Jurisprudencia ambiental en Catalunya (Primer semestre 2018)
| Autor | Aitana De la Varga Pastor |
| Páginas | 1-77 |
REVISTA CATALANA DE DRET AMBIENTAL Vol. IX Núm. 1 (2018): 1 – 77
-Crònica-
[DOI: http://dx.doi.org/10.17345/rcda.2372] 1
JURISPRUDENCIA AMBIENTAL EN CATALUÑA
(PRIMER SEMESTRE 2018)
JURISPRUDENCIA AMBIENTAL A CATALUNYA
(PRIMER SEMESTRE 2018)
AIT ANA DE L A V ARGA PA STO R
Profesora Agregada Interina
Universitat Rovira i Virgili
A. de la Varga Pastor RCDA Vol. IX Núm. 1 (2018)
2
Sumari: 1. Visió general; 1.1. Immissions, soroll i olors, protecció de drets fonamentals; 1.2.
Títols habilitants i normes d’activitats amb afectacions ambientals; 1.3. El Conveni d’Aarhus i la
seva aplicació; 1.4. Avaluació ambiental; 1.5. Sòls contaminats, residus i abocaments
incontrolats; 1.6. Aigües superficials i aigües residuals; 1.7. Espais naturals.
1. VISIÓ GENERAL
Durant aquest període el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)
s’ha pronunciat en diverses sentències en què s’han dirimit qüestions
relacionades amb el medi ambient. En trobem prop d’una trentena amb certa
rellevància, de tota mena. No obstant això, per motius d’extensió, solament ens
detindrem en les qüestions que considerem més destacables. En aquesta
ocasió l’ordre de les sentències esmentades va de la més actual a la més
antiga.
Les qüestions que ha abordat aquest tribunal durant aquest període fan
referència a diverses qüestions. En primer lloc, volem destacar els
procediments relatius a protegir els drets fonamentals en relació amb les
intromissions il·legítimes en el domicili, que afecten qüestions de contaminació
acústica, odorífera i immissions. En segon lloc, les que resolen sobre títols
habilitants —això és autoritzacions ambientals, llicències ambientals, etc.— i
sobre normes d’activitats amb afectacions ambientals. En tercer lloc,
destaquem una sentència que es fonamenta en el Conveni d’Aarhus i la seva
aplicació. En quart lloc, les que tenen com a centre de discussió l’avaluació
ambiental. En cinquè lloc, les que resolen qüestions relacionades amb sòls
contaminats, residus i abocaments incontrolats. En sisè lloc, les que resolen
qüestions relacionades amb aigües superficials i aigües residuals. En setè i
últim lloc, comentem una sentència en la qual el centre d’atenció són els espais
naturals.
1.1. Immissions, soroll i olors, protecció de drets fonamentals
En aquest apartat veurem diverses sentències que aborden qüestions
relacionades amb la protecció de drets fonamentals i aspectes de contaminació
acústica i odorífera.
RCDA Vol. IX Núm. 1 (2018) Jurisprudencia ambiental en Cataluña
3
En primer lloc, la STSJC de 12 de març de 20181 resol un recurs contenciós en
apel·lació de protecció de drets fonamentals i conclou que:
Nos encontramos, pues, ante una actividad municipal insuficiente e ineficaz que
equivale en este caso a una inactividad administrativa, reprochable, en cuanto
lesiva del derecho fundamental a la intimidad personal y familiar, al Ayuntamiento
demandado.
Procede, pues, revocar la sentencia de instancia en cuanto, al desestimar
íntegramente la demanda interpuesta por la actora, no reconoce la realidad de una
notoria y prolongada lesión del derecho a la intimidad familiar y personal que el
insuficiente, por ineficiente, actuación de la administración municipal demandada.
Lesión de este derecho fundamental que ha de comportar, para quien ha sido
privado temporalmente de su privacidad acústica, de la paz sonora de su hogar, el
derecho a ser compensada económicamente por unos daños, siquiera morales; para
cuya evaluación económica no puede desconocer este tribunal la muy particular
circunstancia de que en aquel domicilio, perturbado por el ruido, habitaba una
persona aquejada de una grave enfermedad mental, esquizofrenia, que los informes
médicos traídos a autos acreditan. En razón de ello considera esta sala que procede
evaluar en este caso tales daños morales en la suma global de 2.000 €.
Segons aquesta argumentació, la STSJC declara lesionat per l’Ajuntament del
Masnou per inactivitat el dret de la part actora a la intimitat personal i familiar
que l’article 18 de la Constitució reconeix i la condemna a pagar 2.000 euros.
D’altra banda, la Sentència de 20 de desembre de 2017 2 resol el recurs
d’apel·lació i tracta qüestions relacionades amb una activitat que causa
immissions al domicili de la part apel·lant, en concret sorolls. La part actora
considera, a més, que l’activitat no s’ha adequat a la llicència ambiental, per la
qual cosa actua sense llicència. Es tracta d’una activitat de recuperació de
vidre. No obstant això, analitzats els motius, es desestimen tots.
La sentència que citem a continuació, tot i que dirimeix sobre l’existència o no
de responsabilitat patrimonial, la comentarem en aquest apartat, ja que la
responsabilitat es deriva de l’activitat d’una granja porcina que causa danys per
1 Roj: STSJ CAT 569/2018 - ECLI: ES:TSJCAT:2018:569
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba