Legislación autonómica
| Autor | Col.legi de Notaris de Catalunya |
| Páginas | 80-92 |
MES DE ABRIL
1.- CATALUNYA.- Durant el mes d'abril el DOGC ha publicat algunes disposicions d'interés per al notariat.
Es tracta, en primer lloc, de la LLEI 2/1995 DE 23 DE MARÇ, DE LA INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR, que ara publica LA NOTARÍA. Aquesta és una de les liéis de desenvolupament de PEstatut de Catalunya pendents d'aprovació (en resta encara alguna de tanta trascendencia com la llei electoral) que regula el mecanisme de la presentado de proposicions de llei d'una manera directa amb el suport d'un mínim de seixantacinc mil persones inscrites al cens electoral de Catalunya.
Precisament per al control de la identitat deis 65.000 signants que donen suport a la proposició, la llei preveu la intervenció notarial mitjanc,ant la legitimació de les firmes de suport (article 10). Cal destacar que es permet la legitimació ("autenticado" diu la llei) per un notari, per un secretad judicial o peí secretari de Pajuntament corresponent al municipi en que el signant figuri inscrit com a elector. La limitació funcional de la competencia al funcionan del municipi en qué el signant estigui inscrit només afecta al secretari de Pajuntament. No al notari, la competencia material i territorial del qual es regeix per les normes notaríais. D'altra banda, Particle onze preveu Phabilitació de fedataris especiáis per part de la Junta de Control prevista a Particle 7.
El mateix DOGC de 5 d'abril publica el DECRET 94/1995, DE 21 DE FEBRER, D'ASSIGNACIO DE FUNCIONS EN MATERIA D'HISENDES LOCALS ALS DEPARTAMENTS DE GOVERNACIÓ I ECONOMÍA I FINANCES. Es tracta d'una norma d'organització de Pexercici de la tutela financera sobre les corporacions locals de Catalunya d'escassa trascendencia per ais notaris. En canvi, si que té trascendencia l'ORDRE DE 21 DE MARÇ DE 1995 (Economía i Finanees) sobre desplegament del Decret esmentat publicada el mateix dia. Uarticle primer d'aquesta Ordre estableix el límit de concertado d'operacions de crédit i la concessió d'avals per part deis Ens locals de Catalunya que se sotmet a AUTORITZACIÓ PREVIA (punts 1 i 2). Malgrat que és doctrina de la DGRN que els actes de les Corporacions Locals gaudeixin de la pressumpció de legalitat, és convenient tenir en compte el que disposa aquesta ordre per tal d'autoritzar, si és el cas, escriptures de préstec o crédit concedits a Ajuntaments, Consells Comarcáis o Diputacions catalanes a efectes de fer constar Pautorització d'Economia i Finances o fer els advertiments pertinents. Es publiquen en aquest número de LA NOTARÍA el Decret i l'Ordre.
Finalment faré esment al DECRET 96/1995 DE 24 DE MARÇ, PEL QUAL ES MODIFICA PARCIALMENT EL DECRET 145/1991 DE 17 DE JUNY, DE REGULACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ, LES CLASSES I EL REGISTRE DE CLUBS I ASSOCIACIONS ESPORTIUS, D'APROBACIÓ DEL SEU REGLAMENTINTERN (DOGC de 5 d'abril).
D'altra banda és important recordar que el dia 17 d'abril es va acabar el termini previst per la
Disposició Transitoria Tercera de la LLEI 6/1990, DE 6 DE MARg, DELS CENSOS. Malgrat l'estranya interpretació que el President del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya va fer de les disposicions transitóries primera i segona, sembla ben ciar que tots els censos inscrits amb anterioritat a la allei els titulars deis quals no hagin acreditat la seva vigencia en la forma prevista per la Transitoria Tercera o de qualsevol altra manera (per divisió, o per qualsevol transmissió o inscripció) abans del 17 d'abril, s'han extingit. En cas que de l'estudi de Pestat de cárregues d'una finca resulti inscrit algún cens sense acreditació de vigencia, em sembla aconsellable soMicitar de manera expressa la constancia registral de la seva extinció en qualsevol escriptura referent a la finca tabularment gravada.
2.- RESTA DE COMUNITATS AUTÓNOMES.-
De les altres Comunitats Autónomes s'ha de destacar la publicació en el BOE de 10 d'abril (BOE de 28 d'abril) de la LEY 4/1995, DE 29 DE MARIO, DE MODIFICACIÓN DE LA COMPILACIÓN DEL DERECHO CIVIL DE ARAGÓN Y DE LA LEY DEL PATRIMONIO DE LA COMUNIDAD AUTÓNOMA DE ARAGÓN. Per aquesta llei s'estableix que en la succesió instestada d'aragonesos morts sense parents cridats succeeix la Diputació General d'Aragó i no l'Estat. D'aquesta manera Aragó segueix el camí iniciat peí Parlament de Catalunya l'any 1984 i seguit després per Navarra (Ley Foral 5/1087, de 1 d'abril), Pais Vasc (Ley 3/1992, de 1 de juliol). LA NOTARÍA publica íntegra aquesta llei.
Lluís Jou
PRESIDENCIA DE LA GENERALITAT LLEI2/1995, DE 23 DE MARÇ, DE LA INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR.
EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI
Exposició de motius
L'article 87.3 de la Constitució fixa el marc per a l'exercici de la iniciativa legislativa popular, desenvolupat posteriorment per la Llei orgánica 3/1984, del 26 de marc,.
L'Estatut de Catalunya, fentse ressó d'aquesta institució democrática, la va recollir en els termes que etableix l'article 32.6, que en preveu al mateix temps la regulado mitjangant llei.
En aprovar aquesta norma, el Parlament de Catalunya capacita totes les persones que teñen la condició de catalans, segons l'article 6 de l'Estatut, i que figuren incloses en el cens electoral, a participar d'una manera directa en la vida pública, dins el procés de vertebració socio-política del país, alhora que procura mantenir l'equilibri harmónic entre el respecte ais representants legítims de la voluntat popular com a resultat d'unes eleccions i l'adopció deis mecanismes que garanteixin l'exercici efectiu d'aquesta iniciativa legislativa.
Article 2.
-
Poden ésser objecte de la iniciativa legislativa popular les matéries sobre les quals el Parlament de Catalunya pot legislar.
-
S'exclouen de la iniciativa legislativa popular les matéries següents:
-
Les que están reservades per llei del Parlament o per l'Estatut d'autonomia a la iniciativa legislativa exclusiva del Govern de la Generalitat o deis diputats de la cambra autonómica.
-
Les de naturalesa tributaria o financera.
-
Les que requereixen la tramitació establerta per l'article 34.2 i 3 de l'Estatut.
-
Les referides a la planificado general de Pactivitat económica de la Generalitat.
Article 3.
-
-
La iniciativa legislativa popular s'exerceix mitjançant la presentació davant la Mesa del Parlament d'una proposició de llei, amb el suport de les signatures, degudament autenticades, d'un mínim de seixantacinc mil persones, les quals han de complir les condicions fixades per l'article 1.
-
L'escrit de presentació ha de contenir els documents i els requisits determináis per l'article 6.
-
Si la iniciativa es presenta fora deis períodes de sessions del Parlament, els terminis fixats comentaran a computarse a partir de l'inici del període de sessions següent a la presentació de la documentació.
Article 1.
Les persones que gaudeixin, d'acord amb l'article 6 de l'Estatut d'autonomia, de la condició política de catalans, siguin majors d'edat, estiguin inscrites degudament en el cens electoral i no estiguin privades deis drets polítics poden exercir la iniciativa legisltiva popular prevista en l'article 32.6 de l'Estatut.
Article 4.
-
La Mesa del Parlament ha d'examinar la documentació rebuda i s'ha de pronunciar en el termini de quinze dies sobre l'admissió o inadmissió a trámit de la proposició.
-
Son causes d'inadmissibilitat:
-
Que la proposició no s'adeqüi a l'Estatut d'autonomia o a la Constitució.
-
Que el text de la proposició tingui per objecte alguna de les matéries excloses a qué fa referencia Particle 2.
-
Que la proposició i la documentació presentades no compleixin algún deis requisits fixats per Particle 6.
-
Que la proposició intenti regular matéries diverses i mancades d'homogeneitat entre elles.
-
Que estigui en tramitació en el Parlament de Catalunya algún projecte o alguna proposició de llei sobre les mateixes matéries de qué tracti la proposta d'iniciativa popular.
-
Que la proposició reprodueixi una altra iniciativa popular de contingut igual o substancialment equivalent presenta durant la mateixa legisltura.
-
-
En el supósit a qué es refereix l'apartat 2.a), la Mesa del Parlament, a iniciativa propia, ha de sollicitar dictamen al Consell consultiu de la Generalitat, d'acord amb les disposicions de la Llei 7/1981, del 25 de febrer, salvant les modificacions que es puguin preveure en aquesta Llei.
-
L'existéncia d'alguna irregularitat que sigui esmenable ha d'ésser notificada per la Mesa del Parlament a la Comissió Promotora, a fi que aquesta, dins el termini de quinze dies hábils, manifeti si desitja retirar la iniciativa o mantenirla, un cop hi hagi efectuat les modificacions presentes peí Consell Consultiu.
-
La resolució de la Mesa del Parlament sobre...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba