Naturalesa jurídica de la Comunitat especial per torns

AutorAdolfo Lucas Esteve
CargoDoctor en dret Advocat Professor universitari
Páginas23-27

Page 23

1.  Introducción

En1 matèria de dret civil català, els últims decennis han estat un llarg camí per aconseguir una fita històrica: la promulgació d’un Codi civil català. Aquesta fita va culminar amb la Llei 29/2002, que va aprovar la 1ª Llei del Codi civil de Catalunya. Aquest codi es configura com un codi obert, perquè el legislador no ha regulat tota la matèria sobre la qual és competent (i pensa fer-ho en els propers anys) i, també, per poder adaptar-se a la realitat social, econòmica i patrimonial que evoluciona ràpidament amb noves situacions necessitades de regulació.

El Codi civil català ha adoptat una sistematització dividida en 6 llibres, amb una numeració discontinua, per tal de permetre una formació successiva. Els sis llibres previstos pel codi són:

1r Llibre: Disposicions generals

t i regulació de la prescripció i caducitat;

2n Llibre: Persona i família;

t

3r Llibre: Persones jurídiques;

t

4t Llibre: Successions;

t

5è Llibre: Drets reals;

t

6è Llibre: Obligacions i contractes.

t

En aquest sentit, la llei 5/2006, de 10 de maig, del Llibre Cinquè del Codi civil de Catalunya, regula els drets reals a Catalunya. Aquesta llei suposa el segon llibre, en ordre cronològic, dels sis que té previst promulgar el legislador català i, tal com assenyala el preàmbul, representa un “pas més en la construcció del nou sistema jurídic privat català i en el seu procés codificador”.

Per tant, es tracta d’un pas més, però d’un pas significativament important per tal de completar el Codi civil català, ja que s’amplia la regulació de moltes matèries i es regula ex novo sobre institucions fonamentals en l’àmbit dels drets reals: la possessió, l’adquisició, transmissió i extinció dels drets reals, la propietat, les situacions de comunitat o el dret de vol. Amb aquesta regulació es modifica el panorama legislatiu existent a Catalunya, en matèries que podem considerar essencials tant per la seva importància teòrica com pràctica, ja que són d’ús quotidià per tots els ciutadans.

El títol V, que configura les situacions de comunitat, és una de les novetats del Codi. En aquest títol es regulen aquelles situacions en què coexisteixen diferents titulars sobre una mateixa cosa i es presumeix, si no es prova el contrari, que es tracta d’una comunitat ordinària indivisa o comunitat romana. Sens dubte en aquest títol s’inclou una de les novetats més importants del llibre V: el règim de propietat horitzontal, amb les variacions que suposen la propietat horitzontal complexa i per dosa, és la regulació de la comunitat especial per torns.

El capítol IV del títol V regula la comunitat especial per torns. La comunitat per torns és una situació de comunitat que es configura en base al repartiment entre els titulars de l’ús i gaudiment exclusiu del bé per unitats temporals, discontínues i periòdiques (els torns) sobre determinats tipus de béns.

L’essència d’aquest tipus de comunitat és el torn, que confereix el seu titular el dret d’utilitzar amb caràcter exclusiu un bé, durant un període de temps determinat i repetit anualment. Normalment aquest període es mesura en setmanes, determinant el número de setmanes (1, 2 o més) i la situació de cada setmana durant l’any (la setmana 35) i així sembla que ho reconeix el Codi (l’art. 554- 10.c Cccat parla de setmanes i l’art. 554-5.1.d Cccat fa dependre el valor del torn de l’època de l’any en què es pot usar el bé). Tanmateix no hi ha cap inconvenient per utilitzar una altra mesura temporal (dies o mesos) ni tampoc per establir torns rotatoris.

Page 24

La comunitat especial per torns té el seu origen en la multipropietat o time-sharing, com una forma d’explotació dels complexes turístics, en què s’adquiria el dret d’utilització d’un determinat complex turístic durant una setmana a l’any, sempre en la mateixa època, i existia una organització que s’encarregava de la neteja, reparació, administració i, fins i tot, l’intercanvi de la setmana que s’havia adquirit per la setmana d’un altre complex, fins i tot, en països estrangers. El titular pagava per l’adquisició de la seva setmana (en virtut del lloc i l’època de l’any) i també pagava anualment pel manteniment de l’organització. Aquesta iniciativa, en principi molt interessant, va anar per davant de la legislació i va donar lloc a abusos que van generar l’aparició de normatives europees i estatals.

- La primera norma cronològicament va ser la Directiva 94/47/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 d’octubre de 1994 que va establir una base mínima sobre els drets d’utilització d’immobles en règim de temps compartit, que hauria de ser desenvolupat per les legislacions estatals. Aquesta directiva es preocupava de la protecció de l’adquirent i regulava bàsicament els contractes d’adquisició dels drets d’aprofitament per torns sobre béns immobles, en concret: la informació que s’havia de subministrar a l’adquirent i la facultat de resoldre el contracte.

...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR