Langues et constitutions: recueil des clauses lingüístiques des constitutions du monde
| Autor | Carles Duarte |
| Páginas | 208-209 |
François Gauthier, Jacques Leclerc, Jacques Maurais, Langues et constitutions: recueil des clauses lingüístiques des constitutions du monde, Quebec-París, Publications de Québec-Conseil Internationale de la Langue Française, 1993, 132 pàg. isbn 2-551-15620-3.
Page 208
Cal assenyalar d'entrada que el llibre que ressenyem és una aportació fonamental a la bibliografia internacional en matèria de dret lingüístic.
Encara que la regulació jurídica sobre els aspectes lingüístics que contenen els textos constitucionals és només una part limitada de les disposicions jurídiques en aquest camp, té un caràcter central perquè s'hi enuncien els criteris essencials que inspiren i orienten les normes legals i reglamentàries sobre aspectes lingüístics que despleguen els textos constitucionals i conformen el marc legal concret i d'aplicació directa en els diferents àmbits.
La riquesa de la informació recollida en aquest llibre ens permet de valorar la gran diversitat de règims lingüístics que hi ha als diferents països, que al capdavall són la plasmació del model establert de convivència entre les llengües usades en un territori com a fruit de la història dels pobles i dels estats. La lectura dels textos reproduïts dins del llibre ens ofereix l'oportunitat d'adonar-nos de l'existència de confluències tan sorprenents com la que hi ha en països tan diversos com Camerun o Canadà, que tenen, tots dos, l'anglès i el francès com a llengües oficials, o de conèixer amb detall el règim lingüístic de països d'una extraordinària complexitat lingüística com l'índia.
Aquesta valuosa obra té com a antecedents el llibre de Giuseppe Turi Les dispositions juridico-constitutionel-les de 147 Etats en matière de politi-que linguistique (1977) i el d'Albert P. Blaustein i Dona P. Blaustein Epsteïn Resolving Language Conflicts: a Study of the World 's ConsHtuüons (1986), però el llibre de Gauthier, Leclerc i Maurais supera clarament aquestes publicacions anteriors per-
Page 209
què conté una informació més actual i pel tractament que hi ha del que els autors anomenen estats no sobirans (Grenlàndia, Hawaii, Catalunya). L'esforç d'actualització de la documentació aportada explica que hi trobem per exemple la constitució andorrana, encara que els autors han tingut problemes comprensibles per aportar textos constitucionals en països que han sofert darrerament profundes transformacions institucionals, com els antics estats de Iugoslàvia, Txecoslovàquia o l'urss.
El llibre recull les disposicions lingüístiques de les constitucions de 129 estats sobirans (de fet de 172 constitucions consultades corresponents a estats sobirans 130 tenen disposicions en matèria lingüística, és a dir un 15 %) i de 86 estats no sobirans. Els autors han partit sempre de fonts oficials i han realitzat una acurada traducció dels textos, en què, lògicament, han donat una prioritat a la fidelitat a la versió original sobre altres consideracions de caràcter literari.
Un interessant prefaci del prestigiós professor José Woehrling encapçala el llibre. José Woehrling hi destaca, entre altres qüestions, que la diversitat lingüística és un fenomen present a totes les regions del món i que de fet, explícita o no, tots els estats tenen una política lingüística. A més, el prefaci del professor Woehrling ens ofereix una aclaridora presentació dels conceptes de territorialitat i de personalitat dins del dret lingüístic i distingeix entre ús privat i ús oficial de la llengua, distinció de la qual treu unes conseqüències que considero discutibles.
Completen el volum uns índexs minuciosos i ben útils, organitzats per matèries, tant dels textos constitucionals corresponents a estats sobirans com dels corresponents a estats no sobirans transcrits dins del llibre.
