L'assistència a prematurs extrems
| Autor | Carme Serradell i Alonso |
| Cargo | Médico pediatra. Doctora en Antropología. |
| Páginas | 26-31 |
Page 26
L’atenció a prematurs extrems, entesos com a prematurs de menys de 28 setmanes de gestació, és una responsabilitat a assumir, tant per pares com per metges, sobre la vida que viurà una altra persona: el prematur.
La compressió i la solidaritat que es dona als pares del prematur quan s’intueix que hi ha una situació d’especial gravetat hauria d’anar precedida, o com a mínim alternada, per la consideració envers el prematur que es farà viure. I això serà possible si la societat té prou informació sobre la situació de risc que representa per al prematur haver nascut abans de temps.
Als mitjans de comunicació encara preval la idea que fer viure a un nen fetal de 286 gr. es un èxit a imitar (Sastre, 2007):
"La millora de la qualitat de l’assistència neonatal ha produït un augment de la supervivència de nadons prematurs i de molt baix pes en néixer, si bé tant el baix pes com la prematuritat extrems estan relacionats amb seqüeles en el neurodesenvolupament" (Richards i al. 2002; Thompson i al. 1993) "i amb un major risc de morbiditat i hospitalitzacions" (Porta i al. 2001). (Generalitat de Catalunya, 2003: 420).
Quan pares i metges assumeixen el risc, o la responsabilitat, es que deuen saber què és bo i què és dolent per el prematur. I això es farà a partir de valors que es pressuposa que seran els mateixos que tindrà la nova persona, tot i que per poder optar pels mateixos valors que els seus pares, haurà de tenir autonomia, cosa que potser no arribarà a gaudir mai.
Els neonatòlegs atenen nounats, i davant d’un prematur s’han trobat amb uns mitjans tècnics que han fet possible la perfusió i ventilació d’aquell nen gairebé independentment de l’edat que tingués, de manera que atendre un prematur de 28 setmanes ha arribat a ser relativament "fàcil". Aquesta tecnologia punta s’ha anat aplicant a nens cada vegada més immadurs. El mateix Govern reconeix que els nens de risc, els de baix pes i els prematurs, tenen problemes de diferent magnitud: "En el nadó de risc, la majoria de les seqüeles greus i les seves causes s’identificaran durant el primer any de vida: hidrocefàlia posthemorràgica, malformacions cerebrals, paràlisi cerebral, retard mental i dèficits sensorials. Durant el segon any, es poden diagnosticar petits retards del desenvolupament psicomotor. Entre els 2 i els 4 anys es detecten els trastorns de la parla, conductes anormals i alguns trastorns motors. A partir dels 5 anys es poden detectar casos menys greus de trastorns motors, dispràxies i trastorns de l’aprenentatge" (Generalitat de Catalunya, 2003: 420).
Page 27
Si tenim en compte l’article 4 de la Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans de la UNESCO (2005):
Article 4. Beneficis i efectes nocius
Quan s’apliquen i es fomenten el coneixement científic, la pràctica mèdica i les tecnologies relacionades, s’han de potenciar al màxim els beneficis directes i indirectes per als pacients, els participants en les activitats de recerca i altres persones implicades, i cal reduir al màxim els possibles efectes nocius per a aquestes persones;
hauríem de reflexionar sobre si l’atenció als prematurs extrems es pot considerar assistència o investigació. Aclarim la definició d’investigació per treure-li, si cal, la part d’experimentació que angoixa només d’imaginar-la.
Així, segons el Diccionari de la Llengua Catalana:
Investigar: Encercar, cercar de descobrir o conèixer alguna cosa indagant i examinant atentament tot vestigi, tot indici.
- Experimentar: Producció artificial i controlada d'un fenomen per tal de dur a terme la comprovació d'una hipòtesi.
Els neonatòlegs i infermeres de diferents serveis de neonatologia, preguntats sobre si : "La recuperació dels grans prematurs es considera assistència o investigació ", tothom ha negat d’entrada cap tipus d’investigació, menys tres neonatòlegs que pensen que sempre s’està investigant, o que la investigació sempre va lligada a la pràctica. Ha calgut matisar que investigació no volia dir experimentació i, posteriorment, s’ha reconegut que l’assistència sempre reporta investigació: "la investigació clínica moltes vegades no és més que l’anàlisi de resultats, de forma més o menys prospectiva i ordenada, de la qualitat de l’assistència", "todo está implicado, la asistencia te obliga a formarte y a ser docente, y la asistencia, la formación y la docencia te obliga a investigar, y la investigación repercute en la mejor asistencia, todo es un círculo".
Lucey (2004) reconeix que actualment nosaltres estem immersos en un gran i incontrolat experiment. L’efectivitat de la intensiva tensió tecnològica neonatal en nens de pes extrem i baixa edat gestacional no es coneix. Continua explicant que no es tenen aleatoritzades totes les tècniques que s’utilitzen: surfactant, ventilació mecànica. I afirma que el debat sobre qui és molt petit o qui és molt immadur per a viure probablement mai s’acabarà.
Lucey (2004, ed esp.) afronta el problema exposant que s’està tractant nens fetals, que estem en ple estudi, però sense haver-lo dissenyat, i que deixem que la informació al públic sigui parcial. Continua dient que és gairebé impossible determinar com prenen les decisions els obstetres, els pares, els neonatòlegs i les infermeres neonatals, i que actualment un gran nombre d’aquests nounats sobreviuen: "Suponemos que si los tratamientos tiene éxito en los recién nacidos prematuros de mayor tamaño (superior o igual a 1000 g) su empleo es aceptable en los recién nacidos fetales (deslizamiento terapéutico)". I es qüestiona si té algun sentit que els supervivents rebin tensioactius i ventilació amb gran freqüència, ja que tenen pocs alvèols.
El concepte de deslizamiento terapéutico que aquest autor empra es podria relacionar amb el pendent relliscós dels que s’oposen a marcar algun límit en la reanimació, amb l’argument que si es comença no es sabrà on parar. L’única manera d’intentar saber on posem els límits és parlant-ne públicament, perquè la situació no és només mèdica.
És...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba