Legislación autonómica
| Autor | Lluís Jou i Mirabenty Ildefonso Sánchez Prat. |
| Páginas | 237-318 |
Resenya legislativa
I.- CATALUNYA:
Durant el mes de juny el DOGC ha publicat una sola disposició d'un relatiu interés per al notariat. Es tracta del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i servéis dels ens locals (DOGC núm. 2066, de 23 de juny).
Aquest Reglament, que desplega la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de régim local de Catalunya, és una disposició llarga, de 234 articles distribuits en 7 títols que regula matéries própies del dret administratiu municipal. Nogensmenys poden tenir algún interés per als notaris:
-
Els articles 71 a 97, que regulen el procediment per la concessió de llicéncies municipals (en especial els anieles 77 i següents relatius a llicéncies d'edificació i 89 i 90 relatius a les urbanístiques i les de primera ocupació).
-
Els anieles 211 a 227, que regulen les societats mercantils amb capital íntegrament públie i els anieles 282 a 296, que regulen les societats mercantils i cooperatives amb capital mixt.
-
Els anieles 243 a 265, que regulen les concessions municipals.
-
Els anieles 312 a 324 que fan referencia als consorcis.
II.- RESTA DE COMUNITATS AUTNOMES:
En les altres Cominitats Autónomes destaca únicament la Ley 4/1995, de 24 de mayo, de Derecho Civil de Galicia (DOG núm. 107, de 6 de juny), que entrará en vigor el sis de setembre d'enguany.
Amb aquesta llei, el Parlament de Galicia, emparantse en les sentencies del Tribunal Constitucional 121/1992 i 182/1992, configura el dret civil de Galicia com un ordenament autónom. La llei, que reproduim íntegrament en aquest número de LA NOTARÍA, té 170 anieles i regula, a mes de moltes altres institucions de tipus tradicional agrari, l'aplicació del dret civil de Galicia, el retracte de "graciosa", els arrendaments rústics, les parceries rustiques, pequáries i forestals, el vitalici, la companyia familiar gallega, els capítols matrimonials i les donacions per rao de matrimoni, els pactes successoris, els testaments i la successió intestada.
A destacer, en materia de testaments, que s'admet amb carácter general el testament mancomunat d'esposos fins i tot fora de Galicia (amb notificació notarial a l'altre cónjuge en cas de revocació unilateral) i el testament per comissari, que sempre será el cónjuge el testador. Finalment es regulen les llegitimes amb modificacions imponants sobre la regulació del Codi Civil espanyol i la successió intestada, amb crida a favor de la Junta de Galicia en els casos de manca de parents cridats.
La llei deroga la llei gallega 7/1987, de 10 de novembre, sobre la Compilació del dret civil de Galicia, pero no és l'única llei civil gallega, ates que resten vigents la llei 7/1983, de 22 de juny, de fundacions d'interés galleg, la llei 13/1989, de 10 d'octubre, de "montes vecinales en mano común" i la llei 3/1993, de 16 d'abril de parceries i arrendaments rústics histories de Galicia.
No em considero amb coneixements suficients, ara per ara, per fer un comentan mes extens d'aquesta llei (que els companys gallegs podrien fer per a LA NOTARÍA), pero no puc estarme de fer dos comentaris personals.
-
La llei recull prou bé, a parer meu, algunes institucions tradicionals ben sentides al país i prohibides pel Codi Civil. Recordo que a Belmonte de Miranda (la meva primera notaría a l'occident d'Astúries) els protocols de l'any 1888 eren absolutament plens de testaments mancomunats, que la voluntat freqüent dels matrimonis testadors era llegarse recíprocament Pusdefruit universal i apartar de l'heréncia els filis que havien emigrat a ciutat, que mentre vaig exercir allá no van ser gens estranys els títols en que apareixien les "companyies familiars", que els problemes de "montes vecinales en mano común" eren sovintejats. En aquest aspecte le llei gallega em fa l'efecte de ser una bona llei de recuperació d'institucions tradicionals que, si eren vives fa onze anys a les muntanyes asturianes frontereres amb Galicia, mes ho devien ser al camp galleg.
-
En materia de desenvolupament de dret civil, el Parlament de Catalunya va iniciar Pany 1984 una etapa de "adeqüació" a la constitucionalitat que va ser seguida per totes les altres Comunitats Autónomes amb dret civil propi. Quan el 1987 la Generalitat va iniciar una segona fase, la de desenvolupament del dret civil, el recurs del Govern de l'Estat va ser inmediat (contra la llei de successió intestada el 1987, contra la llei de filiaciones el 1991). Finalment, la retirada d'aquests recursos i les tres sentencies del Tribunal Constitucional sobre les lleis valenciana i gallega d'arrendaments historics i la balear de dret civil, han aclarit el contenciós sobre el sentit competencial de "conservado, modificado i desenvolupament del dret civil" prevista a la Constitució. La raó i la realitat han acabat per impossarse.
LluísJou
I.- CATALUNYA
DECRET 179/1995, DE 13 DE JUNY, PEL QUAL S'APROVA EL REGLAMENT D'OBRES, ACTIVITATS I SERVÉIS DEL ENS LOCALS
179/1995, de 13 de juny, peí qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i servéis dels ens locals.
La Llei 8/1987, de 15 (d'abril, municipal i de régim local de Catalunya, dedica el capítol II del títol XIX a regular les obres, l'activitat administrativa i els servéis dels ens locals, matéries en les quals introdueix canvis importants respecte de la legislado anterior, per tal d'establir, amb la resta de regulacions, els aspectes comuns als ens locals que integren l'ordenament local de Catalunya.
L'amplitud i la complexitat de les esmentades matéries, com també la formulació quasi enunciativa que la Llei fa de moltes d'elles, fan necessari el desplegament reglamentan, amb el qual, a mes, es dona compliment a la disposició final segona de l'esmentada Llei, la qual autoritza el Govern de la Generalitat perqué dicti les disposicions necessáries per desplegarla.
Entre la possibilitat de desplegar per separat cadascun dels referits blocs de funcions, regulats en l'esmentat capítol de la Llei, o ferho d'una manera conjunta i integral, s'ha optat per aquesta última opció. Es reuneix així en un sol text reglamentan la regulació de les principals modalitats que revesteix l'actuació material dels ens locals de Catalunya, i es dota d'un text jurídic amb el qual es tracta de coordinar i facilitar en la seva unitat les tasques d'aplicació de les normes reguladores corresponents.
El Reglament s'obre amb unes disposicions preliminars de carácter general que deriven del bloc de la constitucionalitat referit al régim local i recull els principis cabdals que informen l'actuació administrativa dels ens locals en les matéries objecte d'ordenació.
Peí que fa a les obres, el títol I del Reglament tan sois regula les denominades obres ordináries locals, amb exclusió, d'acord amb la Llei, de les de carácter urbanístic, les quals son objecte de regulació sectorial.
El contingut d'aquesta primera part del Reglament, mes que innovar, i per la mateixa limitació de l'objecte, el que fa és sistematitzar i ordenar la normativa aplicable a aquest tipus d'obres. Aquesta normat va está dispersa en la legislació general, sobretot en la de contractació administrativa; en realitat, de conformitat amb el que estableix la Llei municipal i de régim local de Catalunya, el procediment per a l'elaboració i l'aprovació de la documentació previa a l'execució de les obres és diferent del procediment per contractarles. Conseqüent amb aixó, i sens perjudici de la normativa reguladora de la contractació local, la present reglamentació es refereix al primer aspecte, relatiu als pressupostos técnics de l'actuació administrativa en la materia.
Per aquest motiu s'ordenen, per aixó, de manera separada la fase corresponent a l'elaboració i al contingut del projecte d'obres de reparacions menors o de conservado, com també el procediment per aprovarlos, i la fase que es refereix a les formes d'execució i a la direcció de les obres, sense entrar en l'aspecte contractual, ja que está reservat a la normativa sobre contractació administrativa, amb la qual, no obstant aixó, es coordina.
En el títol 2 es regulen les diferents formes d'intervenció administrativa mitjançant l'aprovació d'ordenances i banys, l'atorgament de llicéncies i altres actes de control preventiu, materia cabdal per als municipis, la regulació de la qual s'ha adaptat a les prescripcions de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de régim jurídic de les administracions publiques i del procediment administratiu comú, como també l'ordenació sectorial, les autoritzacions reglamentades i la potestat sancionadora.
El títol 3 conté l'ordenació de l'activitat de foment, tant pel que fa a l'atorgament de les subvencions com a l'acció concertada, i estableix el procediment corresponent i les bases per a la seva concessió, amb sujecció als principis de publicitat, objectivitat, lliure concurrencia i igualtat, i amb adequació a la legalitat pressupostária.
El títol 4 regula l'activitat económica que poden prestar els ens locals en régim de lliure concurrencia, la iniciativa de la qual, d'acord amb la Constitució i la Llei municipal i de régim local de Catalunya, la poden exercitar en el mercat els ens locals en pla d'igualtat amb la promoció privada, sense que les empreses constituides per Padministració puguin percebre per aixó ajusts que suposin una preferencia respecte de les restants del mercat ni utilitzar prerrogatives publiques.
L'última part de Reglament está dedicada als serveis locals. El títol 5 regula Pestabliment, la prestació i la supressió dels servéis. Cal destacar el procediment per a la seva creació, en el qual es preveu la possibilitat que s'incoi, per la iniciativa dels veíns, la necessitat que Pens local aprovi un expedient relatiu als aspectes económic i financier i a la forma jurídica de gestió del servei, com també que aprovi el reglament que el regula. Tant en Pacte de l'establiment del servei com durant la seva prestació i, si s'escau, en la supressió, aquest Reglament preveu la participació ciutadana.
Em aquest títol es...
-
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba