Comissió de la Llengua Catalana

Páginas38-38

Page 38

La renovació del llenguatge jurídic (1)

La renovació del llenguatge jurídic no és un fet aïllat, ni exclusiu de la llengua catalana. Només cal veure els intents i propostes que es fan en altres llengües (principalment l’anglès; el francès; l’alemany a Àustria i el castellà, almenys, a l’Estat espanyol).

En parlar del llenguatge jurídic ens referim principalment al llenguatge legal. La raó és evident, la llei té un efecte exemplar que infiueix els reglaments i l’aplicació que en puguin fer els diversos opera-dors jurídics. Una mostra que il·lustra aquesta afirmació es troba en la Llei catalana 13/1990, de 9 de juliol, de l’acció negatòria, les immissions, les servituds i les relacions de veïnatge; el terme "im-missions" és una creació de la Llei. Cal pensar que aquest terme erroni (l’acció d’immiscir-se és immixtió) caldrà usar-lo si correspon de fer-ho i que podrà donar lloc al verb i adjectiu que se’n derivin. Ja no hi ha tornada enrere, el terme ja és viu i, si ens permetem la ironia, legal. Ens trobem que la llei legisla més enllà d’allò que és el seu objecte.

De la pràctica diària observem que el llenguatge jurídic presenta aquests trets: Paràgrafs llargs i farragosos, plens de subordinades. Puntuació dificultosa o caòtica. Repetició de certes esctructures sintàctiques per indicar possibilitat, obligació, prohibició.

Frases fetes, no precisament tècniques, duets de paraules, llatinismes, citacions erudites, arcaismes, neologismes injustificats, etc.

Temps verbals impersonals, especialment el gerundi, l’infinitiu i el participi; ús del futur d’obligació.

Nominalitzacions verbals en excés. Conseqüència del fet precedent.

Oracions passives, refiexopassives i impersonals.

Vocabulari tècnic precís, però el general és molt cops imprecís i pren una forma excessivament solemne.

I, no cal dir-ho, molts barbarismes presos del castellà.

Les raons per renovar i modernitzar el llenguatge jurídic són diverses:

1r. La complexitat i la generalització de les relacions jurídiques actuals. Contractes d’adhesió de subministraments; contractes bancaris; comerç electrònic; infiuència de les telecomunicacions que afavoreixen les relacions jurídiques entre persones que poden tenir diferent estatut personal i nacional, etc. Les relacions en què intervé directament l’usuari fan que les clàusules dels contractes hagin de ser més comprensibles per a persones no tècniques, les quals, en definitiva, són...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR