Crònica legislativa: Catalunya

En aquest àmbit s’han publicat les disposicions següents:

Resolució de 10 de juliol de 2001 (dogc núm. 3444, de 2 d’agost) de l’Institut Català de les Indústries Culturals del Departament de Cultura, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions a empreses de televisió per a la realització de llargmetratges televisius, sèries de ficció i animació o documentals, destinats a ser emesos per televisió: 215

Annex

Bases

—1 Objecte

L’objecte de la convocatòria és la concessió de subvencions per a la realització de llargmetratges televisius, sèries de ficció i animació o documentals, destinats a ser emesos per televisió.

Els productes subvencionats han de ser difosos a Catalunya exclusivament en llengua catalana des de la seva primera emissió televisiva fins a un mínim d’un any a partir de l’estrena.

—7 Criteris de valoració

Els projectes són valorats en base a l’aplicació dels criteris següents:

Page 216

a) El nombre de passades en llengua catalana del producte subvencionat, el potencial d’espectadors i la promoció que el sol.licitant es comprometi a realitzar de la producció, en els termes en què s’especifica a la memòria presentada per l’empresa productora.

—12 Pagament

Les subvencions es paguen al llarg de tres exercicis, de la manera següent:

c) El tercer i quart abonaments, consistents en el restant 50 % de l’import total de la subvenció, es tramita a partir de l’entrada en vigor del pressupost corresponent a l’exercici següent al del segon abonament, quan el beneficiari compleixi els següents requisits:

[...].

Per al quart abonament, del 25 %, cal:

[...].

Presentar un certificat d’haver emès la producció subvencionada en la seva versió catalana o, alternativament, una carta de compromís que en fixi la data d’emissió prevista. Aquesta data no pot ser posterior a 30 mesos comptats des de la data de la concessió de la subvenció.

[...].

Acord 4/2001, de 17 d’octubre (dogc núm. 3511, de 12 de novembre), del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, pel qual s’aprova convocar els XIV Premis a la Investigació sobre Comunicació de Masses:

Annex

5) Els estudis es poden presentar en qualsevol llengua llatina o en anglès.»

Acord 5/2001, de 31 d’octubre (dogc núm. 3510, de 9 de novembre), del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, pel qual s’aprova la Instrucció general del Consell de l’Audiovisual de Catalunya adreçada als operadors de televisió per tal de definir un procediment que permeti verificar el compliment de les obligacions que estableixen els articles 5, 6 i 7 de la Llei 25/1994 :

Instrucció

general del Consell de l’Audiovisual de Catalunya adreçada als operadors de televisió per tal de definir un procediment que permeti verificar el compliment de les obligacions que estableixen els articles 5, 6 i 7 de la Llei 25/1994, de 12 de juliol, per la qual s’incorpora a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 89/552/cee, sobre la coordinació de disposicions legals, reglamentàries i administratives dels estats membres relatives a l’exercici d’activitats de radiodifusió televisiva, en la redacció que en donen la Llei 22/1999, de 7 de juny, de modificació de la Llei 25/1994, i la Llei 15/2001, de 9 de juliol, de foment i promoció de la cinematografia i el sector audiovisual.

Page 217

Capítol 1

Disposicions directives

Article 3

Obligacions dels operadors de televisió

1. Els operadors de televisió han de reservar el 51 % del seu temps d’emissió anual a la difusió d’obres audiovisuals europees.

2. Més del 50 % del temps de reserva esmentat en l’apartat 1 s’ha de dedicar a l’emissió d’obres audiovisuals europees, l’expressió originària de les quals sigui en qualsevol llengua espanyola.

Capítol 2

Definicions

Article 11

Llengües espanyoles

Als efectes d’aquesta Instrucció, s’entén per llengües espanyoles les reconegudes com a oficials a tot o a part del territori espanyol.

Capítol 3

Formes de verificar el compliment de les obligacions

Article 17

Règim sancionador

1. Es considera infracció greu:

c) La contravenció de l’obligació de destinar un mínim del 10 % del temps total de reserva d’obres audiovisuals europees a obres europees de productors independents respecte de les entitats de televisió, de les quals més de la meitat han d’haver estat produïdes en els darrers cinc anys.

e) La contravenció de l’obligació d’invertir el 60 % del 5 % de la xifra total d’ingressos obtinguts durant l’exercici anterior al finançament de produccions, la llengua originària de les quals sigui qualsevol de les oficials a l’Estat espanyol.

En aquest sector de l’Administració, continuem ressenyant les disposicions mitjançant les quals els ajuntaments, en compliment de l’article 9.3 de la Llei 1/1998, de política lingüística, van aprovant els reglaments d’ús de la llengua catalana, seguint el model tipus adaptat a la Llei indicada. Tots els edictes i anuncis que s’esmenten a continuació es refereixen a l’aprovació provisional. Valgui per a tots els altres la part resolutiva del primer:

Edicte de 10 de juliol de 2001 (dogc núm. 3440, de 27 de juliol) del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, sobre aprovació d’un reglament:

El Ple del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, en la sessió de data 31 de maig de 2001, va aprovar el Reglament de l’ús lingüístic de la llengua catalana consensuat i adaptat a la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.

D’acord amb el que s’estableix a l’ar-Page 218ticle 60 i següents del Decret 179/1995, de 13 de juny, s’exposa al públic durant el termini de 30 dies perquè s’hi puguin presentar les reclamacions o els suggeriments que es desitgi. Si no es presenta cap al.legació ni suggeriment, s’entendrà definitivament aprovat sense necessitat de cap altre acord.

Edicte de 17 de juliol de 2001 de l’Ajuntament de Vallfogona de Riucorb (dogc núm. 3441, de 30 de juliol), sobre aprovació d’un reglament.

Edicte de 17 de juliol de 2001 de l’Ajuntament de Senan (dogc núm. 3444, de 2 d’agost), sobre aprovació d’un reglament.

Edicte de 18 de juliol de 2001 de l’Ajuntament de les Piles (dogc núm. 3444, de 2 d’agost), sobre aprovació d’un reglament.

Edicte de 20 de juliol de 2001 de l’Ajuntament de Savallà del Comtat (dogc núm. 3450, de 10 d’agost), sobre aprovació d’un reglament.

Edicte de 24 de juliol de 2001 de l’Ajuntament de Rocafort de Queralt (dogc núm. 3457, de 22 d’agost), sobre aprovació d’un reglament.

Edicte de 30 de juliol de 2001 de l’Ajuntament de Conesa (dogc núm. 3453, de 16 d’agost), sobre aprovació d’un reglament.

Anunci de 5 de novembre de 2001 de l’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre (dogc núm. 3516, de 19 de novembre), sobre aprovació d’un reglament.

Cal reproduir, a l’últim, els anuncis i l’edicte d’aprovació definitiva d’aquests altres reglaments d’ús, entre els quals figura el del Consell Comarcal de la Conca de Barberà damunt esmentat:

Anunci de 9 de juliol de 2001 (dogc núm. 3437, de 24 de juliol) de l’Ajuntament de Cardedeu, sobre aprovació d’un reglament municipal:

D’acord amb el que disposa l’article 66 del Reglament d’obres, activitats i serveis aprovat per Decret 179/1995 de 13 de juny , es fa públic que en el bop núm. 140 de 12 de juny de 2001, hi figura l’anunci d’aprovació definitiva del reglament per a l’ús de la llengua catalana a l’administració local per l’Ajuntament de Cardedeu, essent el text íntegre de dit reglament l’aprovat pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i publicat en el Butlletí Oficial de la Província número 41 de 16 de febrer de 2001.

Edicte del Consell Comarcal de la Conca de Barberà de 12 de setembre de 2001 (dogc núm. 3484, de 2 d’octubre), sobre publicació d’un reglament:

Transcorregut el termini d’exposició al públic del Reglament per aPage 219 l’ús lingüístic del català, sense que s’hagin presentat reclamacions ni suggeriments, s’eleva a definitiu i es procedeix a la publicació íntegra del text […].

Anunci de 9 d’octubre de 2001 de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí (dogc núm. 3497, de 22 d’octubre), sobre l’aprovació d’un reglament:

Aprovat definitivament el Reglament per a l’ús de la llengua catalana a l’Ajuntament de L’Espluga de Francolí, a l’haver quedat automàticament elevat a definitiu l’acord d’aprovació inicial en no haver-se presentat cap reclamació, al.legació ni suggeriment, es procedeix a la seva publicació íntegra segons disposa l’article 201 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, i d’acord amb l’apartat 5è de l’acord d’aprovació inicial esmentat l’Ajuntament s’adhereix al text del Reglament publicat pel Consell Comarcal de la Conca de Barberà en el bopt núm. 228 de 3/10/01 i dogc núm. 3484 de 2/10/01 […].

Anunci d’11 d’octubre de 2001 de l’Ajuntament de Montmeló (dogc núm. 3501, de 26 d’octubre), sobre aprovació d’un reglament.

Per mitjà d’aquest Anunci es fa avinent que al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona núm. 237, de data 3 d’octubre de 2001, apareix publicat l’acord d’aprovació definitiva del Reglament per a l’ús de la llengua catalana a l’Ajuntament de Montmeló, així com el seu text íntegre.

Assenyalem aquí dues resolucions de convocatòria de subvencions, la primera de les quals, de fet, correspon al període cronològic del número anterior de la Revista de Llengua i Dret:

Resolució de 13 de març de 2001 (dogc núm. 3356, de 27 de març) del Departament de Cultura, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions a entitats privades sense finalitat de lucre per a iniciatives adreçades a augmentar el coneixement i l’ús social de la llengua catalana durant l’any 2001:

Annex

Bases

—1 Objecte

Aquesta convocatòria té com a objecte la concessió de subvencions per promoure iniciatives que incloguin actuacions específiques per augmentar el coneixement i l’ús social del català durant l’any 2001. Queden excloses d’aquesta convocatòria les iniciatives quePage 220 tinguin com a objecte l’edició de llibres, revistes o butlletins.

—2 Destinataris

Poden optar a aquestes subvencions les entitats privades sense finalitat de lucre que tinguin previst dur a terme durant l’any 2001 actuacions específiques per augmentar el coneixement i l’ús social del català.

—7 Criteris de valoració

Les sol.licituds es valoren aplicant els criteris següents:

a) Projectes que se centrin en la difusió i promoció de la llengua catalana en els sectors socioeconòmic, científic i jurídic.

b) Abast territorial de les actuacions que proposin les entitats.

c) Representació social de les entitats. d) Impacte de l’actuació proposada.

—12 Altres obligacions dels beneficiaris

A més de l’obligació de justificació descrita a la base anterior, les entitats beneficiàries de les subvencions tenen les obligacions següents:

c) Vetllar de manera especial per la qualitat lingüística en totes les publicacions del projecte i fer-hi constar el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Resolució de 2 d’agost de 2001 (dogc núm. 3453, de 16 d’agost) del Departament de Cultura, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions a organismes de l’àmbit socioeconòmic, universitats i entitats privades sense finalitat de lucre, destinades a iniciar o mantenir un procés de formació lingüística de la llengua catalana durant el període d’octubre de 2001 a juny de 2002:

Annex

Bases

—1 Objecte

Aquesta convocatòria té per objecte la concessió de subvencions, destinades al manteniment dels centres d’autoaprenentatge de les universitats catalanes i a l’organització de cursos de català per a adults, adreçats al personal de l’àmbit professional de les organitzacions sindicals, empresarials i col.legis professionals, i per a la població en general, en el cas de les entitats privades sense finalitat de lucre, que es realitzin dins el període d’octubre de 2001 a juny de 2002.

—3 Destinataris/àries

Poden optar a aquestes subvencions les universitats catalanes, els col.legis professionals, les organitzacions sindicals, les organitzacions empresarials i les entitats privades sense finalitat de lucre que realitzin activitats destinades a iniciar o mantenir un procés de formació lingüística en català segons la base 1.

—8 Criteris de valoració

Les sol.licituds es valoren aplicant els criteris següents:

a) Repercussió social dels projectes presentats.

b) Incidència en el món laboral, empresarial, professional i associatiu.

Page 221

c) Desenvolupament de plans de formació global que abastin les necessitats de l’organització.

d) Desenvolupament d’actuacions adreçades a sectors deficitaris pel que fa al coneixement de la llengua catalana, i especialment a la immigració recent.

e) En el cas de cursos adreçats a la població en general, manca d’altres ofertes similars de formació.

Resolució de 23 de novembre de 2001 (dogc núm. 3527, de 4 de desembre) de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, de convocatòria per a l’adjudicació de set beques de col.laboració en les tasques pròpies de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya:

Annex

—6 Sol.licituds

Per participar en aquesta convocatòria, els aspirants han de presentar una sol.licitud on consti la preferència per realitzar les tasques de col.laboració en torn de matí o de tarda. Cal adjuntar-hi la documentació següent:

Currículum i fotocòpia del DNI.

Memòria, de tres pàgines com a màxim, on s’indiquin els motius pels quals l’aspirant sol.licita l’adjudicació d’una beca de col.laboració.

Expedient acadèmic.

Documents acreditatius del coneixement de la llengua catalana, d’informàtica i d’altres idiomes.

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya podrà demanar als adjudicataris l’aportació de documents complementaris dels presentats amb la sol.licitud.

—8 Criteris de selecció

Expedient acadèmic i experiència professional: fins a 25 punts.

Coneixements de llengua catalana: fins a 10 punts.

Coneixements d’informàtica: fins a 10 punts.

Idiomes: fins a 3 punts.

Els aspirants que no obtinguin un mínim de 20 punts quedaran exclosos d’aquesta convocatòria.

Ordre de 25 de setembre de 2001 (dogc núm. 3491, d’11 d’octubre) del Departament d’Ensenyament, per la qual es convoquen dotze beques de col.laboració en tasques de formació en tecnologies de la informació aplicades a l’educació, pròpies del Departament d’Ensenyament:

Page 222

Annex

—8 Documentació

La sol.licitud haurà d’incloure: el currículum i una fotocòpia del dni, l’expedient acadèmic, els documents acreditatius del coneixement de llengua catalana i d’informàtica i una memòria de dues pàgines en la qual s’exposin les raons per les quals se sol.licita una beca de col.laboració.

Ordre de 30 de novembre de 2001 (dogc núm. 3538, de 20 de desembre) del Departament d’Ensenyament, de convocatòria d’ajuts corresponents a les accions descentralitzades de la segona fase del Programa Sòcrates de la Unió Europea, per al període comprès entre l’1 de juny de 2002 i el 31 de juliol de 2003:

Capítol 1

Criteris generals

Article 1

Modalitats d’ajuts

S’obre convocatòria per a la concessió d’ajuts amb càrrec als fons del Programa Sòcrates de la Unió Europea per a la participació en règim de concurrència de caràcter competitiu en les següents accions descentralitzades del Programa esmentat:

Comenius 1, associacions escolars transnacionals:

[...].

1.2 Projectes lingüístics Comenius.

1.4 Acollida d’ajudants lingüístics Comenius.

Comenius 2.2, beques individuals de formació:

2.2.A Beques individuals per a la formació inicial del professorat.

2.2.B Ajudants lingüístics.

2.2.C Beques individuals de pràctiques (formació permanent).

Capítol 2

Comenius 1: associacions escolars transnacionals

Article 11

Pla Comenius

[...]. Els centres docents presentaran el seu Pla Comenius juntament amb les seves sol.licituds per a projectes Comenius 1 i per a l’acolliment d’ajudants lingüístics Comenius. [...].

Article 20

Característiques dels ajuts:

1.2 Projectes lingüístics Comenius

L’objectiu d’aquests projectes és augmentar la motivació, la capacitat i la confiança dels joves per a comunicar-se en llengües estrangeres.

Un projecte lingüístic Comenius s’ha de realitzar conjuntament entre centres educatius de dos països participants. Ambdós hauran de presentar la sol.licitud d’ajut a la seva Agència Nacional corresponent. El seu element principal no és l’ensenyament formal de la llengua, sinó el seu aprenentatge mitjançant la realització d’un treball sobre un tema d’interès comú en col.laboració amb joves d’un altre país. S’haurà d’integrar en les activitats habituals del centre i formar part del programa d’estudis dels alumnes participants. Fomentarà especialment les activitats interdisciplinàries. UnPage 223 element essencial dels projectes lingüístics Comenius és l’intercanvi d’alumnes durant almenys 14 dies inclòs el viatge.

Tot projecte haurà de donar com a resultat un «producte» elaborat conjuntament pels grups d’alumnes, en els idiomes dels dos socis representats, o en una versió lingüística mixta en què ambdós idiomes estiguin plenament representats.

Article 25

Procés de selecció

25.2 Els projectes lingüístics es valoraran en funció del barem següent:

a) Ubicació del centre en zona rural i/o altres regions desfavorides: fins a 1 punt.

b) Valoració del projecte:

Claredat en els objectius i en els resultats esperats: fins a 2 punts.

Pla de treball: fins a 2 punts.

Instruments d’avaluació: fins a 1 punt. Estratègies per a la difusió: fins a 1 punt.

Incidència del projecte en l’atenció a la millora de l’èxit escolar en els alumnes amb necessitats educatives i socials: fins a 1 punt.

Integració del projecte en les activitats habituals del centre: fins a 2 punts.

Article 28

Característiques dels ajuts:

1.4 Acollida d’ajudants lingüístics Comenius

L’objectiu d’aquesta acció és millorar les aptituds lingüístiques dels alumnes del centre d’acollida i augmentar la seva motivació respecte a l’aprenentatge de llengües i el seu interès pel país i la cultura de l’ajudant.

El centre d’acollida haurà de nomenar un professor tutor que supervisarà l’ajudant, controlarà els progressos i actuarà com a persona de contacte.

Article 31

Procés de selecció

31.2 Es prioritzaran les sol.licituds que:

Tinguin una planificació clara i siguin imaginatives a l’hora d’aprofitar al màxim les aptituds de l’ajudant en el conjunt del centre, i si és possible, en la comunitat local.

Estiguin relacionades amb les llengües menys difoses i menys ensenyades de la Unió Europea i incloguin el seu ensenyament com a preparació a la mobilitat en els projectes lingüístics Comenius 1.

Fomentin l’aprenentatge d’un idioma estranger des d’una edat primerenca.

Estiguin destinades a ajudar les persones menys afavorides o que necessitin d’un suport particular per a l’aprenentatge de les llengües estrangeres.

Capítol 3

Comenius 2.2: beques individuals de formació

Article 34

En el marc d’aquesta acció s’atorguen beques al professorat o al personal amb altres funcions, que s’especifiquen més endavant, en l’àmbit de l’educació escolar o, fins i tot, a qui s’està formant per desenvolupar aquestes funcions en el futur, amb el propòsit que realitzin en altres països participants certes activitats de mobilitat lligades a la seva formació inicial o a la seva pràctica professional. En aquesta acció es consideren tres apartats:

22.B Ajudants lingüístics.

Article 40

Característiques dels ajuts: Comenius

2.2.B Ajudants lingüístics

Aquesta acció consisteix en la con-Page 224cessió d’ajuts financers a futurs professors de llengües estrangers perquè desenvolupin un període de pràctiques docents en altres països europeus dels participants del Programa Sòcrates com a ajudants lingüístics. Aquesta acció persegueix tant el perfeccionament del futur professor, com la millora de les aptituds lingüístiques de l’alumnat i del seu interès per altres països i cultures representats pel professorat ajudant.

Article 48

Comenius 2.2.C.1

L’objecte de l’acció Comenius 2.2.C.1 és la concessió d’ajuts a professorat d’idiomes i altres professionals del sector educatiu per participar en activitats de formació permanent en altres estats membres de la Unió Europea, destinats a afavorir i millorar l’ensenyament de les llengües estrangeres.

[...].

Article 49

Característiques de les activitats

Els cursos de formació es podran realitzar en totes les llengües oficials de la Unió Europea (més el gaèlic i el luxemburguès), i en especial en les llengües menys utilitzades i ensenyades de la Unió Europea. També s’admeten les llengües nacionals dels altres països que participen en el Programa Sòcrates, segons la relació que figura a la Guia de Candidatures.

[...].

Article 51

Prioritats

Tindran prioritat:

a) Les persones sol.licitants que realitzin una activitat de formació que contribueixi a diversificar l’oferta de llengües estrangeres, i a l’ensenyament de les llengües menys emprades i ensenyades de les incloses a l’acció Comenius 2.2.C.1, entenent que ho són totes llevat de l’anglès.

En aquest àmbit s’han publicat les disposicions següents:

Ordre de 25 de setembre de 2001 (dogc núm. 3489, de 9 d’octubre) del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, per la qual s’aprova la indicació geogràfica protegida Calçot de Valls i el seu Reglament, amb el caràcter transitori que estableix el Reglament cee 2081/1992:

Annex

Reglament de la indicació geogràfica protegida Calçot de Valls

Capítol 1

Àmbit de protecció

Article 2

2.1 La protecció atorgada s’estén al nom tant en català com en castellà Calçot de Valls.

Page 225

Aquesta disposició deroga l’Ordre de 31 de març de 1995, per la qual s’aprovava el Reglament de la Denominació de Qualitat Calçot de Valls i del seu Consell (rld 24, pàg. 252).

Ordre de 25 de setembre de 2001 (dogc núm. 3489, de 9 d’octubre) del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, per la qual s’aprova la indicació geogràfica protegida Clementines de les Terres de l’Ebre i el seu Reglament, amb el caràcter transitori que estableix el Reglament cee 2081/1992:

Annex

Reglament de la Indicació Geogràfica Protegida Clementines de les Terres de l’Ebre

Capítol 1

Àmbit de protecció

Article 2

2.1 La protecció atorgada s’estén al nom en castellà «Clementinas de las Tierras del Ebro» així com al nom en català «Clementines de les Terres de l’Ebre».

Deroga l’Ordre d’11 de juny de 1998, per la qual es creava la Indicació Geogràfica Protegida Mandarines i Clementines de les Terres de l’Ebre i se n’aprovava el Reglament (rld 30, pàg. 204-205).

Ordre de 25 de setembre de 2001 (dogc núm. 3489, de 9 d’octubre) del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, per la qual s’aprova la indicació geogràfica protegida Torró d’Agramunt i el seu Reglament, amb el caràcter transitori que estableix el Reglament cee 2081/1992:

Annex

Reglament de la indicació geogràfica protegida Torró d’Agramunt

Capítol 1

Àmbit de protecció

Article 2

2.1 La protecció atorgada s’estén al nom en català Torró d’Agramunt, així com al nom en castellà Turrón de Agramunt.

Aquesta disposició deroga sengles ordres de 30 d’abril i 5 de setembre de 1984, i de 15 de febrer de 1993, totes elles relatives a la denominació de qualitat Torró d’Agramunt.

Ordre de 6 de novembre de 2001 (dogc núm. 3516, de 19 de novembre) del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, per la qual s’aprova la denominació d’origen protegida Mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya i el seu Reglament, amb el caràcter transitori establert al Reglament cee 2081/1992:

Page 226

Article únic

S’aprova la Denominació d’Origen Protegida Mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya i el seu Reglament, el text del qual es publica a l’annex a aquesta Ordre. El Reglament s’aprova amb el caràcter transitori establert a l’article 5.5 del Reglament cee 2081/1992, del Consell, de 14 de juliol, relatiu a la protecció de les indicacions geogràfiques i les denominacions d’origen dels productes agrícoles i alimentaris.

Annex

Reglament de la Denominació d’Origen Protegida Mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya.

Capítol 1

Àmbit de protecció

Article 2

2.1 La protecció atorgada s’estén al nom en català Mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya així com al nom en castellà Mantequilla de L’Alt Urgell y La Cerdanya.

Aquesta disposició deroga l’Ordre de 31 de juliol de 1998, per la qual es creava la Denominació d’Origen Protegida Mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya i se n’aprovava el Reglament (rld 31, pàg. 233-234).

Les quatre ordres d’aquest període que hem ressenyat fan referència al «caràcter transitori establert al Reglament cee 2081/1992». Doncs bé, aquest Reglament, relatiu a la protecció de les indicacions geogràfiques i de les denominacions d’origen dels productes agrícoles i alimentaris, disposa en l’article 5.5, modificat pel Reglament ce 535/97, de 17 de març: «[…] La protecció nacional deixarà d’existir a partir de la data en què s’adopti una decisió sobre el Registre en virtut d’aquest Reglament. Fins al moment d’aquesta decisió es podrà fixar un període d’adaptació d’un màxim de cinc anys […]».

Cal destacar aquí especialment el Decret següent, que complementa el 290/1995, de 28 de setembre (rld 25, pàg. 233-234), pel qual es regulen determinades activitats de prestació de serveis a domicili:

Decret 213/2001, de 24 de juliol (dogc núm. 3446, de 6 d’agost), de protecció dels drets del consumidor i usuari en la prestació de serveis sobre els béns de naturalesa duradora:

Capítol 1

Àmbit d’aplicació i conceptes

Article 1

Objecte i àmbit d’aplicació

El present Decret té per objecte establir els drets dels consumidors i usuaris en els serveis de reparació dels béns de naturalesa duradora i s’aplica als serveis de reparació, instal.lació, conservació iPage 244 manteniment sobre béns de naturalesa duradora, que es portin a terme en el territori de Catalunya.

Article 2

Definicions

Als efectes d’aquest Decret s’entendrà per:

2.1 Béns de naturalesa duradora:

Als efectes del present Decret, són tots aquells béns enumerats a l’annex 1 d’aquest Decret.

S’exclouen els serveis a domicili inclosos en l’àmbit d’aplicació del Decret 290/1995, de 28 de setembre, els quals són regulats per les seves normes específiques.

2.2 Establiments prestadors del servei:

Són aquells que directament efectuen el servei sobre el bé, ja sigui als locals propis, al domicili del prestador o al domicili de l’usuari.

2.3 Establiments d’intermediació:

Són els que fan d’esglaons intermedis entre l’usuari i el prestador del servei. Tenen contacte directe amb l’usuari, i alhora, aquest no el té amb el prestador del servei.

2.4 Establiments de marca:

Són aquells que disposen d’una autorització fefaent del responsable de la comercialització de l’aparell, fabricant, marquista o importador.

Els que no disposin d’aquesta autorització, no poden ostentar ni utilitzar marques, indicacions o qualsevol altre element que pugui induir a error o confusió a l’usuari, respecte al caràcter d’establiment de marca.

2.5 Peces de recanvi:

Són els elements o conjunts d’aquests que facin una funció concreta i específica, fins i tot decorativa, en els béns de naturalesa duradora.

Capítol 2

Normes comunes als establiments prestadors del servei i als establiments d’intermediació i a establiments de marca

Article 3

Resguard de dipòsit

3.1 Sempre que el bé sigui dipositat per l’usuari en un establiment, aquest està obligat a lliurar a l’usuari un resguard acreditatiu del dipòsit.

En cas que hi hagi pressupost escrit i acceptat pel client, el mateix pressupost pot fer de resguard.

3.2 En el resguard, s’han de fer constar les dades següents:

a) Número d’ordre correlatiu.

b) Marca, model, referència i número de sèrie del bé lliurat.

c) Nom, domicili i nif de l’establiment.

d) Identificació de l’usuari.

e) Descripció dels danys i anomalies visibles, presumptes defectes existents i/o, si s’escau, els serveis a realitzar.

f) Data de recepció del bé i data prevista per al lliurament, ja sigui del pressupost, o del bé un cop realitzat el servei.

g) Firma de l’usuari i de persona autoritzada per l’establiment.

[…]

Article 4

Informació de preus

Page 245

4.1 Tots els establiments estan obligats a exhibir de forma visible pels usuaris, els preus aplicables a temps de treball, despeses de transport, emmagatzematge, desplaçament i tots aquells que apliquin d’acord amb els serveis que presten.

4.2 Els preus han d’incloure tot tipus d’impostos, càrregues o gravàmens, excepte l’iva, que en cas de no incorporarlo, s’ha d’especificar clarament aquesta circumstància, amb indicació del tipus aplicable.

Article 5

Informació dels drets de l’usuari

Tots els establiments han de disposar d’un cartell que indiqui les llegendes següents:

Tot usuari té dret a un pressupost previ per escrit dels serveis que sol.liciti. Tanmateix, la renúncia al pressupost s’ha de consignar també per escrit.

L’usuari està obligat a pagar despeses de pressupost, quan l’ha sol.licitat i un cop lliurat formalment, no l’ha acceptat. Les despeses del pressupost seran aquelles que l’establiment publiciti en el seu llistat de preus.

Tots els serveis estan garantits almenys durant 3 mesos des que es lliura el bé, en les condicions especificades en l’article 15 del Decret 213/2001.

Aquest establiment disposa de fulls de reclamacions oficials, a disposició de l’usuari que els sol.liciti.

Article 6

Fulls de reclamació

Tots els establiments sotmesos a la present disposició han de disposar de fulls oficials de reclamació, d’acord amb el que disposa el Decret 171/1991, de 16 de juliol (rld 18, pàg. 271).

Capítol 3

Establiments prestadors dels serveis i establiments de marca

Article 10

Pressupost previ

10.1 La renúncia al pressupost previ ha de constar per escrit en el resguard de dipòsit, de forma clara i amb caràcters de mesura no inferior als de la resta del document.

En cas que no consti la renúncia escrita al pressupost, l’establiment està obligat a confeccionar un pressupost previ del servei de forma escrita, amb una validesa mínima de 30 dies des que es comunica a l’usuari.

10.2 En el pressupost ha de constar com a mínim:

a) Número d’ordre correlatiu.

b) Marca, model, referència i número de sèrie del bé lliurat.

c) Nom, domicili i nif de l’establiment.

d) Identificació de l’usuari.

e) Motiu del servei i diagnòstic de les anomalies o intervencions.

f) Despeses a satisfer per la prestació del servei, així com les peces de recanvi a usar i llur preu.

g) Termini de validesa.

h) Termini previst de durada de realització del servei.

i) Data de lliurament i signatura d’un responsable de l’establiment.

j) Data de l’acceptació o no, i espais reservats a aquests efectes perquè signi l’usuari.

Page 246

[…]

Article 14

Factures

14.1 Els establiments han de lliurar una factura a l’usuari, amb els requisits següents:

a) Número d’ordre correlatiu.

b) Nom, domicili i nif del titular de l’establiment.

c) Identificació de l’usuari.

d) Marca, model, referència i número de sèrie del bé objecte del servei.

e) Operacions i intervencions realitzades.

f) Temps de mà d’obra emprat i peces utilitzades, amb expressió de llurs imports desglossats.

g) Altres conceptes facturats: desplaçament, transports, etc., indicant els imports.

h) Impostos aplicables i quantitat total a pagar.

i) Indicació que el servei està garantit com a mínim durant 3 mesos.

j) Data i signatura d’un responsable de l’establiment.

[…]

Capítol 4

Interrelacions entre establiments i l’usuari

Article 18

Idioma de les relacions

Tots els establiments han d’estar en disposició de lliurar a l’usuari tota la informació i documentació prevista en la present disposició almenys en català.

Article 19

Publicitat dels serveis

Qualsevol tipus de forma de comunicació publicitària o promocional dels establiments subjectes a aquesta disposició ha d’incorporar la raó social i domicili de l’empresa, on es puguin fer efectives posteriors reclamacions i consultes per part de l’usuari.

[…]

Capítol 5

Competències, infraccions i sancions

Article 20

Responsabilitat

Són responsables de l’incompliment de qualsevol dels preceptes inclosos en la present normativa, aquelles persones físiques o jurídiques que siguin titulars dels establiments als quals s’aplica el Decret, d’acord amb el que preceptua la Llei 1/1990, de 8 de gener, sobre disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i usuaris.

Article 21

Infraccions i sancions

A les activitats regulades en aquest Decret els és d’aplicació la Llei 1/1990, de 8 de gener, de disciplina de mercat i de defensa dels consumidors i usuaris. L’incompliment dels preceptes d’aquest Decret que constitueixi una infracció administrativa segons l’esmentada Llei, podrà ser sancionat d’acord amb el que estableix el Decret 108/1997, de 29 d’abril.

Disposició transitòria

En el termini de tres mesos, a comptar des de la publicació del present Decret, els serveis objecte de la present disposició hauran d’adequar-se a les obligacions que el Decret preveu.

Page 247

[…]

Annex

Béns de naturalesa duradora als efectes del present Decret

Aparells d’ús domèstic que utilitzin qualsevol tipus d’energia per al seu funcionament: electrodomèstics, làmpades, aparells de gas, aparells de telefonia, aparells electrònics i aparells electrotècnics.

Instruments i material d’òptica, fotografia, rellotgeria i música.

Eines de bricolatge i jardineria d’utilització directa per part del consumidor.

Material informàtic.

Bicicletes, joguines i material esportiu.

Decret 348/2001, de 4 de desembre (dogc núm. 3541, de 27 de desembre) de la Presidència de la Generalitat, pel qual es regulen els centres de bronzejat artificial:

Article 9

Informació a les persones usuàries

9.1 Dins de tots els centres de bronzejat ha d’existir un rètol visible al públic, escrit amb caràcters no inferiors a 6 mm, on s’indiquin les informacions següents:

Advertiments

És obligatori l’ús d’ulleres de protecció ocular adequades.

»És obligatori desmaquillar-se i retirar tots els cosmètics de la pell, abans d’exposar-se als raigs ultraviolats.

»És obligatori treure’s totes les joies i altres elements ornamentals del cos abans de les sessions.

ȃs prohibit utilitzar els raigs ultraviolats a menors de setze anys i es desaconsella a les dones embarassades.

»Els perfums i colònies provoquen un augment de la fotosensibilitat, per tant es recomanable no usar aquests productes abans de l’exposició als raigs.

»No us apliqueu cremes de protecció solar.

»Els aparells emissors de raigs ultraviolats tenen una llum intensa. »No mireu a l’emissor quan l’aparell està en funcionament.

»No us exposeu als raigs ultraviolats durant els períodes en què es prenguin medicaments que augmenten la sensibilitat als raigs ultraviolats, per exemple, antibiòtics, antidepressius, somnífers, antisèptics locals o generals. En cas de dubte, consulteu el vostre metge.

»Respecteu un període de 48 hores entre les dues primeres exposicions.

»No us exposeu al sol i als bancs solars el mateix dia.

»Seguiu les instruccions i recomanacions respecte a la durada, els intervals d’exposició i les distàncies a les làmpades.

»Consulteu a un metge si us surten taques, erupcions o èczemes a la pell, i també en casos d’antecedents de patologies cutànies.»

9.2 En la recepció, sala d’espera o entrada a l’establiment hi haurà un cartell d’informació dels diferents fototipus de pell, efectes biològics de les radiacions segons els tipus de pell, permanències màximes a l’exposició dels raigs i temps d’espera entre les sessions, en funció de les característiques tècniques del banc solar i l’emissor ultraviolat.

Page 248

Article 10

Fulletons informatius

Les persones que s’ocupen del funcionament dels bancs solars estan obligades a informar les persones usuàries sobre els perills de l’exposició als raigs ultraviolats.

Per aquest motiu, facilitaran a les noves persones usuàries un fulletó amb text explicatiu que inclogui les indicacions següents:

Els bancs solars o qualsevol aparell que emeti raigs ultraviolats no poden ser utilitzats per aquelles persones que presentin una sensibilitat important pel que fa al sol (cremades freqüents), persones amb insolació o qualsevol afecció cutània. Les persones que presentin antecedents familiars en patologies de la pell també han d’evitar la seva utilització.

L’exposició als raigs ultraviolats artificials està prohibida als menors de setze anys, i es desaconsella a les dones en estat de gestació.

»Els raigs ultraviolats artificials o naturals poden afectar seriosament la pell i els ulls. Les exposicions intenses i repetides als raigs ultraviolats i, en qualsevol cas, el seu ús irresponsable, poden provocar un envelliment prematur de la pell, així com un augment del risc de desenvolupar determinades patologies cutànies greus, com ara tumors cutanis.

»El fet de no respectar l’obligació de portar ulleres de protecció durant les sessions d’exposició als ultraviolats emesos de forma artificial pot provocar lesions oculars com la queratitis (inflamació de la còrnia) o les cataractes (opacificació del cristal.lí).

»Per tant, s’han de prendre les precaucions següents:

»Utilitzar les ulleres de protecció adequades.

»Llevar els cosmètics i no aplicar-se cremes de protecció solar.

»Abstenir-se de qualsevol exposició als raigs ultraviolats durant els períodes en què es prenguin medicaments que augmentin la sensibilitat als raigs ultraviolats.

»Abstenir-se d’exposar-se en cas de malaltia de pell sense l’opinió d’un metge.

»Limitar el temps d’exposició durant la primera sessió, per tal de poder avaluar la reacció de la pell.»

A més, figuraran els diferents fototipus de pells, així com el risc que implica cadascun d’ells.

En el fulletó hi constarà la denominació de l’establiment, l’adreça completa i el nif de la persona titular.

La persona usuària certificarà que ha tingut coneixement d’aquest text, signant un document de reconeixement a la persona responsable de la instal.lació i esmentant els termes «llegit i aprovat» sota la signatura.

[...].

Article 11

Informació en el banc solar

A cada banc solar ha de constar, en lloc visible, amb caràcters no inferiors a 4 mm, els següents advertiments:

atenció: raigs ultraviolats.

respecteu les condicions i precaucions d’ús indicats als cartells informatius.

»utilitzeu sempre ulleres de protecció adequades.»

Article 12

Publicitat i informació sobre els preus dels serveis

Page 249

12.1 Tots els establiments han de disposar d’un cartell informatiu, visible al públic i col.locat en la recepció o l’entrada, on s’informi dels preus de tots els serveis que es prestin.

12.2 Els preus han d’incloure tots els impostos, així com indicar el concepte al quan van assignats.

12.3 És obligatori que qualsevol informació o publicitat de preus de les sessions vagi indicada en períodes de temps per minuts. En cas que es doni publicitat dels preus de sessions, cal fer constar la durada de les sessions en minuts.

Article 13

Facturació

Els establiments estan obligats a lliurar a les persones usuàries una factura o comprovant en què constin, com a mínim, les dades següents:

Nom de l’establiment, adreça completa i nif.

Indicació dels serveis prestats i altres conceptes cobrats.

Preu de cada un dels serveis o conceptes.

Preu total pagat.

Data i hora de la prestació del servei o lliurament de la factura o comprovant.

Article 15

Idioma de la informació

Tota la informació dirigida a les persones usuàries, tant als bancs solars, com al local, de consells i instruccions d’ús, així com d’informació de preus, ha d’estar com a mínim en català.

Disposició transitòria

En el termini d’un any, a comptar des de la publicació del present Decret, els establiments i persones objecte de la present disposició hauran d’adequar-se a les obligacions que preveu l’article 6 del present Decret.

En aquest àmbit s’han publicat les dues disposicions següents:

Resolució de 18 de juliol de 2001 (dogc núm. 3445, de 3 d’agost) del Departament de Cultura, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat.

Els termes publicats en l’annex corresponen als sectors següents:

Arqueologia

Atenció social

Biologia. Botànica

Ciències de la Terra

Fusteria

Page 250

Hoteleria. Restauració

Informàtica. Noves tecnologies

Jocs

Lleure

Ocupacions

Tauromàquia

Zoologia

Resolució de 8 de novembre de 2001 (dogc núm. 3525, de 30 de novembre) del Departament de Cultura, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat.

En aquesta ocasió, els termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del Termcat i publicats en l’annex es refereixen als camps següents:

Farmacologia clínica

Estadística. Epidemiologia

Sanitat. Recerca en serveis sanitaris

Turisme. Hoteleria

Ocupacions

Indústries diverses

Imatge personal

Cal recordar que, en virtut del Decret 36/1998, de 4 de febrer (rld 30, pàg. 226-229), els departaments de la Generalitat han d’emprar els termes aprovats per designar en català els conceptes a què es refereixen en la seva documentació tècnica i administrativa.

Esmentem aquí l’Edicte de 9 de novembre de 2001 (dogc núm. 3517, de 20 de novembre) de l’Ajuntament de les Masies de Voltregà, sobre canvi de denominació de la capitalitat del municipi:

El Ple de l’Ajuntament de Les Masies de Voltregà en sessió celebrada en data de 8 de novembre de 2001 va acordar, per unanimitat dels membres presents, canviar la denominació de la capitalitat del municipi de Les Masies de Voltregà de «Can Bondia» per passar a denominar-se Les Masies de Voltregà coincidint amb el nom del municipi.

D’acord al que preveu l’articlePage 251 59.1 del Decret 140/1988, de 24 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de demarcació i població dels ens locals, s’exposa al públic pel termini de 30 dies per tal que les persones interessades puguin presentar les al.legacions que estimin pertinents.

Ordre de 18 de juny de 2001 (dogc núm. 3421, de 2 de juliol) del Departament de Justícia, de convocatòria pública per a l’establiment de convenis i l’atorgament de subvencions en matèria de serveis socials d’atenció a la infància a ajuntaments, consells comarcals i entitats d’iniciativa social de Catalunya:

Annex

Bases

Capítol 1

Disposicions comunes

—1 Convocatòria

1.1 La finalitat d’aquestes convocatòries és la coordinació, la col.laboració i la cooperació amb entitats locals, comarcals o privades en la prestació dels serveis socials d’atenció a la infància i dels adreçats als joves tutelats per l’Administració de la Generalitat en arribar a la majoria d’edat.

1.2 Serà condició que aquestes activitats siguin realitzades en el decurs de 2001.

—12 Informació pública

12.2 D’acord amb la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística i la resta de la normativa aplicable, i especialment el que preveu l’article 33 de la Llei esmentada, les entitats beneficiàries han d’utilitzar, almenys, el català en la retolació, en els avisos i en la documentació adreçats al públic.

Pel que fa a l’organigrama, cal assenyalar la Resolució de 13 de setembre de 2001 (dogc núm. 3491, d’11 d’octubre) del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, de convocatòria per a la provisió, pel sistema de lliure designació, del lloc de cap de l’Oficina de Política Lingüística i d’Estudis de la Direcció General d’Universitats (convocatòria de provisió núm. ur/06/2001). Posteriorment, aquesta plaça fou coberta mitjançant el nomenament efectuat per la Resolució de 13 de novembre de 2001 (dogc núm. 3517, de 20 de novembre) del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació.

Page 252

Resolució de 17 d’octubre de 2001 (dogc núm. 3499, de 24 d’octubre) de Turisme de Catalunya del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme, de convocatòria dels Premis de Promoció Turística del consorci Turisme de Catalunya per a l’any 2001:

Annex 1

Premi de Promoció Turística al millor llibre, en qualsevol idioma, que fomenti el turisme català.

Bases

Primera

Poden optar a aquest premi els llibres publicats, en qualsevol idioma, que fomentin el turisme a Catalunya, difonguin els seus recursos turístics o en promoguin la seva qualitat.

Resolució de 12 de novembre de 2001 (dogc núm. 3530, de 10 de desembre) de l’Escola de Policia de Catalunya del Departament d’Interior, per la qual es convoquen dues beques de col.laboració en tasques de catalogació pròpies del Centre de Documentació Policíac de l’Escola de Policia de Catalunya:

Annex

—7 Sol.licituds

Les persones que vulguin participar en aquest concurs hauran de presentar una sol.licitud adreçada al director de l’Escola de Policia de Catalunya. Cal adjuntar a les sol.licituds els documents següents mitjançant original o fotocòpia compulsada:

[...].

Documents acreditatius del coneixement de llengua catalana i d’informàtica.

[...].

—9 Barem de mèrits

Els criteris de selecció s’ajustaran al barem de mèrits següents:

[...].

Coneixement de llengua catalana: fins a 15 punts.

[...].

Resolució de 14 de novembre de 2001 (dogc núm. 3530, de 10 de desembre) del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia, per la qual es convoquen tres beques de col.laboració en tasques d’investigació en matèries pròpies del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada:

Annex

—7 Sol.licituds i documentació: per participar en aquesta convocatòria els aspirants han de presentar una sol.licitud adreçada al director del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada on consti la preferència de torn esmentada al punt 4. Cal adjuntar-hi la documentació següent:

Page 253

[...].

Documents acreditatius del coneixement de llengua catalana, d’informàtica i d’idiomes.

[...].

—10 Selecció dels aspirants

Els criteris de selecció s’ajustaran al barem de mèrits següents:

[...].

Coneixement de la llengua catalana: fins a 15 punts.

[...].

Llei 20/2001, de 28 de desembre (dogc núm. 3543, de 31 de desembre) de la Presidència de la Generalitat, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2002. (Correcció d’errades en el dogc núm. 3569, de 6 de febrer de 2002):

Disposicions addicionals

Noranta-sisena

Promoció de les emissions en aranès

El Govern ha de destinar una quantitat mínima de 300.500 euros a les ràdios que facin emissions en aranès.

Cent cinquanta-sisena

Formació de professorat de llengua catalana especialitzat en la immigració extracomunitària i per a la intermediació escolar

En les previsions pressupostàries per al 2002, el Govern ha de fer les consignacions necessàries dins les partides corresponents per formar professorat, propi i originari, de llengua catalana especialitzat en la immigració extracomunitària i per a la intermediació escolar.

Llei 21/2001, de 28 de desembre (dogc núm. 3543, annex, de 31 de desembre) de la Presidència de la Generalitat, de mesures fiscals i administratives. (Correcció d’errades en el dogc núm. 3556, de 18 de gener de 2002 i en el dogc núm. 3569, de 6 de febrer de 2002):

Títol I

Mesures fiscals

Capítol I

Impostos directes

Secció primera

Impost sobre la renda de les persones físiques

Article 1

Deduccions en la quota

1. En la part corresponent a la comunitat autònoma de la quota íntegra de l’impost sobre la renda de les persones físiques, pot aplicar-se, juntament amb la reducció percentual que correspongui sobre l’import total de les deduccions de la quota establertes per la Llei de l’Estat reguladora de l’impost, una deducció per donatius a favor de fundacions o associacions que tinguin per finalitat el foment de la llengua catalana i que figurin en el cens d’aquestes entitats que elabora el Departament de Cultura.

L’import de la deducció es fixa en elPage 254 15 per 100 de les quantitats donades, amb el límit màxim del 10 per 100 de la quota íntegra autonòmica.

Disposicions addicionals

Tercera

Cens d’entitats de foment de la llengua catalana

En el termini de sis mesos, el Departament de Cultura ha d’elaborar el cens d’entitats a què es refereix l’article 1, el qual cens ha d’ésser objecte d’actualització anual.