Legislacio autonómica
| Páginas | 224-247 |
1.1 LLEIS DE FAMÍLIA I ALTRES D'ESPECIAL INTERÉS: En els mesos de juliol i agost s'han publicat en el DOGC diverses liéis d'interés per al notariat i per a la nostra actuado professional corrent.
Es tracta, en primer lloc, de les tres liéis dvils en materia de familia que venen a completar l'ordena-ment cátala en aquest ámbit a l'espera que es presentí al Parlament, probablement a fináis del proper periode de sessions, el projecte de llei de Codi de Familia. Son la Llei 10/1996, de 29 de juliol, d'aliments entre parents; la Llei U/1996, de 29 de juliol, de modificado de la Llei 39/1991, de 30 de desembre, de la tutela i institucions tutelan; i de la Llei 12/1996, de 29 de juliol , de la potestat del pare i de la mare, (totes tres en el DOGC núm. 2238 de 2 d'agost) que publiquem integres en aquest número de LA NOTARÍA.
La primera regula el dret d'aliments entre parents, estableix les persones obligades a prestarlos (cónjuge, descendets, ascendents i germans) amb dret a distribuir entre els d'igual grau i a proporció de llurs recursos económics l'obligació; la possibilitat d'establir mecanismes d'actualizació de la seva quantia; i el dret de les entitats publiques o privades i de qualsevol persona que prestí aliments si els parents obligáis no ho fan, a repetir contra els parents obligats o els seus hereus els aliments prestats.
La segona regula l'autodesignació de tutela i en la Disposició Adicional tercera crea un "Registre de tuteles i autotuteles" que en realitat és un registre d'actes de designado de tutors, és a dir, de delació de tuteles, tot establint l'obligació deis notaris de comunicarhi les delacions voluntáries contingudes en les escriptures que autoritzin. El Collegi de Notaris ha entrat en contacte amb el Departament de Justicia per tal de poder aprofitar el funcionament i els seveis del Registre de Darreres Voluntats del Collegi ates que la gran majoria de delacions de tutors es fan en testament.
La tercera, regula la potestat del pare i de la mare, és a dir, la clássicament coneguda com a "patria potestas" amb diverses novetats, com la distinció clara entre exercici i titularitat, regulado de desacords, possibilitat d'exercici i titularitat, regulació de desacords, possibilitat d'exercici solidari en actes ordinaris. Es regula d'administració deis béns deis filis per part deis pares i es modifica el nombre d'actes per ais quals és preceptiva l'autorització judicial, si be es preveu que sigui substituida peí consentiment del dos parents mes próxims del fill en la forma prevista en l'article 149 del Codi de Successions. És una Llei que, per tant, té una extraordinaria trascendencia en l'actuació notarial en l'ámbit de la familia.
LA NOTARÍA publicará ben aviat uns estudis monográfics sobre les tres liéis ara ressenyades.
A banda de les liéis civils, hi ha altres dues liéis d'algun interés que també publiquem íntegrament. Son, la Llei 7/1996, de 5 de juliol, d'organitzadó deis servéis jurídics de l'Administració de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 2232, de 19 de juliol), que (finalment!) crea un Cos d'Advocats de la Generalitat, al qual s'ingressa mitjanc,ant oposicíó lliure entre 111-cenciats en dret, per a l'assessorament i defensa jurídica del Govern i d'Administració de la Generalitat; i la Llei 13/1996, de 29 de juliol, del Registre i el dipbsit de flanees del contractes de lloguer de finques urbanes i de modificado de la Llei 24/1991 de l'habitatge, que cal teñir en compte ates que la prestació de la fianc,a en els contractes de lloguer d'habitatges i el seu dipósit a l'Institut Cátala del Sol és ara no només obligatoria, sino que la manca de dipósit és tipificada d'infracció greu i sancionada amb multa d'entre el 35% i el 75% de l'import de les fiances no dipositades.
Els mesos de juliol i agost s'han publicat, a mes, altres liéis i Decrets que be per qüestió de rang be per teñir alguna relació amb l'ámbit d'interés per al notariat, passo a resenyar:
1.2. Llei 8/1996, de 5 de juliol, de regulado de la programado audiovisual distribuida per cable (DOGC núm. 2232 de 19 de juliol). Amb aquesta Llei la Generalitat, partint de la normativa básica estatal continguda a la Llei 42/1995 de 22 de desembre, de les telecomunicacions per cable, regula com a aspectes principáis les relacions entre operadors i programadors independents, estableix quotes per a garantir la pluralitat lingüística, assegura el compliment de les mesures de protecció de la infancia en aquesta materia, crea un Consell Audiovisual de Catalunya i estableix un régim sancionador.
1.3. Llei 9/1996, de 15 de juliol, delPla estadísticde Catalunya 1997-2000 (DOGC núm. 2234 de de 24 de juliol). Es tracta d'una norma que, a l'empara de la Llei 14/1987 d'estadística succeeix la Llei 30/1991 de 13 de desembre que va establir el Pía estadístic de Catalunya 1992-1995. Entre les activitats estadístiques consolidades corresponents a l'área de Justicia no n'hi ha cap referida concretament al notariat.
1.4. Llei 14/1996, de 29 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1996 (DOGC núm. 2237 de 31 de juliol).
1.5. Decret 252/1996, de 5 de juliol, de creado de les comissions d'assistencia jurídica gratuita, de regulado de procediment per al reconeixement del dret d'assisténda jurídica gratuita i de la subvendó per a les actuaáons professionals deis advocáis i procuradors (DOGC núm 2228, de 10 de juliol). Amb ell, la Generalitat desenvolupa la Llei d'assisténcia jurídica gratuita, crea i determina l'estructura i composició de les comissions que han de resoldre sobre el reconeixement del dret esmentat, regula el procediment a seguir i preveu alguns casos d'assignació immediata. Pot ser tinguda com a norma supletoria, o com a mínim integradora, en l'aplicació de l'article 130 del Reglament Notarial.
1.6 Decret 265/1996, de 23 de juliol, de reestructurado parcial del Departament de Justicia (DOGC núm 2236 de 29 de juliol). Modifica el Decret 100/1987, de 20 de febrer, que va establir l'estructura orgánica básica del Departament de Justicia i reestructura la fins ara Direcció General de Justicia Juvenil, que passa a denominarse Direcció General de Mesures Penáis alternatives i de Justicia Juvenil, per tal d'adequarla a la legalitat resultant de l'entrada en vigor del Codi Penal de 23 de novembre i a la recent modificado deis Departaments del Govern de la Generalitat.
1.7. Decret 294/1996, de 23 de juliol, peí qual s'aprova el Reglament de consultes popular muniápals (DOGC núm. 2237, de 31 de juliol). Estableix el procediment a seguir per la petició, organització i celebrado de les consultes populars municipals, tot desenvolupant l'article 41 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de régim local de Catalunya i respectant la competencia del Govern de l'Estat a autoritzar les consultes populars. Haurá de ser tinguda en compte, si és el cas, per l'actuació deis notaris en processos electorals.
Lluís Jou
d'organització deis servéis jurídics de 1'Administrado de la Generalitat de Catalunya
LLEI 7/1996, de 5 de juliol, d'organització deis servéis jurídics de I'Administrado de la Generalitat de Catalunya.
El president
de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Reí i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI Preambul
La subjecció de 1'Administrado pública a la llei constitueix una de les bases de l'Estat social de dret, d'acord amb el que estableixen els arricies 1 i 103 de la Constitució espanyola. L'article 2 de la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d'organització, procediment i régim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya reitera el mateix principi, perqué és obvi que 1'Administrado de la Generalitat de Catalunya, s'ha de comportar amb un respecte complet envers les exigéncies de la legalitat i els interesos deis ciutadans, que son els destinataris de la seva activitat. Per la mateixa rao, cal arbitrar els mitjans de defensa deis drets de la Generalitat davant altres poders i en les relaciones amb els ciutadans, per tal que l'interés públic que aquella representa resulti també garantit i respectat.
L'assessorament i la defensa de la Generalitat son regulats en múltiples disposicions, des de la creació del Gabinet Jurídic Central peí Decret del 17 d'octubre de 1978 i les modificacions posteriors Decret 286/1988, del 3 d'octubre; Decret 117/1982, del 12 de maig; Decret 254/1988, de l'll de juliol; Decret 286/1988, del
17 d'octubre; Decret 152/1993, de l'l de juny, i Decret 130/1995, de 3 d'abril fins a la regulació de les diferents assessories jurídiques deis departaments de la Generalitat. L'article 89 de la Llei 13/1989 encomana, en general, la representació i la defensa de l'Administració de la Generalitat ais lletrats al Gabinet Jurídic Central.
Cal, pero establir d'una forma mes integrada i amb una norma amb rang de llei la regulació deis servéis jurídics de l'Adminisració de la Generalitat i, alhora, crear el eos al qual han de pertanyer els advocats de la Generalitat ais quals s'encarreguen les funcions d'assessorament en dret i la representació i la defensa de la institució.
Tots els advocats del Cos d'Advocats de la Generalitat han de dependre, peí que fa a la direcció i la coordinado jurídiques, del director del Gabinet Jurídic de la Generalitat, i, quant al régim de prestado de llurs servéis, deis secretaos generáis deis departaments ais quals están adscrits. Llur tasca és estrictament jurídica, ja que les funcions d'assessorament que teñen encomanades son únicament d'aquest caire, tot i que...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba