Anàlisi del potencial de la custòdia fluvial a Catalunya i propostes d'innovació

AutorJordi Recordà Cos
CargoAmbientòleg i Màster en Dret Ambiental (URV)
Páginas1-44

Veure nota 1

Page 3

I Introducció

L’objectiu d’aquest article és analitzar quin potencial ofereix a Catalunya la custòdia del territori per millorar la protecció dels espais naturals amb valors relacionats amb els medis aquàtics d’aigua dolça (la custòdia fluvial), i presentar noves vies per desenvolupar aquests mecanismes.

Les polítiques tradicionals de protecció dels espais naturals han estat liderades per les administracions, però els objectius de conservació de la biodiversitat no s’han aconseguit de forma plena. Es planteja, doncs, la necessitat de buscar una actuació complementària, per exemple en els espais naturals privats.

Les noves estratègies de participació ciutadana en polítiques ambientals s’apliquen, també, en la gestió dels espais naturals, i han trobat en els instruments de custòdia un

Page 4

dels seus principals estendards. Aquesta estratègia es basa en els acords entre els diferents actors implicats en la gestió del territori, i actua principalment en les finques privades, on els propietaris i les entitats de custòdia arriben a acords per conservar la biodiversitat. Tot i la complexitat d’aquests instruments, cal destacar la importància dels aspectes relacionals entre els diferents actors per generar confiança mútua i corresponsabilitat com a eixos per a un desenvolupament més durable.

En l’actual context de crisi econòmica, la custòdia del territori es presenta com un mecanisme innovador que ha generat nous llocs de treball i ha contribuït a consolidar els projectes de diverses ONG, fonamenta el treball en xarxa entre organitzacions, Administració, propietaris privats i empreses, i consolida el diàleg i la comprensió entre aquests sectors que tenen un paper fonamental en la gestió de la biodiversitat, i posen en relleu el seu compromís davant el conjunt de la societat.

L'Estat espanyol encara és jove en aquesta estratègia, i la resposta del dret ambiental no aborda encara plenament aquests instruments, ja que s’ha centrat més en la intervenció de l’Administració que en la implicació dels propietaris privats a l’hora de conservar la biodiversitat. Tanmateix, ja existeix la figura dels acords voluntaris2, més utilitzats en altres sectors ambientals que en el de la conservació de la biodiversitat.

En aquest treball, estudiem el cas concret de l’aplicació d’aquests instruments en la protecció dels espais aquàtics d’aigua dolça, ja que es tracta d’espais naturals de gran valor per a la conservació, però a la vegada sotmesos a fortes pressions antròpiques que les amenacen, fins al punt de posar en perill l’assoliment dels objectius de la directiva marc de l’aigua (DMA). La custòdia aplicada als espais aquàtics s’anomena custòdia fluvial (CF), i fins ara un estudi específic del seu marc d’actuació i de l’avaluació de la seva aplicació a Catalunya havia estat inèdit.

Tradicionalment, s’ha prioritzat la intervenció en les finques privades i els acords amb els propietaris privats. En aquest article volem fer una aportació al desenvolupament de la CF estudiant com es poden realitzar acords de custòdia també amb les administracions públiques, i si es pot superar l’actuació en les finques per actuar directament sobre els recursos naturals, com ara l’aigua. Aquest nou pas es justifica

Page 5

perquè es pot donar el cas que les aigües no siguin del mateix propietari de la finca on es troben, i que, per tant, la custòdia de la finca no sigui suficient per garantir la protecció del recurs. Aquest podria ser el cas de les aigües privades. Es planteja, doncs, la necessitat d’actuar directament sobre l’aigua, independentment de la finca, per protegir la bona conservació dels recursos hídrics.

El treball es divideix en tres grans apartats. El primer és més introductori i permet aproximar-se a les característiques de la custòdia del territori. El segon apartat entra a debatre les qüestions plantejades sobre la CF i presenta actuacions innovadores, i, finalment, el tercer apartat se centra en els límits d’aquests mecanismes de la custòdia.

II La custòdia del territori
1. Introducció a la custòdia del territori
1.1. Definició de custòdia del territori

La custòdia del territori3és un conjunt d’estratègies i instruments que pretenen establir acords i vies de col·laboració entre diferents agents públics i privats, amb l’objectiu de conservar els valors naturals, culturals i paisatgístics del territori i promoure l’ús responsable dels recursos4.

Aquest instrument posa de manifest la necessitat d’ampliar l’actuació tradicional de les polítiques públiques sobre protecció i gestió dels espais naturals per actuar en la protecció i gestió dels valors ambientals i culturals de les finques privades. La necessitat d’arribar a un acord voluntari amb el propietari, per compaginar l’ús de la terra amb la conservació dels valors de la finca, és l’eix de la custòdia del territori.

Page 6

La custòdia no només té l’objectiu de tenir cura del medi ambient (guardar-lo, conservar-lo, respectar-lo), entenent-lo com un bé jurídic en un sentit restrictiu (els recursos naturals), sinó que pren un sentit més ampli i inclou, també, el patrimoni cultural5. Segurament, per evitar autolimitar-se, el mateix concepte pren el nom de custòdia del territori i no custòdia del medi ambient, entenent per territori tant els elements naturals com el patrimoni cultural.

En definitiva, la custòdia ofereix uns serveis ambientals que beneficien el conjunt de la societat, i consolida estratègies per a un desenvolupament sostenible i respectuós amb l’entorn.

1.2. Actors principals

El concepte de la custòdia del territori es basa en la necessitat d’involucrar els diferents actors que participen en la gestió del territori. És a dir, té la finalitat de conjugar part dels seus interessos per acordar una gestió comuna i efectiva que protegeixi els valors ambientals i culturals d’un espai concret.

D’una banda, un dels actors és l’Administració6, com a garant de la protecció de l’interès general que és la protecció del medi ambient (art. 45.2 de la Constitució espanyola, d’ara endavant CE), acció que inclou la conservació de la biodiversitat7. Per exemple, les administracions locals tenen un rol molt destacat gràcies a la seva proximitat amb els propietaris i amb els usuaris del territori.

La custòdia és una eina innovadora en el panorama tradicional de les polítiques ambientals perquè no condiciona la major part de la responsabilitat a l’actuació de l’Administració, sinó que corresponsabilitza la societat civil en el deure de la protecció

Page 7

del medi ambient. Aquesta opció es reforça en la mateixa CE quan en l’article 45, en l’ apartat 2, afirma "Els poders públics han de vetllar per la utilització racional de tots els recursos naturals (...) amb el suport de la indispensable solidaritat col·lectiva." El segon actor és, doncs, la societat civil, que canalitza la seva acció a través de les "entitats de custòdia", que són organitzacions públiques o privades sense afany de lucre, que participen activament en la conservació del territori mitjançant tècniques de custòdia del territori"8. A la tasca de les entitats hi donen suport diferents xarxes que ajuden a crear sinèrgies. És el cas de la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT, Catalunya), Iniciativa per la Custòdia del Territori a les Illes Balears (ICTIB), Associació Valenciana de Custòdia i Gestió Responsable del Territori, etc.

El tercer actor és el propietari de la finca. Aquest és un element definitori de l’acció de custodiar, ja que bona part dels elements naturals i culturals que cal conservar es troben en finques privades.

1.3. Actors secundaris

Els actors secundaris no participen directament en tots els acords de custòdia però donen suport a diferents iniciatives de custòdia.

Cal destacar els anomenats "nodes d’expertesa", que tenen per objectiu donar suport a les iniciatives de custòdia (expertesa legal, tècnica, financera o institucional), i que estan constituïts per empreses (consultories ambientals...), ONG de serveis, professionals qualificats i cooperatives que són membres de l’XCT.

Un altre actor, més secundari però que va prenent força, és el sector empresarial, que s’implica en la millora de la biodiversitat i, per exemple, finança actuacions de conservació de finques custodiades. És el cas de les jornades de responsabilitat social corporativa, en què les empreses col·laboren en la recuperació del bosc de ribera amb plantacions de vegetació autòctona9.

Page 8

Per acabar, caldria destacar el paper dels voluntaris10, que, amb la seva implicació desinteressada, contribueixen a fer créixer la custòdia i arrelar-la en el territori.

2. Instruments de custòdia del territori
2.1. Instruments jurídics basats en el dret privat

El principal instrument que utilitzen les entitats per dur a terme la custòdia del territori són els acords de custòdia: un conjunt de compromisos i pautes de...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR