Jurisprudència ambiental a Castella-La Manxa
| Autor | Nuria Maria Garrido Cuenca |
| Cargo | Professora titular de Dret Administratiu. Universidad de Castilla-La Mancha |
| Páginas | 9-15 |
Page 9
Durant aquest període, les decisions judicials referides a diferents projectes de parcs eòlics ubicats a la nostra comunitat autònoma han estat diverses. El substrat fonamental d’aquests recursos no és matèria mediambiental, perquè són objecte de controvèrsia més les qüestions formals i materials relatives a l’autorització dels parcs. Essencialment, per la suposada vulneració del dret a la llibertat d’empresa contràriament a les llibertats comunitàries i fins i tot la mateixa llei estatal del sector elèctric. Però la veritat és que, mediatament i com a part essencial del procés autoritzatori, les qüestions relatives a l’avaluació i a la declaració d’impacte ambiental finalment es troben en el punt de mira de les resolucions judicials.
Les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Manxa (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 2a) núm. 446/2011, de 8 de juliol, i núm. 470/2011, de 14 de juliol, resolen sobre els recursos interposats per la societat mercantil Viñedos Valmoral en el primer cas i un particular en el segon, enfront de resolucions de l’Administració autonòmica referides a modificacions d’aprovació de projectes de parcs eòlics i consegüent declaracions d’utilitat pública dels seus diferents elements. Respecte al que ens interessa, els dubtes es plantegen respecte a aquestes tres qüestions (algunes de les quals idèntiques en ambdós casos):
1r) l’absència de nova avaluació d’impacte ambiental en els projectes modificats, i ha de discernir-se si realment la revisió del projecte original ha suposat una alteració significativa dels condicionants ambientals;
2n) directament relacionat, el pretext a l’incompliment de la primera declaració d’impacte ambiental;
3r) l’absència d’un tràmit d’informació pública substancial previ a l’aprovació dels projectes que, a pesar de la seva aparença formal, no ha valorat ni ha respost a les al·legacions de les parts.
Respecte al primer extrem, referit a les modificacions dels projectes inicials, el tribunal entén que és aplicable l’article 5.2 de la Llei 5/1995, de 8 d’abril, que regula l’EIA en
Page 10
l’àmbit de la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa, en què el sotmetiment a una nova avaluació ambiental es condiciona a l’ampliació o a l’agreujament dels efectes ambientals negatius. Ambdós sentències conclouen que no hi ha prou justificació per a la repetició de l’EIA, pronunciament que sol ser la tònica habitual sobre la qüestió, tret que les modificacions o alteracions sobre el projecte inicial corroborin indubtablement l’agreujament extrem de les repercussions ambientals desfavorables.
Una qüestió diferent és la comprovació de si el projecte modificat respectaria les previsions de la declaració d’impacte ambiental originària. En aquest extrem resulta determinant la prova aportada per les parts recurrents, de manera particular en el primer recurs. I així s’incorpora un pla realitzat a instància de part en què es comprova que dos dels aerogeneradors se situaven a una distància inferior de la prevista per la resolució de la DIA perquè se salvaguardés la Zona D Especial Protecció de les aus. Prova que, a més, es va corroborar mitjançant la imatge per satèl·lit del parc eòlic en qüestió (sistema SIGPAC). Davant d’aquesta prova tan concloent, el Tribunal conclou que el projecte aprovat no respecta les previsions de la DIA, la qual cosa podria constituir un motiu suficient per acordar la nul·litat de la resolució impugnada. La solució en el recurs resolt en la Sentència 470/2011 és diferent, ja que malgrat l’intent d’acreditació que la ubicació dels aerogeneradors en una muntanya pública contigua era més apropiada que en els terrenys de la seva...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba