Integració

AutorJosep Francesc Marí Cardona
CargoAdvocat
Páginas34-

Page 34

Referida als humans, què vol dir integració? Integrar, ens diuen els diccionaris, vol dir formar part d’un grup social i fer que participi dins d’ell; o també, procés en què una societat assimila els elements que li són heterogenis. Però, què és una societat? Doncs, es pot dir que és la reunió permanent de persones, basada en una relació estable dels seus membres que practiquen un conjunt de relacions físiques i culturals amb un fi comú segons unes concretes condicions o regles. Ens estem referint doncs, és clar, al fet de pertànyer a un determinat grup social, i aquesta pertinença va ser, i en el fons continua essent, la base de l’existència de les ciutats com a llocs d’assentament estable de les persones basats en la convivència, ajuda i defensa mútues. Per definició el concepte de ciutat es contraposa amb el de gueto, doncs aquest comporta un sentit de separació i aïllament del conjunt de la resta de la societat que l’envolta, però aquesta exclusió pot ser imposada o voluntària.

Històricament hi ha hagut, i encara n’hi ha, pobles més o menys tolerants amb el fet de rebre a nova gent que tingués l’objectiu d’establir-se amb ells. Els habitants de les costes i illes del mediterrani de la península ibèrica, majoritàriament han estat sempre gent hospitalària i receptiva, i per això la seva població actual sovint és la suma de característiques d’altres pobles anteriors que han habitat aquests mateixos territoris. Però per aconseguir que hi hagi hagut aquesta suma de qualitats positives de persones d’orígens diversos sempre s’ha hagut de tenir abans una voluntat de pertànyer a aquella nova societat.

Actualment, des de fa uns pocs anys, s’ha produït una nova migració important de persones de diferents orígens, races i religions que s’han establert a aquestes terres. Seguint amb l’actitud històrica d’aquests indrets, els habitants autòctons actuals seus han rebut als nouvinguts. Cal analitzar, doncs, si aquesta rebuda és prou sincera, ampla i respectuosa, i també si els arribats de fora vénen amb prou ànims d’establirse a aquests llocs amb vocació de continuïtat i pertinença a aquesta societat que els rep.

Quan algú arriba a un lloc nou, i s’hi vol quedar, per simple lògica, per aconseguir no ser rebutjat, ha de tenir una actitud favorable a practicar la llengua i els costums d’aquell que és el seu amfitrió. Simultàniament, el que rep al recent arribat, ha de ser prou flexible acceptant també aquelles característiques d’aquest que...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR