Jurisprudència ambiental a Navarra
| Autor | José Francisco Alenza García |
| Cargo | Professor titular de Dret Administratiu. Universidad Pública de Navarra |
| Páginas | 9-15 |
Page 9
Les sentències de contingut ambiental en els tribunals navarresos durant el segon semestre de 2011 no ofereixen a penes aspectes rellevants des del punt de vista de la interpretació del dret ambiental. Em centraré principalment en l’anul·lació d’una autorització ambiental integrada i en la condemna a un ajuntament pels sorolls excessius procendents d’una pista poliesportiva. En tercer lloc, agruparé les diferents sentències que han estat pronunciades sobre sancions ambientals per destacar els aspectes més interessants.
Abans d’entrar en l’anàlisi detallada d’aquestes sentències, em referiré breument a altres resolucions judicials d’interès menor. D’una banda, la Sentència del Jutjat contenciós administratiu núm. 1, de 31 d’octubre de 2011, sobre caducitat de la llicència d’activitat classificada per inactivitat en l’execució de la mateixa. La sentència revoca la resolució del Tribunal Administratiu de Navarra, que havia estimat el recurs presentat contra la declaració de caducitat. La sentència declara que, malgrat que la caducitat no opera de manera automàtica i ha d’acollir-se amb cautela, és cert que una interpretació excessivament flexible dels requisits de la caducitat s’inicia quatre anys després de la concessió de la llicència. Malgrat que és cert que la finca havia estat ocupada indegudament per un tercer, impedint d’aquesta manera la posada en pràctica de l’activitat ramadera, aquesta circumstància no es va posar en coneixement de l’Ajuntament durant el procediment de declaració de caducitat, ni tan sols desprès de què, per sentència ferma, es produís la devolució e la finca. Per això, es considera que la declaració de caducitat és conforme a Dret.
D’altra banda, i per finalitzar aquesta introducció, em limitaré a assenyalar dues sentències sobre responsabilitat de l’Administració pels danys produïts per animals protegits. En un cas, per l’accident produït per l’atropellament d’un cabirol (Sentència del Jutjat contenciós administratiu núm. 1, de 22 de setembre de 2011); i, en l’altre, pels danys causats en l’arbrat per esquirols, si bé en aquest cas es va desestimar la reclamació per un error en la identificació de la parcel·la danyada (Sentència del Jutjat contenciós administratiu núm. 1, de 19 d’agost de 2011).
Page 10
La STSJ de Navarra de 22 d’octubre de 2011 es va ocupar del recurs interposat per un ajuntament contra l’autorització ambiental integrada d’una granja amb planta de biometanització de residus orgànic ubicada en el terme municipal adjancent.
L’anul·lació de l’autorització es basa fonamental en dos motius: la vulneració de la normativa urbanística i la deficiència del Projecte Bàsic presentat per a l’atorgament de l’autorització.
Per a l’examen de l’adequació de la legalitat urbanística s’utilitzen dos criteris: el grau de vinculació de les dues activitats projectades (granja amb planta de biometanització de residus) i l’eficàcia de l’informe de compatibilitat urbanística.
La primera qüestió és clau, atès que en el sòl no urbanitzable només es permet la implantació d’activitats industrials que estiguin vinculades a usos agrícoles, ramaders, forestals, cinegètics o de directa explotació dels recursos naturals que hagi de dur-se a terme en sòl no urbanitzable. Doncs bé, a judici del TSJ, la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba