El maltracte psicològic en la vida quotidiana
Page 24
És una breu exposició i a l´ensems reflexió sobre un dels temes més preocupants que de sobte poden presentar-se en el nostre lloc de treball.
Poques vegades s´escolta la víctima quan aquesta sol.licita ajut. Els mateixos companys de treball deixen, sense cap motiu aparent, de comunicar-se amb la víctima; només li parlen quan saben de ciència certa que no els veu ningú; fins i tot, tanquen la porta quan estan conversant amb ella, ja que s´asseguren que no els vegin que tenen alguna conversa amb la víctima d´assetjament psicològic. S´ha de fer esment que la víctima pateix una situació en la qual mai no n´és responsable. No hi ha comprensió al seu voltant, simplement és aïllada i, al mateix temps, se sent marginada.
La majoria de vegades comença amb una falta de respecte, amb una mentida o amb una manipulació. Però, solament són insuportables només si ens afecten directament a nosaltres. Les víctimes pateixen un silenci, ja que saben que no seran compreses, també comportarà a curt termini que la seva salut tant física com psíquica vagi en detriment, fins i tot poden anul.lar la seva personalitat.
És necessari dir en veu alta que la violència perversa és una mena de violència indirecta que s´exerceix essencialment per mitjà d´una falta de respecte cap a una persona, que aquesta sent vergonya per haver acceptat humiliacions i vergonya per haver sofert.
Hi ha persones que són impermeables al sofriment dels altres. Aquests individus necessiten bolcar tot el seu odi sobre una altra persona que, en altre temps, va formar part de si mateix. En l´àmbit empresarial, la violència i l´assetjament neixen del trobament entre l´ànsia de poder i la perversitat. En la majoria dels casos, les víctimes per sobreviure han de marxar dels seus llocs de treball (baixa per malaltia o dimissió); el que pateixes és una situació insuportable.
En el lloc de treball, l´assetjament consisteix en qualsevol manifestació d´una conducta abusiva i, especialment els comportaments, paraules, actes, gestos i escrits que puguin atemptar contra la personalitat, la dignitat o la integritat física o psíquica d´un individu, que posin en perill el seu treball, o degradi el clima de treball.
En un principi, les persones que són assetjades no volen sentir-se ofeses i no volen prendre´s seriosament les indirectes i les vexacions. Aleshores, els atacs es multipliquen. Però, un no es mor directament per rebre totes aquestes agressions, però sí que perd una part important de si mateix. Al final de cada jornada, un torna a casa desgastat, humiliat i enfonsat. Resulta difícil recuperar-se. Una advertència en un moment determinat de mal humor no és significativa i si, a continuació, es presenten excuses tot s´oblida perquè un moment dolent quasi tothom el té, però, el que constitueix el fenomen destructor és que es repeteixin aquestes vexacions i humiliacions, en les quals no es produeix cap esforç de matisació.
Per tant, l´assetjament és un fenomen terrorífic perquè és inhumà. Els companys de treball de la persona que sofreix l´assetjament psicològic per egoïsme, per rebaixarse o bé per por prefereixen mantenir-se al marge. Una situació de violència perversa tendeix a anestesiar la víctima. L´agressor té una ràbia freda i permanent cap a la víctima; qualsevol cosa que la víctima faci o emprengui es torna contra ella, gràcies a la mediació dels seus perseguidors.
Encara que l´assetjament es produeixi horitzontalment (un company agredeix verbalment un altre), els superiors en la jerarquia no solen intervenir ni prestar-li cap atenció ni ajuda. En algunes ocasions...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba