Jordi de Bofarull, M. Jesús Burata, Jordi Ginebra, «La llengua catalana a la Universitat Rovira i Virgili»

AutorJoan Tudela
Páginas366-368

Page 366

Jordi de Bofarull, Maria Jesús Burata i Jordi Ginebra, La llengua catalana a la Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, Servei Lingüístic de la urv, 1995, 188 pàg., isbn 84-88693-02-8.

Vet aquí un llibre sense gaires pretensions, però plenament reeixit. De fet, els autors d'aquest estudi en tenen només una, de pretensió: donar a conèixer l'estat de la llengua catalana a la Universitat Rovira i Virgili. Val a dir que ho aconsegueixen del tot.

Armats amb una metodologia poc original però sòlida, expressant-se en un llenguatge sobri però clar, fent gala d'una saludable tarragonitat, Jordi de Bofarull, Maria Jesús Burata i Jordi Ginebra ens expliquen els resultats de l'enquesta que van fer als professors i als estudiants de la Universitat Rovira i Virgili. El rector, Joan Martí, prologa l'obra i encoratja a mantenir «la lleialtat a la llengua pròpia i oficial de Catalunya, a què estem obligats com a persones i com a intel·lectuals».

Val la pena de resumir les dades principals d'aquest estudi. Els coneixements de català entre els universitaris de la Rovira i Virgili sónPage 367clarament alts, sobretot si els comparem amb els del conjunt de la població de les comarques tarragonines. Així, la comprensió oral de la nostra llengua arriba al 99,6 per cent entre professors i estudiants i, en canvi, al 96,4 per cent entre la població en general. L'expressió oral en català declaren dominar-la el 93,4 per cent dels universitaris, i només el 77,1 per cent del conjunt de la ciutadania. Comprensió lectora, el 99,7 per cent a la Universitat, i el 73,2 per cent entre tota la població. En l'expressió escrita és on més gran és la diferència: el 94,1 per cent entre els estudiants i professors, i el 43,1 per cent al conjunt de la societat tarragonina.

Pel que fa a l'ús del català, la Universitat Rovira i Virgili queda ben parada a l'hora de comparar-la amb les dues grans universitats de Catalunya. Mentre que a la Rovira i Virgili el percentatge dels professors que fan les classes només en català és del 65 per cent, a la Universitat de Barcelona és del 51 per cent i a la Universitat Politècnica de Catalunya, del 55 per cent.

A les conclusions, els autors de l'estudi afirmen que l'actuació normalitzadora s'ha d'encaminar a catalanitzar l'ús institucional de la docència, tant en el vessant oral (llengua de classe) com en l'escrit (exàmens, programes i apunts); precisament aquest aspecte comprèn un dels dèficits més importants indicat tant pel professorat com pels alumnes: la manca de bibliografia bàsica en català de les diferents disciplines.

Des del punt de vista demolin-güístic, entre professors i estudiants de la Rovira i Virgili, s'hi observen tres grups ben definits: el catalanoparlant, que és el majoritari (al voltant del 65 per cent), el castellano-parlant i el bilingüe.

La majoria dels professors i dels estudiants tenen una actitud positiva davant la llengua catalana i el procés de normalització lingüística. Aquesta actitud favorable, però, s'ha de matisar. L'opinió és clarament positiva quan es planteja l'extensió del coneixement (un 87 per cent creu necessari que la Universitat ofereixi cursos de llenguatge tècnic i científic en català) o quan es valora la importància de la llengua catalana (el 75,3 per cent dels estudiants creuen que sabent bé el català els serà més fàcil trobar feina). Però la cosa canvia quan les preguntes s'adrecen a l'extensió de l'ús. En aquest cas, apareixen dos grups d'opinió, que, més o menys, corresponen als catalanoparlants, per un cantó, i als castellanoparlants i bilingües, per un altre. Els primers són partidaris de la plenitud del català com a llengua institucional: opinen que ha de ser la llengua pròpia de la Universitat, la llengua d'atenció al públic, la llengua dels documents i textos produïts per la Universitat i la llengua de la docència. En canvi, els segons creuen que aquests mateixos usos han de ser ocupats perPage 368totes dues llengües (català i castellà) i equiparen, per tant, normalitat lingüística a bilingüisme institucional.

No cal dir que aquest estudi, tot i que és especialment interessant per a la gent del món universitari i per a la gent de la província de Tarragona, és també atractiu per a qualsevol persona preocupada pel present de la llengua catalana. Benvingut sigui.

Joan Tudela

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR