Jurisprudència ambiental a la Comunitat de Madrid
| Autor | Antonio Fortes Martín |
| Cargo | Professor titular de Dret Administratiu. Universidad Carlos III de Madrid |
| Páginas | 13-22 |
Page 13
En aquesta última crònica de l’any i del conjunt de pronunciaments dictats, principalment per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (d’ara endavant TSJM), destacarem les sentències següents -totes de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa-, que detallem, a partir de la temàtica concreta, per ordre d’aparició en el temps.
i)La Sentència del TSJM de 28 de gener de 2011 sobre la sanció imposada a una operadora telefònica per la construcció d’una instal·lació d’estació base de telefonia cel·lular sense la preceptiva declaració d’impacte ambiental.
ii) Tres sentències pronunciades el mateix dia, amb data 11 de febrer de 2011, amb relació a la falta d’avaluació d’impacte ambiental en el controvertit projecte de soterrament de determinats trams de l’M-30 de Madrid.
iii) La Sentència del TSJM de 30 de març de 2011 sobre aprofitament d’aigües privades i la imposició d’una sanció per la captació d’aigües subterrànies d’un pou.
iv) Finalment, per la seva destacada i excel·lent importància, també ens fem ressò en aquesta crònica autonòmica dels pronunciaments del Tribunal Suprem (TS) recaiguts el 15 d’abril de 2011 que presenten una gran incidència sobre la Comunitat de Madrid. En concret, ens referim a dues sentències que sembla que pretenen posar fi, d’una vegada per sempre, al conflicte sobre l’aeroport de Madrid/Barajas i a la polèmica dels sorolls generats en la urbanització Ciudad Santo Domingo per les operacions d’aproximació de les aeronaus amb vista a l’aterratge.
Vegem detalladament i separadament cada un d’aquests quatre blocs de sentències.
La Sentència del TSJM de 28 de gener de 2001 (núm. 42/2011) resol el recurs contenciós administratiu interposat per France Telecom España contra una ordre de la Conselleria de Medi Ambient desestimatòria del recurs de reposició interposat contra una resolució anterior per la qual s’imposa a l’operadora de telecomunicacions la sanció de 60.001 euros per la comissió d’haver comès una infracció greu. Aquesta infracció
Page 14
greu s’imposa a l’empara de la Llei 2/2002, de 19 de juny, d’avaluació ambiental de la Comunitat de Madrid, ja que va construir una instal·lació d’estació base de telefonia cel·lular sense disposar de declaració d’impacte ambiental.
La qüestió discutida se centra en la sol·licitud de llicències (d’obra i d’activitat) que la part recurrent va formular a l’Ajuntament d’El Molar per a la instal·lació d’una antena de telefonia en un indret del terme municipal. Finalment, es van concedir les llicències i l’estació base de telefonia es va construir. Ara bé, en cap moment es va realitzar l’obligada avaluació d’impacte ambiental, tal com prescriu l’epígraf 49 de l’annex III de la Llei 2/2002.
El TSJM resol desestimar el recurs i declarar encertada la imposició de la sanció. Amb aquest fi recorda que per a les activitats l’inici, la instal·lació o el funcionament de les quals necessitin l’autorització de dues o més administracions, l’obtenció d’una d’aquestes no eximeix la part interessada d’aconseguir la resta d’autoritzacions preceptives. En aquest cas, la concessió de les llicències municipals, per part de la Corporació local, no prejutja ni substitueix ni pot obviar el procediment necessari d’avaluació d’impacte ambiental que també s’hauria d’haver seguit davant de la Conselleria de Medi Ambient. De fet, el promotor de l’obra o de l’activitat és el subjecte obligat a presentar l’estudi d’impacte ambiental en el projecte tècnic que s’ha d’acompanyar en la sol·licitud de llicència municipal. I aquesta sol·licitud d’avaluació d’impacte ambiental es va instar per la interessada un any després d’haver concedit les llicències i d’haver realitzat les obres de construcció quan, d’acord amb la normativa ambiental autonòmica, ho hauria d’haver fet abans.
Amb data 11 de febrer de 2011, el TSJM ha dictat tres sentències (núm. 114/2011, 120/2011 i 123/2011) en les quals l’aspecte comú de totes no és cap altre que el controvertit projecte de soterrament d’uns quants trams de l’M-30 de Madrid sense el preceptiu tràmit d’avaluació d’impacte ambiental.
Per entendre l’abast d’aquests pronunciaments nous del TSJM, cal tenir present que l’M-30 ha canviat la seva consideració jurídica des de variant o circumval·lació fins a la caracterització actual com a via urbana. De fet, el 20 de febrer de 2004, el Consell de
Page 15
Ministres va autoritzar la signatura del conveni de col·laboració entre el Ministeri de Foment i l’Ajuntament de Madrid per a la cessió de l’M-30 a l’Ajuntament i la seva conversió, a partir d’aquest moment, en via urbana. Des de llavors, l’Ajuntament de Madrid, com a nou titular i responsable últim de la conservació i explotació de la via, ha decidit emprendre una sèrie d’actuacions en l’àmbit de l’M-30 per adequar-la a les "noves" necessitats urbanes que ha de satisfer ara. Aquestes actuacions han consistit, amb poques paraules, en el soterrament de la calçada en algun tram, en la construcció de diverses vies alternatives, en la remodelació de nombrosos enllaços i en la modificació i el condicionament del traçat amb l’ampliació, fins i tot, de carrils a les calçades. Actuacions que s’han realitzat sense avaluació d’impacte ambiental perquè la Corporació municipal entén que ni la Llei 2/2002 d’avaluació ambiental de Madrid ni la normativa estatal, pel que fa a aquest àmbit, inclouen les vies urbanes...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba