Nanotecnologia i bioètica global
| Autor | María Casado |
| Cargo | Directora del Observatori de Bioètica i Dret UB. Titular de la Cátedra UNESCO de Bioética UB. |
| Páginas | 3-21 |
Page 3
El Grup d’Opinió de l’Observatori de Bioètica i Dret es va crear el 1996 per donar resposta a les qüestions bioètiques suscitades pels avenços en biotecnologia i biomedicina, les implicacions ètiques, socials i jurídiques dels quals són motiu de debat públic en contextos plurals.
Actualment, aquest debat s’ha estès a l’àmbit de la nanociència i la nanotecnologia, en el qual tant la investigació com les possibles aplicacions plantegen reptes bioètics que desafien problemàtiques prèvies. Del seu impacte és notori el fet que s’hagi encunyat una nova denominació, la nanoètica, com una forma d’ètica aplicada a aquest desenvolupament tecnocientífic. No obstant això, i malgrat la complexitat interdisciplinària, intersocial i interjurídica del fenomen i la marcada èmfasi en l’avaluació del risc, les qüestions ètiques que s’hi susciten romanen en el territori de la naturalesa i la identitat humanes, la justícia social i les desigualtats socioeconòmiques, la privadesa i l’autonomia, així com la bioseguretat avui i en el futur de les noves generacions. La convergència i l’amplitud de projectes, les propietats potencials de materials i productes, la variabilitat d’aplicacions en contextos clínics i ambientals múltiples, genera impactes de risc i conflictes de justícia distributiva difícils de dilucidar precisament perquè no són nano sinó de magnitud bioètica. Per tant, l’enfocament s’ha de centrar en l’especificitat dels problemes i conflictes que la Bioètica defineix, però identificats i analitzats en un marc transversal que impliqui els sectors de la investigació, els poders públics, la indústria, els mitjans de comunicació i la ciutadania. Altrament no seria possible assolir la transparència informativa sobre la investigació i el desenvolupament, el finançament i les patents, les regulacions de seguretat en aplicacions diverses i l’avaluació dels productes, qüestions que requereixen d’un marc bioètic de col·laboració a fi d’aconseguir debats informats i l’adopció de possibles decisions normatives.
La nanociència i la nanotecnologia investiguen la formació d’estructures i les propietats de la matèria a escala nanomètrica, això és, entre 1 i 100 nanòmetres. La manipulació de grandàries i formes així com la reactivitat, la conductivitat i la resistència dels nanomaterials permeten desenvolupar nanopartícules, nanotubs, fullerens, nanocables, nanosensors i les seves combinacions en nanoobjectes, les aplicacions dels quals s’estenen a la salut, el medi ambient, l’energia i la comunicació. Constitueixen, per tant, una plataforma tecnològica sense precedents no només per la convergència interdisciplinària, que integra la química, la física, la biologia molecular, la ciència dels materials, l’optoelectrònica, la informàtica i les ciències cognitives, entre altres, sinó per l’amplitud dels projectes d’investigació multipropòsit
Page 4
així com les aplicacions a la manufactura de productes nanotecnològics en tots els sectors industrials. Són ja més de seixanta els països que tenen en marxa projectes i programes d’investigació nanotecnològica, finançats amb fons públics i privats, amb xifres milionàries que impliquen una alta competitivitat en la consecució de les patents més profitoses i que comporten interessos industrials i comercials significatius, els productes dels quals ja no són una aposta sinó que s’estimen en més de sis-cents els que es poden trobar actualment en el mercat.
Ara bé, de tota aquesta convergència tecnològica i la seva aplicació pluripotencial el que sobretot preocupa és la miniaturització dels components ja que a escala nano les propietats dels materials es comporten de forma distinta a la macroscòpica, i això obre la caixa dels riscos derivats dels efectes incidentals, com la toxicitat, i la dificultat actual de no controlar la traçabilitat, la biocompatibilitat i la biodegradació dels materials inerts i els nanoproductes en tractaments clínics, contextos laborals i d’investigació i en el medi ambient en general. En especial, són llacunes en la detecció dels impactes i l’avaluació dels riscos la manca d’informació estandarditzada sobre el cicle vital dels nanomaterials i els seus productes, sobre el seguiment de la seguretat en els processos d’investigació i manufacturació, així com l’establiment de regulacions d’avaluació i control transversals que connectin els centres d’investigació i la indústria, tant a escala nacional com internacional. Certament, les apostes pels beneficis de la nanotecnologia coincideixen cada vegada més amb els avenços resultants en els projectes d’investigació i el desenvolupament de nanoproductes; no obstant això, aquest èxit creixent té molt territori per recórrer pel que fa a identificar les problemàtiques concretes i canalitzar bioèticament les seves implicacions socioeconòmiques i jurídiques.
Aquest Document tracta de:
- identificar els problemes i els conflictes bioètics derivats dels riscos de l’aplicació de la nanotecnologia en l’àmbit de la biomedicina, el medi ambient i la bioseguretat, així com les conseqüències en termes d’afectació de béns, valors i drets, com són la qualitat de vida, l’equitat, la privadesa i la seguretat;
- advertir sobre les implicacions ètiques, socials i jurídiques -en prioritzar línies d’investigació, decidir el finançament, entre altres- a fi d’orientar les recomanacions cap a la prudència, la seguretat i la responsabilitat dels actors implicats en els sistemes experts i la ciutadania en general, i
Page 5
- potenciar el diàleg entre els centres d’investigació, les institucions de govern, les indústries i la societat perquè el coneixement científic i l’avaluació de les aplicacions nanotecnològiques es faci amb criteris i arguments que avalin un debat transparent i eficaç. I,a més, incloure en aquest intercanvi els mitjans de comunicació, tant perquè incorporen en el seu repertori la difusió selectiva de notícies científiques com per la seva incidència en la generació d’opinió pública.
Des del 2004, el grup d’investigació de l’Observatori de Bioètica i Dret ha participat en una xarxa d’excel·lència europea en Nanotecnologia, Nano2life, en el Projecte A Network for Bringing Nanotechnologies to Life, i en el Comitè de direcció Wordpackage on Ethics (WP4) del Parc Científic de Barcelona. I des del 2007 desenvolupa un projecte del Ministeri de Ciència i Innovació titulat Nanobiolaw: implicacions ètiques, socials i jurídiques de les Nanotecnologies, i col·labora amb l’Àrea de Comunicació del PCB en l’organització d’exposicions amb la finalitat d’incrementar la difusió pública d’aquests avenços i les seves aplicacions i estimular el debat públic informat.
Finalment, com a resultat d’aquests treballs acadèmics i activitats de difusió, el Grup, coordinat en aquesta ocasió per la Dra. Maria Jesús Buxó i la Dra. María Casado, presenta aquest Document d’Opinió sobre nanotecnologia i bioètica amb la voluntat d’incrementar la connexió responsable entre els actors i els sectors implicats en la investigació i el desenvolupament de la nanotecnologia i potenciar així una bioètica global que garanteixi el respecte dels drets fonamentals.
Page 6
Page 7
La nanociència i la nanotecnologia constitueixen una fusió de coneixements i metodologies cohesionats per l’estudi, la manipulació i la fabricació de materials i estructures funcionals a escala nanomètrica. Com a referència, els àtoms tenen diàmetres d’unes poques desenes o centèsimes de nanòmetre, la doble hèlix d’ADN fa 2 nanòmetres d’ample, un virus mitjà 75 i el cap d’una agulla un milió. Així, l’apel·latiu nano no fa referència a objectes, sinó a...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba