Legislació Autonómica
| Autor | Ildefons Sánchez Prat |
| Páginas | 225-250 |
RESSENYA LEGISLATIVA
CATALUNYA
-
ASSOCIACIONS.- Llei 7/1997, de 18 de juny, de Asociacions. Publica DOC de primer de juliol i BOE de 24 de juliol. S'inclou el text.
-
SOCIETATS AMB PARTICIPACIÓ PÚBLICA.- Llei 9/1997, de 23 de juny, sobre la participació de la Generalitat de Catalunya en societats mercantils i civils y de modificació de les Lleis 11/1981, 10/1982 i 4/1985. Publica DOC de 2 de juliol i BOE de 29 de juliol. S'inclou el text.
-
FUNCIÓ PÚBLICA.- Llei 8/1997, de 23 de juny, autoritzant la refosa en un sol texte de determinades disposicions sobre funció pública, donant un termini de cuatre mesos. Publica DOG de 2 de juliol i BOE de 30 de juliol.
-
VIVIENDA.- LLIBRE DE L'EDIFICI.- Decret 158/1997, de 8 de juliol, pel qual es regula el Llibre de l'Edifici dels habitatges existents i es crea el programa per a la revisió de l'estat de conservació dels edificis d'habitatges. Publica DOC de 16 de juliol. S'inclou el text.
-
FESTES LABORALS.- Ordre de 8 de juliol, del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, per la qual s'estableix el calendari oficial de festes laborals per a 1998. Publica DOG de 22 de juliol. S'inclou el text.
ANDALUCIA
URBANISMO.- Ley 1/1997, de 18 de junio, por la que se adoptan con carácter urgente y transitorio disposiciones en materia de régimen del suelo y ordenación urbana. Publica BOE de 7 de julio y BOJA de 26 de junio.
CANTABRIA
URBANISMO.- Ley 1/1997, de 25 de abril, por la que se adoptan medidas urgentes en materia de régimen del suelo y ordenación urbana. Publica BOE de 7 de julio. Publica BOE de 8 de julio.
Sorprendente la celeridad con que, a juzgar por la fecha de la disposición (que es la misma que la de su publicación en el Boletín Oficial de la Comunidad de Cantabria), dicha Comunidad ha subvenido a la situacion creada por la Sentencia del Tribunal Constitucional de 20 de marzo de 1997, ya que tal sentencia se publico en el BOE jdel mismo dia 25 de abril de 1997!. La ley en cuestion se limita a declarar aplicable como propio en la Comunidad el Derecho Estatal anterior a la publicación de la citada sentencia.
CASTILLA Y LEÓN
COLEGIOS PROFESIONALES.- Ley 8/1997, de 8 de junio, de Colegios Profesionales de Castilla y León. Publica BOE de 28 de julio y BOCL de 10 de julio.
COMUNIDAD VALENCIANA
URBANISMO.- SUELO NO URBANIZABLE.- Ley 2/1997, de 1 3 de junio, de modificación de la ley de la Generalidad Valenciana 4/1992,
GALÍCIA
FAMÍLIA.- Ley 3/1997, de 9 de junio, Gallega de la Família, la Infància y la Adolescencia. Publica BOE de 11 de julio.
CAZA.- Ley 4/1997, de 25 de junio, de Caza de Galicia. Publica BOE de 12 de agosto y DOG de 11 de julio.
ISLAS BALEARES
SUELO RUSTICO.- Ley 6/1997, de 8 de julio, del Suelo Rústico de las Islas Baleares.
MADRID
VIVIENDA.- Ley 6/1997, de 8 de enero, de Protección Pública a la Vivienda de la Comunidad de Madrid. Publica BOE de 29 de agosto y BOCM de 1 3 de enero.
LLEI 7/1997, DE 18 DE JUNY DE 1997
ASSOCIACIONS
LLEI 7/1997, de 18 de juny, d'associacions.
El President de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
Finalitat de la Llei
L'any 1978 es va aprovar, per referèndum, la Constitució espanyola, l'article 22 de la qual reconeix com a dret fonamental el dret d'associació. Malgrat això, no hi ha hagut des d'aquesta data una regulació específica de les associacions no lucratives que tenen un lloc important en el nostre teixit social. Cal un marc jurídic nou que posi fi a la vigència a Catalunya d'una llei tan obsoleta com la del 1964.
La legislació de l'Estat és preconstitucional i ha estat parcialment derogada per la Constitució. Sens perjudici de la llei orgànica corresponent, aquesta Llei té com a finalitat establir un marc general a Catalunya per a les associacions sobre les quals la Generalitat té competència exclusiva. Catalunya té una gran tradició associativa manifestada pels milers d'associacions inscrites. El fet associatiu català ha estat decisiu per a la defensa i l'acreixement de la societat i la cultura catalanes, i, de manera especial, durant les etapes més difícils de la nostra història com a poble i com a nació. La reconstrucció social i política de Catalunya durant el segle XIX es fonamenta absolutament en la capacitat d'articularse associativament de tots els seus components individuals. L'associacionisme es desenvolupa des dels centenaris ateneus i Cors de Clavé, d'arrel popular i treballadora, les organitzacions de Foment a les associacions d'ajuda mútua, associacions obreres, cases regionals, de fraternitat i de veïns, sorgides de totes les capes socials. I és que cal considerar l'acció dinamitzadora i la capacitat emprenedora de les associacions catalanes com a element fonamental de la vitalitat de la societat civil del nostre país.
L'element associatiu es configura, així, clau en la construcció d'una societat més participativa i com a factor essencial per al progrés social i l'avenç de Catalunya com a país. La Llei que presentem recull i hi connecta la tradició d'associacionisme cívic que ha estat i és un element important de la identitat social i cultural de Catalunya. Avançar avui cap a una societat catalana democràticament forta i ben articulada significa aconseguir una realitat associativa de les mateixes característiques. A Catalunya les associacions són diverses i plurals i, al mateix temps, se senten que formen part d'un cos comú que s'expressa en parlar de l'associacionisme català i del moviment associatiu. Les associacions estan interrelacionades i coordinades en federacions i confederacions a partir de llurs objectius, que poden ésser des de caràcter local a internacional. Aquesta coordinació permet intercanvis i crear propostes i projectes imaginatius i nous.
Cal un marc per a totes les associacions basat en l'esperit constitucional i estatutari, i això és el que proposa aquesta Llei. En l'elaboració d'aquesta Llei s'ha partit de l'experiència pràctica de l'Administració de la Generalitat en els anys d'exercici d'aquestes competències i dels problemes plantejats per les associacions constituïdes a Catalunya, i també dels textos comparats més avançats en la matèria, molt especialment els treballs sobre l'anomenat Estatut de l'associació europea, en elaboració a la Unió Europea en el moment de promulgació d'aquesta Llei.
Amb aquesta Llei es pretén mantenir l'absoluta llibertat de creació, d'iniciativa de desenvolupament, de modificació, d'èxit o de fracàs de la voluntat associativa, sense condicionament de cap mena, i a l'hora de crear, des dels diferents àmbits d'acció del Govern, uns marcs indicatius que permetin el desenvolupament, en les millors condicions, de la vida associativa a Catalunya, la consecució del prestigi social de l'associacionisme i l'atenció preferent a les associacions que formulen interessos nous. El Parlament de Catalunya ha legislat sobre tipus d'associacions específiques i aspectes que en alguns casos, com el de l'esport Llei 8/1988, del 7 d'abril, ha regulat les qüestions referides al règim de funcionament, d'elecció i de representació de les associacions esportives i de les persones associades. En altres casos, s'ha referit a les associacions sense entrar en cap consideració sobre constitució i funcionament. Per exemple, pel que fa a les associacions considerades entitats de participació ciutadana Llei 8/1987, del 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, els aspectes referits a participació, a deures municipals i al Registre; pel que fa a l'associacionisme cultural Llei 2/1993, del 5 de març, de foment i de protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural, només ha regulat els aspectes en relació amb la cultura, i, pel que fa a les associacions d'usuaris i consumidors Llei 3/1993, del 5 de març, de l'Estatut del consumidor, els aspectes propis de consum.
Estructura de la Llei
El capítol 1, sota la rúbrica de «Disposicions generals», intenta donar resposta als principals problemes plantejats per les associacions en els darrers temps. S'estableix l'àmbit d'aplicació objectiu i territorial de la Llei, d'acord amb l'article 9.24 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Aquest capítol parteix de la mateixa definició constitucional de les associacions i pressuposa l'eventual desenvolupament general de les associacions mitjançant una llei orgànica. Exclou de l'àmbit d'aplicació les associacions sotmeses a una regulació específica per raons de competència, jerarquia normativa i especialitat. Així, la Llei parteix de la concepció, tradicional a la cultura llatina, de l'exclusió de l'afany de lucre, alhora que permet la constitució d'associacions d'interès general o comú dels socis i sòcies. Respecte a la constitució de l'associació, es fa del principi de la llibertat estatutària l'autèntic eix vertebrador del que ha d'ésser el dret d'associació en una societat oberta.
El capítol III, relatiu a la inscripció en registre, deixa la regulació de l'estructura i el funcionament del Registre d'Associacions per a un desplegament reglamentari. L'organització d'aquest Registre s'ha d'entendre en el marc del que disposa el Reial decret 3526/1981, del 29 de desembre, sobre traspàs de serveis de l'Estat a la Generalitat en matèria d'associacions. En aquest capítol es garanteixen de manera suficient els drets de terceres persones i de les associades en els casos de les associacions no inscrites i d'actuació dolosa o negligentment perjudicial de qui les administra.
El capítol IV, «Òrgans de l'associació i funcionament», tracta de l'assemblea caracteritzada com a òrgan fonamental de l'associació i de l'òrgan de govern que governa, gestiona i representa l'associació. En aquests articles es fa un tractament del principi estructural amb un grau de detall que permet el funcionament de les associacions amb una estructura...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba