Llei 25/2001, de 31 de desembre, de l'accessió i l'ocupació
| Autor | Col.legi de Notaris de Catalunya |
| Páginas | 453- |
El President de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Parla-ment de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix 1'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI Preámbul
Aquesta Llei regula l'accessió i l'ocupació, com a títols adquisitius exclusius del dret de propietat.
En relació amb l'accessió, el títol I estableix unes disposicions generáis i regula l'accessió immobiliária i l'accessió mobiliária.
A Catalunya, el dret d'accessió parteix históricament d'uns principis que es troben en l'usatge si quis in alieno. Actualment queda re-gulat per 1'article 278 de la Compilació de dret civil de Catalunya, el qual només estableix el príncipi general d'accessió a favor de la persona propietaria del sol i el dret de retenció, i dis-tingeix entre els supósits de bona fe i mala fe.
L'aplicació supletoria del Codi civil ha fet que en molts supósits no s'hagin aplicat els principis tradicionals del dret cátala.
D'una altra banda, la realitat actual i les noves técniques constructives obliguen a examinar, amb respecte de la tradició jurídica, les situa-cions que es poden donar a la práctica i les ex-cepcions que cal fer-hi, tot distingint, lógica-ment, entre els supósits de bona fe i mala fe, i a solucionar els conflictes d'interessos segons que el valor mes gran correspongui al sol o a la cons-trucció. És molt important, dones, la regulació de les construccions extralimitades, figura introdui-da per la jurisprudencia a la qual es poden donar solucions d'indemnització com 1'adjudicado de pisos o locáis en régim de propietat horitzontal.
La regulació de l'accessió immobiliária parteix de dos fonaments: la bona fe o la mala fe i el valor mes gran del sol o de la construcció. D'altra banda, la Llei manté com a garantía el dret de retenció.
L'accessió mobiliária també és objecte de regulació, atenent els criteris de bona fe i mala fe, i, entre els supósits clássics d'adjunció, com-mixtió i especificació, agrupa tots els casos sota el concepte d'unió i estableix a qui corresponen la propietat de les coses i els drets de rescabala-ment pertinents.
Finalment, aquesta Llei, a fi de completar la regulació deis títols adquisitius exclusius de la propietat, dedica el títol II a l'ocupació. Aquesta regulació té en compte la legislació especial sobre la materia i procura establir unes formula-cions i unes indemnitzacions, especialment en relació amb la descoberta d'objectes d'especial valor i d'objectes trobats, mes adequades a la realitat socioeconómica actual.
ANNEXOS
Títol I Secció segona
Accessió Plantacions, conreus i construccions en sol d'altri de bona fe
Capítol I
Disposicions generáis Article 5
Plantacions i conreus de llarga durada
Article 1
Concepte 1. La persona propietaria de la fínca en
La propietat d'un bé comporta l'adquisició, per accessió, d'alló que se li uneix, d'una manera natural o artificial, des de la incorporado, amb 1'obligado de pagar, si escau, la indemnit-zació que correspongui, d'acord amb les disposicions d'aquesta Llei.
Article 2 Regulació
L'accessió es regeix per les disposicions d'aquesta Llei, sens perjudici que els supósits d'accessió que tinguin una regulació especial es regeixin per la legislado que els sigui aplicable.
Capítol II Accessió immobiliária
Secció primera Títol adquisitiu
Article 3 Adquisició
Per dret d'accessió immobiliária pertanyen a la persona propietaria de la finca les plantacions, els conreus i les construccions que hi son inclosos.
Article 4 Presumpció
Es presumeix, mentre no es pro vi el contra-ri, que les plantacions, els conreus i les construccions en una finca son duts a terme per la persona que n'és propietaria, a carree seu.
qué una altra persona, de bona fe, ha fet plantacions o conreus l'explotació habitual deis quals, segons el costum local, s'allarga mes enllá de l'any agrícola en qué s'han fet, pot optar entre fer-los seus i abonar les despeses o obligar qui hi ha fet la plantació o el conreu a deixar la fínca en l'estat en qué es trobava abans.
-
La facultat d'opció que s'atorga a la persona propietaria de la fínca s'ha d'exercir en el termini máxim d'un any. Si, un cop transcorregut aquest termini, aquesta no ha exercit la facultat que li confereix l'apartat 1, es presumeix Fexistencia d'un contráete d'ar-rendament limitat al temps en qué la planta-ció o el conreu siguin productius, i, com a máxim, de quatre anys des que es van fer.
Article 6 Plantacions i conreus de curta durada
-
La persona propietaria de la fínca en qué una altra persona, de bona fe, ha fet plantacions o conreus l'explotació habitual deis quals, segons el costum local, només es produeix dins l'any agrícola en qué s'han fet, pot optar entre fer-los seus i abonar les despeses o obligar qui hi ha fet la plantació...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba