Institucions de l'Estat

A cura de Francesc de Carreras

Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu i les competències en matèria d'ensenyament.

(Vegeu l'article de Francesc Guillén publicat a la secció Comentaris i notes d'aquest número.)

Llei 10/1990, de 15 d'octubre, de l'esport.

(Vegeu els articles d'Antoni Roig i Ignacio Granado a la secció Comentaris i notes d'aquest número.)

Llei 15/1990, de 29 de novembre, sobre concessió d'un crèdit extraordinari per part de l'Estat a la societat estatal Barcelona Holding Olímpic, Societat Anònima.

L'objecte d'aquesta Llei és concedir un crèdit extraordinari per un import de 3.044.100.000 pessetes a la societat estatal Barcelona Holding Olímpic, Societat Anònima. Aquest crèdit es finançarà, segons disposa l'article 2 de l'esmentada Llei, amb recurs al Banc d'Espanya o amb deute públic, d'acord amb el que disposa l'article 101 de la Llei general pressupostària.

Aquesta societat és fruit de la col·laboració entre l'Administració de l'Estat i de l'Ajuntament de Barcelona. L'escrip-cura de constitució de la societat va ser atorgada el 19 d'octubre de 1989, i el seu objecte social és l'obtenció i la gestió del finançament i el control de l'execució de les obres d'infrastructura i equipament vinculades a la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Així, per atendre els compromisos financers adquirits, el Ministeri d'Economia i Hisenda va incoar en el seü moment expedient sobre concessió d'un crèdit extraordinari, del qual és reflex aquesta Llei 15/1990, de 29 de novembre.

Page 136

Llei 16/1990, de 20 de novembre, per la qual es modifica parcialment la Llei 42/1983, de 28 de desembre, reguladora de la cessió de tributs a la Comunitat Autònoma de Madrid.

La Llei que encapçala el títol d'aquest comentari té com a objectiu modificar determinats aspectes de la Llei 42/83, de 28 de desembre, reguladora de la cessió de tributs a la Comunitat Autònoma de Madrid; concretament l'apartat dos de l'article 2 i l'apartat u de la disposició transitòria.

El contingut d'aquestes modificacions és, en resum, el següent: en primer lloc, disposa la immediata entrada en vigor de la cessió de l'impost sobre transmissions patrimonials i de l'impost sobre successions i donacions a partir de 1' 1 de genet de 1990.

En segon lloc es modifica el text de la Llei de cessió, article 2, apartat 2, en el sentit de canviar la condició que existia en la mencionada llei de cessió, de tal manera que la cessió de tributs pugui anar entrant en vigor a mesura que el cost dels serveis transferits a la Comunitat Autònoma excedís del rendiment dels tributs susceptibles de cessió, situació que, donades les especials circumstàncies que concorren en la Comunitat de Madrid, impedien el compliment d'aquesta condició, perquè hi ha una important recaptació per tributs susceptibles de cessió i un reduït cost relatiu als serveis transferits.

Montserrat Peretó

Llei 22/1990, de 20 de desembre, sobre concessió d'un crèdit extraordinari per finançar transitòriament els cabildos insulars.

Com indica el títol de la Llei, a través d'ella es concedeix un crèdit extraordinari de 5.431.600.000 pessetes per abonar als cabildos insulars de Canàries, i això per raó de la minoració d'ingressos que s'ha produït el 1989, en relació amb allò recaptat el 1985, com a conseqüència de les reduccions de l'arbitri insular canari a l'entrada de mercaderies, motivades per l'adhesió d'Espanya a la CEE.

Efectivament, l'article 37 de l'acta relativa al tractat d'adhesió d'Espanya a la CEE estableix reduccions progressives en els aranzels duaners aplicables a tercers països, i afecta directament en la disminució operada i ja mencionada.

D'altra banda, l'import d'aquest crèdit extraordinari concedit a Canàries s'ha de distribuir entre les corporacions locals de Canàries, tal com disposa el text de la Llei de referència.

Montserrat Peretó

Llei 25/1990, de 20 de desembre, del medicament.

La Llei 25/1990, de 20 de desembre, del medicament, té com a objectiu primordial establir el principi d'intervenció pública en les matèries relacionades amb l'elaboració, comercialització i consum de medicaments per tal d'oferir el màxim de seguretat als potencials consumidors, garantint l'existència de medicaments segurs, eficaços i de qualitat, correctament identificats i amb informació apropiada. En aquest sentit, la Llei suposa una adaptació de la legislació espanyola a la normativa comunitària en aquesta matèria. Es tracta, per tant, d'una Llei general, extensa (119 articles i disposicions diverses) i modernitzadora d'un dels aspectesPage 137 bàsics de les polítiques públiques de salut en una societat industrial com la nostra.

L'abast i amplitud de les activitats regulades es posen de manifest a l'article 1 de la Llei que tracta del seu àmbit d'aplicació i que, tot seguit, reproduïm:

1. La ley regula, en el dmbito de las competència! que corresponden al Estada, la fabricación, elaboración, control de calidad, circularien, distribución, régimen de preciós, comercialización, información y publicidad, importarien, exportarien, almacenamiento, prescriprión, dispensarien, evaluarién, auto-rizarión y registro de los medicamentos de uso humano y veterinària, ast como la ordenarien de su uso racional y la intervencién de estupe-facientes y psicótropos. La regularien también se extiende a las sustanrias, excipientes y ma-teriales utilizados para su fabricarien, prepararien o envasada.

2. Asimismo regula la actuarien de las personas físicas o jurtdicas en cuanto intervie-nen en la circularien industrial o comercial de los medicamentos o que por su titularien profe-sionalpuedan garantizarlos, controlar los, re-cetarlos o dispensarlos.

3. lgualmente y dentro del dmbito de com-petencias que corresponden al Estada, la pre-sente ley regula los prinripios, normas, crite-rios y exigenrias basicas sobre la eficàcia, seguridad y calidad de los Productos Sanita-rios y de higiene personal.

Per tant, es tracta d'una Llei que no només regula l'activitat estatal en la matèria sinó també l'actuació de les persones físiques en relació amb ella, així com els principis i normes bàsiques respecte a qüestions sanitàries de tipus més ampli.

L'estudi d'aquesta regulació concreta --és a dir, entrar en el contingut de la Llei- escapa al nostre interès i només exposarem aquí algunes consideracions relacionades amb la tècnica legislativa utilitzada per regular les competències estatals.

Allò més notori és constatar, una vegada més, un vici de la legislació actual que acumula títols competencials materials per donar suport constitucional a una llei. No obstant, en aquest cas, el vici no és flagrant, com en els casos de les lleis de l'esport o de règim urbanístic i valoracions del sòl -aprovades també aquest any-, en les quals es construeix amb retalls d'altres títols competencials una inexistent competència estatal en esport i en règim urbanístic.

En aquest cas hi ha, certament, un títol estatal concret: el de l'article 149.1.16 CE en què es reserva a l'Estat la «legislació sobre productes farmacèutics» i les «bases i coordinació general de la sanitat». Però, a més d'aquests títols, se n'hi afegeixen d'altres que s'expliciten en el preàmbul: el règim econòmic de la seguretat social pel que fa al finançament estatal dels medicaments; el comerç exterior pel que fa a la importació i exportació de productes farmacèutics; el foment de la investigació científica i tècnica; i la competència estatal en matèria d'ordenació econòmica, així com el 149.1-1 CE referent a la igualtat en la regulació de les condicions bàsiques dels drets.

L'article 2 de la Llei correlaciona les competències estatals amb els articles concrets establint:

1. Determinats articles que s'especifiquen -la major part de la llei -, així com la legislació de desenvolupament, tenen la condició de legislació sobre productes farmacèutics i, d'acord amb l'article 149-1.16 CE, són competència estatal.

2. Altres articles que també s'especifiquen - i la seva corresponent normativa de desenvolupament- tenen )a condició de legislació bàsica en virtut de la competència estatal en la regulació de les condicions bàsiques que garanteixin laPage 138 igualcat de tots els espanyols en el règim econòmic de la seguretat social (149.1.1 i 17 CE).

3. Altres articles que també s'especifiquen - i la seva corresponent normativa de desenvolupament- tenen la condició de legislació bàsica en virtud de la competència estatal en la regulació de les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de tots els espanyols des del punt de vista de la sanitat, matèria sobre la qual l'Estat té les bases i la coordinació general (149.1.1 i 16 CE).

4. Per últim s'estableix que determinats articles són d'aplicació en tot el territori nacional, en defecte de regulació específica, per a totes aquelles comunitats autònomes amb competència normativa en matèria d'ordenació farmacèutica.

   S'ha de fer notar que aquest article 2 es bastant aclaridor i representa un seriós esforç del legislador per precisar el suport constitucional de les competències estatals. Ara bé, ni aclareix totes les competències ni allò que estableix sembla el més adequat, en certes aspectes, a la doctrina del Tribunal Constitucional.

   En efecte, no aclareix totes les competències perquè oblida de mencionar aquells articles emparats -segons el preàmbul- en les competències estatals en comerç exterior, foment de la investigació vàlida, al nostre entendre, la continguda en el preàmbul quan diu que més grans precisions sobre aquestes competències «multaríem prolijas». I, d'altra banda, l'excessiva remissió de normativa bàsica a reglament també hauria de ser posada en qüestió si no oblidem la ja antiga doctrina del Tribunal Constitucional respecte a l'excepcionalitat de la normativa bàsica de rang reglamentari.

   En definitiva, des del punt de vista amb què l'hem tractada, es pot concloure que la Llei del Medicament conté algunes innovacions de tècnica legislativa, en relació amb la distribució de competències, que la fan interessant; però també s'ha de fer notar que no arriba a treure totes les conseqüències d'alguns dels pressupòsits dels quals parteix i, en definitiva, es queda a mig camí en un tipus de legislació que està necessitat de la claredat necessària per donar seguretat jurídica a ciutadans i òrgans públics.

   F. de C.

   Llei 27/1990, de 26 de desembre, per la qual es modifica parcialment el concert econòmic amb la Comunitat Autònoma del País Basc, aprovat per Llei 12/1981, de 13 de maig.

   Com indica el títol que encapçala aquest comencari, el vigent concert econòmic del País Basc fou aprovat per la Llei 12/1981, de 13 de maig, i s'hi regulen les relacions tributàries derivades de l'estructura que tenia el sistema tributari espanyol en aquell moment. L'esmentat conveni ha estat objecte de dues adaptacions al conjunt del sistema tributari espanyol, la primera a través de la Llei 49/1985, de 27 de novembre, d'adaptació amb 1TVA, i la segona a través de la Llei 2/1990, de 8 de juny, on s'adaptà el conveni a Ja Llei reguladora de les hisendes locals i a la Llei de taxes i preus públics.

   A l'empara del que preveu la disposició transitòria segona de la Llei d'aprovació del concert, Llei 22/1981, la Llei que es comentarà aquí, Llei 27/1990, té per objecte bàsicament modificar el règim de concert de l'impost sobre societats, i in-Page 139troduir també alguns canvis en el règim de concert de l'IVA, conseqüència, aquests darrers, dels canvis operats en i'impost sobre societats.

   La Llei 27/1990 consta d'un article únic en el qual s'aprova la modificació del concert en els termes continguts a l'annex que acompanya la Llei i a la disposició final on es fixa l'entrada en vigor de les esmentades modificacions, que són d'aplicació als tributs que es meritin a partir de I'l de gener de 1991-

   Els articles als quals es dóna una nova redacció són: art. 5, apartat 1; 6; 8; 10, norma primera; 12, norma u, apartat a; 17; 18; 19; 20; 21; 22; 23; 24; 25; 28, apartat tres; 35; 36; 37; 38; 39, aparcat u; 52, apartat u; disposició transitòria segona; disposició final tercera, i s'incorpora una nova disposició addicional, la setena.

   L'art. 5 estableix com ha de ser la col-laboració entre l'Estat i el País Basc i s'hi recull el principi general que totes dues administracions es facilitaran totes les dades, antecedents, informació, etc, que siguin necessaris per a la gestió, inspecció i recaptació dels tributs.

   L'art. 6 tipifica quines són les competències exclusives de l'Estat en l'àmbit tributari, i són actualment -després de la modificació del precepte- competència de l'Administració de l'Estat la regulació, gestió, inspecció, revisió i recaptació de la renda de duanes, impost especial d'alcohols i els monopolis fiscals. També són competència de l'Estac la gestió, inspecció, revisió i recaptació dels tributs en què el subjecte passiu sigui persona física o entitat sotmesa als tributs espanyols per obligació real.

   L'art. 10 estableix els punts de connexió a fi i efecte que la Diputació foral exigeixi els ingressos derivats de les retencions a la font, relatives als rendiments del treball personal, igual com es precep-tua a l'art. 12, però respecte de les retencions a la font per rendiments del capital mobiliari.

   Per la seva banda, l'art. 17 s'ocupa d'establir quina serà la normativa aplicable respecte de l'impost sobre societats. Així, aquest és un tribut concertat de normativa autònoma per a les entitats que tributen exclusivament a les diputacions forals del País Basc d'acord amb el que disposa l'article 18, que regula l'exacció de l'impost, essent aquest mateix impost un tribut concertat de normativa comuna en els altres casos. Malgrat això anterior, a les entitats que tributen conjuntament en totes dues administracions se'ls aplicarà la normativa que correspongui a l'Administració del seu domicili fiscal. De totes maneres, en el supòsit que hi hagi entitats que tinguin domicili fiscal en el País Basc i facin el 75 % o més de les seves operacions en territori comú, aquestes entitats quedaran sotmeses a la normativa de l'Estat.

   Els articles 18, 19 i 20 estableixen els punts de connexió per a l'impost sobre societats i per a l'IVA; així, per a l'impost sobre societats corresponen a les diputacions forals del País Basc els ingressos que es recaptin per aquest concepte dels següents subjectes passius:

1. Els qui tinguin domicili fiscal en el País Basc i el volum d'operacions dels quals no excedeixi de 300 milions de pessetes.

2. Els que operin exclusivament en territori basc i el volum d'operacions dels quals excedeixi de 300 milions de pessetes, sigui el que sigui el lloc on tinguin el seu domicili fiscal.

   A aquestes efectes, s'entén com a volum d'operacions l'import total de les contraprestacions, exclosos l'IVA i el recàrrec d'equivalència, que obtingui el subjecte passiu per realitzar els fets im-posables de l'IVA, o sigui lliuraments de béns i prestacions de serveis.

   Page 140

   Si es tracta de subjectes passius que operen en tots dos cerricoris, o sigui quan realitzin en ambdós territoris lliuraments de béns i prestacions de serveis, i que tinguin un volum d'operacions superior a 300 milions, tributen conjuntament i en proporció a allò realitzat en els dos territoris, a totes dues administracions, sigui el que sigui el seu domicili fiscal.

   Per últim, s'estableix que tributen exclusivament a l'Administració de l'Estat, encara que operin en el País Basc, les entitats següents: la banca oficial estatal, les societats concessionàries de monopolis de l'Estat, les entitats estrangeres, sens perjudici de la posterior compensació que es faci al País Basc, a través de l'assenyalament de la quota anual corresponent.

   La gestió de l'impost sobre societats, en els casos de tributació en totes dues administracions, es regula a l'art. 21, i l'art. 23 s'ocupa d'establir el pagament a compte de l'impost en els supòsits en què els subjectes passius hagin de tributar en totes dues administracions.

   Per la seva banda, l'art. 20 regula els punts de connexió a tenir en cornpre pel que fa als lliuraments de béns i prestacions de serveis en concepte d'IVA, en el sentit de quan s'han d'entendre realitzades en el País Basc.

   L'art. 22 sanciona els criteris a tenir en compte en la inspecció dels tributs, així:

1. La inspecció dels subjectes passius que hagin de tributar exclusivament en les diputacions forals, o, si s'escau, en l'Administració de l'Estat, serà duta a terme per la inspecció de tributs de cadascuna d'elles.

2. La inspecció dels subjectes passius que hagin de tributar en totes dues Administracions es farà seguint les regles següents:

   1. Si els subjectes passius tenen el seu domicili fiscal en territori comú, la inspecció serà feta pels òrgans de l'Administració de l'Estat, que regularitzarà la situació tributària del subjecte passiu i establirà la proporció que correspongui a cadascuna de les administracions.

   2. Si els subjectes passius tenen el domicili fiscal en territori basc, la inspecció serà feta pels òrgans competents bascos, sens perjudici de la col·laboració amb l'Administració de l'Estat. Si el subjecte passiu fa en territori de règim comú el 75 % de les seves operacions totals, la inspecció competent serà l'Administració de l'Estat, sens perjudici de la col·laboració amb l'Administració foral.

   3. Les actuaciones inspectores s'ajustaran a la normativa de les administracions competents, segons les regles anteriors.

   4. El que s'estableix a les regles anteriors serà entès sens perjudici de les facultats que corresponen en el seu territori a les diputacions forals en matèria de comprovació i investigació.

      L'art. 25 regula el règim tributari que cal aplicar a les agrupacions d'interès econòmic, unions temporals d'empreses i concentracions d'empreses.

      Pel que fa a l'Administració competent per a l'exacció de l'IVA, l'art. 28 estableix que: «els subjectes passius el volum d'operacions dels quals en l'any anrerior no hagués excedit de 300 milions de pessetes tributaran en tot cas, i sigui el que sigui el lloc on facin les seves operacions, a l'Administració de l'Estat, quan el seu domicili fiscal estiguí situat en territori comú, i a la Diputació foral corresponent, quan el seu domicili fiscal estigui situat en el País Basc.

      Quant als canvis de residència o de domicili fiscal de les persones físiques i de les entitats, respectivament, l'art. 36 estableix, d'acord amb el que preceprua la LGT, que estaran obligades a comunicar els mencionats canvis quan originin modificacions en la competència per exigir aquests impostos.

      Page 141

      El deure de col·laboració que tenen les entitats financeres en la gestió dels tributs i en les actuacions de la inspecció tributària apareix regulat a l'arc. 37.

      L'art. 39 preveu la constitució d'una junta arbitral que resoldrà els conflictes entre l'Administració de l'Estat i les diputacions forals, o entre aquestes i l'Administració de qualsevol altra comunitat autònoma, en relació amb la determinació de la residència habitual de les persones físiques, del domicili fiscal i de la proporció corresponent a cada Administració en els supòsits de tributació conjunta per l'impost sobre societats o per l'IVA.

      Quant a les compensacions, l'art. 52 estableix que, de la quota corresponent a cada territori històric, es restaran per compensació els conceptes següents: la part imputable dels tributs no concertats, la part imputable dels ingressos pressupostaris de naturalesa no tributària, la part imputable del dèficit que presentin els pressupostos generals de l'Estat, de la manera com determini la Llei de la quota.

      Segons la nova disposició addicional setena creada per la Llei que s'està co-mentarit, la xifra de 300 milions de pessetes a què es refereixen els articles 18 i 28 del present concert serà actualitzada, per acord de la Comissió Mixta del Cu-pus, almenys cada cinc anys.

      La disposició transitòria segona precep-tua que, transcorreguts quatre anys des de l'entrada en vigor del sistema de tributació en proporció al volum d'operacions de l'impost sobre societats, toces dues administracions sotmetran aquest sistema a examen i, si s'escau, a modificació.

      La disposició final tercera recull que la derogació o modificació operada a través d'aquesta Llei s'entén sens perjudici del dret de les administracions respectives a exigir, d'acord amb els punts de connexió vigents anteriorment, els deutes me-ritats amb anterioritat.

      Montserrat Peretó

      Llei 29/1990, de 26 de desembre, reguladora del Fons de Compensació Inter-territorial.

      El fons de Compensació Interterritorial (d'ara endavant FCI) constitueix el mecanisme bàsic per donar compliment al principi de solidaritat interterritorial, segons es desprèn de l'art. 15 8.2 de la Constit ució espanyola. A través del FCI, les comunitats autònomes en poden rebre recursos per destinar-los adespeses d'inversió.

      La Llei Orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes, estableix en el seu articulat les normes bàsiques a les quals s'havia d'ajustar aquest fons, i configurava els seus recursos com una càrrega general de l'Estat.

      La regulació específica del FCI es va fer a través de la Llei 7/1984, de 31 de març, complint la previsió continguda a la Llei Orgànica de referència. Aquesta Llei de 1984 és la que s'ha mantingut fins avui, després de la promulgació de la Llei 29/1990, de 26 de desembre, que, tal com s'indica en la seva única disposició derogatòria, deroga la Llei 7/1984, de 31 de març.

      Per tant, a partir de I'l de gener de 1990, entra en vigor una nova Llei que regula el FCI, llei que, d'altra banda, ve a recollir les previsions ja contingudes a l'Acord del Consell de Política Fiscal i Financera de 21 de febrer de 1990.

      Fins a I'l de gener de 1990, el FCIPage 142 tenia un doble objectiu a complir: realitzar el principi de solidaritat intercomu-nitària i finançar els serveis transferits a les comunitats autònomes en relació amb les inversions noves dels serveis traspassats. Aquests objectius venien motivats pel moment històric en què es creà l'antiga Llei del fons. En efecte, el 1984 el procés autonòmic dissenyat prèviament a la Constitució de 1978 es trobava en els seus començaments, i el conjunt del sistema de finançament de les comunitats autònomes s'anava materialitzant progressivament amb el designi de cobrir primordialment el període transitori o provisional de finançament de les comunitats autònomes, d'acord amb la disposició transitòria primera de la LOFCA.

      D'aquí ve que la Llei 7/1984, reguladora del FCI, fos un reflex d'aquesta duplicitat d'objectius a ser complerts pel FCI, i'exemple més demostratiu de la qual cosa rau en el fet que, en principi, totes les comunitats autònomes eren partícips dels recursos del FCI.

      Després de l'acabament del període transitori de finançament de les comunitats autònomes, el 31 de desembre de 1986, en l'Acord del Consell de Política fiscal i Financera del 7 de novembre de 1986, on es va aprovar el mètode de finançament de les comunitats autònomes per al quinquenni 1987-1992, ja es procedí a integrar els recursos en el finançament incondicional per un import igual al seu 25 %. De totes maneres, el FCI hi va continuar vinculat parcialment.

      Tenint en compte la consideració anterior, i també la desviació relativa de recursos que s'ha estat produint vers els territoris més desenvolupats, a causa de la ponderació i definició de les variables de distribució del fons (segons Llei de 31 de març de 1984), juntament amb la conveniència que l'Estat espanyol adopti una política regional harmònica amb la comunitària a través del FEDER, el poder legislatiu ha procedit a la reforma de la normativa que regula el FCI.

      Per això la Llei que comentem no solament es limita a revisar la ponderació dels criteris de distribució del fons (regulacions 4 i 5), sinó que és més ambiciosa, per tal com regula tots els seus aspectes essencials i el delimita com a instrument regional destinat exclusivament a fer efectiu el principi de solidaritat, tal com es va concebre en els seus orígens, segons es desprèn de l'art. 153-2 de la CE (es troba reflectit concretament a l'art. 6, així: «Els recursos del fons seran destinats a finançar projectes d'inversió...»).

      Amb l'entrada en vigor d'aquesta Llei s'exonera el FCI de la seva vinculació al finançament dels serveis traspassats per l'Estat. Apareix regulat així a l'art. 2, on es disposa que la quantia anual del FCI es determinarà aplicant un 30 % a la base de càlcul constituïda per la inversió pública, definida a l'art. 3 d'aquesta Llei.

      En aquesta línia, la reforma més important és la referent a les comunitats autònomes que han de rebre els recursos, que seran les de menys desenvolupament dins de l'Estat. S'estableix d'aquesta manera a la disposició transitòria de la Llei, en disposar que les comunitats autònomes beneficiàries del fons en els exercicis 1990-1991 seran Andalusia, Astúries, Canàries, Castella-La Manxa, Castetla-Lleó, Extremadura, Galícia, Múrcia i València.

      Un aspecte destacat de la reforma és la nova definició que es dóna a les variables de repartiment, i també a la seva ponderació. A l'art. 4 se sancionen set variables de distribució, d'acord amb el que estableix l'art. 16 de la LOFCA, i totes són obligatòries. Pel que fa a la seva ponderació, i atès que es limita el nombre de comunitats autònomes receptores de recursos, és a la variable de població a la que s'ha atorgat un major pes relatiu en la distribució dels recursos.

      Page 143

      Quant a la quantia global dels recursos, regulada a l'art. 3, es determina en funció de la inversió pública inclosa en els PGE, ponderada per la població relativa del conjunt de les comunitats autònomes beneficiàries del fons, amb relació a la total de l'Estat, i per l'índex resultant del quocient entre la renda mitjana nacional per habitant i la renda de les comunitats autònomes partícips.

      Pel que fa a la destinació dels recursos del fons, aquests podran finançar tant inversions reals com transferències de capital, i així es coordinaran amb les actuacions permeses pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional.

      Aquesta Llei també regula l'administració i la percepció dels recursos del Fons, estableix terminis i criteris que compatibilitzen les regles estatals d'execució pressupostària amb la posada d'aquells a disposició de les finances autònomes, de manera que aquestes puguin complir puntualment els seus compromisos de despesa, i respecta la seva autonomia Financera (arts. 6 i 7 de la Llei).

      A l'art. 8 de la Llei es preveu que les dotacions del FCI podran dedicar-se a finançar projectes conjunts de diferents administracions, Í també les entitats locals podran sol·licitar de les comunitats autònomes l'execució, en tot o en part, d'aquells projectes d'inversió que desenvolupin en el seu àmbit territorial.

      Quant a l'execució de les inversions que, amb càrrec al fons, s'acordin entre l'Administració central i les comunitats autònomes perceptores, s'estableix un mecanisme de control parlamentari atribuït al Senat i encarrilat amb la interme-diació del tribunal de comptes de les comunitats autònomes, que hauran de presentat un informe sobre el grau d'execució dels projectes d'inversió. Aquest control, regulat a l'art. 9, no és sinó, efectivament, una competència de l'Estat com a garant de l'efectiva operativitat del principi de solidaritat.

      Per últim, es preveuen tres disposicions transitòries. La primera disposa que els projectes que es trobin pendents d'execució a l'entrada en vigor d'aquesta Llei es regiran per les normes contingudes a la Llei 7/1984. A la disposició transitòria segona es fixa el percentatge del fons per a l'exercici de 1990. El contingut de la rercera, abans esmentat, és en el sentit que es fixen les comunitats autònomes beneficiàries del fons per als exercicis de 1990 i 1991. I a l'única disposició addicional es preveuen normes d'execució del fons per a Ceuta i Melilla.

      Montserrat Peretó

      Llei 30/1990, de 27 de desembre, de beneficis fiscals relatius a «Madrid, Capital Europea de la Cultura 1992».

      L'objecte de la Llei és el d'instrumentar i regular un conjunt d'incentius fiscals i de mesures financeres aplicables a la Comunitat Autònoma de Madrid, amb motiu de la seva designació com a capital europea de la cultura el 1992. La vigència d'aquesta Llei és limitada, ja que, tal com s'assenyala a la disposició final segona, la vigència de la Llei cessarà el 31 de desembre de 1992.

      La Llei consta de dos títols, de quatre disposicions addicionals i d'una disposició final.

      El títol I s'articula en dos capítols, el primer dels quals regula el règim fiscal aplicable al consorci creat per a l'organització de «Madrid, Capital Europea de la Cultura 1992» i les activitats dels governs i estats estrangers; i s'estableix, enPage 144 els articles 2, 3 i 4, que aquest consorci, i també les activitats que siguin promogudes per a aquest esdeveniment per l'Ajuntament de Madrid i per la Comunicat Autònoma de Madrid, i les realitzades per estats estrangers i per organismes internacionals, gaudeixen del mateix tractament fiscal que atorga el nostre ordenament tributari a l'Estat espanyol.

      El capítol II (articles 5 a 11) regula el règim fiscal aplicable a les persones i entitats que col·laborin en l'esmentat esdeveniment. El capítol es subdivideix en 5 seccions, les quals s'ocupen respectivament de l'impost sobre societats, de l'impost sobre la renda de les persones físiques, dels impostos indirectes i de la tributació local.

      Pel que fa a l'impost sobre societats, s'estipuJa que tindran la consideració de partides deduïbles, als efectes de determinar la base imposable de" l'impost, les quantitats que els subjectes passius de l'impost donin al Consorci, i rambé aquelles que s'aportin per realitzar plans i programes aprovats pel Consorci. Aquestes deduccions tenen límits quant a la base imposable total del subjecte i són, alhora, compatibles amb les deduccions de caràcter general previstes a la Llei reguladora de l'imposr sobre societats.

      A l'art. 16 d'aquesta Llei es recull una deducció a practicar en la quota líquida de l'impost sobre societats, xifrada en el 15 % de les quantitats destinades a inversions que facin els subjectes passius en compliment de plans i programes d'activitats establerres pel Consorci, i es fixa un límit màxim del 25 % de la quota líquida de l'impost sobre societats. Aquestes inversions es podran amortitzar dins dels dos anys següents a la realització, i, en tot cas, en un termini màxim de cinc anys.

      També es recull una bonificació, a determinar i a reconèixer pel Ministeri d'E-conomia i Hisenda, de fins a un 95 % de la quota de l'impost que correspongui a rendiments d'emprèstits que s'emetin i a préstecs que es concertin amb organismes internacionals o amb bancs o institucions financeres estrangeres que no tinguin establiment permanent a Espanya.

      I, per últim, pel que fa a l'impost sobre societats, es declaren exempts els increments de patrimoni que es posin de manifest amb motiu de les aportacions no dineràries de béns o, en general, de tota classe de drets que figurin comptabilitzats a l'actiu social, i que siguin fetes a títol lucratiu pel Consorci.

      Quant a l'impost sobre la renda de les persones físiques, s'estableix la deducció del 10 % de la quota íntegra de l'impost de les quantitats que es donin al Consorci.

      Als subjectes passius que exerceixin una activitat empresarial, professional o artística en règim d'estimació directa els seran d'aplicació els incentius fiscals aplicables a les societats esmentats abans.

      L'art. 10 recull una bonificació del 95 % de la quota de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats per a aquelles transmissions patrimonials oneroses subjectes a aquest impost, quan el subjecte passiu adquireix béns per donar-los al Consorci en un termini màxim de 6 mesos.

      Pel que fa a la tributació local, es regula una bonificació del 95 % de quotes i recàrrecs de l'impost sobre activitats econòmiques per a les activitats artístiques, culturals o científiques, segons l'expedició del cenificat corresponent per part del Consorci.

      D'altra banda, les empreses que desenvolupin exclusivament els objectius d'aquest acte, segons que es desprengui de la certificació pertinent emesa pel Consorci, gaudeixen d'una bonificació del 95 % en tots els tributs i taxes locals.

      En el títol segon es positivitzen un conjunt de mesures financeres, amb la fi-Page 145nalitat que els ingressos obtinguts s'àfec-cin exclusivament al finançament de Tacte; així: emissió de segells, encunyar monedes especials i loteria.

      Es recullen 4 disposicions addicionals, de les quals podem destacar que, per al gaudi de les exempcions i les bonificacions assenyalades abans, no cal la declaració prèvia de la seva procedència. També s'autoritza el Consorci perquè emeti o contregui deute per finançar les seves activitats fins a un import de 5.000 milions de pessetes.

      Montserrat Peretó

      Llei 31/1990, de 27 de desembre, reguladora dels pressupostos generals de l'Estat per a 1991: règim financer per a les entitats locals.

      La Llei 31/1990, de 27 de desembre, dels PGE per a 199li recull en els articles 80 a 90 el règim de finançament de les corporacions locals per a l'exercici 1991, i manté el sistema dissenyat per la Llei reguladora de les financers locals.

      L'article 80 estableix el percentatge de participació dels municipis en els tributs de l'Estat per al quinquenni 1989-1993 en 3,4922065 per 100, d'acord amb el que disposa l'article 112, últim paràgraf, de la Llei de finances locals.

      Les quantitats destinades per al finançament de les corporacions locals en concepte de participació dels municipis en els tributs de l'Estat per a l'exercici 1991 es regulen a l'article 81. L'import que s'hi destina és de 479-876,8 milions de pessetes i en el número tres de l'article 81 s'especifica com es distribuirà l'import de la liquidació definitiva per aquest concepte, distingint a l'efecte les quantitats a lliurar a Madrid i a Barcelona per una banda i a la resta de municipis per l'altra.

      A l'arricle 82 es regula el percentatge de participació en els tributs de l'Estat de les províncies, comunitats autònomes uniprovincials no insulars i les illes, que és el 2,2582398 per 100. En concepte de participació en els tributs de l'Estat, per a les entitats citades, s'estableix a l'article 83 en la quantitat de 310.311,6 milions de pessetes; 26.598,2 milions de pessetes corresponen a la participació ordinària i 283.713,4 milions a compensacions extraordinàries, en suprimir-se el cànon sobre producció d'energia elèctrica i també els recàrrecs provincials de T1GTE i de l'impost especial de fabricació, com a conseqüència de la implantació de l'IVA. Quant a la quantitat a percebre el 1991 s'estableix un límit per aquest concepte per a les diputacions, comunitats autònomes uniprovincials no insulars i el cabildo o consell insular, en el sentit que no podran percebre un finançament per a 1991 superior en un 12 % al rebut el 1990.

      Pet a J'exetcici de 1991 Í amb destinació a finançar les conseqüències que poden resultar a les corporacions locals canàries de l'entrada en vigor del nou règim econòmic fiscal canari, s'estableix un crèdit de 8.000 milions de pessetes, que es declara ampliable fins a la quantia necessària per fer efectiu el citat finançament, i aquestes possibles quantitats a rebre no són computables a efectes de l'anterior límit esmentat.

      També, per als cabí/dos canaris, es recull per a l'exercici de 1991 una subvenció de 500 milions de pessetes, destinades a completar l'aportació a l'assistència sanitària que es presta en concurrència amb la Seguretat Social.

      Cal destacar que la participació en els ingressos de l'Estat per als territoris històrics del País Basc i de Navarra, i també per als seus municipis, es farà d'acordPage 146 amb el que es disposa en el concert econòmic per al País Basc i en el conveni econòmic per a Navarra.

      L'art. 84 regula com es faran efectius els lliuraments a compte de les participacions en els tributs de l'estat per a l'exercici de 1991.

      Amb la finalitat cíe donar compliment al que preveu la disposició addicional dissetena de la Llei reguladora de les finances locals, a l'art. 85 es fixa un crèdit xifrat inicialment en 5.250 milions de pessetes destinat a subvencionar el servei de transport col·lectiu prestat per les entitats locals de més de 50.000 habitants, sense incloure-hi l'àrea metropolitana de Madrid o els municipis integrants de l'extingida Corporació Metropolitana de Barcelona.

      L'art. 86 preveu la dotació d'un crèdit ampliable àmb la finalitat de compensar els beneficis fiscals en els tributs locals d'exacció obligatòria que puguin ser concedits per l'estat per pal·liar els danys causats per qualsevol esdeveniment declarat catastròfic. També es preveuen a l'art. 87 d'altres subvencions per a corporacions locals, motivades per la supressió de la CTR i P, que grava l'activitat de ramaderia independent, i per l'aplicació de beneficis fiscals que afecten la condo-nació, l'any 1991, del pagament de l'I. s. V.T.M., com a conseqüència de l'aplicació del conveni de cooperació per a la defensa amb els Estats Units, lògicament exclusivament en els municipis afectats.

      L'art. 88 regula la dotació d'un crèdit específic destinat a concedir préstecs a favor de corporacions locals que es veuen obligades a retornar quantitats ingressades en excés pels contribuents en concepte de la CTR i P i urbana, per donar aplicació al que disposa el Reial Decret-Llei 1/1987, de 10 d'abril.

      L'art. 89 recull la possibilitat que els ajuntaments optin per assumir la recaptació en període voluntari i executiu de les llicències fiscals d'activitats comercials i industrials i d'activitats professionals i artístiques, gestió que és a càrrec de l'Estat. Si els òrgans municipals competents adoptessin aquest acord ho haurien de comunicar a la corresponent delegació d'hisenda en el termini d'un mes a comptar des de la publicació al BOE de la Llei que comentem aquí.

      En el número tres de l'art. 89 es disposa que si per determinades circumstàncies, relatives a l'emissió de padrons, els ajuntaments no poden liquidar l'impost sobre béns immobles abans de I'l de setembre de 1991, aquests podran percebre del tresor bestretes a compte de l'esmentat impost, a fi de salvaguardar les seves necessitats de tresoreria. Per a la concessió d'aquestes bestretes, la Delegació General de Coordinació amb les Hisendes Territorials tindrà en compte determinats condicionaments especificats a l'articulat de la Llei pressupostària.

      Per últim, l'art. 90 estableix que les corporacions locals han de subministrar una determinada informació, a fi que es procedeixi a la liquidació definitiva de participació en ingressos de l'Estat, i també per tal de distribuir la subvenció destinada a cobrir els serveis de transport públic.

      Montserrat Peretó

      Llei 31/1990, de 27 de desembre, dels pressupostos generals de l'Estat per a 1991: règim financer per a les comunitats autònomes.

      El règim de finançament de les comunitats autònomes per a l'exercici de 1991 apareix regulat en el capítol II, articles 91 a 95, on es manté, en línies generals, la solució dissenyada a la Llei de pressupostos per a 1990.

      Page 147

      L'article 91 fixa els percentatges de participació de les comunitats autònomes en els ingressos de l'Estat, aplicable a partir de I'l de gener de 1991, tenint en compte el que preveuen els paràgrafs a i b número 3 de l'article 13 de la LOFCA, i segons el que fixa l'apartat 3.3 de l'acord del Consell de Política Fiscal i Financera del 7 de desembre de 1986, en què es regulen els supòsits de revisió i es fixen l'l,2088605 per a Catalunya i I'l,2220812 per a Andalusia.

      L'art. 92 regula la participació de les comunitats autònomes en els ingressos de l'Estat i s'hi estableix que els crèdits pressupostaris destinats al finançament de les comunitats autònomes, «lliuraments a compte», que resulten d'aplicar els percentatges definitius de participació, se'ls faran efectius en dotzenes parts mensuals, i, un cop liquidacs els PGE per a 1991, es procedirà a fer la liquidació definitiva en els ingressos de l'Estat per a 1991, d'acord amb les normes reguladores del tema, o sigui:

   1. Es determinen els índexs d'increment que hagin experimentat els següents paràmetres entre els exercicis 1986-1991.

1. Suma de la recaptació líquida dels capítols I i II dels pressupostos d'ingressos de l'Estat, més la recaptació líquida per les cotitzacions a la Seguretat Social i a l'atur.

2. Despeses equivalents de l'Estat.

3. El PIB al cost dels factors en termes nominatius segons dades de l'Institut d'Estadística.

   2. En segon lloc es calcularà el finançament definitiu que correspon a cada comunitat autònoma en l'exercici de 1991 per aplicació de la fórmula següenr:

   FD 1991 = PPIJ . ITAE IEP o 1986

   La liquidación definitiva de la participació de les comunitats autònomes en els ingressos de l'Estat es farà per la diferència entre la participació definitiva que resulti per a cada comunitat autònoma i els lliuraments a compte fets efectius durant el 1991-

   L'art. 94 preveu que si a partir de I'l de gener de 1991 es fan noves transferències de serveis a les comunitats autònomes, els crèdits pressupostaris se situaran a la secció 32, programa 911-A, «Transferències a les comunitats autònomes per cost dels serveis assumits». En el mateix precepte també es determina que, en els reials decrets que aprovin les noves transferències han de constar:

   A/ Data en què la comunitat autònoma ha d'assumir efectivament la gestió del servei transferit.

   B/ Finançament en pessetes de l'exercici 1991 per cada concepte del pressupost de despeses de l'exercici del departament que transfereix el servei.

   C/ Valoració definitiva en pessetes de l'exercici 1986, corresponent al seu cost efectiu anual.

   I, per últim, l'art. 95 s'ocupa de regular el FCI Í estableix que, mentre no s'aprovi la nova Llei del fons (la qual va ser aprovada a través de la Llei 26/1990, de 26 de desembre), aquest es regirà pel que estableix l'acord del Consell de Política Fiscal, de 21 de febrer de 1989, i pel que disposa la Llei 7/1984, de 31 de març.

   Per a l'exercici de 1991, el FCI es dota amb un import de 128.844,6 milions de pessetes i una compensació transitòria de 128.537,6 milions de pessetes, que es faran efectius a les comunitats autònomes en dotzenes parts mensuals. Els roma-nents del crèdit del FCI d'exercicis anteriors s'incorporaran automàticament al pressupost de 1991-

   Montserrat Peretó

   Page 149

A cura de Joan Manuel Trayter Jiménez

Disposicions diverses

Reial Decret 873/90, de 6 de juliol, pel qual s'estableix un règim d'ajudes per a activitats privades en matèria de conservació de la natura (BOE núm. 164, de 10 de juliol).

La llei de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestres de 27 de març de 1989 preveu, en la seva disposició addicional sisena, la possibilitat de concedir ajudes estatals a les activitats privades que contribueixin a l'acompliment de les finalitats de la llei.

El present Reial Decret articula un règim d'ajudes per a les activitats dirigides a la conservació dels espais naturals protegits i de les espècies amenaçades de la flora i la fauna silvestres. Els seus beneficiaris seran les persones físiques o les jurídiques de naturalesa privada, legalment habilitades per títol de propietat o un altre dret real, que executin projectes de conservació en terrenys ubicats en un espai natural protegit, i també projectes de conservació de les espècies de la fauna i de la flora silvestres incloses en les categories de màxima protecció del catàleg nacional d'espècies amenaçades.

Ordre del Ministeri de l'Interior de 25 de juliol de 1990. Desenvolupa el reglament de màquines recreatives i d'atzar, aprovat per Reial Decret 593/90, de 27 d'abril (BOE 179, de 27 de juny).

Reial Decret 1104/90, de 7 de setembre, pel qual es modifica el primer paràgraf de l'article 11 del decret 2618/66, de 10 de setembre, sobre reglamentació general dels conservatoris de música (BOE núm. 218, d'11 de setembre).

L'objecte de la modificació consisteix a actualitzat la titulació que habilita els alumnes de conservatoris perquè, un cop superats els seus estudis, puguin sol·licitar-ne els diplomes i títols corresponents, d'acord amb el sistema educatiu vigent.

Ordre de 6 de setembre de 1990, per la qual s'especifiquen les quotes exigibles i es regulen aspectes de gestió del gravamen complementari de la taxa fiscal que grava els jocs de sort, envit o atzar, realitzats amb màquines o aparells automàtics establerts per la llei 5/90, de 29 de juny (BOE núm. 228, de 22 de setembre).

L'apartat 2 de l'article 38 de la Llei 5/90, de 29 de juny, sobre mesures en matèria pressupostària, financera i tributària, crea, exclusivament per a l'any 1990, un gravamen complementari de la taxa fiscal que grava els jocs de sort, envit o atzar, i el declara aplicable a les màquines o aparells automàtics aptes per a la realització de jocs que estiguin classificats com a b) o c)Page 150 segons el reglament de màquines recreatives i d'atzar. L'esmentada disposició es limita a especificar les quotes exigibles i a regular les normes per efectuar els ingressos oportuns.

Reial Decret 1211/90, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el reglament de la llei d'ordenació de transports terrestres (BOE núm. 241, de 8 d'octubre).

La citada disposició s'estructura en 8 títols, 11 disposicions addicionals, 7 disposicions transitòries i 1 disposició sobre derogacions i llicències, especialment important pel seu àmbit, ja que s'hi deroguen un total de 182 decrets i 576 ordres.

Resulta destacable, en el seu títol primer, la indicació que, quan es tracti de transports de competència estatal, malgrat les funcions executives atribuïdes a les Comunitats autònomes per raó de la llei orgànica 5/87, de 30 de juliol, aquesta norma serà d'aplicació directa.

En el títol segon es fa referència als diferents tipus de transport per carretera, i també a les activitats auxiliars complementàries d'aquests, entre les quals destaquen les regles sobre les condicions prèvies de caràcter personal per a l'exercici de les activitats de transport, respectant les previsions del dret comunitari sobre la matèria. També s'inclou una definició sobre els diferents tipus de vehicles utilitzats, les regles relatives al registre general de transporcistes i la regulació de la col·laboració de les associacions de transportistes amb l'Administració.

En el títol tercer es recullen les normes relatives als transports de viatgers per carretera.

En el títol quan es regulen els tras-ports discrecionals i específics, i es determinen els criteris de concessió de les autoritzacions de transport discrecional, que podran ser d'àmbit nacional o local. En relació amb el transport urbà, es clarifica el règim de competències administratives i s'hi recull expressament que els municipis, en l'exercici de les seves funcions, hauran de respectar les normes estatals i autonòmiques sobre el transport. Amb referència als serveis de taxi, s'unifiquen les llicències en una categoria única, la d'auto-taxi.

En el títol cinquè es concreten les activitats auxiliars i complementàries del transport per carretera, es clarifica la naturalesa de la intervenció de les agències de transport de mercaderies i els àmbits material i territorial en què es pot estendre aquesta intervenció, i s'estableixen els requisits necessaris per a l'exercici de l'activitat d'agència.

En els títols 6 i 7 es recull el règim sancionador pel que fa a l'establiment, la construcció i l'explotació de transports ferroviaris. Finalment, el títol vuitè fa referència a la policia de ferrocarrils.

Reial Decret 1212/90, de 5 d'octubre, pel qual es modifica la distribució de la planta dels jutjats de primera instància i instrucció en uns determinats partits judicicials (BOE núm. 242, de 9 d'octubre). Pel que fa a Catalunya, l'annex del Reial Decret modifica la planta del jutjats de Barcelona, que quedarà configurada amb un total de 253 jutjats de ptimera instància i instrucció, repartits de la manera següent: 69 de primera instància, 92 d'instrucció i 92 de primera instància i instrucció.

Ordre del Ministeri de Justícia, de 22 d'octubre de 1990, per la qual es preveu l'entrada en funcionament d'òrgans jurisdiccionals unipersonals (BOE núm. 257, de 26 d'octubre).

Page 151

Quant a Catalunya, s'escableix que el 17 de desembre de 1990 entraran en funcionament els jutjacs de primera instància números 40, 41, 42 i 43 de Barcelona, i, I'l de febrer de 1991, el jutjat de primera instància i instrucció núm. 3 del Prat de Llobregat.

Reial Decret 1405/90, de 16 de novembre, pel qual es modifiquen els articles 48-2 i 50 del reglament orgànic del Consell d'Estat (BOE núm. 276, de 17 de novembre).

L'esmentat Reial Decret modifica les matèries per al primer exercici d'accés al Consell de l'Estat. El programa, que constarà d'un màxim de 500 temes, inclou 12 matèries, entre les quals destaca el Dret constitucional, administratiu, financer, comunitari, civil, mercantil, internacional, penal i processal.

Resolució de la Direcció General del Treball, per la qual s'aprova la publicació de les festes laborals per a l'any 1991 (BOE núm. 308, de 25 de desembre).

Traspassos

Reial Decret 1298/90, de 26 d'octubre, sobre l'ampliació dels mitjans adscrits als serveis de l'Administració de l'Estat traspassats a la Comunitat autònoma de Canàries pel Reial Decret 1686/84, d'l d'agost, en matèria de patrimoni arquitectònic, control de la qualitat de l'edificació i de l'habitatge (BOE núm. 260, de 30 d'octubre).

Reial Decret 1299/90, de 26 d'octubre, de traspassos a la Comunitat autònoma de Canàries dels mitjans personals, pressupostaris i patrimonials adscrits a l'exercici de les facultats delegades per la llei orgànica 5/87, de 30 de juliol, en relació amb el transport per carretera i per cable (BOR núm. 260, de 30 d'octubre).

Reial Decret 1300/90, de 26 d'octubre, sobre ampliació dels mitjans adscrits als serveis traspassats a la Comunitat autònoma de Canàries en matèria de protecció de menors (BOE núm. 260, de 30 d'octubre).

Reial Decret 1306/90, de 26 d'octubre, sobre traspàs de funcions de l'Administració de l'Estat a la Comunitat autònoma de Canàries en matèria de qualificació i registre administratiu de societats anònimes laborals (BOE núm. 261, de 31 d'octubre).

Reial Decret 1307/90, de 26 d'octubre, de modificació dels mitjans adscrits als serveis traspassats a la Comunitat autònoma de Canàries en matèria d'educació (BOE núm. 261, de 31 d'octubre).

Reial Decret 1308/90, de 26 d'octubre, sobre traspassos de funcions i de serveis de l'Administració de l'Estat a la Comunitat autònoma de Canàries en matèria d'ensenyament de Graduats Socials (BOE núm. 261, de 31 d'octubre).

Convenis

Resolució de 31 de juliol de 1990, per la qual s'aprova el conveni de col·laboració entre l'Institut Nacional d'Ocupació i la Generalitat de Catalunya per a la contractació temporal de treballadors desocupats en obres d'interès general i social.

Resolució de 26 de juliol de 1990, per la qual s'aprova el conveni amb els Mi-Page 152nisteris de l'Interior, d'Obres Públiques i Urbanisme, i per a les Administracions Públiques i la Diputació Provincial de Tarragona, per al finançament i l'execució d'obres de la xarxa viària d'aquesta província, compresa en l'àmbit d'actuació del pla d'emergència nuclear de la zona de Tarragona.

Resolució de 23 de novembre de 1990, per la qual s'aprova el conveni de cooperació entre el Consell Superior d'Esports i la Generalitat de Catalunya per al foment de l'associacionisme esportiu escolar Í juvenil.

Resolució de 14 de novembre de 1990, per la qual s'aprova l'addenda al conveni de cooperació entre la Generalitat de Catalunya i l'Institut Nacional del Consum en matèria de consum.

Resolució del 3 de desembre de 1990, per la qual s'aprova el conveni de col·laboració entre el Ministeri d'Indústria i Energia i la Conselleria d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya per a l'execució d'un programa de creació d'una base industrial, energètica i tecnològica medioam-biental.

Page 153