Jurisprudència del Tribunal Suprem. Any 2019
Autor | Agustí Pou Pujolràs, Eva Pons Parera |
Cargo | Eva Pons Parera, professora de dret constitucional de la Universitat de Barcelona. evapons@ub.edu - Agustí Pou i Pujolràs, professor associat de filologia catalana de la Universitat de Barcelona. agustipou@ub.edu |
Páginas | 248-273 |
JURISPRUDÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM
Any 2019
Eva Pons Parera*
Agustí Pou Pujolràs**
Resum
El text recull el comentari de les resolucions del Tribunal Suprem del 2019 que afecten els usos i els drets lingüístics i
el règim jurídic de la llengua.
Paraules clau:
JURISPRUDENCE OF SUPREME COURT
Abstract
* Eva Pons Parera, professora de dret constitucional de la Universitat de Barcelona. evapons@ub.edu
agustipou@ub.edu
Citació recomanada: Pons Parera, Eva, i Pou Pujolràs, Agustí. (2020). Jurisprudència del Tribunal Suprem. Any 2019. Revista de
Llengua i Dret, , 73, 248-273. https://doi.org/10.2436/rld.i73.2020.3468
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 249
Sumari
1 El català en el judici del procés sobiranista
2 Garanties lingüístiques en el dret de defensa i en les fases prèvies al judici
Incidències i errors ens les traduccions de les intervencions telefòniques
3 Usos lingüístics a les administracions locals i autonòmiques
5 Subvencions a polítiques de foment del basc
8 Diferències en les versions lingüístiques del dret europeu
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 250
transcendència de la doctrina que el Tribunal Constitucional (TC) va assentar en la Sentència 31/2010.
hem dit en anteriors cròniques, el Tribunal Suprem (i molts tribunals superiors de justícia) ha accentuat els
resol el judici als principals acusats i acusades arran del fets esdevinguts en el marc del procés sobiranista
aspectes lingüístics vinculats al procediment. Dues notes volem destacar en aquesta referència introductòria:
adreçada a regular els usos lingüístics i a fomentar el gallec. Certament, no és una matèria nova, però els
a estar atents a les resolucions que properament recaiguin en els recursos esmentats.
1 El català en el judici del procés sobiranista
Enllaç al cercador de jurisprudència del CENDOJ
En la crònica del número 71 de la ja donàvem compte de la interlocutòria de
de les parts que manifestava que “el perjudici des del punt de vista que aquí interessa apunta en el sentit que
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 251
Revista
(, publicat el 28 de març de 2019).
Indicàvem a la crònica que la interlocutòria de 27 de desembre de 2018 apuntava dues consideracions per
del derecho a que las sesiones del juicio se desarrollen en la lengua materna de los procesados contrasta con
materna por los profesionales que asumen la defensa, conduciría al sinsentido de negar que ese derecho
ben escassa, que situava el debat sobre drets lingüístics no en el que invocava la defensa (el dret a un jutge
predeterminat per la llei, el dret a un judici just, a la doble instància penal i a la legalitat penal; drets de
se sostenen procediments amb parts amb moltes llengües diferents, també es vulnerarien aquests drets. Ni tan
En el període que ressenyem es produeixen, doncs, dos pronunciaments del judici del procés sobiranista que
presència de dos traductors de català (fonaments jurídics 3.7 i 6.13). Amb això el TS torna a donar per fet
régimen de pertinencia que, con carácter general, se ha proclamado ya respecto de la propuesta probatoria
que el factor lingüístic és substancialment negligit pel tribunal enjudiciador, que opta per valorar, amb una
Sala Segona del TS pel que fa a les peticions articulades entorn de la llengua catalana. Abordem-la tot seguit.
a los tribunales de Cataluña (derechos a la tutela judicial efectiva, a un proceso con todas las garantías y
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 252
acusades reivindiquen el dret a fer servir el català com a llengua del procés. En una part important, aquestes
era el sistema que les persones acusades veien necessari per garantir mínimament aquests drets vinculats a
la seva defensa.
del art. 7.1 EAC, no hay duda jurídica alguna sobre el derecho a utilizar el catalán y a solicitar el catalán como
del procedimiento en lengua catalana, tal como sucede en otros países plurilingües de nuestro entorno, como
el carácter plurilingüístico del Estado español, la única forma de garantizar los derechos lingüísticos de
justament per no fer-se el judici a Catalunya (recordem la més que
competència del TS), es vulneren aquests continguts lingüístics vinculats als drets de defensa. És important
de les parts.
al
Revista podeu veure
resulta molt taxativa: “Admitir la exigencia de auriculares como única forma de garantizar el derecho a
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 253
tenir un molt bon argument per disposar en un sentit contrari del que estableix la llei com a sistema normal.
Argument que, com es veurà, no ofereix.
El principi de publicitat presenta un doble aspecte. Per una banda, un aspecte objectiu, mitjançant el qual es
(per exemple, STC 324/2005). Com tots els drets subjectius, aquests dret es pot ponderar amb altres béns
té en compte, per contra, ni la possibilitat que la majoria del públic estigués interessat a escoltar-lo en català,
amb arguments tan poc substantius com la molèstia de portar auriculars, que el públic no entendrà el que
totes les garanties.
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 254
c
precepto es que el respeto al derecho fundamental de los imputados que no hablen o entiendan el castellano
preservar els avantatges i les garanties del principi de publicitat o que qualsevol ciutadà pugui seguir el
estaba preguntando y sin que se quisiera hacer algún matiz impuesto o aconsejado por el empleo del idioma
indicar que el TS continua amb la mateixa línia interpretativa: fer servir la normativa i la jurisprudència amb
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 255
l reconocimiento constitucional del plurilingüismo en España constituye la mejor muestra de la importancia
que los constituyentes atribuyeron al valor cultural representado por las distintas modalidades lingüísticas
espanyols, que és el contingut real dels drets lingüístics de la ciutadania; cap esment dels conceptes bàsics
tota la doctrina constitucional que aprofundeix en aquestes nocions bàsiques. És més, ni tan sols exposa que
que havia presentat un grup parlamentari en veure rebutjada una iniciativa parlamentària encaminada a poder
fer servir el català a les Corts Generals.
una lògica interpretativa reaccionària, segons la qual tot allò que no està explícitament permès per la norma
en dos sentits: en el primer, descartant que hi hagi usos i drets lingüístics possibles més enllà dels que
sic
documents en català en òrgans centrals. Així, la interlocutòria de la Sala Social del TS de 24 de novembre de
en català documents en un recurs al Tribunal Suprem (RLD núm. 54).
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 256
està territorialment circumscrita a Catalunya. El raonament, doncs, és prendre un document internacional
comunitat autònoma, doctrina, tanmateix, que, a parer nostre, no exclou determinats usos i drets en òrgans
centrals.
la comunitat que parla una llengua regional o minoritària difícilment forma part dels objectius de la mateixa
Carta i no és acceptable precisament com a argument jurídic per limitar drets lingüístics.
obligue al Tribunal Supremo a presenciar el desarrollo de la práctica de la prueba y las alegaciones de las
la resta de la normativa que hi considera aplicable. I reitera les ja expressades: la Sala disposava
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 257
jurisprudència molt parcial, prenent només les citacions fragmentàries que més o menys encaixen amb el
graciable per al Tribunal.
RLD núm. 51
espanyoles distintes del castellà no és obstacle per reconèixer aquests drets, per interpretar-los sota el prisma
llengües pròpies.
Tribunal recorda que una de les parts va demanar traslladar les sessions del TS a la comunitat
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 258
de aquel derecho, tal y como ha sido delimitado por la jurisprudencia del Tribunal Constitucional, de esta
testimonis estrangers, que sí que van comptar amb intèrpret.
Cal parar esment sobre com exposa, també, les peticions que es fan per escrit: “Dos de ellas lo hicieron
empara en cap text legal.
de rellevància de la prova pugui inhibir els potencials efectes negatius per als processats és un argument
plausible, tenint en compte que el Tribunal, per voluntat pròpia, no volia fer servir els traductors dels quals
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 259
per part dels testimonis, de la mateixa manera que els testimonis no nacionals van intervenir en altres idiomes
i això no va ser cap obstacle per al tribunal.
concorren, juntament amb els motius que fonamenten aquest rebuig. El resultat és que es produeix una
doctrinal, i hi aprofundeix, que han mantingut el Tribunal Suprem, i el Constitucional amb algun matís, pel
castellana.)
2 Garanties lingüístiques en el dret de defensa i en les fases prèvies al judici
Enllaç al cercador de jurisprudència del CENDOJ
RLD núm. 71, pàg. 330-335). Aquí fem esment de totes les resolucions que
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 260
intervencions telefòniques, i tercer, els errors en les traduccions dels documents aportats a les causes o la
6.3.c del Pacte
penals. Aquesta nova perspectiva del contingut lingüístic del dret de defensa implica que “la asistencia de
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 261
a) derecho a ser asistido gratuitamente de un intérprete que utilice una lengua que comprenda durante todas
y todas las vistas judiciales.
b) derecho a servirse de intérprete en las conversaciones con su abogado en la que preste asistencia letrada.
, pàg. 238. Les dues sentències donen
3 Usos lingüístics a les administracions locals i autonòmiques
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 262
Suprem, per exemple, en les sentències del Tribunal Suprem de 5 de maig de 2015 (RLD, núm. 64, pàg. 212-
2014
Enllaç al cercador de jurisprudència del CENDOJ
i en les activitats i els productes de les entitats subvencionades.
argumentatiu molt escàs, guiant-se més per principis generals poc desenvolupats i poc motivats que no per
Revista, “El Tribunal Supremo se olvida de su jurisprudencia sobre las
que exige que además de en gallego esté redactada en castellano a efectos de su conocimiento por todos, aun
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 263
Excmo. Ayuntamiento
menos un estado de inseguridad en la ciudadanía sobre la posibilidad de usar el castellano en sus relaciones
a la primera i ruda jurisprudència del TS (un recull al “Balanç de la jurisprudència del Tribunal Suprem 1979-
Revista
, de 8 de novembre de 2018),
autonomía, y que de esa garantía se deriva la imposibilidad de demandar por el ayuntamiento el uso exclusivo
i del concessionari, i la mateixa jurisprudència (STS de 17 de febrer de 2017, RLD núm. 68, pàg. 258-260),
que accepta aquestes clàusules lingüístiques.
RLD núm. 64,
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 264
és en gallec, sembla raonable que quan un ciutadà demana el text en castellà, aquest es remeti a un original
en les institucions que el tenen com a idioma de treball ordinari.
i de la Llei 30/1992, atès que no preveu que explícitament o implícitament el
i esmentat estableix aquest dret lingüístic, ni la
ignora els objectius i els principis marcats per la Carta europea de llengües regionals o minoritàries, entre
e, que assenyala “el manteniment i el desenvolupament de relacions,
en els àmbits previstos per aquesta Carta, entre els grups que usen una llengua regional o minoritària i altres
preceptes del Decret 61/2017, de 12 maig, pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 265
legitimi aquestes mesures. El Tribunal no esmenta, doncs, una consolidada doctrina constitucional i la seva
RLD núm. 33, pàg. 328-331). Ja no
es consideren contràries a dret, que aquest ús ordinari es veu, a la pràctica, greument compromès. Sota el
Enllaç al cercador de jurisprudència del CENDOJ
Per al que aquí interessa, essencialment aquest Decret reconeix, per una banda, el valencià com la llengua
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 266
àmbit lingüístic.
incisos sobre els dos punts següents. Primer, els que preceptuaven utilitzar el valencià per a les relacions de
això contravenia la normativa bàsica de la Llei 39/2015, de procediment administratiu comú, la Llei 4/1983,
preferent del valencià, el qual, al seu parer, atemptava contra el principi, recurrent i sobredimensionat des de
vista lingüístic entre valencià i català (vegeu STC 75/1997, RLD núm. 29, i STS de 2006, RLD núm. 46, entre
Revista
, que
Balanç de
. Revista de Llengua i Dret, pàg. 192.
públiques, com la jurisprudència de TC i del TS. En concret, seguint el doble plantejament de les sentències
lingüístico, poniendo la Sala de instancia el acento en la diferencia nominativa, cuando es obvio que se trata
“garantiza que ningún ciudadano que opta por el castellano verá impedido el ejercicio de sus derechos
RLD núm. 46, pàg. 467-478)
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 267
autonòmica, caldrà veure quin abast atorgarà aquí el Tribunal Suprem a la doctrina que ha generat després
4 Educació
lingüístic que van ser validats pel Tribunal Superior. En concret, les normes qüestionades estableixen el
següent:
i per les disposicions reglamentàries de desplegament.
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 268
per la qual cosa el TS entenia que no es respectava el règim de paritat i de no preferència entre llengües que
RLD núm. 72, pàg. 317-318
ho fa, eliminant una norma reglamentària de desplegament que diu el mateix que
castellà com a llengua vehicular i docent, tal com disposava la referida STS de 12 de juny de 2012, i que
context de les moltes altres sentències (començant per les primeres de 9,13 i 16 de desembre de 2010, RLD,
núm. 56, pàg. 2-6
què es buiden de manera important els mandats que establien el català com a llengua vehicular en totes les
de 2019)
hauria de determinar els preceptes que contradiguessin la llei o excedissin els mandats que contenen.
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 269
5 Subvencions a polítiques de foment del basc
Enllaç al cercador de jurisprudència del CENDOJ
En la donàvem notícia de la interlocutòria de 3 de desembre de 2018 en què el TS
2018 que havia estat objecte del recurs esmentat. Igualment aquesta crònica també reportava la Sentència del
Crònica legislativa del País Basc, RLD
71
discriminatori establir obligacions lingüístiques en les subvencions, ja que només hi tindrien accés els
ciutadans que sàpiguen el basc i en serien exclosos tots els que no el coneguin.
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 270
subvencionades utilitzin tendencialment el basc, o amb preferència al basc si es fan servir les dues llengües.
3.1 CE), a la igualtat dels drets i els deures dels espanyols (article 139 CE), a les competències exclusives de
d
i 17.1 de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris).
reportat en diverses ocasions en aquesta crònica, tant des del punt de vista substantiu com des del punt de
de dues diputacions forals a una entitat de foment del basc. Les decisions dels òrgans judicials han estat
locals basques. El reconeixement jurisdiccional cap a aquest principi ha estat recollit (per exemple, STC
un bé cultural, i d) la mesura era, doncs, adequada i proporcional.
25/1989, de 3 de febrer, que indica que “el principio de igualdad (del artículo 14) no prohíbe toda diferencia
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 271
Caldrà estar atents, doncs, si el TS enjudiciarà aquests tres casos de foment sota la perspectiva esmentada
6 Concessions en l’àmbit audiovisual
Enllaç al cercador de jurisprudència del CENDOJ
entre les quals la més recent és la Sentència de 19 de juliol de 2018 (RLD núm. 71, pàg. 339).
febrer, del conseller de Cultura, Turisme i Relacions Institucionals, per la qual es resolia el concurs públic
ajustant-se a les bases de la convocatòria de concurs. En tot cas, observa que si es volen impugnar els criteris
atès que es preveien diferents puntuacions per a les zones bascòfones i per a les zones mixtes, així com la
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 272
Enllaç al cercador de jurisprudència del CENDOJ
generalmente aceptados. También es necesario para que sea constitucionalmente lícita la diferencia de trato,
mesura: “En este sentido, debemos subrayar que la exigencia de conocimientos de la lengua inglesa se revela
de Agente de la Propiedad Industrial que requiere un conocimiento profundo de la normativa nacional e
internacional en materia de patentes, así como de las prácticas de registro desarrolladas en el marco del
Com hem advertit en cròniques anteriors, cada cop serà més freqüent el requeriment dels coneixements
8 Diferències en les versions lingüístiques del dret europeu
, i 90 sentències més de contingut
similar.
Enllaç al cercador de jurisprudència del CENDOJ
Les resolucions que reportem recullen de manera molt tangencial la rellevància de les diferents versions
RLD núm. 69, pàg. 303-304RLD núm. 71,
pàg. 335-337
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 273
mateixa norma ajuda a precisar el sentit de la norma europea i de les disposicions estatals que la transposen.