L’església catòlica i el pagament del ICIO a espanya

AutorEduard Sagarra i Trias
CargoProfesor de Derecho Internacional UB y ESADE. Abogado

El tema ha guanyat actualitat arran de la publicació de les Conclusions de l’Advocada General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Juliane Kokott, presentades el 16 de febrer de 2017 que són indicatives sobre el parer f‌inal del Tribunal.

I Formulació de la qüestió prejudicial: antecedents i legislació aplicable

La sentència del TJUE haurà de respondre a la petició de la qüestió prejudicial formulada pel Jutjat del Contenciós Administratiu n. 4 de Madrid, en el plet que tenen l’Ajuntament de Getafe (Madrid) i el Col·legi de la Inmaculada d’aquell municipi, relatiu a la procedència o no de girar i pagar ICIO per unes obres dutes a terme en el saló d’actes d’aquella escola.

La qüestió plantejada té una gran transcendència a tot Espanya i en especial afecta a les f‌inances dels ajuntaments. Té una curiosa deriva, estrictament jurídica, sobre el principi de jerarquia normativa en el dret constitucional a Espanya; però també si afecta al dret de la competència de la Unió Europea. La qüestió jurídica a dilucidar és resoldre si les obres que portin a terme les ordres religioses, en llurs edif‌icis i instal·lacions, estan o no subjectes al pagament del ICIO, i en cas af‌irmatiu si l’exempció pot vulnerar el Dret de la Competència de la Unió Europea.

La formulació de la pregunta o qüestió era :«És contrari a l’article 107.1 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea l’exempció a l’Església catòlica del Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres, en relació amb las realitzades en immobles destinats al desenvolupament d’activitats econòmiques que no tinguin una f‌inalitat estrictament religiosa?»

Molt breument i per a situar-nos en el tema cal assenyalar:

a) L’Impost sobre les construccions, instal·lacions i obres és un impost municipal indirecte creat en una Llei de 1988, que liquiden els ajuntaments i graven les obres que es facin en edif‌icis i instal·lacions. La font legal vigent és el Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març.

b) El Concordat entre Espanya i la Santa Seu (que és un Tractat Internacional) es va signar el 3 gener de 1979 després d’entrar en vigor la Constitució de 1978. Tenia per objecte - entre altres –tractar els assumptes econòmics entre la Iglesia Catòlica i l’Estat Espanyol. Es va acordar que la Santa Seu i les Ordres religioses...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR