Un model restitutori en cas de resolució del títol: l´art. 32 CF
| Autor | Immaculada Barral Viñals |
| Cargo | Professora Titular de Dret Civil Universitat de Barcelona |
| Páginas | 145-152 |
-
INTRODUCCIÓ
L'art. 32 CF, en seu de donacions per raó de matrimoni fora de capítols, ofereix un model restitutori interessant ja que les seves previsions concretes es justifiquen per la presència d'un títol amb eficàcia claudicant que el posseïdor obligat a la restitució coneix. Aquesta dada fa que el règim restitutori sigui especial en matèria de deteriorament per l'ús, en canvi, es mantingui dins de la norma general de l'acció reivindicatòria pel que fa a devolució de fruits i abonament de despeses i millores, perquè la possibilitat de reparar la cosa o la de millorar-la va implícita en el títol del donatari, que actua com a posseïdor en concepte d'amo, àdhuc encara que conegui que si el donant utilitza el seu dret de resolució, pot haver de restituir la cosa.
En aquests dos aspectes, el règim segueix la idea bàsica de posseïdor vençut en judici, la situació del qual es resol en funció de la seva bona o mala fe. Pel que fa a les millores, però, no sembla massa afortunat el sistema que obliga a distingir entre millores útils i 'altres millores' ja que pot ser excessivament complicat en la pràctica. També s'analitza, com a punt interessant, la cabuda del dret de retenció en aquest esquema de liquidació possessòria.
Abans de passar, però, al règim jurídic de la liquidació possessòria, cal individualitzar el supòsit de fet que porta a la restitució: l'exercici del dret de resolució per part del donant.
-
LA INEFICÀCIA SOBREVINGUDA DEL TÍTOL: EL DRET DE RESOLUCIÓ QUE ORIGINA LA RESTITUCIÓ
El CF regula la donació per raó de matrimoni fora de capítols matrimonials a l'art. 31 i ss. En aquesta modalitat de donació, la consideració del matrimoni es converteix en element clau a través de la construcció del matrimoni com a base del negoci1. D'aquesta idea s'en desprenen dues importants conseqüències: que la consideració del matrimoni implica tenir present un matrimoni cert amb persona determinada; i que pel donant aquest matrimoni és un motiu subjectiu amb rellevància jurídica. Per aquest motiu, es causalitza la donació, de forma que si desapareix la base del negoci 'el motiu causalitzat2' la donació deixa de ser especial per passar a ser ordinària ja que perd l'element que li dóna tipicitat; la frustració del motiu causalitzat produeix la ineficàcia sobrevinguda de la donació per raó de matrimoni. I aquesta ineficàcia sobrevinguda genera pel donant un dret a recuperar les coses donades per raó de matrimoni pel fet de faltar la base del negoci 'matrimoni' o haver transcorregut un determinat període de temps '1 any', i s'impedeix l'eficàcia definitiva del títol.
Per això, la liquidació possessòria que contempla l'article 32 CF es fonamenta en el fet que la llei concedeix al donant un dret potestatiu a resoldre la donació, de manera que la ineficàcia no es produeix ipso iure sinó a instància de part3; és un supòsit d'ineficàcia provocada4. Per això, podem afirmar que la no celebració del matrimoni permet al donant de privar d'efectes la donació realitzada abans i demanar la restitució de les coses donades: la restitució només és possible si el donant declara que resol la donació per fallar la finalitat prevista inicialment.
És, doncs, l'exercici del dret de resolució del donant el que planteja que el donatari vegi desaparèixer el fonament del seu títol possessori, davant del donant que passa a tenir un millor dret a posseir (ex art. 64.4 CS).
Cal fer, però, una precisió: L'article 32 CF entén que la cosa donada s'ha lliurat al donatari en el moment de l'acceptació del títol i, per tant, és pertinent instrumentalitzar una via perquè el donant recuperi la cosa per la ineficàcia sobrevinguda del títol com conseqüència de l'exercici del dret de resolució. Per aquest motiu regula l'acció de restitució. Tanmateix, també és possible que el donant difereixi l'eficàcia dispositiva al moment de la celebració del matrimoni. En aquest cas, si el matrimoni no es produeix no sorgeix un dret a la restitució de les coses, que no han estat lliurades, sinó que, com opinen BROCÀ i AMELL5, el donant pot oposar-se vàlidament al lliurament de la cosa donada a causa d'aquella ineficàcia, és a dir, de la resolució. La restitució actua, ja que, com a conseqüència de l'exercici del dret de resolució en el cas que la cosa donada es trobi en poder del donatari, per aquest motiu l'art. 32 diu textualment «el donant pot revocar la donació i demanar la restitució del donat».
-
LA LIQUIDACIÓ POSSESSÒRIA
L'art. 32 CF es dirigeix a liquidar, almenys en alguns aspectes, la situació possessòria creada. Tanmateix, el CF no regula la totalitat dels aspectes de la liquidació possessòria derivada de la restitució, en realitat es limita a preveure el supòsit del deteriorament del bé (art. 32.1 final) i el sistema d'abonament de millores contemplat com despesa indemnitzable (art. 32.1), perquè és en aquests aspectes on té rellevància la font del dret de restitució. En efecte, el model restitutori de l'art. 32 CF tracta al donatari no com a un posseïdor sense qualificar, sinó com un posseïdor que actua com a propietari fins que el donant utilitza el seu dret de resolució. La restitució és conseqüència d'una ineficàcia sobrevinguda del títol.
La liquidació possessòria ens portarà a parlar dels següents aspectes:
-
Estat del bé a restituir: responsabilitat pel deteriorament i la pèrdua.
-
Abonament de fruits i despeses.
-
Liquidació de les millores.
1. Estat de la cosa a restituir: ús conforme a la destinació de la cosa i responsabilitat per deteriorament. La pèrdua de la cosa
Aquest tema es tracta específicament a l'art. 31.1 CF quan s'afirma que en la restitució no és admissible cap altre deteriorament que el causat per l'us, d'acord amb la naturalesa del bé.
Abans d'entrar en l'anàlisi de la norma transcrita, cal fer una precisió i és que l'art. 32.1 final CF no es refereix al supòsit en el qual la cosa donada per raó de matrimoni sigui un bé consumible, perquè suposa sempre la possibilitat de tornar la mateixa cosa que es va donar, encara que 'justament deteriorada'. En canvi, si la cosa donada és consumible, és a dir, es consumeix per l'ús (art. 337.2 CC) perquè no és concebible un ús que no el destrueixi, la restitució segons l'art. 32 final Cf no és...
-
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba