Crònica legislativa: Estat espanyol

AutorSantiago Vilardell
CargoCap del Negociat de Normalització de l’Administració Local de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
Páginas375-422

Page 375

(BOE d’1 de gener a 30 de juny de 2002)

Etiquetatge

En aquest àmbit cal esmentar les disposicions següents:

Reial decret 56/2002, de 18 de gener (boe núm.19, de 22 de gener; suplement boe núm. 4 en llengua catalana, de 16 de febrer), del Ministeri de la Presidència, pel qual es regulen la circulació i la utilització de matèries primeres per a l’alimentació animal i la circulació de pinsos compostos.

Deroga l’Ordre de 8 d’octubre de 1992 (rld 19, pàg. 227), relativa a la comercialització de pinsos compostos, i el Reial decret 1489/1998, de 31 de juliol (rld 31, pàg. 262), sobre circulació de matèries primeres per a l’alimentació animal.

Capítol II

Matèries primeres per a l’alimentació animal

Article 4. Requisits documentals.

  1. El productor, envasador, importador, venedor o distribuïdor d’una matèria primera per a l’alimentació animal ha de fer constar en el recipient o l’envàs, en una etiqueta fixada a aquest o en un document d’acompanyament, la informació a què es refereix l’article següent.

  2. Les indicacions a les quals es refereix aquest capítol s’han d’expressar, almenys, en la llengua espanyola oficial de l’Estat, sense perjudici de fer servir qualsevol altra llengua oficial al territori de les comunitats autònomes amb idioma propi.

    Article 5. Informació obligatòria.

  3. Al recipient o l’envàs, a l’etiqueta que dugui fixada o al document d’acompanyament de qualsevol producte destinat a l’alimentació animal han de figurar de forma visible, clarament llegible i indeleble, les dades següents: a) L’expressió «primeres matèries per a l’alimentació animal».

    b) La denominació de la primera matèria de què es tracti.

    c) Les dades que s’especifiquen a l’annex IV, si s’escau.

    d) La quantitat neta expressada en unitats de massa, quan es tracti de productes sòlids, i en unitats de massa o de volum, quan es tracti de líquids.

    e) El nom o la raó social i el domicili o la seu social de l’establiment productor, el número d’autorització, el número de referència del lot o qualsevolPage 376altra indicació que permeti rastrejar l’origen de la matèria primera, si l’establiment ha d’estar autoritzat de conformitat amb el Reial decret 2224/1993, de 17 de desembre, sobre normes sanitàries d’eliminació i transformació d’animals morts i deixalles d’origen animal i protecció davant agents patògens en pinsos d’origen animal, com també amb les mesures que s’adoptin com a conseqüència de la legislació comunitària.

    f) El nom o la raó social i el domicili o la seu social del responsable de les indicacions que preveu aquest apartat, quan el responsable sigui diferent del productor al qual es refereix el paràgraf e).

  4. La informació relativa a les matèries primeres que figuren a l’annex II també ha d’incloure les dades de declaració obligatòria que conté la columna 4 del mateix annex. La informació relativa a les matèries no esmentades a l’annex II ha d’incloure les dades de declaració obligatòria a què es refereix la columna 2 de l’annex III.

    Article 9. Intercanvis amb tercers països.

  5. [...].

    Quan les primeres matèries objecte d’exportació a països tercers s’ajustin a la legislació corresponent dels països destinataris i aquesta estableixi requisits diferents dels que conté aquest Reial decret, les primeres matèries s’han d’elaborar en moments diferents de la resta de la producció. A més, a fi d’evitar desviacions al mercat interior, així com possibilitar-ne el control, s’han de complir les normes següents:

    b) A l’etiqueta, imprès a l’envàs o al document d’acompanyament, si s’escau, com a mínim hi ha d’haver les següents dades, escrites, almenys, en la llengua oficial de l’Estat espanyol:

    1r La menció: «per exportar a»... (país tercer).

    2n Nom o raó social i domicili o seu social del fabricant o venedor i de l’exportador.

    3r Denominació i naturalesa del producte i destinació.

    4t Si s’escau, característiques de qualitat d’acord amb la legislació del país destinatari.

    5è Qualsevol altra especificació assenyalada al document d’autorització.

    [...].

    Capítol III

    Pinsos compostos

    Article 13. Requisits documentals.

  6. Els pinsos compostos únicament es poden posar en circulació quan, en un espai reservat a aquest fi, a l’envàs, al recipient o en una etiqueta fixada en aquests o, si s’escau, al document d’acompanyament, figurin les indicacions enumerades a l’article 15, que han de ser ben visibles, clarament llegibles i indelebles i que comprometin la responsabilitat, si s’escau, del productor, envasador, importador, venedor o distribuïdor, establert dins del territori espanyol.

  7. Les indicacions a les quals es refereix l’apartat anterior s’han d’expressar, almenys, en la llengua espanyola oficial de l’Estat, sense perjudici de fer servir qualsevol altra llengua oficial alPage 377territori de les comunitats autònomes amb idioma propi.

    Article 15. Informació obligatòria.

  8. Al recipient, a l’envàs, a l’etiqueta que duguin fixada o a l’espai reservat a aquest fi han de constar, en les condicions que estableix l’article 13, les dades següents:

    a) La denominació «pinso complet», «pinso complementari», «pinso mineral», «pinso emmelessat», «pinso complet de lactància» o «pinso complementari de lactància», segons el cas.

    b) L’espècie animal o el tipus d’animals a què està destinat el pinso.

    c) Les instruccions d’ús que indiquin la destinació exacta del pinso i que permetin utilitzar-lo adequadament.

    d) Per a tots els pinsos compostos, llevat dels destinats a animals de companyia que no siguin ni gossos ni gats, les primeres matèries per a l’alimentació animal que s’hagin de declarar d’a- cord amb el que disposa l’article 18 d’a- quest Reial decret.

    e) Si s’escau, la declaració dels constituents analítics, d’acord amb el que preveu l’annex V, part A, d’aquest Reial decret.

    f) Segons els casos, les declaracions que preveu l’annex V, part B, columnes 1, 2 i 3.

    g) El nom o la raó social i l’adreça o el domicili social del responsable de les indicacions que preveu aquest apartat.

    h) La quantitat neta expressada en unitats de massa en el cas dels productes sòlids i en unitats de volum o de massa per als productes líquids.

    i) La data límit de durabilitat, que s’ha d’indicar d’acord amb el que disposa l’article 19.1 d’aquesta disposició.

    j) El número de referència del lot, quan no s’indiqui la data de fabricació.

    k) El número d’autorització o, segons correspongui, el d’inscripció que s’hagi atribuït a l’establiment de conformitat, respectivament, amb els articles 5 i 9 del Reial decret 1191/1998, de 12 de juny, sobre autorització i registre d’establiments i intermediaris del sector de l’alimentació animal.

    Article 21. Excepcions a l’aplicació d’aquest Reial decret.

    Aquest Reial decret no s’aplica als pinsos compostos per als quals es provi, almenys, mitjançant una indicació apropiada, que estan destinats a l’exportació a països tercers, a finalitats científiques o experimentals. Això no obstant:

    a) Per als pinsos compostos objecte d’exportació, el fabricant n’ha d’estar degudament autoritzat i els pinsos han d’anar en envasos o recipients tancats en el quals, ben impreses en aquests o a l’etiqueta, han de figurar, com a mínim, les dades següents, inscrites en la llengua espanyola oficial de l’Estat:

    1r La menció «Per exportar a... (país tercer)».

    2n Nom o raó social i domicili o seu social del fabricant i de l’exportador.

    3r Denominació i naturalesa del producte, i destinació (espècie i tipus d’animals).

    4t Contingut i identitat dels additius.

    b) A l’envàs o a l’etiqueta dels pinsos compostos destinats a animals amb finalitats científiques o experimentals,Page 378hi han de figurar les indicacions següents:

    1a La menció «... per a experimentació».

    2a El nom o la raó social i l’adreça o el domicili social del fabricant.

    3a L’espècie animal o el tipus d’animals als quals està destinat.

    4a La data de fabricació.

    Capítol IV

    Règim sancionador

    Article 22. Règim sancionador.

    L’incompliment del que estableix aquest Reial decret se sanciona conforme al que regulen la Llei d’epizoòties, de 20 de desembre de 1952, i el seu Reglament, de 4 de febrer de 1955; l’article 103 de la Llei 50/1998, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’Ordre social; la Llei 10/1998, de 21 d’abril, de residus; la Llei 26/2001, de 27 de desembre, per la qual s’estableix el sistema d’infraccions i sancions en matèria d’encefalopaties espongiformes transmissibles; el Reial Decret 3454/2000, de 22 de desembre, pel qual s’estableix i es regula el Programa integral coordinat de vigilància i control de les encefalopaties espongiformes transmissibles dels animals, i el Reial decret 1945/1983, de 22 de juny, pel qual es regulen les infraccions i les sancions en matèria de defensa del consumidor i de la producció agroalimentària.

    Disposició addicional única. Títol competencial.

    Aquest Reial decret es dicta a l’empara de l’article 149.1.13.a i 16.a de la Constitució, que atribueix a l’Estat la competència exclusiva en matèria de bases i coordinació de la planificació general de l’activitat econòmica i bases i coordinació general de la sanitat, excepte els articles 9, 20 i 21.a), que es dicten a l’empara de l’article 149.1.10.a i 16.a de la Constitució, que atribueix a l’Estat la competència exclusiva sobre comerç exterior i sanitat exterior.

    Resolució de 22 de gener de 2002 (boe núm. 38, de 13 de febrer), de la Secretaria General de Pesca Marítima del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s’estableix i es dóna publicitat a la llista de denominacions comercials admeses dels productes pesquers.

    L’article 4, punt 2, del Reglament (ce) 104/2000, del Consell, de 17 de desembre de 1999, pel qual s’estableix l’Organització Comuna de Mercats en el sector dels productes de la pesca i l’aqüicultura, disposa que: «Els Estats membres han d’establir i publicar la llista de les denominacions comercials admeses en el seu territori, com a mínim de totes les espècies enumerades en els annexos I a IV del present Reglament, indicant respecte de cada espècie el nom científic, la denominació en la llengua o llengües oficials de l’Estat membre i, si escau, la denominació o denominacions acceptades o tolerades a nivell local o regional.»

    En virtut del que s’exposa, aquesta Secretaria General de Pesca Marítima, resol:

    Page 379

    Primer.— Establir la llista de denominacions comercials admeses en el territori espanyol per als productes pesquers.

    Segon.— Donar publicitat a l’esmentada llista mitjançant la seva publicació en el Boletín Oficial del Estado com a annex únic d’aquesta Resolució.

    La llista en qüestió publica el que anomena «noms comercials» agru- pats per les comunitats autònomes amb façana marítima, entre les quals, és clar, les epigrafiades com Balears, Catalunya i València. No hi ha cap referència a la denominació de les llengües, i el nom dels peixos apareix amb la lògica diversitat dialectal dins de cada llengua.

    Reial decret 142/2002, d’1 de febrer (boe núm. 44, de 20 de febrer; suplement boe núm. 6 en llengua catalana, de 16 de març), pel qual s’aprova la llista positiva d’additius diferents de colorants i edulcorants per ser usats en l’elaboració de productes alimentaris, així com les condicions d’utilització.

    Deroga el Reial decret 145/1997, de 31 de gener, pel qual s’aprova la llista positiva d’additius diferents de colorants i edulcorants per al seu ús en l’elaboració de productes alimentaris, així com de les seves condicions d’utilització (RLD 28, pàg. 352).

    Article 6. Etiquetatge

    Per a la seva comercialització, l’etiquetatge dels additius alimentaris que preveu aquest Reial decret s’ha d’ajustar al que disposa l’article 8 del Reial decret 1111/1991, de 12 de juliol , pel qual es modifica la Reglamentació tecnicosanitària dels additius alimentaris, aprovada pel Reial decret 3177/1983, de 16 de novembre, i modificada pel Reial decret 1339/1988, de 28 d’octubre.

    Article 7. Règim sancionador

  9. Les infraccions que preveuen els apartats posteriors d’aquest article donen lloc a la imposició de les sancions que estableix l’article 36 de la Llei 14/1986, de 25 d’abril , general de sanitat, amb la instrucció prèvia de l’expedient corresponent, d’acord amb el que estableixen el capítol VI del títol I de la Llei esmentada i el títol IX de la Llei 30/1992, de 26 de novembre , de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

  10. Infraccions greus:

    a) L’incompliment de les normes d’etiquetatge del additius alimentaris que regula aquest Reial decret, que es considera un cas del que preveu l’article 35.B) 1a i 2a de la llei general de sanitat.

    Disposició addicional única. Títol competencial

    Aquest Reial decret es dicta a l’empara del que estableix l’articlePage 380149.1.16a de la Constitució i d’acord amb el que estableix l’article 40.4 de la Llei 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat, a excepció de l’article 8, que té l’empara en l’article 149.1.10a de la Constitució i en l’article 38 de l’esmentada Llei 4/1986.

    Reial decret 234/2002, d’1 de març (boe núm. 63, de 14 de març; suplement boe núm. 7, d’1 d’abril, en llengua catalana), del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, pel qual es modifica el Reial decret 929/1995, de 9 de juny , pel qual s’aprova el Reglament tècnic de control i certificació de plantes de viver de fruiters.

    Article únic. Modificació del Reial decret 929/1995.

    El Reial decret 929/1995, de 9 de juny, pel qual s’aprova el Reglament tècnic de control i certificació de plantes de viver de fruiters, queda modificat de la manera següent.

  11. El segon paràgraf de l’article 40 se substitueix pel text següent:

    Les plantes de viver només es poden comercialitzar si estan classificades adequadament en alguna de les categories que defineix l’article 6 i si van etiquetades individualment o en feixos o envasos, amb una etiqueta de material adequat i que no hagi estat utilitzada, i prèviament impresa, almenys en la llengua espanyola oficial de l’Estat. En el cas de patrons i plançons de cítrics, l’etiquetatge ha de ser individual i abans d’arrencar-los al camp.

  12. Al final de l’article 40 s’afegeix un nou paràgraf amb el text següent:

    En el cas de material estàndard, l’etiqueta ha de ser del proveïdor, de color groc i ha de contenir com a mínim les informacions següents:

    a) Encapçalament: espanya.

    b) Categoria: estàndard.

    c) Espècie: nom botànic i comú.

    d) Varietat i patró, si s’escau.

    e) Quantitat.

    f) Proveïdor: nom o número de registre.

    El Reial decret modificat imposava igualment el castellà, en l’article 40, com també s’esdevé en les altres disposicions d’aquest apartat, tret de la Resolució de 22 de gener de 2002.

Funció pública
Administració de justícia

Assenyalem en primer lloc la base-tipus que va apareixent en concursos per a la provisió, generalment, de places per a magistrats.

Page 381

Acord de 12 de febrer de 2002 (boe núm. 40, de 15 de febrer), de la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial, pel qual s’anuncia concurs per a la provisió de determinats càrrecs judicials entre membres de la carrera judicial, amb categoria de magistrat.

Base tercera.

[...]

Per als qui desitgin al.legar-ho, constitueix mèrit preferent el coneixement de la llengua oficial i el Dret civil especial o foral propis de les comunitats autònomes, en els termes previstos en el Títol iii del Reglament 1/1995, de 7 de juny , de la carrera judicial.

[...]

Hem de lamentar, en aquesta convocatòria, que hi apareguin tres topònims en forma no oficial, que són «Figueras», «Santa Coloma de Gramanet» i «Tarrasa».

Altres convocatòries que s’han publicat en aquest període són les següents:

Ordre de 27 de desembre de 2001 (boe núm. 8, de 9 de gener de 2002), del Departament de Justícia, Treball i Seguretat Social de la Comunitat Autònoma del País Basc, per la qual es convoca concurs de trasllats per a la provisió de places vacants de metges forenses a l’Institut Basc de Medicina Legal.

Sisena. Fases i baremació del concurs. 1. Els mèrits al.legats i acreditats, els ha de valorar, amb referència a la data de tancament del termini de presentació d’instàncies, la Comissió de Valoració establerta en la base setena, la qual durant el procés de valoració ha de poder aconseguir dels interessats els aclariments o, si escau, la documentació addicional que s’estimin necessàries per a la comprovació dels mèrits al.legats.

  1. La Comissió ha d’avaluar els mèrits segons el següent barem:

    d) Coneixement del basc: El coneixement oral i escrit del basc, degudament acreditat mitjançant certificació oficial o homologació del títol aportat i del nivell a què correspon el títol, suposa el reconeixement només a aquests efectes de fins a 6 punts segons el nivell de coneixement acreditat, en els termes de la disposició addicional segona del Reglament orgànic aprovat per Reial decret 296/1996, de 16 de febrer .

    D’acord amb el que estableix el Decret 224/1989, de 17 d’octubre, pel qual es regula la planificació de la normalització de l’ús del basc a les Administracions Públiques de la Comunitat Autònoma d’Euskadi (Boletín Oficial del País Vasco del 27), i altres disposicions de desplegament derivades dels plans de normalització del basc, que es puguin dictar, s’han de tenir en compte els següents criteris:

    P.L.2: 2 punts.

    P.L.3: 4 punts.

    P.L.4: 6 punts.

    Page 382

    Com que no hi ha cap certificat oficial corresponent al perfil 2 i 4, s’ha de superar un examen d’acreditació que amb aquesta finalitat convoquin els òrgans competents en l’esmentada matèria, cosa que els atorgarà el certificat corresponent.

    No presenta variacions respecte a la convocatòria homònima anterior, de 30 de novembre de 1999 (boe núm. 9, d’11 de gener de 2000). Totes dues insisteixen a citar el Decret basc 224/1989, derogat pel Decret 86/1997, de 15 d’abril (rld 28, p. 374), del Departament d’Hisenda i Administració Pública i el Departament de Cultura, pel qual es regula el procés de normalització de l’ús de l’èuscar a les administracions públiques de la Comunitat Autònoma d’Euskadi.

    Resolució de 27 de desembre de 2001 (boe núm. 8, de 9 de gener de 2002), de la Direcció General de Justícia de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques de la Comunitat Autònoma Valenciana, per la qual es convoquen a concurs de trasllat, llocs de treball de metges forenses als Instituts de Medicina Legal de València, Castelló i Alacant.

    Sisena. Fases i baremació del concurs.

  2. La Comissió avalua els mèrits segons el següent barem:

    D) Coneixement oral i escrit de valencià, amb un màxim de 6 punts.

    Per a la provisió dels llocs de tre- ball ubicats al territori de la Comunitat Valenciana, el coneixement del valencià es valora de la forma següent, en els termes de la disposició addicional segona del Reial decret 296/1996, de 23 de febrer :

  3. Certificat de grau elemental, oral i escrit: 2 punts.

  4. Certificat de grau mitjà, oral i escrit: 4 punts.

  5. Certificat de grau superior, oral i escrit: 6 punts.

    Per valorar aquests coneixements s’ha d’aportar un certificat expedit per la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, o un títol homologat segons Ordre de 16 d’agost de 1994 de la Conselleria d’Educació i Ciència, modificada per Ordre de 22 de desembre de 1995 de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, sobre certificats de coneixement de valencià.

    Els barems que s’apliquen als diferents nivells de coneixement del valencià són els mateixos que en la convocatòria anterior, de 16 d’octubre de 1998, però ara ja no hi ha l’equivalència d’un any d’antiguitat per punt.

    Resolució de 27 de desembre de 2001 (boe núm. 8, de 9 de gener de 2002), de la Direcció General de Justícia, del Departament de Presidència, Justícia i Interior, per la qual es convoquen a concurs de trasllat places vacants de metges forenses a l’Institut Navarrès de Medicina Legal.

    Page 383

    Sisena. Fases i baremació del concurs.

  6. Els mèrits al.legats i acreditats, els ha de valorar, amb referència a la data de tancament del termini de presentació d’instàncies, la Comissió de Valoració establerta en la base setena, la qual du- rant el procés de valoració ha de poder aconseguir dels interessats els aclariments o, si escau, la documentació addicional que s’estimin necessàries per a la comprovació dels mèrits al.legats.

  7. La Comissió ha d’avaluar els mèrits segons el següent barem:

    D) Coneixement del basc: Màxim sis punts. El coneixement oral i escrit del basc, degudament acreditat mitjançant certificació oficial o homologació del títol aportat i del nivell a què correspon el títol, suposa el reconeixement a aquests efectes de fins a sis punts segons el nivell de coneixement acreditat, en els termes de la disposició addicional segona del Reglament orgànic, aprovat per Reial decret 296/1996, de 16 de febrer, en la forma següent:

    1r Perfil lingüístic 2: dos punts.

    2n Perfil lingüístic 3: quatre punts.

    3r Perfil lingüístic 4: sis punts.

    Com que no hi ha cap certificat oficial corresponent als perfils 2 i 4, s’ha de superar un examen d’acreditació que amb aquesta finalitat convoquin els òrgans competents en l’esmentada matèria, cosa que els atorgarà el certificat corresponent.

    En la convocatòria anterior, de 31 d’octubre de 1997 (rld 29, pàg. 301), s’atorga el mateix nombre de punts i per als mateixos nivells que en l’actual, en què ja no hi figura, però, l’equivalència d’1 punt igual a 1 any d’antiguitat.

    Resolució de 24 d’abril de 2002 (boe núm. 118, de 17 de maig), de la Secretaria d’Estat de Justícia del Ministeri de Justícia, per la qual es convoquen proves selectives per a l’ingrés al cos nacional de metges forenses.

  8. Pagament de la taxa d’examen i presentació d’instàncies

    3.4. Els aspirants que vulguin realitzar la prova optativa de la llengua oficial de la Comunitat Autònoma de l’àmbit territorial per on opten, han d’indicar-ho en la sol.licitud en el requadre C) de l’epígraf Dades a consignar segons les bases de la convocatòria prova d’idioma autonòmic, o, si no, que li sigui valorada la documentació tramesa amb aquesta finalitat amb la instància.

  9. Exercicis i curs selectiu

    7.1.4. Quart exercici optatiu: A realitzar, una vegada finalitzat el tercer exercici, per aquells aspirants que hagin obtingut plaça a l’oposició i concorrin per un àmbit territorial amb llengua oficial pròpia de la Comunitat Autònoma (base 1.1), i hagin sol.licitat la prova de nivell de coneixement a la instància de participació. Consisteix en l’acreditació del nivell de coneixement de la llengua oficial de la Comunitat, mitjançant la certificació del nivell de coneixement que hagi presentat junta-Page 384ment amb la instància de participació, o per la realització d’una prova de nivell de coneixements. Per fer la prova de nivell de coneixements de la llengua oficial pròpia de la Comunitat Autònoma, el Tribunal ha de demanar la col.laboració de la Comunitat Autònoma corresponent. En ambdós casos la valoració s’ha d’efectuar d’acord amb els criteris establerts en la base 8. La puntuació de la prova optativa de nivell de coneixement de la llengua oficial de la Comunitat Autònoma respectiva solament és aplicable en l’àmbit de la Comunitat Autònoma per la qual concorre, només als efectes d’establir el número en la relació d’aprovats dins de l’àmbit territorial pel qual concorre l’aspirant, de manera que s’ha de reflectir separadament de l’obtinguda en els exercicis obligatoris, a fi d’incloure-la al subescalafó al qual es refereix l’article 17.4 del Reglament Orgànic de Metges Forenses.

  10. Qualificació dels exercicis del curs i valoració de la llengua autonòmica.

    8.2. La qualificació a atorgar en el Curs selectiu teoricopràctic s’ha de fer d’acord amb el que preveu l’article 45 del Reglament del Centre d’Estudis Jurídics, amb una puntuació de 0,00 a 5,00. Quedaran eliminats els aspirants que no obtinguin un mínim de 2,50 punts.

    8.3. La valoració del coneixement de la llengua autonòmica dels àmbits territorials amb llengua oficial pròpia on es convoquen places, es puntua amb un màxim de 6 punts.

    Els criteris per a la valoració de la prova optativa de coneixement de la llengua oficial de la Comunitat Autònoma per la qual es concorre i on s’han convocat places són els següents:

    8.3.1. En l’àmbit de la Comunitat Autònoma de Catalunya: El coneixement de l’idioma s’acredita mitjançant aportació dels certificats de la Junta Permanent de Català o equivalent de l’àmbit lingüístic català.

  11. Certificat de nivell B: 2 punts.

  12. Certificat de nivell C: 4 punts.

  13. Certificat de nivell D: 6 punts.

    8.3.2. Comunitat Autònoma Gallega:

  14. Curs d’iniciació i perfeccionament: 2 punts.

  15. Curs mitjà de llenguatge jurídic gallec: 4 punts.

  16. Curs superior de llenguatge jurídic gallec: 6 punts.

    8.3.3. Comunitat Valenciana:

  17. Certificat de grau elemental, oral i escrit del valencià: 2 punts.

  18. Certificat de grau mitjà, oral i escrit del valencià: 4 punts.

  19. Certificat de grau superior, oral i escrit, de valencià: 6 punts.

    No s’hi aprecien diferències respecte a la convocatòria homònima anterior, de 6 de setembre de 2001 (rld 37).

    Ordre de 24 d’abril de 2002 (boe núm. 122, de 22 de maig), del Departament de Justícia, Treball i Seguretat Social, per la qual es convoca concurs de trasllats, de funcionaris del cos d’oficials i auxiliars de l’Administració de Justícia per a la provisió de places vacants a l’Institut Basc de Medicina Legal.

    Page 385

    Tercera. Barems. La valoració de mèrits per a l’adjudicació dels llocs de treball es fa d’acord amb el barem establert per valorar l’antiguitat i el coneixement de la llengua oficial pròpia de les comunitats autònomes, coneixements informàtics i formació especialitzada en tècniques i sistemes d’organització de treball.

  20. Coneixement oral i escrit del basc: A les places ubicades en l’àmbit territorial d’aquesta Comunitat Autònoma, el coneixement oral i escrit del basc, degudament acreditat mitjançant certificació oficial o homologació del títol aportat i del nivell a què correspon el títol, suposa reconeixement només a aquests efectes de fins a 6 punts segons el nivell de coneixement acreditat en els termes de la disposició addicional segona del Reglament orgànic aprovat per Reial decret 249/1996, de 16 de febrer .

    D’acord amb el que estableix el Decret 224/1989, de 17 d’octubre, pel qual es regula la planificació de la normalització de l’ús del basc a les administracions públiques de la Comunitat Autònoma del País Basc («Butlletí Oficial del País Basc» del 27) , i altres disposicions de desenvolupament derivades dels plans de normalització del basc que es puguin dictar en l’àmbit d’aquesta Comunitat Autònoma s’han de tenir en compte els següents criteris:

    1r Perfil lingüístic 2: Dos punts.

    2n Perfil lingüístic 3: Quatre punts.

    3r Perfil lingüístic 4: Sis punts.

    Com que no hi ha cap certificat oficial corresponent al perfil 2 i 4, cal superar un examen d’acreditació que amb aquesta finalitat convoquin els òrgans competents en l’esmentada matèria, cosa que els atorgarà el certificat corresponent.

    Ordre jus/1194/2002, de 30 d’abril (boe núm.128, de 29 de maig), del Ministeri de Justícia), per la qual es convoquen proves selectives per a l’ingrés al cos d’oficials de l’Administració de justícia.

    Bases de convocatòria

  21. Torn de promoció interna

    2.4. Coneixement llengua autonò- mica: Per a aquells aspirants que concorrin per a places convocades en l’àmbit territorial d’una Comunitat Autònoma amb llengua oficial pròpia (base 1.1), el seu coneixement oral i escrit es valora, a més de la forma prevista en la base

    2.3.1.e), fins a 6 punts, tot depenent del seu nivell dins dels termes establerts en la base 9.4 d’aquesta convocatòria. Els punts obtinguts d’aquesta manera, només s’han d’aplicar en l’àmbit de la comunitat autònoma per l’àmbit territorial de la qual concorren, i només s’han de tenir en compte per a l’adjudicació de destinació dins d’aquest àmbit, per la qual cosa han de figurar separats de la puntuació total obtinguda pels mèritsPage 386valorats d’acord amb la base 2.3, i als efectes de la seva inclusió al subescalafó, segons es determina en la base 11.7.

    2.7. Llista d’aprovats i adjudicació de destinacions.

    2.7.1. [...].

    Als àmbits territorials amb llengua oficial pròpia, quan els aspirants n’hagin acreditat el coneixement d’acord amb el que preveu la base 2.4, juntament amb la puntuació total obtinguda d’acord amb el barem general de mèrits s’ha de reflectir, si escau, l’obtinguda en la llengua oficial de la Comunitat Autònoma per la qual concorre. Aquesta darrera és determinant per fixar el número obtingut dins de l’àmbit territorial pel qual l’aspirant concorre.

    [...].

  22. Pagament de la taxa d’examen

    4.2. Presentació de sol.licituds:

    4.2.4. Els aspirants del torn lliure que vulguin realitzar la prova optativa de nivell de coneixement de la llengua oficial de la Comunitat Autònoma on es convoquen places i per l’àmbit territorial de la qual participen ho han de fer constar al requadre C) de l’epígraf «Dades a consignar segons les bases de la convocatòria», mitjançant l’expressió «realitza prova llengua oficial», consignant una «X» al requadre realitza. En el supòsit que optin per l’acreditació documental d’aquest coneixement, han de trametre juntament amb la sol.licitud de participació la documentació que acrediti el coneixement de l’esmentat idioma en els terminis previstos en la base 9.4, sense que hagin d’efectuar, en aquest segon supòsit, la prova optativa de nivell de coneixements, ressenyantho a l’apartat «documenta llengua oficial».

    Els aspirants de torn de promoció interna que desitgin que se’ls valori el coneixement de la llengua oficial de l’àmbit territorial de la Comunitat Autò

    noma on es convoquen places per la qual participen han de consignar-ho en l’epígraf C) de la instància, adjuntant-hi

    les certificacions que vulguin que els siguin valorades, en els termes previstos en la base 9.4.

  23. Exercicis de l’oposició

    8.1.3. Tercer exercici: De caràcter optatiu, l’han de fer aquells aspirants que han obtingut plaça a l’oposició, que concorrin per l’àmbit territorial d’una Comunitat Autònoma amb llengua oficial pròpia (base 1.1) i que ho hagin sol.licitat a la instància de participació. Consisteix en l’acreditació del coneixement de la llengua oficial d’aquesta comunitat, mitjançant les certificacions que hagin presentat juntament amb la instància de participació o per la realització d’una prova de nivell de coneixements. En ambdós casos, la valoració s’ha d’efectuar d’acord amb els criteris establerts en la base 9.4 d’aquesta convocatòria.

  24. Normes sobre el desenvolupament i la qualificació dels exercicis del torn lliure

    9.3. Tercer exercici: De caràcter optatiu, a realitzar pels aspirants que concorrin per aquells àmbits territorials de la base 1.1 amb idioma autonòmic propi. Es qualifica amb un màxim de 6 punts,Page 387d’acord amb el nivell de coneixements que demostri l’aspirant i amb els criteris de valoració establerts en la base 9.4 d’aquesta Ordre.

    L’acreditació dels nivells de coneixements es pot fer mitjançant una prova realitzada amb aquesta finalitat o mitjançant l’acreditació del coneixement de la llengua esmentada amb la presentació, juntament amb la instància de participació, d’una certificació expedida per la Comunitat Autònoma per la qual concorre, en els termes previstos en la base 9.4, acreditativa de l’homologació i del nivell al qual correspon el títol aportat.

    La puntuació de la prova optativa de la llengua oficial de la Comunitat Autònoma només s’ha d’aplicar a l’àmbit de la Comunitat Autònoma respectiva a fi d’establir el número en la relació d’aprovats dintre de l’àmbit territorial pel qual concorre l’aspirant, de manera que s’ha de reflectir separadament de l’obtinguda als dos exercicis obligatoris, a fi d’incloure-la al subescalafó d’acord amb el que preveu la base 11.7.

    9.4. Criteris de valoració de la llengua autonòmica: La valoració del coneixement de la llengua autonòmica tant en promoció interna com en torn lliure, s’ha d’efectuar d’acord amb els criteris següents:

    9.4.1. D’acord amb el que estableix el Decret 224/1989, de 17 d’octubre pel qual es regula la planificació de la normalització de l’ús del basc a les administracions públiques de la Comunitat Autònoma del País Basc .

    1r Perfil lingüístic 2: dos punts.

    2n Perfil lingüístic 3: quatre punts.

    3r Perfil lingüístic 4: sis punts.

    A la zona bascòfona i mixta que determina l’article 5 de la Llei foral 18/1986, de 15 de desembre , de la Comunitat Foral de Navarra, s’han d’aplicar els mateixos criteris de l’apartat anterior.

    9.4.2. En l’àmbit de la Comunitat Autònoma de Catalunya: D’acord amb l’Acord de la Comissió per a la Normalització Lingüística, de 19 de juny de 1991.

    1r Certificat de nivell B: dos punts.

    2n Certificat de nivell C: quatre punts.

    3r Certificat de nivell D: sis punts.

    L’acreditació del coneixement de l’idioma es realitza mitjançant l’aportació dels certificats de la Junta Permanent de Català o equivalent de l’àmbit lingüístic català.

    9.4.3. Comunitat Autònoma de Galícia.

    1r Curs d’iniciació i perfeccionament o curs bàsic: dos punts.

    2n Curs mitjà de llenguatge jurídic gallec: quatre punts.

    3r Curs superior de llenguatge jurídic gallec: sis punts.

    9.4.4. Comunitat Autònoma de València.

    Page 388

    1r Certificat de grau elemental oral i escrit del valencià: dos punts.

    2n Certificat de grau mitjà oral i escrit del valencià: quatre punts.

    3r Certificat de grau superior oral i escrit del valencià: sis punts.

    9.4.5. Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

    1r Certificat de nivell B: dos punts.

    2n Certificat de nivell C: quatre punts.

    3r Certificat de nivell D: sis punts.

    9.4.6. A les comunitats autònomes com les del País Basc i la Comunitat Foral de Navarra, en què no hi ha establerta una certificació oficial corresponent als perfils 1 i 2, s’ha de superar un examen d’acreditació que amb aquesta finalitat convoquin els òrgans competents en aquesta matèria, cosa que els atorgarà el certificat corresponent.

    L’acreditació en el torn de promoció interna i en el torn lliure dels nivells de coneixements de les llengües oficials de les comunitats autònomes d’acord amb el que disposa la present base, s’ha d’efectuar mitjançant certificació expedida per les comunitats autònomes acreditatives de l’homologació i del nivell a què corresponguin els títols aportats, o per la realització d’una prova de nivell de coneixements en torn lliure.

    Ordre jus/1276/2002, de 30 d’abril (boe núm. 133, de 4 de juny), del Ministeri de Justícia, per la qual es convoquen proves selectives per a l’ingrés al cos d’auxiliars de l’Administració de justícia.

    Bases de la convocatòria

  25. Torn de promoció interna

    2.4. Valoració dels mèrits: Són mèrits avaluables per accedir al cos d’auxi- liars els següents:

    2.4.1. Historial acadèmic:

    e) Coneixements d’idiomes estrangers documentats mitjançant estudis d’especialització, realitzats en centres o institucions nacionals, autonòmics o internacionals, reconeguts oficialment, o coneixement de llengües oficials prò- pies de les comunitats autònomes, acre- ditat d’acord amb els certificats recollits en la base 9.4 d’aquesta Ordre: un punt, per cadascun, amb un màxim de dos.

    2.5. Coneixement llengua autonòmica: Per a aquells aspirants que concorren per a places convocades en l’àmbit territorial d’una Comunitat Autònoma amb llengua oficial pròpia (base 1.1), el coneixement oral i escrit d’aquesta s’ha de valorar, a més del que preveu la base 2.4.1.e), fins a 6 punts, segons el nivell de coneixement d’aquest documentat en els termes establerts en la base 9.4 d’aquesta convocatòria. Els punts que s’obtinguin només s’apliquen en l’àmbit de la Comunitat Autònoma per l’àmbit territorial de la qual concorren i només es tenen en compte per a l’adjudicació de destinacions dins d’aquest àmbit, per la qual cosa han de figurar separats de la puntuació total obtinguda pels mèrits valorats per superar el concurs d’acord amb el preveu la base 2.4 i a fi d’incloure’ls en el subescalafó,Page 389segons es determina en la base 11.7 d’aquesta Ordre.

    2.6. Documentació que cal aportar: Els aspirants han d’adjuntar a les sol.licituds per prendre part en el concurs, la documentació que s’assenyala a continuació:

    a) Fotocòpia compulsada del títol exigit en la convocatòria o certificació acadèmica acreditativa de tenir aprovades totes les assignatures que el capacitin per a l’obtenció del títol juntament amb el resguard justificatiu d’haver abonat els drets per a l’obtenció del títol. En cas de titulacions obtingudes a l’estranger s’ha de presentar fotocòpia compulsada de la documentació que n’acrediti l’homologació.

    b) Fotocòpia degudament compulsada dels títols, diplomes o certificats que al.leguin com a mèrits. Les equivalències dels títols al.legats que no tinguin caràcter general s’han de justificar mitjançant certificació d’homologació del Ministeri d’Educació i Cultura, o de l’òrgan competent de la Comunitat Autònoma, amb competències en personal de l’Administració de Justícia, aportat per l’interessat.

    c) Fotocòpies degudament compulsades de cursos d’idiomes i de diplomes d’informàtica, en els temes previstos en les bases 2.4.1.e). Els aspirants que concorrin per un àmbit territorial amb llengua autonòmica oficial pròpia, i desitgin que se’ls en valori el coneixement, han d’adjuntar les certificacions corresponents, d’acord amb el que preveu la base 9.4.

  26. Exercicis de l’oposició

    8.1.3. Tercer exercici: De caràcter optatiu, a realitzar per aquells aspirants que hagin obtingut plaça en l’oposició, concorrin per un àmbit territorial de comunitat autònoma amb llengua oficial pròpia (base 1.1) i ho hagin sol.licitat en la instància de participació. Consisteix en l’acreditació del coneixement de la llengua oficial d’aquesta comunitat, mitjançant les certificacions que hagin presentat juntament amb la instància de participació o per la realització d’una prova de nivell de coneixements. En ambdós casos la valoració s’ha de fer d’acord amb els criteris establerts en la base 9.4 de la present convocatòria.

  27. Normes sobre el desenvolupament i qualificació dels exercicis del torn lliure

    9.4. Criteris de valoració de llengua autonòmica: la valoració del coneixement de la llengua autonòmica tant en promoció interna com en torn lliure, es fa d’acord amb els criteris següents:

    9.4.1. De conformitat amb el que estableix el Decret 224/1989, de 17 d’octubre, pel qual es regula la planificació de la normalització de l’ús del basc a les administracions públiques de la Comunitat Autònoma del País Basc :

  28. Perfil lingüístic 2: dos punts.

  29. Perfil lingüístic 3: quatre punts.

  30. Perfil lingüístic 4: sis punts.

    A la zona bascòfona i mixta que determina l’article 5 de la Llei foralPage 39018/1986, de 15 de desembre , de la Comunitat Foral de Navarra, s’han d’aplicar els mateixos criteris que hi ha establerts en l’apartat anterior.

    9.4.2 En l’àmbit de la Comunitat Autònoma de Catalunya: de conformitat amb l’Acord de la Comissió per a la Normalització Lingüística, de 19 de juny de 1991.

    L’acreditació del coneixement de l’i dioma es fa mitjançant l’aportació dels certificats de la Junta Permanent de Català o equivalent de l’àmbit lingüístic català.

  31. Certificat de nivell B: dos punts.

  32. Certificat de nivell C: quatre punts.

  33. Certificat de nivell D: sis punts.

    9.4.3. Comunitat Autònoma gallega:

  34. Curs d’iniciació i perfeccionament o curs bàsic: dos punts.

  35. Curs mitjà de llenguatge jurídic gallec: quatre punts.

  36. Curs superior de llenguatge jurídic gallec: sis punts.

    9.4.4. Comunitat Autònoma Valenciana:

  37. Certificat de grau elemental oral i escrit del valencià: dos punts.

  38. Certificat de grau mitjà oral i escrit del valencià: quatre punts.

  39. Certificat de grau superior oral i escrit del valencià: sis punts.

    9.4.5. Comunitat Autònoma de les Illes Balears:

  40. Certificat de nivell B: dos punts.

  41. Certificat de nivell C: quatre punts.

  42. Certificat de nivell D: sis punts.

    9.4.6. A les comunitats autònomes del País Basc i la Comunitat Foral de Navarra, on no hi ha establert cap certificat oficial corresponent als perfils 1 i 2, cal superar un examen d’acreditació que convoquin amb aquesta finalitat els òrgans competents en aquesta matèria, cosa que els atorgaria el certificat corresponent.

    L’acreditació, en el torn de promoció interna i en el torn lliure dels nivells de coneixement de llengües oficials de les comunitats autònomes, tal com disposa aquesta base, s’ha de fer mitjançant certificació expedida per les comunitats autònomes acreditatives de l’homologació i del nivell a què corresponguin els títols aportats, o per la realització d’una prova de nivell de coneixement en torn lliure.

    Ordre jus/1380/2002, de 30 d’abril (boe núm. 139, d’11 de juny), del Ministeri de Justícia, per la qual es convoquen proves selectives per a l’ingrés al cos d’agents de l’Administració de justícia.

    Bases de convocatòria

  43. Pagament de la taxa d’examen i presentació de sol.licituds

    3.2. Presentació de sol.licituds:

    3.2.3. Els aspirants que vulguin fer la prova optativa de nivell de coneixementPage 391de la llengua oficial de la Comunitat Autònoma on es convoquen places i per l’àmbit de la qual concorren han d’indi car-ho en el requadre C) de l’epígraf «Dades a consignar segons les bases de la convocatoria», amb l’expressió «realitza prova llengua oficial» i a més mar- cant amb una X en el requadre «realitza». En el supòsit que opti per l’acreditació documental d’aquest conei xement, han de trametre, juntament amb la instància de participació, les certificacions acreditatives del coneixement d’aquest idioma, en els termes previstos en la base 8.4, sense haver d’efectuar, en aquest segon supòsit, la prova optativa de nivell de coneixements, ressenyant-ho a l’apartat «documenta llengua oficial».

  44. Exercicis de l’oposició

    7.1.3. Tercer exercici. De caràcter optatiu, a realitzar per aquells aspirants que hagin obtingut plaça en l’oposició, concursin per l’àmbit territorial d’una Comunitat Autònoma amb llengua oficial pròpia (base 1.1) i ho hagin sol.licitat en la instància de participació. Consisteix, en l’acreditació del coneixement de la llengua oficial de la Comunitat Autònoma esmentada amb llengua oficial pròpia (base 1.1), mitjançant les certificacions que hagin presentat juntament amb la instància de participació o per la realització d’una prova de nivell de coneixements. En ambdós casos la valoració es fa d’acord amb els criteris establerts en la base 8.4 d’aquesta convocatòria.

  45. Normes sobre el desenvolupament i la valoració dels exercicis

    8.3. Tercer exercici. De caràcter optatiu, a realitzar pels aspirants que concorrin pels àmbits territorials de la base

    1.1 amb idioma autonòmic propi. Es qualifica amb un màxim de 6 punts d’a- cord amb el nivell de coneixements demostrat per l’aspirant i els criteris de valoració establerts en la base 8.4 d’aquesta Ordre.

    L’acreditació dels nivells de coneixement es pot fer mitjançant una prova realitzada amb aquesta finalitat o mitjançant l’acreditació del coneixement de l’esmentada llengua amb la presentació, juntament amb la instància de participació, de la certificació expedida per la Comunitat Autònoma per l’àmbit territorial de la qual concorre, en els termes previstos en la base 8.4, acreditativa de l’homologació i del nivell a què correspon el títol aportat.

    La puntuació de la prova optativa de llengua oficial de comunitat autònoma solament es pot aplicar en l’àmbit de la comunitat autònoma respectiva, només als efectes d’establir el número en la relació d’aprovats dins de l’àmbit territorial per al qual concorre l’aspirant, per la qual cosa s’ha de reflectir separadament de l’obtinguda en els dos exercicis obligatoris, a fi d’incloure-la en el subescalafó d’acord amb el que preveu la base 10.7 d’aquesta Ordre.

    8.4. Criteris de valoració de llengua autonòmica: la valoració del coneixement de la llengua autonòmica es fa d’acord amb els criteris següents:

    8.4.1. Dins l’àmbit de la Comunitat Autònoma de Catalunya: de conformitat amb l’Acord de la Comissió per a la normalització lingüística de 19 de juny de 1991.

    Page 392

    1r. Certificat de nivell B: dos punts.

    2n. Certificat de nivell C: quatre punts.

    3r. Certificat de nivell D: sis punts.

    L’acreditació del coneixement de l’idioma es fa mitjançant l’aportació dels certificats de la Junta Permanent de Català o equivalent de l’àmbit lingüístic català.

    D’altra banda, hem de continuar ressenyant, lamentablement, acords de la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial que insisteixen en la fragmentació de la llengua catalana. Són aquests:

    Acord de 3 de gener de 2002 (boe núm. 16, de 18 de gener), de la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial, pel qual es resolen sol.licituds sobre reconeixement del mèrit preferent del coneixement de l’idioma i del dret civil especial o foral propi de determinades comunitats autònomes.

Distingeix entre «valenciano » i «catalán »

Acord de 29 de gener de 2002 (boe núm. 34, de 8 de febrer), de la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial, pel qual es resolen sol.licituds sobre reconeixement del mèrit preferent del coneixement de l’idioma i del Dret civil especial o foral propi de determinades comunitats autònomes.

Distingeix entre «catalán (Cataluña)», «valenciano» i «catalán»

Acord de 5 de febrer de 2002 (boe núm. 39, del 14), de la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial, pel qual es resolen sol.licituds sobre reconeixement del mèrit preferent de l’idioma de determinades comunitats autònomes.

Distingeix entre «catalán (Cataluña)», «valenciano» i «catalán»

Resolució de 19 de febrer de 2002 (boe núm. 51, del 28), de la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial, per la qual es resolen sol.licituds sobre reconeixement del mèrit preferent del coneixement de l’idioma i del dret civil especial o foral propi de determinades comunitats autònomes.

Distingeix entre «catalán (I Balears)», «catalán (Cataluña)», «catalán» i «valenciano»

Acord de 21 de març de 2002 (boe núm. 79, de 2 d’abril), de la Comis-Page 393sió Permanent del Consell General del Poder Judicial, pel qual es resolen sol.licituds sobre reconeixement del mèrit preferent del coneixement de l’idioma i del dret civil especial o foral propi de determinades comunitats autònomes.

Distingeix entre «valenciano», «catalán», «catalán (Cataluña)» i «catalán (I Baleares)»

Acord de 30 d’abril de 2002 (boe núm. 112, de 10 de maig), de la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial, pel qual es resolen sol.licituds sobre reconeixement del mèrit preferent del coneixement de l’idioma i del dret civil especial o foral propi de determinades comunitats autònomes.

Distingeix entre «Catalán (Cataluña)» i «Catalán»

Transcrivim finalment, pel que fa a aquesta qüestió, la correcció d’errades de l’Acord de 4 de desembre de 2001 (boe núm.22, de 25 de gener), de la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial, pel qual es resolen sol.licituds sobre reconeixement del mèrit preferent del coneixement de l’idioma i del dret civil especial o foral propi de determinades comunitats autònomes.

Havent observat errades en la transcripció mecanogràfica del text de l’A- cord de 4 de desembre de 2001, de la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial, pel qual es resolen sol·licituds sobre reconeixement del mèrit preferent del coneixement de l’idioma i del Dret civil especial o foral propi de determinades comunitats autònomes, es procedeix a fer-hi la rectificació següent:

En l’acord abans esmentat, publicat al Boletín Oficial del Estado número 304, del dia 20 de desembre de 2001, epígraf 24224, pàgina 48734, columna primera, on diu «Hernando Vallejo, Montserrat, Catalán (Cataluña) y Valenciano», ha de dir: «Hernando Vallejo, María Isabel, Catalán y Valenciano».

En aquest àmbit de la funció pública trobem també disposicions en què s’explicita la repercussió en l’adjudicació de places de la valoració del coneixement de les llengües diferents del castellà, com ara les següents:

Reial decret 131/2002, de 25 de gener (boe núm. 39, de 14 de febrer), pel qual es destina els magistrats que es relaciona, com a conseqüència del concurs resolt per Acord de la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial.

Page 394

Apartat 89. La incidència que en la resolució d’aquest concurs ha tingut la valoració, com a mèrit preferent, de l’idioma i del dret propi de les comunitats autònomes, ha estat la següent:

Obté la plaça de Magistrat de la Sala del Social del Tribunal Superior de Justícia de Galícia [...], amb número escalafonal 1117, amb preferència sobre el Magistrat amb número escalafonal 956; la plaça de Magistrat de la Secció Dissetena, civil, de l’Audiència Provincial de Barcelona, la Magistrat [...], amb número escalafonal 1574, amb preferència sobre la Magistrat amb número escalafonal 831; la plaça de Magistrat de la Secció Vuitena de l’Audiència Provincial de València, la Magistrat [...], amb número escalafonal 1594, amb preferència sobre la Magistrat amb número escalafonal 1259; la plaça del Jutjat de Vigilància Penitenciària número 2 de Galícia, amb seu a Pontevedra, el Magistrat [...], amb número escalafonal 2717, amb preferència sobre el Magistrat amb número escalafonal 2713; la plaça del Jutjat de Primera Instància número 42 de Barcelona, la Magistrat [...], amb número escalafonal 2719, amb preferència sobre el Magistrat amb número escalafonal 2715.

Reial decret 185/2002, de 8 de febrer (boe núm. 50, del 27), del Con- sell General del Poder Judicial, pel qual es nomena magistrats els jutges a qui correspon la promoció pel torn d’antiguitat.

[...]

En la resolució del concurs ha obtingut preferència per a l’adjudicació de les places ofertades a les respectives comunitats autònomes, per aplicació dels articles 110, 112, 113 i 114 del Reglament 1/1995, de 7 de juny, en la redacció donada per Acord del Ple del Con- sell General del Poder judicial de 25 de febrer de 1998 , i d’acord amb el següent ordre:

A) Comunitat Autònoma de Galícia: 140 (idioma i dret); 150 (idioma i dret); 151(idioma i dret)

B) Comunitat Autònoma de Catalunya: 147 (idioma i dret); 171 (idioma i dret); 177 (idioma i dret); 182 (idioma i dret); 192 (idioma i dret); 138 (idioma); 145 (idioma); 175 (idioma); 181 (idioma); 184 (idioma); 185 (idioma); 196 (idioma); 197 (idioma).

C) Comunitat Autònoma de València: 164 (idioma i dret); 179 (idioma i dret); 152 (dret).

[...].

Reial decret 454/2002, de 23 de maig (boe núm. 138, de 10 de juny), del Consell General del Poder Judicial, pel qual es destina els magistrats que es relaciona, com a conseqüència del concurs resolt per Acord de la Comissió Permanent del Consell General del poder Judicial.

Quaranta-nou.— La incidència que en la resolució d’aquest concurs ha tingut la valoració, com a mèrit preferent, de l’idioma i del dret propi de les comunitats autònomes, ha estat la següent:

Page 395

Obté la plaça del Jutjat del Contenciós Administratiu número 5 de València la Magistrat [...], amb número escalafonal 1680, amb preferència sobre el Magistrat amb número escalafonal 1527; la plaça de Jutge d’Instrucció número 5 de València, la Magistrat [...], amb número escalafonal 2442, amb preferència sobre el Magistrat amb número escalafonal 2298; la plaça del Jutjat de Primera Instància número 6 de Castelló, el Magistrat [...], amb número escalafonal 2798, amb preferència sobre el Magistrat amb número escalafonal 2691; la plaça del Jutjat de Primera Instància número 11 de Barcelona, [...], amb número escalafonal 2867, amb preferència sobre el magistrat amb número escalafonal 2862.

Administració de l’Estat

Del buidat de les convocatòries publicades durant aquest període es desprèn que valoren com a mèrit el coneixement de la llengua oficial pròpia les següents, que figuren en un quadre al costat de les dades corresponents al mateix període de l’any passat:


Places del 2n semestre de 2001 Places del 1r semestre de 2002
Catalunya Places % Catalunya Places %
Meriten
No meriten
Total places
399
367
766
52
48
100
Meriten
No meriten
Total places
30
318
348
9
91
100
Resta Estat
Meriten
No meriten
Total places
733
627
1.360
54
46
100
Resta Estat
Meriten
No meriten
Total places
116
380
496
23
77
100
Total Estat
Meriten
No meriten
Total places
1.132
994
2.126

53
47
100
Total Estat
Meriten
No meriten
Total places
146
698
844
17
83
100

Com es pot apreciar hi ha hagut, en conjunt, una forta davallada, en relació amb el semestre passat, de les places amb còmput de mèrit per coneixement de la llengua pròpia.

Pel que fa als processos selectius, en moltes convocatòries continua fi-Page 396gurant-hi la previsió que tornem a reproduir, la dubtosa eficàcia de la qual hem de remarcar un cop més:

Ordre int/834/2002, de 9 d’abril (boe núm. 92, de 17 d’abril), del Ministeri de l’Interior, per la qual es convoquen proves selectives per a ingrés al cos d’ajudants d’institucions penitenciàries, escales masculina i femenina.

Base 8. Presentació de documents i nomenament de funcionaris

8.7. En compliment del que disposa l’article 19 de la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la funció pública, el Ministeri per a les Administracions Públiques, a través de l’inap i en col.laboració amb els Centres de Formació de Funcionaris competents, en cada cas, ha de vetllar per la formació dels aspirants seleccionats en el domini de la llengua oficial de les comunitats autònomes en què obtinguin destinació, una vegada nomenats funcionaris de carrera.

Els ministeris que han publicat convocatòries en què es meritava el coneixement del català, el basc o el gallec han estat els següents: Administracions Públiques, Ciència i Tecnologia, Educació, Cultura i Esports, Hisenda, Interior, i Medi Ambient.

Altres convocatòries que cal esmentar per diferents motius són les següents:

Ordre fom/287/2002, de 4 de febrer (boe núm. 40, de 15 de febrer), per la qual es convoca concurs general, referència fg1/02, per a la provisió de llocs al Departament.

Ens trobem en aquest cas amb una previsió genèrica, però sense especificació per a cap lloc concret.

Base segona. 1. Barems de valoració.— per poder obtenir un lloc de treball en el present concurs s’ha d’assolir un mínim de 7 punts.

La valoració dels mèrits es refereix a la data de tancament del termini de presentació d’instàncies i s’ha d’efectuar mitjançant la puntuació obtinguda amb la mitjana aritmètica de les atorgades per cada un dels membres de la Comissió de Valoració. Les puntuacions atorgades, així com la valoració final s’han de reflectir a l’acta que s’estengui amb aquesta finalitat.

La valoració dels mèrits per a l’adjudicació de llocs s’ha d’efectuar d’acord amb el següent barem:

1.5. Mèrits específics: S’han de valorar els mèrits específics adients a les característiques i contingut de cada lloc de treball descrits a l’annex I, fins a un màxim de 8 punts.

En aquest apartat, s’ha de tenir en compte la possessió pels candidats de títols acadèmics oficials diferents dels exigits per a l’ingrés al seu corresponent Cos o Escala, relacionats amb l’àrea a la qual correspon el lloc.

Page 397

Amb relació als llocs ubicats en Comunitats Autònomes amb llengua oficial pròpia, s’ha de valorar, a més dels mèrits al.ludits anteriormente, el coneixement de l’esmentada llengua quan el contingut dels llocs tingui relació directa amb informació al públic, recepció i registre de documents, activitats de gestió amb graus significatius de proximitat amb el públic i activitats per a les quals el coneixement de la llengua constitueixi un factor rellevant. El coneixement de la llengua esmentada es pot valorar també amb relació als altres llocs de les corresponents comunitats autònomes.

Ordre tas/1113/2002, de 8 de maig (boe núm. 121, del 21), per la qual es convoquen proves selectives per a l’ingrés al cos de gestió de l’Administració de la Seguretat Social, especialitat d’auditoria i comptabilitat, per les modalitats d’accés lliure i de promoció interna.

  1. Normes generals

    1.4. El procés selectiu les fases del qual, exercicis i valoracions, s’especifiquen en l’annex I d’aquesta Ordre es desenvolupa totalment en llengua castellana [...]

    Ordre apu/1461/2002, de 6 de juny (boe núm. 143, de 15 de juny), del Ministeri d’Administracions Públiques, per la qual s’estableixen les normes per a la selecció i nomenament del personal funcionari interí.

    Setè. Nomenament.

  2. Els aspirants són nomenats funcionaris interins prèvia acreditació dels requisits.

    En aplicació del Reial decret 543/ 2001, de 18 de maig, sobre accés al tre- ball públic de l’Administració general de l’Estat i els seus organismes públics de nacionals d’altres estats als quals els és d’aplicació el dret a la lliure circulació de treballadors, si el candidat seleccionat no té la nacionalitat espanyola i la selecció s’ha realitzat per concurs, s’ha de fer una prova en què es comprovi que posseeix un nivell adequat de comprensió i expressió oral i escrita de la llengua castellana, llevat que el coneixement d’aquesta llengua es dedueixi del seu origen o pugui acreditar-lo documentalment.

    En els casos en què es realitzi la selecció per concurs-oposició, almenys una prova ha de possibilitar avaluar l’esmentat coneixement de la llengua castellana.

    A part de la importància d’aquesta Ordre pel fet de preveure l’obligatorietat del coneixement del castellà per a un col.lectiu de funcionaris interins, cal destacar-ne l’atípic supòsit d’exempció consistent en la presumpció del coneixement del castellà a partir de «l’origen» del candidat. Donem tot seguit la referència de la disposició citada en aquesta Ordre, atès que no es va incloure en la ressenya corresponent:

    Page 398

    Reial decret 543/2001, de 18 de maig (boe núm. 130, de 31 de maig), del Ministeri d’Administracions Públiques, sobre accés al treball públic de l’Administració general de l’Estat i els seus organismes públics de nacio nals d’altres estats als quals és d’aplicació el dret a la lliure circulació de treballadors.

    Article 9. Coneixement del castellà.

    Les convocatòries de processos selectius han de determinar la forma d’acreditar un coneixement adequat del castellà,i poden exigir la superació de proves amb aquesta finalitat, llevat que les proves selectives impliquin per si mateixes la demostració d’aquest coneixement.

    Deroga el Reial Decret 800/1995, de 19 maig (boe núm.135, de 7 juny; correcció d’errades boe núm. 172, de 15 de juliol), del Ministeri d’Administracions Públiques (rld 24, pàg. 284-285), pel qual es regula l’accés a determinats sectors de la funció pública dels nacionals de la resta d’estats membres de la Unió Europea.

    Ordre def/1582/2002, de 14 de juny (boe núm. 152, de 26 de juny), del Ministeri de Defensa, per la qual es convoca concurs específic per a la provisió de llocs de treball vacants.

    En aquesta convocatòria, en què es valora el coneixement de la llengua oficial pròpia en totes les places possibles, hi destaca desfavorablement l’ús d’una terminologia amb tantes connotacions negatives com és ara «llengua vernacla».

Administració local

Ordre apu/1114/2002, de 10 de maig (boe núm. 121, de 21 de maig), per la qual es convoquen proves selectives per a l’accés a la subescala de Secretaria, categoria d’entrada, de l’Escala de Funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional.

Bases de la convocatòria

  1. Procés selectiu

    2.1.1. Accés lliure. Proves selectives. Oposició.— La fase d’oposició consisteix en la realització de tres exercicis obligatoris, que són eliminatoris i, opcionalment, els qui superin l’esmentada fase poden realitzar una prova complementària per acreditar el coneixement d’altres llengües espanyoles, diferents del castellà, que tinguin caràcter oficial en alguna Comunitat Autònoma i/o d’idiomes estrangers.

    [...]

    Prova complementària: La seva realització té caràcter voluntari i consisteix a efectuar, per escrit, traduccions directes i inverses, sense diccionari, delsPage 399idiomes estrangers i/o llengües oficials de comunitats autònomes, elegits per l’aspirant en la seva sol·licitud. El temps màxim per fer-la és d’una hora per a cada un dels idiomes i/o llengües elegits, fins a un màxim de tres.

    2.1.2. Promoció interna. Proves selectives: Concurs-Oposició.

    a) La fase d’oposició consisteix en la realització de dos exercicis obligatoris, que són eliminatoris i, opcionalment, els qui superin l’esmentada fase, poden fer una prova complementària per acre- ditar el coneixement d’altres llengües espanyoles, diferents del castellà, que tinguin caràcter oficial en alguna Comunitat Autònoma i/o d’idiomes estrangers.

    [...]

    Prova complementària: La seva realització té caràcter voluntari i consisteix a efectuar, per escrit, traduccions directes i inverses, sense diccionari, dels idiomes estrangers i/o llengües oficials de comunitats autònomes, elegits per l’aspirant en la seva sol.licitud. El temps màxim per fer-la és d’una hora per a cada un dels idiomes i/o llengües elegits, fins a un màxim de tres.

  2. Valoració de mèrits i qualificació dels exercicis.

    8.1.b) Prova complementària: s’ha de qualificar de zero a un punt per cada un dels idiomes i/o llengües, amb un màxim de tres punts.

    La puntuació final de les proves selectives, a l’efecte d’ordenació dels opositors en la relació definitiva d’aprovats, a què es refereix la base 9.1 d’aquesta convocatòria, queda determinada per la suma total de les qualificacions obtingudes a cada un dels exercicis obligatoris i de la prova complementària, en el cas que s’hagi realitzat aquesta última.

    En cas d’empat, l’Ordre s’ha d’establir atenent a la major puntuació obtinguda al segon exercici eliminatori; si això no fos suficient, en el tercer i primer, per aquest ordre, i si continuava l’empat, cal recórrer a la puntuació obtinguda en la prova complementària.

    Ordre apu/1115/2002, de 10 de maig (boe núm. 121, de 21 de maig), per la qual es convoquen proves selectives per a l’accés a la Subescala de Secretaria-Intervenció, de l’Escala de Funcionaris d’Administració Local amb habilitació de caràcter nacional.

  3. Procés selectiu

    2.1 La selecció dels aspirants es realitza a través del sistema d’oposició lliure seguida de curs selectiu de formació.

    La fase d’oposició consisteix en la realització de tres exercicis obligatoris, que són eliminatoris i, opcionalment, qui superi aquesta fase pot fer una prova complementària per acreditar el coneixement d’altres llengües espanyoles, diferents del castellà, que tinguin caràcter oficial en alguna Comunitat Autònoma i/o d’idiomes estrangers.

    [...]

    Prova complementària: La seva realització té caràcter voluntari i consisteix a efectuar, per escrit, traduccions directes i inverses, sense diccionari, dels idiomes estrangers i/o llengües oficials de comunitats autònomes, elegits per l’aspirant enPage 400la seva sol.licitud, fins a un màxim de tres. El temps màxim per fer-la és d’una hora per a cada un dels idiomes i/o llengües elegits, fins a un màxim de tres.

    Ordre apu/1116/2002, de 10 de maig (boe núm. 121, de 21 de maig), per la qual es convoquen proves selectives per a l’accés a la subescala d’intervenció-tresoreria, categoria d’entrada, de l’escala de funcionaris d’Administració Local amb habilitació de caràcter nacional.

  4. Procés selectiu

    2.1.1. Accés lliure. Proves selectives. Oposició.

    La fase d’oposició consisteix en la realització de tres exercicis obligatoris que són eliminatoris i, opcionalment, els qui superin aquesta fase, poden realitzar una prova complementària per acreditar el coneixement d’altres llengües espanyoles, diferents del castellà, que tinguin caràcter oficial en alguna Comunitat Autònoma i/o d’idiomes estrangers.

    [...]

    Prova complementària: La seva realització té caràcter voluntari i consisteix a efectuar, per escrit, traduccions directes i inverses, sense diccionari, dels idiomes estrangers i/o llengües oficials de comunitats autònomes, elegits per l’aspirant en la seva sol.licitud, fins a un màxim de tres. El temps màxim per a la seva realització serà d’una hora per a cada un dels idiomes i/o llengües elegits, fins a un màxim de tres.

    2.1.2. Promoció interna. Proves selectives: Concurs-Oposició:

    a) La fase d’oposició consisteix en la realització de dos exercicis obligatoris, que són eliminatoris i, opcionalment, els qui superin aquesta fase, poden realitzar una prova complementària per acreditar el coneixement d’altres llengües espanyoles, diferents del castellà, que tinguin caràcter oficial en alguna comunitat autònoma i/o d’idiomes estrangers.

    [...]

    Prova complementària: La seva realització té caràcter voluntari i consisteix a efectuar, per escrit, traduccions directes i inverses, sense diccionari, dels idiomes estrangers i/o llengües oficials de comunitats autònomes, elegits per l’aspirant en la seva sol.licitud. El temps màxim per a la seva realització serà d’una hora per a cada un dels idiomes i/o llengües elegits, fins a un màxim de tres.

  5. Sol.licituds

    4.3. L’aspirant ha d’observar les següents instruccions per emplenar la seva sol.licitud:

    4.3.2. Instruccions per emplenar dades relatives a la convocatòria:

    [...]

    En el requadre número 25, els aspirants que vulguin realitzar la prova complementària, han d’especificar la llengua o llengües oficials de comunitats autònomes (apartat A) o l’idioma o idiomes estrangers (apartat B) dels quals desitgin examinar-se.

  6. Valoració de mèrits i qualificació dels exercicis.

    8.1. Sistema d’accés lliure: b) Prova complementària: Es qualifica de 0 a 1 punt per cada un dels idiomes i/o llengües, amb un màxim de 3 punts.

    Page 401

    Resolució de 13 de maig de 2002 (boe núm. 124, de 24 de maig), de la Direcció General per a l’Administració Local del Ministeri d’Administracions Públiques, per la qual es dóna publicitat a les bases de concurs ordinari i convocatòries específiques per a la provisió de llocs de treball reservades a funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional.

    Quarta. Coneixement de llengües pròpies i mèrits de determinació autonòmica.— els llocs de treball situats a les Comunitats Autònomes que s’especifiquen en la base anterior, inclouen barems de mèrits de determinació autonòmica i prescripcions sobre el coneixement de la llengua pròpia en els termes següents:

    C. Mèrits de determinació autonò- mica als llocs de la Comunitat Autònoma de Balears (Decret 75/1994, de 26 de maig)

  7. Mèrits.

    a) Coneixement de la llengua cata- lana:

    Llenguatge administratiu: 1,50 punts.

    Nivell superior: 1,20 punts.

    Nivell mitjà: 0,85 punts.

    Nivell elemental: 0,60 punts.

    Nivell d’iniciació: 0,30 punts.

  8. La justificació dels mèrits ressenyats s’ha de dur a terme mitjançant l’aportació de la següent documentació:

    a) Coneixement de llengua catalana: Títol, diploma o certificat expedit o homologat per la Junta Avaluadora de Català.

    F. Coneixement de la llengua cata- lana i mèrits de determinació autonòmica de la Comunitat Autònoma de Catalunya.

    A) Coneixement del Català (Decret 14/1994, de 8 de febrer) .

    Els concursants han d’acreditar el coneixement de la llengua catalana mitjançant el certificat del nivell C de la Junta Permanent de Català o algun dels certificats o títols equivalents que s’esmenten a l’annex del Decret 14/1994.

    En cas que algun dels concursants no compti amb el certificat o títols esmentats, el tribunal de valoració del concurs ha d’avaluar aquests coneixements.

    En aquest cas, els membres del tribunal estaran assessorats, si s’escau, per personal amb títol idoni per avaluar el coneixement de la llengua catalana.

    I. Mèrits de determinació auto- nòmica de la Comunitat Autònoma de Galícia (Decret 136/1997, de 5 de juny).

    L. Mèrits de determinació autonò- mica del País Basc (Acord del Consell de Govern de 8 de novembre de 1988, «Butlletí Oficial del País Basc» del 12).

    La puntuació establerta per la comunitat Autònoma és de 3 punts distribuïts en l’Acord esmentat de la manera següent:

    Dos terços d’aquest percentatge, és aPage 402dir, dos punts, a la valoració del coneixement i treball desenvolupats entorn de l’Estatut d’Autonomia, els drets històrics, la regulació normativa de l’entramat institucional de la Comunitat Autònoma i la planificació de la norma- lització lingüística, amb especial referència a la seva aplicació a les administracions públiques.

    N. Mèrits de determinació autonò- mica de la Comunitat Autònoma de València (Decret 8/1995, de 10 de gener ).

  9. Coneixements de valencià.— de conformitat amb la Llei de la Generalitat Valenciana 4/1983, de 23 de novembre , d’ús i ensenyament del valencià, s’ha de valorar el coneixement del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, de la Generalitat Valenciana i de l’Administració local.

    El coneixement del valencià s’acredita mitjançant el certificat o homologació expedits per la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià.

    La valoració del coneixement del valencià s’entén sense perjudici de la seva consideració com a requisit a les bases específiques de les convocatòries que aprovin les entitats locals dels municipis del predomini lingüístic valencià, de conformitat amb les seves relacions de llocs de treball i a l’empara de la Llei de la Generalitat Valenciana 4/1983, de 23 de novembre, d’ús i ensenyament del valencià.

    En tot cas, les corporacions locals poden valorar el valencià com a mèrit específic a les bases de la seva convocatòria.

  10. Coneixement de valencià.— El coneixement de valencià es valora fins a un màxim de 0,75 punts, d’acord amb la següent escala:

    a) Coneixement oral: 0,25 punts.

    b) Coneixement de grau elemental: 0,50 punts.

    c) Coneixement de grau mitjà: 0,65 punts.

    d ) Coneixement de grau superior: 0,75 punts.

    Totes aquestes disposicions no presenten cap diferència significativa respecte a les seves homònimes immediatament anteriors, de data 11 de desembre de 2000 (rld 36, pàg. 288-289), 3 de desembre de 1998 (rld 31, pàg. 277-278), 11 de desembre de 2000 (rld 36, pàg. 288-286) i 30 d’abril de 2001 (rld 36, pàg. 289-291), respectivament.

Ensenyament

En aquest sector de l’Administració pública cal destacar negativament l’Ordre ecd/410/2002, de 20 de febrer (boe núm. 51, de 28 de febrer), del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, per la qual es convoca concurs públic de mèrits per a la provisió de places vacants de funcionaris docents aPage 403l’exterior, per tal com no fa cap previsió de coneixement del català per a les places d’Andorra. Fins ara, en canvi, sí que es demanava saber català per accedir a aquestes places. L’última convocatòria en aquest sentit va ser la de l’Ordre de 14 de febrer de 2001 (boe núm 44, de 20 de febrer), del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, per la qual es convoca concurs públic de mèrits per a la provisió de places vacants de funcionaris docents a l’exterior (rld 36, pàg. 293).

Àmbit internacional

En aquest apartat s’han publicat les normes següents: Instrument de Ratificació de l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional (boe núm.126, de 27 de maig de 2002), fet a Roma el 17 de juliol de 1998.

Part iv. de la composició i administració de la cort

Article 50

Idiomes oficials i de treball

  1. Els idiomes oficials de la Cort són l’àrab, el xinès, l’espanyol, el francès, l’anglès i el rus. Les sentències de la Cort, així com les altres decisions que resolguin qüestions fonamentals de què conegui la Cort es publiquen en els idiomes oficials. La Presidència, de conformitat amb els criteris establerts a les Regles de Procediment i Prova, determina quines són les decisions que resolen qüestions fonamentals als efectes del present paràgraf.

  2. Els idiomes de treball de la Cort són el francès i l’anglès. A les Regles de Procediment i Prova s’ha de determinar en quins casos es poden utilitzar com a idiomes de treball altres idiomes oficials.

  3. La Cort autoritza qualsevol de les parts o qualsevol dels Estats als quals s’hagi permès intervenir en un procediment, prèvia sol.licitud d’ells, a utilitzar un idioma diferent del francès o l’anglès, sempre que consideri que aquesta autorització està justificada adequadament.

    Part vi. del judici

    Article 64

    Funcions i atribucions de la Sala de Primera Instància

  4. La Sala de Primera Instància a la qual s’assigni una causa de conformitat amb el present Estatut:

    b) Determina l’idioma o els idiomes que s’han d’utilitzar en el judici,

    Article 67

    Drets de l’acusat

  5. En la determinació de qualsevol càrrec, l’acusat té dret a ser escoltat públicament, ateses les disposicions del pre-Page 404sent Estatut, i a una audiència justa i imparcial, així com a les següents garanties mínimes en peu de plena igualtat:

    a) A ser informat sense demora i en forma detallada, en un idioma que comprengui i parli perfectament, de la naturalesa, la causa i el contingut dels càrrecs que se li imputen;

    f) A ser assistit gratuïtament per un intèrpret competent i a obtenir les traduccions necessàries per satisfer els requisits d’equitat, si a les actuacions davant de la Cort o als documents presentats a la Cort s’empra un idioma que no comprèn i no parla;

    Part ix. de la cooperació internacional i l’assistència judicial

    Article 87

    Sol.licituds de cooperació: disposicions generals

  6. Les sol.licituds de cooperació i els documents que les justifiquin han de ser redactats en un idioma oficial de l’Estat requerit, o acompanyats d’una traducció a aquest idioma, o a un dels idiomes de treball de la Cort, segons l’elecció que hagi fet l’Estat a la data de la ratificació, acceptació, aprovació o adhesió.

    L’Estat Part pot canviar posterior ment aquesta elecció de conformitat amb les Regles de Procediment i Prova.

    Article 99

    Compliment de les sol.licituds a què es fa referència en els articles 93 i 96

  7. Les respostes de l’Estat requerit s’han de transmetre en el seu idioma i forma original.

    Part XIII. clàusules finals

    Article 128

    Texts autèntics

    L’original d’aquest Estatut, els texts del qual en àrab, xinès, espanyol, fran- cès, anglès i rus son igualment autèntics, s’ha de dipositar en poder del Secretari General de les Nacions Unides, que n’ha d’enviar còpia certificada a tots els Estats.

    Alemanya

    Declaracions:

    [...].

    La República Federal d’Alemanya declara, així mateix, en virtut de l’article 87.2 de l’Estatut de Roma, que les sol.licituds de cooperació dirigides a Alemanya i els documents que les justifiquin han d’estar acompanyats d’una traducció a l’alemany.

    Andorra

    Declaracions:

    [...].

    Respecte a l’article 87.2 de l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, el Principat d’Andorra declara que, de conformitat amb l’article 50 de l’Estatut, en què es declaren llengües oficials de la Cort l’àrab, el xinès, l’espanyol, el francès, l’anglès i el rus, totes les sol.licituds de cooperació i els documents justificatius que rebi de la Cort han d’estar redactats en espanyol o francès o anar acompanyats, si s’escau, d’una traducció a una d’aquestes llengües.

    [...].

    Argentina

    Declaració:

    Respecte a l’article 87.2 de l’Esta-Page 405tut, la República Argentina declara que les sol.licituds de cooperació procedents de la Cort, així com tota la documentació justificativa, han d’estar redactades en espanyol o acompanyades d’una traducció a aquest idioma.

    Àustria

    Declaració:

    En virtut de l’article 87.2 de l’Estatut de Roma, la República d’Àustria de- clara que les sol.licituds de cooperació, així com els documents que les justifiquin, han d’estar redactats en alemany o acompanyats d’una traducció a aquest idioma.

    Bèlgica

    Declaració relativa a l’article 87.2:

    Pel que fa a l’article 87.2, el Regne de Bèlgica declara que les sol.licituds de cooperació de la Cort i els documents que les justifiquin han d’estar redactats en un idioma oficial del Regne.

    Xipre

    Declaracions:

    2. De conformitat amb l’article 87.2 de l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, la República de Xipre declara que les sol.licituds de cooperació de la Cort i els documents que les justifiquin s’han de transmetre també en anglès, que és una de les llengües de treball de la Cort.

    Dinamarca

    Declaracions:

    [...].

    Respecte a l’article 87.2 de l’Estatut, Dinamarca declara que les sol.licituds de cooperació formulades per la Cort, així com els documents justificatius de les esmentades sol.licituds, han d’estar redactats en danès, que és la llengua oficial de Dinamarca, o en anglès, que és una de les llengües de treball de la Cort.

    Estònia

    Declaració:

    [...].

    De conformitat amb l’article 87.2 de l’Estatut, la República d’Estònia declara que les sol.licituds de la Cort Penal Internacional i els documents que les justifiquin s’han de presentar en estonià, que és la llengua oficial de la República d’Estònia, o en anglès, que és una de les llengües de treball de la Cort Penal Internacional.

    Finlàndia

    Declaracions:

    [...].

    En virtut de l’article 87.2 de l’Estatut, la República de Finlàndia declara que les sol.licituds de la Cort i els documents que la justifiquin han d’estar redactats en finès o en suec, que són els idiomes oficials de Finlàndia, o en anglès, que és un dels idiomes de treball de la Cort.

    França

    II. Declaració en virtut de l’article 87.2:

    En virtut de l’article 87.2 de l’Estatut, la República Francesa declara que les sol.licituds de cooperació i els documents que les justifiquin que li dirigeixi la Cort han d’estar redactats en francès.

    Hongria

    Declaració:

    [...].

    Les sol.licituds de cooperació de la Cort s’han de transmetre al Govern de la República d’Hongria per via diplo-Page 406màtica. Aquestes sol.licituds de cooperació i els documents que les justifiquin s’han de fer en anglès.

    Liechtenstein

    Declaracions:

    [...].

    Declaració en virtut de l’article 87.2 de l’Estatut, relativa a la llengua oficial:

    La llengua oficial, en el sentit de l’article 87.2 és l’alemany. Les sol.licituds i la documentació justificatives s’han de lliurar en la llengua oficial del Principat de Liechtenstein, l’alemany, o traduïdes a l’alemany.

    Noruega

    Declaracions:

    2. Relativament a l’article 87.2, el Regne de Noruega declara que les sol.licituds de la Cort i els documents que les justifiquin s’han de presentar en anglès, que és una de les llengües de tre- ball de la Cort.

    Polònia

    Declaració:

    De conformitat amb l’article 87.2 de l’Estatut, la República de Polònia declara que les sol.licituds de cooperació formulades per la Cort i els documents que les acompanyin han d’estar redactats en llengua polonesa.

    Portugal

    Declaracions:

    [...].

    Respecte a l’article 87.2 de l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, la República Portuguesa declara que totes les sol.licituds de cooperació i els documents que les justifiquin que rebi de la Cort han d’estar redactats en portuguès o acompanyats d’una traducció al portuguès.

    Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord: ratificació

    Declaracions:

    [...].

    El Regne Unit declara, en relació amb l’article 87.2 de l’Estatut, que les sol.licituds de cooperació i els documents justificatius de la sol.licitud han d’estar redactats en llengua anglesa.

    Suècia

    Declaracions:

    [...].

    Respecte al 87.2 de l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, el Regne de Suècia declara que totes les sol.licituds de cooperació i els documents justificatius que rebi de la Cort hauran d’estar redactats en anglès o suec, o anar acompanyats, si s’escau, d’una traducció a un d’aquests idiomes.

    Suïssa

    Declaració:

    [...].

    Les llengües oficials en el sentit de l’article 87.2 de l’Estatut són l’alemany,

    el francès i l’italià.

    Resolució de 30 de maig de 2002 (boe núm. 139, d’11 de juny), de la Secretaria General Tècnica del Ministeri d’Afers Exteriors, sobre l’aplicació de l’article 32 del Decret 801/1972, relatiu a l’ordenació de l’activitat de l’Administració de l’Estat en matèria de tractats internacionals.

    Page 407

    De conformitat amb el que estableix l’article 32 del Decret 801/1972, de 24 de març, sobre ordenació de l’activitat de l’Administració de l’Estat en matèria de Tractats Internacionals, aquesta Secretaria general Tècnica ha disposat la publicació, per a coneixement general, de les comunicacions relatives a Tractats Internacionals, en què Espanya és part, rebudes en el Ministeri d’A- fers Exteriors entre l’1 de gener de 2002 i el 30 d’abril de 2002.

D E Socials
Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries (número 148 del Consell d’Europa Estrasburg, 5 de novembre de 1992). Boletín Oficial del Estado núm. 222, de 15 de setembre de 2001

Àustria. 28 de juny de 2001. Ratificació, entrada en vigor l’1 d’octubre de 2001 amb les següents declaracions:

Àustria declara que les llengües minoritàries en el sentit de la Carta a la República d’Àustria són el croat de Burgenland, l’eslovè, l’hongarès, el txec, l’eslovac i el romaní de la minoria roma d’Àustria.

De conformitat amb el paràgraf 1 de l’article 3 de la Carta, la República

d’Àustria ha d’especificar les llengües minoritàries a les quals s’han d’aplicar les disposicions elegides de conformitat amb el paràgraf 3 de l’article 2 de la Carta en el moment de l’entrada en vigor de la Carta a la República d’Àustria:

El croat de Burgenland, a l’àrea lingüística del croat de Burgenland a l’Estat Federat de Burgenland:

[...]

L’eslovè, a l’àrea lingüística de l’es lovè a l’Estat Federat de Caríntia:

[...]

L’hongarès a l’àrea lingüística de l’hongarès a l’Estat Federat de Burgenland:

[...]

L’especificació separada d’aquestes disposicions per als territoris de cada un dels estats federats s’ajusta a l’estructura federal de la República d’Àustria i pren en consideració la situació de cada una d’aquestes llengües a l’Estat Federat en qüestió.

La Part II de la Carta s’ha d’aplicar al croat de Burgenland, a l’eslovè, a l’hongarès, al txec, a l’eslovac i a la llen

gua romaní de la minoria roma d’Àustria en el moment de l’entrada en vigor per a la República d’Àustria. Els objectius i principis establerts en l’article 7 de la Carta constitueixen la base respecte de les llengües esmentades. Alhora, la legislació i la pràctica administrativa consolidada d’Àustria compleixen d’aquesta forma els requisits particulars establerts en la Part III de la Carta.

Respecte del txec a l’Estat Federat de Viena:

[...]

Respecte de l’eslovac a l’Estat Federat de Viena:

[...]

Respecte del romaní a l’Estat Federat de Burgenland:

Page 408

[...]

Respecte de l’eslovè a l’Estat Federat d’Estíria:

[...]

Respecte de l’hongarès a l’Estat Federat de Viena:

[...]

L’especificació separada d’aquestes

disposicions per al territori de cada un dels estats federats s’ajusta a l’estructura federal de la República d’Àustria i pren en consideració la situació de cada una d’aquestes llengües a l’Estat Federat en qüestió.

De conformitat amb la distribució nacional de competències, la manera en què les disposicions esmentades de la Part III s’apliquin mitjançant les disposicions legals i la pràctica administrativa d’Àustria, tenint en compte els objectius i principis especificats en l’article 7 de la Carta, serà responsabilitat bé de la Federació bé de l’Estat Federat competent.

República Eslovaca. 5 de setembre de 2001. Ratificació, entrada en vigor l’1 de gener de 2002 amb les següents

declaracions:

  1. La República Eslovaca declara que aplicarà la Carta de conformitat amb la Constitució de la República Eslovaca i amb els acords internacionals corresponents, garantint la igualtat de tots els ciutadans davant de la llei, sense distinció d’origen, raça o nacionalitat amb vista a preservar el patrimoni lingüístic europeu sense perjudici de l’ús de la llengua oficial.

  2. La República Eslovaca declara, de conformitat amb la lletra b de l’article 1 de la Carta, que per territori en el qual es parla una llengua regional o minoritària, així com pel que fa a l’aplicació de l’article 10, s’entenen els municipis en els quals els ciutadans de la República Eslovaca que pertanyin a minories nacionals constitueixin, almenys, el 20 per 100 de la població, de conformitat amb el Reglament del Govern de la República Eslovaca N.221/1999 Coll., de 25 d’agost de 1999.

  3. La República Eslovaca declara que, de conformitat amb el paràgraf 1 de l’article 3 de la Carta, les llengües regionals o minoritàries a la República Eslovaca són les següents:

    Búlgar, croat, txec, alemany, hongarès, polonès, roma, rutè i ucraïnès. L’aplicació de les disposicions de la Carta, de conformitat amb el paràgraf 2 de l’article 2, és la següent:

    Búlgar, croat, txec, alemany, polonès i roma:

    [...]

    Article 14 b, únicament per al txec, l’alemany i el polonès.

    Rutè i ucraïnès:

    [...]

    Article 14 b, únicament per a l’ucraïnès.

    Hongarès:

    [...]

  4. La República Eslovaca interpreta el paràgraf 1 i i de l’article 8 com relatiu a la formació de professors, teòlegs, empleats dels àmbits cultural i educatiu, sense perjudici de l’ensenyament en la llengua oficial, amb el benentès que la majoria de les assignatures, incloenthi les d’especialitat, s’han de fer en la llengua minoritària, tot respectant la le-Page 409gislació de la República Eslovaca en l’àmbit de les institucions d’ensenyament superior.

  5. La República Eslovaca declara que el paràgraf 1 a ii de l’article 10, el paràgraf 2 a de l’article 10 i el paràgraf 3 b de l’article 10 s’han d’interpretar sense perjudici de l’ús de la llengua oficial de conformitat amb la Constitució de la República Eslovaca i d’acord amb l’ordenament jurídic de la República Eslovaca.

  6. La República Eslovaca declara que el paràgraf 1 e de l’article 12 i el paràgraf 2 c de l’article 13 s’han d’aplicar sempre que els efectes de la seva aplicació no contradiguin altres disposicions de l’ordenament jurídic de la República Eslovaca en matèria de prohibició de la discriminació dels ciutadans de la República Eslovaca en les relacions jurídicolaborals al territori de la República Eslovaca.

Mitjans audiovisuals

En aquest àmbit cal fer esment de les disposicions següents:

Resolució de 18 de gener de 2002 (boe núm. 27, de 31 de gener), de l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals del Ministeri d’E- ducació, Cultura i Esports, per la qual es convoquen per a l’any 2002 ajudes al desenvolupament de guions per a pel.lícules de llargmetratge a l’empara del que disposa la Llei 15/2001, de 9 de juny, i l’article 13 del Reial decret 1039/1997, de 27 de juny .

Primer.— Convocar per a l’any 2002 ajudes per al desenvolupament de guions per a pel.lícules de llargmetratge realitzades en qualsevol de les llengües oficials espanyoles mitjançant règim de concurrència competitiva. [...].

Cinquè.— 1. La sol.licitud s’ha de formalitzar mitjançant instància en el model oficial publicada com a annex ix de l’Ordre de 4 de maig de 1998, acompanyada de vuit exemplars de la següent documentació:

  1. [...].

    En cas que la documentació que s’aporti estigui redactada en alguna de les llengües espanyoles oficials diferents del castellà, s’ha d’adjuntar còpia d’aquesta traduïda a l’esmentada llengua.

    Resolució de 18 de gener de 2002 (boe núm. 27, de 31 de gener), de l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals del Ministeri d’E- ducació, Cultura i Esports, per la qual es convoquen per a l’any 2002 ajudes al desenvolupament de guions per a pel.lícules de llargmetratge per al cinema o la televisió a l’empara del que disposa la Llei 15/2001, de 9 de juny, i l’article 13 del Reial decret 1039/1997, de 27 de juny, per a autors i empreses productores associats temporalment.

    Page 410

    Primer.— Convocar per a l’any 2002 ajudes per al desenvolupament de guions per a pel·lícules de llargmetratge realitzades en qualsevol de les llengües oficials espanyoles mitjançant règim de concurrència competitiva. [...].

    Quart.— 1. La sol.licitud s’ha de formalitzar mitjançant instància en model oficial, que figura com a annex X de l’Ordre de 4 de maig de 1998 («Boletín Oficial del Estado» del 12), acompanyada de vuit exemplars de la següent documentació:

    [...].

  2. [...].

    En cas que la documentació que s’aporti estigui redactada en alguna de les llengües espanyoles oficials diferents del castellà, s’ha d’adjuntar còpia d’aquesta traduïda a l’esmentada llengua.

    Reial decret 526/2002, de 14 de juny (boe núm. 154, de 28 de juny), del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, pel qual es regulen mesures de foment i promoció de la cinematografia i la realització de pel.lícules en coproducció.

    Capítol III

    Ajuts a la producció

    Article 7. Criteris generals a la concessió d’ajuts a la producció.

    Les empreses productores que desitgin optar als ajuts a la producció previstos al present Reial decret poden realitzar part de les despeses de producció de les seves pel.lícules en altres països, tenint en compte, si escau, els convenis de coproducció i les directives d’aplicació. Això no obstant, per poder optar a la totalitat dels ajuts, les pel.lícules que no siguin les realitzades en coproducció hispanoestrangera a les quals es refereix el capítol vii del present Reial decret han de complir els requisits següents:

    a) Utilitzar alguna de les llengües oficials espanyoles.

    Article 10. Ajudes per a l’amortització.

    A) Tipus d’ajuda:

  3. Els productors de llargmetratges que hagin complert les obligacions establertes en l’article 8 d’aquest Reial Decret percebran, dins dels límits anuals pressupostaris, en concepte d’ajuda, amb caràcter general, una quantitat equivalent fins el 15 per 100 de la recaptació bruta de taquilla que obtingui la pel.lícula afectada durant els dotze primers mesos de la seva exhibició comercial a Espanya, realitzada posteriorment a la data de qualificació, fins a un import màxim de 901.518 euros.

  4. Els productors de llargmetratges que hagin complert les obligacions de l’esmentat article 8 i que realitzin la pel.lícula sense acollir-se als ajuts sobre projecte percebran, a més de la prevista a l’apartat anterior, una ajuda complementària per una quantitat equivalent fins el 33 per 100 de la inversió del productor, sempre que la pel.lícula obtingui durant els dotze primers mesos de la seva exhibició comercial a Espanya, realitzada posteriorment a la data de qualificació, una recaptació bruta de ta-Page 411quilla superior a 330.557 euros. L’esmentada quantitat no pot superar els 601.012 euros per pel.lícula beneficiària. En el cas que la recaptació bruta de taquilla durant els dotze primers mesos sigui superior a 390.658 euros, el límit per a l’ajuda complementària s’estableix en 661.113 euros.

    En el cas de pel.lícules cinematogràfiques dirigides per nous realitzadors, entesos com aquells que no hagin dirigit més de dos llargmetratges qualificats per a la seva exhibició en sales públiques, així com en el cas de pel.lícules amb cost inferior a 1.202.024 euros, l’esmentada recaptació bruta queda fixada en 210.354 euros, per obtenir ajuda complementària amb el límit de 601.012 euros i en 270.455 euros per assolir el límit de 661.113 euros. En el cas de documentals, la recaptació bruta necessària per a l’obtenció de l’ajuda és de 150.253 euros, amb el límit de 601.012 euros.

    Així mateix, quan es tracti de pel.lícules cinematogràfiques rodades en alguna llengua oficial espanyola, diferent del castellà, reconeguda en el respectiu Estatut d’Autonomia com pròpia d’una Comunitat Autònoma, la recaptació bruta necessària per percebre l’ajuda serà 120.202 euros, amb el límit de 601.012 euros, i 180.304 euros per assolir el límit de 661.113 euros; això no obstant, almenys, 30.051 euros de la recaptació ha d’obtenir-se per l’exhibició de la pel.lícula en la versió original, el qual punt ha d’estar acreditat per l’òrgan competent de la Comunitat Autònoma.

  5. Si durant el període de dotze mesos prescrit als apartats 1 i 2 d’aquest article, el llargmetratge objecte dels ajuts obtingués un premi de reconegut prestigi o participés en un esdeveniment cinematogràfic rellevant que n’origini la reactivació comercial, el període de còmput de recaptació bruta de taquilla que servirà de base per a l’establiment dels ajuts per a l’amortització serà de vint-i-quatre mesos.

    Article 13. Ajudes per al desenvolupament de guions.

  6. L’icaa pot atorgar, dins de les disponibilitats pressupostàries anuals, ajuts al desenvolupament de guions per a pel.lícules de llargmetratge realitzades en castellà o en qualsevol de les altres llengües oficials espanyoles, per a la seva explotació en sales de cinema o per a la seva explotació exclusiva en televisió. Els requisits, imports, condicions i altres característiques d’aquests ajuts seran determinats per Ordre del Ministre d’Educació, Cultura i Esport en desplegament d’aquest Reial Decret i els convocarà el director general de l’icaa, que nomenarà al jurat corresponent.

    Disposició derogatòria única. Derogació normativa.

  7. A l’entrada en vigor del present Reial decret quedaran derogades les següents disposicions:

    a) Reial decret 1039/1997, de 27 de juny, pel qual es refon i harmonitza la normativa de promoció i estímuls a la cinematografia i es dicten normes per a l’aplicació del que preveu la disposició addicional segona de la Llei 17/1994, de 8 de juny , modificada per Reial Decret 196/2000 d’11 de febrer .

    Page 412

    b) Capítol II, «Normes per a la realització de pel.lícules cinematogràfiques en coproducció», del Reial decret 81/1997, de 24 de gener, pel qual es desplega parcialment la Llei 17/1994, de 8 de juny, de protecció i foment de la cinematografia, i s’actualitzen i refonen normes relatives a la realització de pel.lícules en coproducció, sales d’exhibició i qualificació de pel.lícules cinematogràfiques, modificat pel Reial decret 196/2000, d’11 de febrer.

    c) Reial decret 196/2000, d’11 de febrer , pel qual es modifiquen els reials decrets 81/1997, de 24 de gener , i 1039/1997, de 27 de juny , per actualitzar normes relatives a la producció i difusió cinematogràfica i audiovisual.

    Sense perjudici de l’anterior, queden vigents les normes que s’hagin dictat per a l’aplicació de les anteriorment esmentades, quan no s’oposin al que disposa aquest Reial decret.

    Disposició final primera. Modificació normativa.

    Amb efectes des de l’entrada en vigor del present Reial decret, es modifica l’article 2 del Reial decret 81/1997, de 24 de gener , pel qual es desplega parcialment la Llei 17/1994, de 8 de juny, de protecció i foment de la cinematografia, i s’actualitzen i refonen normes relatives a la realització de pel.lícules en coproducció, sales d’exhibició i qualificació de pel.lícules cinematogràfiques, que queda redactat com segueix:

    Article 2. Distribució i doblatge de pel.lícules cinematogràfiques.

    Les empreses distribuïdores legalment constituïdes i que acreditin ser titulars dels pertinents drets d’explotació podran distribuir a Espanya obres cinematogràfiques procedents de qualsevol país en qualsevol versió i llengua oficial espanyola, tot això sense perjudici de les competències atribuïdes al Ministeri d’Economia pel que fa a la importació de pel.lícules i amb respecte absolut a les regles de la competència que regeixen al mercat.

    S’adoptaran mesures per salvaguardar la pluralitat d’ofertes a la distribució i subministrament en condicions que contribueixin a millorar la comer- cialització de l’obra cinematogràfica.

Registres

Incloem en aquest apartat la disposició següent que no vam ressenyar al número de la Revista de Llengua i Dret corresponent al període del primer semestre de 2001:

Ordre d’1 de juny de 2001 (boe núm. 137, de 8 de juny) sobre llibres i models dels registres civils informatitzats.

Page 413

Article 2. Aprovació dels models d’assentaments dels Registres Civils Informatitzats.

Els models esmentats s’han de carregar al moment de fer-se la instal.lació de la mateixa aplicació informàtica a cada Registre Civil, i s’han d’usar amb caràcter obligatori, tret que ho impedeixin o ho desaconsellin raons de modificacions normatives, o d’alteracions en l’organització registral, o de les particularitats del cas o altres d’interès públic. Els textos matrius d’aquests models s’han de publicar en el «Boletín Informativo del Ministerio de Justicia» a efectes divulgatius i informatius, en el termini de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Ordre.

Article 3. Dels llibres dels Registres Civils Informatitzats.

Els llibres dels Registres Civils Informatitzats i els seus fulls mòbils s’han d’ajustar a les regles següents:

2a Aquests llibres estan formats per fulls mòbils en el marge superior esquerre dels quals ha de figurar preimprès i encerclat l’escut d’Espanya i una llegenda que digui a la part superior Ministerio de Justicia, i a la inferior Dirección General de los Registros y del Notariado. El terç esquerre de l’anvers de cada full ha d’estar separat per una columna vertical que ha de contenir en impressió codificada la llegenda Ministerio de Justicia. Cada full ha de portar marques d’aigua amb l’escut constitucional, i impresa a la primera línea la paraula «tomo» seguida d’un espai en blanc i, a continuació, la paginació que li correspongui dins del llibre. [...].

4a [...] A més cada llibre conté un full d’obertura i un altre de tancament, amb l’únic literal Diligencia de Apertura i Diligencia de Cierre, respectivament.

Article 4. De les certificacions expedides pels Registres Civils Informatitzats.

El paper emprat en aquestes certificacions s’ha d’encapçalar amb l’escut d’Espanya i la llegenda «Ministerio de Justicia», que ha de figurar en el marge superior esquerre, i a la mateixa altura i al marge dret la de «Registro Civil. España», que han d’aparèixer preimpresos. [...]

Disposició transitòria. De la subsistència dels llibres i models d’assentaments i certificats tradicionals en els Registres informatitzats.

Continua en vigor l’Ordre d’aquest Ministeri, de 24 de desembre de 1958, i les altres disposicions vigents en matèria de llibres i models del Registre Civil, respecte dels assentaments que s’hagin d’estendre en el futur en els registres civils fins a la data en què s’informatitzin, la qual s’entendrà que és aquella en què es compleixin les diligències a què es refereix l’article 5 d’aquesta Ordre. [...]

Disposició derogatòria.

  1. Queda derogada l’Ordre de 24 de desembre de 1958 sobre llibres i models del Registre Civil, llevat del que s’indica en la precedent disposició transitòria.

  2. Queden derogats els apartats 3 i 4 de l’article 4 i les lletres a) i b) de l’article 5 de l’Ordre de 19 de juliol de 1999, sobre informatització dels Registres Civils [...]

Page 414

Toponímia

En aquest apartat hem d’esmentar, pel fet que no s’hi respecta la toponímia oficial, les dues disposicions següents:

Reial decret 1435/2001, de 14 de desembre (boe núm. 3, de 3 de gener de 2002), del Consell General del Poder Judicial, pel qual es nomena Degà dels Jutjats de Gerona la Sra. Pilar Rovira del Canto.

Ordre hac/1500/2002, de 17 de juny (boe núm.146, del 19), del Ministeri d’Hisenda, per la qual es redueixen per al període impositiu 2001 els índexs de rendiment net aplicables en el règim d’estimació objectiva de l’impost sobre la renda de les persones físiques per a les activitats agrícoles i ramaderes afectades per diverses circumstàncies excepcionals i s’amplia l’àmbit territorial d’aplicació de l’Ordre de 14 de juny de 2001.

En aquesta Ordre els topònims catalans són farcits d’errades. Els accents, per exemple, fan l’efecte d’haver estar col.locats a la babalà.

Traducció

Resolució de 18 d’abril de 2002 (boe núm. 103, del 30), de la Subsecretaria del Ministeri d’Afers Exteriors, sobre la convocatòria d’exàmens d’Intèrprets Jurats:

Llengües.— Els exàmens s’han de limitar únicament a les llengües oficials no espanyoles per a les quals es disposi d’assessors qualificats a judici del Tribunal examinador.

Altres disposicions

Resolució de 12 de desembre de 2001 (boe núm. 4, de 4 de gener de 2002), de la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques del Minis- teri d’Educació, Cultura i Esports, per la qual es convoquen els ajuts per al foment de la traducció i edició, en qualsevol llengua estrangera, d’obres literàries o científiques d’autors espanyols, corresponents a l’any 2002.

Objecte i finalitat.— Es convoca per a l’any 2002 la concessió d’ajuts a editors amb la finalitat de promoure la difusió de la cultura espanyola mitjançant l’edició,en qualsevol llengua estrangera d’obres literàries o científiques d’autors espanyols, escrites originàriament i publicades en qualsevol de les llengües espanyoles.

Page 415

Resolució de 12 de desembre de 2001 (boe núm. 5, de 5 de gener de 2002), de la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques del Minis- teri d’Educació, Cultura i Esports, per la qual es convoquen els ajuts per a la promoció de la lectura i la difusió de les lletres espanyoles, corresponents a l’any 2002.

  1. Objecte i finalitat:

    Es convoquen per a l’any 2002 la concessió d’ajuts per a la promoció de la lectura i difusió de les lletres espanyoles a aquelles activitats a desenvolupar l’any esmentat que tinguin per objecte les següents finalitats:

    a) Promoure la cultura comuna espanyola a través d’activitats de difusió de les lletres espanyoles mitjançant trobades, congressos i esdeveniments similars, tant a l’interior com a l’exterior d’Espanya, dutes a terme per institucions amb un caràcter estatutari nacional o internacional.

    b) Participar en les commemoracions històriques de caràcter nacional i internacional i en altres esdeveniments històrics i culturals de rellevància, amb especial atenció als centenaris dels principals autors i obres espanyoles.

    c) Promoure i fomentar les activitats d’àmbit territorial nacional, internacional o supracomunitari que contribueixin a la promoció de la lectura, a l’increment dels índexs de lectura de la societat espanyola, a la difusió nacional i internacional del llibre i de les Lletres Espanyoles i a la promoció de les Biblioteques Espanyoles.

    d) Promoure activitats i programes de difusió del llibre, la lectura i les lletres espanyoles en mitjans de comunicació d’àmbit nacional.

  2. Instrucció del procediment i criteris generals de valoració.

    6.3. Criteris generals de valoració: Per a la concessió dels ajuts s’han de tenir en compte els següents criteris:

    b) Rellevància i interès que el projecte pugui tenir per al foment de la lectura i les lletres espanyoles.

    c) L’abast del projecte, i es valoraran de forma prioritària projectes d’activitats que fomentin la comunicació i cohesió cultural entre les Comunitats Autònomes i amb presència o projecció d’almenys tres Comunitats Autònomes.

    Resolució de 12 de desembre de 2001 (boe núm. 6, de 7 de gener de 2002), de la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques del Minis- teri d’Educació, Cultura i Esports, per la qual es convoquen determinats ajuts corresponents a l’any 2002.

    Segon.— Ajudes per al foment de l’edició de llibres espanyols per a les biblioteques públiques:

  3. Objecte i finalitat

    Es convoca per a l’any 2002 la concessió d’ajuts a projectes d’edició, en qualsevol de les llengües oficials espanyoles, d’obres de la nostra cultura, de projecció nacional i internacional, quePage 416contribueixin a l’enriquiment del nostre patrimoni bibliogràfic comú, amb el doble objectiu d’ampliar els fons de les biblioteques públiques d’Espanya, i a més fomentar i afavorir la comunicació i cohesió cultural entre les Comunitats Autònomes, creant un fons bibliogràfic comú en totes les biblioteques públiques, en el qual es trobin representades totes les llengües i cultures d’Espanya. Les obres esmentades poden ser editades en suports tradicionals o en els nous suports que permet la tecnologia actual.

    L’objecte d’aquests ajuts serà l’edició de:

    a) Obres de referència i consultaenciclopèdies, diccionaris, històries, bibliografies de qualsevol de les matèries següents: ciències socials, filosofia i teologia, ciències pures i aplicades, literatura i lingüística, història, art i geografia.

    b) Obres literàries d’autors preferentment espanyols, iberoamericans i clàssics.

    c) Obres d’humanitats: història, belles arts, geografia, filosofia, pensament i etnografia.

    d) Obres de literatura infantil i juvenil, d’autors preferentment espanyols.

    En aquesta convocatòria de l’any 2002 es tindrà atenció preferent a aquells projectes relacionats amb els aniversaris d’autors i obres que se celebraran en els anys 2002 i 2003.

    Tercer.— Ajuts per al foment de la traducció i edició entre llengües oficials espanyoles d’obres d’autors espanyols.

  4. Objecte i finalitat

    Es convoca per a l’any 2002 la concessió d’ajuts a editors amb la finalitat de promoure la intercomunicació de les diferents cultures espanyoles, mitjançant la traducció i edició en qualsevol llengua oficial espanyola d’obres d’autors espanyols escrites originàriament i publicades en qualssevol altres de les llengües oficials espanyoles, per tal d’ampliar els fons de les biblioteques públiques, de tot Espanya, i a més fomentar i afavorir la cohesió cultural entre les Comunitats Autònomes. Les obres esmentades podran ser editades en suports tradicionals o en els nous suports que permet la tecnologia actual.

    L’objecte d’aquests ajuts serà la traducció i edició de:

    a) Obres literàries d’autors espanyols.

    b) Obres d’assaig i pensament espanyol.

    Quart.— Ajuts a empreses i Institucions sense finalitats de lucre, editores de revistes de cultura.

  5. Objecte i finalitat

    Es convoca per a l’any 2002 la concessió d’ajuts a empreses mercantils privades i a institucions sense finalitat de lucre del sector de la comunicació social i cultural, editores de publicacions periòdiques, no diàries, de cultura, entenent per això les dedicades a les següents matèries:

    Literatura i lingüística

    Arts plàstiques i escèniques, música i cinematografia.

    Page 417

    Història, geografia, arquitectura, arqueologia i arts populars.

    Filosofia i ciències socials.

    La finalitat d’aquests ajuts és aconseguir la difusió gratuïta de revistes de cultura, en qualsevol de les llengües oficials espanyoles, a les principals biblioteques, centres culturals i universitats d’Espanya, per fomentar i afavorir la comunicació i cohesió cultural entre les Comunitats Autònomes. Aquesta convocatòria es destina exclusivament als números editats durant l’any 2002.

    Reial decret 57/2002, de 18 de gener (boe núm.17, de l’endemà; suplement boe núm. 4 en llengua catalana, de 16 de febrer), pel qual s’aprova el Reglament de circulació aèria.

    Article únic. Aprovació del Reglament de circulació aèria.

    S’aprova el Reglament de circulació aèria i els seus apèndixs, que figuren com a annex a aquest Reial decret.

    Annex. Llibre segon. Reglament de l’aire.

    Capítol 5. Regles de vol per instruments.

    10.5.2.1.1. Idioma que cal usar

    10.5.2.1.1.1. Com a regla general les comunicacions aeroterrestres en radio- telefonia s’han de fer en l’idioma que l’estació terrestre faci servir normalment.

    Nota.— L’idioma emprat normalment per l’estació en terra no ha de ser necessàriament el de l’Estat en què està ubicada.

    10.5.2.1.1.1. Fins que es prepari i adopti una forma de fraseologia més adequada per a ús universal en les comunicacions radiotelefòniques aeronàutiques, s’ha d’usar l’anglès com a tal, i utilitzar-lo, a petició de qualsevol estació d’aeronau que no estigui en condicions de complir 10.5.2.1.1.1, en totes les estacions terrestres que serveixin aeroports designats i rutes usades pels serveis aeris internacionals.

    [...]

    Nota 2. A certes regions, la disponibilitat d’un altre idioma, a més de l’anglès, es pot decidir regionalment, com un requisit per a les estacions terrestres de la regió en qüestió.

    [...]

    10.5.2.1.1.3. Fins que s’apliqui

    10.5.2.1.1.2, i quan l’estació d’aeronau i l’estació de terra no puguin fer servir un idioma comú, s’han de fer les gestions necessàries entre l’autoritat competent i l’empresa explotadora de l’aeronau en qüestió perquè aquesta proporcioni un intèrpret.

    10.5.2.1.1.1. Quan se subministrin, aquests intèrprets tindran accés als canals radiotelefònics i podran usar-los sota la inspecció de l’encarregat que hi hagi de servei.

    10.5.2.1.1.5. L’idioma emprat nor-Page 418malment, i els altres idiomes que es puguin fer servir a petició, a l’estació en terra, s’han d’indicar en les publicacions d’informació aeronàutica i en la resta d’informació aeronàutica que es publiqui respecte a aquestes instal.lacions.

    Aquest Reial decret deroga el Reglament de circulació aèria anterior, aprovat pel Reial decret 73/1992, de 31 de gener (rld 21, pàg. 136-139), que establia l’obligatorietat de l’espanyol per a les comunicacions aeroterrestres en radiotelefonia. En haver desaparegut aquesta obligatorietat en el Reglament actual, cal constatar una millora en aquest sentit.

    Llei 1/2002, de 21 de febrer (boe núm. 46, de l’endemà; suplement boe núm. 6 en llengua catalana, de 16 de març), de coordinació de les competències de l’Estat i les comunitats autònomes en matèria de defensa de la competència.

    Exposició de motius

    VI

    [...].

    La disposició addicional segona reprodueix el manament de l’article 36.3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre , de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, en la mesura que imposa la traducció al castellà de totes les comunicacions i notificacions que els òrgans de defensa de la competència de les comunitats autònomes amb llengua cooficial pròpia adrecin al Tribunal i al Servei de Defensa de la Competència, ja que això implica la producció d’efectes dels escrits fora del territori de la comunitat autònoma respectiva.

    [...].

    Disposició addicional segona. Traducció al castellà de les comunicacions i notificacions de les comunitats autònomes amb llengua cooficial adreçades al Servei de Defensa de la Competència.

    En compliment del que disposa el paràgraf 3r de l’article 36 de la lrjapac, totes les comunicacions i notificacions del òrgans competents de les comunitats autònomes adreçades al Servei de Defensa de la Competència i al Tribunal de Defensa de la Competència que conté aquesta Llei han de ser traduïdes al castellà.

    Ordre tas/695/2002, de 20 de març (boe núm. 78, d’1 d’abril), del Ministeri de Treball i Afers Socials, per la qual s’estableixen les bases reguladores i es convoquen ajudes públiques destinades a l’edició de publicacions relacionades amb la dona.

    Article 5. Versions diferents de la llengua castellana.

    En cas que la publicació a realitzar sigui en una de les llengües oficials del territori espanyol diferent del castellà, s’ha d’adjuntar amb l’original una versió en castellà.

    Page 419

    Ordre tas/758/2002, de 20 de març (boe núm. 85, de 9 d’abril), del Ministeri de Treball i Afers Socials, per la qual s’estableixen les bases reguladores i es convoca el concurs de textos teatrals «Marqués de Bradomín».

    Annex

    Bases

    Tercera. Característiques dels textos.— Cada autor pot presentar un màxim de tres textos, ja escrits en el moment de publicació d’aquesta convocatòria, en qualsevol de les llengües oficials de l’Estat espanyol, els quals han de reunir els següents requisits:

    [...]

    Ordre ecd/671/2002, de 22 de març (boe núm. 75, de 28 de març), del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, per la qual s’estableixen les bases reguladores de les ajudes al teatre i circ de l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música per a l’any 2002.

    Sisè. Primera modalitat: Programes de difusió i preservació de la dramatúrgia nacional i internacional.— S’han de poder concedir ajudes anuals a projectes de gira per Espanya amb produccions noves d’obres de teatre, sempre que les actuacions es realitzin, almenys, en tres comunitats autònomes i que, com a mínim, el 40 per 100 de les representacions exigides es portin a cap fora de la comunitat d’origen, llevat que el projecte de producció sigui en una llengua oficial diferent del castellà o en cas que es tracti de projectes de teatre per a infants o de titelles. El fet insular de Balears i Canàries s’ha de valorar en desplegar aquesta Ordre en les resolucions corresponents.

    Vuitè. Tercera modalitat: Programa de desenvolupament de l’activitat circense a través de plans de comunicació i difusió a Espanya i a l’estranger i del seu desenvolupament tècnic.— S’han de poder concedir ajudes per al desenvolupament tècnic i infraestructura itine- rant circense, així com per a l’activitat circense a través de plans de comunicació i difusió a Espanya i a l’estranger d’espectacles circenses mitjançant gires que comprenguin diverses comunitats autònomes, llevat que el projecte sigui en una llengua oficial diferent del castellà. El fet insular de Balears i Canàries s’ha de valorar en desplegar aquesta Ordre en les resolucions corresponents.

    Llei 5/2002, de 4 d’abril (boe núm 82, de l’endemà; suplement boe núm. 9 en llengua catalana, d’1 de maig), reguladora dels butlletins oficials de les províncies.

    Capítol I

    El Butlletí Oficial de la Província

    Article 1. Contingut.

    El Butlletí Oficial de la Província és el diari oficial en el qual es publiquenPage 420les disposicions de caràcter general i les ordenances, així com els actes, edictes, acords, notificacions, anuncis i altres resolucions de les administracions públiques i de l’Administració de justícia d’àmbit territorial provincial, quan ho prevegi així una disposició legal o reglamentària.

    Els textos publicats al Butlletí Oficial de la Província tenen la consideració d’oficials i autèntics.

    Article 5. Llengua de publicació.

    El Butlletí Oficial de la Província es publica en castellà i, si s’escau, en la llengua que sigui cooficial al territori, de conformitat amb el que estableixi la legislació específica de les comunitats autònomes.

    Article 7. Publicació dels originals.

  6. Els originals es transcriuen en la mateixa forma en la qual estan redactats i autoritzats per l’òrgan remitent i no es poden variar o modificar els seus textos per cap causa una vegada han tingut entrada al butlletí oficial, llevat que l’òrgan remitent ho autoritzi de manera fefaent.

    [...]

    Article 8. Autenticació de documents.

    A fi de comprovar l’autenticitat dels documents, els serveis corresponents de la diputació provincial porten un registre de les autoritats i els funcionaris facultats per signar l’Ordre d’inserció dels originals destinats a ser publicats, en què consten la signatura autògrafa i el nom i el càrrec de la persona a qui pertany.

    A aquests efectes, els òrgans corresponents de les administracions públiques i de l’Administració de justícia han d’acreditar davant de la diputació provincial, segons la seva normativa específica, les persones facultades per ordenar la inserció, així com les modificacions que es produeixin.

    Aquesta obligació és extensiva als ajuntaments de la província.

    Disposició addicional primera. Integració dels butlletins oficials de les províncies.

  7. Els parlaments de les comunitats autònomes, a proposta del Govern autonòmic i amb l’acceptació prèvia de la diputació provincial, poden acordar la integració del Butlletí Oficial de la Província al butlletí oficial de la comunitat autònoma respectiva, cas en què es regula per la normativa autonòmica , i en tot cas és aplicable el que preveuen els articles 1; 4; 5; 6, apartat 1, i 7, apartats 1, 4 i 5, d’aquesta Llei.

    Així mateix, la referència que conté l’article 6.1 a les diputacions provincials s’entén feta a l’òrgan encarregat de la publicació del butlletí oficial de la comunitat autònoma respectiva, i correspon a aquesta establir el règim econòmic d’aquestes publicacions.

  8. En els casos en què s’acordi aquesta integració, el butlletí oficial de cada una de les províncies ha de comptar amb una secció independent identificada amb el nom o bé s’ha d’assenyalar clarament a l’encapçalament del butlletí oficial de la comunitat autònoma respectiva que aquest inclou els corresponents butlletins oficials de les províncies, a fi de garantir la publicitat dels seus continguts.

    Page 421

  9. L’acord d’integració té una vigència de deu anys, transcorreguts els quals s’entén automàticament prorrogat cada deu anys si no hi ha denúncia expressa de l’acord pel Govern autonòmic o la diputació provincial.

    Disposició addicional cinquena. Territoris històrics.

    Aquesta Llei és aplicable als butlle- tins oficials dels territoris històrics del País Basc d’acord amb les especificitats derivades del que preveuen la disposició addicional primera de la Constitució, l’Estatut d’autonomia per al País Basc i la disposició addicional segona de la Llei 7/1985, de 2 d’abril , reguladora de les bases del règim local.

    La referència que conté l’article 6.1 a les diputacions provincials s’entén feta a les diputacions forals i correspon a aquestes establir el règim econòmic d’aquestes publicacions.

    Disposició transitòria segona. Entrada en vigor de l’article 5.

    L’article 5 és aplicable al cap de dos anys d ’entrar en vigor aquesta Llei.

    Disposició final única. Títol competencial.

    Aquesta Llei constitueix legislació bàsica, dictada a l’empara de l’article 149.1.18a de la Constitució.

    Ordre int/904/2002, de 15 d’abril (boe núm. 99, de 25 d’abril), del Ministeri de l’Interior, de normalització d’impresos de sol.licitud de llicències d’armes de foc i altres autoritzacions.

    [...].

    Per una altra part, l’article 5 del Reial decret 1465/1999, de 17 de setembre , pel qual s’estableixen criteris d’imatge institucional i es regula la producció documental i el material imprès de l’Administració General de l’Estat, disposa que els impresos que es posin a disposició dels ciutadans a les dependències situades en l’àmbit d’una Comunitat Autònoma amb llengua cooficial, siguin bilingües, en castellà i en la llengua cooficial.

    [...].

    Primer.— Queden aprovats els impresos normalitzats de sol.licitud d’expedició de llicències d’armes de foc i altres autoritzacions (model I-39) que estableix l’article 97.1 del Reglament d’armes i que figuren en els annexos d’aquesta Ordre.

  10. Annex I.— Imprès confeccionat per una cara, en idioma castellà.

  11. Annex II.— Imprès confeccionat per les dues cares, una en llengua aranesa i en la part oposada en idioma castellà.

  12. Annex III.— Imprès confeccionat per les dues cares, una en llengua catalana i en la part oposada en idioma castellà.

  13. Annex IV.— Imprès confeccionat per les dues cares, una en llengua èuscar i en la part oposada en idioma castellà.

  14. Annex V.— Imprès confeccionat per les dues cares, una en llengua gallega i en la part oposada en idioma castellà.

  15. Annex VI.— Imprès confeccionat per les dues cares, una en llengua valenciana i en la part oposada en idioma castellà.

    Page 422

    Segon.— Els impresos assenyalats, a disposició dels ciutadans en les dependències de la Guàrdia Civil, han de ser en castellà i a les comunitats autònomes on hi hagi llengua cooficial, han de ser bilingües, en castellà i en la llengua cooficial.

    Tercer.— La confecció d’aquests impresos ha de ser competència de la Direcció General de la Guàrdia Civil, determinant les seves característiques i la incorporació dels elements necessaris per al seu tractament informàtic.

    [...].

    Es tracta de la primera disposició que regula específicament aquests impresos. Anteriorment, els regulava el Reglament d’armes, aprovat per Reial decret 137/1993, de 29 de gener. D’altra banda, és important assenyalar que, d’acord amb les dades de què disposem, aquesta és la primera disposició publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat en què es publiquen impresos en aranès, tret del cas de la documentació electoral.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR