Institucions de l'estat
| Autor | Francesc de Carreras/Xavier Bonet i Frigola |
| Páginas | 277-321 |
Page 277
La Llei orgànica 16/1994, de 8 de novembre, introdueix a la Llei orgànica 6/1985, d'l de juliol, del poder judicial (en endavant LOPJ) un seguit de modificacions que, segons diu la mateixa exposició de motius, «responen a la conveniència de perfeccionar l'equilibri entre els poders de l'Estat, reconeixent al Consell General del Poder Judicial les competències que l'òrgan de govern del poder judicial considera com a necessàries per a l'íntegre exercici de les seves funcions constitucionals».
-
Entre les novetats que s'aporten en la LOPJ, cal esmentar, en primer lloc, l'atribució al Consell General del Poder Judicial (en endavant CGPJ) de les competències en matèria de selecció de jutges i magistrats que fins ara eren detingudes pel Ministeri de Justícia. Aquesta atribució va acompanyada d'una nova regulació de l'accés a la carrera judicial, mitjançant els anomenats tercer i quatt torn, segons la qual el tercer torn es limita a una quarta part de les vacants convocades, que són reservades als llicenciats en dret amb més de sis anys d'exercici professional que superin un concurs-oposi-ció, mentre que, pel que fa al quart torn, es concedeix al CGPJ la facultat de convocar-lo per especialitats.
Amb relació a la selecció de jutges i magistrats, i des del punt de vista autonòmic, cal destacar la facultat que es concedeix a les comunitats autònomes que hagin assumit competències en la matèria, perquè en col·laboració amb el Ministeri de Justícia puguin instar del CGPJ la convocatòria de les oposicions i els concursos-oposicions i proves selectives, de promoció i d'especialització necessàries per a la cobertura de les vacants existents a la plantilla de la cartera judicial (nova redacció de l'art. 301.6). Així mateix, es preveu que les comunitats autònomes esmentades siguin escoltades pel CGPJ tant abans que aquest aprovi les normes reguladores de l'oposició, el concurs-oposició i el posterior curs teòric i pràctic de selecció per a l'ingrés a la carrera judicial per a la categoria de jutge, com abans que convoqui les proves selectives per a l'ingrés a la carrera judicial per a la categoria de jutge (nova redacció de l'art. 306.1 i 2). Igualment seran escoltades las comunitats autònomes amb competències en la matèria, en aprovar reglamentàriament el CGPJ les bases i les convocatòries dels concursos entre juristes de competència reconeguda amb més de deu anys d'exercici professional per accedir a la categoria de magistrat (nova redacció de l'art. 313.1).
Un altre element innovador de la Llei que comentem és que en la redacció quePage 278 la Llei orgànica 16/1994 dóna a l'article 313 de la LOPJ es preveu que, en les comunitats autònomes amb llengua i dret propis, entre els mèrits que cal valorar en els concursos per accedir a la categoria de magistrat, hi hagi el coneixemenr d'aquests.
-
Pel que fa a les sales de govern dels tribunals superiors de justícia, es dóna entrada als presidents de les audiències provincials del territori del Tribunal Superior, com també als degans que hagin estat alliberats totalment o parcialment del treball que els correspongui realitzar en l'exercici de la seva funció jurisdiccional (nova redacció de l'art. 149.3 LOPJ).
-
Ofeteixen un interès especial les modificacions que afecten el títol que la LOPJ dedica a les actuacions judicials. Entre elles destaca el nou article 230, que atorga plena validesa i eficàcia a la utilització per part dels jutjtats i tribunals de qualssevol mitjans tècnics, elec-crònics, informàtics i telemàtics; com també la modificació de l'apartat quart de l'article 231 que fa desaparèixer det text de la LOPJ la possibilitat conferida als jutges d'ordenar la traducció al castellà de les actuacions judicials practicades i els documents presentats en l'idioma oficial d'una comunitat autònoma, restant en el precepte, com a únics motius justificadors de la traducció: a) Que els documents hagin de tenir efectes fora de la jurisdicció dels òrgans judicials situats a la comunitat autònoma, llevat que es tracti d'una comunitat autònoma amb llengua oficial pròpia coincident; b) Quan així ho disposin les lleis, i c) A instància de part que invoqui indefensió.
S'ha de tenir en compte que, en la nova redacció, la possibilitat de traducció a instància del jutge no és negada, sinó que tan sols s'elimina el reconeixement explícit d'aquest dret, que pot tornar a ser re- conegut en una norma amb rang de llei, en virtut de la remissió que fa l'article 231.4 a alto que disposin les lleis.
-
L'activitat informant del CGPJ s'amplia a supòsits no previstos en la redacció originària de la LOPJ. Entre les novetats més significatives d'aquesta activitat informant cal assenyalar que podrà referir-se a:
-
Les lleis de les comunitats autònomes que determinin la capital dels partits judicials.
-
Normes que afectin aspectes jurídi-co-constitucionals de la tutela davant els tribunals ordinaris de l'exercici de drets fonamentals.
-
Lleis penats.
-
Proposicions de llei o esmenes que afectin aquests temes o els que ja preveia la LOPJ, quan així ho estableixin el Reglament de les Corts Generals o els regla-menrs dels parlaments autonòmics.
I, així mateix, cal esmentar des d'una perspecriva autonòmica que la facultat de sol·licitar informe del CGPJ en els casos establerts s'amplia a les comunitats autònomes.
-
-
Un altre aspecte destacat de les novetats que la Llei orgànica 16/1994, de 8 de novembre, introdueix a la LOPJ, és el reconeixement de la potestat reglamentària del CGPJ.
L'exposició de motius de la Llei orgànica 16/1994 destaca com a novetat el reconeixement de la potestat reglamentària externa del CGPJ. Efectivament, l'antic article 110 LOPJ atribuïa al CGPJ la potestat per dictar reglaments sobre el seu personal, organització i funcionament, és a dir, la potestat reglamentària interna, sense preveure la possibilitat que aquesta potestat s'estengués a regular ['status de jutges i magistrats, ja que aquesta darrera corresponia al Govern de l'Estat, elPage 279 qual, segons la disposició addicional 1.2 de la LOPJ, podria aprovar els reglaments que exigia el seu desplegament.
La Llei orgànica 16/1994 assumeix la doctrina continguda a la STC 108/1986, de 29 de juliol, i per tal de contribuir a assegurar la independència del poder judicial, elimina la possibilitat que el Govern de l'Estat pugui dictar reglaments que afectin directament l'status dels membres del poder judicial, ja que segons diu l'alt Tribunal:
Esa independència supone que los jueces no pueden estar sometidos, en principio, a normas de rango inferior a la ley y, muy especialmen-te, a los reglamentes que pueda dictar el Go-bierno (art. 117.1 de la Constiíución). Y ello no solo en el ejercicio de la potestad jurisdiccional, sinó también en su propio status, pues lo contrario supondría la posibilidad de influir en su situación personal con los riesgos que ello acarrea respecto a la misma función jurisdiccional
.
De fet, tal i com recorda el mateix Tribunal Constitucional en aquesta Sentència, ja l'antiga Llei provisional d'organització del poder judicial de 1870 establia a l'article 6 que: «has disposiciones regla-mentarias que el Poder Ejecutivo adopte, en uso de sus atrtbuciones, nunca alcanzaràn a derogar ni a modificar la organización de los Juzgados y Tribunales, ni las condiciones que para el ingreso y ascenso en la carrera judicial senalen las ley es».
L'estatut jurídic de jutges i magistrats s'ha de regular per Llei orgànica, tal i com estableix l'article 122.1 de la Constitució, ara bé, això no vol dir que no sigui possible una regulació reglamentària que afecti aquest estatut, tant sols s'haurà de tenir en compte, tal com assenyala el Tribunal Constitucional a la ja esmentada STC 108/1986, que aquestes regulacions infralegals únicament poden regular condicions accessòries per a l'exercici dels drets i deures que configuren l'estatut dels jutges.
Com ja s'ha exposat abans, l'antic article 110 LOPJ no esmentava literalment aquesta possibilitat en parlar de la potestat reglamentària del CGPJ, ja que únicament es referia als reglaments sobre el personal, l'organització i el funcionament del CGPJ. Ara bé, malgrat aquesta literalitat, ei Tribunal Constitucional considerà, a la STC 108/1986, que aquest precepte hauria de ser interpretat d'una manera àmplia, incloent-hi els reglaments que poguessin afectar la regulació de condicions accessòries de l'estatut de jutges i magistrats.
La Llei orgànica 16/1994 es fa ressò d'aquesta doctrina i, com ja hem apuntat abans, preveu, en la nova redacció que dóna a l'article 110 de la LOPJ, tot un seguit de matèries que podran ser objecce de regulació pel CGPJ, entre les quals trobem: sistema d'ingrés, promoció i especialització en la carrera judicial, règim dels funcionaris en pràctiques i dels jutges adjunts, forma de provisió de places vacants de jutges i magistrats, situacions administratives, llicències i permisos, valoració com a mèrit preferent del coneixement de la llengua i dret propis de les comunitats autònomes en la provisió de places, incompatibilitats, contingut de l'escalafó o inspecció de jutjats i tribunals.
-
Finalment, l'article 455 de la LOPJ, en la seva redacció, preveu que les competències respecte al personal al servei de l'Administració de justícia en totes les matèries referents al seu estatut i règim jurídic, incloent-hi la selecció, formació inicial i continuada, provisió de destinacions, ascensos, situacions administratives, jornada laboral, horari de treball i règim disciplinari corresponguin al Ministeri de Justícia o a les comunitats autònomes.
Page 280
Igualment, les comunitats autònomes amb competències en la matèria podran fixar, amb un informe previ del CGPJ, l'horari i la jornada de treball en les secretaries i oficines judicials dels jutjats i tribunals.
