Jurisprudència ambiental a les Illes Balears
| Autor | José Manuel Gómez González |
| Cargo | Departament de Territori. Consell Insular de Mallorca |
| Páginas | 13-23 |
Page 13
Una qüestió de rerefons ambiental que periòdicament suscita polèmica a les Illes Balears és el tractament de residus: d’una banda, pel repartiment competencial de la matèria, i de l’altra, pel sistema de concessió utilitzat per a la fase de recollida i de gestió finalista. En el cas d’anàlisi sorgeix un doble conflicte: el repartiment de competències i la legitimitat per tractar residus fora de l’opció de la concessió en exclusiva a una empresa determinada que impedeix a altres operadors intervenir en règim de concurrència competitiva.
Així, l’objecte del recurs tracta sobre la resolució del conseller de Medi Ambient i Mobilitat del Govern de les Illes Balears, de data 26 d’agost de 2010, per la qual es desestima el recurs de reposició interposat contra la resolució del mateix conseller, de data 7 d’abril de 2009, que acordà denegar la modificació no substancial de l’autorització ambiental integrada (AAI) que tenia l’empresa CEMEX ESPAÑA, SA. Aquesta modificació consistia en una ampliació amb la finalitat d’implantar l’activitat de "valorització energètica de pneumàtics fora d’ús a la seva fàbrica de ciment situada en el terme municipal de Lloseta" (Mallorca). La reclamant sol·licitava el dret a obtenir l’AAI ampliada en els termes sol·licitats i a exercir l’activitat.
El problema que sorgeix davant el Tribunal és triple: d’una banda, l’AAI es denega tot i que compta amb informes favorables; la denegació s’argumenta sobre la base d’una qüestió de caràcter competencial; i, finalment, es percep que l’obtenció de l’AAI no servirà per a l’objectiu sol·licitat, atès que el tractament finalista dels pneumàtics per una empresa diferent a la concessionària del servei contravé el vigent Pla director sectorial de residus de l’illa de Mallorca.
Page 14
En aquest sentit, es posa de manifest que, d’acord amb el vigent Pla director sectorial per a la Gestió de Residus, aprovat pel Consell de Mallorca (BOIB, 23.11.2002), correspondria al Consell Insular de Mallorca la competència sobre el tractament dels residus consistents en pneumàtics fora d’ús. Per això, davant la "possible col·lisió" amb les competències del Consell, s’informa sobre la conveniència de consultar el Servei Jurídic de la Conselleria de Medi Ambient del Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (CAIB) i el del Consell Insular de Mallorca (CIM).
L’informe del lletrat en cap del Consell afirmà que les competències sectorials del CIM s’han exercir d’acord amb el Pla director meritat i sense perjudici d’altres competències que, d’acord amb la normativa vigent, puguin correspondre a altres administracions en virtut d’apoderaments donats a l’àmbit d’altres normatives sectorials, sense que en el correcte exercici de les seves respectives competències s’hagi de produir cap conflicte.
L’empresa recurrent impugna la denegació de l’autorització per a la modificació no substancial de l’AAI per a la fàbrica de ciment de Lloseta: considera que el motiu indicat per a la denegació -el conflicte o col·lisió de competències amb el Consell Insular de Mallorca, únic autoritzat per a la gestió dels pneumàtics fora d’ús de l’illa de Mallorca- no és tal, ja que la modificació de l’AAI és perfectament compatible amb les competències del Consell Insular, el qual, com a administració també competent sobre la gestió d’aquests residus, haurà d’autoritzar la gestió a l’ara recurrent si obté la AAI sol·licitada.
Això obliga el Tribunal a examinar si l’atribució de competències al Consell Insular en matèria de gestió de residus pot impedir la concessió de l’AAI per part del Govern de la CAIB. I és que, com afirma el Tribunal, en primer lloc cal partir de la premissa que la denegació de la modificació de l’AAI no deriva de l’incompliment de condicions tècniques de la sol·licitud o d’inconvenients mediambientals. L’autorització s’ha condicionat a determinats límits d’emissió i a controls posteriors, i els informes tècnics són favorables en aquest sentit.
Així, doncs, la negativa a l’autorització -o modificació de la preexistent- deriva del possible conflicte competencial amb el Consell Insular de Mallorca i com a conseqüència del que indica el Pla director sectorial per a la gestió de residus de construcció demolició, voluminosos i pneumàtics fora d’ús de la Illa de Mallorca (en endavant, PDSR), aprovat pel Ple del Consell Insular el 4 de novembre de 2002. L’indicat PDSR preveu (art. 6) que "correspon al Consell de Mallorca, com a servei
Page 15
públic obligatori insularitzat: [...] b) Tractar unitàriament i integrada tots els residus inclosos en aquest Pla director sectorial". Els pneumàtics fora d’ús són un dels residus el tractament dels quals correspon al Consell Insular.
En el Pla es preveu (art. 6) que, per atendre el servei públic, el Consell de Mallorca podrà dur a terme les actuacions d’aquest pla director sectorial mitjançant les figures i els instruments administratius que preveu la legislació vigent en matèria de règim local, serveis públics i contractacions, entre d’altres. És a dir, que podrà contractar amb tercers el tractament i gestió dels residus.
Sobre això, el Tribunal afirma:
"En el supuesto de que ahora nos ocupa, es decir, en la hipótesis que el Consejo Insular concertara con tercero el tratamiento...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba