El municipi

Autor:Jaume Renyer i Alimbau / Josep Mª Sabater i Vidal
Càrrec de l'autor:Professors associats Dret Administratiu, URV
 
EXTRACTO GRATUITO

2.1. Concepte i elements

Els municipis són definits per l’art. 1.1 de la Llei reguladora de les bases de règim local (LRBRL) com “entitats bàsiques de l’organització territorial de l’Estat i canal immediat de participació ciutadana en els assumptes públics, que institucionalitzen i gestionen amb autonomia els seus interessos propis”. L’exposició de motius de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (LMRLC), en termes quasi idèntics, es refereix al municipi com a “nivell bàsic i essencial de l’organització territorial de Catalunya, que permet fer efectiva la participació dels ciutadans en l’adopció de les decisions públiques que els afecten més directament”.

D’aquesta definició en podem extreure les dues característiques fonamentals que conformen el caràcter del municipi en l’ordenament vigent. En primer lloc, la seva configuració com a peça bàsica de l’organització política i administrativa, tant en l’àmbit estatal, com pròpia de Catalunya. I, juntament amb aquesta, la seva condició de manifestació essencial i més propera del sistema democràtic.

Històricament, fou objecte de discussió la naturalesa legal (tesi positivista) o natural (tesi iusnaturalista) del municipi, i en l’alternança del predomini d’una o altra posició s’esllanguí el règim local espanyol durant el segle XIX i bona part del XX. La teoria iusnaturalista fou identificada amb una estructura descentralitzada de l’Estat que atorgava als municipis competències “naturals” pròpies i excloents, que pretenia una arrel en el sistema de ciutats lliures de la baixa edat mitja, mentre que la teoria positivista fou tinguda com a pròpia d’una concepció centralista de l’Estat enfrontada a l’autonomia municipal. Aquesta classificació, però, és, segons observen molts autors, de difícil generalització, ja que des d’una concepció iusnaturalista del municipi s’han bastit també règims centralistes i oposats a l’autonomia municipal1. Per aquest motiu, tant la Constitució Espanyola com l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (EAC) i la legislació vigent de règim local obvien aquesta estèril polèmica, i proclamen, això sí, el principi d’autonomia local, que, juntament amb els principis de descentralització i de màxima proximitat de la gestió administrativa als ciutadans, han de presidir la vida municipal (art. 2 LRBRL).

El municipi, com a ens territorial (art. 137 CE, art. 5 EAC, art. 3 LRBRL, art. 3 LMRLC), presenta tres elements clàssics que li són propis: el territori, la població i l’organització (art. 11.2 LRBRL), tot i que cal dir que l’evolució social dels nostres dies està posant en una situació de compromís el nexe entre els conceptes materials i els conceptes legals d’aquesta tradicional classificació2.

El contingut d’aquests tres elements és el següent:

2.1.1. El territori

El territori constitueix l’element primer i tradicionalment més bàsic del municipi. Aquest territori es denomina terme municipal, mot que té el seu origen en la derivació metonímica del llatí “terminus”, divinitat pagana protectora dels límits.

El terme municipal ve definit per la llei com l’àmbit territorial sobre el qual el municipi exerceix les seves competències (art. 12 LRBRL i art. 11 LMRLC). D’aquesta definició, se’n deriven dues conseqüències. La primera és que totes les persones que es trobin dins del terme municipal estaran subjectes a la jurisdicció de l’ajuntament d’aquell municipi. La segona, i en ordre invers, és que un ajuntament no podrà actuar com a ens públic més enllà del seu terme municipal, llevat de casos especials de cooperació amb altres ens locals.

Tant la CE com la LRBRL atribueixen, amb caràcter general, la creació o supressió de municipis i l’alteració de termes municipals a la legislació autonòmica. Això no obstant, la pròpia LRBRL (art. 13) recull diversos requisits, d’ordre substancial i d’ordre procedimental, que la legislació autonòmica haurà de respectar.

Com a requisits substancials, la LRBRL estableix que:

  1. La creació de nous municipis només podrà materialitzar-se sobre la base de nuclis de població totalment diferenciats i sempre que els municipis resultants comptin amb els recursos econòmics suficients per al compliment de les competències municipals i aquesta mesura no comporti de cap manera una disminució de la qualitat dels serveis que es prestaven.

  2. En cap cas l’alteració de termes municipals podrà suposar la modificació dels límits provincials (art. 2.2 TRRL).

    Pel que fa als requisits de procediment, determina que:

  3. Caldrà atorgar audiència als municipis.

  4. Serà preceptiu l’informe del Consell d’Estat o de l’òrgan consultiu corresponent de les comunitats autònomes i donar-ne coneixement a l’Administració de l’Estat.

    La LMRLC (art. 13 a 19) concreta aquesta regulació establint com a requisits procedimentals propis la intervenció de la Comissió Jurídica Assessora, la Comissió de Delimitació Territorial i la dels consells comarcals afectats. Quan hi hagi l’a- cord favorable dels municipis i no hi formulin objeccions els organismes consul- tius esmentats, l’expedient haurà d’ésser resolt definitivament pel Govern de la Generalitat. En el supòsit que l’expedient hagués estat iniciat d’ofici i hi formulin objeccions els municipis afectats, l’expedient haurà de ser aprovat definitivament mitjançant una llei del Parlament de Catalunya.

    Com a requisit substancial propi, la LMRLC determina, en relació a la creació de nous municipis, dues condicions sine qua non:

    1. que aquests tinguin un mínim de 2.000 habitants, i

    2. que existeixi una franja de terreny de més de 3.000 metres classificats com a sòl no urbanitzable entre els nuclis de població més propers i el del nou municipi resultant (art. 15 LMRLC)3.

    Com a declaració d’intencions, i sense més transcendència que la de manifestar la voluntat d’afavorir l’ampliació de les àrees territorials de prestació de serveis, com antídot al minifundisme municipal present tant a Catalunya com en la major part de l’Estat espanyol, la LRBRL (art. 13) i la LMRLC (art. 20) preveuen l’establiment de mesures de foment per a la fusió o agregació de municipis amb la finalitat de millorar la capacitat de gestió dels assumptes públics locals.4

    Encara en relació al seu territori, finalment cal esmentar que els municipis tenen la potestat de promoure la delimitació, l’atermenament i l’amollonament de llurs termes municipals. Els conflictes que es plantegin entre municipis per aquest motiu hauran de ser resolts pel Departament de Governació, amb informe i dictamen previs de la Comissió de Delimitació Territorial i de la Comissió Jurídica Assessora, respectivament (art. 24 LMRLC).

    2.1.2. La població

    La població és el segon dels elements que configuren, juntament amb el territori i l’organització, la identitat del municipi com a ens territorial.

    Constitueix la població del municipi el conjunt de persones inscrites al padró municipal, que reben el nom de veïns5. La condició de veí determina una sèrie de drets i una sèrie de deures, com ara ser elector i elegible en els comicis locals de conformitat amb la legislació electoral, utilitzar els serveis públics municipals, exigir la prestació o l’establiment dels que siguin obligatoris, contribuir mitjançant les prestacions econòmiques i personals legalment establertes a la realització de les competències municipals, etc. (art. 18 de la LRBRL).

    Tota persona que viu a l’Estat espanyol resta obligada a inscriure’s al padró del municipi en el qual resideix habitualment. Quan una persona té residència en diversos municipis, haurà d’inscriure’s únicament en aquell en el qual habiti durant més temps durant l’any. I els canvis de residència hauran de formalitzar-se sol.licitant per escrit l’alta en el padró del municipi de destí, l’ajuntament del qual comunicarà al municipi de procedència aquesta circumstància per tal que l’Ajuntament d’origen el doni de baixa del seu padró.

    Els ajuntaments poden declarar d’ofici la inscripció en el padró d’aquelles persones que visquin habitualment al seu terme municipal i no hi constin inscrites, després d’instruir-se un expedient en el qual es donarà audiència a l’interessat.

    El padró municipal es defineix, d’acord amb tot el que s’ha exposat, com el registre administratiu on consten tots els veïns del municipi. Les seves dades constitueixen prova de residència i del domicili habitual. I les certificacions que d’aquestes dades es lliurin tenen el caràcter de document públic i fefaent per a tots els tràmits administratius.

    La inscripció al padró municipal contindrà obligatòriament les dades següents: nom i cognoms, sexe, domicili habitual, nacionalitat, lloc i data de naixement, número de DNI o, en el cas d’estrangers, el document que el substitueixi, titulació acadèmica i altres que puguin ésser necessaris per a l’elaboració del cens electoral, sempre que quedin garantits els drets fonamentals reconeguts per la CE (art. 16 LRBRL). La formació, manteniment, revisió i custòdia del padró municipal correspon a l’ajuntament, de conformitat amb allò que estableixi la legislació de l’Estat. Els ajuntaments hauran de portar a terme les actuacions necessàries per mantenir permanentment actualitzats els padrons, per tal que les seves dades s’ajustin a la realitat, i aprovaran la seva revisió amb referència a l´1 de gener de cada any, formalitzant d’aquesta manera les actuacions dutes a terme durant l’exercici anterior.

    2.1.3. L’estructura organitzativa

    D’acord amb la CE, el govern i l’administració dels municipis està encomanat als seus respectius ajuntaments, integrats per l’alcalde i els regidors (art. 140). El desenvolupament legal d’aquest precepte per part del legislador estatal, mitjançant la LRBRL, ha configurat una estructura orgànica municipal que, amb poques excepcions, esdevé única per a totes les col·lectivitats municipals de l’Estat.

    La LRBRL fixa, amb els seus preceptes, un esquema bàsic en el qual s’estableixen els òrgans necessaris, d’obligada existència a tots els ajuntaments. Al costat d’aquests, la LRBRL preveu...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA