Llengua a l'escola catalana durant la II República: marc normatiu d'una acció prioritària de govern
| Autor | Anna Maria Pla Boix |
| Cargo | Anna Maria Pla Boix, professora agregada de dret constitucional, Universitat de Girona. anna.pla@udg.edu |
| Páginas | 113-132 |
LLENGUA A L’ESCOLA CATALANA DURANT LA II REPÚBLICA: MARC
NORMATIU D’UNA ACCIÓ PRIORITÀRIA DE GOVERN
Anna Maria Pla Boix*
Resum
L’article revisa críticament la regulació jurídica dels usos lingüístics en l’ensenyament a Catalunya en el període històric
de la II República. L’anàlisi de les disposicions normatives es completa amb una revisió més politològica, centrada a
prendre en consideració el context sociopolític del moment i el sentit dels arguments esgrimits en els debats polítics que
varen propiciar diverses iniciatives parlamentàries i governamentals d’incidència en la matèria.
Paraules clau: Catalunya; dret lingüístic; llengua; ensenyament; II República.
THE LANGUAGE OF TEACHING IN CATALAN SCHOOLS DURING THE SECOND
SPANISH REPUBLIC: REGULATORY FRAMEWORK OF A PRIORITY GOVERNMENT
ACTION
Abstract
This article provides a critical review of the legal regulation of language usage in education in Catalonia during
the Second Spanish Republic. Analysis of the regulatory provisions is completed with a more political science-based
review, focused on the consideration of the socio-political context of the time and the meaning of the arguments made in
political debates that brought about a number of parliamentary and government initiatives in this regard.
Keywords: Catalonia; language law; language; education; Second Spanish Republic.
* Anna Maria Pla Boix, professora agregada de dret constitucional, Universitat de Girona. anna.pla@udg.edu
Citació recomanada: Pla Boix, Anna Maria. (2020). Llengua a l’escola catalana durant la II República: marc normatiu d’una
acció prioritària de govern. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 73, 113-132. https://doi.org/10.2436/rld.
i73.2020.3443
Anna Maria Pla Boix
Llengua a l’escola catalana durant la II República: marc normatiu d’una acció prioritària de govern
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 114
Sumari
1 Antecedents: l’articulació d’un nou model lingüístic a les aules
Anna Maria Pla Boix
Llengua a l’escola catalana durant la II República: marc normatiu d’una acció prioritària de govern
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 115
1 Antecedents: l’articulació d’un nou model lingüístic a les aules
públics, i molt especialment en l’educatiu.1 Val a dir que aquest canvi de política lingüística no seria fàcil
de gestar i suscità, des dels seus inicis, intenses controvèrsies.2 Per bé que la Guerra Civil espanyola i la
subsegüent dictadura no permetrien veure consolidat, en el pla més pràctic, els avenços lingüístics assolits en
aquesta etapa històrica, les bases normatives del seu règim lingüístic varen inspirar, quaranta anys més tard,
3 De fet, la regulació lingüística d’ambdues disposicions normatives mantindria una línia de continuïtat
amb certes opcions lingüístiques del marc constitucional i estatutari republicà.
Val a dir que el tractament de la llengua a l’escola fou un dels principals reptes que va afrontar la II
República. De fet, fou una qüestió que va ser tractada des dels inicis d’aquest període històric bo i prenent
sempre en consideració la seva intensa dimensió política i simbòlica. Prova n’és que només uns dies més
Domingo, en virtut del qual es derogaven totes les disposicions normatives que prohibien l’ús català a
l’ensenyament.4 Aquesta disposició reglamentària decretava que a les escoles de Catalunya la llengua de la
docència havia de ser la llengua materna dels alumnes (catalana o castellana), i semblantment s’establia que
als alumnes catalans se’ls havia d’ensenyar també la llengua castellana a partir dels vuit anys.5
Es tracta d’una previsió que va plantejar, des dels seus inicis, encesos debats polítics i parlamentaris. L’endemà
mateix de la seva publicació, Antoni Rovira i Virgili publicava un article a la revista La Nau
llengua a l’escola”,6
constituint-se en un règim d’autonomia federativa i s’acabessin assumint completament les competències en
respecte a la diversitat lingüística i acabava reblant la seva idea, tan a bastament defensada a la seva obra,
7
1
2
“Admitamos que una violencia sostenida durante dos siglos contra un hecho natural hubiera
el règim lingüístic durant la II República i els debats que va plantejar la gestió de la diversitat lingüística, també a l’escola, vegeu,
especialment, Escribano (2017).
3 De fet, el buidatge dels treballs i els debats parlamentaris tinguts amb motiu de la tramitació de sengles articles 3 de l’Estatut
4
de la lengua espaola”, publicat a la Gaceta de Madrid
5
de conseguir que la hablen y escriban con toda corrección.”
6
7 públic
[r]econegut i consagrat aquest dret, és lògic de reconèixer i
consagrar anàlogament el dret d’ésser jutjat en la pròpia llengua i el d’usar aquesta en tots els actes i documents públics i privats dins
el territori català”. Per a una ampliació sobre el sentit i l’abast del discurs de Rovira i Virgili en matèria lingüística, vegeu Ginebra
Anna Maria Pla Boix
Llengua a l’escola catalana durant la II República: marc normatiu d’una acció prioritària de govern
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 116
la II República defensarà insistentment que la llengua catalana esdevingui l’única llengua vehicular de la
docència en tots els nivells i graus, sens perjudici de l’ensenyament del castellà i també d’altres llengües.
En tot cas, com apuntàvem suara, l’opció de política lingüística vertebrada a l’entorn del Decret del
parlamentari, sinó també a la premsa de l’època. Un bon exemple dels arguments crítics esgrimits l’ofereix
l’article de Royo Villanova publicat a l’ABC
donava a l’ensenyament de la llengua castellana, comparant-lo amb el tracte rebut pel francès o el llatí, quan
preeminent que assumia en un àmbit especialment sensible com és l’educatiu.
ensenyaments. La dicció de la norma era taxativa quan, referint-se al Decret del bilingüisme aprovat uns
10
la llengua catalana al sistema educatiu bo i garantint la formació del professorat que havia d’impartir els
una qüestió prioritària en l’acció de govern.11
De fet, durant aquesta etapa republicana es varen crear nombrosos centres i institucions adreçats a promoure
la formació de docents i la millora de l’ensenyament. Així, per exemple, es va reprendre l’activitat de
de renovació de l’ensenyament secundari i es va instituir el Seminari de Pedagogia. Semblantment, la
Generalitat republicana va crear el Comitè de la Llengua, un organisme que tenia encomanada la funció de
textos escolars, i de l’ensenyament de la llengua als docents. A la pràctica, aquesta mesura va concretar-se
també en la creació, a les quatre escoles normals de formació de mestres de Catalunya, de càtedres per al
coneixement i la metodologia didàctica de la llengua catalana.12
en consideració també les iniciatives escolars d’altres pobles. Amb relació a la seva posició sobre les llengües en l’ensenyament
donat, aquest grup constitueix la massa
que no constitueixin sempre el nucli fortament dominant, àdhuc a Barcelona i en les ciutats industrials més obertes a la immigració”.
10
de Barcelona.”
11 Per a una ampliació sobre la política lingüística en aquest període, vegeu especialment Escribano (2015a).
12
Com recorda l’autor, el Patronat Universitari que regirà la Universitat Autònoma de Barcelona durant aquest període es constitueix
transcendència, tant per a la vida universitària com per a la llengua i la cultura catalanes”.
Anna Maria Pla Boix
Llengua a l’escola catalana durant la II República: marc normatiu d’una acció prioritària de govern
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 117
En tot cas, la Generalitat haurà d’afrontar la implementació del Decret del bilingüisme en un context difícil
catalana13 o la falta de llibres de text en aquesta llengua.14
creat durant els primers mesos de la República.15 Als efectes que aquí interessen, el Comitè de la Llengua
va elaborar unes normes per ordenar l’ensenyament simultani del català i del castellà a partir dels vuit anys.
Més concretament, destaquen les següents regles: la primera, l’edat dels vuit anys s’entenia escolar i no
cronològica, basada en els graus escolars; segonament, s’adoptà el principi pedagògic que l’aprenentatge
de la llengua s’havia de fer preceptivament a partir de la llengua parlada;16 en tercer lloc, l’ensenyament
del castellà de vuit a deu anys es feia mitjançant una lliçó diària de lectura castellana triada pel docent,
impulsar l’aprenentatge de la llengua castellana dedicant-hi la meitat del treball escolar; també s’establia que
que havia de servir per resoldre les incidències i els dubtes que plantegés la implementació efectiva de les
manera com cada escola aplicava aquestes normes.17
Val a dir que la difusió d’aquestes normes entre la comunitat educativa va articular-se primordialment a través
d’un sistema periòdic de conferències i cursets adreçats als mestres, així com de la publicació de recensions
d’allò que s’hi havia tractat a revistes professionals. Això no obstant, malgrat les normes i llur difusió, la
implementació de les mesures lingüístiques garantides al Decret no sempre fou reeixida. De fet, diverses
fonts històriques relaten que el bilingüisme no es va garantir a la pràctica a tots els centres, i, en aquells on
crítiques entre la mateixa comunitat educativa que s’acabaren projectant en debats en seu parlamentària.
Més enllà d’aquestes conjuntures, l’anàlisi d’aquesta opció de gestió del plurilingüisme a les aules no pot
bandejar una referència obligada a l’ideari polític que va inspirar-la, marcat des dels inicis de la II República
13
El Dia,
durant la II República va procurar resoldre’s a través d’un servei d’ensenyament per correspondència que la Generalitat de Catalunya
Butlletí dels Mestres
el coneixement del català també es prendrà en consideració en l’accés i la promoció professional del funcionariat dependent de la
14 Vegeu el Butlletí de la Generalitat Butlletí dels Mestres
a les condicions de metodologia, llenguatge i dignitat que es mereix el respecte a la formació dels infants’”. I recorda també que la
al mateix temps que es reservava la revisió i l’acceptació dels que anessin apareixent. Pel que fa a l’aspecte lingüístic, el delegà a la
15 Per a una ampliació, vegeu L’Obra de Cultura
Seminari de Pedagogia de la Universitat, del Patronat Escolar de Barcelona i dels consells d’inspecció de les quatre províncies. El
Comitè quedà presidit per Joaquim Xirau (del Seminari de Pedagogia), i va ser-ne secretari Alexandre Galí. Entre els vocals hi havia
16 S’establia que l’ensenyament del castellà s’havia de basar en la conversa real, i que, durant el temps que es destinés a l’ensenyament
del castellà, només es feia servir aquesta llengua, i el català era usat exclusivament com a auxiliar en casos indispensables de
traducció. Vegeu L’Obra de Cultura
17 Per a una ampliació sobre aquestes normes, vegeu L’Obra de Cultura
Així consta al Butlletí dels Mestres
Butlletí dels MestresDiari de Sessions del Parlament de Catalunya
Anna Maria Pla Boix
Llengua a l’escola catalana durant la II República: marc normatiu d’una acció prioritària de govern
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 118
pel compromís per endegar una reforma ambiciosa de l’ensenyament públic. Aquesta reforma es concebia com
una prioritat d’acció de govern per promoure els valors que inspiraven el nou projecte polític que començava
a desplegar-se.20 Entre els promotors que varen auspiciar aquest canvi, hi trobarem polítics amb trajectòries
professionals vinculades al món de l’ensenyament, com és el cas dels ministres Marcellí Domingo o
21 Es partia de la premissa que sols invertint en educació pública s’assegurava la difusió
pedagògica que es va projectar a la pràctica educativa a les aules i a la formació dels mestres.22
Semblantment, des del punt de vista més ideològic, aquest conjunt de reformes educatives varen promoure
laica. Als efectes que aquí interessen, indefectiblement aquests principis pedagògics s’acabarien projectant en
els debats parlamentaris i constituents de l’època. I, com s’estudiarà —encara que molt succintament— a les
2 Llengua en l’ensenyament a la Constitució republicana de 1931: descentralització i
remissió estatutària
efectes que aquí interessen, el tractament que s’havia de donar a la diversitat lingüística, i molt especialment
la projectada a l’àmbit de l’ensenyament i relativa a l’aprenentatge i ús docent de les llengües regionals,
va suscitar encesos debats a l’hemicicle. Per uns, garantir-ne l’ensenyament i l’ús docent constituïa un
veien un llast que calia combatre perquè, al seu entendre, posava en risc l’estatut hegemònic de la llengua
castellana. Des d’aquestes tesis més crítiques, alguns defensaven la necessitat de donar un estatut preeminent
a l’ensenyament del castellà com a element cohesionador. D’altres proposaven negar a les llengües regionals
qualsevol tipus de reconeixement a l’articulat de la norma constitucional. I des de certs sectors de l’arc
parlamentari s’advertia amb èmfasi que el reconeixement constitucional del plurilingüisme s’erigia en una
política de l’Estat.23
20
21
22
23
A la mateixa sessió, vegeu també la intervenció del diputat senyor Rodrí
renunciamiento de derechos y proviene de una anestesia de la dignidad colectiva.”
Anna Maria Pla Boix
Llengua a l’escola catalana durant la II República: marc normatiu d’una acció prioritària de govern
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 119
ni el uso de ninguna lengua regional”.24
Val a dir que aquesta previsió d’un deure de coneixement lingüístic no es preveia al text de projecte de
Constitució republicana redactat per la Comissió. En aquesta primera versió de la norma, la dicció de l’article
que las leyes del Estado reconocen a las diferentes provincias o regiones.” S’hi varen presentar diverses
esmenes, algunes de les quals proposaren incloure-hi un deure de conèixer la llengua castellana per tal com
diputats com Unamuno o Calderón a l’article 4 del projecte de Constitució, tesis que acabarien prosperant
amb la incorporació del deure a l’articulat de la norma suprema.25 La referència a aquest deure de conèixer
dels debats varen centrar-se a discutir com garantir-lo en l’àmbit de l’ensenyament. I la seva menció no és
una simple reminiscència històrica, perquè encara avui es garanteix a la dicció de l’actual article 3.1 de la
26
En tot cas, l’obligació constitucional de conèixer la llengua castellana, projectada singularment a l’àmbit de
l’ensenyament, era percebuda per amplis sectors de les Corts republicanes com una garantia d’integració que
exigia articular mesures normatives per fer-se efectiva.27 Altrament, des dels sectors crítics s’advertia que la
imposició constitucional del seu coneixement lesionava el reconeixement i l’estatut igualitari de les altres
llengües regionals.
Als efectes que aquí interessen, la llengua en l’ensenyament seria regulada explícitament a l’article 50 del
amb vocació de certa completesa a l’articulat de la norma suprema. Aquest precepte disposava textualment
Per a una ampliació, vegeu el Diario de Sesiones de las Cortes Constituyentes de la República Española, núm.
24
25 Més concretament, vegeu:
- Pel que concerneix l’esmena del senyor Unamuno i altres, es publica al Diario de Sesiones de las Cortes Constituyentes de la
República Española, núm. èndix 4t. L’esmena del senyor Unamuno i altres a l’article 4t del
imponer, sin embargo, el uso de ninguna lengua regional.”
- Pel que concerneix l’esmena del senyor Calderón i altres, es publica al Diario de Sesiones de las Cortes Constituyentes de la
República Española, núm.è
en las condiciones que se determinen en la ley de su otorgamiento.”
26
27
renacer, allí donde se funden todas las diferencias, donde desaparece esta triste y pobre personalidad diferencial.” I encara projectat
que, en efecto, estoy hiriendo resentimientos.” Vegeu el Diario de Sesiones de las Cortes Constituyentes de la República Española,
núm.
[...] una época nueva, llenga de cordialidad [...] queremos que el castellano no sea nunca una imposición, sino un idioma aprendido
con agrado y admitido en el alma.” Vegeu el Diario de Sesiones de las Cortes Constituyentes de la República Española, núm. 41, de
Anna Maria Pla Boix
Llengua a l’escola catalana durant la II República: marc normatiu d’una acció prioritària de govern
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 120
S’afegia, entre altres previsions, que
l para asegurar el cumplimiento de las
disposiciones contenidas en este artículo y en los dos anteriores”.
S’instituïen, doncs, les bases constitucionals d’un nou model de gestió del plurilingüisme a les aules que
lenguas respectivas”, previsió que sotmetia a la condició d’adequar-se al que es preveiés a l’articulat dels
estatuts que s’aprovessin. Aquesta remissió al que disposés la regulació estatutària futura posa de manifest,
ja d’entrada, que el constituent republicà optava per concedir marges competencials a les regions per reglar
una matèria que es considerava especialment sensible, sempre dins dels límits establerts per la mateixa
Constitució.
l’ensenyament, i es deixava la concreció del model a determinació dels legisladors estatutaris.30 Una opció,
aquesta darrera, que inspiraria dècades més tard l’articulació del règim lingüístic a l’estat de les autonomies.
31 va assumir les competències per reglar la qüestió lingüística bo i assegurant
diverses previsions lingüístiques al llarg del seu articulat d’incidència en la matèria. Serviren de model a
la regulació lingüística altres projectes estatutaris que s’estaven tramitant en aquell moment. Val a dir que
aquesta circumstància ja s’havia considerat en els debats a l’hemicicle. De fet, quan en seu de les Corts
certs sectors varen advertir dels riscos que representava donar el vistiplau a aquest model, perquè, si es
escenari era percebut, per amplis sectors, com quelcom reprobable.32
Doncs bé, convé subratllar que, durant aquesta etapa històrica, diversos estatuts i projectes estatutaris de
varen reglar els seus respectius règims lingüístics. La lectura comparada de l’articulat d’aquests projectes
estatutaris i estatuts republicans permet asseverar que, d’entrada i més enllà de les seves respectives
procuraran estendre a diferents àmbits. Val a dir que, en la regulació d’aquests models, sovint es tindrà present
la regulació dels usos lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament. En certs casos, s’explicitarà a l’articulat de
les normes. Des d’aquesta perspectiva, són especialment remarcables regulacions com les garantides als
republicanes per a la seva aprovació tres dies abans d’esclatar la Guerra Civil, proposava regular el règim
33 L’article 7 de l’Estatut del País
Per a una ampliació, vegeu Ginebra (2006: 307).
30
31 Gaceta de Madrid
32 A tall d’exemple i per totes, vegeu les intervencions publicades al Diario de Sesiones de las Cortes Constituyentes de la República
Española, núm.
Diario de Sesiones de las Cortes Constituyentes
de la República Española, núm.
33
Guerra Civil, el text de l’Estatut de Galícia fou tramès al president de les Corts. En matèria lingüística, l’article 4 d’aquest text, que
Anna Maria Pla Boix
Llengua a l’escola catalana durant la II República: marc normatiu d’una acció prioritària de govern
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 121
i de l’eusquera en diferents àmbits públics, inclòs l’educatiu. Més concretament, l’epígraf 7.e) de la norma
en el art. 50 de la Constitución.” 34 Altres projectes estatutaris, sense arribar a aprovar-se per les vicissituds
del context històric viscut, també resulten interessants en el pla teòric, perquè proposaven garantir règims
de reconeixement i protecció per a la llengua pròpia. Aquest és el cas, a tall d’exemple, de l’avantprojecte
35 Sengles
també es reglava el requisit de coneixement de la llengua catalana per a la provisió de places de funcionariat.36
lingüística d’abast general. Un canvi que avalava la competència de les regions autònomes per reglar els
usos lingüístics en l’ensenyament amb una certa autonomia, i sempre respectant els àmbits competencials
que els eren imposats per l’articulat de la norma suprema.
Val a dir que altres articles com el 14.c) i el 15 d’aquest Estatut gallec republicà també contenien referències expresses a la llengua,
per bé que projectades a sectors concrets. D’aquesta manera, l’article 14.c) establia el règim d’aptitud lingüística de registradors
lingüístic de l’ensenyament.
34 La norma contenia diverses previsions lingüístiques al llarg del seu articulat. Convé destacar especialment les previsions dels
articles 1 (ubicat dins el títol I ítol II, que portava
.
funcionarios que presten servicio en territorio de habla vasca, exceptuados aquellos que estuvieren actuando al tiempo de implantarse
que las sustituyan, de Á
artículo deban considerarse como de habla vasca.” L’article 3 d’aquest Estatut també contenia una referència expressa a l’ordenació
35 Pel que concerneix les Illes Balears, vegeu especialment Escribano (2017).
36
títol II, rubricat ítol contenia dos preceptes, els artic
autoritats centrals i demés Regions, es deurà usar el castellà. A aquelles poblacions de la Regió Valenciana que se’ls ha alterat el nom
ls funcionaris judicials que siguen destinats a les terres valencianes deuran conèixer la llengua valenciana. Per a exercir els càrrecs
vernàcula, sinó que deuran poder expressar-se en ella”.
El coneixement de la primera serà absolutament necessari als funcionaris, de qualsevol ordre i categoria, que prestin servei en el
territori de la regió.”
Anna Maria Pla Boix
Llengua a l’escola catalana durant la II República: marc normatiu d’una acció prioritària de govern
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 122
3 Règim lingüístic en l’ensenyament a l’Estatut de Catalunya de 1932
3.1 Gestació del model: projecte d’Estatut de 1931 i referència als debats estatuents
espanyoles, repetides per a Barcelona ciutat i província el 12 de juliol. A Catalunya, els resultats d’aquests
comicis donarien una victòria contundent a l’esquerra integrada pel bloc ERC, PCR i USC, responsables
la celebració d’un plebiscit d’ajuntaments i del referèndum popular, celebrat el 2 d’agost i que avalaria
contundentment la iniciativa.37
El projecte d’Estatut constituïa u
lluny del projecte inicial sotmès a referèndum. Els canvis afectaven, entre altres matèries especialment
sensibles, la concernent al règim lingüístic.
Al projecte d’Estatut, el règim lingüístic es regulava dispersament a diversos perceptes de la iniciativa.
garantirà el dret dels ciutadans de llengua materna castellana a servir-se’n personalment davant els tribunals
de justícia i davant els òrgans de l’administració. Així mateix, els ciutadans de llengua materna catalana
. A part
d’aquest precepte, el projecte estatutari també reglava els usos lingüístics als seus articles 30 i 31, projectant-
los a àmbits sectorials concrets. L’article 30 reglava el principi de prohibició de discriminació per raons
lingüístiques. L’article 31, per la seva banda, reglava el règim lingüístic en l’àmbit de l’ensenyament.
La Generalitat de Catalunya mantindrà Escoles primàries de llengua castellana en tots els nuclis de població
on, segons el darrer trienni, hi hagi un mínim de quaranta infants de llengua castellana. En aquestes Escoles
s’ensenyarà la llengua catalana”. Val a dir que l’exposició de motius de la iniciativa explicitava que la
regulació d’incidència en l’escola primària es considerava una qüestió política prioritària.
substancialment els principis estructurals que l’inspiraren.40 Així, pel que concerneix el règim lingüístic del
Val a dir que aquests canvis varen propiciar intenses controvèrsies en seu de Corts constituents. El buidatge
41 Per sectors de l’hemicicle
37
tenir reconegut el dret a vot.
República, la Generalitat de Catalunya protegirà plenament la vida i la llibertat de tots els ciutadans residents en el seu territori,
els quals seran iguals davant la llei, sense distinció de naixença, llengua, sexe o religió. La Generalitat garantirà, també, l’absoluta
llibertat de creença i de consciència.”
En paraules de l’exposició de motius del preàmbul del projecte on s’explicitava l’anhel polític que va guiar la redacció de la
a voluntat de Catalunya no resulta expressada del tot en els articles de l’Estatut, i les seves reserves obligades
vénen d’anhels fervorosament manifestats per l’opinió pública pel que toca a l’estructuració general de l’Estat, a l’escola primària, a
l’exèrcit i a la defensa de la pau. Catalunya vol que l’Estat espanyol s’estructuri d’una manera que fes possible la federació entre tots
els pobles hispànics, ja establerta de moments per mitjà d’Estatuts particulars com el nostre, ja d’una manera gradual.”
40
41 Vegeu Abelló Güell (2007).
Anna Maria Pla Boix
Llengua a l’escola catalana durant la II República: marc normatiu d’una acció prioritària de govern
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 123
com Minoria Catalana, esdevenia necessari respectar la dicció i l’esperit del projecte d’Estatut tramès a les
Corts, en la seva condició d’iniciativa avalada per referèndum del poble de Catalunya, respectuosa amb
l’ideari que inspirava el projecte polític republicà. Des d’aquests sectors s’advertia que la garantia d’un estatut
sobretot si es volia ser respectuós amb la voluntat política expressada pel poble en el referèndum. En el
conjunt d’arguments destaquen especialment les advertències que la llengua constituïa un fet diferencial per
42 D’altres, en canvi, veien en la proposta de règim
lingüístic vertebrat al projecte d’Estatut un greuge que calia esmenar. Projectant-ho singularment a la qüestió
de la
diputat Unamuno, que va mostrar una actitud especialment combativa. El buidatge de les seves intervencions
permet constatar que va mostrar-se crític amb el fet que els funcionaris haguessin d’aprendre el català, i, pel
que fa a l’escola, demanà prioritat per a la llengua castellana en tots els centres d’aprenentatge de Catalunya
va negar atribucions al Govern en matèria d’ensenyament.
Val a dir que, precisament
aquesta matèria.43
d’estatus normatiu paritari d’ambdues llengües, la qual cosa exigia la seva presència i aprenentatge en
l’ensenyament. D’altres, en canvi, defensaven un estatut jurídic preeminent per a la llengua castellana, que
basaven en arguments com el fet que només respecte del castellà s’establia un deure de coneixement a
l’articulat de la norma suprema.44
En aquests debats, els arguments excedien a bastament el que era el tractament del règim lingüístic, i
bona part de les intervencions acabaren projectant-se en qüestions relatives a quin havia de ser el model
42
aquesta intervenció, va basar la defensa del règim lingüístic del projecte d’Estatut tramès a les Corts en tres arguments. Primerament,
se debe a lo que es expresión de la voluntad popular”. Segonament, va advertir que la regulació del règim lingüístic havia de ser
tutelada amb vocació garant per part de la República espanyola, perquè la llengua era expressió d’un element identitari cabdal i era
àndia o Bèlgica— ja s’havia reglat en la mateixa direcció.
dret d’ús del català davant els tribunals de justícia. Per a una ampliació, vegeu el Diario de Sesiones de las Cortes Constituyentes de
la República Española
43 Els sectors crítics amb el règim lingüístic proposat a la dicció del projecte d’Estatut varen denunciar l’actitud, al seu entendre,
intransigent de les autoritats de la Generalitat i de Minoria Catalana, i denunciaren que esdevenia un perill per a la supervivència de
Diario de Sesiones de las Cortes Constituyentes de la República Española, núm.
.
44 Val a dir que bona part d’aquests debats, especialment els concernents a discutir el contingut i l’abast dels règims de doble
personal funcionari, es tornaran a reiterar dècades més tard, en termes molt similars, amb motiu de la tramitació de l’article 3 de la
Diario de Sesiones de las Cortes Constituyentes de la República Española,
Anna Maria Pla Boix
Llengua a l’escola catalana durant la II República: marc normatiu d’una acció prioritària de govern
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 124
al qual la República havia de donar resposta.45 Per certs sectors, la mateixa aprovació de l’Estatut esdevenia
la llengua catalana.46
contra tot el que és castellà” a Catalunya que s’havia de combatre garantint mecanismes de protecció i
defensa de la llengua nacional, especialment en els àmbits de l’Administració i l’ensenyament. 47 Serveixi
d’exemple, a títol simplement indicatiu del sentit d’aquestes crítiques, la intervenció del diputat senyor Royo
y el silencio del Gobierno le respeto hasta ver en qué queda esto del Estatuto. Pero yo espero que en cuanto
lingüístic en l’ensenyament previst a l’articulat de l’Estatut sotmès a tramitació. El buidatge d’aquests
treballs parlamentaris permet constatar, a més, que bona part dels arguments contraris a la garantia de l’ús i
l’ensenyament de la llengua catalana a les aules reprodueixen arguments defensats a l’hemicicle en etapes
pretèrites i recorden, sorprenentment, discursos polítics força més recents, en els termes que s’estudiaran a
les pàgines que segueixen.
45Diario de Sesiones
de las Cortes Constituyentes de la República Española, núm.
46
al Diario de Sesiones de las Cortes Constituyentes de la República Española
superchería nacionalista.”
47
í
ha admirado en Castilla es la gran corrección con que habla la gente del pueblo, observando que un labriego, un jornalero, que no
sabía lo que era gerundio, ni adjetivo, ni subjuntivo, construía de una manera irreprochable con esa naturalidad... (fuertes rumores en
Diario
de Sesiones de las Cortes Constituyentes de la República Española
Per a una ampliació, vegeu el Diario de Sesiones de las Cortes Constituyentes de la República Española
la obligación era de ellos, puesto que el castellano debía serles conocido, me dijeron que ellos no podían hablar un idioma que no
hablaremos, porque ya dije [...] que lo que pasa en las Escuelas nacionales es completament intolerable, absolutamente intolerable
castellano, para quien tiene que defender la lengua nacional y los intereses del idioma.”
Anna Maria Pla Boix
Llengua a l’escola catalana durant la II República: marc normatiu d’una acció prioritària de govern
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 125
3.2 El règim lingüístic a l’articulat de l’Estatut de 1932
qüestió lingüística. Especialment rellevants, als efectes que aquí interessen, són les previsions garantides
als articles 2 i 7. El primer institueix les bases estatutàries d’un nou model lingüístic basat en un estatut
de doble lingüística, del català i del castellà. Val a dir que, al llarg de la seva extensa dicció, aquest article 2
presentaren esmenes en aquest sentit.50, ubicat dins
el títol preliminar, establia les següents sis previsions, que s’erigiren com els eixos vertebradors del règim
les de Catalunya havia de ser el castellà; en tercer lloc, garantí la publicació bilingüe en català i castellà de
í
lingüística dels ciutadans en la seva relació amb els tribunals, les autoritats i funcionaris de totes classes,
així mateix, va preveure el manament de traduir tot escrit o document judicial redactat en català que es
de part interessada. S’establia que en tots els casos els fedataris haurien d’emetre en castellà les còpies que
haguessin de tenir efecte fora del territori català. 51
El segon dels preceptes esmentats, l’article 7, regulava previsions d’incidència en l’àmbit educatiu. Entre
d’ensenyament en tots els graus i ordres que cregui oportuns, sempre subjectant-se a allò que disposa l’article
50 de la Constitució, amb independència de les institucions docents i culturals de l’Estat, i amb els recursos
lingüística només s’esmentava explícitament en la regulació projectada a la Universitat de Barcelona.52
oportuns, sempre subjectant-se a allò que disposa l’article 50 de la Constitució, amb independència de les institucions docents
dels serveis de Belles Arts, Museus, Biblioteques, Conservació de monuments i Arxius, exceptuant el de la Corona d’Aragó. Si la
Generalitat ho proposa, el Govern de la República podrà atorgar a la Universitat de Barcelona, un règim d’autonomia; en aquest
garanties recíproques de convivència amb igualtat de drets per a Professors i alumnes. Les proves i els requisits que, de conformitat
procedents dels Establiments docents de l’Estat i de la Generalitat.”
50 Serveixi d’exemple, per totes, l’esmena presentada pel diputat senyor Balbontín a l’article 5 del dictamen de la Comissió, on
Diario de Sesiones de las Cortes Constituyentes de la República Española,
51
i obligadament en una o altra llengua, a petició de la part interessada. En tots els casos, els respectius fedataris públics expediran en
castellà les còpies que hauran de tenir efecte fora del territori català.”
52
de convivència amb igualtat de drets per a Professors i alumnes”. Semblantment, cal recordar que altres preceptes de la norma també
preveien referències explícites a la llengua. Aquest és el cas de l’article 12 de l’Estatut, projectat a l’àmbit de l’Administració de justícia.
Aquest precepte garantia el requisit de conèixer la llengua catalana per cobrir determinades places judicials, aquelles convocades per la
preferents el coneixement de la Llengua i del Dret catalans, sense que en cap cas es pugui establir l’excepció de naturalesa o veïnatge.
.
Anna Maria Pla Boix
Llengua a l’escola catalana durant la II República: marc normatiu d’una acció prioritària de govern
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 126
En la
discussió de l’Estatut, la regulació relativa a l’ensenyament prevista a l’article 7 va esdevenir un element clau
i va generar una de les polèmiques més intenses. Convé recordar, en aquest sentit, que a la regulació continguda
al projecte d’Estatut la Generalitat es reservava competències exclusives en aquest àmbit. El projecte avalava
que en totes les escoles primàries la docència seria en català, però seria obligatori l’ensenyament del castellà.
es preveia que també s’ensenyaria el català en els nuclis on hi hagués, en el darrer trienni, un nombre
mínim de quaranta alumnes de
a Catalunya i es reconeixia a la Generalitat la potestat de crear centres propis amb recursos propis.
trobava empara en el marc constitucional i estatutari republicà. En la valoració d’aquest model hom ha de
tenir present que l’Estat, a l’article 7 de l’Estatut, es reservà explícitament la competència exclusiva
per a tots els alumnes procedents dels Establiments docents de l’Estat i de la Generalitat”. Així mateix,
recordem que l’Estat es reservava també, per manament de l’article 50 del text constitucional, la competència
exclusiva en matèria d’inspecció educativa.53
lengua castellana, y ésta se usar
mantener o crear en
l’Estatut interior de Catalunya va concebre’s amb l’objectiu d’avançar en el reconeixement jurídic i polític
54 Als efectes que aquí interessen, l’Estatut interior de Catalunya
seu esperit”.
S’instituïen així les bases vertebradores d’un model articulat a l’entorn de la previsió d’una doble xarxa
exclusivament amb recursos de la regió i sotmesa als límits reglats a les normes esmentades. A més, també
l’Ajuntament de Barcelona, a través del Patronat Escolar, comptava amb una xarxa d’escoles municipals
públiques. A aquest organigrama s’hi ha d’afegir també l’existència d’una important xarxa d’altres instituciones
part de les quals sota els auspicis dels ateneus.55
Com s’ha posat de manifest en seu doctrinal, l’obra republicana en matèria educativa, malgrat les limitacions,
serà remarcable.56
53
asegurar el cumplimiento de las disposiciones contenidas en este artículo y en los dos anteriores.”
54
55 Per a més informació, vegeu
56 L’actuació de la Generalitat republicana es veurà semblantment limitada pel mateix marc de repartiment competencial en matèria
Anna Maria Pla Boix
Llengua a l’escola catalana durant la II República: marc normatiu d’una acció prioritària de govern
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 127
La seva implementació haurà de fer
front a reptes ingents, com l’alta taxa d’analfabetisme que afectava amplis sectors de la població57 o la manca
d’infraestructures, que es procurarà resoldre amb l’aprovació del Pla quinquennal de construccions escolars
Com és sabut, l’adveniment del dantesc episodi de la Guerra Civil i les subsegüents dècades de dictadura
franquista impediren que aquestes previsions normatives despleguessin els seus efectes. En tot cas, la
referència a aquests antecedents normatius de l’etapa republicana resulten especialment pertinents si tenim
diversos partits varen defensar l’adopció del règim lingüístic republicà a l’hora de regular estatutàriament la
qüestió.60
La Guerra Civil i la subsegüent dictadura franquista varen obrir una nova etapa de repressió de l’autogovern
del Principat, projectat també indefectiblement pel que concerneix l’estatut de la llengua catalana en
l’ensenyament. Val a dir que l’interès per mantenir viu el model lingüístic republicà continuarà propiciant, en
plena Guerra Civil, diverses mesures normatives projectades en l’ensenyament, la qual cosa posa de manifest
61
pròpia en l’ensenyament prematernal, maternal i primari,62 i que no introduïa l’adquisició de l’ensenyament
63 Entre les previsions
64 Resulta
57 les estadístiques de l’analfabetisme a l’Estat espanyol esbossaven un mapa desolador, perquè
Sobre aquesta qüestió, convé recordar que el
espanyol en 27.151 centres. Per resoldre-ho, el Pla de construccions escolars establia un procés gradual en el temps i preveia la
també, l’Anuario Estadístico de Instrucción Pública
evident, per altra banda, la necessitat d’anar endegant per disposicions legals els resultats del sufragi en aquella regió, decididament
60 Més concretament, varen defensar aquesta tesi propera al model republicà Unió Democràtica de Catalunya, Alian
61 Publicat al
62
bàsica de la conversa, dels textos i dels ensenyaments sigui la materna, no serà desterrada, sota cap concepte, la segona llengua, en
allò que d’una manera natural la vida o l’ambient comportin; cal, però, no fer mai violència a l’esperit de l’infant. L’escola, en aquest
63
pròpia llengua, o sigui quan hagi acabat el procés d’adquisició del llenguatge i sigui, per tant, capaç d’expressar-se verbalment i per
escrit en les formes adultes, començarà intensament l’aprenentatge de la segona llengua, el català per als infants de parla castellana i
tot, es fomentarà el llenguatge parlat; el coneixement gramatical donarà l’instrument, i, per últim, el llenguatge literari comunicarà
el contingut espiritual de la segona llengua. En un desenrotllament normal, l’edat de començar aquesta tasca hauria d’ésser després
dels deu anys.”
64
Anna Maria Pla Boix
Llengua a l’escola catalana durant la II República: marc normatiu d’una acció prioritària de govern
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 128
el moment de desfer tota mena d’injustícies, és també el moment de reformar i d’acabar, en ordre a l’ús de
la llengua en l’ensenyament, l’obra tan ben començada pels Governs de la República”. El preàmbul acabava
avançar en la direcció decretada per la norma.
à el Departament de Cultura, canvi estructural que va afectar totes les institucions
65 Des d’aquell moment,
la Direcció General d’Ensenyament del Català havia de passar a esdevenir l’òrgan superior garant de
prioritari concedit a la regulació d’aquesta matèria.
presència i l’ús del català a l’escola sota els auspicis de la II República es combateren enèrgicament en el
discurs propagandístic del règim.66
Com ha posat de manifest la doctrina, en l’àmbit de l’ensenyament els plantejaments de la dictadura
efectes que aquí interessen, tota mesura de reconeixement a les llengües diferents de la castellana. I l’interès
prioritari a eliminar qualsevol record de la política escolar auspiciada sota la II República i l’obra educativa
de la Generalitat i altres organismes educatius catalans es farà palès pocs dies després de l’ocupació militar
de Barcelona. Més concretament, s’articularà en el pla normatiu amb l’aprovació d’una ordre del Ministeri
supressió de tots els centres culturals i educatius creats durant l’etapa pretèrita.67 Aquesta disposició articularà
l’inici d’una política de depuració de la comunitat educativa d’ampli abast. Aquesta depuració política dels
aquells que tinguin la missió d’ensenyar els infants la llengua materna dels quals és la castellana.” Val a dir que el mateix precepte
65
66 Solidaridad Nacional el
nunca el bilingüismo, tan traído y llevado desde el Estatuto.” Vegeu, per a una ampliació sobre la repressió lingüística durant aquesta
67
I, núm. 11. Entre moltes altres previsions, s’hi acordà
projectades a l’àmbit universitari.
prestaba servicio en las provincias catalanas”, publicada al
Anna Maria Pla Boix
Llengua a l’escola catalana durant la II República: marc normatiu d’una acció prioritària de govern
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 129
En tot cas, als efectes que aquí interessen, la concepció del nou estat sorgit de la Guerra Civil recuperarà
La prohibició inclourà no només la
llengua, sinó també tot tipus de manifestació cultural, la història i la literatura catalanes. Es clausuraran
escoles per raons lingüístiques i es decretarà retirar dels centres els llibres, els quaderns i els impresos escrits
en la llengua pròpia, entre altres mesures adreçades a eliminar qualsevol presència de la llengua catalana.70
l’adveniment del nou règim dictatorial en l’àmbit educatiu i les afectacions en l’activitat diària a les aules
del Principat.71
I, núm. 11. Aquesta política es desplegarà normativament amb l’aprovació d’un ampli catàleg d’altres disposicions normatives, entre
Boletín de la Provincia de
Barcelona
se acordó manifestar a todos los maestros nacionales y privados de la provincia que el idioma vehicular en la escuela es únicamente
el castellano.”
70 Pel que concerneix la clausura d’escoles on continuava ensenyant-se en llengua catalana, vegeu, per exemple, la notícia publicada a
Solidaridad NacionalLa Vanguardia Española i El Noticiero Universal de la mateixa data, intitulada
La Vanguardia Española
s’emplaçarà a emprar obligatòriament el castellà per part de tots els funcionaris, també els docents, sota pena de ser destituits ipso
factoía 1 de agosto próximo, todos los funcionarios
interinos de las Corporaciones provinciales y municipales de esta provincia, cualesquiera que sea su categoría, que en acto de servicio,
en el estado en que se hallare y la immediata destitución del transgresor sin ulterior recurso.” La tercera disposició es projectava,
y propietarios o titulares adscritos a cualquiera de los servicios públicos civiles de la provincia, especialmente los que sean maestros
71
Anna Maria Pla Boix
Llengua a l’escola catalana durant la II República: marc normatiu d’una acció prioritària de govern
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 130
El debat estatutari del 1932. Barcelona: Edicions del Parlament de Catalunya.
Causas de la Guerra de España. Barcelona: Ed. Crítica.
La llengua (vol. I). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de
Montserrat.
El català a l’escola (1936/39-1985). Crònica d’una desigualtat. Barcelona: La Llar
del Llibre.
Catalunya sota el règim franquista. Informe sobre la persecució de la llengua i la
cultura catalanes pel règim del general Franco. París: Edicions Catalanes de París.
L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya. Barcelona: Publicacions de
l’Abadia de Montserrat.
Generalitat de Catalunya. Obra de govern 1931-1939 (II). Barcelona:
Generalitat de Catalunya, Secretaria de Presidència.
Butlletí dels Mestres [suplement de la revista Quaderns d’Estudi].
O Estatuto de autonomía de Galicia 1932-1936. Os documentos
Santiago de Compostel
La Escuela en la república: la obra de ocho meses. Madrid: Ed. M. Aguilar.
Recerques. Història, Economia, Cultura, 70
Recerques. Història, Economia, Cultura, 71.
Escribano, Daniel. (2017).
Palma: Lleonard Muntaner Editor.
La persecució política de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62.
L’ensenyament a Catalunya durant la Guerra Civil.
Barcelona: Editorial Barcanova.
Per la llengua i per l’escola. Barcelona: La Revista.
L’Obra de Cultura.
Ginebra, Jordi. (2006). Llengua i política en el pensament d’Antoni Rovira i Virgili. Barcelona: Publicacions
de l’Abadia de Montserrat.
Federalisme i autonomia a Catalunya (1868-1938). Barcelona:
Ed. Crítica.
Per la llengua. Llengua i cultura als Països Catalans, 1939-1977. Barcelona:
Edicions La Magrana.
Anuario Estadístico de Instrucción Pública. Madrid: Ministerio
de Inspección Pública y Bellas Artes.
Marquès, SalomóL’exili dels mestres (1939-1975). Girona: Publicacions de la Universitat de Girona.
Anna Maria Pla Boix
Llengua a l’escola catalana durant la II República: marc normatiu d’una acció prioritària de govern
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 131
Revista de Llengua i Dret, 54,
Revista de Llengua i Dret, 16.
L’anticatalanisme del diari ABC. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
La cultura bajo el franquismo. Barcelona: Ediciones de Bolsillo.
El pensament escolar i la renovació pedagògica a Catalunya (1833-1938). Barcelona:
Edicions La Magrana.
L’escola a Catalunya sota el franquisme. Barcelona: Rosa Sensat,
Edicions 62.
La llengua a l’escola (1714-1939). Barcelona: Barcanova.
J. Monés i P. Solà (ed.), Llengua i educació en una perspectiva històrica. Actes de les Cinquenes
Jornades d’Història de l’Educació als Països Catalans. Vic, 31 de març-2 d’abril de 1982 (vol. II) (p.
Monés i P. Solà (ed.), Llengua i educació en una perspectiva històrica. Actes de les Cinquenes
Jornades d’Història de l’Educació als Països Catalans. Vic, 31 de març-2 d’abril de 1982 (vol. II) (p.
Educació i Història,
1
Monés i Pujol-Busquets, Jordi. (2000). L’Escola Normal de Barcelona 1845-1972. Barcelona: Servei de
Publicacions de la Universitat de Barcelona.
Revista de
Llengua i Dret, 19,
L’educació a Catalunya durant la Generalitat 1931-1939. Barcelona: Edicions 62.
L’educació a Catalunya durant la Generalitat 1931-1939. Barcelona: Edicions 62.
. València:
(ed.), Per a un sistema d’ensenyament nacional català. Bases, problemes i tendències .
Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Revista de Llengua i Dret, 43.
Pla Boix, Anna M. (2005). El deber de conocimiento del castellano del artículo 3.1 de la constitución. Dins
Constitución y Democracia. 25 años de Constitución democrática en España. Actas del Congreso
celebrado en Bilbao los días 19 a 21 de noviembre de 2003 . Bilbao: Servicio de
Publicaciones de la Universidad del País Vasco.
històrica desatesa. Revista Catalana de Dret Públic, 59.
Anna Maria Pla Boix
Llengua a l’escola catalana durant la II República: marc normatiu d’una acció prioritària de govern
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 132
Marcel·lí Domingo i el marcel·linisme. Barcelona: Publicacions de l’Abadia
de Montserrat.
L’Estatut de Catalunya a les Corts Constituents (1932). Barcelona: Curial.
L’ensenyament. El patrimoni. La cultura popular. Barcelona: Ed. Undarius.
La llengua a l’escola. La Nau, any V, 339.
La Nau, 982.
La Publicitat, any LIV, 17920.
La
Publicitat, any LIV, 17991.
La
Publicitat, any LIV, 17993.
La Publicitat,
any LIV, 17997.
). La nacionalització de Catalunya. Barcelona: Ed. Altafulla.
Sallé
Generalitat de Catalunya. Obra de govern 1931-1939 (II). Barcelona: Generalitat de
Catalunya, Secretaria de Presidència.
í
biculturalismo (p. 253-274). Barcelona: Ediciones CEAC.
Barcelona: Edicions 62.
Atlas de la evolución del analfabetismo en España de 1887
a 1981. Madrid: MEC.
