Jurisprudència ambiental a Andalusia

AutorLorenzo Mellado Ruiz
CargoProfessor titular de Dret Administratiu. Universidad de Almería
Páginas9-15

Page 9

La present crònica conté el període comprès entre abril i octubre de 2011.

1. Delimitació de vies pecuàries i efectes de la caducitat dels procediments administratius sancionadors (STSJA de 29 d’abril de 2011, Rec 2057/2004)

La Sentència del Tribunal Superior d’Andalusia (Sala Contenciosa Administrativa, seu de Màlaga, Secció 1a) de 29 d’abril de 2011, Rec. 2057/2004, que resol el recurs contenciós administratiu interposat contra la resolució de delimitació de vies pecuàries, té, a més, singular importància perquè sistematitza els discutits efectes de la declaració de caducitat dels procediments administratius i s’hi pronuncia.

El fons de l’assumpte, i la resolució de la pretensió material directa, és, en principi, clar. Es declara la caducitat del procediment de delimitació d’una via pecuària pel constatat transcurs del termini màxim del procediment sense resolució i notificació (divuit mesos en el cas d’Andalusia), i, a més, es declara nul·la la resolució extemporània dictada. Però el Tribunal es planteja, a més, els efectes d’aquesta declaració de perempció o caducitat: arxiu de les actuacions i esgotament, per prescripció, de l’exercici de la potestat sancionadora (per tant, es requereix iniciar els tràmits de la revisió d’ofici) o, tal com sosté la doctrina majoritària, arxiu de les actuacions i mera acumulació del temps transcorregut des que es va iniciar el procediment sancionador al de prescripció. Per argumentar la seva decisió, el Tribunal recorda, en primer lloc, la STS de 24 d’abril de 1999, dictada en un recurs de cassació en interès de llei, segons la qual l’article 63.3 LRJAP no implica la nul·litat de l’acte d’imposició d’una sanció administrativa fora del termini legalment previst per tramitar l’expedient sancionador. La caducitat, o paralització dels procediments per causa imputable a l’Administració no implicaria, doncs, automàticament, sense haver transcorregut lògicament el termini de prescripció, la nul·litat de l’acte administratiu sancionador, sense sorgir en l’esfera jurídica de les parts interessades el dret subjectiu ple a la seva oposició. Però aquesta doctrina més

Page 10

endavant és corregida pel mateix Tribunal Suprem en la Sentència d’11 de març de 2003, que fixa com a nova doctrina legal la conseqüència immediata d’invalidesa, i en concret de nul·litat de ple dret de les resolucions administratives dictades en el procediment caducat. El TSJA fa seus aquests últims plantejaments i declara, junt amb la caducitat de l’expedient, la nul·litat de l’aprovació del delimitació, com a acte administratiu dictat sense seguir cap procediment, ja que està caducat (art. 62.1.e LRJAP).

Cal recordar, en aquest sentit, que l’equívoca declaració legal de l’article 44 LRJAP, segons la qual, en els procediments iniciats d’ofici, el venciment del termini màxim establert sense que s’hagi dictat i notificat cap resolució expressa no eximeix l’Administració del compliment de l’obligació legal de resoldre, com a mandat genèric de l’article 42 LRJAP, ha d’interpretar-se, per no xocar amb l’última jurisprudència ressenyada, en el sentit que la llei no es refereix a la resolució en sentit estricte, que decideix el fons de l’assumpte -tal com succeeix en els casos en què és aplicable el silenci administratiu desestimatori-, sinó a la pròpia...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR