Crònica legislativa: Estat espanyol

En aquest àmbit cal esmentar les disposicions següents:

Reial decret 56/2002, de 18 de gener (boe núm.19, de 22 de gener; suplement boe núm. 4 en llengua catalana, de 16 de febrer), del Ministeri de la Presidència, pel qual es regulen la circulació i la utilització de matèries primeres per a l’alimentació animal i la circulació de pinsos compostos.

Deroga l’Ordre de 8 d’octubre de 1992 (rld 19, pàg. 227), relativa a la comercialització de pinsos compostos, i el Reial decret 1489/1998, de 31 de juliol (rld 31, pàg. 262), sobre circulació de matèries primeres per a l’alimentació animal.

Capítol II

Matèries primeres per a l’alimentació animal

Article 4. Requisits documentals.

1. El productor, envasador, importador, venedor o distribuïdor d’una matèria primera per a l’alimentació animal ha de fer constar en el recipient o l’envàs, en una etiqueta fixada a aquest o en un document d’acompanyament, la informació a què es refereix l’article següent.

2. Les indicacions a les quals es refereix aquest capítol s’han d’expressar, almenys, en la llengua espanyola oficial de l’Estat, sense perjudici de fer servir qualsevol altra llengua oficial al territori de les comunitats autònomes amb idioma propi.

   Article 5. Informació obligatòria.

1. Al recipient o l’envàs, a l’etiqueta que dugui fixada o al document d’acompanyament de qualsevol producte destinat a l’alimentació animal han de figurar de forma visible, clarament llegible i indeleble, les dades següents: a) L’expressió «primeres matèries per a l’alimentació animal».

   b) La denominació de la primera matèria de què es tracti.

   c) Les dades que s’especifiquen a l’annex IV, si s’escau.

   d) La quantitat neta expressada en unitats de massa, quan es tracti de productes sòlids, i en unitats de massa o de volum, quan es tracti de líquids.

   e) El nom o la raó social i el domicili o la seu social de l’establiment productor, el número d’autorització, el número de referència del lot o qualsevolPage 376altra indicació que permeti rastrejar l’origen de la matèria primera, si l’establiment ha d’estar autoritzat de conformitat amb el Reial decret 2224/1993, de 17 de desembre, sobre normes sanitàries d’eliminació i transformació d’animals morts i deixalles d’origen animal i protecció davant agents patògens en pinsos d’origen animal, com també amb les mesures que s’adoptin com a conseqüència de la legislació comunitària.

   f) El nom o la raó social i el domicili o la seu social del responsable de les indicacions que preveu aquest apartat, quan el responsable sigui diferent del productor al qual es refereix el paràgraf e).

2. La informació relativa a les matèries primeres que figuren a l’annex II també ha d’incloure les dades de declaració obligatòria que conté la columna 4 del mateix annex. La informació relativa a les matèries no esmentades a l’annex II ha d’incloure les dades de declaració obligatòria a què es refereix la columna 2 de l’annex III.

   Article 9. Intercanvis amb tercers països.

4. [...].

   Quan les primeres matèries objecte d’exportació a països tercers s’ajustin a la legislació corresponent dels països destinataris i aquesta estableixi requisits diferents dels que conté aquest Reial decret, les primeres matèries s’han d’elaborar en moments diferents de la resta de la producció. A més, a fi d’evitar desviacions al mercat interior, així com possibilitar-ne el control, s’han de complir les normes següents:

   b) A l’etiqueta, imprès a l’envàs o al document d’acompanyament, si s’escau, com a mínim hi ha d’haver les següents dades, escrites, almenys, en la llengua oficial de l’Estat espanyol:

   1r La menció: «per exportar a»... (país tercer).

   2n Nom o raó social i domicili o seu social del fabricant o venedor i de l’exportador.

   3r Denominació i naturalesa del producte i destinació.

   4t Si s’escau, característiques de qualitat d’acord amb la legislació del país destinatari.

   5è Qualsevol altra especificació assenyalada al document d’autorització.

   [...].

   Capítol III

   Pinsos compostos

   Article 13. Requisits documentals.

1. Els pinsos compostos únicament es poden posar en circulació quan, en un espai reservat a aquest fi, a l’envàs, al recipient o en una etiqueta fixada en aquests o, si s’escau, al document d’acompanyament, figurin les indicacions enumerades a l’article 15, que han de ser ben visibles, clarament llegibles i indelebles i que comprometin la responsabilitat, si s’escau, del productor, envasador, importador, venedor o distribuïdor, establert dins del territori espanyol.

2. Les indicacions a les quals es refereix l’apartat anterior s’han d’expressar, almenys, en la llengua espanyola oficial de l’Estat, sense perjudici de fer servir qualsevol altra llengua oficial alPage 377territori de les comunitats autònomes amb idioma propi.

   Article 15. Informació obligatòria.

1. Al recipient, a l’envàs, a l’etiqueta que duguin fixada o a l’espai reservat a aquest fi han de constar, en les condicions que estableix l’article 13, les dades següents:

   a) La denominació «pinso complet», «pinso complementari», «pinso mineral», «pinso emmelessat», «pinso complet de lactància» o «pinso complementari de lactància», segons el cas.

   b) L’espècie animal o el tipus d’animals a què està destinat el pinso.

   c) Les instruccions d’ús que indiquin la destinació exacta del pinso i que permetin utilitzar-lo adequadament.

   d) Per a tots els pinsos compostos, llevat dels destinats a animals de companyia que no siguin ni gossos ni gats, les primeres matèries per a l’alimentació animal que s’hagin de declarar d’a- cord amb el que disposa l’article 18 d’a- quest Reial decret.

   e) Si s’escau, la declaració dels constituents analítics, d’acord amb el que preveu l’annex V, part A, d’aquest Reial decret.

   f) Segons els casos, les declaracions que preveu l’annex V, part B, columnes 1, 2 i 3.

   g) El nom o la raó social i l’adreça o el domicili social del responsable de les indicacions que preveu aquest apartat.

   h) La quantitat neta expressada en unitats de massa en el cas dels productes sòlids i en unitats de volum o de massa per als productes líquids.

   i) La data límit de durabilitat, que s’ha d’indicar d’acord amb el que disposa l’article 19.1 d’aquesta disposició.

   j) El número de referència del lot, quan no s’indiqui la data de fabricació.

   k) El número d’autorització o, segons correspongui, el d’inscripció que s’hagi atribuït a l’establiment de conformitat, respectivament, amb els articles 5 i 9 del Reial decret 1191/1998, de 12 de juny, sobre autorització i registre d’establiments i intermediaris del sector de l’alimentació animal.

   Article 21. Excepcions a l’aplicació d’aquest Reial decret.

   Aquest Reial decret no s’aplica als pinsos compostos per als quals es provi, almenys, mitjançant una indicació apropiada, que estan destinats a l’exportació a països tercers, a finalitats científiques o experimentals. Això no obstant:

   a) Per als pinsos compostos objecte d’exportació, el fabricant n’ha d’estar degudament autoritzat i els pinsos han d’anar en envasos o recipients tancats en el quals, ben impreses en aquests o a l’etiqueta, han de figurar, com a mínim, les dades següents, inscrites en la llengua espanyola oficial de l’Estat:

   1r La menció «Per exportar a... (país tercer)».

   2n Nom o raó social i domicili o seu social del fabricant i de l’exportador.

   3r Denominació i naturalesa del producte, i destinació (espècie i tipus d’animals).

   4t Contingut i identitat dels additius.

   b) A l’envàs o a l’etiqueta dels pinsos compostos destinats a animals amb finalitats científiques o experimentals,Page 378hi han de figurar les indicacions següents:

   1a La menció «... per a experimentació».

   2a El nom o la raó social i l’adreça o el domicili social del fabricant.

   3a L’espècie animal o el tipus d’animals als quals està destinat.

   4a La data de fabricació.

   Capítol IV

   Règim sancionador

   Article 22. Règim sancionador.

   L’incompliment del que estableix aquest Reial decret se sanciona conforme al que regulen la Llei d’epizoòties, de 20 de desembre de 1952, i el seu Reglament, de 4 de febrer de 1955; l’article 103 de la Llei 50/1998, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’Ordre social; la Llei 10/1998, de 21 d’abril, de residus; la Llei 26/2001, de 27 de desembre, per la qual s’estableix el sistema d’infraccions i sancions en matèria d’encefalopaties espongiformes transmissibles; el Reial Decret 3454/2000, de 22 de desembre, pel qual s’estableix i es regula el Programa integral coordinat de vigilància i control de les encefalopaties espongiformes transmissibles dels animals, i el Reial decret 1945/1983, de 22 de juny, pel qual es regulen les infraccions i les sancions en matèria de defensa del consumidor i de la producció agroalimentària.

   Disposició addicional única. Títol competencial.

   Aquest Reial decret es dicta a l’empara de l’article 149.1.13.a i 16.a de la Constitució, que atribueix a l’Estat la competència exclusiva en matèria de bases i coordinació de la planificació general de l’activitat econòmica i bases i coordinació general de la sanitat, excepte els articles 9, 20 i 21.a), que es dicten a l’empara de l’article 149.1.10.a i 16.a de la Constitució, que atribueix a l’Estat la competència exclusiva sobre comerç exterior i sanitat exterior.

   Resolució de 22 de gener de 2002 (boe núm. 38, de 13 de febrer), de la Secretaria General de Pesca Marítima del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s’estableix i es dóna publicitat a la llista de denominacions comercials admeses dels productes pesquers.

   L’article 4, punt 2, del Reglament (ce) 104/2000, del Consell, de 17 de desembre de 1999, pel qual s’estableix l’Organització Comuna de Mercats en el sector dels productes de la pesca i l’aqüicultura, disposa que: «Els Estats membres han d’establir i publicar la llista de les denominacions comercials admeses en el seu territori, com a mínim de totes les espècies enumerades en els annexos I a IV del present Reglament, indicant respecte de cada espècie el nom científic, la denominació en la llengua o llengües oficials de l’Estat membre i, si escau, la denominació o denominacions acceptades o tolerades a nivell local o regional.»

   En virtut del que s’exposa, aquesta Secretaria General de Pesca Marítima, resol:

   Page 379

   Primer.— Establir la llista de denominacions comercials admeses en el territori espanyol per als productes pesquers.

   Segon.— Donar publicitat a l’esmentada llista mitjançant la seva publicació en el Boletín Oficial del Estado com a annex únic d’aquesta Resolució.

   La llista en qüestió publica el que anomena «noms comercials» agru- pats per les comunitats autònomes amb façana marítima, entre les quals, és clar, les epigrafiades com Balears, Catalunya i València. No hi ha cap referència a la denominació de les llengües, i el nom dels peixos apareix amb la lògica diversitat dialectal dins de cada llengua.

   Reial decret 142/2002, d’1 de febrer (boe núm. 44, de 20 de febrer; suplement boe núm. 6 en llengua catalana, de 16 de març), pel qual s’aprova la llista positiva d’additius diferents de colorants i edulcorants per ser usats en l’elaboració de productes alimentaris, així com les condicions d’utilització.

   Deroga el Reial decret 145/1997, de 31 de gener, pel qual s’aprova la llista positiva d’additius diferents de colorants i edulcorants per al seu ús en l’elaboració de productes alimentaris, així com de les seves condicions d’utilització (RLD 28, pàg. 352).

   Article 6. Etiquetatge

   Per a la seva comercialització, l’etiquetatge dels additius alimentaris que preveu aquest Reial decret s’ha d’ajustar al que disposa l’article 8 del Reial decret 1111/1991, de 12 de juliol , pel qual es modifica la Reglamentació tecnicosanitària dels additius alimentaris, aprovada pel Reial decret 3177/1983, de 16 de novembre, i modificada pel Reial decret 1339/1988, de 28 d’octubre.

   Article 7. Règim sancionador

1. Les infraccions que preveuen els apartats posteriors d’aquest article donen lloc a la imposició de les sancions que estableix l’article 36 de la Llei 14/1986, de 25 d’abril , general de sanitat, amb la instrucció prèvia de l’expedient corresponent, d’acord amb el que estableixen el capítol VI del títol I de la Llei esmentada i el títol IX de la Llei 30/1992, de 26 de novembre , de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

3. Infraccions greus:

   a) L’incompliment de les normes d’etiquetatge del additius alimentaris que regula aquest Reial decret, que es considera un cas del que preveu l’article 35.B) 1a i 2a de la llei general de sanitat.

   Disposició addicional única. Títol competencial

   Aquest Reial decret es dicta a l’empara del que estableix l’articlePage 380149.1.16a de la Constitució i d’acord amb el que estableix l’article 40.4 de la Llei 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat, a excepció de l’article 8, que té l’empara en l’article 149.1.10a de la Constitució i en l’article 38 de l’esmentada Llei 4/1986.

   Reial decret 234/2002, d’1 de març (boe núm. 63, de 14 de març; suplement boe núm. 7, d’1 d’abril, en llengua catalana), del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, pel qual es modifica el Reial decret 929/1995, de 9 de juny , pel qual s’aprova el Reglament tècnic de control i certificació de plantes de viver de fruiters.

   Article únic. Modificació del Reial decret 929/1995.

   El Reial decret 929/1995, de 9 de juny, pel qual s’aprova el Reglament tècnic de control i certificació de plantes de viver de fruiters, queda modificat de la manera següent.

4. El segon paràgraf de l’article 40 se substitueix pel text següent:

   Les plantes de viver només es poden comercialitzar si estan classificades adequadament en alguna de les categories que defineix l’article 6 i si van etiquetades individualment o en feixos o envasos, amb una etiqueta de material adequat i que no hagi estat utilitzada, i prèviament impresa, almenys en la llengua espanyola oficial de l’Estat. En el cas de patrons i plançons de cítrics, l’etiquetatge ha de ser individual i abans d’arrencar-los al camp.

5. Al final de l’article 40 s’afegeix un nou paràgraf amb el text següent:

   En el cas de material estàndard, l’etiqueta ha de ser del proveïdor, de color groc i ha de contenir com a mínim les informacions següents:

   a) Encapçalament: espanya.

   b) Categoria: estàndard.

   c) Espècie: nom botànic i comú.

   d) Varietat i patró, si s’escau.

   e) Quantitat.

   f) Proveïdor: nom o número de registre.

   El Reial decret modificat imposava igualment el castellà, en l’article 40, com també s’esdevé en les altres disposicions d’aquest apartat, tret de la Resolució de 22 de gener de 2002.

En aquest apartat s’han publicat les normes següents: Instrument de Ratificació de l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional (boe núm.126, de 27 de maig de 2002), fet a Roma el 17 de juliol de 1998.

Part iv. de la composició i administració de la cort

Article 50

Idiomes oficials i de treball

1. Els idiomes oficials de la Cort són l’àrab, el xinès, l’espanyol, el francès, l’anglès i el rus. Les sentències de la Cort, així com les altres decisions que resolguin qüestions fonamentals de què conegui la Cort es publiquen en els idiomes oficials. La Presidència, de conformitat amb els criteris establerts a les Regles de Procediment i Prova, determina quines són les decisions que resolen qüestions fonamentals als efectes del present paràgraf.

2. Els idiomes de treball de la Cort són el francès i l’anglès. A les Regles de Procediment i Prova s’ha de determinar en quins casos es poden utilitzar com a idiomes de treball altres idiomes oficials.

3. La Cort autoritza qualsevol de les parts o qualsevol dels Estats als quals s’hagi permès intervenir en un procediment, prèvia sol.licitud d’ells, a utilitzar un idioma diferent del francès o l’anglès, sempre que consideri que aquesta autorització està justificada adequadament.

   Part vi. del judici

   Article 64

   Funcions i atribucions de la Sala de Primera Instància

3. La Sala de Primera Instància a la qual s’assigni una causa de conformitat amb el present Estatut:

   b) Determina l’idioma o els idiomes que s’han d’utilitzar en el judici,

   Article 67

   Drets de l’acusat

1. En la determinació de qualsevol càrrec, l’acusat té dret a ser escoltat públicament, ateses les disposicions del pre-Page 404sent Estatut, i a una audiència justa i imparcial, així com a les següents garanties mínimes en peu de plena igualtat:

   a) A ser informat sense demora i en forma detallada, en un idioma que comprengui i parli perfectament, de la naturalesa, la causa i el contingut dels càrrecs que se li imputen;

   f) A ser assistit gratuïtament per un intèrpret competent i a obtenir les traduccions necessàries per satisfer els requisits d’equitat, si a les actuacions davant de la Cort o als documents presentats a la Cort s’empra un idioma que no comprèn i no parla;

   Part ix. de la cooperació internacional i l’assistència judicial

   Article 87

   Sol.licituds de cooperació: disposicions generals

2. Les sol.licituds de cooperació i els documents que les justifiquin han de ser redactats en un idioma oficial de l’Estat requerit, o acompanyats d’una traducció a aquest idioma, o a un dels idiomes de treball de la Cort, segons l’elecció que hagi fet l’Estat a la data de la ratificació, acceptació, aprovació o adhesió.

   L’Estat Part pot canviar posterior ment aquesta elecció de conformitat amb les Regles de Procediment i Prova.

   Article 99

   Compliment de les sol.licituds a què es fa referència en els articles 93 i 96

3. Les respostes de l’Estat requerit s’han de transmetre en el seu idioma i forma original.

   Part XIII. clàusules finals

   Article 128

   Texts autèntics

   L’original d’aquest Estatut, els texts del qual en àrab, xinès, espanyol, fran- cès, anglès i rus son igualment autèntics, s’ha de dipositar en poder del Secretari General de les Nacions Unides, que n’ha d’enviar còpia certificada a tots els Estats.

   Alemanya

   Declaracions:

   [...].

   La República Federal d’Alemanya declara, així mateix, en virtut de l’article 87.2 de l’Estatut de Roma, que les sol.licituds de cooperació dirigides a Alemanya i els documents que les justifiquin han d’estar acompanyats d’una traducció a l’alemany.

   Andorra

   Declaracions:

   [...].

   Respecte a l’article 87.2 de l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, el Principat d’Andorra declara que, de conformitat amb l’article 50 de l’Estatut, en què es declaren llengües oficials de la Cort l’àrab, el xinès, l’espanyol, el francès, l’anglès i el rus, totes les sol.licituds de cooperació i els documents justificatius que rebi de la Cort han d’estar redactats en espanyol o francès o anar acompanyats, si s’escau, d’una traducció a una d’aquestes llengües.

   [...].

   Argentina

   Declaració:

   Respecte a l’article 87.2 de l’Esta-Page 405tut, la República Argentina declara que les sol.licituds de cooperació procedents de la Cort, així com tota la documentació justificativa, han d’estar redactades en espanyol o acompanyades d’una traducció a aquest idioma.

   Àustria

   Declaració:

   En virtut de l’article 87.2 de l’Estatut de Roma, la República d’Àustria de- clara que les sol.licituds de cooperació, així com els documents que les justifiquin, han d’estar redactats en alemany o acompanyats d’una traducció a aquest idioma.

   Bèlgica

   Declaració relativa a l’article 87.2:

   Pel que fa a l’article 87.2, el Regne de Bèlgica declara que les sol.licituds de cooperació de la Cort i els documents que les justifiquin han d’estar redactats en un idioma oficial del Regne.

   Xipre

   Declaracions:

   2. De conformitat amb l’article 87.2 de l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, la República de Xipre declara que les sol.licituds de cooperació de la Cort i els documents que les justifiquin s’han de transmetre també en anglès, que és una de les llengües de treball de la Cort.

   Dinamarca

   Declaracions:

   [...].

   Respecte a l’article 87.2 de l’Estatut, Dinamarca declara que les sol.licituds de cooperació formulades per la Cort, així com els documents justificatius de les esmentades sol.licituds, han d’estar redactats en danès, que és la llengua oficial de Dinamarca, o en anglès, que és una de les llengües de treball de la Cort.

   Estònia

   Declaració:

   [...].

   De conformitat amb l’article 87.2 de l’Estatut, la República d’Estònia declara que les sol.licituds de la Cort Penal Internacional i els documents que les justifiquin s’han de presentar en estonià, que és la llengua oficial de la República d’Estònia, o en anglès, que és una de les llengües de treball de la Cort Penal Internacional.

   Finlàndia

   Declaracions:

   [...].

   En virtut de l’article 87.2 de l’Estatut, la República de Finlàndia declara que les sol.licituds de la Cort i els documents que la justifiquin han d’estar redactats en finès o en suec, que són els idiomes oficials de Finlàndia, o en anglès, que és un dels idiomes de treball de la Cort.

   França

   II. Declaració en virtut de l’article 87.2:

   En virtut de l’article 87.2 de l’Estatut, la República Francesa declara que les sol.licituds de cooperació i els documents que les justifiquin que li dirigeixi la Cort han d’estar redactats en francès.

   Hongria

   Declaració:

   [...].

   Les sol.licituds de cooperació de la Cort s’han de transmetre al Govern de la República d’Hongria per via diplo-Page 406màtica. Aquestes sol.licituds de cooperació i els documents que les justifiquin s’han de fer en anglès.

   Liechtenstein

   Declaracions:

   [...].

   Declaració en virtut de l’article 87.2 de l’Estatut, relativa a la llengua oficial:

   La llengua oficial, en el sentit de l’article 87.2 és l’alemany. Les sol.licituds i la documentació justificatives s’han de lliurar en la llengua oficial del Principat de Liechtenstein, l’alemany, o traduïdes a l’alemany.

   Noruega

   Declaracions:

   2. Relativament a l’article 87.2, el Regne de Noruega declara que les sol.licituds de la Cort i els documents que les justifiquin s’han de presentar en anglès, que és una de les llengües de tre- ball de la Cort.

   Polònia

   Declaració:

   De conformitat amb l’article 87.2 de l’Estatut, la República de Polònia declara que les sol.licituds de cooperació formulades per la Cort i els documents que les acompanyin han d’estar redactats en llengua polonesa.

   Portugal

   Declaracions:

   [...].

   Respecte a l’article 87.2 de l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, la República Portuguesa declara que totes les sol.licituds de cooperació i els documents que les justifiquin que rebi de la Cort han d’estar redactats en portuguès o acompanyats d’una traducció al portuguès.

   Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord: ratificació

   Declaracions:

   [...].

   El Regne Unit declara, en relació amb l’article 87.2 de l’Estatut, que les sol.licituds de cooperació i els documents justificatius de la sol.licitud han d’estar redactats en llengua anglesa.

   Suècia

   Declaracions:

   [...].

   Respecte al 87.2 de l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, el Regne de Suècia declara que totes les sol.licituds de cooperació i els documents justificatius que rebi de la Cort hauran d’estar redactats en anglès o suec, o anar acompanyats, si s’escau, d’una traducció a un d’aquests idiomes.

   Suïssa

   Declaració:

   [...].

   Les llengües oficials en el sentit de l’article 87.2 de l’Estatut són l’alemany,

   el francès i l’italià.

   Resolució de 30 de maig de 2002 (boe núm. 139, d’11 de juny), de la Secretaria General Tècnica del Ministeri d’Afers Exteriors, sobre l’aplicació de l’article 32 del Decret 801/1972, relatiu a l’ordenació de l’activitat de l’Administració de l’Estat en matèria de tractats internacionals.

   Page 407

   De conformitat amb el que estableix l’article 32 del Decret 801/1972, de 24 de març, sobre ordenació de l’activitat de l’Administració de l’Estat en matèria de Tractats Internacionals, aquesta Secretaria general Tècnica ha disposat la publicació, per a coneixement general, de les comunicacions relatives a Tractats Internacionals, en què Espanya és part, rebudes en el Ministeri d’A- fers Exteriors entre l’1 de gener de 2002 i el 30 d’abril de 2002.

En aquest àmbit cal fer esment de les disposicions següents:

Resolució de 18 de gener de 2002 (boe núm. 27, de 31 de gener), de l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals del Ministeri d’E- ducació, Cultura i Esports, per la qual es convoquen per a l’any 2002 ajudes al desenvolupament de guions per a pel.lícules de llargmetratge a l’empara del que disposa la Llei 15/2001, de 9 de juny, i l’article 13 del Reial decret 1039/1997, de 27 de juny .

Primer.— Convocar per a l’any 2002 ajudes per al desenvolupament de guions per a pel.lícules de llargmetratge realitzades en qualsevol de les llengües oficials espanyoles mitjançant règim de concurrència competitiva. [...].

Cinquè.— 1. La sol.licitud s’ha de formalitzar mitjançant instància en el model oficial publicada com a annex ix de l’Ordre de 4 de maig de 1998, acompanyada de vuit exemplars de la següent documentació:

2. [...].

   En cas que la documentació que s’aporti estigui redactada en alguna de les llengües espanyoles oficials diferents del castellà, s’ha d’adjuntar còpia d’aquesta traduïda a l’esmentada llengua.

   Resolució de 18 de gener de 2002 (boe núm. 27, de 31 de gener), de l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals del Ministeri d’E- ducació, Cultura i Esports, per la qual es convoquen per a l’any 2002 ajudes al desenvolupament de guions per a pel.lícules de llargmetratge per al cinema o la televisió a l’empara del que disposa la Llei 15/2001, de 9 de juny, i l’article 13 del Reial decret 1039/1997, de 27 de juny, per a autors i empreses productores associats temporalment.

   Page 410

   Primer.— Convocar per a l’any 2002 ajudes per al desenvolupament de guions per a pel·lícules de llargmetratge realitzades en qualsevol de les llengües oficials espanyoles mitjançant règim de concurrència competitiva. [...].

   Quart.— 1. La sol.licitud s’ha de formalitzar mitjançant instància en model oficial, que figura com a annex X de l’Ordre de 4 de maig de 1998 («Boletín Oficial del Estado» del 12), acompanyada de vuit exemplars de la següent documentació:

   [...].

2. [...].

   En cas que la documentació que s’aporti estigui redactada en alguna de les llengües espanyoles oficials diferents del castellà, s’ha d’adjuntar còpia d’aquesta traduïda a l’esmentada llengua.

   Reial decret 526/2002, de 14 de juny (boe núm. 154, de 28 de juny), del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, pel qual es regulen mesures de foment i promoció de la cinematografia i la realització de pel.lícules en coproducció.

   Capítol III

   Ajuts a la producció

   Article 7. Criteris generals a la concessió d’ajuts a la producció.

   Les empreses productores que desitgin optar als ajuts a la producció previstos al present Reial decret poden realitzar part de les despeses de producció de les seves pel.lícules en altres països, tenint en compte, si escau, els convenis de coproducció i les directives d’aplicació. Això no obstant, per poder optar a la totalitat dels ajuts, les pel.lícules que no siguin les realitzades en coproducció hispanoestrangera a les quals es refereix el capítol vii del present Reial decret han de complir els requisits següents:

   a) Utilitzar alguna de les llengües oficials espanyoles.

   Article 10. Ajudes per a l’amortització.

   A) Tipus d’ajuda:

1. Els productors de llargmetratges que hagin complert les obligacions establertes en l’article 8 d’aquest Reial Decret percebran, dins dels límits anuals pressupostaris, en concepte d’ajuda, amb caràcter general, una quantitat equivalent fins el 15 per 100 de la recaptació bruta de taquilla que obtingui la pel.lícula afectada durant els dotze primers mesos de la seva exhibició comercial a Espanya, realitzada posteriorment a la data de qualificació, fins a un import màxim de 901.518 euros.

2. Els productors de llargmetratges que hagin complert les obligacions de l’esmentat article 8 i que realitzin la pel.lícula sense acollir-se als ajuts sobre projecte percebran, a més de la prevista a l’apartat anterior, una ajuda complementària per una quantitat equivalent fins el 33 per 100 de la inversió del productor, sempre que la pel.lícula obtingui durant els dotze primers mesos de la seva exhibició comercial a Espanya, realitzada posteriorment a la data de qualificació, una recaptació bruta de ta-Page 411quilla superior a 330.557 euros. L’esmentada quantitat no pot superar els 601.012 euros per pel.lícula beneficiària. En el cas que la recaptació bruta de taquilla durant els dotze primers mesos sigui superior a 390.658 euros, el límit per a l’ajuda complementària s’estableix en 661.113 euros.

   En el cas de pel.lícules cinematogràfiques dirigides per nous realitzadors, entesos com aquells que no hagin dirigit més de dos llargmetratges qualificats per a la seva exhibició en sales públiques, així com en el cas de pel.lícules amb cost inferior a 1.202.024 euros, l’esmentada recaptació bruta queda fixada en 210.354 euros, per obtenir ajuda complementària amb el límit de 601.012 euros i en 270.455 euros per assolir el límit de 661.113 euros. En el cas de documentals, la recaptació bruta necessària per a l’obtenció de l’ajuda és de 150.253 euros, amb el límit de 601.012 euros.

   Així mateix, quan es tracti de pel.lícules cinematogràfiques rodades en alguna llengua oficial espanyola, diferent del castellà, reconeguda en el respectiu Estatut d’Autonomia com pròpia d’una Comunitat Autònoma, la recaptació bruta necessària per percebre l’ajuda serà 120.202 euros, amb el límit de 601.012 euros, i 180.304 euros per assolir el límit de 661.113 euros; això no obstant, almenys, 30.051 euros de la recaptació ha d’obtenir-se per l’exhibició de la pel.lícula en la versió original, el qual punt ha d’estar acreditat per l’òrgan competent de la Comunitat Autònoma.

3. Si durant el període de dotze mesos prescrit als apartats 1 i 2 d’aquest article, el llargmetratge objecte dels ajuts obtingués un premi de reconegut prestigi o participés en un esdeveniment cinematogràfic rellevant que n’origini la reactivació comercial, el període de còmput de recaptació bruta de taquilla que servirà de base per a l’establiment dels ajuts per a l’amortització serà de vint-i-quatre mesos.

   Article 13. Ajudes per al desenvolupament de guions.

1. L’icaa pot atorgar, dins de les disponibilitats pressupostàries anuals, ajuts al desenvolupament de guions per a pel.lícules de llargmetratge realitzades en castellà o en qualsevol de les altres llengües oficials espanyoles, per a la seva explotació en sales de cinema o per a la seva explotació exclusiva en televisió. Els requisits, imports, condicions i altres característiques d’aquests ajuts seran determinats per Ordre del Ministre d’Educació, Cultura i Esport en desplegament d’aquest Reial Decret i els convocarà el director general de l’icaa, que nomenarà al jurat corresponent.

   Disposició derogatòria única. Derogació normativa.

1. A l’entrada en vigor del present Reial decret quedaran derogades les següents disposicions:

   a) Reial decret 1039/1997, de 27 de juny, pel qual es refon i harmonitza la normativa de promoció i estímuls a la cinematografia i es dicten normes per a l’aplicació del que preveu la disposició addicional segona de la Llei 17/1994, de 8 de juny , modificada per Reial Decret 196/2000 d’11 de febrer .

   Page 412

   b) Capítol II, «Normes per a la realització de pel.lícules cinematogràfiques en coproducció», del Reial decret 81/1997, de 24 de gener, pel qual es desplega parcialment la Llei 17/1994, de 8 de juny, de protecció i foment de la cinematografia, i s’actualitzen i refonen normes relatives a la realització de pel.lícules en coproducció, sales d’exhibició i qualificació de pel.lícules cinematogràfiques, modificat pel Reial decret 196/2000, d’11 de febrer.

   c) Reial decret 196/2000, d’11 de febrer , pel qual es modifiquen els reials decrets 81/1997, de 24 de gener , i 1039/1997, de 27 de juny , per actualitzar normes relatives a la producció i difusió cinematogràfica i audiovisual.

   Sense perjudici de l’anterior, queden vigents les normes que s’hagin dictat per a l’aplicació de les anteriorment esmentades, quan no s’oposin al que disposa aquest Reial decret.

   Disposició final primera. Modificació normativa.

   Amb efectes des de l’entrada en vigor del present Reial decret, es modifica l’article 2 del Reial decret 81/1997, de 24 de gener , pel qual es desplega parcialment la Llei 17/1994, de 8 de juny, de protecció i foment de la cinematografia, i s’actualitzen i refonen normes relatives a la realització de pel.lícules en coproducció, sales d’exhibició i qualificació de pel.lícules cinematogràfiques, que queda redactat com segueix:

   Article 2. Distribució i doblatge de pel.lícules cinematogràfiques.

   Les empreses distribuïdores legalment constituïdes i que acreditin ser titulars dels pertinents drets d’explotació podran distribuir a Espanya obres cinematogràfiques procedents de qualsevol país en qualsevol versió i llengua oficial espanyola, tot això sense perjudici de les competències atribuïdes al Ministeri d’Economia pel que fa a la importació de pel.lícules i amb respecte absolut a les regles de la competència que regeixen al mercat.

   S’adoptaran mesures per salvaguardar la pluralitat d’ofertes a la distribució i subministrament en condicions que contribueixin a millorar la comer- cialització de l’obra cinematogràfica.

Incloem en aquest apartat la disposició següent que no vam ressenyar al número de la Revista de Llengua i Dret corresponent al període del primer semestre de 2001:

Ordre d’1 de juny de 2001 (boe núm. 137, de 8 de juny) sobre llibres i models dels registres civils informatitzats.

Page 413

Article 2. Aprovació dels models d’assentaments dels Registres Civils Informatitzats.

Els models esmentats s’han de carregar al moment de fer-se la instal.lació de la mateixa aplicació informàtica a cada Registre Civil, i s’han d’usar amb caràcter obligatori, tret que ho impedeixin o ho desaconsellin raons de modificacions normatives, o d’alteracions en l’organització registral, o de les particularitats del cas o altres d’interès públic. Els textos matrius d’aquests models s’han de publicar en el «Boletín Informativo del Ministerio de Justicia» a efectes divulgatius i informatius, en el termini de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Ordre.

Article 3. Dels llibres dels Registres Civils Informatitzats.

Els llibres dels Registres Civils Informatitzats i els seus fulls mòbils s’han d’ajustar a les regles següents:

2a Aquests llibres estan formats per fulls mòbils en el marge superior esquerre dels quals ha de figurar preimprès i encerclat l’escut d’Espanya i una llegenda que digui a la part superior Ministerio de Justicia, i a la inferior Dirección General de los Registros y del Notariado. El terç esquerre de l’anvers de cada full ha d’estar separat per una columna vertical que ha de contenir en impressió codificada la llegenda Ministerio de Justicia. Cada full ha de portar marques d’aigua amb l’escut constitucional, i impresa a la primera línea la paraula «tomo» seguida d’un espai en blanc i, a continuació, la paginació que li correspongui dins del llibre. [...].

4a [...] A més cada llibre conté un full d’obertura i un altre de tancament, amb l’únic literal Diligencia de Apertura i Diligencia de Cierre, respectivament.

Article 4. De les certificacions expedides pels Registres Civils Informatitzats.

El paper emprat en aquestes certificacions s’ha d’encapçalar amb l’escut d’Espanya i la llegenda «Ministerio de Justicia», que ha de figurar en el marge superior esquerre, i a la mateixa altura i al marge dret la de «Registro Civil. España», que han d’aparèixer preimpresos. [...]

Disposició transitòria. De la subsistència dels llibres i models d’assentaments i certificats tradicionals en els Registres informatitzats.

Continua en vigor l’Ordre d’aquest Ministeri, de 24 de desembre de 1958, i les altres disposicions vigents en matèria de llibres i models del Registre Civil, respecte dels assentaments que s’hagin d’estendre en el futur en els registres civils fins a la data en què s’informatitzin, la qual s’entendrà que és aquella en què es compleixin les diligències a què es refereix l’article 5 d’aquesta Ordre. [...]

Disposició derogatòria.

1. Queda derogada l’Ordre de 24 de desembre de 1958 sobre llibres i models del Registre Civil, llevat del que s’indica en la precedent disposició transitòria.

2. Queden derogats els apartats 3 i 4 de l’article 4 i les lletres a) i b) de l’article 5 de l’Ordre de 19 de juliol de 1999, sobre informatització dels Registres Civils [...]

Page 414

En aquest apartat hem d’esmentar, pel fet que no s’hi respecta la toponímia oficial, les dues disposicions següents:

Reial decret 1435/2001, de 14 de desembre (boe núm. 3, de 3 de gener de 2002), del Consell General del Poder Judicial, pel qual es nomena Degà dels Jutjats de Gerona la Sra. Pilar Rovira del Canto.

Ordre hac/1500/2002, de 17 de juny (boe núm.146, del 19), del Ministeri d’Hisenda, per la qual es redueixen per al període impositiu 2001 els índexs de rendiment net aplicables en el règim d’estimació objectiva de l’impost sobre la renda de les persones físiques per a les activitats agrícoles i ramaderes afectades per diverses circumstàncies excepcionals i s’amplia l’àmbit territorial d’aplicació de l’Ordre de 14 de juny de 2001.

En aquesta Ordre els topònims catalans són farcits d’errades. Els accents, per exemple, fan l’efecte d’haver estar col.locats a la babalà.

Resolució de 18 d’abril de 2002 (boe núm. 103, del 30), de la Subsecretaria del Ministeri d’Afers Exteriors, sobre la convocatòria d’exàmens d’Intèrprets Jurats:

Llengües.— Els exàmens s’han de limitar únicament a les llengües oficials no espanyoles per a les quals es disposi d’assessors qualificats a judici del Tribunal examinador.

Resolució de 12 de desembre de 2001 (boe núm. 4, de 4 de gener de 2002), de la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques del Minis- teri d’Educació, Cultura i Esports, per la qual es convoquen els ajuts per al foment de la traducció i edició, en qualsevol llengua estrangera, d’obres literàries o científiques d’autors espanyols, corresponents a l’any 2002.

Objecte i finalitat.— Es convoca per a l’any 2002 la concessió d’ajuts a editors amb la finalitat de promoure la difusió de la cultura espanyola mitjançant l’edició,en qualsevol llengua estrangera d’obres literàries o científiques d’autors espanyols, escrites originàriament i publicades en qualsevol de les llengües espanyoles.

Page 415

Resolució de 12 de desembre de 2001 (boe núm. 5, de 5 de gener de 2002), de la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques del Minis- teri d’Educació, Cultura i Esports, per la qual es convoquen els ajuts per a la promoció de la lectura i la difusió de les lletres espanyoles, corresponents a l’any 2002.

1. Objecte i finalitat:

   Es convoquen per a l’any 2002 la concessió d’ajuts per a la promoció de la lectura i difusió de les lletres espanyoles a aquelles activitats a desenvolupar l’any esmentat que tinguin per objecte les següents finalitats:

   a) Promoure la cultura comuna espanyola a través d’activitats de difusió de les lletres espanyoles mitjançant trobades, congressos i esdeveniments similars, tant a l’interior com a l’exterior d’Espanya, dutes a terme per institucions amb un caràcter estatutari nacional o internacional.

   b) Participar en les commemoracions històriques de caràcter nacional i internacional i en altres esdeveniments històrics i culturals de rellevància, amb especial atenció als centenaris dels principals autors i obres espanyoles.

   c) Promoure i fomentar les activitats d’àmbit territorial nacional, internacional o supracomunitari que contribueixin a la promoció de la lectura, a l’increment dels índexs de lectura de la societat espanyola, a la difusió nacional i internacional del llibre i de les Lletres Espanyoles i a la promoció de les Biblioteques Espanyoles.

   d) Promoure activitats i programes de difusió del llibre, la lectura i les lletres espanyoles en mitjans de comunicació d’àmbit nacional.

6. Instrucció del procediment i criteris generals de valoració.

   6.3. Criteris generals de valoració: Per a la concessió dels ajuts s’han de tenir en compte els següents criteris:

   b) Rellevància i interès que el projecte pugui tenir per al foment de la lectura i les lletres espanyoles.

   c) L’abast del projecte, i es valoraran de forma prioritària projectes d’activitats que fomentin la comunicació i cohesió cultural entre les Comunitats Autònomes i amb presència o projecció d’almenys tres Comunitats Autònomes.

   Resolució de 12 de desembre de 2001 (boe núm. 6, de 7 de gener de 2002), de la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques del Minis- teri d’Educació, Cultura i Esports, per la qual es convoquen determinats ajuts corresponents a l’any 2002.

   Segon.— Ajudes per al foment de l’edició de llibres espanyols per a les biblioteques públiques:

1. Objecte i finalitat

   Es convoca per a l’any 2002 la concessió d’ajuts a projectes d’edició, en qualsevol de les llengües oficials espanyoles, d’obres de la nostra cultura, de projecció nacional i internacional, quePage 416contribueixin a l’enriquiment del nostre patrimoni bibliogràfic comú, amb el doble objectiu d’ampliar els fons de les biblioteques públiques d’Espanya, i a més fomentar i afavorir la comunicació i cohesió cultural entre les Comunitats Autònomes, creant un fons bibliogràfic comú en totes les biblioteques públiques, en el qual es trobin representades totes les llengües i cultures d’Espanya. Les obres esmentades poden ser editades en suports tradicionals o en els nous suports que permet la tecnologia actual.

   L’objecte d’aquests ajuts serà l’edició de:

   a) Obres de referència i consultaenciclopèdies, diccionaris, històries, bibliografies de qualsevol de les matèries següents: ciències socials, filosofia i teologia, ciències pures i aplicades, literatura i lingüística, història, art i geografia.

   b) Obres literàries d’autors preferentment espanyols, iberoamericans i clàssics.

   c) Obres d’humanitats: història, belles arts, geografia, filosofia, pensament i etnografia.

   d) Obres de literatura infantil i juvenil, d’autors preferentment espanyols.

   En aquesta convocatòria de l’any 2002 es tindrà atenció preferent a aquells projectes relacionats amb els aniversaris d’autors i obres que se celebraran en els anys 2002 i 2003.

   Tercer.— Ajuts per al foment de la traducció i edició entre llengües oficials espanyoles d’obres d’autors espanyols.

1. Objecte i finalitat

   Es convoca per a l’any 2002 la concessió d’ajuts a editors amb la finalitat de promoure la intercomunicació de les diferents cultures espanyoles, mitjançant la traducció i edició en qualsevol llengua oficial espanyola d’obres d’autors espanyols escrites originàriament i publicades en qualssevol altres de les llengües oficials espanyoles, per tal d’ampliar els fons de les biblioteques públiques, de tot Espanya, i a més fomentar i afavorir la cohesió cultural entre les Comunitats Autònomes. Les obres esmentades podran ser editades en suports tradicionals o en els nous suports que permet la tecnologia actual.

   L’objecte d’aquests ajuts serà la traducció i edició de:

   a) Obres literàries d’autors espanyols.

   b) Obres d’assaig i pensament espanyol.

   Quart.— Ajuts a empreses i Institucions sense finalitats de lucre, editores de revistes de cultura.

1. Objecte i finalitat

   Es convoca per a l’any 2002 la concessió d’ajuts a empreses mercantils privades i a institucions sense finalitat de lucre del sector de la comunicació social i cultural, editores de publicacions periòdiques, no diàries, de cultura, entenent per això les dedicades a les següents matèries:

   Literatura i lingüística

   Arts plàstiques i escèniques, música i cinematografia.

   Page 417

   Història, geografia, arquitectura, arqueologia i arts populars.

   Filosofia i ciències socials.

   La finalitat d’aquests ajuts és aconseguir la difusió gratuïta de revistes de cultura, en qualsevol de les llengües oficials espanyoles, a les principals biblioteques, centres culturals i universitats d’Espanya, per fomentar i afavorir la comunicació i cohesió cultural entre les Comunitats Autònomes. Aquesta convocatòria es destina exclusivament als números editats durant l’any 2002.

   Reial decret 57/2002, de 18 de gener (boe núm.17, de l’endemà; suplement boe núm. 4 en llengua catalana, de 16 de febrer), pel qual s’aprova el Reglament de circulació aèria.

   Article únic. Aprovació del Reglament de circulació aèria.

   S’aprova el Reglament de circulació aèria i els seus apèndixs, que figuren com a annex a aquest Reial decret.

   Annex. Llibre segon. Reglament de l’aire.

   Capítol 5. Regles de vol per instruments.

   10.5.2.1.1. Idioma que cal usar

   10.5.2.1.1.1. Com a regla general les comunicacions aeroterrestres en radio- telefonia s’han de fer en l’idioma que l’estació terrestre faci servir normalment.

   Nota.— L’idioma emprat normalment per l’estació en terra no ha de ser necessàriament el de l’Estat en què està ubicada.

   10.5.2.1.1.1. Fins que es prepari i adopti una forma de fraseologia més adequada per a ús universal en les comunicacions radiotelefòniques aeronàutiques, s’ha d’usar l’anglès com a tal, i utilitzar-lo, a petició de qualsevol estació d’aeronau que no estigui en condicions de complir 10.5.2.1.1.1, en totes les estacions terrestres que serveixin aeroports designats i rutes usades pels serveis aeris internacionals.

   [...]

   Nota 2. A certes regions, la disponibilitat d’un altre idioma, a més de l’anglès, es pot decidir regionalment, com un requisit per a les estacions terrestres de la regió en qüestió.

   [...]

   10.5.2.1.1.3. Fins que s’apliqui

   10.5.2.1.1.2, i quan l’estació d’aeronau i l’estació de terra no puguin fer servir un idioma comú, s’han de fer les gestions necessàries entre l’autoritat competent i l’empresa explotadora de l’aeronau en qüestió perquè aquesta proporcioni un intèrpret.

   10.5.2.1.1.1. Quan se subministrin, aquests intèrprets tindran accés als canals radiotelefònics i podran usar-los sota la inspecció de l’encarregat que hi hagi de servei.

   10.5.2.1.1.5. L’idioma emprat nor-Page 418malment, i els altres idiomes que es puguin fer servir a petició, a l’estació en terra, s’han d’indicar en les publicacions d’informació aeronàutica i en la resta d’informació aeronàutica que es publiqui respecte a aquestes instal.lacions.

   Aquest Reial decret deroga el Reglament de circulació aèria anterior, aprovat pel Reial decret 73/1992, de 31 de gener (rld 21, pàg. 136-139), que establia l’obligatorietat de l’espanyol per a les comunicacions aeroterrestres en radiotelefonia. En haver desaparegut aquesta obligatorietat en el Reglament actual, cal constatar una millora en aquest sentit.

   Llei 1/2002, de 21 de febrer (boe núm. 46, de l’endemà; suplement boe núm. 6 en llengua catalana, de 16 de març), de coordinació de les competències de l’Estat i les comunitats autònomes en matèria de defensa de la competència.

   Exposició de motius

   VI

   [...].

   La disposició addicional segona reprodueix el manament de l’article 36.3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre , de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, en la mesura que imposa la traducció al castellà de totes les comunicacions i notificacions que els òrgans de defensa de la competència de les comunitats autònomes amb llengua cooficial pròpia adrecin al Tribunal i al Servei de Defensa de la Competència, ja que això implica la producció d’efectes dels escrits fora del territori de la comunitat autònoma respectiva.

   [...].

   Disposició addicional segona. Traducció al castellà de les comunicacions i notificacions de les comunitats autònomes amb llengua cooficial adreçades al Servei de Defensa de la Competència.

   En compliment del que disposa el paràgraf 3r de l’article 36 de la lrjapac, totes les comunicacions i notificacions del òrgans competents de les comunitats autònomes adreçades al Servei de Defensa de la Competència i al Tribunal de Defensa de la Competència que conté aquesta Llei han de ser traduïdes al castellà.

   Ordre tas/695/2002, de 20 de març (boe núm. 78, d’1 d’abril), del Ministeri de Treball i Afers Socials, per la qual s’estableixen les bases reguladores i es convoquen ajudes públiques destinades a l’edició de publicacions relacionades amb la dona.

   Article 5. Versions diferents de la llengua castellana.

   En cas que la publicació a realitzar sigui en una de les llengües oficials del territori espanyol diferent del castellà, s’ha d’adjuntar amb l’original una versió en castellà.

   Page 419

   Ordre tas/758/2002, de 20 de març (boe núm. 85, de 9 d’abril), del Ministeri de Treball i Afers Socials, per la qual s’estableixen les bases reguladores i es convoca el concurs de textos teatrals «Marqués de Bradomín».

   Annex

   Bases

   Tercera. Característiques dels textos.— Cada autor pot presentar un màxim de tres textos, ja escrits en el moment de publicació d’aquesta convocatòria, en qualsevol de les llengües oficials de l’Estat espanyol, els quals han de reunir els següents requisits:

   [...]

   Ordre ecd/671/2002, de 22 de març (boe núm. 75, de 28 de març), del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, per la qual s’estableixen les bases reguladores de les ajudes al teatre i circ de l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música per a l’any 2002.

   Sisè. Primera modalitat: Programes de difusió i preservació de la dramatúrgia nacional i internacional.— S’han de poder concedir ajudes anuals a projectes de gira per Espanya amb produccions noves d’obres de teatre, sempre que les actuacions es realitzin, almenys, en tres comunitats autònomes i que, com a mínim, el 40 per 100 de les representacions exigides es portin a cap fora de la comunitat d’origen, llevat que el projecte de producció sigui en una llengua oficial diferent del castellà o en cas que es tracti de projectes de teatre per a infants o de titelles. El fet insular de Balears i Canàries s’ha de valorar en desplegar aquesta Ordre en les resolucions corresponents.

   Vuitè. Tercera modalitat: Programa de desenvolupament de l’activitat circense a través de plans de comunicació i difusió a Espanya i a l’estranger i del seu desenvolupament tècnic.— S’han de poder concedir ajudes per al desenvolupament tècnic i infraestructura itine- rant circense, així com per a l’activitat circense a través de plans de comunicació i difusió a Espanya i a l’estranger d’espectacles circenses mitjançant gires que comprenguin diverses comunitats autònomes, llevat que el projecte sigui en una llengua oficial diferent del castellà. El fet insular de Balears i Canàries s’ha de valorar en desplegar aquesta Ordre en les resolucions corresponents.

   Llei 5/2002, de 4 d’abril (boe núm 82, de l’endemà; suplement boe núm. 9 en llengua catalana, d’1 de maig), reguladora dels butlletins oficials de les províncies.

   Capítol I

   El Butlletí Oficial de la Província

   Article 1. Contingut.

   El Butlletí Oficial de la Província és el diari oficial en el qual es publiquenPage 420les disposicions de caràcter general i les ordenances, així com els actes, edictes, acords, notificacions, anuncis i altres resolucions de les administracions públiques i de l’Administració de justícia d’àmbit territorial provincial, quan ho prevegi així una disposició legal o reglamentària.

   Els textos publicats al Butlletí Oficial de la Província tenen la consideració d’oficials i autèntics.

   Article 5. Llengua de publicació.

   El Butlletí Oficial de la Província es publica en castellà i, si s’escau, en la llengua que sigui cooficial al territori, de conformitat amb el que estableixi la legislació específica de les comunitats autònomes.

   Article 7. Publicació dels originals.

1. Els originals es transcriuen en la mateixa forma en la qual estan redactats i autoritzats per l’òrgan remitent i no es poden variar o modificar els seus textos per cap causa una vegada han tingut entrada al butlletí oficial, llevat que l’òrgan remitent ho autoritzi de manera fefaent.

   [...]

   Article 8. Autenticació de documents.

   A fi de comprovar l’autenticitat dels documents, els serveis corresponents de la diputació provincial porten un registre de les autoritats i els funcionaris facultats per signar l’Ordre d’inserció dels originals destinats a ser publicats, en què consten la signatura autògrafa i el nom i el càrrec de la persona a qui pertany.

   A aquests efectes, els òrgans corresponents de les administracions públiques i de l’Administració de justícia han d’acreditar davant de la diputació provincial, segons la seva normativa específica, les persones facultades per ordenar la inserció, així com les modificacions que es produeixin.

   Aquesta obligació és extensiva als ajuntaments de la província.

   Disposició addicional primera. Integració dels butlletins oficials de les províncies.

1. Els parlaments de les comunitats autònomes, a proposta del Govern autonòmic i amb l’acceptació prèvia de la diputació provincial, poden acordar la integració del Butlletí Oficial de la Província al butlletí oficial de la comunitat autònoma respectiva, cas en què es regula per la normativa autonòmica , i en tot cas és aplicable el que preveuen els articles 1; 4; 5; 6, apartat 1, i 7, apartats 1, 4 i 5, d’aquesta Llei.

   Així mateix, la referència que conté l’article 6.1 a les diputacions provincials s’entén feta a l’òrgan encarregat de la publicació del butlletí oficial de la comunitat autònoma respectiva, i correspon a aquesta establir el règim econòmic d’aquestes publicacions.

2. En els casos en què s’acordi aquesta integració, el butlletí oficial de cada una de les províncies ha de comptar amb una secció independent identificada amb el nom o bé s’ha d’assenyalar clarament a l’encapçalament del butlletí oficial de la comunitat autònoma respectiva que aquest inclou els corresponents butlletins oficials de les províncies, a fi de garantir la publicitat dels seus continguts.

   Page 421

3. L’acord d’integració té una vigència de deu anys, transcorreguts els quals s’entén automàticament prorrogat cada deu anys si no hi ha denúncia expressa de l’acord pel Govern autonòmic o la diputació provincial.

   Disposició addicional cinquena. Territoris històrics.

   Aquesta Llei és aplicable als butlle- tins oficials dels territoris històrics del País Basc d’acord amb les especificitats derivades del que preveuen la disposició addicional primera de la Constitució, l’Estatut d’autonomia per al País Basc i la disposició addicional segona de la Llei 7/1985, de 2 d’abril , reguladora de les bases del règim local.

   La referència que conté l’article 6.1 a les diputacions provincials s’entén feta a les diputacions forals i correspon a aquestes establir el règim econòmic d’aquestes publicacions.

   Disposició transitòria segona. Entrada en vigor de l’article 5.

   L’article 5 és aplicable al cap de dos anys d ’entrar en vigor aquesta Llei.

   Disposició final única. Títol competencial.

   Aquesta Llei constitueix legislació bàsica, dictada a l’empara de l’article 149.1.18a de la Constitució.

   Ordre int/904/2002, de 15 d’abril (boe núm. 99, de 25 d’abril), del Ministeri de l’Interior, de normalització d’impresos de sol.licitud de llicències d’armes de foc i altres autoritzacions.

   [...].

   Per una altra part, l’article 5 del Reial decret 1465/1999, de 17 de setembre , pel qual s’estableixen criteris d’imatge institucional i es regula la producció documental i el material imprès de l’Administració General de l’Estat, disposa que els impresos que es posin a disposició dels ciutadans a les dependències situades en l’àmbit d’una Comunitat Autònoma amb llengua cooficial, siguin bilingües, en castellà i en la llengua cooficial.

   [...].

   Primer.— Queden aprovats els impresos normalitzats de sol.licitud d’expedició de llicències d’armes de foc i altres autoritzacions (model I-39) que estableix l’article 97.1 del Reglament d’armes i que figuren en els annexos d’aquesta Ordre.

1. Annex I.— Imprès confeccionat per una cara, en idioma castellà.

2. Annex II.— Imprès confeccionat per les dues cares, una en llengua aranesa i en la part oposada en idioma castellà.

3. Annex III.— Imprès confeccionat per les dues cares, una en llengua catalana i en la part oposada en idioma castellà.

4. Annex IV.— Imprès confeccionat per les dues cares, una en llengua èuscar i en la part oposada en idioma castellà.

5. Annex V.— Imprès confeccionat per les dues cares, una en llengua gallega i en la part oposada en idioma castellà.

6. Annex VI.— Imprès confeccionat per les dues cares, una en llengua valenciana i en la part oposada en idioma castellà.

   Page 422

   Segon.— Els impresos assenyalats, a disposició dels ciutadans en les dependències de la Guàrdia Civil, han de ser en castellà i a les comunitats autònomes on hi hagi llengua cooficial, han de ser bilingües, en castellà i en la llengua cooficial.

   Tercer.— La confecció d’aquests impresos ha de ser competència de la Direcció General de la Guàrdia Civil, determinant les seves característiques i la incorporació dels elements necessaris per al seu tractament informàtic.

   [...].

   Es tracta de la primera disposició que regula específicament aquests impresos. Anteriorment, els regulava el Reglament d’armes, aprovat per Reial decret 137/1993, de 29 de gener. D’altra banda, és important assenyalar que, d’acord amb les dades de què disposem, aquesta és la primera disposició publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat en què es publiquen impresos en aranès, tret del cas de la documentació electoral.