Les monarquies cristianes medievals i l'imperi universal hispànic
| Autor | Tomás de Montagut Estragués |
| Cargo del Autor | Coordinador Catedràtic d'Història del Dret de la Universitat Pompeu Fabra |
| Páginas | 69-196 |
En aquest mòdul podreu analitzar el procés de formació autònoma dels ordenaments jurídics dels pobles d'Espanya (Castella, Navarra, territoris bascos, Aragó, Catalunya i el Regne de Mallorca) des del segle VIII fins al segle XVIII.
A partir de la instauració definitiva de la monarquia borbònica en el segle XVIII, després de la guerra de Successió a les corones dels Àustries, es produirà la imposició de la unitat política de matriu castellana als regnes d'Aragó, de València, de Mallorca i al Principat de Catalunya, després de la seva derrota militar per les tropes francocastellanes, cosa que comportarà l'abrogació o mutilació dels ordenaments jurídics propis d'aquests últims regnes i del Principat. En tots els casos, la unificació política que imposava la monarquia absoluta borbònica posarà fi a l'autonomia dels antics regnes per crear i desenvolupar el seu dret propi. En aquest sentit, estudiarem la gènesi d'un ordenament jurídic general, de creació exclusiva del monarca de matriu castellana i de base legal, que ja serà determinat pel substantiu España per la darrera recopilació que es farà de les lleis que l'integren. No obstant això, aquesta comunitat general encara no coincideix amb la determinada per la nació espanyola actual, atès que el regne de Navarra i els territoris bascos continuaran amb els seus ordenaments jurídics primitius, intactes fins ben entrat el segle XIX per haver participat en el bàndol vencedor de la guerra de Successió.
L'estudi de tots aquests ordenaments jurídics s'ha d'emmarcar dins de la cultura jurídica europea, entenent Europa en el sentit de tots els regnes i països occidentals que es troben en el si de l'Església catòlica fins a la Reforma protestant, amb l'exclusió d'Anglaterra i d'Escandinàvia.
Per això és important conèixer el pensament jurídic medieval i la seva evolució, íntimament lligats a la continuïtat de la tradició jurídica romana per via occidental des del regne visigot i a l'aparició i difusió del ius commune, exponent de la tradició jurídica romana per via oriental i del nou dret canònic de l'Església.Page 70
Els ordenaments jurídics dels pobles d'Espanya tindran en comú el fet de participar en major o menor mesura d'aquesta cultura jurídica europea que analitzarem en els seus trets fonamentals, tant pel que fa als aspectes juridiconormatius (la tradició dels liber, l'escola de Bolonya i la ciència jurídica, recepció del ius commune...) com a les institucions polítiques impulsores de la seva construcció (les monarquies, les corts, etc.).
Tot i això, aquests ordenaments jurídics que examinarem històricament presenten també elements diferencials que són els que els donen autonomia i personalitat pròpia i distinta. No podia ser altrament, atès que la història dels pobles d'Espanya és la història de la formació de comunitats polítiques autònomes o independents que només perdran la seva autonomia o independència amb motiu d'imposicions militars dirigides a formar una comunitat general d'arrel castellana i dotada d'unitat política.
Estudiarem també en un apartat especial la formació del dret mercantil marítim, atesa la transcendència de les relacions comercials per al desenvolupament de les societats hispàniques i atesa la naturalesa internacional de les relacions que regula, la qual cosa el situa dins del marc polític dels regnes o principats medievals.
Utilitzarem com a fil conductor per a estudiar els ordenaments jurídics d'aquest període (segles VIII-XVIII) la institució monàrquica quant a les seves transformacions (feudal o senyorial, estamental, absoluta, constitucional), les quals són l'expressió de les fases evolutives del dret i de les societats que creen o regeixen.
A més a més, això us permetrà agrupar els diferents ordenaments jurídics en els dos grans blocs de la Corona de Castella i de la Corona d'Aragó, les dues formes d'organització política d'una monarquia que s'unificarà dinàsticament des dels reis catòlics, però que conservarà les seves diferències estructurals i les seves peculiaritats jurídiques fins al segle XVIII.
Amb l'anàlisi de la guerra de Successió i de les seves conseqüències constitucionals i jurídiques, podrem obtenir els elements de coneixement i de formació necessaris per a comprendre, pels seus orígens, molts dels problemes que es plantejaran al nostre actual Estat constitucional des dels seus moments inicials fins al començament del segle XIX.Page 71
Els objectius bàsics que ha d'assolir l'estudiant amb l'estudi del mòdul són els següents:
1. Entendre per què a l'alta edat mitjana es dóna una subjectivització del dret.
2. Explicar-se per què l'única comunitat política possible és la comunitat cristiana.
3. Comprendre en què consisteix el Corpus Iuris Civilis.
4. Veure la diferència que hi ha entre la Glossa d'Accursio i la Summa Codicis d'Azó.
5. Raonar per què el Decret de Gracià porta com a subtítol Concòrdia dels cànons discordants.
6. Adonar-se de per què es van incorporar els Libri feudorum al volum parvum del Corpus Iuris Civilis.
7. Explicar-se en què consisteix el iuscentrisme polític.
8. Veure la relació entre el Llibre del Consolat de Mar i l'ordenament jurídic del mar.
9. Analitzar els trets fonamentals de la política legislativa d'Alfons X de Castella.
10. Explicar-se el sentit de l'ordre de prelació de fonts del dret castellà.
11. Explicar-se l'origen de Catalunya com a comunitat política independent.Page 72
12. Entendre la relació que hi ha entre els Usatges de Barcelona, el Liber iudiciorum i la figura del príncep.
13. Analitzar les característiques de la monarquia corporativa de base territorial a Catalunya.
14. Analitzar el significat polític del passi o ús foral de les comunitats basques.
15. Explicar-se en què consisteix el pactisme jurídic català.
16. Comprendre la relació que hi ha entre el Decret de supressió de furs (1707) i els principis de la monarquia absoluta.
També podeu aprofundir aquest tema de les maneres següents:
* Explicant el concepte de recepció del ius commune.
* Examinant les característiques de les compilacions catalanes.
* Explicant l'evolució del dret de Navarra.
* Admetent les relacions que hi ha entre els drets de les comunitats que integren la Corona d'Aragó.
* Analitzant les diferències que hi ha entre els anomenats decrets de Nova Planta d'Aragó, de Catalunya i de Mallorca.Page 73
La invasió pels musulmans de la Península (711) va provocar la destrucció del regne visigot. Al cap de set anys ja havien arribat a Perpinyà i a Narbona. Pràcticament tota la Península va quedar sota el seu poder. De seguida van entrar en contacte amb la població hispanovisigoda, la majoria de la qual es va islamitzar o va acceptar el seu domini. L'any 717 ja apareix el nom Al-Andalus per a designar la nova comunitat musulmana construïda sobre l'antic regne visigot, la qual cosa indica la declaració pública i manifesta del fet irreversible de la conquesta.
La creació de nuclis cristians de resistència a les muntanyes del nord peninsular no oferia cap perill a la nova dominació musulmana perquè es tractava de grupuscles desorganitzats que lluitaven per la seva supervivència amb eventuals ràtzies cap al sud.
La professió comuna de la religió cristiana, l'existència del mateix enemic musulmà al sud i la participació desigual, però efectiva, en la tradició jurídica visigoda eren elements que assimilaven totes aquestes comunitats.
Tot i així, per a nosaltres té molt d'interès conèixer els orígens d'aquests pobles i del seu dret en aquests segles altmedievals (segles VIII-XII), perquè en ells rau la capçalera dels ordenaments jurídics generals que aniran construint lentament les monarquies baixmedievals.
El pensament jurídic d'aquests nuclis cristians de resistència als musulmans participa d'una concepció subjectiva del dret que en aquests moments és hegemònica arreu d'Europa.
Amb els visigots, la creació del dret era una facultat que corresponia al monarca amb la intervenció necessària de l'Església, la qual havia de cer-Page 74tificar que el dret del monarca s'adequava al dret diví. Altrament el dret del monarca no era dret.
Ara, a l'alta edat mitjana hi ha una distorsió...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba