El Jurat no sempre té l'obligació de valorar
| Autor | Núria Romera Santiago |
| Cargo | Lletrada del Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya |
| Páginas | 36-39 |
36
Una de les qüestions debatudes i que ha estat font de discrepàncies entre els ajuntaments i els
propietaris de finques apareix quan es tracta de decidir si procedeix o no l’expropiació per
ministeri de la Llei que s’estableix a l’article 114 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost; és a
dir, que ambdues parts afectades i interessades no coincideixen quant al compliment dels
requisits establerts en el referenciat precepte. Hi ha molts supòsits i molta casuística, però aquí
abordarem un tema específic d’una situació determinada i concreta, però no per això menys
interessant, que va ser abordada en la sentència núm. 387, de data 8 de maig de 2017, dictada
per la Secció Segona del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
El supòsit de fet analitzat en aquella sentència feia referència a una finca que segons el certificat
registral era rústica, però en diferents documents de l’expedient administratiu constava que la
qualificació urbanística del sòl era la de sistema d’equipaments. A més, la susdita finca
confrontava amb una urbanització, executada mitjançant les condicions de gestió del sistema
d’actuació de cooperació.
En no haver-se executat les previsions del planejament urbanístic, la propietat, d’acord amb
troba la seva finca del seu propòsit d’iniciar l’expedient d’expropiació.
Atès que l’Ajuntament afectat no es va pronunciar expressament sobre la sol·licitud, la
propietat va decidir presentar el seu full d’apreuament.
La Junta de Govern Local, d’acord amb l’informe emès per l’arquitecte municipal, va denegar
l’expropiació per ministeri de la llei argumentant que la finca en qüestió no era expropiable per
Ministeri de la Llei atès que no tenia aprofitament lucratiu en estar qualificada d’equipament
privat i estar inclosa en un determinat àmbit d’actuació urbanística. Recordem que, d’acord amb
l’article 114.1 del decret legislatiu, l’expropiació per ministeri de la llei se circumscriu als terrenys
reservats per a sistemes urbanístics que, d’acord amb el planejament urbanístic, han de ser
necessàriament de titularitat pública i no han estat inclosos, als efectes de la seva gestió, en un
polígon d’actuació urbanística o en un sector de planejament urbanístic (llevat que el sistema
d’actuació previst sigui el d’expropiació).
La propietat es va dirigir al Jurat d’Expropiació de Catalunya, perquè aquest fixés un preu just, en
principi coincident amb aquell que la propietat havia proposat en el seu full d’apreuament.
El Jurat no semp re té l’obligació de val orar
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba