Pòrtic (sobre el Llibre II del Codi Civil de Catalunya)

AutorAntoni Vaquer Aloy
CargoCatedràtic de Dret Civil de la Universitat de Lleida
Páginas22-26

Page 22

La Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família, i que entra en vigor el dia 1 de gener de 2011, ultra la modernització del dret de família que suposa i que tractaré de sintetitzar més endavant, caldria que signifiqués un punt i seguit en el procés de codificació del dret civil català. En primer lloc, perquè amb l’aprovació del Llibre II del Codi Civil de Catalunya s’acaba una primera etapa en la redacció del nostre Codi Civil, caracteritzada per l’existència prèvia d’un cos normatiu d’importància que n’ha constituït el punt de partida. En efecte, el Llibre II té com a antecedent el Codi

Page 23

de Família i la Llei d’Unions Estables de Parella, mentre que el Llibre VI, l’únic que ara resta pendent per a completar, manca d’aquesta base, ja que tot just existeixen les normes en matèria de rescissió per lesió i de venda a carta de gràcia a la Compilació i unes poques Lleis especials (pensions periòdiques, cessió de finca a canvi de construcció futura, contractes de conreu) que no cobreixen, ni de bon tros, ni tots els contractes especials ni, en particular, una teoria general de l’obligació i del contacte. En segon lloc, és el primer dels Llibres del Codi Civil de Catalunya que només s’aprova amb els vots dels partits que han donat suport al govern en aquesta passada legislatura i sobre el qual s’ha hagut de pronunciar amb caràcter previ el Consell de Garanties Estatutàries. Òbviament, aquest fet no li lleva gens de legitimitat democràtica, però sí que palesa que el nostre dret civil ha estat objecte de controvèrsia i que el consens no ha estat possible, i pot dibuixar una ombra sobre l’estabilitat que requereix tot Codi; estabilitat que, no obstant, no ha de constituir cap obstacle perquè el Codi de Catalunya sigui depurat de contradiccions i omissions, i en aquest sentit cal lamentar que l’avantprojecte preparat a l’Observatori de Dret Privat de Catalunya de reforma del Llibre Cinquè en matèria de propietat horitzontal no hagi reeixit.

Poc o molt, totes les institucions ja regulades del dret de família i de la persona experimenten modificacions i, a més, se n’introdueixen de noves

Deia abans que el Llibre II suposa una modernització molt important del dret de família. En efecte, poc o molt, totes les institucions ja regulades del dret de família –i de la persona, ja que el Llibre II regula ambdós– experimenten modificacions i, a més, se n’introdueixen de noves. És nou tot el Títol I, dedicat a la personalitat civil i a la capacitat. D’acord amb l’art. 211-1.2, la personalitat i, per consegüent, la capacitat jurídica s’adquireixen des del moment del naixement; a continuació, l’art. 211-2, per al supòsit de commòriència, estableix que “la crida a una successió o la transmissió de drets a favor d’una persona que depenen del fet que hagi sobreviscut a una altra només tenen lloc si aquella ha viscut almenys setanta-dues hores més que la persona a qui havia de sobreviure”. La justificació que dóna el preàmbul de la Llei 25/2010 per a aquesta darrera norma és la següent: “Es pretén eliminar els problemes de prova que aquestes situacions solen plantejar. Alhora, aquesta regla és més respectuosa amb la voluntat del causant que volia afavorir una determinada persona i no pas els hereus d’aquesta”.

La primera part de l’argumentació és certa, per bé que no sempre eliminarà de soca-rel tots els problemes probatoris –pensem en un naufragi o un accident d’avió– i, nogensmenys, no elimina el dubte de per què 72 hores i no 48 o 96.

La segona part de l’argumentació no passa de ser una mera suposició sense base empírica. En tot cas, no deixa de sobtar el diferent tractament d’una situació prou semblant: mentre que el nadó en té prou amb nèixer viu per heretar del seu pare que mor mentre acut des de la feina a l’hospital per acompanyar la mare al part, el fill que viatja amb la seva mare en automòbil i pateixen un accident haurà de sobreviure 72 hores a la mare a fi de succeir-la. Cal notar que “commoriència” només apareix a la rúbrica de l’article, però no al text d’aquest, que recorda molt més una norma de capacitat successòria.

Una valoració molt més positiva mereix el reconeixement de la capacitat d’obrar dels menors, d’acord amb la seva edat i capacitat natural, de realitzar aquells actes jurídics relatius a béns o serveis propis de la seva edat, d’acord amb els usos socials. El legislador ha pres nota de la realitat social en què els menors realitzen sovint actes jurídics, com ara la compra de llaminadures, de música, de jocs d’ordinador, de roba, i aquesta remissió als usos socials és prou ampla com per contenir no només el tipus d’actes sinó també la seva importància econòmica, que no només varia amb l’edat sinó també amb l’estatus socioeconòmic de la família o l’entorn del menor. També amb bon criteri, el capítol II del títol I regula l’autonomia de la persona en l’àmbit de la salut, i enllaça amb els càrrecs de protecció de la persona ja que els pot correspondre l’adopció de les decisions en aquest àmbit en exercici de les seves funcions tutelars, tot prestant una atenció especial al document de voluntats...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR