«Llengües mitjanes» i «llengües internacionals» a Catalunya i estonia en l'era glocal una análisi comparada de les ideologies lingüístiques dels seus parlants

AutorJosep Soler Carbonell
Páginas209-246

Page 209

1. Introducció: presentado de la recerca; semblances i diferencies entre els dos casos

Des del punt de vista de llengües en contacte, Catalunya i Estonia presenten unes característiques que ens permeten analitzar els casos de forma comparada. Dit breument, podem definir aquest contacte com el que es dona entre comunitats lingüístiques mitjanes (la catalana i l'estoniana, per una banda) i comunitats lingüístiques amb una llengua «internacional»1 (el castellá i el rus, per l'altra), amb uns pesos demolingüístics, una presencia pública i un suport institucional dispar.

Per una banda, la comunitat lingüística mitjana ha patit históricament una subordinació política i ha estat, sobretot des del punt de vista cultural i polí-tic, dominada per un estat hegemónic mes gran, poderos i influent. Per una altra banda, aquesta comunitat de llengua mitjana conviu estretament en el seu territori d'origen amb una altra que té una llengua internacional, amb un pes demolingüístic important. A mes a mes, tot i que el contacte entre aquests tipus de llengües ais dos llocs ve históricament, des de ja fa segles, el punt crucial en aquest sentit es dona quan la comunitat de llengua internacional va desplac,ar-se al territori de la llengua mitjana a partir de corrents migratoris que van teñir lloc el segle passat, majoritáriament durant el període de mes subordinació política de la comunitat amb llengua mitjana. Actualment, pero, la historia ha evolucionat de tal manera que, tant a Estonia com a Cata-

Page 210

lunya, els equilibris polítics i de poder han variat. Els régims autoritaris que van subjugar les comunitats amb llengua mitjana s'han extingit i han estat substitu'its per sistemes mes democrátics. Aquest ha estat justament un deis altres punts crucials en la historia de la convivencia entre grups lingüístics com els que estudiarem aquí. Quines característiques ha tingut el canvi d'un régim autoritari a un de mes democrátic i el reequilibri en el repartiment de poder que aquest fet ha implicat per a cada comunitat lingüística? Concreta-ment, en aquest article, ens volem fixar en quins son els valors que atorguen a les llengües els parlants d'una i altra comunitat en els contextos analitzats, fixant-nos en si observem patrons comuns entre els parlants de «llengües mit-janes» i els de «llengües internacionals» a l'hora de valorar el seu entorn soci-olingüístic mes immediat.

Voldrem, dones, observar els elements comuns del discurs deis parlants i les diferencies que trobem a cada lloc, a fi de poder arribar a una caracterització prototípica d'aquests casos de contacte lingüístic, la qual serveixi a la teoria sociolingüística de tal manera que ens ajudi, tenint en compte l'especificitat d'aquests casos, a proposar polítiques i intervencions moralment raonables per poder arribar a solucions que condueixin a la pau lingüística en benefici de totes i cadascuna de les comunitats mes estretament implicades. Els dos casos estudiats subratllen la importancia d'analitzar i treballar a fons els aspectes ideológics, representacionals i emocionáis, ja que és segurament en aquest nivell on els parlants, amb les seves interaccions i practiques diáries, ens fem significativa la realitat del nostre voltant.

No obstant tots aquests elements que justifiquen la perspectiva comparada que prendrem en aquest estudi, també hem de fer notar determinades diferencies importants entre els dos llocs analitzats. Primerament, ja es veu que comparar Catalunya i Estonia no és un exercici gaire habitual, si mirem per exem-ple la relativament escassa bibliografía existent que tracti específicament aquesta temática.2 I és que és mes habitual que Catalunya sigui comparada amb altres comunitats polítiques «sense estat». Per aixó, sovint se l'ha com-parat amb el Quebec o Flandes.3 Estonia, per la seva banda, ha estat normal-ment emplazada en estudis comparatius amb altres repúbliques exsoviétiques,

Page 211

sobretot amb Letónia, amb la qual comparteixen bona part de trets comuns, des de la situació geográfica fins a la composició sociodemográfica del país, pero també s'ha arribat a comparar amb el Kazakhstan i Ucrai'na (Laitin, 1998), o bé des d'una perspectiva mes genérica, amb Moldavia, Kazakhstan i altres repúbliques centreasiátiques (Kolstoe, 1995; Chinn & Kaiser, 1996).

Una de les diferencies mes importants, dones, és l'estatus polític de cada ter-ritori: Estonia és un país independent, Catalunya és una Comunitat Autónoma amb un cert grau d'estatus federal en el marc d'una altra entitat estatal. Aquest element, pero, és especialment interessant per a Catalunya, perqué com ja sabem, a Catalunya hi ha la créenla que el cátala no podrá sobreviure si no és en el marc d'un estat independent. La mirada comparativa amb Estonia ens permetrá veure qué podem extreure del seu cas i quins factors socio-lingüístics valdrá la pena teñir en compte.

Una altra diferencia básica, molt important, és la distancia tipológica entre els codis en contacte: el cátala i el castellá son totes dues llengües romániques, per tant molt properes i amb un alt grau d'intercomprensió mutua. L'estoniá i el rus, en canvi, son llengües molt mes distants, des d'aquest punt de vista. L'estoniá, de fet, és una de les poques llengües a Europa que no és indoeuropea; és finoúgrica, de la familia de llengües uráliques, emparentada molt de prop amb el finés i, a mes distancia, amb l'hongarés i altres llengües parlades ais Urals i a Sibéria.4

Altres diferencies que cal fer notar son, des del punt de vista demográfic, l'asi-métric nombre d'habitants a cada lloc i el diferent grau de mésela entre ells, com veurem. A Catalunya hi ha actualment (2011) al voltant de 7,5 milions d'habitants (segons dades de l'Idescat, a partir del padró continu), mentre que a Estonia, l'l de gener de 2012 hi vivien al país 1.339.681 persones, les quals es troben dividides étnicament segons si son estonians o russófons (russos, ucra'inesos i bielorussos, principalment). Amb dades de gener de 2011 de l'oficina d'estadística d'Estónia (Statistics Estonia, 2010), el total de la pobla-ció és d'1.340.194 persones, 924.100 de les quals (el 68,95%) son estonians i 341.450 russos (el 25,47%); ucráinesos (27.530), bielorussos (15.315) i fine-

Page 212

sos (10.494), en aquest ordre, teñen una representativitat mes reduída en el global de la població d'Estónia.

2. Marc teóric i metodología de la recerca
2.1. Justificado de la perspectiva de l'análisi ideológica i representa-cional: les ideologies de l'Anonimat i l'Autenticitat

De la mateixa manera que el concepte d' ideología té un ventall variat de possi-bles interpretacions i usos (Eagleton, 1991), també el d' ideología lingüística pot ser emprat i entes de moltes maneres diferents. D'acord amb Woolard (1998:3), podem entendre les ideologies lingüístiques de la següent manera: «Representations, whether explicit or implicit, that construe the intersection of language and human beings in a social world are what we mean by «lan-guage ideology.» [...] ideologies of language are not about language alone. Rather, they envision and enact ties of language to identity, to aesthetics, to morality and to epistemology.» Segons Silverstein (1979:193) son «sets of beliefs about language that are articulated by users as a rationalization or jus-tification of perceived language structure and use», o bé Heath (1977:53), des d'un angle mes social, les caracteritza com a «self-evident ideas and objectives a group holds concerning roles of language in the social experiences of mem-bers as they contribute to the expression of the group». Altres definicions teñen a veure amb la cárrega moral i els interessos polítics (Irvine, 1989), o amb nocions de «sentit comú» sobre la naturalesa de la llengua en el món (Rumsey, 1990).5

A partir de la relació que estableixen entre llengua i identitat(s), de grup o individual, llengua i moralitat, estética i/o epistemología, les ideologies lingüístiques sovint posen de relleu qüestions com ara les desigualtats socials entre distints grups de parlants (Woolard & Schieffelin, 1994:56). Segons Boix (2004:1) l'estudi de les ideologies lingüístiques ens és útil: «per identificar de quina manera es fonamenten i racionalitzen desigualtats socials, (...) per mantenir la diversitat tant a l'interior de les llengües com entre llengües diferents, i (...) per entendre els processos de canvi lingüístic, en el cas de so-cietats monolingües, i els processos de confiicte i contacte de llengües en el cas de societats plurilingües». En el marc deis estudis del contacte i el conflicte

Page 213

lingüístics, és útil partir de l'análisi de les ideologies lingüístiques per tal d'observar els efectes que pugui teñir justament aquest component ideológic en relació amb els usos i/o valors associats amb determinats codis mes que no pas peí que fa a l'estructura o a la diversitat interna (Woolard, 1998).

En aquest estudi en concret ens centrarem, tal com ho fa Woolard (2008a i 2008b), a observar els dos tipus d'ideologies lingüístiques que «sostenen l'au-toritat lingüística al món modern de l'Oest» (Woolard, 2008a:180). Des d'aquesta perspectiva, Gal & Woolard (2001) distingeixen la ideologia de l'Anonimat i la de l'Autenticitat. Per comentar, la ideologia de l'Anonimat és definida com «un fonament ideológic de l'autoritat política del públic modern (Habermas, 1989). En les societats modernes occidentals, el «públic» suposadament inclou tothom, pero no com a individus, sino mes aviat com unaabstracció.» (Woolard, 2008a:180)

Afegeix la mateixa autora que els estudis de sociolingüística han demostrat com a vegades «la ideologia de l'anonimat ha permés consolidar l'hegemonia d'algunes llengües dominants a partir de la «saturació de la consciéncia» de qué parla Williams (1977) o el «mal reconeixement» de Bourdieu (1982, 1991), és a dir, de «l'acceptació acrítica d'una visió del món concreta que afa-voreix i coincideix amb la del grup dominant i en consolida el seu estatus» {ibídem, 181). En paral-lel a aquest constructe ideológic, coexisteix una altra forma mitjanc,ant la qual s'atorgaria autoritat a una varietat lingüística determinada, l'Autenticitat: «l'expressió genu'ina i essencial d'una entitat o d'un «jo» (self). (...) Quan l'autenticitat és la ideologia que legitima una llengua, la qualitat de marcat és valorada. L'accent importa sempre dins de la ideologia de l'autenticitat, perqué es considera la projecció de la persona mateixa.» (Woolard, 2008a: 183)

Per tant, una noció important en el constructe ideológic de l'Autenticitat és la «indexicalitat» (en anglés, indexicality), que vol dir la capacitat de connotar determinats significats a partir de la parla. Per exemple, un accent o l'ús d'un léxic molt concret (auténtic) será fácilment relacionable amb un carácter o una personalitat, i quan una varietat és valorada a partir del constructe de l'Autenticitat, aquesta funció será básica. I si en el cas de la ideologia de l'Anonimat véiem com era sovint associada a les llengües hegemóniques, en aquest cas serán les llengües minoritáries o minoritzades les que tendiran a ser valorades mitjanc,ant aquest altre constructe. Per una banda, és la percepció, és a dir, la representació d'«auténtic» alió que és important, mes que la base empírica que aquesta pugui teñir, i per l'altra, que son tant les comunitats «amb estat»

Page 214

com les «sense estat» les que poden fer servir aquest constructe. Per tant, l'Autenticitat, mes que dependre d'una realitat objectiva, dependrá de la per-cepció de determinats inputs que tingui un col-lectiu concret (Seargeant, 2005), cosa que ens retorna novament a la influencia de les representacions o ideologies i el marc cognitiu.

2.2. L'era glocal i les comunitats lingüístiques mitjanes

Fins ara hi ha hagut ja diversos intents d'aproximar-se teóricament ais efectes que poden estar generant les noves condicions socioeconomiques derivades de l'era 'glocal',6 d'entre els quals destaquen, segurament, els treballs de Calvet (2006) o de De Swaan (2001). Amb tot, un deis possibles punts febles deis models proposats per aquests autors és que no acaben de donar compte en particular deis nivells intermedis de les constel-lacions lingüístiques que plante-gen. Cadascuna d'aquestes agrupacions circumcéntriques és tot un món, tal com ja suggereix l'exposició del mateix De Swaan (2001), amb una presentació dividida segons continents o subcontinents. Cada regió té les seves própies característiques i dinámiques. Així, ens convé anar mes enllá de presentacions dicotómiques o partides, d'acord amb el que ens recomana el pensament com-plex, segons proposa Morin (1994). Com bé s'indica en l'exposició del projecte per a l'estudi de les comunitats amb llengües mitjanes endegat peí CUSC-UB,7 la variabilitat en la tipologia de contacte de llengües és actualment molt gran, i poc teñen a veure els casos de minorització lingüística que poden presentar els grups de cagadors-recol-lectors de Papua Nova Guinea o l'Amazónia amb les situacions que poden presentar les comunitats demográficament mitjanes de les societats postindustrials europees, com poden ser els casos cátala i estonia.

Es probable que fins ara s'hagi teoritzat relativament poc, peí que fa a aquesta tipologia de llengües concretes com son les llengües mitjanes. Normalment, la distinció ha estat fonamentalment entre comunitats «majoritáries» i «mi-noritáries» o «minoritzades» (Bastardas & Boix, 2009). Aquest és un esquema novament massa dicotómic i poc adequat per tal de captar les tensions o pro-blemátiques que pot plantejar la situació d'aquestes llengües, especialment quan están en contacte amb altres llengües de major abast geográfic i nombre de parlants, per tant, amb un pes demolingüístic mes gran, com també presenten els casos cátala i estonia.

Page 215

Tal com proposa l'equip d'investigadors del CUSC-UB, podem partir de dos criteris a l'hora de definir esquemáticament la tipologia del contacte de llengües present actualment al món: «les dimensions demográfiques de la comu-nitat lingüística», per una banda, «i el grau de desenvolupament sociotecno-lógic en qué es troba instal-lada la comunitat que la parla», per l'altra. Així, les llengües que ens ocupen principalment, les comunitats lingüístiques mitjanes, serien les que teñen entre 1 i 25 milions de parlants i que es troben en un marc estatal postindustrial. Aquesta classificació creiem que ajuda mes a observar que el contacte lingüístic mundial és mes un contínuum de situaci-ons diverses visualitzables en aquest espai bidimensional que suggereixen aquests dos criteris básics, mes que no pas una serie de galáxies de llengües.

Així, dones, aquest tipus de llengües han de ser estudiades i contemplades de manera diferent de les minoritáries o subordinades, perqué, per una banda, presenten unes problemátiques especifiques, com ara la necessitat de poliglo-titzar-se efectivament, pero alhora, per l'altra, teñen una capacitat mes elevada de protegir-se o defensar-se de les conseqüéncies teóricament negatives que puguin derivar-se deis efectes de la globalització, a partir de l'establiment de polítiques lingüístiques que les puguin afavorir, ja que aqüestes comunitats solen teñir un cert grau de poder polític, si no és que directament formen part d'un estat independent.

En els casos concrets de les comunitats lingüístiques que estudiarem aquí, la catalana i l'estoniana, un altre element que pren moka importancia és el fet que es troben en contacte intens amb una llengua internacional, el castellá i el rus, respectivament. Qué volem dir quan parlem de «llengua internacional»?8 En ser parlades per un grup huma de milions de persones, geográficament proper, amb vineles histories destacats i amb una extensió territorial també molt gran, aixó els conferirá un poder d'atracció o manteniment de l'interés per elles, cosa que no fará mes que afegir un grau mes de complexitat a les situacions estudiades.

Per aixó, Skutnabb-Kangas (1994) parla de «minories majoritzades» (majori-zed minorities) per referir-se a aquests tipus de comunitats lingüístiques, com ara la russófona a Estonia, concretament, o a Letónia i Lituánia. L'autora usa aquest terme perqué troba que captura la idea que, en termes numérics, els russófons d'Estónia son una minoria, pero és una minoria molt concreta, i no

Page 216

una minoria com s'entén «tradicionalment». Com a contrapunt, ella mateixa considera les majories de les repúbliques báltiques «majories minoritzades» (minorizedmajorities) (ibídem), amb la qual cosa se subratlla la noció del fet que tot i ser demográficament grups majoritaris en els seus pa'isos, poden necessi-tar un reforc,ament institucional explícit a l'hora, per exemple, d'assegurar el manteniment de la llengua. I encara un altre autor que ha dedicat alguna re-flexió sobre el tipus de llengües que ens ocupa és Jacques Maurais, que parla, en aquest cas, de majority regional languages (1997), concepte que equivaldría al de minorized majority languages d'Sktunabb-Kangas, com acabem de veure.

2.3. Metodologia de l'estudi

Per obtenir les dades d'aquest estudi, ens vam equipar amb técniques relacio-nades amb l'etnografia: va ser així com vam intentar entendre millor les reali-tats estudiades i il-lustrar l'evolució deis casos analitzats. Concretament, la metodologia que vam utilitzar parteix del marc qualitatiu: entrevistes en pro-funditat i grups de discussió o de debat. Vam creure interessant centrar-nos en la capital de cada lloc: Tallin i Barcelona, ja que és on es troba localitzat un mes alt grau de diversitat etnolingüística i és on els individus teñen a hores d'ara majors possibilitats de trobar-se amb parlants d'altres llengües en el dia a dia. Per tal d'obtenir un espai mes controlable, on parlants de les dues llengües principáis en contacte per a cada cas interactuessin cara a cara, vam pensar que un context que podria ser de fácil accés i d'interessant observació fóra el de les escoles d'idiomes. Ens semblava un escenari idoni ja que és un lloc on els individus hi van per pur interés justament a aprendre un nou idioma, per tant, hi van per voluntat propia. Allí hi van a parar grups que, sovint sense planificado, son un lloc d'encontre entre persones de grups etnolingüístics diferents, i en moments determinats, s'han de confrontar amb la qüestió de quina llengua utilitzar: sobretot quan parlen amb els seus companys, pero també quan s'adrecen ais professors o al personal d'administració i servéis.

Peí que fa ais criteris d'accessibilitat assenyalats mes amunt, quant a l'acadé-mia de Tallin, aquest aspecte no va representar cap inconvenient. Essent pro-fessor d'aquesta academia durant la fase d'investigació, l'investigador va teñir accés a la mostra d'estudi gairebé cada setmana, des de setembre de 2008 fins a maig de 2009. Durant tot aquest temps, es va poder realitzar cómodament l'observació participativa de diverses classes, així com les sessions amb els grups de discussió, i van repartir-se les enquestes a una mostra d'estudiants de l'escola, per la qual cosa es va comptar amb la complicitat i ajuda de la resta

Page 217

de professors de l'académia. Només hi va haver una eina que no es va aplicar estrictament en aquesta mostra: les entrevistes en profunditat. Tractant-se d'unes entrevistes que requerien mes temps, va utilitzar-se aquí la técnica anomenada en anglés snow-ball, és a dir, es va contactar primerament amb amics i coneguts de l'investigador, els quals ens van ajudar a contactar d'altres amics i coneguts deis entrevistats. En qualsevol cas, el que sí que es va intentar mantenir va ser un criteri de procedencia: que les persones entrevistades fossin de Tallin o que hi haguessin viscut durant un temps relativament llarg.

El treball de camp a Barcelona, en canvi, va ser forc,a diferent, principalment perqué durant l'etapa d'aplicació del treball, l'investigador no hi vivia, sino que com s'entén, vivia i treballava a Estonia. Per tant, l'accessibilitat a la mostra d'estudi va ser forc,a mes redu'ida en termes temporals i económics. En quinze dies durant el mes de febrer de 2009 es van dur a terme tres sessions d'observació participativa amb un grup d'estudiants a l'escola d'idiomes, un grup de discussió i totes les entrevistes en profunditat: quinze informants en total. En aquest temps, també, es va preparar l'enquesta per ser repartida a una mostra d'estudiants de l'escola. En no ser-hi personalment presents, vam haver de comptar amb l'ajuda indispensable d'un deis professors ajudants de l'escola, el qual va vetllar per recollir les enquestes i enviar-Íes a Estonia acabat el procés. Mes endavant, es va completar aquest treball de camp a Catalunya en una estada posterior, el juny de 2009, quan vam dur a terme un nou grup de discussió amb persones castellanoparlants d'origen, per tal d'equilibrar el nombre de sessions amb grups de discussió ais dos llocs (dos a cadascun, res-pectivament).

Per tal d'obtenir dades per al nostre estudi, vam utilitzar les següents técni-ques de mesura: observació participativa; grups de discussió; entrevistes et-nográfiques (amb informants clau i amb experts); i una breu enquesta repartida a una mostra d'estudiants de l'escola. El mes destacat a teñir en compte és que, peí que fa al treball de camp d'Estónia, la mostra va quedar composta de la següent manera: vam entrevistar cinc parlants d'estoniá com a llengua primera, sis de rus com a Ll, una parlant bilingüe familiar, dos parlants d'una altra llengua i tres experts culturáis. Les entrevistes van ser dutes a terme en les seves llengües respectives, algunes també en anglés o a vegades en cátala (va ser el cas només d'una de les participants estoniana que parla cátala i de dues alumnes de nivell avangat d'un deis cursos de cátala que im-partia l'investigador aleshores a la Universitat de Tartu). Peí que fa ais grups de discussió, vam dur-ne a terme dos, un amb informants estonians (amb set

Page 218

participaras) i l'altre, amb russófons (amb sis participants). La llengua amb qué vam concluir els dos grups va ser en estonia i rus, respectivament. Així, en total, la mostra d'informants entrevistats a Estonia és de N=26. Per altra banda, peí que fa a Catalunya, les característiques de la mostra son les se-güents: cinc parlants de cátala com a llengua primera, tres de castellá, tres bilingües familiars, tres parlants d'altres llengües i cinc experts culturáis. Les entrevistes van ser dutes a terme majoritáriament en cátala, amb poques ex-cepcions en castellá o en algún moment en anglés. Vam dur a terme també dos grups de discussió, l'un amb una mésela d'informants, segons la seva Ll, i l'altre, amb castellanoparlants d'origen. Cada grup estava format per quatre participants. En total, dones, la mostra d'informants entrevistats a Catalunya ésdeN=27.

3. Resultáis
3.1. Ideologies lingüístiques a Tallin

El primer que cal destacar de l'evolució del cas estonia, peí que fa a la capital, Tallin, és que es nota una progressió en positiu per a la llengua mitjana. Així, la majoria deis parlants de rus a qui vam entrevistar s'expressaven dient que ells, sempre que era en un espai públie, utilitzaven en primer lloc l'estoniá, reservant-se el rus només per ais casos en qué, després deis primers intercanvis lingüístics, fos ciar que la llengua de tots dos interlocutors era el rus. Fins i tot es pot donar el cas, com ho demostra l'extracte següent d'una entrevista amb dues noies joves russes, que tot i adonar-se que no son parlants d'estoniá com a primera llengua, la conversa pot continuar en estonia i no en rus.

Exemple 1. L'hábit de parlar-se en estonia també entre russófons. (Elena 22 anys, Alina 24):

ELENA: Sempre comences en estonia. Després, si veus que qui t'atén és rus, aleshores canvies, tot i que fins i tot a vegades passa que és igual, continúes parlant en estonia.

JSC: Sí?

ALINA: Encara que l'altra persona siguí russa, és igual, parles en estonia.

JSC: Encara que ell, o ella, s'adoni que sou russes, és igual, continueu en estonia?

ALINA: Sí, és igual.

Per aixó, quan han d'iniciar una conversa i s'adrecen a alguna persona desco-neguda, molts parlants d'aquest grup, L1RUS, opten per fer-ho per defecte en

Page 219

estonia. I és que com ens explicava un altre deis nostres informants (vegeu exemple següent), son mes aviat els russófons els que parlen estonia i no al revés.

Exemple 2. Comentar una conversa en estonia per defecte. (Yevgeni, 24 anys):

JSC: Quina Uengua utilitzes, quan comences una conversa?

YEVGENI: Estonia. Moltíssima gent parla estonia a Estonia. Els russos també mes o menys saben estonia, i els estonians, sovint no saben rus, per tant, parles en estonia, i tant d'una manera com de l'altra, t'entenen. Després, pot ser que sigui ciar, si val mes parlar en rus o no. Pero de fet, normalment ja es veu, qui és rus i qui estonia.

Per tant, sembla ser que l'estoniá ha anat consolidant una posició relativament favorable com a llengua intergrupal a Tallin. A mes a mes, també podem comentar que aqüestes dades que acabem de presentar pot ser que tinguin un biaix important (com ja hem anat veient): l'edat deis nostres entrevistats. Totes aqüestes opinions provenen de parlants de la generació mes jove, de menys de trenta anys. Per aixó, podem intuir que aquest sigui un fenomen generacional (tal com sembla també desprendre's de l'estudi de Vihalemm, 1999), i és que aqüestes persones d'edat menys avanzada s'han socialitzat en un entorn forc,a mes estonianitzat que no pas els seus predecessors. Així, en les seves opinions podria ser que hi influís la idea de voler aparéixer com «sufici-entment estonianitzats» de cara enfora, concordant amb la seva autorepresen-tació que «han de saber bé l'estoniá», perqué el necessiten en el seu dia a dia, especialment en l'ámbit del món laboral. De tota manera, i per trencar una llanca a favor seu, hauríem de dir que aqüestes persones a qui vam poder entrevistar son molt bon coneixedores de l'estoniá i poden parlar-lo a un nivell relativament alt, tal com vam poder observar nosaltres mateixos en diversos moments.

Així, dones, per al grup L1RUS, parlar estonia és una manera de pujar en l'escala laboral. Per ells, sembla ser forc,a ciar que si parles estonia, estás mes ben preparat per trobar una millor feina i guanyar un sou mes bo.

Page 220

Exemple 3. Els avantatges de parlar estonia. (Yevgeni, 24 anys):

JSC: Creus que és important parlar bé estonia?

YEVGENI: A Estonia? Jo cree que és important. Es difícil trobar una bona feina sense parlar-lo, pero és simplement sempre així, si un no parla la Uengua que parla la majoria. Ho sé per propia experiencia, que si parles bé estonia, tens moltes mes bones oportunitats. Les oportunitats d'establir relacions s'amplien, tens molts, molts mes punts a favor.

És destacable el moviment que s'observa en el darrer exemple amb la inter-venció d'un jove russófon. Fixem-nos que en principi només li preguntávem si és important parlar bé l'estoniá i ell, automáticament, circumscriu en quin ámbit territorial («a Estonia?») i per a quins usos concrets: el laboral, princi-palment, tot i que també continua dient que «les oportunitats d'establir relacions s'amplien» (faltaria veure a quin tipus de relacions es refereix, pero no-saltres entenem que no només laboráis, aquí); i tot aixó sembla que ho té ciar perqué «sempre és així, quan un no parla la llengua de la majoria», reafirmant la representació que els russófons poden teñir de l'estoniá com a llengua ma-joritária a Estonia.

Així, dones, l'estoniá és valorat per part deis russófons sobretot en el seu as-pecte d'eina de treball, mes que d'integració, tot i que aquest sigui un aspecte també digne de teñir present: «s'amplien les relacions» pot ser llegit així, podríem entendre, pero, que preval el valor laboral, en qualsevol cas. Val la pena destacar d'aquest darrer fragment el fet que pels parlants d'LIRUS sembla ser forcea ciar que l'estoniá només és important a Estonia, cosa que afirmen amb un cert deix de recanga. Es a dir, deixen entreveure que una mica els sap greu haver d'aprendre una llengua tan petita, que només els serveix per teñir millors oportunitats de vida a Estonia.

Alhora, pero, aquest valor instrumental i la percepció que cal saber estonia per progressar a Tallin conviu amb la idea negativa del fet que, sovint, una part deis russófons entenen que seis imposa massa l'estoniá, cosa que és injust, innecessari i que genera tensió i conflictes. D'entre totes les opinions que vam recollir en aquest sentit, destaquem el següent del grup de discussió, on es parla de les llengües a l'escola i del canvi progressiu a un sistema d'immersió lingüística parcial que s'estava comengant a aplicar aleshores. Fixem-nos en la percepció molt negativa d'aquest canvi de sistema educatiu, especialment per part del participant de mes edat, Ignatieff.

Page 221

Exemple 4. Les llengües a l'escola; algunes reaccions negatives a la im-mersió parcial en estonia a secundaria. (Ivana 27 anys, Teresa 17, Igna-tieff 55, Isaak 28, Katia 25):

IVANA: Sí, a l'escola ja fem algunes assignatures en estonia.

JSC:Ja?

TERESA: Sí, sí.

IVANA: Art, música, literatura estoniana.

JSC: I com us va, apreneu bé, us agrada, així?

TERESA: No gaire.

IGNATIEF: Allá teñen un tipus de llengua molt específic, mentre que, per exemple, durant la Unió Soviética, aleshores els estonians estudiaven en estonia a l'escola, aleshores no s'obligava a estudiar a ningú cap assignatura en rus. Mes endavant estudiaven rus, pero a part, i ningú no estava obligat a estudiar cap assignatura en rus. Jo cree que el que fan ara no és corréete. La meitat d'assignatures en estonia, aixó no és educació.

IVANA: El problema és que en aqüestes assignatures, la llengua és molt difícil.

S'esforcen per fer-ho mes comprensible per ais russos, pero és complicat.

JSC: I qui us fa les classes, un rus o un estonia?

IVANA: Básicament russos. [...]

ISAAK: Ciar, és que és simplement estrany. L'un és rus, l'altre també, cap deis dos parla estonia perfectament, pero hi parlen. Parlen amb errors, és una mica estúpid. [...]

IGNATIEF: És fins i tot una agressió, una agressió moral, una agressió a la teva ánima, i ja está. Es una agressió. [...] Mira, aquí pensen que hi va haver una russificació, tal com creuen els estonians. Pero ara, mira, s'ha canviat, és al revés.

JSC: Hi ha una estonianització?

IGNATIEF: Exacte, una estonianització, aixó és, concretament, i no és gens normal.

KATIA: Sí, abans no s'educava a ningú, d'aquesta manera.

Reprenent el fil ara del valor instrumental de les llengües, també el rus pot ser valorat positivament en aquest sentit per part deis parlants d'estoniá. Obser-vem una creixent tendencia, potser incipient, a valorar-lo com una llengua útil i práctica també per a ells. Fixem-nos, per exemple, en el següent extracte, en qué es destaca la importancia del rus com a llengua de negocis o, si mes no, com a llengua valorada en entorns laboráis, cosa que, com veurem, és un deis valors que mes explícitament subratllen els parlants d'aquesta llengua com a Ll.

Page 222

Exemple 5. El rus segueix mantenint un valor prou important. (Kerli 23 anys):

KERLI: Ah, sí! Jo vaig anar a una entrevista de treball i em van demanar que parles rus, i jo, ahh...! {riuen]

JSC: Quina entrevista era, per quina feina?

KERLI: Peí [Nom d'un banc], fa un any. Necessites saber parlar rus, per treballar aquí a Tartu. A Valga és mes fácil, hi ha molta gent que pensa que a Valga hi ha molts, molts russos, pero no n'hi ha tants, i normalment parlen estonia, amb accent fort, pero el parlen. Jo tinc amics que son russos i parlen estonia molt bé.

A banda del comentari sobre el «fort accent» deis russófons quan parlen estonia, cosa que lligará directament amb el que veurem peí que fa a l'Au-tenticitat de l'estoniá, podem dir que en l'ámbit laboral els russófons valoren com a «molt necessari» l'estoniá i els estonians poden valorar també positivament el rus, segurament amb graus d'intensitat diferents i molt en funció del context mes immediat en qué visquin els parlants. Per tant, el rus, tot i ser una llengua minoritaria a Estonia, en tant que llengua internacional segueix mantenint un cert grau d'atractivitat i és, d'aquesta manera, una llengua d'un grup minoritari amb mes resistencia justament per aquesta condició.

Fixem-nos, dones, que a partir de tot el que hem dit fins ara, i tal com es destaca sobretot en aquest últim fragment citat, sembla haver-se establert implí-citament a Estonia, especialment a Tallin, la posició avantatjosa deis bilingües, o els que poden dominar amb relativa facilitat les dues llengües i utilitzar indistintament el rus i l'estoniá. O, com a mínim, tot indica que aquest és el cas per a determinats llocs de treball, que requereixen de tasques d'atenció al públic, públic que, com ja hem vist, a Tallin és heterogeni, des del punt de vista etnolingüístic.

La nostra observació de la vida en el dia a dia a la capital estoniana, sobretot al centre de la ciutat, corroboraria el fet que aquesta és una tendencia present que fins i tot podríem qualificar com a creixent. Per exemple, en feines com les de l'ámbit a qué feia referencia la darrera informant (els bañes), a les ofi-cines de correus, a la recepció d'un gimnás, d'un hotel o a la taquilla del cinema o del teatre, entre d'altres, una persona tindrá íotqa. possibilitats de trobar-hi empleats que, o bé son bilingües o bé teñen un bon domini de les dues llengües, una característica que solen complir mes aviat els parlants de

Page 223

rus com a Ll, especialment en les generacions mes joves, com ja hem anat veient fins ara.

Que aquesta és una realitat que va prenent forma també ho vam poder enre-gistrar en algunes de les entrevistes. En el següent exemple, una jove russófo-na explica que en veure que era perfectament capac, d'expressar-se amb un bon grau de flu'idesa en les dues llengües, la van contractar de seguida per treballar a la recepció d'un hotel, i una de les seves companyes d'entrevista (bilingüe) conclou que efectivament, els joves están comenc,ant a veure aquesta perspectiva del rus.

Exemple 6. El poder d'atracció del rus en el món laboral. (Elena 22 anys, Alina 24, Masha 22):

ELENA: Jo, per exemple, vaig treballar en un hotel. Quan van veure que parlava rus, em van contractar de seguida. Hi ha molta gent que ve de Rússia, molts turistes. Les persones intel-ligents entenen que és una Uengua necessária. Aixó demostra que és necessária per ais negocis, per ais objectius.

JSC: Creieu que encara hi ha pocs estonians, que pensen que el rus és necessari?

ALINA: Esperem que cada vegada n'hi hagi mes.

MASHA: No, pero és veritat, jo cree que els joves ja ho entenen, aixó.

Tot plegat, ens porta a pensar que pot haver-hi una opinió relativament favorable a aprendre rus per part del grup L1EST, opinió que expressava una par-lant d'aquest grup en els següents termes: «Jo cree que ara la gent mes jove té una opinió diferent del rus, que volen estudiar-lo, perqué ells no tenien aquesta 'obligado'». Ara bé, aquesta percepció dialéctica o paradoxal del valor del rus com a llengua útil pot generar tensió i opinions forga diverses, a vegades confrontades. Durant el grup de discussió amb parlants d'estoniá com a Ll, seis va preguntar si triarien el rus com a llengua que estudiarien, si tinguessin temps. Diverses de les participants van afirmar que no, que ara no el triarien perqué «el món és una mica mes gran que no només Rússia», com una d'elles deia, la qual no havia trobat necessari haver-lo d'utilitzar fins i tot havent de viatjar forga, com era el seu cas, per la seva feina. Pero una altra de les participants afirmava que no li semblaria pas malament. Així, dones, tot i que cada vegada el període d'hegemonia del rus vagi quedant progressivament mes allunyat, la percepció que els parlants estonians en poden teñir d'aquesta llengua es veu encara segons com influenciada per aquest fet, cosa que entra en ciar conflicte amb la valoració que el rus podria rebre com a llengua útil a escala internacional, especialment en el pía económic i del turisme.

Page 224

Com valora, pero, cada grup la seva propia llengua? Fins ara hem vist quin era el valor que atorgaven a l'altra llengua, és a dir, com valoraven els russófons l'estoniá i els estonians el rus. Si ens fixem, en primer lloc, amb el valor que atorguen els parlants d'LlEST a l'estoniá, moltes vegades trobarem arguments del tipus identitari, ja que veuen la llengua com la pedra de toe que els defi-neix com a grup. En poques paraules, l'autoritat o legitimitat d'aquesta llengua ais ulls deis seus parlants és vehiculada a partir de la ideologia de l'Auten-ticitat (Woolard, 2008a i 2008b): és, en tant que demostra el seu jo mes auténtic, símbol de la seva cultura i el seu grup, que es valora. Observem en el següent exemple com una de les entrevistades diu el següent (l'émfasi és nostre): «Es una qüestió d'identitat, oi? Que en el món d'avui en dia és tot tan, com dir-ho, indiferent, hi ha tanta indiferencia, no? [...] Que aquesta nostra petita llengua, la nostra cultura, la nostra societat és com, una mica com, és que no és anónima.» Segons aquesta parlant, és el fet «que no és anónima» el que dona valor a la seva «llengua, cultura i societat».

Exemple 7. L'Autenticitat de l'estoniá. (Andrés 37 anys, Agnes 36):

JSC: {...] Qué us agrada, de la vostra llengua?

ANDRÉS: De l'estoniá?

JSC: Sí.

ANDRÉS: {dirigint-se a la seva companya] A tu qué t'agrada de l'estoniá?

[...}

AGNES: Diguem que ens hi identifiquen!, amb aquesta llengua, que és com la nostra, com part de la identitat. A mes a mes, que és com del món, oi? La nostra petita llengua, i la nostra identitat, és com diferent de les grans llengües d'Europa o del món. A tu qué t'agrada del cátala? [...] És aixó. És una qüestió d'identitat, oi? Que en el món d'avui en dia és tot tan, com dir-ho, indiferent, hi ha tanta indiferencia, no? {...] Que aquesta nostra petita llengua, la nostra cultura, la nostra societat és com, una mica com, és que no és anónima, o qué en penses tu? JSC: Sí, hi estic d'acord. AGNES: Eh que sí?

ANDRÉS: Per part meva, també hi afegiria, potser, que ets com un petit grup de persones, de poc mes d'un milió, que parlen, diguem-ne, una llengua difícil i que d'alguna manera l'ensenyen, una llengua exótica en el món actual de la globalització, on tot és «in English», oi? Aixó és, per mi, especialment interessant i que és com, sí, com la meva llengua, vull dir. AGNES: Qüestió d'identitat, és aixó.

El seu company rebla el clau en aquest sentit i introdueix el «temor de l'an-glés i de la globalització» tot reforgant el valor de l'Autenticitat de l'estoniá:

Page 225

en un món uniformitzat a partir de l'anglés, ser parlant d'estoniá, una comu-nitat lingüística d'aproximadament un milió de persones, un se sent represen-tant d'una cultura «exótica» pero en el sentit de ser quelcom mes «real», mes «auténtic». Per tant, és una autenticitat que es reivindica, sobretot enfront de l'anonimat que representa l'anglés.

Podem pensar, dones, que els parlants del grup L1EST senten viva la ideolo-gia de l'Autenticitat. Moltes valoracions de com els russófons parlen estonia acaben amb la següent conclusió: «ta ráágib vaga ha'sti eesti keelt, aga tal on aktsent» («parla molt bé l'estoniá, pero se li nota l'accent»). Un exemple que dona fe d'aquest punt seria el següent extracte, procedent del grup de discus-sió L1EST en qué un deis participants comenta que té un amic de familia bilingüe que parla «amb puresa, sense accent». Una de les seves companyes del grup afegeix que té una amiga russa que va arribar fa dos anys de Sant Petersburg, va aprendre estonia un estiu estudiant amb ella, aconseguint molt bons resultats, mentre que té un amic, per un altre cantó, que viu a Estonia des de ja fa molts anys i encara «parla amb accent», pero la seva germana parla «amb tanta puresa, que no sabries dir si té accent o no, pero amb la seva familia parla en rus».

Page 226

Exemple 8. La importancia de l'accent en estonia. (Peep 24 anys, Ane-te21):

PEEP: Tinc un amic que la seva mare és russa i el seu pare, estonia, o potser era al revés, així que parla estonia amb puresa, sense accent, i també parla rus perfectament.

ANETE: Pero per exemple, dues de les meves millors amigues son russes. L'una va arribar fa dos anys de Sant Petersburg. Va estudiar estonia un estiu estant amb mi i ho va fer tan bé, pero per altra banda tinc un amic que ha viscut aquí tota la vida i encara parla amb accent. I la germana d'aquest amic també ha viscut aquí tota la vida, ella parla també amb puresa, sense accent, no pots pas distingir, si parla amb accent, pero amb la seva familia parla en rus. Pero amb mi, parla un estonia perfecte, va amb mi a una classe.

En un altre fragment d'aquest mateix grup de discussió torna a aparéixer la importancia de parlar bé o malament. Ara, pero, fent referencia al fet que l'estoniá pot trobar-se amenagat justament per la mala qualitat de l'accent deis russófons, o fins i tot pels mateixos estonians que no el parlen amb prou correcció.

D'acord amb la ideologia de l'Autenticitat, observem, dones, que la qüestió de l'accent és básica. Conscients com son que formen part d'una comunitat de parlants relativament petita, perceben la seva llengua com una cosa «molt seva», és a dir, d'ells i prou. Indirectament, están reforgant la idea que només hi ha una veu en estonia (la que «no té accent», tot i que com sabem, és un accent ben concret el qual s'escolta) que disposa de prou legitimitat per ser usada. I d'aquesta manera, només és a partir del moment que un demostra un domini relativament bo de la llengua que es troba en disposició d'utilitzar-la en públic. En aquest sentit, sobre la importancia de l'accent, és bo de destacar un extracte mes procedent del grup de discussió L1EST, on s'hi expressa la idea que és justament la manera «com sona la llengua» el que els agrada de l'estoniá. Els exemples que es comenten en el següent extracte contenen sons típicament estonians: 'indexen' mes clarament «estoniane'itat» i, no pas per casualitat, son absents en rus. Aquí, a mes a mes, hi veiem reforjada la ideo-logia de l'Autenticitat, amb la importancia de «la llengua materna» en qué t'hi pots expressar lliurement, i és que «l'estoniá és la millor llengua». I en aquest mateix extracte s'hi entreveu, finalment, la relleváncia de l'anglés un altre cop com a «llengua que parla tothom» contrastada amb l'estoniá, la qual «només parla un milió de persones».

Page 227

Exemple 9. La sonoritat de l'estoniá com a argument per a la seva Au-tenticitat.9 (Ina 42 anys, Anete 21, Hele 46, Peep 24, Raimo 24):

JSC: D'acord. Qué us agrada de l'estoniá?

INA: Jaaoar.10

ANETE: Sona bé.

JSC: Sona bé, oi?

HELE: Jürioo ülestous.

INA: Bé, és la teva Uengua materna, hi pots expressar les teves idees i sentiments, cosa que no pots fer amb les Uengües estrangeres. No coneixes tantes paraules, com per expressar aqüestes coses amb claredat a algú altre.

HELE: L'estoniá és la millor Uengua.

PEEP: A mi, de fet, m'agrada mes l'anglés.

INA: Qué dius ara?

PEEP: A mi m'agrada mes l'anglés, pero és que de fet l'he estudiat molt temps, ja, potser per aixó.

RAUNO: L'anglés, el parla tothom. L'estoniá, només 1 milió de persones.

JSC: Qué sentiu com a extra {amb la vostra Uengua materna]?

RAUNO: La patria.

Per la seva banda, si bé no hem pogut trobar opinions entre el grup L1RUS, que poguessin ser classificades com a exemples canónics de la ideologia de l'Anonimat, tal com ho entendria Woolard (2008a i 2008b), és a dir, en el sentit de valorar la Uengua com un bé accessible universalment, per tothom, un codi neutre, en el qual tothom hi té cabuda i s'hi pot sentir representat, sí que n'hem trobat d'altres que van en el sentit de concedir al rus un determinat valor extra, justament peí fet de ser una Uengua gran i, sobretot, que hom ha de ser prou espavilat com per saber-la aprontar, cosa que sí que Higa, almenys en part, amb la definició d'Anonimat. En la seva majoria, les opinions van des del valor de la Uengua en termes culturáis o literaris, fins a una reafirmació del seu sentit práctic, pero aquí, el centre de gravetat gira mes a l'entorn del fet de teñir un major accés a mes informació en la seva Uengua. Quan els pregun-távem «qué us agrada de la vostra llengua?», obteníem respostes molt mes directes, diáfanes i sense elements dubitatius: per exemple, per la importancia de la seva literatura i perqué és una llengua que et permet accedir directament i sense barreres de traducció a un gran volum d'informació, com comentava Yevgeni durant l'entrevista:

Page 228

Exemple 10. L'Anonimat del rus: una llengua que permet comunicarse amb moltes persones. (Yevgeni, 24 anys):

YEVGENI: A mi m'agrada, per exemple, que és la meva llengua, i un plus molt important amb el rus és que el puc fer servir per obtenir informació sobre qualsevol tema en la meva llengua materna, és a dir, sobre qualsevol aspecte, ja sigui física, tecnologia... Puc mirar a Internet qué trobo i així. Per una altra banda, entenc que la gent que viu a Estonia, no la teñen tant, aquesta possibilitat. En estonia hi ha molt poca cosa. El país és petit, ciar, i aleshores si es tracta de termes molt específics, l'anglés tampoc no ajuda, no s'entenen les paraules. Pero també, i quan surts fora, hi ha sempre algú o altre que parla rus i t'ajudará, o us avindreu facilment, mentre que si només parles estonia i anglés, pot ser mes complicat, no tan fácil. Per tant, m'agrada el fet que s'utilitzi molt. I també, d'alguna manera, Uegeixo literatura, també m'agrada per aixó.

No és estrany, dones, que enregistréssim també opinions de part seva que expressen un sentit d'incomprensió de per qué els estonians voluntáriament no abracen aquests aspectes tan positius i favorables que els ofereix el rus, una llengua que teñen a l'abast i que podrien aprontar tant en aquest sentit, un argument que, tal com hem exposat presentant les característiques de la ideologia de l'Anonimat, sí que aproximaría mes les opinions d'aquests parlants a aquesta tipologia ideológica, tal com comentava el mateix Yevgeni:

Exemple 11. L'Anonimat del rus: has de saber aprofitar el recurs i l'oportunitat que representa el fet de poder-lo parlar. (Yevgeni 24 anys):

YEVGENI: L'estatus del rus sí que ha canviat una mica. Abans era tan important com l'estoniá, gairebé tothom el sabia, les generacions mes grans el parlen molt bé, sí... Estonia va esdevenir independent, van comentar a fer propaganda sobre la llengua, i ara les generacions joves ja no saben rus. Tot i que per mi, la meva opinió personal, és una pura estupidesa, perqué si saps rus, tens tants punts a favor, perqué van voler desentendre-se'n? Es per orgull nacionalista, o no ho sé, pero en general, és així.

Es a dir, aquest «bé tan profitós», aquest «plus molt important» que representa una llengua internacional amb un pes demolingüístic important com és el rus, hauria de ser vist i valorat d'aquesta manera per part deis parlants d'esto-niá. Per tant, els parlants L1RUS sí que adopten en part la ideologia de l'Anonimat descrita per Woolard (2008b), tal com déiem suara (l'émfasi és nostre): «They [les llengües hegemóniques] are positioned as universally open and

Page 229

available to all in a society, if only, as Michael Silverstein (1987) reminds us, we are good enough and smart enough to avail ourselves ofthem. »

Per tant, els dos grups atorguen valor a les seves llengües no només des d'un punt de vista economicista, sino també per altres mitjans, els quals son, pero, marcadament diferents: els uns teñen un carácter específicament identitari (L1EST), els altres, un valor mes grandiloqüent, accentuant els punts forts de la llengua a partir d'alguns deis seus trets extralingüístics. A mes a mes, elgrupLIRUS no se sent majoritáriament atret per l'estoniáper motius culturáis, sino que son principalment els valors pragmátics i utili-taris els que mes teñen en compte; o fins i tot poden afirmar que es pot viure a Estonia sense saber estonia i que els sap greu haver d'aprendre la llengua, ja que només és útil en un context tan redu'it com és Estonia, se-gons ells.

Observem, dones, una mena de 'joc' entre els constructes ideológics de l'Au-tenticitat i l'Anonimat interessant. Primerament, els parlants d'estoniá com a Ll, tot i trobar-se en una relativament cómoda posició majoritária al país, essent-ne la nació «titular» (de l'anglés, «titular nation»), segueixen verba-litzant el valor de la llengua a partir d'arguments, com hem vist, propers a l'Autenticitat. Dit altrament, malgrat la suposada capacitat d'haver «anoni-mitzat» mes la llengua (població demográficament majoritária amb Estat propi), les dades recollides semblen indicar que preval un discurs de valoració de l'Autenticitat de l'estoniá per part deis parlants. I en segon lloc, peí que fa al grup russófon, veiem que, per una banda, no verbalitzen el valor de la seva llengua amb arguments prototípics —tot i que alguns sí que s'hi acostin— del constructe de l'Anonimat (com potser podríem haver esperat, peí fet de tractar-se d'una llengua exdominant) i, per altra banda, tampoc valoren l'estoniá per la seva Autenticitat, com podria ser peí fet de sentir-se mes «arre-lats al territori», sino que, com déiem en el parágraf anterior, hi ha una mo-tivació clarament mes instrumental a l'hora de valorar perqué val la pena parlar estonia.

3.2. Ideologies lingüístiques a Barcelona

Si a Tallin el valor instrumental de l'estoniá és relativament alt i és, per tant, percebut com una eina útil i molt necessária en l'ámbit laboral, especialment per part deis russófons, quina és la situació a Barcelona peí que fa al cátala? De les opinions que vam poder enregistrar en aquest sentit entre els castellano-parlants d'origen, val la pena destacar que en bona part també el consideren

Page 230

com a tal; és a dir, que el valor instrumental del cátala entre ells també és notable. Vegem-ho amb els següents exemples:

Exemple 12. El cátala, útil a la feina. (Sandra 28 anys, Carmelo 37, Pablo 28):

JSC: Es important per a vosaltres, creieu que és important saber parlar cátala i castellá a Catalunya?

SANDRA: Sí.

JSC: O penseu que amb una Uengua n'hi ha prou?

CARMELO: Depende qué tipo de trabajos. Si vas a estar de cara al público y mucha gente que te llama es muy diversa, sí que tienes que saber catalán, porque si te hablan en catalán y les contestas en castellano, cono, ya rompes un poco el feeling, sabes? Entonces sí que es importante, sí. 0 sea, aunque luego no lo uses en el resto de la jornada ni nada. En el trabajo sí, y depende de qué tipo de trabajos, claro. Y sí es verdad que en muchas empresas, la pregunta es «y usted, ¿habla catalán?» 0 «¿nivel de catalán?»

PABLO: En el funcionariado es obligatorio.

Com en el cas deis exemples deis parlants de rus a Tallin, aquí tampoc es de-manava explícitament en quins contextos ells creien que fos mes imprescindible haver de saber parlar cátala, i en canvi ells mateixos es van situar en el context laboral. També el següent fragment del grup de discussió amb caste-llanoparlants d'origen aporta mes dades en aquest mateix sentit (fixem-nos en el que comenta la Noelia).

Page 231

Exemple 13. Saber cátala com a mitjá d'integració, com a eina mes amb qué pots equipar-te. (Noelia 22 anys, Pedro 23):

NOELIA: Yo pienso, a mí lo que me resulta bonito de ver es que sí que hay gente que han tenido aquí a sus hijos y que estos niños se están educando en nuestra sociedad. Eso yo, ver que una niña pues de siete años, que sus padres no son de aquí pero que ella ya ha nacido aquí o que ya ha crecido aquí, pues ver que habla catalán pues a mí me gusta, porque pienso que esta niña al fin y al cabo aprenderá a vivir aquí. Y es que es por ella, no es que por nosotros, porque somos catalanes o eso, es por ella, porque le va a ayudar más a estar más metida en el grupo de amigas que tenga, se va a integrar mucho mejor en nuestra sociedad. Y a la hora de buscar trabajo, es que es fundamental, en la mayoría de sitios. No sé, hay muchísima gente de Sudamérica, incluso de España o yo tengo un amigo francés que también, que se han apuntado a cursos de catalán para aprender, porque si quieres trabajar, con lo mal que está ahora para encontrar trabajo y encima, ya tienes este punto en tu contra de no saber catalán.

JSC: Siempre es un plus, no?

NOELIA: Claro, es como el que sabe informática. Yo que sé, es que está bien saberlo. PEDRO: Sí, sí, a ver, es imprescindible.

Es important destacar, d'aquest darrer fragment, que a banda del valor instrumental que hem comentat, també apareix la percepció del cátala com a mitjá d'integració (fixem-nos en la primera part del fragment). Pero com també hem vist que passava amb els russófons, aquest valor instrumental del cátala, si mes no peí que fa a la «percepció declarada» que en teñen aquests joves, conviu alhora amb la idea que el cátala s'imposa. Si bé val a dir que no va ser una opinió tan estesa ni la vam poder documentar tan freqüentment com en les entrevistes de Tallin, el fet d'haver-la pogut documentar demostra que, poc o molt, part deis joves castellanoparlants d'origen a Catalunya mantenen aquest discurs, el qual ha estat reforgat públicament en els darrers anys (per exemple, a partir del Manifiesto por la lengua común, del juny de 2008). Vegem-ho amb el següent exemple:

Page 232

Exemple 14. En desacord amb el fet que «s'obligui» massa a aprendre (en) cátala, a vegades. (Noelia 22 anys, Maria Cristina 22, Pedro 23):

NOELIA: A mí lo que me da mucha rabia es que, por ejemplo, mi hermano va a una escuela que es muy, muy catalana, ¿vale? Vero muy catalán hasta el punto de vista de que, no sé, no quiero pensar mal, pero los profesores siempre te meten ideas sin quererlo o de manera así políticas a los niños,

MARÍA CRISTINA: Subliminales.

NOELIA: Sí, sí. Y justamente hicieron una revista lo típico, que cada mes sale lo que hacen los niños, y justamente la clase de mi hermano estaban estudiando las estadísticas en matemáticas y hacían una estadística de cuál era tu asignatura preferida o lo que sea. Y había una que era «¿cuál es la asignatura que menos te gusta? » y no recuerdo por qué era castellano. Y me sorprendió mucho porque, pero aparte que con mucha diferencia. Y los niños que yo les doy clase y mi hermano, que van todos a ese colegio, mi hermano no, porque hablamos castellano, pero los otros dos niños hablan catalán en su casa y yo noto que realmente el castellano se les da fatal.

PEDRO: Eso es muy cierto.

NOELIA: Y a mí me da rabia. Porque no sé, o sea, hay, yo soy la primera que quiero, o sea, a mí me gusta el catalán, pero pienso que los niños, la gente que se está educando tiene que salir preparada en los dos aspectos y sobre todo, o sea, más cosa que hablar es la tolerancia. 0 sea, el niño que salga tiene que aprender a ser tolerante, no puede ser un niño que diga «es así». Y también lo que veo, que en mi colegio había, yo qué sé, no sé si el profesor de matemáticas que hablaba en castellano porque él tampoco era catalán. Y ahora, al menos en este colegio, todos los profesores, todo lo tienen que dar en catalán y no pueden darlo en castellano. No sé, no sé si es casualidad de que todos son catalanes o qué, pero me da rabia, porque también, y la gente, o los niños que no son catalanes, pues igual se sienten un poco desplazados. No sé.

PEDRO: Sí, sí. Es eso en lo que estamos: que no haya una alternativa bilingüe que se pueda ofrecer.

Una percepció relacionada amb un altre sentiment: el fet de definir la seva identitat a partir d'una base amb un component de territorialitat molt mar-cat. Així, un deis nostres informants s'expressava dient que ell no és menys cátala que qualsevol altre peí fet que el cátala no sigui la seva llengua inicial ni habitual:

Page 233

Exemple 15. Reivindicant una identitat territorial, no lingüística. (Pablo 28 anys):

PABLO: Lo único que yo siempre digo es que un catalán no es más catalán por hablar en catalán, eso no lo hace más catalán que a mí, que yo hablo castellano. Eso yo siempre lo he dicho, siempre. Porque yo tengo mi forma de expresarme, pero conozco los dos idiomas y escribo en catalán igual mejor que cualquier otro, ¿sabes?

Tanmateix, aixó no vol dir que el valor simbólic i d'integració que pugui teñir la llengua catalana hagi deixat de funcionar. Així, i de la mateixa manera que l'estoniá a Tallin té un valor simbólic important per ais estonians, cosa que hem vist com es reflectia en opinions classificables en el constructe ideológic de l'Autenticitat, a Barcelona el cátala també té aquest tipus de valor, encara que amb matisos diferents forc,a destacables, pero perceptible al cap i a la fi per a molts deis nouvinguts. Fixem-nos, en primer lloc, en l'extracte d'un informant al-lócton (angloparlant) i com ell percep aquest valor simbólic del cátala de qué parlem:

Exemple 16. L'Autenticitat del cátala, molt mes sentida quan algú de fora el parla. (Graham 30 anys, Roser 29):

GRAHAM: This is a good reason to learn Catalán. Because when you're a foreigner, this is probably the most difficult, because if you're Spanish and you're learning Catalán, people think you should do it anyway, but if you're a foreigner from outside Spain, everybody notices it more. And if you are English! And English people don't speak any other languages, then it's like people fall down and die! In front of me. {en to humorístic:] You have to be careful where you use it.

ROSER: Per exemple, quan anem a la carnisseria, bueno, a la xarcuteria, al mercat, la noia em coneix de fa anys, i «qué [nom de la persona], qué et posem avui?» i ell li diu «vuit salsitxes» i l'altre li diu «molt bé, vuit salsitxes» i l'altre «i qué et dec?» «no sé quants euros» «molt bé, t'ho dono bé, no?», i alio és una festa, cada divendres, dissabte, perdó, és una festa.

L'exemple que narren aquest xicot i la seva companya és una situació que de-mostraria aquest valor simbólic del cátala, com a eina que aconsegueix arrelar els nouvinguts (enllagant amb el que ja observávem que es deia en el grup de discussió amb participants castellanoparlants d'origen, exemple 13, mes amunt). Pero alhora, també vam poder enregistrar opinions que denoten que aquesta percepció simbólica del cátala, la qual s'aproximaria, dones, al constructe ideológic de l'Autenticitat, pot haver-se modificat especialment en els

Page 234

darrers anys, com a conseqüéncia de la modificació drástica del paisatge soci-olingüístic actual que ha comportat la incorporació d'un gran nombre de persones nouvingudes. En el següent extracte d'una entrevista amb una infor-mant bilingüe familiar es feia referencia a aquesta qüestió:

Exemple 17. L'evolució de la situado sociolingüística, camí d'una llen-gua «normal». (Carme 29 anys):

JSC: D'acord. Qué en penses de la situació sociolingüística que s'está configurant ara mateix a Catalunya amb tota l'arribada de moltes noves llengües...? CARME: Aixó també depén molt, perqué moltes vegades també hi ha molt una versió positiva d'aixó. Cree que el que está passant ara no era possible fa vint anys. Jo ara tinc amics estrangers o de, que han vingut aquí i parlen cátala com a, és la llengua que utilitzem entre nosaltres i aixó, no ho sé, per mi era impensable fa vint anys, o fa quinze anys. Sí, sí. I Uavors tot aixó cree que ha canviat molt, i aixó és una part positiva de la situació sociolingüística. Perqué a mes a mes s'está canviant una mica la concepció del cátala, no? que ja no és una llengua tampoc, que pots utilitzar amb la gent de fora, una llengua amb totes les, una llengua «normal» entre cometes, i aixó está molt bé.

El fet que el cátala fos ara una llengua mes «normal» (o que s'estigués conver-tint en mes «normal») hauria provocat que s'estigués legitimant la possibili-tat de «teñir un accent» quan es parla en cátala, cosa que abans era mes sanci-onable per part deis catalanoparlants d'origen, sobretot quan es tractava d'un accent andalús. La mateixa informant ho constatava així:

Page 235

Exemple 18. La possibilitat i acceptació de teñir un accent en cátala. (Carme 29 anys):

CARME: Cree que hi ha molts, hi ha diferents... Hi ha molts castellanoparlants que els hi fa vergonya parlar cátala malament, perqué fins ara, ara ja no passa tant, pero fins ara molts catalans tenien la sensació que si tu no parlaves bé el cátala o si parlaves amb accent castellá no podies parlar cátala, la gent també canviava la llengua automáticament. I llavors també a molts castellanoparlants els hi feia, estaven com estigmatitzats per la immigració, i aixó, almenys a Barcelona, jo ho he vist bastant, no? amics meus, filis d'andalusos que quan parlaven cátala parlaven amb accent, i seis estigmatitzava com a castellans. I llavors els hi feia com vergonya perqué era com mal vist, se'ls hi veia l'origen i llavors no eren catalans de bo, eren de segona. Llavors, en la meva época aixó ha passat, i ara ja no passa tant. Ara hi ha una barreja tan gran que ser fill d'andalús ja no és res. Ara está estigmatitzat ser fill de marroquí o de, per tant, ja no és un fet que, teñir accent andalús quan parles cátala ja no es veu tan..., tan malament. Sí que he notat un canvi en aixó, i sempre ho he vist com una cosa malament, perqué si tu ets parlant d'anglés i tens dret a teñir un accent, per qué si ets parlant de cátala com a llengua segona no tens dret a teñir un accent? I a mes si és accent espanyol. Perqué si tu ets un anglés que parles cátala amb accent anglés, no passa res, pero si ets castellanoparlant i parles cátala amb accent espanyol, sí que passa, no? Llavors és una qüestió purament sociolingüística, no? Jo cree que és un deis factors que ha fet que molts castellanoparlants no es llencin a parlar cátala. I també hi ha qüestions d'ideologia, no? Per exemple la meva avia, no? és que no volia parlar cátala, per exemple, per qüestions d'ideologia. No li interessava, no? Ciar, el problema és per qué a Catalunya a tu et pot interessar no parlar cátala i pots viure perfectament sense que t'interessi, no? Es una mica... segurament aquesta opció la meva avia no l'hagués tingut mai si se n'hagués anat a viure a Franca.

Notem, dones, entre els nostres informants, un ús mes relaxat de les llengües, o la percepció que la situacio podria haver-se relaxat i que la qüestió lingüística, per tant, no és una qüestió étnica important, cosa que representa una diferencia notable entre el cas cátala i l'estoniá (hi aprofundirem mes en l'apar-tat següent, en la discussió). Un canvi que potser aniria en el sentit del que trobava Boix (1993), que triar la llengua de l'altre no és trair el teu propi grup, que ens allunya del patiment per la llengua (Woolard, 2008a), i que reforja la idea que d'aquesta manera es pot fomentar una percepció del cátala com una eina mes útil sobretot peí que fa a la integració, perqué l'allunya d'una impo-sició massa forjada. L'exemple següent, extret de l'entrevista amb el jove an-glófon i la seva companya aniria en aquest sentit:

Page 236

Exemple 19. El canvi de la percepció de la situació sociolingüística com a evolució personal. (Roser 29 anys, Graham 30):

ROSER: También hay gente, por ejemplo, de mis amigos que siempre hablan en catalán que hay de todo. Hay gente que te ha intentado hablar en castellano desde el principio para que le entiendas, y hay otros que han decidido directamente, como [nom de l'amic], por ejemplo, que te hablan siempre en catalán. GRAHAM: Sí.

ROSER: Y si te pierdes és el teu problema. Cosa que jo fa anys, és el que et deia abans, que potser entenia i inclús compartia, i ara pensó, no ho sé, saps, fins a quin punt? Una cosa és que algú em digui, no sé, dones com ara ell, en aquesta situació, ara comento a entendre el cátala una mica i ara sí que com a mínim l'entenc i no puc respondre perqué encara no tinc les eines, pero sí, agraeixo que algú em parli en cátala perqué en vaig aprenent, no? Pero aixó era del principi quan va arribar aquí i no parlava ni cátala ni castellá. Tot i que sí que a la teva Uengua li tinguis carinyo i, no? I que hagis crescut amb aquesta i que inclús entre aquesta gent n'hi hagi que teñen problemes per parlar en castellá perqué es trava o s'encalla. Pero penses, al cap i a la fi, dones no sé, te'n vas a prendre algo lo important no és que l'altre aprengui l'idioma, sino dones conéixer-lo o teñir una relació d'amistat, no?

I si en el cas de Tallin, els russófons demostraven certes opinions o punts de vista lligades al constructe ideológic de l'Anonimat, en el cas de Catalunya, els castellanoparlants d'origen també valoraven la seva llengua en aquesta ma-teixa línia? Val a dir que no vam pas trobar opinions que anessin repetidament en aquest sentit, pero sí que en certa mesura, vam poder-ho documentar. En el següent exemple, els entrevistats subratllaven alguns trets extralingüístics destacats, els quals anirien en la línia de la ideologia de l'Anonimat, tal com l'hem presentat mes amunt: es parla de la major flexibilitat de la llengua castellana, comparada amb la de la catalana, i del fet que el castellá seria una llengua 'mes evolucionada' que el cátala, el qual veuen en aquest sentit com a mes 'arcaic':

Page 237

Exemple 20. L'Anonimat del castellá, una llengua mes «flexible». (Pablo 28 anys, Carmelo 37):

PABLO: Y en castellano también lo que tenemos es que bueno, abreviamos muchas palabras, las acortamos, o sea, es como más,,,

CARMELO: Es más flexible, el idioma,

PABLO: Sí, mucho más que el catalán. En catalán no puedes acortar palabras, casi, ni puedes jugar tanto como el castellano. Sinónimos hay, lo mismo, hay miles más en castellano.

CARMELO: Es más fluido. El castellano es mil veces más fluido, y el catalán no...

PABLO: También es más evolucionado, no? La lengua castellana es más evolucionada que la lengua catalana respecto al latín, considero, no?

JSC: No ho sé.

PABLO: Yo pienso que sí. Primero se, de la lengua, del latín, salió las diferentes lenguas, salió antes el cátala o el occitá, y luego se evolucionó el castellano.

JSC: Aixb no ho sé.

PABLO: Yo creo que sí. Entonces a lo mejor de ahí que haya más variedad.

CARMELO: Casi paralelamente, pero lo que sí es verdad es que como había más gente hablando, y luego vienen lo que es las derivaciones de Latinoamérica y tal, pues tienes un diccionario mil veces más amplio tienes vocabulario mil veces más amplio, y tiras más mucho de eso.

Aixó no obstant, aquesta percepció del castellá com a llengua mes 'flexible' pot estar també molt relacionada amb el fet que el cátala s'aprengui en situa-cions molt formáis i descontextualitzades, sobretot a l'escola, un fet que ja és conegut.

4. Discussió i conclusions

Com s'ha dit a l'inici de l'article, ens Ínteressava establir una comparacio entre el cas cátala i l'estoniá per veure els efectes que pot teñir l'assoliment (en aquest cas la recuperació) de la independencia política. Un primer apunt im-portant que cal destacar és que, amb les successives onades de polítiques etnonacionalistes,10 es va reforjar un marc cognitiu estonianocéntric entre els estonians molt fort, present i observable encara actualment en bona part de la societat estoniana (entre els estonians, s'entén). A partir d'aquesta via, l'Au-tenticitat com a constructe ideológic que dona autoritat a l'estoniá no només

Page 238

no ha perdut vigencia, sino que segueix essent molt present en el discurs deis estonians; com a mínim, várem poder-lo documentar en diverses instáncies entre els nos tres informants.

Els russófons, per la seva banda, han hagut de bilingüitzar-se progressivament i adquirir certs coneixements d'estoniá, sobretot en un context com el de Tallin. Tot i que també hi hagi part d'aquest grup que segueixi identificant-se amb un marc de referencia de confrontació, nostálgic del passat soviétic, bona part d'ells s'han adaptat a la situació actual i han decidit «passar a l'acció, no quedar-se només queixant-se al sofá», com ens deien algunes de les nostres informants mes joves.

Alguns d'ells, com a mínim els mes actius, normalment joves i amb cert ni-vell educatiu (d'entre els nostres informants, Elena, Alina, Yevgeni i Masha eren estudiants universitaris o que ja havien acabat la llicenciatura), acabaran adquirint un relativament bon nivell d'estoniá, amb la qual cosa s'equiparan amb un recurs important: un capital lingüístic, simbólic i cultural que els situará en una posició teóricament prou bona com per competir amb els seus compatriotes, sobretot per a posicions en qué sigui necessária l'atenció de cara al públic. En la «nova economia», on la paraula ha passat a guanyar pes i cen-tralitat en l'activitat económica (Heller, 1999 i 2003), els joves que sápiguen mes llengües serán mes ben valorats que els que en sápiguen menys, i a Estonia, els primers podran tendir a ser mes aviat aquests joves russófons, com a mínim a curt o mitjá termini.

Els joves russófons d'Estónia, dones, si mes no els que visquin a Tallin o en contextos mes estonianitzats (és a dir, fora del comtat d'Ida-Viru, a l'est del país, fent frontera amb Rússia), tendeixen a teñir ciar que, si volen progressar socialment i económica, hauran d'adquirir uns mes o menys bons coneixements d'estoniá. Han interioritzat, dones, la idea que l'estoniá «els obrirá portes», tal com bé porta per títol un deis pocs manuals de nivell mitjá-alt per aprendre la llengua (Avatud Uksed, en estonia «Portes Obertes»). Pero el rus també els continua obrint certes portes, és a dir, no els és pas cap remora del passat, estigmatitzada i que vulguin abandonar. Si bé bona part de la població estoniana el veurá com la llengua deis «ocupants», els russófons no hi veuen pas cap mal a seguir-la mantenint i transmetent-la ais seus filis, al contrari, ja que és una eina molt útil, la qual pot servir-te per obtenir-hi informació de tot tipus, sobre qualsevol tema, i també per viatjar sobretot a Rússia i a altres pa'isos de tradició eslava, en certa mesura, com hem vist en alguns deis comen-taris deis nostres informants citats mes amunt.

Page 239

Així, dones, la influencia de l'era glocal en la definició d'aquesta situado és notoria. El rus és la Uengua d'alguns barris de Tallin, de ciutats de la periferia de la capital estoniana i de bona part del comtat d'Ida-Viru, a la frontera amb Rússia, al nord-est. Pero és alhora la Uengua d'un país amb moka influencia política i una creixent potencia económica en el món. Aixó ajuda a fer que en aqüestes localitats especifiques d'Estónia, on bona part de la població parla aquesta Uengua, la vulgui seguir mantenint i la vegi com a quelcom útil, com diem. I és per aixó que el capital lingüístic amb qué els joves russófons s'ani-ran equipant, a mesura que vagin aprenent millor l'estoniá, será mes ric perqué parlaran rus (la seva Ll) estonia (com a L2 o Uengua estrangera) i anglés (com a Uengua estrangera). Per tant, la minoria a Estonia té unes característi-ques especiáis perqué parla un tipus de Uengua concret i pot actuar com el que Heller (1999) anomena «language brokers», perqué se suposa que parteixen amb cert avantatge grácies a l'existéncia d'un centre amb pes polític, econó-mic i demográfic relativament important, el qual en aquest cas actúa com una mena d'«external homeland»; cal recordar que Sant Petersburg, la segona ciu-tat demográficament mes poblada de Rússia, es troba a poc mes de 300 qui-lómetres de distancia de Tallin.

Peí que fa a Catalunya, l'evolució ha estat certament diferent. Els catalanopar-lants d'origen no demostren tan clarament aferrar-se a un discurs que legitimi i doni autoritat a la seva Uengua a partir de la ideologia de l'Autenticitat, al-menys en relació amb les nostres dades, sobretot les procedents de les entrevistes i els grups de discussió, perqué val a dir que aquest valor és present encara en determinats sectors catalanistes, així com en la societat en general (com hem vist amb l'exemple protagonitzat peí jove anglés). Pero els nostres resultats, si mes no en principi, semblen alinear-se juntament amb el que ja han anat indicant recerques mes o menys recents fetes sobre aquesta mateixa qüestió (des de Boix, 1993 fins a Woolard, 2011, passant per Pujolar, 1997, 2001 i Pujolar et al., 2010) en el sentit que no només el cátala és l'element mes definitori de la identitat catalana, sino que n'hi pot haver d'altres, potser mes importants i tot, i és que com deia un deis nostres informants catalano-parlant d'origen, «val la pena sentir-se cátala, mes enllá de la Uengua». Com hem dit, el paper de la ideologia de l'Autenticitat com a constructe a través del qual s'atorga l'autoritat del cátala ais ulls deis seus parlants s'hauria modi-ficat substancialment de manera forc,a natural, i és que, havent esdevingut ja una minoria en el seu territori originari, si mes no si tenim en compte les árees mes poblades de Catalunya (que és d'on provenen les dades d'aquest es-tudi), hi hauria mes aviat poques alternatives: o una certa desautenüficació, o un

Page 240

estancament dur i impermeable en l'Autenticitat, cosa que amb tota probabi-litat, seria forc,a mes negatiu per a la pervivéncia de la Uengua.

En aquest procés hi haurá tingut una influencia destacada la necessitat d'ac-ceptar noves veus en cátala, noves perspectives i nous horitzons (entre els quals el monolingüisme hi figura cada vegada com a mes utópic), cosa que des deis moviments de militáncia lingüística, com ara la Plataforma per la Llengua, Veu Propia i altres grups, ja fa anys que es promociona. Amb Woolard (2008a) creiem que podem estar davant d'un moment molt important per a l'autoritat i la legitimació del cátala, la qual no vagi directament vehiculada ni a través de la ideologia de l'Autenticitat ni de l'Anonimat, i és per aixó que valdrá la pena seguir de prop aquesta «desautentificació» del cátala, com diem i com diu també Woolard (ibídem).

D'altra banda, també val a dir que els anys del passat opressiu queden relati-vament mes lluny a Catalunya que a Estonia, sobretot per a les generacions mes joves, les quals tot i haver rebut la influencia deis mares cognitius de les generacions mes grans en els seus espais de socialització mes propers, s'han allunyat progressivament del discurs del patiment i de resistencia militant, a grans trets. I és evident també que, tot i haver recuperat un mes o menys important grau d'autogovern, Catalunya no ha esdevingut un estat independent com Estonia, cosa que, per una banda haurá ajudat a fer que la societat no fos tan étnicament segregada, pero que ha perpetuat certs horitzons lingüístics i mares de referencia potser no tan favorables per al cátala, per una altra.

Així, dones, podem dir que observem que hi ha un cert conflicte ideológico-lingüístic en tots els grups estudiats. Per una banda, peí que fa ais parlants de «llengües internacional», en general no els sembla pas malament haver d'ad-quirir un cert grau de competencia en la llengua mitjana amb qué es troben en contacte, pero, al mateix temps, s'oposen a determinades accions polítiques o de planificado lingüística de promoció d'aquesta llengua mitjana, ja que les poden veure com a abusives o «impositives». Per una altra banda, en relació amb els parlants de llengües mitjanes, també generalitzant-ho molt, veuran com els és imprescindible haver d'adquirir competencies en llengües de major abast comunicatiu (languages of wider communication), quelcom absolutament necessari per a ells a l'hora d'obrir-se al món. El conflicte, en el seu cas, és la interpretació ideológica que pot teñir la llengua internacional (sobretot mes notable a Estonia que no pas a Catalunya) amb qué es troben en contacte de manera mes intensa, una llengua que podran relacionar fácilment amb un passat opressiu o de dominació, si mes no peí que fa a una part (mes o menys

Page 241

significativa) deis parlants de la llengua mitjana. Alhora, i a priori una idea que pot semblar positiva, és que cada grup demostra una voluntat mes o menys ferma de voler seguir parlant i transmetent la seva llengua, tot i que a través de discursos legitimadors diferents.

S'intueix que segurament un deis reptes comuns per a les dues «llengües mitjanes» que hem estudiat és el fet de superar amb éxit la tensió que planteja el re-novat valor del multilingüisme que, com hem anat veient, pot prendre dos ca-mins aparentment contradictoris: per una banda, pot ser un element de riquesa, beneficios en tant que aporta capital (simbólic, cultural, económic) a qui sigui poliglot, pero alhora, pot significar per altra banda, una reducció de funcions i d'ámbits d'ús, sobretot a nivell públic de llengües amb menor pes demolingü-ístic. Amb la voluntat de seguir essent qui son i com son, partint, dones, de la base que autovaloren positivament les seves varietats, aqüestes llengües fan una aportació a la diversitat cultural global en un deis seus vessants mes visibles, el lingüístic. Al mateix temps, pero, els seus parlants saben que han de fer l'esforc, de poliglotitzar-se i d'adquirir habilitats lingüístiques en altres llengües per fer sentir la seva «veu» mes enllá de les seves fronteres. Actualment, és ciar que una de les llengües que mes atrau per aconseguir aquest objectiu és l'anglés, la llengua global per excel-léncia. Pero els dos casos estudiats teñen la peculiaritat que conviuen intensament amb una altra llengua d'abast internacional, amb un pes demolingüístic important. És una llengua, per dir-ho francament, que teñen a casa seva, la parlen els seus ve'ins d'escala, els seus companys de feina, i sobretot, en el cas cátala, els seus amics, parelles, oncles, cosins, avis, etc.

Com s'han de gestionar, des del punt de vista de les polítiques lingüístiques, la presencia específica d'aquestes llengües internacionals que conviuen estre-tament amb una llengua mitjana? Perqué els parlants d'aquestes llengües internacionals no sostenen pas una percepció negativa de la llengua mitjana per se, com hem vist, sino que és la interpretació ideológica de determinades polítiques de promoció d'aquestes llengües el que els fa trontollar el seu marc referencial. Pero quan veuen que realment la necessiten per progressar a nivell social i económic (com és mes el cas segurament per ais joves russófons de Tallin, en particular), no es mostren pas contraris a haver d'aprendre aquesta llengua mitjana i fer-la servir en determinats moments. Fins i tot llengües tan «petites» i «exótiques» com l'estoniá aconsegueixen atraure nous parlants si, al cap i a la fi, son rendibles com a capital, especialment económic.

Alguns principis que podrien guiar possibles intervencions, partint del paradigma de la complexitat (Morin, 1994), podrien ser: (1) promoure el fet que

Page 242

les llengües mitjanes própies de cada territori puguin ser efectivament usades en el major nombre de contextos i entorns possibles, especialment per part de les persones que no les tinguin com a Ll; (2) estendre i afianzar el coneixe-ment de les llengües mitjanes justament en aquest segment de la població, dotant-los d'eines a partir de les quals puguin adquirir-ne bones competénci-es, sobretot peí que fa a ámbits d'ús oráis i col-loquials; i (3) difondre, per part deis poders públics de cada societat, una ideologia clarament favorable a la diversitat i igualtat lingüístiques, afavorint l'empatia entre grups demolingü-ísticament desequilibrats.

A parer nostre, convé subratllar una idea que creiem que és crucial per a la sostenibilitat d'aquests contextos sociolingüístics: la necessitat de trobar pactes explícits entre totes les comunitats implicades mes directament. Partint del respecte deis drets individuáis inherents a cadascú, s'ha de poder arribar a un consens mitjanc,ant el qual les comunitats amb llengües mitjanes puguin trobar-se cómodes en el seu territori d'origen, adaptant-se a la necessitat de poliglotitzar-se, que la nostra era ha reforgat, acceptant les diferents veus que es puguin anar escoltant en la seva llengua i gestionant-les a favor seu i per a l'atracció de nous parlants. Alhora, s'ha de poder donar sortida al dilema que representa, per a aqüestes comunitats, el fet d'haver de reconéixer mes o menys explícitament la comunitat de llengua internacional que conviu amb ells al seu territori estretament, com déiem suara. És un dilema important, i com a tal, no es pot resoldre amb una mirada simple, ja sigui basada en la ignorancia total o en el reconeixement pie i el tráete igualitari. Cal trobar formes eficaces que puguin donar resposta a aquest dilema i accentuar la importancia de no poder tractar amb igualtat coses que son desiguals; és necessari, dones, buscar l'equitat, mes que no pas la igualtat, com diu Bastardas (2002). Es important, dones, el paper de les polítiques lingüístiques i deis discursos deis parlants: els de les llengües mitjanes han d'oferir un reconeixement raonable ais de les llengües internacional en el seu entorn, pero aquests darrers, al mateix temps, han de desfer-se deis temors assimilistes i deis discursos de la por que sovint circulen en els seus cercles. Per aixó, de nou, ressaltem la importancia deis constructes ideológics de cada parlant i de cada comunitat, perqué és en aquest pía que la realitat se'ns fa significativa i hi dirigim una determinada mirada o una altra. Creiem que és així, arribant a aquests pactes explícits entre els grups en contacte, com es podria arribar a una pau lingüística que assegurés una convivencia mes harmoniosa entre els distints grups lingüístics que hem estu-diat.

Page 243

Bibliografía

Bastardas i Boada, A. (1996). Ecología de les llengües, Medi, contacte i dinámica socio-lingüística. Barcelona: Proa.

— (2002). Política lingüística mundial a l'era de la globalització: diversitat i intercomunicado des de la perspectiva de la 'complexitat'. Noves SL. Revista de Sociolin-güística (Estiu), 1-14. http://www.gencat. cat/llengua/noves

— (2007). Lespolítiques de la llengua i la identitat a l'era «glocal». Barcelona: Gene-ralitat de Catalunya, Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participado. Institut d'Estudis Autonómics.

Bastardas i Boada, A., Boix-Fuster, E. (2009). «Globalización, intercomunicación y lenguas propias en las comunidades lingüísticas medianas (MLC, medium-sized language communities).» Projecte presentat al Ministerio de Ciencia e Innovación.

Blommaert, J. (2005). Discourse. Cambridge: Cambridge University Press.

Boix-Fuster, E. (1993). Triar no és trair. Identitat i llengua en els joves de Barcelona. Barcelona: Edicions 62.

— (2004). «Les representacions: un camp de recerca des de l'antropologia lingüística per mantenir la diversitat», a: Congrés Lin-guapax: diversitat lingüística, sostenibilitat i pau: Barcelona, 20-23 de maig de 2004-Barcelona: Fórum Universal de les Cultures Barcelona 2004 [Consulta: 03/09/2010]. Disponible a: http://www. Iinguapax.org/congres04/indexcat.html

Bourdieu, P. (1985). ¿Quésignifica hablar? Economía de los intercambios lingüísticos. Torrejón de Ardoz: Akal.

Branchadell, A. (2005). La moralitat de la política lingüística. Un estudi comparat de la legitimitat liberaldemocratica de les polítiques lingüístiques del Quebec i Catalunya. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüísti-ca, X.

— (2011). «Assessing language policy. The treatment of Russian in Estonia and Spanish in Catalonia», Revista de Llengua i Dret, 55, 123-150.

Calvet, L. J. (2006). Towards an ecology of morid languages. Cambridge: Polity.

Castells, M. (2003). Globalització i identitat. Barcelona: Tribuna Mediterránia.

De Swaan, A. (2001). Words ofthe morid. The global language system. Cambridge: Polity.

Eagleton, T. (1991). Ideology. An intro-duction. London-New York: Verso.

Gal, S., & Irvine, J. T. (1995). «The boundaries of languages and disciplines: how ideologies construct difference», Social Research, 62 (4), 967-1001.

Gal, S., & Woolard, K. A. (2001). «Constructing languages and publics aut-hority and representation», a: S. Gal, & K. A. Woolard (Eds.), Languages and publics: the making of authority. Manchester: St. Jerome Publishing, pp. 1-15.

Page 244

Heath, S.B. (1977). «Social history», A: Bilingual Education: Current Perspectives, Vol 1: Social Science. Arlington: Center of Applied Linguistics, pp. 53-72.

Heller, M. (1999). Linguistic minorities and modernity. A sociolinguistic ethnography. London-New York: Longman.

— (2003). «Globalization, the new eco-nomy, and the commodification of lan-guage and identity», Journal ofSociolin-guistics, 7 (4), 473-492.

Irvine, J.T. (1989). «When talk isn't cheap: language and political economy», American Ethnologist 16 (2), 248-267.

Laitin, D. (1992). «Language normaliza-tion in Estonia and in Catalonia»,_/oar»íü/ ofBalticStudies, 23 (2), 149-166.

— (1998). Identity in formation. The Rus-sian-speaking populations in the near-abroad, Ithaca: Cornell University Press.

Manifiesto por una lengua común, El Vais 23/06/2008.

Mackey, W. E (1994). «La ecología de las sociedades plurilingües», a: A. Bastardas i Boada, & E. Boix-Fuster (Eds.), ¿ Un estado, una lengua?: la organización política de la diversidad lingüística. Barcelona: Octaedro, pp. 25-54.

Maurais,J. (1997). «Regional majority languages, language planning, and linguistic rights», International J ournal of the Sociology of Language (127), 135-160.

Maurais, J., & Morris, M. A. (Eds.) (2003). Languages in a globalising morid.

Cambridge: Cambridge University Press.

Morin, E. (1994). Introducción al pensamiento complejo. Barcelona: Gedisa.

Pujolar, J. (1997). De que vas, tio. Barcelona: Empúries. (Biblioteca Universal Empúries; 98).

— (2001). Gender, heteroglossia andpower. A sociolinguistic study ofyouth culture. Ber-lin-New York: Mouton de Gruyter.

Pujolar, J., Balletbó, I. G., Tanyá, A. E, & Sanmartí, R. M. (2010). Llengua i joves. Usos i percepcions linguistics de la joventut catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'Acció Social i Ciutadania. Secretaria de Joventut.

Rannut, Ü. (2003). «Impact of the language environment on integration and the Estonian language acquisition of Russian-speaking children in Estonia», Conference Multicultural Estonia. Tallinn: Integration Foundation, pp. 125-137.

Rumsey, A. (1990). «Wording, meaning and linguistic ideology», American Anthro-pologist 92 (2), 346-361.

Seargeant, P. (2005). ««More English than England itself»: the simulation of authenticity in foreign language practice in Japan», International Journal of Applied Linguistics, 15 (3), 326-345.

Shafir, G. (1995). Immigrants and natio-nalists. Ethnic conflict and accommodation in Catalonia, the Basque Country, Latvia and

Page 245

Estonia. Albany: State University of New York Press.

Silverstein, M. (1979). «Language structure and linguistic ideology». A: Clyne, R., W. Hanks, C. Hofbauer (eds.)

The Elements: A Varasession on Linguistic Units and Levéis. Chicago: Chicago Linguistic Society, pp. 193-247.

Skerrett, D. M. (2007). «La represión de las lenguas nacionales bajo el autoritarismo en el siglo xx: Los casos de Estonia y Cataluña», Revista de Llengua i Dret (48), 251-311.

Skutnabb-Kangas, T. (1994). «Linguistic human rights in education», Language Policy in the Baltic States. Conference Pa-pers. Riga: Gara Pupa.

Soler Carbonell, J. (2010). «Estonia i les migracions russófones. Breu repás de l'estat de la qüestió», LSC - Llengua, Socie-tat i Comunicado, 8, 93-102. Barcelona: CUSC-UB, Universitat de Barcelona.

Woolard, K.A. (1989) Double Talk: Bi-lingualism and the Politics of Ethnicity in Catalonia. Stanford: Stanford University Press.

— (1998). «Introduction: Language ideology as a field of inquiry», a: B. B. Schief-felin, K. A. Woolard, & P. V. Kroskrity (Eds.), Language ideologies. Vractice andthe-ory. New York-Oxford: Oxford University Press, pp. 3-35.

— (2008a). «Les ideologies lingüístiques: una visió general d'un camp des de l'an-tropologia lingüística», Revista de Llengua i Dret (49), 179-199.

— (2008b). «Language and Identity Choice in Catalonia: The Interplay of Contrasting Ideologies of Linguistic Aut-hority», a: K. Süselbeck, U. Mühlschle-gel, P. Masson (Eds.), Lengua, nación e identidad. La regulación del plurilingüismo en España y América Latina. Frankfurt am Main: Vervuert/Madrid: Iberoamericana, pp. 303-323.

— (2011) Is there linguistic life after high school? Longitudinal cases in the bi-lingual repertoire in metropolitan Barcelona. Language in Society (40), 617-648..

Woolard, K.A., & Schieffelin, B.B. (1994). «Language ideology», AnnualRe-view of Anthropology (23), 55-82.

Page 246

Annex

Convencions de les transcripcions:

Tots els noms emprats per referir-nos ais informants son pseudónims.

Les transcripcions del treball de camp realitzat a Tallin son traduccions al cátala de les versions origináis obtingudes en estonia (amb els informants esto-nians) o en rus (amb els informants russófons). No s'hi fa notar, dones, cap tipus de convenció concreta en relació amb els codis usats.

Peí que fa a les transcripcions de les entrevistes a Barcelona, es presenta el cátala en lletra normal (cátala), el castellá en cursiva {castella), i l'anglés en negreta (anglés).

[ ] indiquen comentaris del context. Aquests signes s'utilitzen també per anonimitzar elements del discurs els quals convé que no apareguin oberta-ment, com ara noms propis de persones o establiments.

[...] indica omissió de fragments de la conversa. ... indiquen una pausa en el discurs del parlant.

-----------------------------

[1] Vegeu 2.2 per a un assaig de definició operativa del concepte de «llengua mitjana».

[2] Podem citar ben pocs treballs que, d'alguna manera o altra, investiguin en conjunt Estonia i Catalunya comparativament: Laitin (1992); Shafir (1995) (Fautor compara Catalunya i el País Base amb Estoma i Letoma), Skerrett (2007 i 2010); i Branchadell (2011).

[3] Vegeu Branchadell (2005:29-32) per a una llista precisa d'estudis en els quals la situació socio-lingüística catalana s'ha pres com un ingredient per a análisis comparatives.

[4] Com veurem, aquesta condició de «llengua exótica» és un element significativament important per ais estonians a l'hora de definir el sentit «únic» de la seva llengua, cultura i identitat, cosa que reforca la seva prevalent ideología de l'Autenticitat (Woolard, 2008a i 2008b). Sobre el fet que cal teñir en compte la importancia de la distancia deis codis a l'hora d'avaluar la situació sociolingüísti-ca en casos de contacte de llengües ja en parla Bastardas (1987) quan ell mateix comparava els casos flamenc, base i cátala.

[5] Vegeu Woolard & Schieffelin (1994:57) per a una descripció mes detallada de les múltiples ac-cepcions del terme.

[6] Vegeu Bastardas (2007) per a una definido d'aquest concepte.

[7] http://www.ub.edu/cusc/llenguesmitjanes

[8] Usarem aquest terme per distingir aqüestes llengües de la «llengua global» per excel-léncia, la qual actualment és sens dubte l'anglés.

[9] Paraula en estonia famosa perqué porta moltes a, /ae/, que significa «la vora, el marge, del gel»

[10] Per raons obvies d'espai, en aquest article no hem pogut aprofundir mes en el contextos polític, cultural i económic estonia i en la seva evolució des de la recuperació de la independencia. Vegeu, pero, Skerret, 2007, i Soler, 2010:94-96.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR