Introducció
| Autor | Maria del Mar Dotú i Guri |
| Páginas | 13-34 |
Page 13
Certament el tema del present treball no és altre que el de la pensió d’aliments en favor dels fills menors, fent especial atenció a les situacions de crisi matrimonials i, per novador, el que refereix a l’aplicació de la guarda i custòdia compartida i el seu efecte sobre la pensió d’aliments. Malgrat això cal, previ a entrar en el tema concret, fer un repàs, com a introducció essencial per a centrar l’assumpte objecte d’estudi, al concepte de pensió d’aliments entre parents de manera genèrica, tal necessitat rau en el fet de que tant la regulació del codi civil com l’autonòmica situa a aquesta com a dret supletori a aplicar en allò que no preveu qualsevulla normativa que refereixi a els tipus de pensions que legalment es coneixen (càrregues familiars, aliments a fills), per tant és pas obligat donar a conèixer i fer.
Page 14
examen de la legislació que escomet tal prestació entenent que aquesta és la base sobre la que s’assentaran i es desenvoluparan, en seu a diferències, la resta de les prestacions/ pensions, inclosa la que ha de ser examen d’aquest treball.
Des d’un punt de vista genèric i, regulat en els nostres sistemes jurídics la prestació d’aliments va més enllà de la que neix de l’exercici de la pàtria potestas i que es troba afecta a les relacions patern filials. Així existeix una obligació d’aliments que inclou tota una sèrie de parents de fins a segon grau col·lateral al qui hom, per imperi legal, ha de prestar aliments suficients per a garantir una mínima subsistència.
El caràcter imperatiu de la prestació en tant que obligació legal, regulada estrictament per la llei fa d’aquesta una qüestió d’ordre públic en el que l’automia de la voluntat de les parts només té cabuda respecte de la modalitat en el compliment sempre i quan aquesta respecti i s’adeqüi a les circumstàncies.
Page 15
Així la obligació de la prestació entre parents neix d’una relació de parentesc a la que, tot i ser pressupost bàsic, cal sumar l’estat de necessitat i la capacitat econòmica de creditor i deutor de la mateixa.
En aquest sentit el codi civil recull la distinció, provinent d’una llarga tradició jurídica iniciada en el Digest1 que ja sistematitzava el contingut de la prestació alimentaria encaminada al sosteniment de les necessitats vitals de l’alimentat; sistematització que ha recollit de manera gairebé literal en la nova legislació catalana -llibre II del codi civil català relatiu a la persona i a la família.
Tot i haver de referir, per tal de centrar el present treball, aquest vol referir de manera especial no a la prestació d’aliments entre parents de forma genèrica si no de manera específica a a aquella prestació d’aliments que deriva de l’exercici de la pàtria potestat, és a dir aquella prestació que es concreta en la obligació dels progenitors respecte dels fills menors d’edat.
Page 16
La obligació legal d’aliments entre parents es regula a l’article 237 del llibre segon del codi civil català, capítol VII sota el títol "aliments d’origen familiar", aquesta regulació resulta paral·lela a la normativa del codi civil, en concret al Llibre I Títol. IV que regula la institució dels. "alimentos entre parientes", configurant-la com una obligació legal de prestació d’assistència i socors entre els cònjuges i els parents de grau més proper.
Així ambdues normes recullen la prestació d’aliments en els següents termes: Codi civil: "142. Se entiende por alimento todo lo que es indispensable para el sustento, habitación, vestido y asistencia médica.
Los alimentos comprenden también la educación e la instrucción del alimentista mientras sea menor de edad y aún cuando no haya terminado su formación por causa que no le sea imputable.
Entre los alimentos se incluirán los gastos de embarazo y parto, en cuanto no estén cubiertos de otro modo"
Article que, gairebé, en els mateixos termes recull la legislació catalana en el codi de família,
Page 17
recentment modificat, integrat, a data d’avui al llibre. II del codi civil català relatiu a la persona i a la família, en concret al seu article 237-1 que sota el capítol VII anomenat aliments d’origen familiar, descriu i enumera els conceptes integrants de la prestació en els mateixos termes que el codi civil, afegint que s’haurà de fer pagament, assolida la major edat de l’alimentat, de les despeses d’estudi sempre que aquest acrediti i obtingui un rendiment regular: "237-1 S’entén per aliments tot el que és indispensable per al manteniment, l’habitatge, el vestit i l’assistència mèdica de la persona alimentada, i també les despeses per a la formació si aquesta és menor i per a la continuació de la formació un cop assolida la majoria d’edat, si no l’ha acabada abans per una causa que no li és imputable, sempre que mantingui un rendiment regular. Així mateix, els aliments inclouen les despeses funeràries, si no estan cobertes d’una altra manera"
La denominació legal. (i tradicional) d’aliments entre parents es correcta relativament, doncs només vincula a alguns parents, en concret a tots aquells que siguin en línea recta i col·laterals de segon grau i inclou a al cònjuge, persona amb qui si be existeix una relació de família no hi ha cap grau de parentiu, en aquest cas la obligació ali-
Page 18
menticia actua de manera complementaria en els supòsits en que la obligació d’assistència conjugal ha decaigut per una situació de trencament de la parella o, i de la mateixa manera, en aquells supò-sits en que la pàtria potestat s’ha extingit perquè els fills han arribat a la majoria d’edat.
Les regles legals sobre la obligació alimenticia prenen rellevància jurídica en molts supòsits però, en general la solidaritat familiar dins dels rols que cada membre ocupa i l’entorn educatiu social ha fet que des d’un punt de vista judicial existeixi poca incidència litigiosa al respecte. No així el nombre de reclamacions alimenticies derivades de situacions de crisi de parella. (divorci o parella de fet) així com aquelles derivades de les relacions patern filials és més que nombrós.
El fonament de la obligació d’aliments entre parents rau en la situació de necessitat en la que es troba una persona qui, en un moment determinat.
Page 19
no pot, per causa aliena a la seva acció i mentre perduri aquesta, no pot, perquè no abasta, fer front a...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba