Lasagabaster Herrarte, Iñaki «Derecho público en Euskal Herria»

AutorAntoni Milian Massana
CargoCatedràtic de dret administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona
Páginas314-318
LASAGABASTER HERRARTE, IÑAKI. DERECHO PÚBLICO EN
EUSKAL HERRIA. BILBAO: LETE ARGITALETXEA/IVAP, 2017, 484 P.
ISBN: 978-84-617-9776-9
Antoni Milian i Massana*
Paraules clau: Dret lingüístic; dret públic; multilingüisme.
BIBLIOGRAPHICAL REVIEW OF
Lasagabaster Herrarte, Iñaki. Derecho Público en Euskal Herria. Bilbao: Lete Argitaletxea/IVAP, 2017, 484 p. ISBN:
978-84-617-9776-9.
Keywords: Language Law; Public Law; multilingualism.
Al lector de la Revista de Llengua i Dret tal vegada el sorprendrà el fet que, en aquest apartat de «Recensions
i notícies bibliogràques», s’hi publiqui la recensió d’un volum dedicat, com ho anuncia el títol del llibre,
al dret públic, quan resulta que l’objecte d’estudi de la Revista consisteix especícament i exclusiva en la
llengua del dret i el dret de la llengua.
L’explicació, tanmateix, és fàcil: el capítol segon de l’obra conté un extens epígraf, el IV, que tracta del règim
jurídic de la llengua a Euskal Herria. En conseqüència, per bé que només sigui una part del llibre la que
versa sobre el dret lingüístic, paga la pena fer-ne esment. És cert que molts tractats de dret públic i de dret
constitucional contenen unes pàgines dedicades a l’estudi de l’ocialitat de les llengües i al seu règim jurídic,
i que, malgrat això, normalment no són objecte de notícia en aquesta Revista. Per què, llavors, publicar-hi
ara aquesta recensió? Doncs perquè s’hi fa un tractament extens, complet i aprofundit, cosa gens habitual
en aquella mena d’obres que sovint hi passen de puntetes; un tractament valuós que s’explica per la sòlida
formació de l’autor en la matèria, el qual disposa d’una obra consistent sobre dret lingüístic.
* Antoni Milian i Massana, catedràtic de dret administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona, antoni.milian@uab.cat.
Citació recomanada: Milian i Massana, Antoni. «lasagabaster Herrarte, Iñaki. Derecho Público en Euskal Herria. Bilbao: Lete
Argitaletxea/IVAP, 2017, 484 p. ISBN: 978-84-617-9776-9». Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 69
(juny 2018), p. 314-318, DOI: 10.2436/rld.i69.2018.3136.
Antoni Milian i Massana
Lasagabaster Herrarte, Iñaki. Derecho Público en Euskal Herria...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 69, 2018 315
Iñaki Lasagabaster Herrarte, catedràtic de dret administratiu a la Universitat del País Basc, és autor d’una obra
enorme, tant pel que fa al nombre de llibres i articles acadèmics relacionats amb el dret públic que comprèn,
com per la gran varietat de temes diversos que abraça. Només cal repassar-ne la bibliograa prolíca, per
adonar-se’n: ha estudiat en detall les fonts del dret; els principis de supletorietat i prevalença; les relacions
especials de subjecció; nombrosos aspectes de l’ordenament autonòmic; qüestions relacionades amb els
mitjans de comunicació; l’ordenació del territori i el dret ambiental; o, per no allargar més la llista, els drets
fonamentals i les llibertats públiques, el Conveni Europeu de Drets Humans inclusivament, un conveni,
per cert, profusament comentat en una obra dirigida per ell. A més, la temàtica d’alguns dels treballs que
ha publicat fa ben palès l’arrelament de l’autor en la societat a la qual pertany, i mostren el seu compromís
davant dels reptes que hi emergeixen, que mai no defuig. En són exemples, entre altres, les monograes
Derecho de manifestación, representación política y juez penal,1 i Consulta o referéndum. La necesidad
de una nueva reexión jurídica sobre la idea de democracia.2 Per cert, aquests temes segueixen sent de
rigorosa actualitat, vistes les demandes polítiques fetes aquests darrers anys des de Catalunya i la resposta,
judicial en lloc de política, que hi dona l’Estat espanyol. Ja he avançat que el professor Iñaki Lasagabaster
Herrarte és també autor de contribucions notables en el camp del dret lingüístic. En destaco les següents:
«El euskera y los medios de comunicación en la Comunidad Autónoma del País Vasco»,3 «El euskera en
los documentos notariales»,4 «Las lenguas ociales en los registros administrativos. La colaboración entre
Administraciones, interconexión electrónica e intercambio de datos, documentos y certicaciones entre
Administraciones»,5 i «Articles 15 to 17. Application of the Charter».6
El llibre Derecho Público en Euskal Herria es divideix en quatre capítols, precedits d’una presentació breu
en la qual se’ns adverteix de la nalitat de l’obra: «describir las categorías jurídicas fundamentales que,
desde la perspectiva del Derecho público, han encontrado o encuentran aplicación en Euskal Herria» (p.
15). Fidels a aquest objectiu, els capítols desgranen aquelles categories segons la fesomia que han anat
adquirint a Euskal Herria.
En el capítol primer, s’hi descriu la història política constitucional d’Euskal Herria, des del convenciment
que, en el cas dels pobles sense estat, «las categorías jurídicas también son deudoras de la historia y de los
Estados concretos en que se encuentran» (p. 15). Amb especial èmfasi en allò ocorregut els darrers anys, s’hi
examinen amb atenció la Proposta d’un nou estatut polític de lliure associació amb l’Estat espanyol i la Llei
9/2008, de consulta, ambdues iniciatives desplegades sota la presidència del Lehendakari Ibarretxe.
En el capítol segon s’estudien les categories bàsiques que, segons l’autor, s’apliquen als ens públics
territorials: des de les que es troben en el fonament dels poders públics bascos (autonomia, drets històrics,
dret a decidir i dret d’autodeterminació) ns al territori —el qual permet a l’autor exposar la qüestió irresolta,
poc estudiada i poc coneguda, dels enclavaments que, en el cas del de Treviño, ha suscitat tres intents
infructuosos d’integració, malgrat que la voluntat de la població sembla ser majoritàriament favorable a
pertànyer a la província d’Àlaba—,7 la ciutadania i els seus drets, el règim jurídic de la llengua —aquest és
l’apartat al qual dedicaré el gruix de la recensió— i els símbols.
1 lasagabaster Herrarte, Iñaki. Derecho de manifestación, representación política y juez penal. Oñati: HAEE/IVAP, 2003.
2 lasagabaster Herrarte, Iñaki. Consulta o referéndum. La necesidad de una nueva reexión jurídica sobre la idea de democracia.
Iruña-Bilbao: Lete Argitaletxea, 2008.
3 lasagabaster Herrarte, Iñaki. «El euskera y los medios de comunicación en la Comunidad Autónoma del País Vasco». A: Edorta
Cobreros (coord.). Euskararen Lege-Araubideari Buruzco Jardunaldiak / Jornadas sobre el régimen jurídico del euskera (1a ed.).
Oñati: Herri Arduralaritzaren Euskal Erakundea / Instituto Vasco de Administración Pública, 1990, p. 209-233.
4 lasagabaster Herrarte, Iñaki. «El euskera en los documentos notariales». Revista Vasca de Administración Pública, núm. 84
(2009), p. 135-166.
5 lasagabaster Herrarte, Iñaki. «Las lenguas ociales en los registros administrativos. La colaboración entre Administraciones,
interconexión electrónica e intercambio de datos, documentos y certicaciones entre Administraciones». A: Antoni Milian i Massana
(coord.). Drets lingüístics, de debò? Els drets lingüístics en les actuacions administratives i en determinades activitats supervisades
per les administracions (1a ed.). Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics, 2012, p. 165-190.
6 lasagabaster Herrarte, Iñaki. «Articles 15 to 17. Application of the Charter». A: Alba Nogueira López, Eduardo J. Ruiz Vieytez,
Iñigo Urrutia Libarona (ed.). Shaping language rights. Commentary on the European Charter for Regional or Minority Languages
in light of the Committee of Experts’ evaluation (1a ed.). Strasbourg: Council of Europe Publishing, 2012, p. 517-532.
7 Per això, la subsistència d’aquest enclavament sembla que aniria en contra del principi democràtic. L’enclavament de Treviño,
integrat pels municipis de Condado de Treviño i de La Puebla de Arganzón, es troba físicament dins de la província d’Àlaba, però
forma part de la de Burgos. L’altre enclavament, el de Trucios, el compon el municipi del Valle de Villaverde (abans denominat
Antoni Milian i Massana
Lasagabaster Herrarte, Iñaki. Derecho Público en Euskal Herria...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 69, 2018 316
En el capítol tercer s’examinen i desenvolupen les institucions de la comunitat autònoma del País Basc (el
Parlament, el Lehendakari, el Govern, la Comissió Arbitral, amb la funció de garantir les competències
reconegudes als territoris històrics i amb un encaix complex en relació amb els òrgans jurisdiccionals i amb
la justícia constitucional, l’Ararteko,...) i les de la comunitat foral de Navarra (el Parlament, el president
del Govern, el Defensor del Pueblo,...); les unes i les altres sotmeses a una legislació diferent: singularment
l’Estatut d’autonomia del País Basc i la Llei orgànica de reintegració i millorament del règim foral de
Navarra. Pel que fa a Iparralde, la institucionalització feble i, d’altra banda, recent que hi existeix justica
que l’autor no s’hi entretingui.
Finalment, el capítol quart s’ocupa de la distribució de competències i els subsegüents decrets de transferències;
dels diferents instruments jurídics de relació entre els diferents territoris d’Euskal Herria (relacions de
cooperació i convenis entre la comunitat autònoma del País Basc i la comunitat foral de Navarra; relacions
de cooperació entre aquestes comunitats i els territoris d’Iparralde, qüestió que permet abordar l’estudi de la
cooperació transfronterera) i les possibilitats d’intervenció dels ens locals en aquestes relacions; i, encara,
de la posició que ocupen els ens subestatals en les institucions de la Unió Europea, fent referència a llur
participació en la formació de la voluntat interna estatal, en el procediment d’elaboració de les normes
europees i en el procediment d’execució d’aquestes.
Com ja he indicat, el règim jurídic de la llengua es desenvolupa en el capítol segon de l’obra: concretament,
en el seu apartat IV, que comprèn les pàgines 186 a 223 del llibre. L’autor comença amb unes consideracions
generals sobre la relació que existeix entre la llengua i el dret, les quals li permeten armar l’existència
per a qualsevol persona d’un dret subjectiu a utilitzar la seva llengua, com també destacar la circumstància
que els ordenaments poden atribuir a les llengües la condició de llengües ocials i de llengües nacionals.
Tot seguit el llibre repassa el concepte de llengua ocial i els dos sistemes d’articulació de l’ocialitat
de les llengües: el territorial i el personal. Mentre que el primer es revela especialment útil per a grups
lingüístics concentrats geogràcament, el segon resulta adequat per als casos de dispersió dels membres de
les comunitats lingüístiques. A partir d’aquí se’ns recorda que a l’Estat espanyol s’aplica el principi territorial
al castellà i el principi personal a les llengües de les comunitats autònomes; aplicació, doncs, de principis
diferents en l’un i en l’altre cas, amb la conseqüència que «el modelo lingüístico está desequilibrado a favor
del castellano» (p. 190).
El llibre continua amb una breu referència a les normes que conguren el marc jurídic del règim lingüístic
vigent al País Basc i a Navarra. De les normes internacionals, hi destaca la Carta europea de les llengües
regionals o minoritàries; de les normes internes, hi ressalta lògicament la Constitució espanyola. D’aquesta
darrera norma, posa en relleu el fet que el deure de conèixer el castellà interfereix la condició ocial de les
altres llengües, de manera que en resulta «una situación de asimetría entre el régimen de ocialidad del
castellano y el de las otras lenguas ociales» (p. 191).
Una vegada exposat el marc, el llibre segueix amb el repàs dels preceptes jurídics lingüístics de l’Estatut
d’autonomia del País Basc. El reconeixement de l’eusquera com a llengua pròpia pretén «acentuar un
componente de identidad» (p. 192), per bé que «de su propia existencia no se haya derivado consecuencia
jurídica alguna» (p. 192). Al respecte, encara hi afegeix que «[e]n algún momento podría plantearse una
preferencia de uso del euskara sobre otras lenguas, en base precisamente a esta característica, aunque esta
posibilidad ha sido rechazada por el Tribunal Constitucional» (p. 192), en concret, com s’indica en nota
a peu de pàgina, en la STC 31/2010, especialment en el FJ 14. Les altres qüestions regulades a l’Estatut
també mereixen el comentari de l’autor: la interdicció de la discriminació per raó de llengua; la regulació de
l’ocialitat i el reconeixement de l’Academia de la Lengua Vasca / Euskaltzaindia com a institució consultiva
ocial en tot allò que pertoca a l’eusquera; la previsió de la celebració de tractats o convenis que permetin
establir relacions culturals amb els estats on s’integren territoris bascos o resideixen comunitats basques,
amb l’objectiu de salvaguardar i fomentar l’eusquera; i, nalment, el precepte que estableix el coneixement
de l’eusquera com a mèrit preferent per al nomenament dels magistrats, jutges i secretaris.
Villaverde de Trucíos), i pertany a la comunitat autònoma de Cantàbria, tot i estar dins de Biscaia.
Antoni Milian i Massana
Lasagabaster Herrarte, Iñaki. Derecho Público en Euskal Herria...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 69, 2018 317
Un cop examinat l’Estatut d’autonomia del País Basc, en el llibre s’analitza la Llei bàsica de normalització
de l’ús de l’eusquera, de 1982. Es tracta d’una anàlisi profunda, amb esment de la legislació reglamentària
que la desplega i dels principals pronunciaments jurisprudencials que han eixit a partir de la seva aplicació.
Aquesta part del llibre permet saber, en detall, el règim jurídic lingüístic que regeix en el País Basc en els
sectors de les administracions públiques, de l’ensenyament, dels mitjans de comunicació i de l’Administració
de justícia, i com en aquests s’hi projecta, en concret, l’ocialitat de l’eusquera. Té, doncs, un valor especial,
perquè ens permet, a través d’una exposició rigorosa, actualitzada i a la vegada sintètica, conèixer en detall el
règim jurídic de l’eusquera en els sectors ja esmentats, cosa que ens facilita adquirir una visió molt completa
del règim lingüístic vigent al País Basc.
El llibre afronta després l’estudi del règim jurídic lingüístic de Navarra, i ho fa d’acord amb el mateix ordre
que ha seguit per al País Basc: primer, una breu referència a la Llei orgànica de reintegració i millorament
del règim foral de Navarra —Llei que, per a aquesta comunitat, acompleix una funció institucional similar
a la dels estatuts d’autonomia de les altres comunitats autònomes—, i, a continuació, i de manera més
extensa, l’examen de la llei que la desplega en matèria lingüística, o sigui la Llei foral del basc de 1986.
Les observacions sobre la llei orgànica són breus, perquè la regulació en matèria lingüística que conté és
escassa i pobra. Per exemple: restringeix el caràcter de llengua ocial del basc a la zona bascoparlant de
Navarra, i remet la determinació concreta de les zones a una llei foral posterior. Força més llarg és, en canvi,
el comentari de la Llei foral del basc, que és la llei que desplega la migrada regulació continguda en la Llei
orgànica de reintegració i millorament del règim foral de Navarra, i de les normes reglamentàries que la
desenrotllen. Aquesta part, seguint el mateix esquema que s’ha utilitzat per al País Basc, s’estructura també
a través de sectors. En concret, s’hi repassen els sectors de l’Administració pública, de l’ensenyament i dels
mitjans de comunicació. En tots, el reconeixement legal a favor del basc és molt migrat dins de les zones
mixta i no bascòfona. Tan sols en la zona bascòfona el basc hi té reconegut un règim jurídic semblant al
del castellà. Les enormes limitacions imposades al basc en les zones mixta i no bascòfona han estat objecte
de nombrosos recursos judicials i, pel que fa concretament a la zona mixta, han merescut, ns i tot, una
recomanació del Comitè de Ministres del Consell d’Europa encaminada a instar l’aplicació, en aquella zona,
de la part III de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries.
El llibre acaba l’estudi del règim jurídic de la llengua amb l’anàlisi del règim de l’eusquera vigent a Iparralde.
En realitat, l’eusquera amb prou feines hi gaudeix d’un règim jurídic. L’autor n’explica les causes, les reformes
realitzades, que, en general, no han anat en la direcció adequada per corregir-les, i els reconeixements
migrats amb què compta l’eusquera. La causa, en termes jurídics, cal cercar-la en la concepció, arrelada,
que consisteix a creure que el reconeixement d’una llengua altra que el francès en l’esfera pública aniria
en contra dels principis d’indivisibilitat de la República, igualtat davant la llei i unicitat del poble francès.
Aquesta concepció prové històricament de la concepció jurídica basada en el principi d’un estat, un poble,
una llengua; gràcies a la qual, el rei podia imposar en l’exercici de la sobirania la seva llengua, que era la
llengua francesa, en les successives annexions territorials. Més tard, el francès passà a ser la llengua de la
República, sense tampoc no deixar cap escletxa per a l’ús de les altres llengües en les relacions ocials. Això
explicaria que «en las 16 Constituciones que ha tenido el Estado francés, la lengua nunca ha sido objeto
de regulación» (p. 213). I és que anava de soi que el francès hi era la llengua ocial. No va ser ns el 1992
que es va incorporar en la Constitució francesa un precepte que establia que la llengua de la República fos
el francès.
Aquests darrers anys, la batalla per aconseguir un reconeixement legal per a les llengües altres que el francès
parlades històricament a França ha passat, com explica l’autor, per demanar que l’Estat francès ratiqui la
Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Mentre que el Consell d’Estat hi apreciava fortes
restriccions, limitacions i reserves, el Consell Constitucional s’hi va oposar taxativament en considerar que la
Carta confereix drets que serien contraris als principis ja esmentats d’indivisibilitat de la República, igualtat
davant la llei i unicitat del poble francès. La posterior reforma constitucional, que ha consistit a introduir en
la Constitució francesa un nou precepte que estableix que les llengües regionals pertanyen al patrimoni de
França, no ha servit ns ara per fer possible la raticació de la Carta, ni tampoc per denir algun estatus a
favor d’aquestes llengües.
Antoni Milian i Massana
Lasagabaster Herrarte, Iñaki. Derecho Público en Euskal Herria...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 69, 2018 318
L’autor explica, a continuació, la situació de l’eusquera en l’ensenyament, en què la normativa permet
l’aprenentatge i, ns i tot, l’ús vehicular, si bé amb restriccions i amb caràcter voluntari, i clou la part del
llibre dedicada a la normativa lingüística per a Iparralde amb un comentari sobre el darrer intent de reforma
constitucional endegat a França per tal de fer possible la raticació de la Carta europea de les llengües
regionals o minoritàries a través d’una habilitació expressa continguda en la pròpia Constitució.
Fins aquí el contingut del llibre que està dedicat al règim jurídic de la llengua. Com ja he dit al començament
d’aquesta recensió, el llibre abraça moltes altres matèries: totes aquelles que he enumerat en fer esment dels
quatre capítols que conguren el volum. Per suposat que el lector que llegeixi la part que tracta del règim
jurídic de la llengua, també llegirà amb fruició la resta del llibre.
Tots els temes hi són tractats d’una manera rigorosa, compten amb una bibliograa àmplia que fa que la
doctrina utilitzada sigui exhaustiva, i recullen abastament la jurisprudència dictada ns a nals del 2016, data
de tancament del llibre, especialment la del Tribunal Constitucional espanyol.
En denitiva, el lector que decideixi llegir el llibre, es trobarà sens dubte davant d’una obra important, que
aprofundeix els temes que tracta, que és sistemàtica i que no defuig cap de les grans qüestions que la matèria
estudiada suscita; en altres paraules, llegirà una obra que l’enriquirà i de la qual traurà prot. Cal, per tant,
congratular-nos per l’aparició del llibre, i cal, per suposat, felicitar l’autor i els editors. L’obra la publica Lete
Argitaletxea amb la col·laboració de l’Instituto Vasco de Administración Pública / Herri Arduralaritzaren
Euskal Erakundea (IVAP). Per cert, som davant d’una edició molt acurada, aspecte que també convida
a llegir el llibre, cura amb la qual ja estem familiaritzats aquells qui hem llegit altres monograes de la
col·lecció Lete Juridikoa de l’editorial Lete. Val la pena esmentar que juntament amb l’edició en llengua
castellana, Lete Argitaletxea també l’ha publicat en eusquera: Zuzenbide Publikoa Euskal Herrian.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR