Jurisprudència del Tribunal Constitucional. Segon semestre de 2018

Autor:Agustí Pou Pujolràs - Eva Pons Parera
Càrrec:Professor associat de filologia catalana de la Universitat de Barcelona - Professora de dret constitucional de la Universitat de Barcelona
Pàgines:322-326
RESUMEN

El text recull les resolucions del Tribunal Constitucional que afecten els usos i els drets lingüístics i el règim jurídic de la llengua dictades durant el segon semestre de 2018.

 
CONTENIDO
JURISPRUDÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
Segon semestre 2018
Eva Pons Parera*
Agustí Pou Pujolràs**
Resum
El text recull les resolucions del Tribunal Constitucional que afecten els usos i els drets lingüístics i el règim jurídic de
la llengua dictades durant el segon semestre de 2018.
Paraules clau: Tribunal Constitucional; jurisprudència; dret lingüístic; llengua ocial.
CONSTITUTIONAL COURT JURISPRUDENCE
Second half of 2018
Abstract
The text includes the rulings that affect the uses, the linguistic rights and the legal system of the language issued by the
Spanish Constitutional Court during the second half of the year 2018.
Keywords: Spanish Constitutional Court; jurisprudence; Linguistic Law; ofcial language.
* Eva Pons Parera, professora de dret constitucional de la Universitat de Barcelona. evapons@ub.edu
** Agustí Pou i Pujolràs, professor associat de lologia catalana de la Universitat de Barcelona. agustipou@ub.edu
Citació recomanada: Pons Parera, Eva, i Pou Pujolràs, Agustí. (2019). Jurisprudència del Tribunal Constitucional. Segon semestre
2018. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 71, 322-326. https://doi.org/10.2436/rld.i71.2019.3313
Eva Pons Parera, Agustí Pou Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Constitucional. Segon semestre 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 323
Durant el segon semestre de l’any 2018 el pronunciament del Tribunal Constitucional (TC) més rellevant és
la STC 96/2018, de 19 de setembre, que desestima la impugnació del Reial decret que estableix el currículum
bàsic de primària, en desplegament de la LOMQUE, pel que fa als ensenyaments lingüístics. També en
l’àmbit educatiu, ressenyem les interlocutòries 95 i 96/2018, de 18 de setembre, que inadmeten dues qüestions
d’inconstitucionalitat interposades pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana contra el
Decret llei 3/2017, d’1 de setembre, del Consell, pel qual s’adopten mesures urgents per a l’aplicació, durant
el curs 2017-2018, de projectes lingüístics de centre.
D’altres resolucions dictades durant el període inclouen referències tangencials a la qüestió lingüística o
aborden —des d’una òptica força diversa— el tractament del patrimoni cultural.
Sense que mereixi una ressenya ulterior, fem esment de la STC 141/2018, de 20 de desembre (BOE núm. 22,
de 25 de gener de 2019), que avala el “Pla Serra Húnter” de contractació de personal docent i investigador
de les universitats catalanes, per les referències explícites a l’ús de l’anglès en els concursos de selecció
(realització de les proves orals preferentment en llengua anglesa). El recurs d’inconstitucionalitat interposat
per la defensora del poble, que al·legava raons formals —la no aptitud de la llei de pressupostos per regular
aquesta qüestió— i la vulneració de l’autonomia universitària (art. 27.10 CE), indirectament plantejava la
possible exclusió de la via funcionarial d’incorporació del personal universitari prevista per la legislació
estatal (art. 48.4 de la Llei orgànica 6/2001, de 22 de desembre, d’universitats). El TC conclou que la
disposició pressupostària “encuentra amparo en los objetivos generales de política educativa basados en el
fomento de la excelencia e internacionalización de la universidad catalana”.
Tot i l’absència de referències lingüístiques directes, escau també fer un breu esment de la STC 134/2018, de
13 de desembre (BOE núm. 13, de 15 de gener de 2019), que enjudicia —i declara inconstitucionals— les
previsions impugnades de la Llei balear 9/2017, de 3 d’agost, de regulació de les corregudes de toros i la
protecció dels animals a les Illes Balears. L’enjudiciament de les condicions establertes per la Llei s’adreça a
“valorar si determinan que la institución de la tauromaquia se convierta en una institución no reconocible y
ajena a lo que constituye el patrimonio cultural en esta materia, cuya defensa se atribuye al Estado” (ex article
149.2 CE). Els quatre vots particulars critiquen, entre d’altres, l’ús que fa la Sentència de la doctrina de la
”garantia institucional”, que comporta una protecció de la institució “corrida de toros moderna” més rígida
i intensa que la que la mateixa jurisprudència constitucional atribueix a institucions dotades d’una garantia
constitucional expressa (vot particular de María Luisa Balaguer i Fernando Valdés Dal-Ré); la referència
constant a la STC 177/2016, de 20 d’octubre, que va dictar-se en relació amb la legislació prohibitiva de
Catalunya (Juan Antonio Xiol i Cándido Conde-Pumpido), i, ns i tot, l’al·lusió en aquest terreny a la
doctrina europea de les “raons imperioses d’interès general”, que s’ha aplicat a les mesures de protecció
lingüística (Andrés Ollero).
Interlocutòria del Tribunal Constitucional 95/2018, de 18 de setembre. Ple. Qüestió d’inconstitucionalitat.
Interlocutòria del Tribunal Constitucional 96/2018, de 18 de setembre. Ple. Qüestió d’inconstitucionalitat.
El TC inadmet dues qüestions d’inconstitucionalitat plantejades per la Sala Contenciosa Administrativa del
Tribunal Superior de Justícia de València (TSJV) en relació amb el Decret llei 3/2017, d’1 de setembre,
del Consell, pel qual s’adopten mesures urgents per a l’aplicació, durant el curs 2017-2018, de projectes
lingüístics de centre (DOGV de 5 de setembre de 2017).
Sobre els antecedents d’ambdues resolucions es pot consultar la crònica legislativa del País Valencià
corresponent a la Revista de Llengua i Dret núm. 68, pàg. 196-198, i núm. 69, pàg. 231-232. Després de
la suspensió judicial del Decret 9/2017, de 27 de gener, pel qual s’estableix el model lingüístic educatiu
valencià i se’n regula l’aplicació als ensenyaments no universitaris de la Comunitat Valenciana (derogat pel
posterior Decret 219/2017, de 29 de desembre), el Govern valencià va optar per aprovar el Decret llei 3/2017,
ara qüestionat, i, de forma paral·lela, tramitar una llei que donés seguretat jurídica en aquesta situació. Es
tracta de l’actual Llei 4/2018, de 21 de febrer, per la qual es regula i es promou el plurilingüisme en el sistema
educatiu valencià, que va derogar el decret llei qüestionat.
Eva Pons Parera, Agustí Pou Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Constitucional. Segon semestre 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 324
Les dues entitats (Diputació Provincial d’Alacant i Asociación para la Defensa del Castellano en la
Comunidad Valenciana), que van impugnar i obtenir de la Sala Contenciosa del TSJCV la suspensió del citat
Decret 9/2017, de 27 de gener, van sol·licitar la interposició de qüestió d’inconstitucionalitat contra el Decret
llei 3/2017, d’1 de setembre, amb l’argument que la norma tenia com a objectiu impedir el compliment de la
mesura cautelar de suspensió del Decret. En aquell moment estava pendent el recurs de cassació interposat
per la Generalitat Valenciana contra aquesta mesura cautelar. El Ministeri Fiscal, la Generalitat Valenciana i
la Fundació Escola Valenciana es van oposar al plantejament de la qüestió d’inconstitucionalitat.
El TC inadmet les qüestions d’inconstitucionalitat perquè el TSJCV, amb les seves actuacions prèvies, ha
incomplert els pressupòsits processals d’aquest procediment constitucional, com ja havia manifestat el
Ministeri Fiscal. D’una banda, no es respecta el caràcter prejudicial de la qüestió d’inconstitucionalitat,
en no haver paralitzat el judici a quo (art. 35.3 LOTC) i haver dictat sentència denitiva (Sentència TSJV
163/2018, de 25 de abril), en la qual el TSJCV aplica el Decret llei 3/2017 —si més no de manera implícita—
per tal de descartar la pèrdua d’objecte del litigi principal contra el Decret 9/2017. I, d’altra banda, manca el
judici d’aplicabilitat i de rellevància (art. 35.1 LOTC), atès que no s’argumenta en quina mesura incideix la
possible inconstitucionalitat del decret llei en el compliment d’allò acordat en la interlocutòria de suspensió
del decret. Les mancances detectades semblen apuntar un excés de zel de la Sala davant de disposicions de
contingut normalitzador del valencià en l’ensenyament.
Sentència del Tribunal Constitucional 96/2018, de 19 de setembre. Ple. Conicte positiu de competència.
Ponent: Encarnación Roca Trías. BOE núm. 247, de 12 d’octubre de 2018.
Aquesta Sentència desestima el conicte de competència plantejat pel Govern basc en relació amb diversos
preceptes del Reial decret 126/2014, de 28 de febrer, que estableix el currículum bàsic de l’educació primària,
en desplegament de la LOMQUE. Anteriorment, el País Basc havia interposat un recurs d’inconstitucionalitat
contra aquesta Llei, en què només s’al·ludia genèricament a la qüestió lingüística (STC 68/2018, de 21
de juny, Revista de Llengua i Dret núm. 70, pàg. 227-228). Segons el Govern basc, l’actual Reial decret
materialitza els riscos d’invasió competencial ja observables en la LOMQE i que es concreten, entre d’altres
àmbits, en la ingerència estatal en la regulació de l’ensenyament de la llengua pròpia (per a una ampliació
d’aquests aspectes, vegeu Eva Pons, “La regulació lingüística de la LOMCE: i ara, la via legislativa”, blog
de la Revista de Llengua i Dret, 13 de març de 2014).
La controvèrsia competencial, que pivota sobre la interpretació dels articles 149.1.30 CE i 16 EAPV,
s’emmarca per la nova estructura del currículum que estableix l’article 6 LOE, i s’ordena al voltant de tres
grups d’articles:
a) Pel que fa al bloc d’assignatures troncals (articles 3.1.a.1, 3.1.b.6, 4 i annex I i 12.4 del Reial decret) —que
inclouen la llengua castellana i la primera llengua estrangera—, el Govern basc sosté que la competència
estatal de caràcter bàsic hauria de permetre un espai real per a la regulació autonòmica de part dels continguts
i, en relació amb aquests, per complementar els criteris d’avaluació d’aquest tipus de matèries. Per contra,
el Reial decret limita la intervenció autonòmica d’establiment d’estàndards d’aprenentatge avaluables a les
assignatures de lliure conguració autonòmica, i estableix com a referents únics de l’avaluació de nal
d’etapa els estàndards d’aprenentatge avaluable dels annexos I i II (matèries troncals i especíques).
En el FJ 3, el Tribunal Constitucional respon negativament a partir de la doctrina sobre la variabilitat de
les bases en l’àmbit educatiu i de la mera remissió als precedents jurisprudencials que han declarat la
constitucionalitat de les previsions de la LOMQUE que desplega el Reial decret qüestionat (STC 14/2018,
49/2018, 53/2018 i 68/2018, dictades en els recursos d’inconstitucionalitat plantejats per diverses comunitats
autònomes, Revista de Llengua i Dret núm. 70, pàg. 227-228).
b) Pel que fa al bloc d’assignatures especíques (art. 3.1.a.2, 3.1.b.6 i 7, 5 i annex II al qual es remet, i 12.4),
que destaca l’assignatura de segona llengua estrangera, la queixa competencial del Govern basc es refereix
també a l’absència de marge per intervenir en la determinació dels criteris d’avaluació i els estàndards
d’aprenentatge.
Eva Pons Parera, Agustí Pou Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Constitucional. Segon semestre 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 325
La resposta del TC en el FJ 4 és idèntica a la donada en el punt anterior.
c) El recurrent també destaca que l’avaluació de nal de l’etapa d’educació primària s’ha d’ajustar al que
és bàsic i, per tant, la comunitat autònoma no pot ser exclosa del contingut curricular sobre el qual versa la
prova, ni es troba justicada l’atribució al Govern estatal per xar les “característiques generals” d’aquestes
proves (art. 12.4 RD).
La Sentència conclou, en el FJ 5, que la qüestió també ha estat examinada abans, i ho desestima.
d) En relació amb la “llengua coocial”, el Govern basc argumenta que la competència estatal d’ordenació
de la llengua en el sistema educatiu es limita al castellà —en la doble dimensió d’aprenentatge i d’ús com
a instrument de comunicació educativa—, mentre que correspon a la comunitat autònoma determinar els
criteris d’avaluació de la llengua pròpia, tot respectant l’estatus atribuït al castellà. Sobre aquesta base,
es qüestiona l’incís de l’article 8, apartat quart, del Reial decret, relatiu a la inclusió de l’àrea de “llengua
coocial i literatura” en el bloc de lliure conguració autonòmica, on es precisa que aquesta àrea recibirá
un tratamiento análogo al del área Lengua Castellana y Literatura”. El recurrent considera que és a la
comunitat autònoma “en ejercicio de su competencia exclusiva para regular la presencia del euskera, a
quien corresponde determinar las medidas de política lingüística tendentes a corregir situaciones históricas
de desequilibrio de una de las lenguas ociales respecto de la otra”. I, amb el mateix argument, es qüestiona
que, d’acord amb la disposició addicional cinquena, l’avaluació nal de l’assignatura de “llengua coocial i
literatura” s’hagi de fer manera simultània a la resta de proves de les avaluacions nals, en considerar-ho un
aspecte propi de l’execució autonòmica.
Només en relació amb aquests preceptes el FJ 6 desplega una breu argumentació, en què s’al·ludeix a la
regulació lingüística de la nova disposició addicional 38a de la LOMQUE, en relació amb la doctrina sobre la
igualtat de les dues llengües ocials de la STC 31/2010, que ja va aplicar la STC 15/2013, que va enjudiciar
l’anterior currículum bàsic de primària. Malgrat la manca de connexió amb el precepte enjudiciat, se cita un
extracte de les STC 87/1983 i 88/1983 (establiment d’horaris mínims), que deia que “el Estado en su conjunto
(incluidas las Comunidades Autónomas) tiene el deber constitucional de asegurar el conocimiento tanto
del castellano como de las lenguas propias de aquellas comunidades que tengan otra lengua como ocial.
Una regulación de los horarios mínimos que no permita una enseñanza ecaz de ambas lenguas en esas
comunidades incumpliría el artículo 3 de la Constitución” (STC 87/1983, de 27 de octubre, FJ 5, i 88/1983,
de 27 de octubre, FJ 4). D’aquest bloc jurisprudencial, el TC n’extreu que “la demanda parte de una premisa que
no puede sostenerse, conforme a la doctrina constitucional, como es que la Comunidad Autónoma es la única
competente para regular la enseñanza de la lengua coocial”. I, d’acord amb aquesta correcció interpretativa
efectuada, nega l’existència de vulneració competencial en l’article 8.4 del Reial decret, en tant que previsió
mínima “que se dirige a evitar situaciones de desigualdad en la enseñanza de las dos lenguas coociales,
que es lo que sería inconstitucional en los términos de nuestra doctrina (STC 15/2013, FJ 4), otorgando a las
Administraciones educativas un margen suciente para que puedan prever enseñanzas especícas en relación
a la lengua coocial, dada su integración en el bloque de asignaturas de libre conguración autonómica. Así
pues, al igual que sucedía en el caso examinado en la STC 212/2012, de 14 de noviembre, FJ 4, la norma aquí
impugnada otorga a las administraciones educativas un margen suciente «dentro del cual pueden prever
enseñanzas especícas que respondan a su particularidad dentro del Estado autonómico», entre las cuales se
cuenta, sin duda, la relativa a la lengua coocial. Tampoco, por lo demás, corresponde a este Tribunal entrar
a valorar cuestiones vinculadas a la programación didáctica de la impartición de las diferentes enseñanzas
que componen el currículo de esta etapa educativa.”
Finalment, pel que fa a la disposició addicional cinquena, el TC arma que la regulació de la prova relativa
a la “llengua coocial” s’integra en la competència estatal sobre l’avaluació nal individual i en forma
part, atès que se n’ha de garantir el caràcter únic (art. 21.1 LOE i art. 12.4 del Reial decret 126/2014), i
considera que les competències autonòmiques són preservades per la possibilitat de les administracions
educatives (autonòmiques) d’organitzar les proves i de determinar els estudiants exempts de ser avaluats de
l’assignatura de “llengua coocial i literatura”.
Eva Pons Parera, Agustí Pou Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Constitucional. Segon semestre 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 326
Per tant, la Sentència comentada conrma que la nova regulació dels aspectes curriculars a la LOMQUE obre
la porta a l’expansió de les bases estatals, amb la consegüent limitació de les competències autonòmiques
(vegeu, en aquest sentit, els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries 3/2014, de 28 de gener, i 4/2014,
de 12 de febrer), sense que això motivi cap retret competencial en seu constitucional.