El llenguatge científic i tècnic
| Autor | Carles Duarte |
| Páginas | 242-244 |
Lluís Marquet i Ferigle, El llenguatge científic i tècnic, Barcelona, Associació/Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, 1993, 290 pàg., isbn 84-88167-05-9.
Page 242
Lluís Marquet és un expert en l'estudi del llenguatge tècnic i científic. Ho demostra a bastament la seva dilatada trajectòria com a professor i autor d'articles i de llibres sobre aquesta matèria. Són molts els lingüistes i els tècnics i científics que han seguit els seus cursos i, sobretot, que han llegit.els seus llibres o les seves col·laboracions en publicacions periòdiques.
Precisament una'obra com la que ara ressenyem es trobava a faltar dins de la bibliografia de Lluís Marquet, un llibre que oferís una síntesi (potser excessivament cenyida, però, en aquesta obra als aspectes lèxics i terminologies) dels coneixements actuals sobre el llenguatge tècnic i científic, amb un caràcter divulgatiu i adreçada a tècnics i científics, més que no pas a lingüistes.
El llibre s'inicia amb una presentació d'Enric Ras i una introducció en què l'autor descriu l'origen dels textos que el llibre recull, procedents, en part, de diversos cursos i
Page 243
conferències i que, en part, són aportacions que constitueixen el fruit de la recopilació de notes i apunts que no havien estat difosos prèviament.
L'autor dedica el primer capítol del llibre al lèxic i hi descriu de forma clara i amb força exemples la distinció entre mots populars i mots cultes, i els diferents procediments que la morfologia lèxica inclou per a la formació de termes (derivació Í composició).
Al segon capítol Lluís Marquet ens introdueix en la terminologia. En fa una exposició històrica, ens forneix els elements teòrics bàsics de la terminologia (definició de terminologia, el concepte, el terme, la definició), presenta breument i caracteritza els llenguatges d'especialitat, examina els aspectes lingüístics fonamentals de la terminologia, tracta de la universalitat de la terminologia, ens descriu els procediments d'adopció de les decisions ter-minològiques, ens ofereix un resum dels principals aspectes del treball terminològic i de la normalització terminològica, i ens presenta breument la tasca que duen a terme els principals organismes internacionals que actuen en el camp de la terminologia.
Lluís Marquet dedica el tercer capítol del llibre a la descripció i l'anàlisi dels diferents aspectes de la neo-logia: tipus de neologismes (de forma, de significat, manlleus), hi repassa també els diversos procediments de formació de termes (denominació simple, derivació, con-fixació, composició, Iexicalització, manlleu, abreviació, ús figurat) i tracta amb detall del calcs i els criteris d'acceptació de neologismes.
El quart capítol del llibre es refereix a les obres lexicogràfiques. En una primera part del capítol Lluís Marquet presenta diferents criteris de classificació de les obres lexicogràfiques (format i extensió, obra de caràcter lingüístic/enciclopèdic, sistema lingüístic, nombre de llengües, selecció del lèxic —general/parcial, exhaustiu/selectiu, cronològic, normatiu/descriptiu—, i ordenació dels materials). A continuació Lluís Marquet examina amb detall la qüestió de l'ordenació alfabètica en les obres terminològiques, un aspecte sobre el qual hi ha pocs materials de consulta. Lluís Marquet tanca aquest capítol amb unes indicacions sobre les característiques més destacables de quatre tipus diferents d'obres lexicogràfiques: els diccionaris de llengua, les enciclopèdies, els diccionaris especialitzats i els thesaurus.
Al cinquè capítol del llibre Lluís Marquet presenta els criteris generals de la traducció científica i tècnica, i els problemes més importants que planteja (dificultats terminològiques; sigles i abreviatures; etc).
Finalment al capítol sisè Lluís Marquet descriu la situació del ca-
Page 244
talà com a vehicle d'expressió de la ciència i de la tècnica. En fa una descripció històrica, en valora, des d'un profund coneixement i d'una manera acurada, la situació actual (els problemes terminologies, incloent-hi el que l'autor anomena la regla de tres terminològica, etc.) i inclou unes interessants consideracions finals.
Lluís Marquet incorpora a l'acabament del llibre una bibliografia general sobre lexicologia, lexicografia i terminologia.
La publicació del llibre El llenguatge científic i tècnic constitueix un encert i una valuosa aportació de l'Associació/Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya i de Lluís Marquet, que afegeix a la seva ja singularment important bibliografia en aquest camp una obra que esdevindrà un llibre de referència per a aquelles persones que es vulguin endinsar en el coneixement del llenguatge tècnic i científic. Certament, aquest llibre de Lluís Marquet reflecteix el seu dominí de la matèria, fruit de nombrosos treballs especialitzats, i l'esforç reeixit de síntesi que hi ha dut a terme.
