Les relacions personals i econòmiques entre els cònjuges. Els capítols matrimonials

AutorAdolfo Lucas Esteve
Cargo del AutorProfesor i Magistrado, Universitat Abat Oliva
Páginas249-283

Page 249

1. Introducció

El matrimoni per la seva pròpia raó de ser implica una comunitat de vida (consortium omnis vitae, cfr. art. 231-2.1) amb implicacions no només personals i economicomatrimonials, sinó també, fins i tot, per elemental previsió de futur, de caràcter post mortem per a tots dos o un dels cònjuges.

Aquesta relació entre les implicacions personals i les econòmiques dóna lloc, tal com s’exposa en els epígrafs següents, a la necessitat d’una seu física on viure i estar al resguard de les intromissions alienes, la qual cosa es preveu no només en el Codi civil de Catalunya (amb la seva especial regulació de l’habitatge familiar, tant durant el matrimoni, art. 231-9, com en el cas de ruptura matrimonial, art. 233-20 a 233-25), sinó també en la mateixa Constitució, art. 47, que ho fa en reconèixer el dret a un habitatge digne i adequat que, cada vegada més, en la legislació protectora de l’habitatge públic, apareix configurat com un dret subjectiu (ja sigui en arrendament, propietat o altres possibles formes de gaudi i ús), i, en qualsevol cas, com a pilar bàsic de l’estat del benestar.

La mateixa organització de la família, l’origen del qual pot ser tant matrimonial com no matrimonial, aquí es considera únicament des de l’àmbit matrimonial. D’aquesta manera, es parteix del fet que són cònjuges, encara que es tracti d’una família recomposta; i, també, és amb relació al matrimoni que es preveu l’organització i la regulació de la potestat domèstica i, per descomptat, l’existència d’un règim econòmic matrimonial primari (entès com un conjunt de drets i deures imperatius entre els cònjuges), que es podrà completar a través dels capítols matrimonials o, en el seu defecte, mitjançant l’aplicació del règim econòmic legal supletori.

No es pot desatendre el fet que aquesta comunitat de vida dificulta la identificació de les titularitats jurídiques, la rellevància de la qual, quan es tracta de la separació de béns (en què cada cònjuge manté la plena titularitat de les seves pertinences i del que adquireix durant el matrimoni), es posa de manifest a causa de la freqüència amb què els cònjuges

Page 250

tenen comptes bancaris en cotitularitat, en els quals es poden ingressar les nòmines de tots dos cònjuges, es carreguen les quotes del préstec hipotecari amb el qual s’ha finançat l’adquisició de l’habitatge familiar (inclús encara que sigui de titularitat formal privativa), i de la qual, per altra banda, cada cònjuge pot disposar de fons per al seu ús, sia personal sia familiar.

2. Disposicions generals sobre el règim econòmic matrimonial primari: singuralitats del domicili familiar

És habitual dir que a qualsevol matrimoni li és inherent un règim econòmic matrimonial supletori, a falta que se’n pacti un de convencional en capítols matrimonials.

L’afirmació és certa segons el Codi civil de Catalunya i segons tots els drets civils espanyols; no obstant això, no és així segons el Common Law (tal com precisa la RDGRN de 26 d’agost de 2008). En aquest sistema jurídic anglosaxó, no es reconeix aquest règim econòmic matrimonial supletori, encara que la realitat social (en els anys 70) mostrava que el 50% dels cònjuges eren copropietaris, i arribaven al 87% els cònjuges que consideraven que el patrimoni pertanyia a tots dos sense tenir en compte la propietat (o la titularitat) formal. A això s’hi afegeix el fet que, encara que no hi hagi règim econòmic supletori, sí que hi ha obligacions dels cònjuges, tant entre ells, com respecte dels altres integrants de la família; per la qual cosa, davant el Civil Law o dret codificat sembla coherent que s’hi deixi una àmplia intervenció del jutge en el Common Law. La seva intervenció és especialment rellevant pel que fa a la protecció del cònjuge; en concret, el fet d’evitar que sigui expulsat de l’habitatge familiar és regulat per la Matrimonial Homes Act (1967), esmenada per la Matrimonial Homes and Property Act (1981), vid., a l’efecte, http://www.legislation.gov.uk/ ukpga/1981/24/contents i la Family Law Act (1996).

A causa del conjunt de relacions, drets, titularitats formals (amb dret a ús pels altres integrants de la família), deures i obligacions que tenen els cònjuges entre si, com respecte dels fills i davant terceres persones, és habitual parlar de l’existència d’un règim econòmic matrimonial primari. Aquesta mateixa denominació pot induir a equívocs en considerar-se que en si mateix ja és un règim econòmic que es completaria amb el supletori o el convencional pactat, i certament, el seu contingut no és el típic d’un règim econòmic matrimonial.

El Codi civil de Catalunya només conté un conjunt de disposicions generals –que s’estudien en els epígrafs posteriors– aplicables a qualsevol règim econòmic matrimonial, supletori o convencional, pactat en capítols. La rellevància d’aquestes disposicions generals rau en què, a causa del seu contingut protector (en respondre a la protecció d’un interès públic familiar), són disposicions inderogables, la qual cosa no impedeix que les mateixes disposicions, en casos concrets, ja regulin els supòsits en què es deixa a mans dels cònjuges la seva concreció, v. gr. la fixació del domicili.

Com a conseqüència del que s’acaba d’exposar, encara que el règim primari no sigui un règim econòmic matrimonial pròpiament dit, sí que és cert que els articles 231-3 a 231-9 són disposicions aplicables a qualsevol matrimoni independentment del règim que tinguin. El seu contingut es: a la protecció de terceres persones (ja siguin creditors de despeses familiars comunes, ja siguin persones adquirents de l’habitatge familiar); a l’afecció dels béns –inclús patrimonis privatius– a l’aixecament de les càrregues del matrimoni, art. 231-6; a les potestats individuals (sense que cap es pugui atribuir la representació de l’altre, art. 231-4.3) que cal exercitar-les a vegades individualment (art. 231-4.2) i altres vegades necessàriament de comú acord, art. 231-4.1; i, finalment, juntament al deure d’informació

Page 251

recíproca –art. 231-7, inclús en cas de separació de béns–, a la responsabilitat solidària, art. 231-8 primer incís. A tot això cal afegir, a causa de l’augment progressiu de la contractualització del patrimoni, la possibilitat de pactar per fixar les conseqüències de l’in-compliment d’aquests deures primaris mitjançant els capítols matrimonials o els pactes en previsió de ruptura, vid. art. 231-19.1 in fine.

Respecte de les disposicions que s’acaben de consignar, cal tenir present que les conseqüències de l’incompliment no són sempre coercibles o exigibles judicialment en la seva forma de compliment específic o in natura, sinó que el seu incompliment (al marge de possibles sancions penals, v. gr. violència de gènere o abandonament de la família), podrà...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR