La modernització de l'administració I el seu reflex en l'estil dels documents administratius

El director d'aquesta Escola ¿'Administrado Pública ha tingut l'ama-bilitat, que molt m'honora, d'invitar-me a parlar-vos de la modernització de 1'Administrado i el seu reflex en l'estil dels documents administratius. El tema de la conferencia respon, en efecte, a una visió optimista de la vida i del món. Comprovar que es té una vísió optimista ais setanta-cinc anys ha de ser per a tots nosaltres motiu de satisfacció i de joia!

Aquesta visió és contraria al parer de don Jorge Manrique, qui creia que «qualquiere tiempo passado fue mejor». Ja es pot preveure que en el cas de l'Escola d'Administrado Pública els anys bons serán els setanta-cinc anys próxims. Els qui m'han demanat que us parü de «modernitzadó», con-cepte positiu i dinámic, creuen evidentment que rAdministració pública en general, la catalana en particular, progressa, es perfecciona, avanza, contri-bueix a la manca de la civilització. En paraules de Max Weber, l'Adminis-tradó és un factor de racionalitzadó de la sodetat.

Em permeto de posar en relleu un altre fet. Els conferendants que preñen part en aqüestes Jomades son de procedéndes diverses. Cal deduir d'aquesta circumstancia que els organitzadors consideren que teñir noticia de noves institudons, introduir aportacions de l'estranger, mantenir-se al corrent del que passa a fora, pot millorar el funcionament de la gestió administrativa a Catalunya, pot ser útil i beneficios per a la societat catalana en el seu conjunt. Celebro que, ahnenys a l'Escola d'Administració Pública, els catalans no estiguin dedicats exdusivament a la contemplació extasiada de si mateixos i que manifestin bona disposidó a treure profit del que vingui tant de llevant com de ponent.

Al llarg de la historia hí ha hagut moltes transfusions benéfiques que han enriquit el receptor. No m'entretinc a fer-ne la llista, perqué cadascú de vosaltres pot fer la seva llista particular. En el terreny del dret es parla en aquests casos d'edectirisme jurídic. Faré una referencia a un exemple extraordinari d'eclectidsme jurídic que existia fa uns trenta anys: riroperi d'Etiópia. En el llibre Local Knowledge l'antropóleg nord-americá Clifford Geertz descriu aquest exemple de recepció de múltiples influéndes.

No tots els paísos del Tercer Món es troben en la situació d'Etiópia, que en el decenni de 1960 (abans que els militare simplifiquessin les coses en certs punts i les compliquessín en d'altres) es gloriejava de teñir no sola-ment una munió de tradicions jurídiques tribals ben diferenciades, des de la GaHa pastoral a l'Amhara agraria, sino també un codi imperial césaro-papista que datava del segle xvn, versions maliki i xafÜ de la xaria intxo-duides pels volts del segle x, un codi penal suís, codis dvil, marítim, mercantil Í de procediment criminal francesos i un codi de procediment civilPage 9 anglés, així com una legislació parlamentaria anglesa aplicada per un Alt Tribunal civil (format fins 1957 per magistrats anglesos) i un reial decret aplicat peí Tribunal Imperial Suprem (format, si així es pot dir, fins 1974 peí Lleó de Juda).

El cas d'Etiopia és evidentment un cas extrem i potser no caldrá que els catalans desitjosos de modernitzar rAdministració pública busquin inspirado en tradicions jurídiques alienes ni en sistemes polítics exótics. No hi ha en aquesta actitud cap mena d'etnocentristne, mostra de superioritat cultural, sino merament la comprovació, el reconeixement, d'un fet historie. Tanmateix, caldrá mencionar des del cotnenc/ament les coordenades que han emmarcat les meves lectures i reflexions. En el pía ideológic no cree que hi hagi cap rnotiu de controversia fonamental. Ens uneix, a vosaltres i a mi, la convicció que l'Estat de dret, la democracia perlamentária, el régim representa tiu, son factors de civilització i de progrés, son una forma d'orga-nització social superior en tots o en gairebé tots els seus aspectes ais altres sistemes polítics que han existit o que existeixen. Dos filósofs polítics representen actualment aquest corrent ideológic: Norberto Bobbio i KarI R. Popper. '

Pel que fa a l'abast geográfic de la meva dissertació, la documentació recollida versa sobre els paisos següents: Australia, Bélgica, el Canadá, els Estats Units d'América, Franca, la Gran Bretanya, Nova Zelanda, Suécia i Su'issa. Hi ha virtualment equilibri entre paisos de tradició jurídica anglesa i paisos de tradició jurídica continental. La recerca de bibliografía m'ha fet entrar en relació amb gent cortesa i amable, amb especialistes que, amb aten-ció i encert, m'han donat indicacions valuoses, m'han posat en contacte amb altres estudiosos, m'han trames dades útils i interessants. Ha estat una experiencia agradable i celebro teñir l'oportunitat de recomanar-vos que la repetiu peí vostre compte si en teniu I'avinentesa. Comprovareu que la co-munitat científica internacional existeix i que podeu comptar amb la solida-ritat dels seus membres. Espero que aquesta consideració serveixi d'estímul ais investigadors que hi ha entre vosaltres.

En una ocasió tan assenyalada com aquesta cal íer referencia a punts fonamentals i, en primer lloc, al concepte mateix de servei públic. Recordem que el reconeixement d'aquest concepte ha assenyalat la realització d'un canvi fonamental en la idea de l'Estat dominada abans per les nocions de «poder» o de «sobirania». L'Estat ha deixat de ser un poder iHimitat i irresistible, que troba en si mateix el títol de legitimitat, i ha passat a ser una institu-ció al servei d'uns fins determináis, que está subjecte ais imperatius de la seva funció. L'Estat es presenta, diguem des de la fi del segle xix, no pasPage 10 amb la forma de manifestacions d'autoritat, sino com un prestatari de ser-veis que teñen per objectiu satisfer en les millors condicions possibles les necessitats del públic.

Aquesta concepció de la funció de l'Estat es la que preval tothora al món occidental. És oportú retreure'n com exemple una publicado recent de I'Organització de Cooperado i Desenvolupament Económics (ocde), que té la seu a París i de la qual son membres Estats de banda i banda de l'At-lántic. Aquesta publicado, apareguda ía poc temps, es pot prendre com a mostra de la posició predominant avui en aqüestes qüestions.

Heus ací alguns dels termes que millor expressen com s'ha produít aquesta transformado fonamental. Així com el terreny polític s'ha passat de súbdit a ciutadá, en el terreny administratiu s'ha passat d'usuari a client. L'Admi-nistració ha de ser receptiva. És necessari que els ciutadans exerceixin llur control sobre el fundonament de TAdministració. El funcionan ha d'estar al servei del públic.

En resum, aqüestes son les conclusiones a qué arriben alguns pa'ísos que han collaborat en la preparado" del referit informe de 1'ocde:

Austria: Cal que els usuaris participin en la concepció dels procediments administratius.

Franca: Cal simplificar i millorar les teladons entre el ciutadá i 1'Administrado.

Irlanda: Cal sobretot reconéixer la primada del client.

Noruega: L'Administrado pública ha de respondre ais drets, ais desigs i a les necessitats del públic.

Regne Unit de Gran Bretanya: S'ha de reduir el pes de 1'Administrado sobre la empresa.

Turquia: L'éxit de les noves polítiques económiques depen de la transparencia i de l'eficácia de les accions administratives.

La qüestió de les fundons i disfundons de 1'Administrado pública és un tema que les editorials consideren forc.a interessant fins al punt de portar-Íes a publicar un gran nombre de llibres en el termini d'uns pocs mesos. Em limitaré a fer menció de tres apareguls ta poc temps a Franja i que em permeto d'assenyalar a la vostra atendó perqué els problemes i les condi-cions que els seus autors descriuen son semblants a les que coneixeu en el vostre treball de cada dia. Els autors d'aquests llibres son Michel Crozier, Agnés Gerhards i Pierre Milloz. Trobareu els títols dels llibres i les refe-réncies bibliográfiques corresponents en un dels annexos.

Com en l'informe de 1'ocde, els termes i les expressions que es repe-teixen en les pagines d'aquests llibres son: necessitat de diáleg, de comunicado i de transparencia, simplificado de Jes formalitats administratives, acos-tament de 1'Administrado ais ciutadans, accés mes fácil d'aquests a la informado.Page 11

Un dels elements clau de qualsevol sistema de gestió administrativa és l'avaluació dels resultáis. Aquesta avaluado pot ser exclusivament formal: té per objectiu comprovar que l'actuació, el funcionament de l'organisme administratiu, és en harmonía amb els textos reglamentarís que el regeixen. És el treball del Tribunal de Comptes. S'ha volgut anar mes enllá: avaluar l'eficácia de la gestió i fer-ne una crítica que permeti millorar-la. És el que han íntentat de fer, per exemple, els nord-americans i els suecs.

Del llibre de Michel Crozier État modeste, État moderne he tradult unes pagines que tracten del tenia de la inserció de l'administrat en el proce-diment d'avaluado i que poden portar un dia a fer una transposirió del mé-tode al nostre país. Ja hem vist com, en el transcurs d'uns pocs anys, una institució escandinava, YOmbudsman, ha estat adoptada per un nombre considerable de paisos occidentals. En el seu llibre Michel Crozier descriu una experiencia japonesa que té el seu origen en la influencia exercida pels nord-americans al Japó durant el període d'ocupació militar després de la segona guerra mundial. Diu Micbel Crozier:

L'análisi dels fracassos successius de totes les solucions tecnocrátiques posa sempre en evidencia els punts sensibles del problema de l'avaluadó. ¿Com es pot donar cabuda dins el procedirnent d'avaluació a l'experiénda de l'únic collaborador veritablement competent: Padministrat? ¿Com es pot donar cabuda a aquesta experiencia de manera independent, pero no contenciosa? ¿Com es pot donar-I i cabuda a temps i amb una eficáda suficient perqué compti veritablement en les decisions?

En la mesura que una primera presa de consciénda del problema, encara que sigui vaga, es troba en curs de manifestado, una solució moderna sedueix els responsables: la dels estudis d'opinió i de motivació. Un sondeig ben fet permet de mesurar la satisfácelo dels administráis o dels usuaris d'un serveí públie, de comprendre millor les actituds i d'adaptar així l'acdó administrativa. Ara bé, hi ha una gran diferencia entre les opinions neces-sáriament superficials, els sentiments vagues i temporals que revelen els sondeigs i els resultats concrets d'accions que duren un cert temps. De fet, els sondeigs serveixen per a crear una imatge millor, per a descobrir millors mitjans i millors arguments per vendré al públie objectius que ningú no imagina discutibles. Aixó no vol dir que els sondeigs siguin inútils: donen elements que cal considerar en el marc d'una avaluado, pero mai no per-meten de donar cabuda a l'administrat dins el procediment ni substitueixen la sanció del mercat.

»Els japonesos son els únics que fins ara han aconseguit de resoldre, almenys parcialment, aquest problema. Hi han arribat grácies a dues inno-vadons importants:Page 12

»La primera d'aquestes innovacions dona ais procediments d'avaluado una importancia decisiva perqué els sitúa dins el cor mateix del sistema de decisió, en condicions d'igualtat amb els procediments pressupostaris. L'any 1955 es crea una administrado independent del Ministeri de Pressupost i Finances, l'Organisme Administratiu de Gestió, transformat l'any 1984 en Organisme de Gestió i Coordinació, que té com a única missió apreciar els resultats de l'acció administrativa en tots els terrenys i a tots els nivells. Aquest Organisme gaudeix d'una importancia i d'un prestigi iguals ais del Pressupost. Com aquest, és dirigit per un ministre, membre del Consell, que no té cap altra fundó. L'Organisme disposa a Tóquio de mitjans molt im-portants que li permeten de passar totes les grans unitats del conjunt administratiu peí sedas de l'análisi objectius-mitjans-resultats. Ara be, no es limita a comunicar les seves condusions. Tots els anys, com el Pressupost, ha de prendre una decisió sobre els projectes de les unitats administratives que hauran de provar que els resultats están a l'altura dels mitjans de qué disposen. El Pressupost valorará Pequilibri de conjunt i la cohesió financera de les activitats administratives; l'Organisme de Gestió i Coordinació n'apreciara l'eficácia práctica.

»Es podría temer que, com el Control d'Estat suec, aquest procediment interessant tendeixi excessivament cap a la comprovadó i que, a causa de les coHusions inevitables entre funcionaris, els analistes perdin en definitiva la independencia de judici.

»Una segona innovado permet de trencar aquest joc clássic, grades a la intervenció directa de I'experiénda de l'administrat en la realitat local que li és propia.

»En cada una de les cinquanta prefectures japoneses hí ha un servei lleuger d'experts de l'Organisme. La seva tasca consisteix a seguir sobre el terreny l'activitat dels servéis exteriors presents. Pero aquesta céllula, que correria el risc d'esdevenir massa tecnocrática, és impulsada per un comité independent de dutadans que exerceix la funció á'ombudsman i al qual es dirigeixen tots els ciutadans descontents. La cellula de l'Organisme rep les queixes i les observacions d'aquest comité. Té el dret i el deure d'intervenir prop de les adminístracíons responsables per tal d'obtenir que rectifiquin els errors i responguin seriosament ais administráis. Com que les adminis-tradons centráis de Toquio de les quals depenen saben, que el comporta-ment dels servéis locáis és objecte d'informes que tindran un impacte sobre l'análisi dels resultats i influirán dones sobre les possibilitats de mantenir o desenvolupar la política prevista, es concep que l'opinió sobre els subordi-nats responsables será influida per la manera en qué siguin judicats pels adrninistrats i per les céldules de l'Organisme. Se'n deriven dues conseqüen-cies: esforcos considerables dels servéis locáis per a teñir compte de les queixes i desarmar els descontents, desenvolupament al cim d'una reflexió-mes sostinguda sobre el servei públie i els resultats efectius de l'acció. En fi, es pot igualment observar que aquesta irrigado permanent del cim per laPage 13 base tendeix a canviar l'estat d'esperit dels careles dirigents. És una font permanent de voluntat de reforma.

»¿És aquesta experiencia transposable a un país occidental? Extreure la llicó dels éxits de les altres societats és indispensable per al progrés d'una societat.

»La concepció dels sistemes japoneses d'avaluació és nord-americana. L'Organisme fou creat a la fi de Pocupació nord-americana, sota la influencia d'experts nord-americans. Les técniques d'avaluació actuáis es beneficien dels progressos nord-americans dels anys setanta. La innovado consisteix a servir-se'n en el punt dau de I'adopció de decisions i a trobar el mitja de convertir les reclamacions del públic en fonts d'informació i en pressions favorables al canvi. No es pretén canviar les motivacions dels participants, sino que es vol fer-les útils per al millorament del sistema.»

Tot i manifestar-se decididament partidari de la innovado japonesa, Michel Crozier no deixa de subratllar que cal ser prudent peí que fa a la introducció de noves úistítucions. Ja hem vist en el cas d'Etiópia que, mal-grat un eclecticisme d'una voracitat extraordinaria, a la llarga, la digestió ha estat extremadament difícil i que la situado actual del país no pot ser mes incerta.

Per aixó, cal bastir sobre fonaments sólids i segurs i, per aixó, abans de tractar de la segona part de la meva conferénda, és a dir, el reflex de la modernitzadó de 1'Administrado en l'estil dels documents administratius, he pensat que seria bo de citar les paraules d'un elássie francés de la filosofía política, que és un dássic de tots i el pensament del qual és encara del tot vigent.

Montesquieu exposa a l'Esperit de les liéis (llibre xxix, capítol xvi) les normes que cal teñir presents en la composició de les liéis. He tingut la gosadia de fer un resum dels seus prindpis de redacció legislativa en els termes següents:

1) L'estil de les Ueis ha de ser concís i senzill; l'expressió directa s'en-tén sempre millor que l'expressió complicada. Quan l'estil de les liéis és emfátic, hom les considera només com una obra d'ostentadó.

2) Quan la llei ha de fer una precisió, cal evitar, sempre que es pugui, fer-la amb el preu del diner. Mil causes canvien el valor de la moneda i amb la mateixa denominado no es té la mateixa cosa.Page 14

3) És essencial que les paraules de les liéis evoquin a tothom les ma-teixes idees. Quan, en una llei, hom ha ben fixat els conceptes de les coses, cal que no es torni a expressions vagues.

4) En les liéis cal raonar passant de la realitat a la realitat, i no de la realitat a la metáfora, o de la metáfora a la realitat.

5) Les liéis no han de ser subtils; son fe tes per a gent de mediocre enteniment: no son un exercicí de lógica, sino el raonament simple d'un pare de familia.

6) Quan, en una llei, les excepcions, limitacions o modificacions no son necessáries, tnés val no posar-n'hi. No s'ha d'introduir un canvi en una llei sense rao suficient.

7) Així com les liéis inútils afebleixen les Ueis necessáries, les liéis que hom pot eludir afebleixen la legislado. Una llei ha de teñir el seu efecte i no s'han de permetre excepcions per convent particular.

8) Cal procurar que les liéis siguin concebudes de manera que no xo-quin amb la naturalesa de les coses.

2. Evolució del llenguatge administratiu anglés

Sobre aquesta base, d'una solidesa mes que secular, podem enlairar-nos i arribar fins a l'época present. Ja fa temps que en aquesta Escola d'Admi-nistració Pública vaig parlar-vos de l'evolució moderna del llenguatge administratiu i jurídic ais paisos de llengua anglesa i ais de llengua francesa. No cal descriure altra vegada qué és el Plain English Movement, és a dir, Padopció cada vegada mes es tesa del llenguatge senzill i planer, pero sí que és necessari insistir que es manté aquesta evolució, que és particular-ment viva a alguns pa'isos de llengua anglesa, sobretot a Australia, el Canadá, els Estats Ünits i la Gran Bretanya, i així mateix a Suécia. Com que és impossible per rao del temps disponible fer-ne una mencíó individual, he procurat relacionar les obres recents sobre aquest tema a la bibliografía annexa, on trobareu les referéncies que us poden interessar. Faig una ex-cepció, no obstant, amb l'obra del professor Robert Eagleson, de la univer-sitat australiana de Sydney, autor d'un important manual de redacció administrativa publicar recentment sota els auspicis de la Comissió de Reforma Legislativa de l'Estat de Victoria.Page 15

Com ja he dit, en la preparado d'aquesta conferencia m'he beneficiat d'amables coHaboracions. La doctora Janice C. Redish, directora del Docu-ment Design Center de Washington, ha tingut la gentilesa d'enviar-me la comunicado següent:

En l'actualitat no existeix cap disposició legislativa o administrativa que sigui d'aplicado a tota l'Administració dels Estats Units. El manual oficial de redacció administrativa, preparat per la impremía del Govern {Government Printing Office), tracta de la grafía dels mots i de la separado de les síHabes, pero no de redacció en el sentit de selecció dels mots o d'es-tructura de les frases.

A fináis del decenni de 1970 el servei encarregat de la compilado ano-menada Federal Regisler, que és la publicado on tots els organismes federáis han de fer conéixer els textos reglamentaris, va editar un manual de. redacció que enunciava principis análegs ais establerts en el nostre üibre Guidelines for Document Designers. Aquest manual era una excellent font d'informació sobre la manera tant de redactar en Henguatge planer com de substituir termes burocrátics per paraules d'ús corrent. Tanmateix, no es. va ordenar mai que els organismes oficiáis havien d'aplicar-Io; dubto que hi hagi avui mol tes persones que sápiguen tan sois que va existir.

»Alguns organismes teñen manuals de redacció propis i en molts dels manuals mes recents es preconitza l'ús d'un Henguatge ciar i senzill. Us envióla fotocopia d'una página d'un reglament del Departament Militar {Department of the Army), Ara bé, no us puc dir fins a quin punt el reglament ha influit sobre el que en realitat escriuen els administradors militars. No hi ha cap oficina central encarregada de revisar tots els textos o de verificar si un text concret s'ajusta a les directrius fixades en el reglament.

»No hi ha cap llei federal sobre Henguatge planer que correspongui ai les liéis que regulen l'ás lingüístic en els contractes sobre béns de consum en set Estats o que regulen l'ús lingüístic en les pólisses d'assegurances en. un mínim de vint-i-set Estats.

»Des de fa uns anys els organismes que están en relació directa amb el. públic teñen mes confidencia de la necesitat de comunicar amb claredat. L'Organisme de la Seguretat Social (Social Security Agency) ha comencat a. realitzar un projecte destinat a redactar i dissenyar de nou totes les seves notificacions administratives. Nosaltres (el Document Design Center) hem. dissenyat i redactat noves versions dels formularis i notificacions de l'Ad-ministradó de Fínancament de les Prestacions Sanitaries (Health Care Fi-nance Admtmstration), que és l'organisme que administra el programa ofirial d'asseguranca médica. Som a punt de comentar a colaborar amb» l'Oficina de Gestió del Personal (Office of Versonnel Management) per taLPage 16 de simplificar i racionaützar el tecull, en múltiples volums, de les normes i procediments que, en relació atnb el personal, s'apliquen a tots els orga-nismes federáis no militars.

»Si bé son una manifestado d'interés per part de certs organismes, aqüestes activitats no constitueixen una política d'abast general ni representen un moviment vers l'establiment d'un model oficial de redacció (en flenguatge planer o en llenguatge burocrátic).»

La doctora Redish subratlla en la seva comunícació que un dels instru-ments mes encaros per a la promoció del llenguatge planer es l'edició de manuals de redacció administrativa i jurídica. L'ensenyament permet també de difondre la práctica del llenguatge planer. Algunes entitats organitzen cursos universitaris que porten fins a la llicenciatura i el doctorat; altres entitats teñen cura d'organitzar seminaris de breu duració.

En el pía universitari faré referencia a l'ensenyament que es dona en els Estats Units a la Facultat de Retórica de la Carnegie-Mellon University i sobre el qual m'ha informat amablement el professor Erwir R. Steinberg. El mestratge en Redacció técnica está concebut per ais estudiants que volen exercir la seva activitat professional com a redactors en el camp industrial o comercial o bé en 1'Administrado. Preparen el doctorat en retórica els estudiants que pensen dedicar-se a la investigado en retórica, a Tensenya-jnent de la retórica i de la redacdó i al disseny i l'avaluació dels documents técnics de l'Administració, el comerc. i la industria.

A Anglaterra organitzen seminaris de perfeccionament l'Institut Poli-técnic Trent de Nottingham i el Centre d'Estudis de Dret Mercantil del Queen Mary College de la Universitat de Londres. Els organitzadors fan jaotar que l'art de redactar documents clars i precisos a penes s'ensenya. Mancats d'orientacions, els juristes novells han de recorrer ais precedents i aquesta actitud es consolida en l'exercici ulterior de la professió. Per des-criure millor el que es pretén amb aquest ensenyament, exposaré la finalitat d'un d'aquests seminaris sobre els principis de la redacció jurídica; els ob-jectius son ensenyar ais participants a:

1) Seleccionar i estructurar els conceptes que s'han d'enunciar en un document.

2) Donar indicacions al lector al llarg del document.

3) Redactar en llenguatge planer de manera que permeti evitar tant la concisió excessiva com la prolixitat.

4) Identificar i evitar l'ambigüitat contextual, semántica i sintáctica.

5) Utilitzar equacions matemátiques per tal de resoldre variables com-plexes en materia de preus.Page 17

A la conferénda sobre la modernitzadó dels llenguatges administratius europeus vaig fer mendó de diversos butUetins de promoció del llenguatge planer: la Newsletter de Clarity, que és una associadó de juristes angle-sos que s'ha fixat com a objectiu la simplificado del llenguatge jurídic; el Magazine de la Plain English Campaign, entitat que fomenta l'ús del llenguatge planer a Anglaterra amb critiques ais organismes que encara fan servir formules burocrátiques i amb elogis i premis ais que es caracteritzen per la senzillesa i l'elegáncia dels seus escrits. Ais Estats Units, a mes del butUetí Simpty Stated publicat peí Document Design Center de Washington, es difon també la Quaríeríy Review of Doublespeak que edita el Consell Nacional de Mestres d'Anglés. Els redactors d'aquestes publicadons no es priven de ridiculitzar l'estil pompos dels polítics adeptes del que els francesos anomenen la langue de bois.

Aquests darrers temps s'ha produ'ít també una novetat interessant en un altre terreny. El moviment pro simplificado del llenguatge s'ha estés al comerc. D'aquesta evoludó dtaré només com exemples les publicacions del Departament de Comerg dels Estats Units i, a Franca, l'activitat de l'Asso-ciació per a promoure el francés dels afers (apfa).

Mendonaré encara dos punts abans de fer rápidament referénda al francés administratiu i jurídic. Fins i tot la Cambra dels Lords s'ha preocu-pat de l'estat actual de la llengua anglesa i en el debat celebrat el 4 de mar; de 1987 els seus membres es pronundaren decididament a favor del llenguatge planer. Em permeto de recomanar-vos la lectura dels discursos fets en aquest debat estü Vella Anglaterra. A la manera clássica, ensenyen i a la vegada diverteixen. Com a observació final d'aquesta secció, em plau de donar les grades al servei lingüístic de l'Oficina del Primer Ministre suec per la informado comunicada sobre el moviment pro llenguatge planer a Suecia. També a Suécia son partidaris del parlar ciar {Klarsprak).

Unes indicacions breus em permetran de posar al día la secdó sobre la modernitzadó del llenguatge administratiu francés que és una de les parts de «la modernització dels llenguatges administratius europeus». Deis dos bándols que s'enfronten en aquest terreny a Franga, l'un és partidari de la correcdó académica i l'altre manifesta la serenitat i la distanciado de l'home de dencia. Per ais primers, cal oposar-se resoltament ais factors de corrupció i procurar que la llengua es mantingui en l'estat de puresa dássica. Per ais segons, la introducció d'anglicismes és, en les circunstancies presents, una manifestado de l'evolució normal de qualsevol llengua. Gabriel de Broglie i Philippe de Saint-Robert son autors representatius del primer corrent. El segon té un reflex en les obres del lingüistes Claude Hagége i Pierre Tres-cases.Page 18

Per altra banda, continua a Franca el treball sistemátic de creado de neologismes. Cal mencionar com a mostra d'aquesta activitat les terminolo-gíes recollides en algunes de les notes blaves del Ministeri d'Economia, els vocabularis especialitzats que edita el Diari Oficial de la República Francesa i la guia de mots nous publicada peí Comissariat general de la Uengua francesa. Les referéncies corresponents son a la bibliografía (annex 2).

Per a nosaltres té especial interés el manual Rigueur et lisibilité des écrits administratifs de Claude Ameline i Claude Bois. Segons aquests autors, partidaris d'un nou estil administratiu de qualitat, és evident que l'escrit administratiu no és ni un escrit que tingui per finalitat produir plaer ni una obra d'art. És un escrit utüitari, al servei d'una informado. Es vol informar, discutir, proposar o prescriure i cal fer-ho amb el major grau de claredat i certesa per al lector.

En relació estreta amb el tema del llenguatge hi ha la utilització de les técniques informatiques en materia jurídica. Heus ací el que en diu Daniéle Bourcier, especialista en aqüestes qüestions:

En l'estat actual de les recerques sobre la lingüística automática, la comprensió del llenguatge natural i la representado del coneixement topen amb limitacions. ¿Cal aleshores donar una forma previa al missatge per tal de millorar els resultáis? Segons quins criteris?

Les enquestes han demostrat que els redactors oficiáis no teñen la in-tenció d'adaptar el text jurídic a les exigénríes de la máquina. Tantnateix, la informática ha revelat febleses i incoheréndes de concepdó i de redacdó.

»Les noves técniques poden millorar l'expressió del dret en el moment de la producdó. La redacdó automatitzada i la gestió automática dels pro-cediments mitjancant la utilització de reculls de parágrafs i de formularis automatitzats poden normalitzar la presentació i la formulado de certes parts de l'acte o de la dedsió. En el terreny parlamentari la informática té aplicad ons evidents: pot establir repertoris de textos en vigor o de textos derogats per tal d'eliminar la incertesa del dret positiu, preparar qu adres de concordándes, sintetitzar i codificar les disposicions vígents. Pot també preparar estudis a partir de preguntes fetes al terminal, per tal de saber quins son els sectors jurídics on hi ha abundancia de litigis o textos d'inter-pretadons múltiples {respostes departamentals i circulars). Els resultáis podrien portar a una modificado de la redacció de la norma. Els bañes de dades podrien fer possible homogendtzar el vocabulari o posar-lo al dia.

»Les professions jurídiques podrien així mateix intervenir-hi per tal de perfeccionar els sistemes mitjancant l'establiment de normalitzacions técniques -és a dir, nomenclatures- o l'adopció de decisions terminológiques.Page 19

»És també possible reglamentar la redacció dels textos. A la República Federal d'Alemanya, l'Estat de Baden-Württenberg prengué el 1977 una decisió sobre la redacció dels reglaments amb la finaíitat d'automatitzar-la. En el pía técníc, les autoritats publiques son arreu del món productores de textos i seria possible establir métodes comuns per a la preparació de textos i la conservació de les dades en un suport magnétic normalítzat.

»A la llarga aquesta homogeneítzació, que fan necessária els objectius técnics, pot teñir influencia sobre la preparació dels textos. A Franca s'ha previst crear dins de la secretaria del primer ministre i en coordinado amb el Consell d'Estat un organisme de control de la producció normativa i de la qualitat de les normes que podría aprofitar els resultats obtinguts per una nova especialitat, que ja existeix en molts paísos, la legística.

»Topem, pero, amb les limitacions própies de la naturalesa del dret i de la funció del llenguatge. Si bé és possible intentar de normalitzar la redacció, no es pot demanar al legislador que, en nom de la claredat, redacti els textos en forma d'algoritmes o que representi les regles jurídiques en forma de regles de producció. Els autors de la teoría económica del dret han de-mostrat que existeix una economía de la formulació de regles i que la pre-cisió dels termes escoUits peí legislador depén de k divisió de les funcions entre el legislador, el poder executiu i els tribunals. Entren en joc les limitacions i els recursos de la llengua: la transmissió d'informació per mítjá d'aquest instrument és només una de les seves funcions.»

Totes aqüestes informacions, de procedéncies tan diverses, ens porten a les conclusions següents. Els textos administratius s'han de redactar en una llengua moderna, que s'acosti al mes possible a la llengua de cada dia. Cal fer frases curtes, utilitzar mots senzills. Només s'ha de recorrer ais tecnicismes quan aixó sigui inevitable i, en cas necessari, els termes técnics s'hauran d'explicar. Cal simplificar encara mes la redacció dels documents. S'ba de millorar la presentado i l'objectiu será posar en evidencia els as-pectes essencials. Hem d'eliminar els arcaismes del vocabulari.

Ara que l'Escola d'Administració Pública Catalunya ha fet setanta-cinc anys, mirem enrere i recordem el que es proposa el setembre dé 1914 l'Es-cok de Fundonaris d'Administració Local. Deia la Memoria de ¡'actuario i organització de l'Escola:

I en tot es mira, a mes del que es fací, el com se fa, a fi que agafin facilitat de ploma, que tinguin el costum i la facilitat d'escriure.

I també:

El funcionan creat així no será mai un rutinari ni un bellugadís pertor-Page 20 bador, sino que será un inquiet enamorat de l'ideal que, fins fisiológicament, necessitará seguir el moviment científic, de manera ferma, car els seus há-bits sintétics no li permetran fet les coses de manera incompleta.

Que el Uuminds record dels que ens precediren ens guü en l'esdevenidor, sobretot si tenim present que sanctus amor patriae dat animum.