel Cerdó Capellà, en substitució de la Sra. Aina M. Llompart Suau (boib núm. 155, de 4 de novembre de 2006).

Ordre del conseller d’Educació i Cultura de 14 de novembre de 2006, per la qual nomena vocal de la Comissió Consultiva d’Avaluació del Català, com a representant de l’Ajuntament de Palma, la Sra. Sílvia Romero Bosch, en substitució de la Sra. Margarita Duran Vadell (boib núm. 168, de 28 de novembre de 2006). Certificats oficials de coneixements de llengua catalana que expedeix la Direcció General de Política Lingüística

Resolució del director general de Política Lingüística de 15 de novembre de 2006, per la qual fa pública la relació de persones que han superat les proves de la convocatòria de juny de 2006 per a l’obtenció dels certificats de coneixements de català de la Direcció General de Política Lingüística (boib núm. 167, de 25 de novembre de 2006). Consells insulars

El Ple del Consell Insular de Menorca, en sessió tinguda el 26 de juny de 2006, va acordar la correcció d’un error observat en el Reglament d’ús de la llengua catalana al Consell Insular de Menorca, publicat en el boib núm. 30, de 28 de febrer de 2006 (boib núm. 98, de 13 de juliol de 2006). ).

Allà on diu «Article. 26. Amb la finalitat [...] un representant del Comitè d’Empresa i [...]», ha de dir: «Article 26. Amb la finalitat [...] un treballador o treballadora en representació de la Comissió de Personal i [...]».

Page 397

Funció pública

Resolució del president de l’Escola Balear d’Administració Pública de 3 de novembre de 2006, per la qual convoca els cursos i les proves de llengua catalana i de llengües estrangeres (anglès, alemany, francès i italià) organitzats per l’Escola Balear d’Administració Pública per a l’any 2007 (boib núm. 158, de 9 de novembre de 2006).

Llei integral de la joventut

El Parlament de les Illes Balears, en sessió extraordinària tinguda el 18 de juliol de 2006, va aprovar la Llei integral de la joventut. Constitueix l’objecte d’aquesta Llei establir un marc normatiu i competencial per al de senvolupament de les polítiques de joventut, i també ordenar els serveis i les activitats que promouen i organitzen persones físiques i jurídiques, públiques i privades, en l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, que tinguin com a destinatari el jovent, a fi d’obtenir un desenvolupament i una protecció efectius dels seus drets. Segons l’article 2, les polítiques de joventut han de perseguir bàsicament, entre d’altres:

L’article 21 estableix que un dels objectius de l’Administració autonòmica, pel que fa a l’educació, és «establir programes d’integració escolar i social de les persones immigrades, inserint-les en l’aprenentatge de la llengua catalana i de la castellana, en cas que sigui necessari».

D’acord amb l’article 28, s’ha de fomentar la creació cultural i artística i la investigació científica per impulsar el desenvolupament integral de la joventut. Per això, una de les mesures que cal desenvolupar és fomentar el coneixement i l’ús de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en qualsevol dels àmbits socials (Butlletí Oficial del Parlament de les Illes Balears —bopib—, núm. 144, de 28 de juliol de 2006). «f) Promoure, fomentar i garantir les mesures necessàries per la defensa i el foment de la llengua i la cultura catalanes, pròpies de les Illes Balears, a tots els àmbits de la societat, com a tret característic propi i com a eina d’integració de la població nouvinguda. k) Promoure, fomentar i garantir les mesures necessàries per la defensa i el foment de la llengua i la cultura catalanes entre la joventut.»

Page 398

Orientació política del Govern de les Illes Balears

El Parlament de les Illes Balears, en sessió tinguda els dies 26, 27 i 28 de setembre de 2006, va aprovar diverses resolucions derivades del Debat general sobre l’orientació política general del Govern. Entre aquestes resolucions cal destacar-hi, pel que fa a la llengua catalana, les següents:

78. El Parlament de les Illes Balears manifesta el seu compromís amb la unitat de la llengua catalana i insta el Govern de les Illes Balears a defensar aquesta unitat en tots els àmbits on es posi en perill.

79. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a complir la Llei de normalització lingüística.

80. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a realitzar les actuacions oportunes per comprometre tots els ciutadans de les Illes Balears, qualsevol que sigui la seva llengua habitual, en la salvaguarda i extensió de la llengua catalana.

81. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a no utilitzar la qüestió lingüística com a eina de política partidista.

82. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a assumir la defensa i promoció de la llengua catalana com un objectiu primordial de la seva actuació.

83. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a complir estrictament i sense cap excepció el Decret 92/1997, que regula l’ús en l’ensenyament de i en la llengua catalana.

84. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a iniciar negociacions amb la resta de comunitats de parla catalana de l’Estat espanyol a fi de signar convenis de col·laboració per a la promoció exterior de la nostra llengua i cultura.

[...] 101. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a incrementar la presència de la llengua catalana als horaris de màxima audiència de la programació tant de la ràdio com de la televisió autonòmica, ja sigui amb programes de producció pròpia com amb les emissions de pel·lícules o sèries.

109. El Parlament de les Illes Balears insta totes les institucions de les Illes Balears a establir els fonaments d’un gran pacte polític en matèria de llengua, per evitar que aquesta sigui, de manera permanent, objecte de polèmica política, pacte que s’haurà de fonamentar en el respecte al procés de normalització lingüística i en la indiscutible unitat de la llengua catalana.

(bopib núm. 150, de 6 d’octubre de 2006).

Page 399

L’oficialitat del català a l’Estat espanyol i a Europa

El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió tinguda el 10 d’octubre de 2006, va aprovar la Resolució següent derivada d’una proposició no de llei, presentada pel Grup Parlamentari Mixt (Unió Mallorquina) el 25 de maig de 2004 (!), relativa a l’oficialitat del català a l’Estat espanyol i a Europa:

1. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de l’Estat a reconèixer l’oficialitat de la llengua catalana com a llengua vehicular, en les seves expressions oral, escrita i de signes, en el marc de les cambres representatives de l’Estat i de la documentació que d’elles emani, com a passa fonamental per aconseguir que la Unió Europea reconegui, en els mateixos termes, l’oficialitat de la nostra llengua dins el seu si.

2. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de l’Estat a promoure i defensar de manera decidida que la llengua catalana sigui inclosa com a llengua oficial de la Unió Europea, en els termes del punt primer de l’acord, tenint en compte no tan sols el nombre de ciutadans del seu àmbit lingüístic, sinó també les previsions expressades a l’article 3.3 de l’esborrany actual de la

Constitució Europea pel que fa a la diversitat cultural i lingüística i al desenvolupament del patrimoni cultural europeu.

(bopib, núm. 152/II, de 20 d’octubre de 2006).

Sistema Bibliotecari de les Illes Balears

El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió tinguda el 15 de novembre de 2006, va aprovar la Llei del Sistema Bibliotecari de les Illes Balears. Aquesta Llei proposa atendre la necessitat d’establir un medi adequat per al desenvolupament de les biblioteques en el territori de les Illes Balears, basat en el principis de coordinació i col·laboració entre les administracions públiques, les institucions i els titulars privats, amb la finalitat de proporcionar un sistema bibliotecari coherent basat en l’aprofitament eficient de tots els recursos, ja siguin econòmics, culturals, d’informació, d’equipaments o de personal. Segons l’article 9.3 de la Llei, les biblioteques públiques compliran les funcions següents: a) crear i fomentar els hàbits de lectura i b) participar en el foment i la normalització lingüística de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears. Més endavant, l’article 24 estableix que l’acció de tots els nivells de les administracions públiques per al foment i la millora de les biblioteques es regeix, entre d’altres, pels criteris següents:

Page 400

h) Impulsar especialment la difusió en les biblioteques de les obres editades, impreses o produïdes a les Illes Balears, les relacionades per qualsevol motiu amb el seu territori i amb la seva llengua. i) Considerar les biblioteques públiques com a mitjà idoni per a la promoció del coneixement i la difusió de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i per a la difusió dels seus recursos i serveis d’informació.

(bopib, núm. 158, de 24 de novembre de 2006).

Capitalitat de Palma de Mallorca

El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió tinguda el 12 de desembre de 2006, va aprovar la Llei de capitalitat de Palma de Mallorca. Aquesta Llei té per objecte regular l’estatut especial de Palma de Mallorca, com a capital de la comunitat autònoma de les Illes Balears i seu de les seves institucions autonòmiques, d’acord amb allò que disposa l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. Segons l’article 4 de la Llei:

1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, ho és també de l’Ajuntament de Palma de Mallorca.

2. L’Ajuntament de Palma de Mallorca ha de garantir l’ús del català i del castellà, dins el marc constitucional i estatutari.

3. L’Ajuntament de Palma de Mallorca ha de normalitzar l’ús de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, a l’àmbit de les seves competències d’acord amb la normativa vigent.

(bopib núm. 162, de 22 de desembre de 2006).

Tractaments protocol·laris

El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió tinguda el 12 de desembre de 2006, va aprovar la Llei de capitalitat de Palma de Mallorca. L’article 15 de la Llei estableix que «el batle o la batlessa té el tractament de Molt Honorable Senyor o Molt Honorable Senyora» (bopib núm. 162, de 22 de desembre de 2006, ). Algun mitjà de comunicació social va criticar que el Partit Popular no consensués aquesta Llei, i que tingués la sortida de donar el tractament de Molt Honorable al batlle o a la batllessa de Palma, un tractament que, segons el parer del mateix mitjà, hauria de quedar reservat per als presidents del Govern i del Parlament i, pel cap alt, per als presidents dels consells. Val a dir que el batlle o la batllessa de Palma manté el tractament d’Excel·lentíssim Senyor/Excelentíssima Senyora.