Institucions de l’Estat
| Páginas | 183-262 |
Aquestes lleis orgàniques s’han d’inte-
grar en el procés de la tercera de les re-
formes dels estatuts d’autonomia de les
comunitats autònomes que havien acce-
dit per la via de l’art. 143 CE. Aquests
estatuts ja havien estat reformats ante-
riorment d’una manera més o menys ge-
neralitzada amb la finalitat d’unificar la
convocatòria de les eleccions autonòmi-
ques i, en segon lloc, per tal d’incorpo-
rar als diferents estatuts les competèn-
cies adquirides en virtut de la Llei
orgànica 9/1992, que va dur a terme la
primera gran ampliació i transferència
de noves competències a les comunitats
autònomes que havien accedit a l’auto-
nomia per la via de l’art. 143 CE i que
havia donat contingut a la previsió
d’ampliació de competències en el sentit
expressat per l’art. 148.2 CE. La princi-
pal conseqüència d’aquesta segona re-
forma dels estatuts va ser que els con-
trols i les condicions d’exercici establerts
per l’Estat en les competències transferi-
des a través de la Llei orgànica 9/1992
van desaparèixer amb la incorporació
d’aquestes competències en els diferents
estatuts d’autonomia.
La reforma d’aquests estatuts s’ha
adreçat fonamentalment a aprofundir la
capacitat d’autogovern per tal de perme-
tre que les diferents comunitats autòno-
mes puguin accedir als continguts mà-
xims de competències dins del marc
constitucional i articular unes reformes
institucionals que facilitin el funciona-
ment i el paper del Parlament regional.
De tota manera, la reforma opera en
1. INSTITUCIONS DE L’ESTAT
1.1. ACTIVITAT LEGISLATIVA ESTATAL
A cura de Francesc de Carreras i Juan Carlos Gavara
Llei orgànica 1/1999, de 5 de gener, de reforma de l’Estatut d’Autonomia del
Principat d’Astúries aprovat per la Llei orgànica 7/1981, de 30 de
desembre (BOE núm. 7, de 8 de gener).
Llei orgànica 2/1999, de 7 de gener, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de
la Rioja aprovat per la Llei orgànica 3/1982, de 9 de juny (BOE núm. 7,
de 8 de gener).
Llei orgànica 3/1999, de 8 de gener, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de
les Illes Balears aprovat per la Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer
(BOE núm. 8, de 9 de gener).
Llei orgànica 4/1999, de 8 de gener, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de
Castella i Lleó aprovat per la Llei orgànica 4/1983, de 25 de febrer (BOE
núm. 8, de 9 de gener).
Llei orgànica 12/1999, de 6 de maig, de reforma de l’Estatut d’Autonomia
d’Extremadura aprovat per la Llei orgànica 1/1983, de 25 de febrer
(BOE núm. 109, de 7 de maig).
Autonomies, núm. 26, desembre de 2000, Barcelona.
un pla formal i simbòlic d’abast ampli
(amb nombroses modificacions o am-
pliacions sobre un articulat originari).
En realitat es tracta, des d’un punt de
vista pràctic, d’una ampliació de com-
petències que ja exercien les diferents
comunitats. La principal novetat de
caràcter material rau en la introducció
de la possibilitat de dissolució antici-
pada de l’assemblea per decisió del pre-
sident de la comunitat respectiva amb
una sèrie de particularitats que analitza-
rem més endavant. En aquest aspecte
institucional també cal incloure la mo-
dificació introduïda en els diferents es-
tatuts mitjançant la qual s’especifica que
la comunitat ha de fer una atenció espe-
cial al dret consuetudinari de cada co-
munitat, on hi hagi aquestes particulari-
tats.
La modificació del sostre competen-
cial s’ha realitzat mitjançant una amplia-
ció de les competències exclusives, de les
competències de desplegament norma-
tiu i execució i també de les competèn-
cies executives de la comunitat. Aquestes
noves competències eren exercides a la
pràctica per les comunitats i, de fet, les
reformes anteriors havien incorporat als
estatuts algunes d’aquestes competèn-
cies. D’altra banda, a través d’aquestes
reformes algunes de les competències de
desplegament normatiu i d’execució
segons la redacció originària de cada es-
tatut passaran a formar part de les com-
petències exclusives de les diverses co-
munitats; d’aquesta manera es compleix
la finalitat d’homogeneïtzar el sistema
general de distribució de competències.
En matèria competencial, cal destacar la
possibilitat que les comunitats sol·licitin
al Govern l’adscripció d’una unitat del
Cos Nacional de Policia per dur a terme
les funcions de vigilància i protecció dels
edificis i les instal·lacions de la comu-
nitat.
D’altra banda, les reformes que han
afectat l’organització i el funcionament
de les assemblees legislatives autonòmi-
ques han estat nombroses. Es pot des-
tacar la supressió de les normes que
prohibien que els diputats cobressin
una retribució fixa o l’augment de les
competències específiques de l’assem-
blea que afecta sobretot aspectes rela-
cionats amb el control. La novetat prin-
cipal en l’àmbit del funcionament de
les relacions entre l’assemblea legislativa
i els governs autonòmics la trobem en la
introducció de la competència del pre-
sident per acordar la dissolució antici-
pada de l’assemblea legislativa. El tret
més original en la regulació d’aquesta
institució és el fet que, en cas que sigui
utilitzada, la durada del mandat de la
nova assemblea estarà limitada tempo-
ralment pel terme natural de la legisla-
tura originària; és a dir, hi ha d’haver
convocatòria de noves eleccions el
quart diumenge de maig del quart any,
període en què finalitza la legislatura
originària. La utilització d’aquesta pos-
sibilitat de dissolució anticipada es re-
gula amb moltes cauteles i límits, ja
que, en general, no es podrà adoptar en
el primer període de sessions de la legis-
latura, quan s’estigui tramitant una mo-
ció de censura, quan falti menys d’un
any per acabar la legislatura, quan hi
hagi convocat un procés electoral gene-
ral o si no s’ha deixat passar un any des
de l’última dissolució per aquest proce-
diment. Aquesta possibilitat de dissolu-
ció, atès el sistema de bipartidisme que
opera a la pràctica en nombrosos siste-
mes polítics autonòmics, sembla desti-
nada a reforçar els poders presidencials i
el sistema gairebé semipresidencialista
en què s’han convertit les formes de go-
vern autonòmiques. Aquesta dissolució
anticipada presidencial sembla orienta-
da a supòsits en què el president perd la
AUTONOMIES · 26
184
majoria en el seu grup parlamentari,
cosa que pot originar que una qüestió
partidista passi a ser resolta pel cos elec-
toral.
Finalment, convé fer una anàlisi breu
de caràcter particular pel que fa a cada
reforma dels estatuts per remarcar algu-
nes de les singularitats específiques in-
corporades a través d’aquestes reformes.
Aquestes singularitats permeten a la
pràctica articular els criteris de diferen-
ciació i asimetria entre les diferents co-
munitats autònomes.
En relació amb l’Estatut del Principat
d’Astúries, es pot destacar el seu reco-
neixement com a comunitat històrica,
l’articulació d’una reserva legislativa que
permeti establir mecanismes per a la
protecció i promoció del bable, una
regulació àmplia de la possibilitat de le-
gislació delegada a favor del Govern
autonòmic i la regulació d’un nou pro-
cediment de reforma de l’Estatut amb
una reducció de la majoria qualificada
quan la reforma tingui com a objectiu
l’ampliació de competències que no es-
tiguin reservades a l’Estat per la Cons-
titució.
En relació amb l’Estatut de La Rioja,
les singularitats més importants són un
reconeixement implícit del fet que el
territori de La Rioja és superior al de la
Comunitat Autònoma (art. 2 de l’Esta-
tut), la fixació de la capital de la Comu-
nitat a Logronyo i un reconeixement
més gran de la comarca en el marc de
l’organització territorial de la Comu-
nitat. Aquestes modificacions no són
alienes a l’origen peculiar d’aquesta Co-
munitat a partir d’una segregació del
projecte castellanolleonès, però amb
una clara voluntat d’aquesta Comunitat
de tenir una existència separada de Sòria
i de Burgos.
De l’Estatut de les Illes Balears cal
destacar sobretot la nova regulació dels
consells insulars de les illes de Mallor-
ca, Menorca, Eivissa i Formentera en el
marc d’una nova regulació de la distri-
bució de competències en el si de la
Comunitat i amb conseqüències en
l’àmbit urbanístic, la regulació del qual
en el text original era una mica ambi-
gua.
En referència a l’Estatut de Castella i
Lleó, cal destacar la inclusió definitiva
de la província de Segòvia a la Comuni-
tat de Castella i Lleó (art. 2 de l’Estatut),
un cop superats els problemes que van
obligar a adoptar la Llei orgànica
5/1983, d’incorporació obligatòria per
la via de l’art. 144.cCE de la província
de Segòvia a la Comunitat de Castella i
Lleó. També es pot remarcar el reconei-
xement de respecte i protecció de la
llengua gallega i les altres modalitats lin-
güístiques als llocs de la Comunitat on
s’utilitzen, cosa que representa admetre
la complexitat de la realitat lingüística
d’aquesta Comunitat.
Per acabar, en relació amb l’Estatut
d’Extremadura es pot destacar la supres-
sió de la possibilitat de crear organitza-
cions supracomarcals (previstes en la
redacció originària de l’Estatut) i la men-
ció de la protecció especial del Fuero de
Baylío com a regulació específica del dret
consuetudinari de la Comunitat.
J. C. G.
ACTIVITAT NORMATIVA... 185
El present exemple d’aplicació de la
Llei de transferències i delegació de l’ar-
ticle 150.2 CE preveu una ampliació de
competències legislatives i executives a la
Comunitat Autònoma gallega en matè-
ria d’ordenació de crèdit, banca i assegu-
rances. L’Estatut d’autonomia d’aquesta
Comunitat, Llei orgànica 1/1981, de 6
d’abril, no conté, en efecte, la previsió
competencial en aquest sector.
En l’art. 4 s’enumeren diversos meca-
nismes de control que quedaran sense
efecte, com es diu expressament, un cop
la Comunitat incorpori aquesta matèria
transferida al seu Estatut d’Autonomia.
S’obliga, de moment, a Galícia, a facili-
tar a l’Administració estatal la informa-
ció que sol·liciti sobre aquest sector i s’o-
bliga a mantenir el nivell d’eficàcia del
moment de la transmissió.
Antoni Roig
AUTONOMIES · 26
186
Llei orgànica 6/1999, de 6 d’abril, de transferència de competències a la Co-
munitat Autònoma de Galícia (BOE núm. 84, de 8 d’abril).
Llei orgànica 7/1999, de 21 d’abril, de modificació de la Llei orgànica 2/1979,
de 3 d’octubre, del Tribunal Constitucional (BOE núm. 96, de 22 d’abril).
S’introdueix, amb aquesta reforma de
la Llei orgànica del Tribunal Constitu-
cional (en endavant LOTC), una nova
via d’accés a l’alt Tribunal, per als con-
flictes en defensa de l’autonomia local.
A aquest efecte, s’afegeix una nova lletra
d bis a l’art. 2.1 LOTC.
L’art. 59 LOTC autoritza, així, al Tri-
bunal a «decidir sobre els conflictes que
es donin sobre competències o atribu-
cions directament assignades per la
Constitució, els Estatuts d’Autonomia o
les lleis orgàniques o ordinàries dictades
per delimitar els àmbits propis de l’Estat
i les Comunitats Autònomes [...]
»2) El Tribunal Constitucional re-
soldrà també els conflictes en defensa de
l’autonomia local que plantegin muni-
cipis i províncies davant l’Estat o una
Comunitat Autònoma.»
L’objecte del recurs s’estableix en
l’art. 75 bis: «1. Podran donar lloc al
plantejament dels conflictes en defensa
de l’autonomia local les normes de
l’Estat amb rang de llei o les disposi-
cions amb rang de llei de les Comuni-
tats Autònomes que lesionin l’autono-
mia local constitucionalment garan-
tida.»
Els legitimats (75 ter) són el municipi
o la província quan aquest sigui l’únic
destinatari de la Llei; una setena part
dels municipis del territori on s’apliqui
la Llei, i que representin, a més, una si-
sena part de la població oficial; i la mei-
tat de les províncies (o les illes, a les co-
munitats autònomes de les Illes Balears i
Canàries), si representen, a més, la mei-
tat de la població oficial. La disposició
addicional tercera, apartat segon, pre-
veu que poden recórrer contra una llei
canària tres cabildos, i contra una
llei balear dos consells insulars, fins i tot
quan no s’arribi a la majoria esmentada.
La disposició addicional quarta també
planteja un altre supòsit especial, com és
el del País Basc. Els conflictes entre la
Comunitat Autònoma basca i els terri-
toris històrics seguiran el que preveu
l’art. 39 de llur Estatut d’Autonomia.
Finalment, si la Llei afecta directament
la Comunitat basca, estaran legitimades
també les Juntes Generals i les diputa-
cions forals.
El procediment s’inicia amb l’acord,
per majoria absoluta, del ple de les cor-
poracions locals. A continuació cal
demanar, en un termini màxim de tres
mesos des de la publicació de la llei su-
posadament vulneradora, un dictamen
preceptiu al Consell d’Estat (quan afecti
més d’una comunitat autònoma o quan
no es disposi d’òrgan consultiu autonò-
mic) o a l’òrgan consultiu autonòmic
corresponent (el Consell Consultiu a
Catalunya). Un cop rebut el dictamen,
la corporació local disposa d’un mes per
plantejar el conflicte davant el Tribunal
Constitucional. Aquest ha d’informar
els òrgans legislatius i executius autonò-
mics i estatals en els deu dies següents a
l’admissió a tràmit del conflicte. Es dis-
posa de vint dies per a les persentacions i
les al·legacions. Finalment, el Tribunal
resol en el termini de quinze dies.
La sentència declara si ha existit o no
vulneració del l’autonomia local, i deter-
mina la titularitat de la competència dis-
cutida. La declaració d’inconstitucionali-
tat de la llei que ha donat lloc al conflicte
requereix plantejar la qüestió seguint la
via dels art. 37 i següents de la LOTC.
Antoni Roig
ACTIVITAT NORMATIVA... 187
Llei orgànica 8/1999, de 21 d’abril, de modificació de la Llei orgànica 5/1985, de
19 de juny, del règim electoral general (LOREG) (BOE núm. 96, de 22 d’abril).
La novetat d’aquesta reforma de la
LOREG consisteix en dos aspectes: s’es-
tableix una convocatòria automàtica del
Ple en el cas de presentar-se una moció
de censura en l’àmbit local, i en segon
lloc, s’introdueix la qüestió de confiança
vinculada a projectes concrets.
L’art. 197 LOREG dóna ara el con-
tingut següent a la moció de censura:
La proposta requereix una majoria
absoluta de representants, amb la indi-
cació d’un candidat alternatiu, els quals
han de presentar un escrit al secretari ge-
neral de la Corporació, amb les signatu-
res autenticades per aquest o bé per un
notari. L’escrit podrà ser presentat lla-
vors per qualsevol signatari al Registre
general, i el Ple quedarà automàtica-
ment convocat per al desè dia hàbil, a les
12 hores, que segueixi a l’entrada en el
Registre. El secretari de la Corporació
en donarà coneixement a tots els mem-
bres com a molt tard el dia següent al re-
gistre, i n’indicarà el dia i hora.
El Ple és presidit per una Mesa d’edat
(amb els representants de més edat i més
joves, exclosos l’alcalde i el candidat)
i n’és secretari qui ho sigui de la Corpo-
ració. Es dóna lectura a la moció de cen-
sura. Tot seguit, es concedeix la paraula
al candidat, a l’alcalde i als portaveus
dels grups municipals. Posteriorment,
es fa la votació, que requereix una majo-
ria absoluta de vots favorables al candi-
dat.
Cap representant no podrà signar
més d’una moció de censura que reunei-
xi tots els requisits durant el seu man-
dat. La dimissió de l’alcalde no suspèn la
tramitació de la moció de censura. Es
preveu, així mateix, un mecanisme
adaptat al règim de consell obert.
L’altra regulació innovadora és la rela-
tiva a la qüestió de confiança. Segons
l’art. 197 bis, l’alcalde pot presentar al
Ple una qüestió vinculada a l’aprovació o
modificació dels instruments normatius
següents: els pressupostos anuals, el re-
glament orgànic, les ordenances fiscals i
l’aprovació que posi fi a la tramitació
dels instruments de planejament general
d’àmbit municipal. És un requisit previ
que l’acord hagi estat debatut i no hagi
obtingut la majoria per a la aprovació.
La qüestió ha de figurar expressament
en el punt corresponent de l’ordre del
dia, i cal que es respecti el quòrum re-
querit per la LOREG en cada cas. La vo-
tació és sempre pel sistema nominal per
crida. Si en la qüestió no s’obtenen els
vots favorables a l’acord al qual es troba
vinculat, l’alcalde ha de cessar automàti-
cament, tot i que quedarà en funcions
fins a l’elecció del proper. Aquesta s’ha
de fer en sessió plenària convocada au-
tomàticament per al desè dia hàbil, a les
12 hores, després de la votació de l’a-
cord. L’apartat 4 de l’art. 197 bis preveu
limitacions a la facultat de l’alcalde de
presentar-se a la nova elecció, en funció
del nombre d’habitants.
Els alcaldes només poden presentar
una qüestió de confiança a l’any, amb
un màxim de dues per mandat i amb la
prohibició de plantejar-la el darrer any.
A més, els qui signin favorablement una
qüestió de confiança no poden proposar
una moció de censura fins passats sis
mesos des de la votació de la primera.
L’art. 201, apartat setè, també es mo-
difica per preveure la possibilitat de mo-
ció de censura i qüestió de confiança
vinculada a supòsits quasi idèntics als ja
esmentats.
Finalment, l’art. 207 LOREG incor-
pora un apartat quart, que regula la
qüestió de confiança del president de la
Diputació.
Antoni Roig
AUTONOMIES · 26
188
Llei orgànica 9/1999, de 21 d’abril, de modificació de la Llei orgànica 9/1983,
de 15 juliol, reguladora del dret de reunió (BOE núm. 96, de 22 d’abril).
Aquesta modificació de la Llei regula-
dora del dret de reunió s’ha adreçat a
possibilitar la participació de l’Adminis-
tració local i de les comunitats autòno-
mes en els procediments administratius
relacionats amb l’exercici del dret de
reunió i manifestació.
L’exercici del dret de reunió i manifes-
tació comporta la possibilitat de plante-
jar alteracions de l’ordre públic que cal
tractar d’evitar. La complexitat actual de
la competència sobre l’ordre públic im-
plica la participació en les decisions de
l’Administració local i de l’autonòmica.
En aquest sentit, l’acreditació dels pro-
blemes de circulació viària que sovint
crea l’exercici del dret i la determinació
del seu abast s’ha de dur a terme en con-
cret i d’acord amb cada ciutat. Mirar de
resoldre en abstracte les col·lisions que
pot plantejar aquest exercici en el dret a
la lliure circulació sense una participació
de les administracions coneixedores dels
problemes pot resultar insuficient des
del punt de vista del principi democrà-
tic i, a més, des d’un punt de vista pràc-
tic és difícil de determinar quins són els
eixos essencials o principals d’una ciutat
o un problema general de circulació sen-
se la participació de totes les administra-
cions competents. Per tant, és necessària
una intercomunicació entre administra-
cions, que s’ha articulat a través del nou
art. 9.2 de la Llei reguladora del dret de
reunió en la possibilitat que l’ajun-
tament afectat pel possible exercici
del dret de reunió i manifestació elabori
un informe sobre les possibles causes
objectives que poden afectar l’exercici
del dret esmentat al municipi en con-
cret. Aquesta intercomunicació entre
administracions pot facilitar l’establi-
ment de criteris objectius que permetin
articular l’exercici del dret de reunió i
manifestació i el dret a la lliure circula-
ció segons els problemes concrets que es
plantegen a cada ciutat.
L’articulació de mesures que millorin
la voluntat subjectiva del compliment de
la Llei reguladora del dret de reunió és
difícil, llevat que s’adoptin mesures co-
actives que en l’actualitat ja estableixen
els il·lícits penals i administratius. Tan -
mateix, és possible adoptar mesures de
control més efectives en la mesura que es
permeti l’entrada a l’Administració local
i autonòmica en els procediments admi-
nistratius connectats amb l’exercici del
dret de reunió. D’aquesta manera s’a-
conseguiria una aproximació del control
al lloc de celebració de la reunió o mani-
festació. En aquest sentit, s’ha reconegut
a les comunitats autònomes amb com-
petències per a la protecció de persones i
béns i per al manteniment de la seguretat
ciutadana la consideració d’autoritat go-
vernativa a l’efecte de la Llei reguladora
del dret de reunió.
J. C. G.
ACTIVITAT NORMATIVA... 189
A) Àmbit d’aplicació
D’acord amb l’art. 2.1, la LOPROD
és aplicable a les dades de caràcter per-
sonal que figurin en fitxers automatit-
zats públics o privats, i a tot ús pos-
terior, fins i tot no automatitzat de da-
des personals registrades en un suport
susceptible de tractament automatit-
zat. Els fitxers manuals, d’acord amb
la disposició addicional primera de
la LOPROD, hauran d’adequar-se a la
LOPROD en el termini de 12 anys des
del 24 d’octubre de 1995, i es permeten
des d’ara els drets d’accés, rectificació i
cancel·lació.
Queden expressament excepcionats,
en l’art. 2.2, tres supòsits:
a) Els fitxers mantiguts per persones
físques amb finalitats exclusivament
personals.
b) Arxius sotmesos a la normativa so-
bre protecció de matèries classificades.
c) Arxius establerts per a la investiga-
ció del terrorisme i de formes greus de
delinqüència organitzada. El responsa-
ble en comunicarà, això sí, l’existència,
característiques generals i finalitat a
l’Agència de Protecció de Dades. En
l’art. 2.3, es permet una regulació prò-
pia i especial en cinc casos.
B) Principis generals de la LOPROD
La LOPROD no condiciona real-
ment la recollida de les dades al consen-
timent del seu titular. El que sí estableix
és un conjunt de facultats de control del
titular sobre els seus drets. D’igual ma-
nera, la LOPROD permet una gran lli-
bertat quant a la creació de fitxers i reco-
llida de dades. Es preveuen, això sí, un
seguit de responsabilitats per possibles
danys causats a l’afectat. En aquest sen-
tit, hi ha un responsable del fitxer. Per
tant, la LOPROD s’ha situat en un punt
Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter
personal (en endavant LOPROD), que substitueix la LORTAD de 1992
(BOE núm. 298, de 14 de desembre).
intermedi en la ponderació entre els
drets de l’afectat i els del titular dels fit-
xers, en la línia de la Llei britànica i de la
nova Llei alemanya.
Les dades han de ser adequades i perti-
nents, i no excessives en relació amb
l’àmbit i les finalitats determinades, ex-
plícites i legítimes per a les quals s’han
obtingut. S’admet el tractament poste-
rior amb finalitat estadística, històrica o
científica. Concretament, les dades han
de ser exactes, i preveure’s la possibilitat
de cancel·lació i la modificació d’ofici,
així com el dret d’accés del titular. D’al-
tra banda, les dades han de ser actualit-
zades. Es prohibeix la recollida per mit-
jans fraudulents, deslleials o il·lícits.
S’estableix el dret d’informació de l’a-
fectat sobre l’existència i la finalitat del
fitxer, el caràcter obligatori o facultatiu
de respondre a qüestionaris, les conse-
qüències de negar-se a donar les dades re-
querides, els drets d’accés i rectificació o
cancel·lació i la identitat i adreça del res-
ponsable, o, si escau, el seu representant.
Llevat que en la Llei s’estableixi quel-
com diferent, es requerirà el consenti-
ment. És el que se sol designar també
com a autodeterminació informàtica.
Ara bé, de fet, la necessitat de consenti-
ment, que hauria de ser la regla general,
queda reduïda en realitat als casos de da-
des sensibles i de cessió a tercers, ja que
les excepcions, previstes per l’art. 6.2,
són nombroses.
Es preveu, d’altra banda, una especial
protecció per a les dades especials, ano-
menades per la doctrina dades sensibles:
dades sobre ideologia, afiliació sindical,
religió o creences. Aquestes dades només
podran ser objecte de tractament auto-
matitzat amb el «consentiment exprés i
per escrit de l’afectat» (art. 7.2). S’adver-
tirà del dret a no donar consentiment.
Els partits polítics, els sindicats, les esglé-
sies, les confessions o les comunitats reli-
gioses, les associacions, les fundacions i
altres entitats sense ànim de lucre amb fi-
nalitats polítiques, filosòfiques, religio-
ses o sindicals no han de sol·licitar el
consentiment sobre les dades dels seus
socis o membres, excepte per la cessió.
També es fa una excepció amb les dades
mèdiques, sotmeses a secret professional
i a una llei sanitària específica.
Les dades referides a l’origen racial, la
salut i la vida sexual només podran ser
recopilades «per raons d’interès general,
quan així ho disposi una llei, o l’afectat
consenteixi expressament». Ara bé, la
confidencialitat de les dades, i la intimi-
tat del titular de les dades no es veuen al-
terades pel consentiment de l’afectat.
D’altra banda, l’article 7.3 prohibeix els
fitxers creats amb la finalitat exclusiva
de recollir dades personals sobre ideolo-
gia, afiliació sindical, religió, creences,
origen racial o vida sexual.
La cessió de les dades és un altre criteri
discutit de la LOPROD. La cessió es
veu limitada i subjecta a un seguit de re-
quisits i condicions. Aquest règim gene-
ral de cessió té excepcions que trobem
en l’art. 11, apartat 2.
El responsable de l’arxiu, o si escau
l’encarregat del tractament, estarà obli-
gat a adoptar les mesures tècniques i or-
ganitzatives necessàries per garantir la
seguretat de les dades (alteracions, pèr-
dues, accessos no autoritzats). Un regla-
ment n’establirà els requisits. Tant el res-
ponsable, com els qui intervinguin en el
tractament, tenen el deure de mantenir
el secret.
Diferències entre els fitxers públics i
els fitxers de titularitat privada. Els fit-
xers públics han de ser publicats per
mitjà de disposició general publicada en
el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) o en
el diari oficial corresponent (art. 20 LO-
PROD). En canvi, els fitxers privats són
de lliure creació, amb un deure només
AUTONOMIES · 26
190
de notificació prèvia a l’Agència de Pro-
tecció de Dades (art. 25 LOPROD).
Tots dos han de ser inscrits en el Re-
gistre general de protecció de dades.
D’altra banda, els fitxers públics incor-
poren restriccions importants als drets
d’accés, rectificació i cancel·lació (art.
23 i 24). A més, també es preveu la ces-
sió de dades entre administracions.
B.1. Drets de les persones
— Dret d’impugnació.
— Drets d’informació i d’accés.
— Drets de rectificació i cancel·lació.
— Dret a una indemnització.
B.2. L’Agència de Protecció de Dades
Es tracta d’un ens de dret públic creat
especialment per vigilar i controlar el
compliment de la Llei. El Reial decret
428/1993, de 26 de març (BOE núm.
106, de 4 de maig), aprova l’Estatut de
l’Agència de Protecció de Dades. Té
funcions inspectores, sancionadores i
d’informació als afectats. S’encarrega, a
més, de gestionar el Registre general de
protecció de dades. Ha d’atendre també
les peticions i reclamacions que li plan-
tegin els afectats. Convé destacar, final-
ment, la seva capacitat d’ordenar el ces-
sament d’un tractament de dades o la
cancel·lació d’un fitxer que sigui contra-
ri al que preveu la LOPROD. Els arti-
cles 41 i 42 de la Llei preveuen la possi-
bilitat que les comunitats autònomes
gestionin llurs propis registres de fitxers
en cooperació amb l’Agència.
Antoni Roig
ACTIVITAT NORMATIVA... 191
Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificació de la Llei 30/1992, de 26 de no-
vembre, de règim jurídic de les administracions públiques i el procedi-
ment administratiu comú (BOE núm. 12, de 14 de gener).
L’objecte d’aquesta Llei important
és modificar certs aspectes de la Llei
30/1992 que havien rebut crítiques des
que es va aprovar. Així, els continguts
més destacables són la regulació del si-
lenci administratiu, que preveu com a
regla general el positiu i suprimeix la
certificació de l’acte presumpte, el siste-
ma de revisió d’actes, la responsabilitat
patrimonial i la suspensió de l’acte ad-
ministratiu.
Quant als aspectes de la Llei d’interès
autonòmic, podem esmentar, ja en el tí-
tol preliminar, dos principis generals,
que després veurem concretats: el prin-
cipi de bona fe i el principi d’actuació
administrativa sense alteracions arbitrà-
ries. El títol I concreta el primer amb la
referència a la necessària lleialtat institu-
cional, que diverses sentències del Tri-
bunal Constitucional no han deixat d’e-
xigir. L’art. 4.1 dóna contingut a aquest
deure, en obligar a respectar les com-
petències de les altres administracions, a
exercir les competències pròpies amb
ponderació dels interessos de les altres
institucions públiques implicades, a fa-
cilitar les informacions necessàries per a
l’exercici de les competències i a donar
la cooperació i assistència que siguin ne-
cessàries.
Aquest deure genèric es concreta
orgànicament en l’art. 5 amb les con-
ferències sectorials. Tot i que l’organi-
grama principal ja estava dissenyat en
la Llei 12 /1983, del procés autonò-
mic, l’art. 5 en modifica certs aspectes.
Es preveuen comissions bilaterals de
cooperació i mecanismes multilaterals,
les conferències sectorials. L’art. 6 per-
met la celebració de convenis de col·la-
boració entre òrgans estatals i autonò-
mics.
D’altra banda, s’aprofundeixen els
plans i programes conjunts, ja esmen-
tats en la Llei 13 /1996, de mesures fis-
cals, administratives i d’ordre social.
Així, en l’art. 7 s’esmenten aquests ins-
truments com a mitjans útils per assolir
objectius comuns en matèries comparti-
des. Un cop aprovat el pla o programa,
es poden signar bilateralment convenis
de col·laboració per tal de completar-ne
l’aplicació.
La modificació de l’art. 36 pretén ser
una adequació a la realitat plurilingüísti-
ca de l’Estat, seguint les passes de l’art.
231.4 de la LOPJ, d’acord amb la redac-
ció donada per la Llei orgànica 16/1994,
de 8 de novembre. S’esmenta la possibi-
litat per a l’usuari d’escollir en els tràmits
amb una Administració de l’Estat en un
territori d’una comunitat autònoma una
llengua cooficial diferent del castellà.
Antoni Roig
AUTONOMIES · 26
192
Llei 11/1999, de 21 d’abril, de modificació de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, re-
guladora de les bases de règim local i altres mesures per al desenvolupa-
ment del govern local, en matèria de trànsit, circulació de vehicles de mo-
tor i seguretat viària i aigües (BOE núm. 96, de 22 d’abril).
Alguns aspectes interessants d’aquesta
Llei són les modificacions dels art. 20
a 23, 32 a 35 i 46.2.aLRBL, que pre-
veuen una nova distribució de com-
petències entre el Ple i el president de la
Corporació. Algunes atribucions execu-
tives són assignades al president, i el Ple
reforça els mecanismes de control: s’es-
tableix una nova freqüència de reunions
ordinàries i es preveuen garanties per a
les sessions extraordinàries.
Així mateix, la introducció de la qües-
tió de confiança local, amb la modifica-
ció de la LOREG ja comentada, obliga a
modificar també la LBRL.
L’art.48 incorpora un segon apartat
per a aquells dictàmens del Consell d’Es-
tat sol·licitats conjuntament per ens lo-
cals que pertanyin a diferents comunitats
autònomes. La sol·licitud es tramitarà
per la via del Ministeri d’Administra-
cions Públiques, a petició de l’entitat més
poblada.
L’art. 50, apartat tercer, preveu l’Ad-
ministració competent per resoldre les
qüestions plantejades en la delimitació
de termes municipals que pertanyin a
diferents comunitats autònomes. Con-
cretament, serà l’Administració de l’Es-
tat qui decidirà, amb l’informe previ de
l’Institut Geogràfic Nacional, l’audièn-
cia dels municipis i comunitats autòno-
mes afectades i el dictamen del Consell
d’Estat.
Es modifica igualment l’art. 52.1 per
recollir el recurs de reposició potestatiu
contra actes de les entitats locals, que
havia quedat suprimit per la Llei
30/1992, de RJAP i PAC.
L’art. 58.2 esmenta la necessitat de
participació dels municipis en els plans
generals de les obres públiques d’interès
supralocal.
L’art. 84 incorpora la Sentència del
Tribunal Constitucional de 19 de febrer
de 1998, i estableix el principi general
que les llicències i autoritzacions atorga-
des per altres administracions públiques
no eximeixen els seus titulars d’obtenir
les llicències corresponents de les enti-
tats locals previstes en la legislació vi-
gent.
Es preveu, finalment, la possibilitat
per a les associacions d’entitats locals
d’establir convenis amb les administra-
cions públiques, cosa que ja succeïa, i
que ara rep cobertura legal.
En matèria de trànsit, és destacable la
precisió sobre què ha d’entendre’s per
vehicle abandonat en la via pública.
Es reconeix als ens locals, finalment,
la participació en el Consell Nacional de
l’Aigua, i de les províncies afectades en
les confederacions hidrogràfiques.
Antoni Roig
ACTIVITAT NORMATIVA... 193
El 1989 el Consell d’Europa va apro-
var el Conveni europeu sobre televisió
transfronterera. Poc temps després les
Comunitats Europees van aprovar la
Directiva 89/552/CEE del Consell, de
3 d’octubre de 1989, entre els objectius
de la qual hi havia la promoció d’un
marc audiovisual europeu i dels progra-
mes audiovisuals de factura europea,
com també la fixació de criteris en rela-
ció amb la programació i la publicitat
als mitjans audiovisuals. Aquesta Direc-
tiva, incorporada al nostre ordenament
per la Llei 25/1994, de 12 de juliol, va
ser modificada posteriorment per la Di-
rectiva 97/36/CE del Parlament Euro-
peu i del Consell, de 30 de juny de
1997. Com assenyala l’exposició de mo-
tius de la Llei que analitzem, aquesta
nova Directiva, i també les transforma-
cions que hi ha hagut en el sector de
l’audiovisual, l’existència de noves pràc-
tiques tecnològiques i comercials i la
constatació que alguns preceptes de la
Llei de transposició anterior no eren gai-
re conformes als criteris de la Unió Eu-
ropea —és a dir, amb la garantia de la
lliure circulació de serveis—, van fer ne-
cessària la modificació en profunditat
de la Llei de 1994.
Comentarem alguns dels aspectes
més significatius d’aquestes modifica-
cions:
En primer lloc, se substitueix la fór-
mula «entitats que presten servei públic
de televisió» per la d’»operadors de tele-
visió establerts a Espanya» (art. 3.b).
Amb això es vol ampliar el camp d’apli-
cació de la normativa als serveis de tele-
visió que, sense tenir ja la consideració
de servei públic, han d’acatar-ne el con-
tingut, si bé s’estableix alguna excepció
en relació amb les televisions d’àmbit lo-
cal, exonerant-les de certes obligacions.
En el nou article 2 de la Llei que comen-
tem es preveu aquest extrem, com tam-
bé la previsió que les comunitats autò-
nomes puguin introduir en el futur nor-
mes l’objecte de les quals sigui promou-
re la producció audiovisual en la seva
llengua pròpia, en els serveis de televisió
local de la seva competència. D’altra
banda, arran de la nova Directiva i per
decisió de la Comissió Europea (a di-
ferència del que establia la Llei de
1994), es té en compte com a criteri per
Llei 22/1999, de 7 de juny, de modificació de la Llei 25/1994, de 12 de juliol,
per la qual s’incorpora a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva
89/552/CEE, sobre la coordinació de disposicions legals, reglamentàries i
administratives dels estats membres, relatives a l’exercici d’activitats de ra-
diodifusió televisiva (BOE núm. 136, de 8 de juny).
determinar la jurisdicció estatal compe-
tent el del lloc d’establiment de l’opera-
dor (art. 2, modificat en els seus diversos
apartats).
En segon lloc, es modifica l’article 4 i
s’estableix la «llibertat de recepció» i de
retransmissió dins del territori nacional
de les emissions de televisió d’operadors
sota la jurisdicció d’un altre estat mem-
bre de la Unió Europea, sempre que no
s’interfereixi tècnicament el funciona-
ment de les emissores espanyoles; es
tracta, doncs, d’evitar intervencions ad-
ministratives tendents a controlar l’ade-
quació d’emissions transfrontereres a la
normativa comunitària o nacional cor-
responent.
En tercer lloc, cal assenyalar que,
amb la finalitat de garantir els drets dels
usuaris enfront de determinades formes
abusives o perjudicials de publicitat,
s’amplien les disposicions del capítol III
de la Llei, distingint entre publicitat i
televenda, concretant els temps d’emis-
sió i incloent-hi la possibilitat d’establir
canals de televisió dedicats exclusiva-
ment a activitats promocionals (art. 13
i 14). La Llei de 1999 recull aquestes
novetats, sense oblidar les previsions
que en relació amb la publicitat per te-
levisió ja contenien la Directiva ante-
rior i la Llei 34/1988, d’11 de novem-
bre, general de publicitat (BOE núm.
274, de 15 de novembre de 1988). Pel
que fa a la protecció dels menors davant
la publicitat i la televenda, s’amplia el
control sobre el missatge publicitari
quan aquest té com a receptor el me-
nor.1
Finalment, i pel que fa al règim san-
cionador (ara previst en el capítol VI),
convé destacar l’article 19.2, segons el
qual les comunitats autònomes tindran
potestats de control i d’inspecció per
assegurar el compliment d’aquesta
Llei, podran tramitar els procediments
sancionadors corresponents i imposa-
ran les sancions oportunes en relació
amb els serveis de televisió els àmbits
de cobertura dels quals, qualsevol que
sigui el mitjà de transmissió emprat, no
ultrapassin els seus respectius límits ter-
ritorials. També seran competents en
relació amb els serveis de televisió la
prestació dels quals es faci directament
per elles o per entitats a les quals s’hagi
conferit un títol d’habilitació dins
l’àmbit autonòmic corresponent, i cor-
respondran a l’Estat les competències
per assegurar el compliment d’aquesta
Llei en la resta de serveis de televisió.
Respecte a aquest punt convé tenir pre-
sent la Llei catalana 2/2000, de 4 de
maig, del Consell de l’Audiovisual de
Catalunya (DOGC núm. 3133, de 5
de maig de 2000), en la qual es fa es-
ment expressament, pel que fa a les po-
testats sancionadores d’aquest Consell,
de la necessitat d’aplicar els articles 18 i
19 de la Llei 25/1994, en la redacció
donada per la Llei 22/1999, de 7 de
juny.
Cristina Dietrich Plaza
AUTONOMIES · 26
194
1. Es pot esmentar, a més, l’esforç per frenar la pràctica de la «contraprogramació»: art. 18, dret a
la informació sobre la programació per part de l’espectador. Sobre això, consulteu el Reial decret
1462/1999, de 17 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament del dret dels usuaris del servei de televi-
sió a ser informats de la programació per emetre, i es despleguen uns altres articles de la Llei 25/1994,
modificada per la Llei 22/1999 (BOE núm. 233, de 29 de setembre de 1999).
El canvi de denominació d’una pro-
víncia es regula en l’art. 25.2 del text re-
fós de les disposicions legals vigents en
matèria de règim local (Reial decret le-
gislatiu 781/1986, de 18 d’abril), que
estableix que només per mitjà de llei or-
dinària aprovada a les Corts Generals es
pot modificar la denominació i la capi-
talitat de les províncies. Al contrari,
l’art. 141.1 CE exigeix que qualsevol al-
teració dels límits provincials ha de ser
aprovada per llei orgànica, en un desig
del constituent de protegir les provín-
cies atès el moment històric del naixe-
ment de les comunitats autònomes, tot i
que per assolir aquest objectiu hauria es-
tat més adequada l’exigència de la llei
orgànica en relació amb l’alteració del
nom de les províncies i no dels seus lí-
mits territorials.
En qualsevol cas, la modificació de la
denominació i de les capitals de les pro-
víncies s’acompleix mitjançant llei or-
dinària en els termes de l’art. 25.2 del
Reial decret legislatiu 781/1986. Aquest
article va ser sotmès a control de consti-
tucionalitat en la STC 385/1993, de 23
de desembre, en la qual es va considerar
que el precepte era constitucional i que
el canvi de denominació de les provín-
cies era una competència dels òrgans
centrals de l’Estat. Es va argumentar que
de la mateixa manera que la delimitació
del territori provincial transcendeix l’in-
terès propi de les comunitats autònomes
i aquest interès esdevé supraautonòmic,
general i estatal, passa una cosa sem-
blant amb la capitalitat, ja que és un as-
pecte essencial en la configuració de
l’ens territorial perquè es tracta del lloc
de la seu de les seves institucions i ser-
veis. En el mateix sentit, el Tribunal
Constitucional va considerar que la im-
posició del nom de la província o el can-
vi d’aquest nom també encaixa en les
bases la determinació de les quals cor-
respon a l’Estat. La denominació i la
capitalitat són elements molt units i as-
pectes essencials de la configuració d’un
ens públic territorial, i és competència
estatal la regulació dels elements neces-
saris i bàsics de l’Administració local
d’acord amb l’art. 149.1.18 CE. Aques-
ta decisió va ser criticada en el vot parti-
cular del magistrat Rafael de Mendizá-
bal en la STC 385/1993, en el qual va
argumentar que el nom o la denomina-
ció de la província no tenia caràcter bà-
sic, ja que, a més del fet que el text cons-
titucional no fa cap referència a aquest
problema, no era un element definidor
de la personalitat provincial en el seu
marc geogràfic i en el seu context histò-
ric, ni sembla que pugui comprometre
l’interès general de l’Estat. A més, es pot
plantejar el contrasentit que les comuni-
tats puguin canviar el nom de la capital
d’una província (tal com passa a la pràc-
tica de conformitat amb el bloc de la
constitucionalitat), però no la denomi-
nació de la província.
La Llei analitzada, que declara coofi-
cials les denominacions en valencià i
castellà de les províncies integrades a la
Comunitat Valenciana, s’adopta de con-
formitat amb l’art. 7 de l’Estatut d’auto-
nomia, el qual estableix una cooficialitat
estricta entre ambdues llengües.
J. C. G.
ACTIVITAT NORMATIVA... 195
Llei 25/1999, de 6 de juliol, per la qual es declaren cooficials les denomina-
cions Alacant, Castelló i València per a les províncies que integren la Co-
munitat Valenciana (BOE núm. 161, de 7 de juliol).
AUTONOMIES · 26
196
Aquesta és una Llei sens dubte ne-
cessària, important i força innovadora.
Necessària perquè hi havia una regula-
ció clarament insuficient, i important
perquè l’edificació és un dels principals
sectors econòmics amb repercussions
evidents en el conjunt de la societat.
Com veurem tot seguit, també comporta
algunes novetats destacables respecte de
la legislació vigent, que, no obstant això,
seran aplicables d’una manera esglaona-
da en el temps. Segons l’exposició de
motius, es pretén donar continuïtat a la
Llei 6/1998, de 13 d’abril, sobre règim
del sòl i valoracions, i fixar un seguit de
garanties als usuaris davant els possibles
danys, com una aportació més a la Llei
26/1984, de 19 de juliol, general per a la
defensa dels consumidors i usuaris. En
síntesi, el contingut primordial de la
Llei és el següent: 1. Després de definir
tècnicament el concepte jurídic d’edifi-
cació i el tipus d’obres al qual s’ha d’a-
plicar aquesta Llei, s’estableixen els re-
quisits bàsics que han de satisfer els
edificis, de tal manera que la garantia
per protegir els usuaris es fonamenta no
solament en els requisits tècnics (que
abasten tant els aspectes de funcionali-
tat i seguretat dels edificis com els d’ha-
bitabilitat) sinó també en l’establiment
d’una assegurança de danys o de caució.
També es regula l’acte de recepció de
l’obra, atesa la importància que té en re-
lació amb l’inici dels terminis de res-
ponsabilitat i de prescripció establerts a
la Llei, i s’estableix el concepte de pro-
jecte (obligatori), precisant la coordina-
ció necessària que hi ha d’haver entre els
projectes parcials que s’hi puguin in-
cloure, així com la documentació per
entregar als usuaris per a l’ ús i el mante-
niment correctes dels edificis; 2. Per als
diferents agents que participen al llarg
del procés de l’edificació, s’enumeren les
obligacions (de les quals deriven llurs
responsabilitats): es configura el promo-
tor com una persona física o jurídica
que assumeix la iniciativa de tot el pro-
cés i a la qual s’obliga a garantir els
danys materials que l’edifici pugui so-
frir, i dins de les activitats del construc-
tor es fa menció especial de la figura del
cap d’obra, així com de l’obligació de
formalitzar les subcontractacions que es
puguin establir, i es delimita l’àmbit
d’actuació que correspon al projectista,
al director d’obra i al director de l’execu-
ció de l’obra; 3. A part de la responsabi-
litat civil personal dels diferents agents
per danys materials en l’edifici (tant per
actes propis com per actes d’altres
agents dels quals, d’acord amb aquesta
Llei, s’hagi de respondre), la responsabi-
litat s’exigirà solidàriament quan no pu-
gui ser atribuïda de forma individualit-
zada al responsable del dany o quan
existeixi concurrència de culpa, sense
que es pugui precisar la influència de
cada agent que intervé en el dany pro-
duït; 4. Els terminis de responsabilitat
s’estableixen en períodes d’un, tres i deu
anys, en funció dels diversos danys que
puguin aparèixer als edificis: el cons-
tructor, durant el primer any, ha de res-
pondre pels danys materials derivats
d’una execució deficient; tots els agents
que intervenen en el procés d’edificació,
durant tres anys, han de respondre dels
danys materials a l’edifici causats per vi-
cis o defectes que afectin l’habitabilitat,
i durant deu anys dels que afectin la se-
guretat estructural de l’edifici. Les ac-
cions per exigir responsabilitats pres-
criuen en el termini de dos anys, igual
que les de repetició contra els agents
Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació (BOE núm. 266,
de 6 de novembre).
presumptament responsables; 5. Per fer
efectives aquestes responsabilitats per als
edificis d’habitatges, la Llei preveu ga-
ranties importants, paral·lelament als
terminis que preveu de responsabilitat:
obliga el constructor a subscriure —du-
rant un any— una assegurança de danys
materials o de caució, o bé la retenció
pel promotor d’un 5 per 100 del cost de
l’obra per poder fer front als danys oca-
sionats per una execució deficient. Així
mateix, s’estableix la subscripció obli-
gatòria per part del promotor d’una
assegurança que cobreixi els danys oca-
sionats per l’incompliment de les condi-
cions d’habitabilitat o que afectin la se-
guretat estructural en el termini de tres i
deu anys, respectivament. La Llei també
fixa les condicions que han de reunir les
diferents assegurances i els imports mí-
nims. A més a més, per evitar el frau als
adquirents s’exigeixen determinats re-
quisits que acreditin la constitució de
l’assegurança corresponent per a l’ins-
cripció d’escriptures públiques i la liqui-
dació de societats promotores; 6. La Llei
es completa amb una àmplia part final,
de la qual destaca la disposició addicio-
nal segona, que preveu que l’exigència
d’obligatorietat de les garanties d’as-
segurança es farà de forma esglaonada
en el temps «per permetre que el sector
es vagi acomodant al que disposa aques-
ta norma». Només la garantia de deu
anys en elements estructurals és exigible
—per als habitatges— a partir de l’en-
trada en vigor de la Llei (que es difereix
fins a 6 mesos); per a la resta de garan-
ties (és a dir, l’assegurança de tres anys
per danys en elements constructius no
estructurals o en relació amb l’habitabi-
litat, i la d’un any respecte als acabats de
les obres) es permet que sigui el Govern
qui, mitjançant reial decret i sens cap
termini màxim, n’estableixi l’obligato-
rietat «tenint en compte les circumstàn-
cies del sector de l’edificació i del sector
assegurador». En aquesta mateixa línia
gradualista, en la disposició final segona
es dóna al Govern un termini de fins a
dos anys des de l’entrada en vigor de la
Llei perquè aprovi el Codi tècnic de l’e-
dificació, que és l’instrument que ha de
concretar les exigències que la Llei no-
més fixa a un nivell bàsic. En darrer ter-
me, i en relació amb els supòsits en què
el procés constructiu ha exigit l’expro-
piació prèvia de béns o drets per vincu-
lar-se a una finalitat o objectiu d’utilitat
pública o interès social, la Llei es com-
pleta regulant la legislació d’expropiació
forçosa en relació amb l’exercici del dret
de reversió, dret qualificat pel Tribunal
Constitucional com de configuració le-
gal.
Finalment, cal destacar les dificultats
que podran sorgir fàcilment respecte a
l’articulació amb els ordenaments au-
tonòmics en el compliment d’aquesta
Llei (i especialment del seu futur Regla-
ment) per part dels aplicadors del dret,
malgrat que hi hagi pogut haver un
pacte polític que n’hagi evitat la impug-
nació via recurs d’inconstitucionalitat.
Aquesta Llei, malgrat que alguns dels
aspectes que preveu ja han estat àmplia-
ment desenvolupats per les comunitats
autònomes, regula amb una certa ex-
haustivitat l’àmbit de l’edificació (amb
múltiples connexions amb altres matè-
ries que donen entrada a la competèn-
cia estatal) i es limita a enumerar (dis-
posició final primera) els articles de la
Constitució que al seu parer fonamen-
ten la seva competència, i hi afegeix la
típica clàusula genèrica «sens perjudici
dels drets civils, forals o especials exis-
tents en determinades comunitats autò-
nomes» i «sens perjudici de les com-
petències legislatives i d’execució que
tinguin assumides les comunitats autò-
nomes en aquest àmbit». Fora d’aques-
ACTIVITAT NORMATIVA... 197
tes clàusules d’estil (perfectament pres-
cindibles segons ha afirmat el Tribunal
Constitucional), la Llei només conté
dues referències expresses a possibles in-
tervencions d’altres administracions: en
la disposició addicional primera, que
preveu que determinades multes esta-
blertes en la Llei 57/1968, de 27 de ju-
liol, sobre percepció de quantitats anti-
cipades en la construcció i venda
d’habitatges, «seran imposades per les
comunitats autònomes, en quantia, per
cada infracció, de fins al 25 per 100 de
les quantitats la devolució de les quals
hagi de ser assegurada o pel que disposa
la normativa pròpia de les comunitats
autònomes»; i en l’art 3.2, que preveu
que el Codi tècnic de l’edificació que ha
d’aprovar el Govern per reial decret es
podrà completar amb les exigències
d’altres normes dictades per les admi-
nistracions competents.
Marcel Mateu
AUTONOMIES · 26
198
Com reconeix l’exposició de motius,
aquesta Llei ha estat dictada per les
Corts Generals enmig d’una estesa polè-
mica social provocada per la contínua
difusió pública de casos d’atacs a perso-
nes per part de determinades races de
gossos, a l’igual que la Llei 10/1999, de
30 de juliol, sobre la tinença de gossos
considerats potencialment perillosos,
aprovada pel Parlament de Catalunya sis
mesos abans, i també comentada en
aquesta Revista.
Cal destacar en primer lloc que, si bé
la meitat de l’exposició de motius se
centra en la problemàtica dels gossos
—atès l’origen de la Llei—, s’ha d’apli-
car, com indica expressament el títol, a
qualsevol tipus d’animals potencial-
ment perillosos, que són definits en l’ar-
ticle 2 com «els que, pertanyent a la fau-
na salvatge, són utilitzats com a animals
domèstics, o de companyia, amb inde-
pendència de la seva agressivitat, perta-
nyen a espècies o races que tinguin capa-
citat de causar la mort o lesions a les
persones o a altres animals i danys a les
coses» com també «els animals domès-
tics o de companyia que reglamentària-
ment es determinin, en particular els
pertanyents a l’espècie canina, inclosos
dintre d’una tipologia racial, que pel seu
caràcter agressiu, grandària o potència
de mandíbula tinguin capacitat de cau-
sar la mort o lesions a les persones o a al-
tres animals i danys a les coses». Com es
pot veure, el seu àmbit d’aplicació és
molt ampli, ja que n’hi ha prou amb ser
capaç de causar lesions a un altre animal
i danys a les coses per ser considerat ani-
mal potencialment perillós, qualificació
que, en el cas dels gossos, s’ha d’efectuar
per via reglamentària. En canvi, la Llei
catalana, a part de referir-se únicament
als gossos, és més precisa quant a la deli-
mitació del seu àmbit d’aplicació, que
abasta, segons l’article 1, aquells gossos
que presentin una o diverses de les cir-
cumstàncies següents: haver tingut epi-
sodis d’agressions a persones o a altres
gossos, haver estat ensinistrats per a l’a-
tac i la defensa, o pertànyer a una de les
races següents o els seus encreuaments:
bullmastiff, dòberman, dog argentí, dog
de Bordeus, fila brasiler, mastí napolità,
pit bull, de presa canari, rottweiler, staf-
fordshire i tosa japonès.
La disposició final primera de la
Llei expressa els títols competencials en
Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre el règim jurídic de la tinença d’animals
potencialment perillosos (BOE núm. 307, de 24 de desembre).
què es fonamenten les Corts Generals
per a la seva aprovació, i que són els se-
güents:
a) l’article 149.1.13 CE (bases i coor-
dinació de la planificació general de
l’activitat econòmica), per dictar l’arti-
cle 4 de la Llei, que, sota el títol «Co-
merç», estableix normes per a la impor-
tació, l’exportació, el transport, la
transmissió, la cria i l’ensinistrament
d’aquests animals, i és declarat expres-
sament bàsic.
b) l’article 149.1.16 CE (bases i coor-
dinació general de la sanitat), per dictar
l’article 9.1 de la Llei, que estableix que
cal mantenir els animals en condicions
higienicosanitàries adequades i amb la
cura i les atencions necessàries, i és de-
clarat expressament bàsic.
c) l’article 149.1.29 CE, que atribueix
a l’Estat competència en matèria de se-
guretat pública, la garantia adequada de
la qual és proclamada, en aquesta dispo-
sició final i en l’exposició de motius,
com a finalitat de l’aprovació de la resta
d’articles de la Llei, «sens perjudici de
les competències que, d’acord amb els
seus Estatuts, tinguin atribuïdes les Co-
munitats Autònomes, en matèria de
protecció de persones i béns i manteni-
ment de l’ordre públic», com és el cas de
la Generalitat de Catalunya, ja que l’ar-
ticle 13.2 EAC declara que la seva poli-
cia autònoma tindrà com a funcions «la
protecció de les persones i els béns i el
manteniment de l’ordre públic». No es
va incloure aquí cap referència a altres
possibles competències autonòmiques,
com ara la ramaderia, malgrat la in-
sistència del PNB durant el tràmit par-
lamentari, que denunciava que les co-
munitats autònomes no disposaven de
competències legislatives en matèria de
seguretat pública.
A banda de fer al·lusions a «les auto-
ritats competents» en diverses qües-
tions, la Llei conté les referències espe-
cífiques següents a les competències de
les comunitats autònomes i els ens
locals:
a) l’article 1.2 exclou els animals que
pertanyen a les policies autonòmiques i
locals (a l’igual dels de les estatals) de l’a-
plicació de la Llei; i l’article 11 permet
exceptuar els organismes públics (entre
els quals cal incloure les comunitats
autònomes i els ens locals) del compli-
ment de determinades obligacions com
a propietaris d’animals en el cas que els
utilitzin amb una funció social.
b) l’article 3 de la Llei imposa la ne-
cessitat d’una llicència municipal per a
la tinença d’aquests animals, alhora que
fixa una sèrie de requisits mínims per a
l’obtenció d’aquestes llicències. En el
cas d’aquest precepte, i després d’afir-
mar que «serà desplegat reglamentària-
ment», s’estableix que «les Comunitats
Autònomes i les Corporacions locals se-
ran competents segons els Estatuts
d’autonomia respectius i la legislació
bàsica d’aplicació per a dictar la norma-
tiva de desplegament». Aquesta és l’úni-
ca remissió específica que es fa en tota la
Llei a la normativa autonòmica i local,
a diferència d’uns altres preceptes (arti-
cles 2.2 i 5), que remeten a allò que «re-
glamentàriament» es determini. En
aquest sentit, cal portar a col·lació que
la disposició final segona de la Llei ha-
bilita el Govern estatal per dictar totes
les disposicions que siguin necessàries
per al compliment i l’execució d’aques-
ta Llei.
c) l’article 6 de la Llei exigeix als mu-
nicipis (en el termini de sis mesos, fixat
per la disposició transitòria única) la
creació de registres d’animals potencial-
ment perillosos, i imposa també la cons-
titució a cada comunitat autònoma
d’un registre central informatitzat, al
qual han de comunicar els municipis, en
ACTIVITAT NORMATIVA... 199
la forma que aquests determinin, les al-
tes, les baixes i les incidències anotades
en els seus registres.
d) l’article 7 de la Llei exigeix als qui
facin ensinistrament per a guarda i de-
fensa la possessió d’un certificat de capa-
citació, expedit o homologat per les co-
munitats autònomes d’acord, com a
mínim, amb determinats criteris que
fixa aquest mateix precepte; igualment
estableix, en la disposició addicional se-
gona de la Llei, que les comunitats autò-
nomes han de determinar, en el termini
de sis mesos, les proves, els cursos o l’a-
creditació d’experiència necessaris per a
l’obtenció d’aquest certificat.
e) l’article 13.7 de la Llei afirma que
la imposició de les sancions que preveu
la Llei per a les infraccions que s’hi tipi-
fiquen (les unes i les altres diferents de
les establertes en la Llei catalana) cor-
respon als òrgans autonòmics i munici-
pals «competents en cada cas», i que cal
que el procediment sancionador s’ajusti
als principis que estableixen la Llei de
règim jurídic de les administracions pú-
bliques i del procediment administratiu
comú i el reglament estatal per a l’exer-
cici de la potestat sancionadora, «sens
perjudici de les normes autonòmiques i
municipals que siguin d’aplicació».
Malgrat el problema competencial
que planteja aquesta Llei, ja evidenciat
en el tràmit parlamentari, no ha estat
objecte de recurs d’inconstitucionalitat,
per la qual cosa no és segur que el Tribu-
nal Constitucional arribi a conèixer d’a-
questa qüestió.
Jordi Freixes
AUTONOMIES · 26
200
La importància que posseeix la Llei
anual de pressupostos generals de l’Estat
per a les comunitats autònomes és relle-
vant des del moment en què una part de
la quantitat d’ingressos que perceben
depèn de la regulació que es duu a terme
en aquest cos normatiu de diferents recur-
sos. Aquesta afirmació es fa evident des
del moment en què el règim jurídic dels
tributs cedits —d’una gran importància
en els pressupostos autonòmics—, el per-
centatge de participació de les comunitats
autònomes en els ingressos de l’Estat o la
distribució entre les comunitats autò-
nomes de diversos fons que fan efectiu
el principi de solidaritat queden regulats
en el text de la Llei de pressupostos.
Concretament, pel que fa als tributs
cedits trobem, en primer terme, la fixa-
ció de l’escala autonòmica de l’impost
sobre la renda de les persones físiques
(art. 60), que és d’aplicació en el supòsit
que les comunitats no n’aprovin una de
pròpia en virtut del que preveu l’art.
13.1.ade la Llei 14/1996, de 30 de des-
embre, de cessió de tributs de l’Estat a
les comunitats autònomes i mesures fis-
cals complementàries (en endavant, Llei
de cessió). També són objecte de modi-
ficació el mínim exempt de l’impost so-
bre el patrimoni (art. 63), que queda fi-
xat en 18.000.000 de pessetes per a
l’any 2000, o la tarifa de l’impost (art.
64); tots dos aspectes són aplicables en
Llei 54/1999, de 29 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a
l’any 2000, i Llei 55/1999, de 29 de desembre, de mesures fiscals, adminis-
tratives i de l’ordre social (llei d’acompanyament) (BOE núm. 312, de 30
de desembre).
el supòsit que les comunitats autònomes
no exerceixin les seves competències
normatives en aquests àmbits d’acord
amb la Llei de cessió esmentada. L’im-
post de successions i donacions també
experimenta actualitzacions en les seves
reduccions (art. 66), tarifa (art. 67) i coe-
ficients per patrimoni preexistent (art.
68) que, tal com succeeix amb la resta
de casos, s’han d’aplicar si les comuni-
tats autònomes no exerceixen les seves
competències normatives.
El capítol II de títol VII de la Llei de
pressupostos generals de l’Estat per a
l’any 2000 regula els altres aspectes als
quals s’ha al·ludit anteriorment. En
primer lloc, els art. 87 a 91 regulen des
dels percentatges de participació en els
ingressos de l’Estat de les comunitats
autònomes per a l’exercici 2000, fins a
la liquidació definitiva d’aquesta parti-
cipació corresponent a altres exercicis,
passant per normar el supòsit en què
les comunitats autònomes assumeixin
nous serveis. En segon lloc, els art. 93 i
94 preveuen la distribució del Fons de
Garantia del sistema de finançament
de les comunitats autònomes per al
quinquenni 1997-2001 i el Fons de
Compensació Interterritorial, respecti-
vament. El primer fons és producte
dels acords del Consell de Política Fis-
cal i Financera de 23 de setembre de
1996 i 27 de març de 1998, i el seu ob-
jectiu és garantir un nivell mínim d’in-
gressos per a les comunitats autònomes
procedents de l’impost sobre la renda
de les persones físiques i de la partici-
pació en els ingressos generals de l’Es-
tat. En relació amb el Fons de Com-
pensació Interterritorial, s’ha de dir
que en seran beneficiàries les comuni-
tats de Galícia, Andalusia, Astúries,
Cantàbria, Múrcia, València, Castella-
la Manxa, Canàries, Extremadura i
Castella i Lleó.
Per la seva banda, la Llei anomenada
«Llei d’acompanyament a la Llei anual
de pressupostos» també regula aspectes
relacionats amb el finançament de les
comunitats autònomes. En aquest sen-
tit, l’art. 9 preveu modificacions en rela-
ció amb aspectes fiscals del règim
econòmic i fiscal de les Canàries que
afecten l’impost general indirecte cana-
ri. Aquesta regulació s’ha de combinar
amb la que recull la disposició transitò-
ria setena, que estableix el tipus imposi-
tiu de l’impost general indirecte canari
aplicable a les feines del tabac. Igual-
ment, l’art. 61 autoritza el Govern de la
Nació perquè durant l’any 2000 es mo-
difiquin les quantitats de les subven-
cions al transport aeri per a residents a
les illes Canàries, les Balears, Ceuta i
Melilla.
La disposició addicional setena regula
aspectes relacionats amb el règim de les
reclamacions economicoadministratives
contra actes dictats en via de gestió dels
tributs cedits a les comunitats autò-
nomes i dels recàrrecs sobre tributs de
l’Estat; s’insisteix en el fet que és com-
petència dels òrgans economicoadmi-
nistratius de l’Estat la revisió dels actes
administratius relacionats amb tributs
cedits i recàrrecs sobre impostos estatals
i, en conseqüència, és necessària la coor-
dinació entre òrgans semblants de les
comunitats autònomes i els tribunals
economicoadministratius de l’Estat a
l’efecte que siguin aquests darrers els qui
han de resoldre els actes administratius
relatius a aquells tributs.
José Antonio Fernández Amor
ACTIVITAT NORMATIVA... 201
AUTONOMIES · 26
202
A) Precisions conceptuals
La firma electrònica és un conjunt de
dades associades a uns elements electrò-
nics que permeten identificar l’autor del
document on es troba aquesta firma. La
firma electrònica avançada permet que
es detecti qualsevol modificació. Per tal
que hi hagi certesa que la persona sigui
qui diu la signatura electrònica ens cal
un certificat, i un prestador de serveis de
certificat. Aquest darrer és la persona fí-
sica o jurídica que expedeix els certifi-
cats que vinculen unes dades a una per-
sona i en confirmen la identitat.
B) Efectes
La firma electrònica avançada, si està
basada en un certificat reconegut, tindrà
el mateix valor que la firma manuscrita i
serà admissible com a prova en judici.
C) Règim de lliure competència
La prestació de serveis de certificació
no requereix autorització prèvia, i es rea-
litza en règim de competència.
D) Administracions públiques
L’Estat o les comunitats autònomes
poden regular l’ús de la firma electrònica
per part de les administracions públi-
ques, i establir requisits addicionals per
garantir el procediment. Aquestes con-
dicions són, en tot cas, objectives, raona-
bles i no discriminatòries i no han d’im-
pedir la prestació de serveis al ciutadà.
Antoni Roig
Reial decret llei 14/1999, de 17 de setembre, sobre la firma electrònica (BOE
núm. 224, de 18 de setembre).
Disposicions diverses 1999
Reial decret 2812/1998, de 23 de des-
embre, sobre adaptació de la normativa
d’assegurances, plans i fons de pensions
a la introducció de l’euro (BOE núm.
307, de 24 de desembre).
Reial decret 2666/1998, d’11 de desem-
bre, pel qual s’estableixen els criteris de
selecció per al foment de la millora de
les condicions de transformació i co-
mercialització de productes agraris, de
la pesca, de l’agricultura i de l’alimenta-
ció (BOE núm. 312, de 30 de desem-
bre).
Reial decret 2670/1998, d’11 de desem-
bre, pel qual es desplega l’article 30.1.f
de la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de me-
sures per a la reforma de la funció públi-
ca (BOE núm. 307, de 24 de desem-
bre).
Reial decret 2669/1998, d’11 de desem-
bre, pel qual s’aprova el procediment
que cal seguir en matèria de rehabilita-
ció dels funcionaris públics en l’àmbit
de l’Administració general de l’Estat
(BOE núm. 307, de 24 de desembre).
La Llei 13/1996, de 30 de desembre,
de mesures fiscals, administratives i de
l’ordre social, ha modificat, en l’article
105, la redacció de l’article 37 del text
articulat de la Llei de funcionaris civils
de l’Estat, aprovat pel Decret 315/1964,
de 7 de febrer, i incorpora a la legislació
vigent la figura de la rehabilitació dels
funcionaris públics.
Així, d’una banda, l’apartat 3 d’a-
quest article estableix que «los funciona-
rios que hubieran perdido su condición
por cambio de nacionalidad o jubilación
por incapacidad permanente podrán soli-
citar la rehabilitación, de conformidad
con el procedimiento que se establezca». I,
d’una altra, l’apartat 4 del mateix article
indica que «los órganos de Gobierno de las
Administraciones públicas podrán conce-
der la rehabilitación, a petición del intere-
sado, de quien hubiera sido condenado a
pena principal o accesoria de inhabilita-
ción, una vez cumplida la condena y ex-
tinguidas las responsabilidades».
D’aquesta manera, aquest Reial de-
cret respon a la conseqüència immediata
que resulta de la modificació de la re-
dacció de l’article 37 del text articulat de
la Llei de funcionaris civils de l’Estat,
que és la necessitat, inajornable, d’esta-
blir, dins l’àmbit de l’Administració ge-
neral de l’Estat, la via procedimental
que cal seguir per tramitar i resoldre els
diferents supòsits de rehabilitació, pos-
sibilitat que ha introduït la nova legisla-
ció, i també la fixació dels criteris que
cal tenir en compte a l’hora d’apreciar
les «circumstàncies i l’entitat del delicte
comès», apreciació que ha de determi-
nar la decisió que s’adopti en els supòsits
de sol·licitud de rehabilitació per part de
1.2. ADMINISTRACIÓ DE L’ESTAT
A cura de Joan Manuel Trayter
Autonomies, núm. 26, desembre de 2000, Barcelona.
qui hagi estat condemnat a pena princi-
pal o accessòria d’inhabilitació, un cop
complerta la condemna i extingides les
seves responsabilitats.
Reial decret 2814/1998, de 23 de des-
embre, pel qual s’aproven les normes so-
bre aspectes comptables de la introduc-
ció de l’euro (BOE núm. 307, de 24 de
desembre).
Reial decret 2813/1998, de 23 de desem-
bre, pel qual s’estableix el procediment
de redenominació a euros del deute de
l’Estat registrat a la Central d’Anota-
cions (BOE núm. 307, de 24 de desem-
bre).
Reial decret 2824/1998, de 23 de des-
embre, pel qual es modifica la disposició
transitòria dotzena del Reglament gene-
ral de conductors (BOE núm. 307, de
24 de desembre).
Reial decret 2817/1998, de 23 de des-
embre, pel qual es fixa el salari mínim
interprofessional per al 1999 (BOE
núm. 312, de 30 de desembre).
L’article 27.1 del Text refós de la Llei
de l’estatut dels treballadors, aprovat pel
Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de
març, conté un mandat adreçat al Go-
vern de fixar anualment el salari mínim
interprofessional.
A aquest efecte respon el present Reial
decret, mitjançant el qual es procedeix a
establir les noves quantitats que regiran
a partir de l’1 de gener de 1999, tant per
als treballadors fixos com per als even-
tuals o temporers, i també per al perso-
nal al servei de la llar familiar.
Les noves quantitats, que impliquen
un increment de l’1,8 per 100 respecte
de les del 1998, són el resultat de pren-
dre en consideració de manera conjunta
tots els factors que preveu l’article 27.1
esmentat: l’índex de preus al consum, la
productivitat mitjana nacional assolida,
l’increment de la participació del treball
en la renda nacional i la conjuntura
econòmica general. En particular, s’han
tingut en compte els objectius del Go-
vern en matèria de contenció de la infla-
ció i de moderació de les rendes salarials,
en termes que són, però, compatibles
amb el manteniment i fins i tot la millo-
ra, com ha passat des del 1996, del po-
der adquisitiu del salari mínim; tot això
contribueix a reforçar el procés de gene-
ració d’ocupació que ha tingut lloc a Es-
panya durant aquest període.
Reial decret 2818/1998, de 23 desem-
bre, sobre producció d’energia elèctrica
per instal·lacions alimentades per recur-
sos o fonts d’energia renovables, residus
i cogeneració (BOE núm. 312, de 30 de
desembre).
Reial decret 2819/1998, de 23 de des-
embre, pel qual es regulen les activitats
de transport i distribució d’energia elèc-
trica (BOE núm. 312, de 30 de desem-
bre).
Reial decret 2820/1998, de 23 de des-
embre, pel qual s’estableixen les tarifes
d’accés a les xarxes (BOE núm. 312, de
30 de desembre).
Reial decret 2720/1998, de 18 de des-
embre, pel qual es desplega l’article 15
de l’Estatut dels treballadors en matèria
de contractes de durada determinada
(BOE núm. 7, de 8 de gener).
Aquesta disposició té per objecte es-
pecificar i delimitar, de manera unitària
i completa, tots els supòsits d’utilització
dels contractes de durada determinada,
especialment dels contractes per a obra
o servei, i eventual per a circumstàncies
de la producció.
Reial decret 2664/1998, d’11 de desem-
bre, sobre devolució de complements
per mínims de les pensions de la Segure-
AUTONOMIES · 26
204
tat Social, en la seva modalitat contribu-
tiva, percebuts indegudament (BOE
núm. 7, de 8 de gener).
Reial decret 5/1999, de 8 de gener, sobre
revaloració de les pensions del sistema
de la Seguretat Social per al 1999 (BOE
núm. 8, de 9 de gener).
Reial decret 3/1999, de 8 de gener, sobre
revaloració i complements de pensions
de classes passives per al 1999 (BOE
núm. 8, de 9 de gener).
Reial decret 2727/1998, de 18 de des-
embre, pel qual es modifica el Reial de-
cret 414/1996, d’1 de març, pel qual es
regulen els productes sanitaris (BOE
núm. 10, de 12 de gener).
Reial decret 2815/1998, de 23 de des-
embre, pel qual es regulen les activitats i
el funcionament del Fons per a inver-
sions a l’exterior i el Fons per a opera-
cions d’inversió a l’exterior de la petita i
la mitjana empresa (BOE núm. 10, de
12 de gener).
Reial decret 80/1999, de 22 de gener, pel
qual es disposa la creació del deute pú-
blic durant el 1999 (BOE núm. 20, de
23 de gener).
Reial decret 4/1999, de 8 de gener, pel
qual es modifica l’article 7 del Reial de-
cret 1451/1983, d’11 de maig, pel qual,
en compliment del que preveu la Llei
13/1982, de 7 d’abril, es regula l’ocupa-
ció selectiva i les mesures de foment de
l’ocupació de les persones treballadores
minusvàlides (BOE núm. 22, de 26 de
gener).
Reial decret 147/1999, de 29 de gener,
de modificació del Reial decret 157/
1996, de 2 de febrer, pel qual es dispo-
sa l’actualització mensual del cens elec-
toral i es regulen les dades necessàries
per inscriure’s (BOE núm. 26, de 30 de
gener).
Reial decret 81/1999, de 22 de gener, pel
qual s’aprova el Reglament de desplega-
ment del títol II de la Llei 24/1998, de
13 de juliol, del servei postal universal i
de la liberalització dels serveis postals,
respecte a les autoritzacions per a la
prestació de serveis i al Registre general
d’empreses prestadores de serveis postals
(BOE núm. 29, de 3 de febrer).
Reial decret 6/1999, de 8 de gener, pel
qual, en compliment de la Llei 8/1998,
de 14 d’abril, es modifica el Reial decret
1801/1995, de 3 de novembre, d’am-
pliació del concepte de família nombro-
sa (BOE núm. 30, de 4 de febrer).
Reial decret 217/1999, de 5 de febrer,
pel qual es prorroga la vigència de les
disposicions transitòries del Reial decret
7/1997, de 10 de gener, pel qual es regu-
la el subsidi per desocupació a favor dels
treballadors eventuals inclosos en el rè-
gim especial agrari de la Seguretat Social
(BOE núm. 32, de 6 de febrer).
Reial decret 214/1999, de 5 de febrer,
pel qual s’aprova el Reglament de l’im-
post sobre la renda de les persones físi-
ques (BOE núm. 34, de 9 de febrer).
Reial decret 215/1999, de 5 de febrer,
pel qual es modifiquen els reglaments de
plans i fons de pensions, de l’impost so-
bre societats i de l’impost sobre el valor
afegit i altres normes tributàries (BOE
núm. 34, de 9 de febrer).
Reial decret 257/1999, de 12 de febrer,
pel qual es regula la supervisió dels ajuts
comunitaris a l’oli d’oliva i l’oliva de
taula per l’Agència per a l’Oli d’Oliva
(BOE núm. 38, de 13 de febrer).
Reial decret 144/1999, de 29 de gener,
pel qual es desplega, en matèria d’acció
protectora de la Seguretat Social, el
Reial decret llei 15/1998, de 27 de no-
vembre, de mesures urgents per a la mi-
ACTIVITAT NORMATIVA... 205
llora del mercat de treball a temps par-
cial i el foment de la seva estabilitat
(BOE núm. 40, de 16 de febrer).
Reial decret 82/1999, de 22 de gener,
pel qual es modifica el Reial decret
2406/1985, de 20 de novembre, pel
qual es declaren de compliment obliga-
tori les especificacions tècniques de les
bicicletes i les seves parts i peces i la seva
homologació pel Ministeri d’Indústria i
Energia (BOE núm. 40, de 16 de fe-
brer).
Reial decret 145/1999, de 29 de gener,
de foment de les races bovines autòcto-
nes espanyoles en règim de producció
extensiva (BOE núm. 41, de 17 de fe-
brer).
Reial decret 282/1999, de 22 de febrer,
pel qual s’estableix el Programa de ta-
llers d’ocupació (BOE núm. 46, de 23
de febrer).
Reial decret 216/1999, de 5 de febrer,
sobre disposicions mínimes de seguretat
i salut en el treball en l’àmbit de les em-
preses de treball temporal (BOE núm.
47, de 24 de febrer).
Reial decret 218/1999, de 5 de febrer,
pel qual s’estableixen les condicions sa-
nitàries de producció i comercialització
amb països tercers de carns fresques,
productes carnis i altres productes d’ori-
gen animal (BOE núm. 47, de 24 de fe-
brer).
Reial decret 258/1999, de 12 de febrer,
pel qual s’estableixen les condicions mí-
nimes sobre la protecció de la salut i l’as-
sistència mèdica dels treballadors del
mar (BOE núm. 47, de 24 de febrer).
Reial decret 326/1999, de 26 de febrer,
pel qual s’aprova el Reglament de l’im-
post sobre la renda de no residents
(BOE núm. 50, de 27 de febrer).
Reial decret 284/1999, de 22 de febrer,
pel qual es regula l’etiquetatge energètic
de les làmpades d’ús domèstic (BOE
núm. 53, de 3 de març).
Reial decret 279/1999, de 22 de febrer,
pel qual s’aprova el Reglament regula-
dor de les infraestructures comunes de
telecomunicacions per a l’accés als ser-
veis de telecomunicació a l’interior dels
edificis i de l’activitat d’instal·lació d’e-
quips i sistemes de telecomunicacions
(BOE núm. 58, de 9 de març).
Reial decret 430/1999, de 12 de març,
pel qual es dicten normes sobre deter-
minació del nombre de regidors i vocals
que han d’elegir les corporacions lo-
cals en les eleccions municipals que
s’han de convocar el 1999 (BOE núm.
62, de 13 de març).
Reial decret 370/1999, de 5 de març,
d’adaptació de diverses entitats de dret
públic a les previsions de la Llei 6/1997,
de 14 d’abril, d’organització i funciona-
ment de l’Administració general de l’Es-
tat (BOE núm. 64, de 16 de març).
Reial decret 331/1999, de 26 de febrer,
de normalització i tipificació dels pro-
ductes de la pesca, frescos, refrigerats o
cuits (BOE núm. 66, de 18 de març).
Reial decret 480/1999, de 18 de març,
pel qual es declaren oficials les xifres de
població que resulten de la revisió del
Padró municipal referides a l’1 de ge-
ner de 1998 (BOE núm. 67, de 19 de
març).
Reial decret 432/1999, de 12 de març,
d’adaptació de diversos organismes
autònoms a les previsions de la Llei
6/1997, de 14 d’abril, d’organització i
funcionament de l’Administració gene-
ral de l’Estat (BOE núm. 70, de 23 de
març).
AUTONOMIES · 26
206
Reial decret 427/1999, de 12 de març,
pel qual es modifica el Reial decret
1368/1985, de 17 de juliol, pel qual es
regula la relació laboral de caràcter espe-
cial de persones minusvàlides que treba-
llin en centres especials d’ocupació
(BOE núm. 73, de 26 de març).
Reial decret 605/1999, de 16 d’abril, de
regulació complementària dels procedi-
ments electorals (BOE núm. 92, de 17
d’abril).
Les novetats més significatives del
nou text són les següents: regular l’ac-
cessibilitat als col·legis de les persones
minusvàlides; agilitar i simplificar el
procediment de lliurament del material
electoral per utilitzar a les taules electo-
rals el dia de la votació; unificar els im-
presos electorals de manera que els ma-
teixos models es puguin fer servir en
diferents processos; modificar el règim
de cobrament de les gratificacions als
membres de les juntes electorals i als se-
cretaris dels ajuntaments; corregir les
deficiències actuals del sistema de rein-
tegrament de les despeses del vot per
correu als electors residents a l’estranger,
i reduir la disparitat de la normativa dic-
tada per a cada procés electoral, aple-
gant-la en una mateixa norma regla-
mentària.
Reial decret 610/1999, de 16 d’abril, pel
qual s’aprova el Reglament de la Llei
43/1998, de 15 de desembre, de restitu-
ció o compensació als partits polítics de
béns i drets confiscats en aplicació de la
normativa sobre responsabilitats políti-
ques del període 1936-1939 (BOE
núm. 92, de 17 d’abril).
Reial decret 597/1999, de 16 d’abril, pel
qual es modifica el Reglament general
de carreteres, aprovat pel Reial decret
1812/1994, de 2 de setembre (BOE
núm. 102, de 29 d’abril).
Reial decret 607/1999, de 16 d’abril, pel
qual s’aprova el Reglament de l’assegu-
rança de responsabilitat civil de subs-
cripció obligatòria per a embarcacions
de lleure o esportives (BOE núm. 103,
de 30 d’abril).
Reial decret 608/1999, de 16 d’abril, pel
qual s’estableixen les condicions d’auto-
rització i registre per a la importació de
determinats productes del sector de l’a-
limentació animal, procedents de països
tercers, i pel qual es modifica el Reial
decret 1191/1998, de 12 de juny, sobre
autorització i registre d’establiments i
intermediaris del sector de l’alimentació
animal (BOE núm. 103, de 30 d’abril).
Reial decret 609/1999, de 16 d’abril, pel
qual es modifica el Reial decret 2257/
1994, de 25 de novembre, pel qual s’a-
proven els mètodes oficials d’anàlisi de
pinsos o aliments per a animals i les se-
ves primeres matèries (BOE núm. 103,
de 30 d’abril).
Reial decret 601/1999, de 16 d’abril, pel
qual es regula el Registre oficial d’em-
preses pesqueres a països tercers (BOE
núm. 103, de 30 d’abril).
Reial decret 704/1999, de 30 d’abril, pel
qual es regulen els procediments de se-
lecció per a l’ingrés en centres universi-
taris dels estudiants que reuneixin els re-
quisits legals necessaris per a l’accés a la
universitat (BOE núm. 104, d’1 de
maig).
Reial decret 705/1999, de 30 d’abril, pel
qual es modifica la regulació relativa a la
subscripció del conveni especial amb
l’Administració de la Seguretat Social
per als parlaments de les comunitats
autònomes a favor dels seus membres
(BOE núm. 104, d’1 de maig).
Reial decret 600/1999, de 16 d’abril, pel
qual determinats documents oficials es
ACTIVITAT NORMATIVA... 207
declaren equivalents a les titulacions a què
es refereix l’article 39.3 de la Llei orgànica
1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació ge-
neral del sistema educatiu, per impartir
els ensenyaments dels graus elementals i
mitjà de dansa que estableix la Llei es-
mentada (BOE núm. 106, de 4 de maig).
Reial decret 664/1999, de 23 d’abril, so-
bre inversions exteriors (BOE núm.
106, de 4 de maig).
Reial decret 670/1999, de 23 d’abril, pel
qual es crea la Comissió Interministerial
de Simplificació Administrativa (BOE
núm. 109, de 7 de maig).
La Llei 4/1999, de 13 de gener, de
modificació de la Llei 30/1992, de 26
de novembre, de règim jurídic de les ad-
ministracions públiques i del procedi-
ment administratiu comú, en la disposi-
ció addicional primera, encomana al
Govern el desplegament d’un procés in-
tegral de simplificació de l’activitat ad-
ministrativa, els eixos bàsics de la qual
són: d’una banda, l’adaptació d’aquesta
activitat a les innovacions introduïdes
per la Llei 4/1999 esmentada, molt sin-
gularment el canvi en un sentit positiu
del silenci administratiu, i de l’altra, la
simplificació dels procediments admi-
nistratius vigents en l’Administració ge-
neral de l’Estat i els seus organismes pú-
blics, atesa, en especial, la implantació
de categories generals de procediments i
l’eliminació de tràmits innecessaris que
dificulten les relacions dels ciutadans
amb l’Administració pública.
Sens dubte, en el rerefons d’aquest
mandat legal hi ha la necessitat de crear,
no sols en un pla jurídic sinó també en
la gestió del dia a dia, un marc adequat
que afavoreixi el ple exercici dels drets
que l’ordenament jurídic i, més concre-
tament, la Llei 30/1992, ja esmentada,
reconeix als ciutadans en les seves rela-
cions amb les administracions públi-
ques i, en aquest cas, amb l’Administra-
ció general de l’Estat.
Per tot això, qualsevol procés de sim-
plificació i racionalització de la gestió pú-
blica ha de tenir com a prioritats aquelles
parcel·les de l’activitat administrativa que
més incideixen en la vida diària dels ciu-
tadans, com també les orientades a la cre-
ació d’ocupació, les prestacions socials
i, en general, a totes aquelles àrees que
redunden en un impuls de l’activitat
econòmica, perquè qualsevol ineficàcia
relativa a l’actuació pública disminueix la
competitivitat nacional.
La disposició addicional esmentada
preveu, per al desenvolupament d’a-
questes tasques, la creació per part del
Govern d’una comissió interministerial
que, presidida pel ministre d’Adminis-
tracions Públiques, sigui l’encarregada
de coordinar i impulsar aquest procés de
simplificació; una tasca realment molt
necessària tenint en compte que els ter-
minis que fixa la Llei 4/1999 per dur-la
a terme són relativament breus: un any
per a la simplificació i dos anys per a l’a-
daptació del sentit del silenci.
A aquesta finalitat respon el present
Reial decret en relació amb aquest òrgan
col·legiat: regular els elements configu-
radors essencials; és a dir, la seva creació,
composició, organització i funcions.
La regulació d’aquest Reial decret es
completa amb determinades previsions
referides a la constitució de la Comissió
Interministerial de Simplificació Admi-
nistrativa i a l’aprovació del Pla general
de simplificació, per tal de complir els
terminis que estableix la Llei 4/1999.
Reial decret 667/1999, de 23 d’abril,
pel qual es modifica el Reial decret
728/1993, de 14 de maig, pel qual s’es-
tableixen les pensions assistencials per
vellesa a favor dels emigrants espanyols
(BOE núm. 110, de 8 de maig).
AUTONOMIES · 26
208
Reial decret 665/1999, de 23 d’abril, pel
qual es regula el Registre de les persones
que viatgen a bord de vaixells de passat-
ge (BOE núm. 115, de 14 de maig).
Reial decret 701/1999, de 30 d’abril, pel
qual es modifica el Reial decret 1253/
1997, de 24 de juliol, sobre condicions
mínimes exigides als vaixells que trans-
porten mercaderies perilloses o conta-
minants amb origen o destinació a ports
marítims nacionals (BOE núm. 115, de
14 de maig).
Reial decret 771/1999, de 7 de maig, pel
qual es regulen les pensions i les indem-
nitzacions del règim de classes passives
de l’Estat als militars d’ocupació (BOE
núm. 118, de 18 de maig).
Reial decret 700/1999, de 30 d’abril, pel
qual s’aprova el Reglament de l’objecció
de consciència i de la prestació social
substitutòria (BOE núm. 119, de 19 de
maig).
La finalitat principal de la Llei
22/1998, de 6 de juliol, reguladora de
l’objecció de consciència i de la presta-
ció social substitutòria, és garantir l’e-
xercici del dret constitucional d’objec-
ció de consciència i millorar, al mateix
temps, les condicions de compliment de
la prestació social substitutòria, segons
consta en l’exposició de motius.
A aquest efecte, el Reglament que s’a-
prova pretén executar i complir el con-
tingut de la Llei 22/1998 esmentada,
de 6 de juliol, amb instruccions concre-
tes que facilitin el nivell de gestió exigit
pel nombre important de joves espa-
nyols que es decideixen per l’opció del
dret constitucional d’objecció de cons-
ciència.
Reial decret 768/1999, de 7 de maig, pel
qual s’aprova el Reglament per al con-
trol del compliment de la normativa in-
ternacional sobre seguretat marítima,
prevenció de la contaminació i condi-
cions de vida i treball als vaixells estran-
gers, ports o instal·lacions ubicats en ai-
gües jurisdiccionals espanyoles (BOE
núm. 121, de 21 de maig).
Reial decret 809/1999, de 14 de maig,
pel qual es regulen els requisits que han
de reunir els equips marins destinats a
ser embarcats als vaixells, en aplicació de
la Directiva 96/98/CE, modificada per
la Directiva 98/85/CE (BOE núm. 128,
de 29 de maig).
Reial decret 769/1999, de 7 de maig, pel
qual es dicten les disposicions d’aplica-
ció de la Directiva del Parlament Euro-
peu i del Consell 97/23/CE, relativa als
equips de pressió, i es modifica el Reial
decret 1244/1979, de 4 d’abril, que va
aprovar el Reglament d’aparells de pres-
sió (BOE núm. 129, de 31 de maig).
Reial decret 845/1999, de 21 de maig,
pel qual es modifica parcialment el Reial
decret 1393/1990, de 2 de novembre,
pel qual s’aprova el Reglament de la Llei
46/1984, de 26 de desembre, regulado-
ra de les institucions d’inversió col·lecti-
va en relació amb les societats i els fons
d’inversió immobiliària, i es disposen al-
tres mesures financeres (BOE núm.
133, de 4 de juny).
Reial decret 993/1999, d’11 de juny, pel
qual s’aprova el Reglament del Registre
d’organitzacions no governamentals de
desenvolupament adscrit a l’Agència de
Cooperació Internacional (BOE núm.
152, de 26 de juny).
La Llei 23/1998, de 7 de juliol, de coo-
peració internacional per al desenvolupa-
ment, preveu, en l’article 33, la creació
d’un Registre d’organitzacions no gover-
namentals de desenvolupament, que
s’adscriu l’Agència Espanyola de Coope-
ració Internacional. La inscripció en
aquest Registre, o en aquells que puguin
ACTIVITAT NORMATIVA... 209
crear les comunitats autònomes amb
idèntica finalitat, constitueix un requisit
indispensable perquè les organitzacions
no governamentals de desenvolupament
puguin rebre de les administracions pú-
bliques ajuts i subvencions computables
com a ajut oficial al desenvolupament, o
bé beneficiar-se dels incentius fiscals a
què es refereix l’article 35 de la Llei es-
mentada.
En aquest sentit, el present Regla-
ment té per objecte establir les pautes
per al funcionament pràctic d’aquest
Registre, sens perjudici que, en el mo-
ment oportú, s’articulin els procedi-
ments corresponents per assegurar la co-
municació i l’homologació de dades
amb els registres que, amb idèntica fina-
litat, es puguin crear a les comunitats
autònomes.
Reial decret 1035/1999, de 18 de juny,
pel qual es regula el sistema de preus de
referència en el finançament de medica-
ments a càrrec dels fons de la Seguretat
Social o de fons estatals destinats a la sa-
nitat (BOE núm. 154, de 29 de juny).
Reial decret 1032/1999, de 18 de juny,
pel qual es determinen les normes de se-
guretat que han de complir els vaixells
pesquers d’eslora igual o superior a 24
metres (BOE núm. 156, d’1 de juliol).
Reial decret 1110/1999, de 25 de juny,
pel qual es modifica l’article 41 del Re-
glament general de conductors, aprovat
pel Reial decret 772/1997, de 30 de
maig (BOE núm. 161, de 7 de juliol).
Reial decret 1108/1999, de 25 de juny,
pel qual es regula el sistema de compte
corrent en matèria tributària (BOE
núm. 161, de 7 de juliol).
Reial decret 1112/1999, de 25 de juny,
pel qual es modifica i completa el Reial
decret 986/1991, de 14 de juny, pel
qual s’aprova el calendari d’aplicació de
la nova ordenació del sistema educatiu
(BOE núm. 162, de 8 de juliol).
Reial decret 1116/1999, de 25 de juny,
pel qual es modifica el Reial decret
2106/1996, de 20 de setembre, pel qual
s’estableixen les normes d’identitat i pu-
resa dels edulcorants utilitzats en els
productes alimentaris (BOE núm. 162,
de 8 de juliol).
Reial decret 1162/1999, de 2 de juliol,
pel qual es regula el contingut del Pla
inicial d’actuació dels organismes pú-
blics, previst en l’article 62 de la Llei
6/1997, de 14 d’abril, d’organització i
funcionament de l’Administració gene-
ral de l’Estat (BOE núm. 166, de 13 de
juliol).
Aquest Reial decret compleix el que
preveu l’article 62.2 de la Llei 6/1997,
de 14 d’abril, d’organització i funciona-
ment de l’Administració general de l’Es-
tat, sobre l’aprovació d’una norma
reglamentària que especifiqui els con-
tinguts del pla inicial d’actuació dels or-
ganismes públics que es creïn, perquè
estiguin justificats per raons suficients
d’eficàcia i eficiència en la gestió de les
activitats de la competència de l’Admi-
nistració general de l’Estat en el sector
d’activitat sobre el qual haurà d’actuar
l’organisme, que són les que en justifi-
quen la creació com a entitat de dret pú-
blic diferenciada de l’Administració ge-
neral de l’Estat i dotada d’autonomia de
gestió.
En definitiva, aquest pla inicial d’ac-
tuació dels organismes públics de nova
creació, tal com estableix el present
Reial decret en l’article 1, té per objecte
definir la missió de l’organisme públic la
creació del qual es pretén, establir les fi-
tes generals o els objectius necessaris per
aconseguir-los i les línies d’actuació per
assolir-los, i determinar els recursos hu-
AUTONOMIES · 26
210
mans, financers i materials necessaris
per al funcionament de l’organisme.
Reial decret 1161/1999, de 2 de juliol,
pel qual es regula la prestació dels serveis
aeroportuaris d’assistència a terra (BOE
núm. 168, de 15 de juliol).
Reial decret 1251/1999, de 16 de juliol,
sobre societats anònimes esportives
(BOE núm. 170, de 17 de juliol).
Reial decret 1252/1999, de 16 de juliol,
de modificació parcial del Reial decret
1835/1991, de 20 de desembre, sobre
federacions esportives espanyoles i regis-
tre d’associacions esportives (BOE
núm. 170, de 17 de juliol).
Reial decret 1254/1999, de 16 de juliol,
pel qual s’aproven les mesures de con-
trol dels riscos inherents als accidents
greus en els quals intervinguin substàn-
cies perilloses (BOE núm. 172, de 20 de
juliol).
Reial decret 1204/1999, de 9 de juliol,
pel qual es modifica el Reial decret
2140/1985, de 9 d’octubre, pel qual es
dicten normes sobre homologació de ti-
pus de vehicles automòbils, remolcs i se-
miremolcs, com també de parts i peces
d’aquests vehicles (BOE núm. 173, de
21 de juliol).
Reial decret 1337/1999, de 31 de juliol,
pel qual es regula la remissió d’informa-
ció en matèria de normes i reglamenta-
cions tècniques, i reglaments relatius als
serveis de la societat de la informació
(BOE núm. 185, de 4 d’agost).
Reial decret 1247/1999, de 16 de juliol,
sobre regles i normes de seguretat apli-
cables als vaixells de passatge que facin
travessies entre ports espanyols (BOE
núm. 187, de 6 d’agost).
Reial decret 1293/1999, de 23 de juliol,
pel qual es modifica el Reial decret
192/1988, de 4 de març, sobre limita-
cions en la venda i l’ús del tabac per a la
protecció de la salut de la població
(BOE núm. 188, de 7 d’agost).
Reial decret 1259/1999, de 16 de juliol,
pel qual es regulen les cartes de serveis i
els premis a la qualitat en l’Administra-
ció general de l’Estat (BOE núm. 190,
de 10 d’agost).
Reial decret 1334/1999, de 31 de juliol,
pel qual s’aprova la Norma general d’eti-
quetatge, presentació i publicitat dels
productes alimentaris (BOE núm. 202,
de 24 d’agost).
Reial decret 1336/1999, de 31 de juliol,
pel qual es disposa la formació dels cen-
sos d’edificis, locals, habitatges i pobla-
ció (BOE núm. 202, de 24 d’agost).
Reial decret 1378/1999, de 27 d’agost,
pel qual s’estableixen mesures per a l’eli-
minació i la gestió dels policlorobifenils,
policloroterfenils i els aparells que els
continguin (BOE núm. 206, de 28 d’a-
gost).
Reial decret 1377/1999, de 27 d’agost,
pel qual es crea l’Oficina de Transició
per a l’Efecte 2000 (BOE núm. 211, de
3 de setembre).
Reial decret 1327/1999, de 31 de juliol,
pel qual es regulen determinats aspectes
de l’assegurança de crèdit a l’exportació
per compte de l’Estat en operacions a
mitjà i llarg termini (BOE núm. 211, de
3 de setembre).
Reial decret 1380/1999, de 27 d’agost,
pel qual s’estableix el procediment per
fer efectiu l’import de la compensació
econòmica a les empreses que col·labo-
rin en la gestió de l’assistència sanitària
corresponent al 1998 d’acord amb el
que estableix la disposició transitòria si-
sena de la Llei 66/1997, de 30 de des-
ACTIVITAT NORMATIVA... 211
embre, de mesures fiscals, administrati-
ves i de l’ordre social (BOE núm. 216,
de 9 de setembre).
Reial decret 1434/1999, de 10 de setem-
bre, pel qual s’estableixen els reconeixe-
ments i les inspeccions de les embarca-
cions de lleure per garantir la seguretat
de la vida humana al mar i es determi-
nen les condicions que han de reunir les
entitats col·laboradores de la inspecció
(BOE núm. 218, d’11 de setembre).
Reial decret 1465/1999, de 17 de setem-
bre, pel qual s’estableixen criteris d’i-
matge institucional i es regula la pro-
ducció documental i el material imprès
de l’Administració general de l’Estat
(BOE núm. 230, de 25 de setembre).
Aquest Reial decret instaura uns cri-
teris d’imatge institucional que facili-
ten la identificació pels ciutadans de
l’àmplia diversitat d’elements que com-
ponen l’Administració general de l’Es-
tat. Aquesta imatge se sustenta en l’escut
d’Espanya, símbol comú a totes les ins-
titucions de l’Estat, que posseeix les ca-
racterístiques de neutralitat i coherència
amb l’organització a la qual represen-
tarà, i que a més presenta l’avantatge de
la familiaritat entre els ciutadans.
D’altra banda, la Llei 30/1992, de 26
de novembre, de règim jurídic de les ad-
ministracions públiques i del procedi-
ment administratiu comú, i les seves
normes de desplegament, consagren as-
pectes tan rellevants com ara els drets
del ciutadà, la utilització de llengües co-
oficials i l’aplicació de les noves tecnolo-
gies. Aquests aspectes han estat aclarits i
reforçats recentment en les modifica-
cions que va introduir la Llei 4/1999, de
13 de gener, i han de tenir un reflex ade-
quat pel que fa a la producció documen-
tal de l’Administració.
En conseqüència, aquesta norma,
d’una manera complementària i con-
cordant amb la nova imatge institucio-
nal, pretén la consecució d’una sèrie
d’objectius, en els quals s’han tingut
presents els principis de contenció de la
despesa pública i l’eficiència en la utilit-
zació de recursos. Aquests principis es
poden sintetitzar en: transparència i cla-
redat dels documents i impresos admi-
nistratius, utilització de les llengües coo-
ficials en els documents i impresos,
configuració d’un marc per establir mo-
dels normalitzats de sol·licitud i norma-
lització del material imprès.
Reial decret 1497/1999, de 24 de setem-
bre, pel qual es regula el procediment
excepcional d’accés al títol de metge es-
pecialista (BOE núm. 230, de 25 de se-
tembre).
Reial decret 1462/1999, de 17 de setem-
bre, pel qual s’aprova el Reglament que
regula el dret dels usuaris del servei de
televisió a ser informats de la programa-
ció que es preveu emetre, i es desple-
guen altres articles de la Llei 25/1994,
de 12 de juliol, modificada per la Llei
22/1999, de 7 de juny (BOE núm. 233,
de 29 de setembre).
La Llei 25/1994, de 12 de juliol, per
la qual s’incorpora a l’ordenament jurí-
dic espanyol la Directiva 89/552/CEE,
sobre la coordinació de disposicions le-
gals, reglamentàries i administratives
dels estats membres relatives a l’exercici
d’activitats de radiodifusió televisiva,
en l’article 18, modificat per la Llei
22/1999, de 7 de juny, estableix que
«[…] constituye un derecho de los teles-
pectadores, en cuanto usuarios, el conocer,
con antelación suficiente, la programa-
ción de televisión, incluidas las películas
cinematográficas y la retransmisión de es-
pectáculos. El Gobierno y los órganos
competentes de les Comunidades Autóno-
mas, en sus respectivos ámbitos competen-
ciales, desarrollarán reglamentariamente
AUTONOMIES · 26
212
el procedimiento para hacer efectivo este
derecho […]»
A aquesta finalitat respon el present
Reial decret, el qual estableix que, per
fer efectiu el dret a la informació dels
usuaris, els operadors de televisió han de
fer pública la programació diària amb
una antelació mínima, d’almenys, onze
dies, per qualsevol mitjà.
Reial decret 1463/1999, de 17 de setem-
bre, pel qual s’estableixen els aspectes
bàsics del currículum dels ensenya-
ments del grau superior de dansa i es re-
gula la prova d’accés a aquests estudis
(BOE núm. 233, de 29 de setembre).
Reial decret 1464/1999, de 17 de setem-
bre, sobre activitats de la primera part
del cicle del combustible nuclear (BOE
núm. 238, de 5 d’octubre).
Reial decret 1524/1999, de 4 d’octubre,
pel qual es convoquen eleccions locals
parcials (BOE núm. 238, de 5 d’octu-
bre).
Dins del termini màxim de sis mesos
que estableix la Llei orgànica del règim
electoral general, mitjançant aquest
Reial decret es convoquen eleccions lo-
cals en aquelles circumscripcions on no
es van presentar candidatures en les últi-
mes eleccions locals.
Reial decret 1496/1999, de 24 de setem-
bre, pel qual s’estableixen els estudis su-
periors de disseny, la prova d’accés i els
aspectes bàsics del currículum d’aquests
estudis (BOE núm. 239, de 6 d’octubre).
Reial decret 1566/1999, de 8 d’octubre,
sobre els consellers de seguretat per al
transport de mercaderies perilloses per
carretera, per ferrocarril o per via nave-
gable (BOE núm. 251, de 20 d’octu-
bre).
Reial decret 1440/1999, de 10 de setem-
bre, pel qual es regula l’exercici de la
pesca d’art d’arrossegament de fons al
calador nacional del Mediterrani (BOE
núm. 251, de 20 d’octubre).
Reial decret 1441/1999, de 10 de setem-
bre, pel qual es regula l’exercici de la
pesca d’art de ròssec de fons al cala-
dor nacional del Cantàbric i nord-oest
(BOE núm. 251, de 20 d’octubre).
Reial decret 1567/1999, de 8 d’octubre,
pel qual es modifica el Reial decret
145/1999, de 29 de gener, de foment de
les races bovines autòctones espanyoles
en règim de producció extensiva (BOE
núm. 251, de 20 d’octubre).
Reial decret 1523/1999, d’1 d’octubre,
pel qual es modifica el Reglament d’ins-
tal·lacions petrolieres, aprovat pel Reial
decret 2085/1994, de 20 d’octubre, i les
instruccions tècniques complementà-
ries MI-IP03, aprovades pel Reial de-
cret 1427/1997, de 15 de setembre, i
MI-IP04, aprovades pel Reial decret
2201/1995, de 28 de setembre (BOE
núm. 253, de 22 d’octubre).
Reial decret 1591/1999, de 15 d’octu-
bre, que modifica el Reial decret
2876/1982, de 15 d’octubre, pel qual es
regula el registre i l’ús d’aeronaus d’es-
tructura ultralleugera i es modifica el re-
gistre d’aeronaus privades no mercantils
(BOE núm. 254, de 23 d’octubre).
Reial decret 1589/1999, de 15 d’octubre,
pel qual es modifica el Reglament de
plans i fons de pensions, aprovat pel
Reial decret 1307/1988, de 30 de setem-
bre (BOE núm. 256, de 26 d’octubre).
Reial decret 1640/1999, de 22 d’octu-
bre, pel qual es regula la prova d’accés
als estudis universitaris (BOE núm.
257, de 27 d’octubre).
Reial decret 1588/1999, de 15 d’octubre,
pel qual s’aprova el Reglament sobre la
ACTIVITAT NORMATIVA... 213
instrumentació dels compromisos per
pensions de les empreses amb els treba-
lladors i els beneficiaris (BOE núm. 257,
de 27 d’octubre).
El Reglament que aprova el present
Reial decret estableix que els compromi-
sos per a pensions assumits per les em-
preses, incloent-hi les prestacions causa-
des, s’han d’instrumentar mitjançant
contractes d’assegurances a través de la
formalització d’un pla de pensions o de
tots dos.
Reial decret 1676/1999, de 29 d’octu-
bre, pel qual es modifica parcialment el
Reial decret 1197/1991, de 26 de juliol,
sobre règim de les ofertes públiques
d’adquisició de valors (BOE núm. 260,
de 30 d’octubre).
Reial decret 1642/1999, de 22 d’octu-
bre, pel qual es modifica el Reial decret
255/1996, de 16 de febrer, pel qual s’es-
tableix el règim d’infraccions i sancions
per a la repressió del dopatge (BOE
núm. 260, de 30 d’octubre).
Reial decret 1595/1999, de 15 d’octu-
bre, pel qual s’estableixen determinats
terminis per al pagament de taxes en
matèria de propietat industrial (BOE
núm. 264, de 4 de novembre).
Reial decret 1638/1999, de 22 d’octu-
bre, pel qual es regula l’alienació de béns
mobles i productes de defensa per al Mi-
nisteri de Defensa (BOE núm. 264, de
4 de novembre).
Reial decret 1643/1999, de 22 d’octubre,
pel qual es regula el procediment per a la
tramitació de les sol·licituds d’inscripció
en el Registre comunitari de les denomi-
nacions d’origen protegides i de les indi-
cacions geogràfiques protegides (BOE
núm. 265, de 5 de novembre).
Reial decret 1704/1999, de 5 de novem-
bre, pel qual es determinen els requisits i
les condicions de les activitats empresa-
rials i professionals, i les participacions
en entitats per a l’aplicació de les exemp-
cions corresponents a l’impost sobre el
patrimoni (BOE núm. 266, de 6 de no-
vembre).
Reial decret 1728/1999, de 12 de no-
vembre, pel qual es fixen les especifica-
cions dels gasolis d’automoció i de les
gasolines (BOE núm. 272, de 13 de no-
vembre).
Reial decret 1678/1999, de 29 d’octu-
bre, pel qual es modifica el Reial decret
9292/1995, de 9 de juny, pel qual s’a-
prova el Reglament tècnic de control i la
certificació de plantes de viver de frui-
ters (BOE núm. 276, de 18 de novem-
bre).
Reial decret 1679/1999, de 29 d’octu-
bre, sobre concursos oficials i concursos
de vins reconeguts oficialment (BOE
núm. 276, de 18 de novembre).
Reial decret 1798/1999, de 26 de no-
vembre, pel qual es modifiquen diverses
disposicions relatives a l’alimentació
dels animals (BOE núm. 284, de 27 de
novembre).
Reial decret 1799/1999, de 26 de no-
vembre, pel qual es modifica el Reial de-
cret 1489/1998, de 10 de juliol, sobre la
circulació de les primeres matèries per a
alimentació animal (BOE núm. 284, de
27 de novembre).
Reial decret 1800/1999, de 26 de no-
vembre, pel qual es modifica el Reial de-
cret 569/1990, de 27 d’abril, relatiu a la
fixació dels continguts màxims per als
residus de plaguicides sobre i en els pro-
ductes alimentaris d’origen animal
(BOE núm. 284, de 27 de novembre).
Reial decret 1802/1999, de 26 de no-
vembre, pel qual es modifica el Reial de-
AUTONOMIES · 26
214
cret 1917/1997, de 19 de desembre, pel
qual s’estableixen les normes d’identitat
i puresa dels additius alimentaris dife-
rents dels colorants i edulcorants utilit-
zats en els productes alimentaris (BOE
núm. 286, de 30 de novembre).
Reial decret 1795/1999, de 26 de no-
vembre, pel qual es modifica parcial-
ment el Reial decret 259/1996, de 16 de
febrer, sobre la incorporació a la univer-
sitat dels estudis superiors de turisme
(BOE núm. 295, de 10 de desembre).
Reial decret 1803/1999, de 26 de no-
vembre, pel qual s’aprova el Pla director
de la xarxa de parcs nacionals (BOE
núm. 297, de 13 de desembre).
Reial decret 1797/1999, de 26 de no-
vembre, sobre control de les operacions
de pesca de vaixells de tercers països en
aigües sota sobirania o jurisdicció es-
panyola (BOE núm. 301, de 17 de des-
embre).
Reial decret 1830/1999, de 3 de desem-
bre, pel qual es modifica parcialment el
Reglament d’ordenació dels transports
terrestres (BOE núm. 302, de 18 de des-
embre).
Reial decret 1907/1999, de 17 de des-
embre, pel qual es modifiquen els arti-
cles 6, 7, 17, 36, 58, 73, 74, 75, 76 i 79
del Reglament general de conductors,
aprovat pel Reial decret 772/1997, de
30 de maig (BOE núm. 302, de 18 de
desembre).
Reial decret 1912/1999, de 17 de des-
embre, pel qual s’aprova el Reglament
d’execució de la Llei 32/1999, de 8
d’octubre, de solidaritat amb les vícti-
mes del terrorisme (BOE núm. 305, de
22 de desembre).
Reial decret 1828/1999, de 3 de desem-
bre, pel qual s’aprova el Reglament del
Registre de condicions generals de la
contractació (BOE núm. 306, de 23 de
desembre).
El Registre de condicions generals de
la contractació és un registre de clàusules
contractuals i de sentències que té com a
finalitat protegir el consumidor enfront
de les clàusules abusives, especialment en
els contractes entre professionals i consu-
midors, tenint en compte que la declara-
ció com a abusives de les clàusules corres-
pon en exclusiva als jutges i als tribunals.
Reial decret 1889/1999, de 13 de des-
embre, pel qual es regula el dret a efec-
tuar declaracions de duana (BOE núm.
310, de 28 de desembre).
Reial decret 1890/1999, de 10 de des-
embre, pel qual es modifica el Regla-
ment general sobre cotització i liquida-
ció d’altres drets de la Seguretat Social,
aprovat pel Reial decret 2064/1995, de
22 de desembre (BOE núm. 310, de 28
de desembre).
Reial decret 1891/1999, de 10 de des-
embre, pel qual es modifica el Regla-
ment general de la gestió financera de la
Seguretat Social, aprovat pel Reial de-
cret 1391/1995, de 4 d’agost (BOE
núm. 310, de 28 de desembre).
Reial decret 1976/1999, de 23 de des-
embre, pel qual s’estableixen els criteris
de qualitat en el radiodiagnòstic (BOE
núm. 311, de 29 de desembre).
Reial decret 1977/1999, de 23 de des-
embre, pel qual s’estableixen els princi-
pis relatius a l’organització dels controls
veterinaris sobre els productes proce-
dents de tercers països (BOE núm. 311,
de 29 de desembre).
Reial decret 1965/1999, de 23 de desem-
bre, pel qual es modifica el Reglament
dels impostos especials (BOE núm. 312,
de 30 de desembre).
ACTIVITAT NORMATIVA... 215
Reial decret 1966/1999, de 23 de desem-
bre, pel qual es modifiquen i introduei-
xen diverses normes tributàries i duane-
res per a la seva adaptació a la introducció
de l’euro durant el període transitori
(BOE núm. 312, de 30 de desembre).
Reial decret 1968/1999, de 23 de desem-
bre, pel qual es modifiquen determinats
articles del Reglament de l’impost sobre
la renda de les persones físiques, de l’im-
post sobre la renda de no residents i del
Reglament de plans i fons de pensions,
en matèria de dietes, obligació de decla-
rar, pagaments a compte i obligacions
d’informació (BOE núm. 312, de 30 de
desembre).
Reial decret 1829/1999, de 3 de desem-
bre, pel qual s’aprova el Reglament pel
qual es regula la prestació dels serveis
postals, com a desplegament del que es-
tableix la Llei 24/1998, de 13 de juliol,
del servei postal universal i de la libera-
lització dels serveis postals (BOE núm.
313, de 31 de desembre).
Reial decret 1836/1999, de 3 de desem-
bre, pel qual s’aprova el Reglament so-
bre instal·lacions nuclears i radioactives
(BOE núm. 313, de 31 de desembre).
Reial decret 1906/1999, de 17 de desem-
bre, pel qual es regula la contractació te-
lefònica o electrònica amb condicions
generals com a desplegament de l’article
5.3 de la Llei 7/1998, de 13 d’abril, de
condicions generals de la contractació
(BOE núm. 313, de 31 de desembre).
Reial decret 1911/1999, de 17 de des-
embre, pel qual s’aprova l’estratègia na-
cional sobre drogues per al període
2000-2008 (BOE núm. 313, de 31 de
desembre).
Reial decret 2060/1999, de 30 de des-
embre, pel qual es modifiquen determi-
nats articles del Reglament de l’impost
sobre societats en matèria d’inscripció
en l’índex d’entitats, pagaments a
compte i valoració prèvia de despeses
corresponents a projectes de recerca
científica o d’innovació tecnològica
(BOE núm. 313, de 31 de desembre).
Reial decret 2064/1999, de 30 de des-
embre, sobre revaloració de les pensions
del sistema de la Seguretat Social per a
l’exercici de l’any 2000 (BOE núm.
313, de 31 de desembre).
Reial decret 2065/1999, de 30 de des-
embre, pel qual es fixa el salari mínim
interprofessional per a l’any 2000 (BOE
núm. 313, de 31 de desembre).
L’article 27.1 del Text refós de la Llei
de l’Estatut dels treballadors, aprovat
pel Reial decret legislatiu 1/1995, de 24
de març, conté un mandat adreçat al
Govern de fixar anualment el salari mí-
nim interprofessional.
A aquest efecte respon el present Reial
decret, mitjançant el qual es procedeix a
establir les noves quantitats que regiran
a partir de l’1 de gener de 2000, tant per
als treballadors fixos com per als even-
tuals o temporers, i també per al perso-
nal al servei de la llar familiar.
Les noves quantitats, que impliquen
un increment del 2 per 100 respecte de
les de l’any 1998, són el resultat de
prendre en consideració de manera con-
junta tots els factors que preveu l’article
27.1 esmentat: l’índex de preus al con-
sum, la productivitat mitjana nacional
assolida, l’increment de la participació
del treball en la renda nacional i la con-
juntura econòmica general. En particu-
lar, s’hi han tingut en compte els objec-
tius del Govern en matèria de contenció
de la inflació i moderació de les rendes
salarials, de manera que es pugui conti-
nuar contribuint amb això a reforçar el
procés de generació d’ocupació que té
lloc a Espanya des de l’any 1996.
AUTONOMIES · 26
216
Traspassos 1999
Reial decret 2671/1998, d’11 de desem-
bre, sobre traspàs de funcions i serveis
de l’Administració de l’Estat a la Comu-
nitat Autònoma de Cantàbria en matè-
ria d’ensenyament no universitari (BOE
núm. 17, de 20 de gener).
Reial decret 2672/1998, d’11 de desem-
bre, sobre traspàs de funcions i serveis
de l’Administració de l’Estat a la Comu-
nitat Autònoma de Cantàbria en matè-
ria de gestió de la formació professional
ocupacional (BOE núm. 17, de 20 de
gener).
Reial decret 38/1999, de 15 de gener, so-
bre ampliació de funcions i serveis de
l’Administració de l’Estat traspassats a la
Comunitat Autònoma de Canàries
(BOE núm. 25, de 29 de gener).
Reial decret 35/1999, de 15 de gener, so-
bre traspàs de funcions i serveis de la Se-
guretat Social a la Comunitat de Canà-
ries en matèria d’assistència i serveis
socials encomanats a l’Institut Social de
la Marina (ISM) (BOE núm. 25, de 29
de gener).
Reial decret 40/1999, de 15 de gener, so-
bre traspàs de funcions i serveis de l’Ad-
ministració de l’Estat a la Comunitat de
Canàries en matèria de mediadors d’as-
segurances (BOE núm. 25, de 29 de ge-
ner).
Reial decret 41/1999, de 15 de gener, so-
bre traspàs de funcions i serveis de l’Ad-
ministració de l’Estat a la Comunitat
Autònoma de La Rioja en matèria de
gestió de la formació professional ocupa-
cional (BOE núm. 26, de 30 de gener).
Reial decret 42/1999, de 15 de gener, so-
bre ampliació de mitjans econòmics ads-
crits als serveis traspassats a la Comuni-
tat Autònoma de La Rioja en matèria
d’agricultura (desenvolupament rural)
(BOE núm. 26, de 30 de gener).
Reial decret 30/1999, de 15 de gener, so-
bre traspàs de funcions i serveis de l’Ad-
ministració de l’Estat a la Comunitat
Autònoma de Ceuta en matèria d’as-
sistència social (BOE núm. 30, de 4 de
febrer).
Reial decret 31/1999, de 15 de gener, so-
bre traspàs de funcions i serveis de l’Ad-
ministració de l’Estat a la Comunitat
Autònoma de Ceuta en matèria de cul-
tura i esport (BOE núm. 30, de 4 de fe-
brer).
Reial decret 32/1999, de 15 de gener, so-
bre traspàs de funcions i serveis de l’Ad-
ministració de l’Estat a la Comunitat
Autònoma de Ceuta en matèria de sani-
tat (BOE núm. 30, de 4 de febrer).
Reial decret 33/1999, de 15 de gener, so-
bre traspàs de funcions i serveis de l’Ad-
ministració de l’Estat a la Comunitat
Autònoma de Ceuta en matèria de de-
fensa del consumidor i de l’usuari (BOE
núm. 30, de 4 de febrer).
Reial decret 148/1999, de 29 de gener,
sobre traspàs de funcions i serveis de
l’Administració de l’Estat a la Comuni-
tat Autònoma de Castella i Lleó en
matèria de gestió de la formació profes-
sional ocupacional (BOE núm. 40, de
16 de febrer).
Reial decret 149/1999, de 29 de gener,
sobre ampliació dels mitjans de la Segu-
retat Social traspassats a la Comunitat
Autònoma de Castella i Lleó en les
matèries encomanades a l’Institut de
Migracions i Serveis Socials (IMSER-
SO) (BOE núm. 40, de 16 de febrer).
Reial decret 333/1999, de 26 de febrer,
sobre traspàs a la Comunitat Autònoma
d’Extremadura dels mitjans adscrits a la
ACTIVITAT NORMATIVA... 217
gestió encomanada en matèria d’agri-
cultura, Fons Espanyol de Garantia
Agrària (FEGA) (BOE núm. 64, de 16
de març).
S’aprova l’Acord, adoptat en data 15
de febrer de 1999, pel Ple de la Comis-
sió Mixta de Transferències, prevista en
la disposició transitòria tercera de l’Esta-
tut d’autonomia d’Extremadura, pel
qual es traspassen a la Comunitat Autò-
noma d’Extremadura els mitjans perso-
nals, materials i pressupostaris adscrits a
la gestió encomanada en matèria d’agri-
cultura, Fons Espanyol de Garantia
Agrària (FEGA), i que es transcriu com
a annex a aquest Reial decret.
En conseqüència, queden traspassats
a la Comunitat Autònoma d’Extrema-
dura els mitjans personals i materials i
els crèdits pressupostaris que es detallen
en l’Acord de la Comissió Mixta, en els
termes que s’hi especifiquen.
Reial decret 334/1999, de 26 de febrer,
sobre ampliació de mitjans traspassats a
la Comunitat d’Extremadura en matèria
de cultura (BOE núm. 64, de 16 de
març).
Reial decret 335/1999, de 26 de febrer,
sobre ampliació dels mitjans patrimo-
nials adscrits als serveis traspassats a la
Comunitat d’Extremadura en matèria
de turisme (BOE núm. 64, de 16 de
març).
Reial decret 336/1999, de 26 de febrer,
sobre ampliació dels mitjans adscrits als
serveis traspassats a la Comunitat d’Ex-
tremadura en matèria de conservació de
la natura (BOE núm. 64, de 16 de
març).
Reial decret 373/1999, de 5 de març, so-
bre traspàs a la Comunitat de Galícia de
funcions i serveis de la Seguretat Social
en matèria d’assistència i serveis socials
encomanats a l’Institut Social de la Ma-
rina (ISM) (BOE núm. 71, de 24 de
març).
Reial decret 523/1999, de 26 de març,
sobre traspàs de funcions i serveis de
l’Administració de l’Estat a la Comuni-
tat de Múrcia en matèria d’ensenya-
ments professionals nauticopesquers
(BOE núm. 95, de 21 d’abril).
Reial decret 572/1999, de 9 d’abril, so-
bre ampliació dels mitjans patrimonials
adscrits als serveis traspassats de l’Admi-
nistració de l’Estat a la Comunitat de
Cantàbria en matèria de casinos, jocs i
apostes (BOE núm. 100, de 27 d’abril).
Reial decret 573/1999, de 9 d’abril, so-
bre traspàs de funcions i serveis de l’Ad-
ministració de l’Estat a la Comunitat de
Cantàbria en matèria d’ensenyaments
professionals nauticopesquers (BOE
núm. 100, de 27 d’abril).
Reial decret 574/1999, de 9 d’abril, so-
bre ampliació dels mitjans de la Segure-
tat Social traspassats a la Comunitat de
Cantàbria en les matèries encomanades
a l’Institut de Migracions i Serveis So-
cials (IMSERSO) (BOE núm. 100, de
27 d’abril).
Reial decret 575/1999, de 9 d’abril, so-
bre ampliació de mitjans personals, ma-
terials i pressupostaris traspassats a la
Comunitat Autònoma de Catalunya pel
Reial decret 391/1998, de 13 de març
de 1998, en matèria de trànsit i circula-
ció de vehicles de motor (BOE núm.
97, 23 d’abril).
S’aprova l’Acord de la Comissió Mix-
ta que preveu la disposició transitòria si-
sena de l’Estatut d’autonomia de Cata-
lunya, sobre ampliació de mitjans
traspassats a la Generalitat de Catalunya
en matèria de trànsit i circulació de
vehicles de motor, i que es transcriu
com a annex a aquest Reial decret.
AUTONOMIES · 26
218
En conseqüència, queden traspassats
a la Generalitat de Catalunya els béns,
els drets i les obligacions, els mitjans
personals i els crèdits pressupostaris cor-
responents, en els termes que resulten
de l’Acord i de les relacions annexes.
Reial decret 611/1999, de 16 d’abril, so-
bre traspàs de funcions i serveis de l’Ad-
ministració de l’Estat a la Comunitat
d’Aragó en matèria d’execució de la le-
gislació sobre propietat intel·lectual
(BOE núm. 109, de 7 de maig).
Reial decret 612/1999, de 16 d’abril, so-
bre traspàs de funcions i serveis de l’Ad-
ministració de l’Estat a la Comunitat
d’Aragó en matèria d’execució de la le-
gislació sobre productes farmacèutics
(BOE núm. 109, de 7 de maig).
Reial decret 816/1999, de 14 de maig,
sobre ampliació de funcions de l’Admi-
nistració de l’Estat traspassats a la Co-
munitat de Navarra en matèria de medi
ambient (BOE núm. 137, de 9 de
juny).
Reial decret 846/1999, de 21 de maig,
sobre traspàs a la Comunitat Valenciana
de funcions i serveis en matèria educati-
va, d’assistència i serveis socials, ocupa-
ció i formació professional ocupacional
dels treballadors del mar, encomanats a
l’Institut Social de la Marina (ISM)
(BOE núm. 137, de 9 de juny).
Reial decret 849/1999, de 21 de maig,
sobre traspàs de funcions i serveis de
l’Administració de l’Estat a la Comuni-
tat Valenciana en matèria de transport
marítim (BOE núm. 137, de 9 de juny).
Reial decret 850/1999, de 21 de maig,
sobre traspàs de funcions i serveis de
l’Administració de l’Estat a la Comuni-
tat Valenciana en matèria d’execució de
la legislació sobre propietat intel·lectual
(BOE núm. 137, de 9 de juny).
Reial decret 851/1999, de 21 de maig,
sobre traspàs de funcions i serveis de
l’Administració de l’Estat a la Comuni-
tat Valenciana en matèria d’execució de
la legislació sobre productes farmacèu-
tics (BOE núm. 137, de 9 de juny).
Reial decret 926/1999, de 28 de maig,
sobre traspàs de funcions i serveis de
l’Administració de l’Estat a la Comuni-
tat de Madrid en matèria d’ensenya-
ment no universitari (BOE núm. 149,
de 23 de juny).
Reial decret 939/1999, de 4 de juny, que
modifica el Reial decret 150/1999, de
29 de gener de 1999, de traspàs de la ges-
tió realitzada per l’Institut Nacional
d’Ocupació a la Comunitat de Canàries,
en l’àmbit del treball, l’ocupació i la for-
mació (BOE núm. 151, de 25 de juny).
Reial decret 999/1999, d’11 de juny, so-
bre traspàs de funcions i serveis de l’Ad-
ministració de l’Estat a la Comunitat
Autònoma de les Illes Balears en matèria
de taxes i altres exaccions sobre el joc
(BOE 155, de 30 de juny).
Reial decret 1000/1999, d’11 de juny,
sobre traspàs de funcions i serveis de
l’Administració de l’Estat a la Comuni-
tat Autònoma de les Illes Balears en
matèria de mediadors d’assegurances
(BOE núm. 155, de 30 de juny).
Reial decret 1001/1999, d’11 de juny,
sobre ampliació de mitjans adscrits als
serveis traspassats a la Comunitat Autò-
noma de les Illes Balears en matèria
d’ensenyament no universitari (BOE
núm. 155, de 30 de juny).
Reial decret 1003/1999, d’11 de juny, so-
bre traspàs de funcions i serveis de l’Ad-
ministració de l’Estat a la Comunitat
Autònoma de les Illes Balears en matèria
d’ensenyaments professionals nauticopes-
quers (BOE núm. 155, de 30 de juny).
ACTIVITAT NORMATIVA... 219
Reial decret 1004/1999, d’11 de juny,
sobre traspàs de funcions i serveis de
l’Administració de l’Estat a la Comuni-
tat Autònoma de les Illes Balears en
matèria d’execució de la legislació sobre
productes farmacèutics (BOE núm.
155, de 30 de juny).
Reial decret 1005/1999, d’11 de juny,
sobre ampliació de mitjans adscrits als
serveis traspassats a la Comunitat Autò-
noma de les Illes Balears en matèria de
conservació de la natura (BOE núm.
155, de 30 de juny).
Reial decret 1340/1999, de 31 de juliol,
sobre traspàs de funcions i serveis de
l’Administració de l’Estat a la Comuni-
tat de Castella i Lleó en matèria d’en-
senyament no universitari (BOE núm.
209 d’1 de setembre).
Reial decret 1597/1999, de 15 d’octu-
bre, sobre traspàs de funcions i serveis
de l’Administració de l’Estat a la Comu-
nitat de Múrcia en matèria de transport
marítim (BOE núm. 265, de 5 de no-
vembre).
Reial decret 1748/1999, de 19 de no-
vembre, sobre traspàs de funcions i ser-
veis de l’Administració de l’Estat a la
Comunitat Autònoma de Galícia en
matèria de mediadors d’assegurances
(BOE núm. 294, de 9 de desembre).
Reial decret 1749/1999, de 19 de no-
vembre, sobre ampliació de funcions
i serveis traspassats a la Comuni-
tat Autònoma de Galícia pels reials de-
crets 1283/1987, de 2 d’octubre, i
1378/1997, de 29 d’agost, en matèria
d’ensenyaments professionals nautico-
pesquers (BOE núm. 294, de 9 de des-
embre).
Reial decret 1801/1999, de 26 de no-
vembre, sobre traspàs de funcions i ser-
veis de l’Administració de l’Estat a la
Comunitat d’Extremadura en matèria
d’ensenyament no universitari (BOE
núm. 304, de 21 de desembre).
Reial decret 1840/1999, de 3 de desem-
bre, sobre traspàs de funcions i serveis
de l’Administració de l’Estat en matèria
d’ensenyaments de turisme (Escola Ofi-
cial de Turisme) (BOE núm. 310, de 28
de desembre).
Reial decret 1841/1999, de 3 de desem-
bre, sobre traspàs de funcions i serveis
de l’Administració de l’Estat a la Comu-
nitat de Madrid en matèria de media-
dors d’assegurances (BOE núm. 310, de
28 de desembre).
Reial decret 1837/1999, de 3 de desem-
bre, sobre traspàs de serveis de l’Admi-
nistració de l’Estat a la Comunitat
Autònoma del País Basc en matèria
de carreteres (BOE núm. 311, de 29 de
desembre).
Reial decret 1842/1999, de 3 de desem-
bre, sobre traspàs de funcions i serveis
de l’Administració de l’Estat a la Comu-
nitat Autònoma de Castella-la Manxa
en matèria de mediadors d’assegurances
(BOE núm. 311, de 29 de desembre).
Reial decret 1843/1999, de 3 de desem-
bre, sobre ampliació de mitjans adscrits
als serveis de l’Administració de l’Estat
traspassats a la Comunitat Autònoma
de Castella-la Manxa pel Reial decret
852/1984, de 22 de febrer, en matèria
de protecció a la dona (BOE núm. 311,
de 29 de desembre).
Acords i convenis 1999
Resolució de 10 de febrer de 1999, per la
qual s’aprova el Conveni marc entre el
Consorci de Compensació d’Asseguran-
ces i l’Institut Nacional de la Salut, Servei
AUTONOMIES · 26
220
Andalús de la Salut, Servei Canari de la
Salut, Servei Català de la Salut, Servei Ga-
llec de Salut i Servei Basc de Salut, d’as-
sistència sanitària derivada d’accidents de
trànsit per a 1999 (BOE de 18 de febrer
de 1999, núm. 42, pàg. 7050).
L’article 13 del Reglament de l’asse-
gurança de responsabilitat civil derivada
d’ús i circulació de vehicles de motor, de
subscripció obligatòria, aprovat pel
Reial decret 2641/1986, de 30 de des-
embre, estableix la cobertura íntegra de
les despeses d’assistència mèdica i hospi-
talària a les víctimes sempre que sigui
prestada en centres reconeguts pel Con-
sorci de Compensació d’Assegurances.
Amb aquesta finalitat, el Consorci de
Compensació d’Assegurances i la Unió
Espanyola d’Entitats Asseguradores i
Reasseguradores (UNESPA) han subs-
crit convenis amb les diferents institu-
cions públiques esmentades més amunt,
en termes idèntics, en els quals s’esta-
bleixen les tarifes aplicables durant l’any
1999 a les assistències prestades als cen-
tres que en depenen.
Resolució de 15 de juliol de 1999, per la
qual s’aprova l’Acord de cooperació en-
tre l’Administració general de l’Estat i la
Generalitat de Catalunya relatiu a la
Comissió Territorial de la Inspecció de
Treball i Seguretat Social a Catalunya
(DOGC núm. 2944, de 3 d’agost de
1999, pàg. 10430).
Aquest Acord bilateral té per objecte
el compliment de les previsions de l’arti-
cle 17 de la Llei 42/1997, de 14 de no-
vembre, ordenadora de la Inspecció de
Treball i Seguretat Social, pel que fa a la
regulació de la Comissió Territorial i al-
tres matèries previstes al precepte es-
mentat en l’àmbit territorial de Cata-
lunya.
Per tant, totes dues administracions
subscriuen aquest Acord per establir i de-
finir tot el que fa referència a la Comissió
Territorial de la Inspecció de Treball i Se-
guretat Social a Catalunya que preveu
l’esmentat article 17 de la Llei 42/1997,
de 14 de novembre, i totes aquelles matè-
ries d’interès comú que afectin el bon
funcionament i l’eficàcia de la Inspecció
de Treball en el territori de la Comunitat
Autònoma de Catalunya, en el marc le-
gal d’unitat institucional i coherència
d’actuació en el sistema de la Inspecció
de Treball i Seguretat Social.
Resolució de 6 d’octubre de 1999, per la
qual s’aprova el Conveni de col·labora-
ció entre l’Institut de la Dona i l’Institut
Català de la Dona sobre cooperació en
programes i actuacions adreçats especí-
ficament a les dones (DOGC núm.
3014, de 12 de novembre de 1999, pàg.
14286).
Aquest Conveni es fonamenta en el
Conveni de col·laboració subscrit el 18
de febrer de 1997 entre l’Institut de la
Dona i l’Institut Català de la Dona per
dur a terme conjuntament programes i
actuacions adreçats a les dones, com a
organismes competents en matèria de
polítiques per a les dones.
L’article 6.1 de la Llei 30/1992, de 26
de novembre, de règim jurídic de les ad-
ministracions públiques i del procedi-
ment administratiu comú, habilita l’Ad-
ministració general de l’Estat i els
òrgans de govern de les comunitats
autònomes per establir convenis de
col·laboració entre ells i en l’àmbit de les
competències respectives, i, a la vegada,
l’article 3.1.cde la Llei 13/1995, de 18
de maig, de contractes de les adminis-
tracions públiques, exclou de l’àmbit
d’aplicació de la Llei esmentada els con-
venis de col·laboració que estableixin
l’Administració general de l’Estat o els
seus organismes autònoms amb les co-
munitats autònomes.
ACTIVITAT NORMATIVA... 221
En conseqüència, l’Administració ge-
neral de l’Estat, a través de l’organisme
autònom Institut de la Dona, i l’Admi-
nistració autonòmica de Catalunya, a
través de l’Institut Català de la Dona,
estan habilitats per subscriure aquest
Conveni específic, el qual quedarà fora
de l’àmbit d’aplicació de la Llei de con-
tractes de les administracions públiques,
excepte per a la resolució dels dubtes i
les llacunes que es puguin presentar; en
aquest cas, s’han d’aplicar els principis
de la Llei 13/1995.
Resolució de 15 de novembre de 1999,
per la qual s’aprova el Conveni de col·la-
boració entre el Ministeri de Medi Am-
bient i la Generalitat de Catalunya per
al suport tècnic i financer de les actua-
cions realitzades pel Centre d’Iniciatives
per a la Producció Neta, SA (CIPLSA)
(DOGC núm. 3034, de 14 de desem-
bre de 1999, pàg. 15794).
El Reial decret 758/1996, de 5 de maig,
reestructura els departaments ministe-
rials i crea el Ministeri de Medi Am-
bient. Aquest Departament assumeix
per mitjà de la Direcció General de
Qualitat i Avaluació Ambiental, inte-
grada dins la Secretaria General de Medi
Ambient, les competències de coordina-
ció interadministrativa amb les comuni-
tats autònomes, la Unió Europea i altres
organismes internacionals per al disseny
i l’execució de la política de qualitat am-
biental.
D’altra banda, el Departament de
Medi Ambient de la Generalitat de Ca-
talunya té encomanat l’exercici de la
competència en matèria de la protec-
ció del medi ambient, segons la Llei
4/1991, de 22 de març, del Parlament
de Catalunya. Igualment, d’acord amb
el que estableixen els articles 35 i se-
güents de la Llei 4/1985, de 29 de març,
de l’Estatut de l’empresa pública catala-
na, a proposta dels consellers de Medi
Ambient i d’Economia i Finances, el
Govern de la Generalitat va acordar la
constitució del Centre d’Iniciatives per
a la Producció Neta, SA.
En conseqüència, l’objecte d’aquest
Conveni és establir les condicions per
a la col·laboració entre el Ministeri
de Medi Ambient i el Departament de
Medi Ambient de la Generalitat de Ca-
talunya per al suport tècnic i financer de
les actuacions realitzades pel CIPLSA i,
especialment, aquelles que dugui a ter-
me com a centre d’activitats del PAM,
adreçades a la promoció, l’assessora-
ment, la formació i el desenvolupament
de les millors pràctiques ambientals i de
les tecnologies més adequades a fi d’a-
conseguir una reducció de la contami-
nació d’origen industrial.
AUTONOMIES · 26
222
Ponent:
Rafael de Mendizábal Allende.
En aquesta Sentència s’estudia una
possible infracció de l’autonomia muni-
cipal, reconeguda en l’art. 137 CE i des-
plegada en la Llei de bases de règim local
(en endavant LBRL).
Quant a les objeccions formals, es
descarta que l’art. 5.3 tingui rellevància
per resoldre la discussió del judici a quo,
relativa a la substitució de l’actuació
municipal en un cas de nul·litat de ple
dret d’una llicència municipal per a una
activitat urbanística. En efecte, l’article
esmentat preveu únicament les actua-
cions urbanístiques realitzades pel propi
municipi. D’igual manera, l’art. 7.4,
que estableix les condicions d’una
llicència o ordre d’execució, així com
l’art. 14, sobre l’assumpció d’atribu-
cions municipals per òrgans autonòmics
per falta d’exercici de les competències
en matèria de legalització, demolició i
sanció, no són rellevants. L’objecte de la
qüestió queda, doncs, reduït a l’art. 6 de
la Llei asturiana.
Quant al referent de constitucionalitat,
els articles 65 i 66 de la LBRL, que regu-
len la impugnació i els acords locals per
les administracions estatal i autonòmica, i
reserven la competència per suspendre els
tribunals, poden ser invocats legítima-
ment. En efecte, el fonament rau no so-
lament en un exercici de la competència
normativa bàsica de l’Estat (art. 149.1.6
CE i 149.1.18 CE i STC 214/1989),
sinó també en una expressió d’una opció
legislativa estatal que amplia l’àmbit de
l’autonomia local (STC 213/1988).
Entrant ja a resoldre el cas, en primer
lloc cal veure el contingut de l’article 5,
on es diu: «quan els actes d’edificació del
sòl als quals es refereix l’art. 1.2 d’aques-
ta Llei es realitzin sense llicència o sobre
la base d’una que sigui nul·la de ple dret,
l’alcalde disposarà que es paralitzin les
actuacions». En virtut d’això, l’art. 6,
objecte únic de la qüestió, continua així:
«Quan l’alcalde adopti i executi l’Acord
de suspensió, el conseller d’Ordenació
del Territori, Habitatge i Medi Ambient
haurà d’advertir-lo en aquest sentit i, si
no es produeix la paralització de les obres
en el termini d’un mes, comptat a partir
de la data en què es va formular l’adverti-
ment, el transcórrer del termini provo-
carà que quedin sense efecte les com-
1.3. TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
1.3.1. SENTÈNCIES DEL TRIBUNAL
CONSTITUCIONAL
A cura de Manuel Gerpe Landín
Sentència 11/1999, d’11 de febrer (BOE núm. 65, de 17 de març). Qüestió
d’inconstitucionalitat elevada per la Sala Contenciosa Administrativa del
Tribunal Superior de Justícia d’Astúries en relació amb els articles 5.3, 6,
7.4 i 14 de la Llei 3/1987, de 8 d’abril, del Principat d’Astúries, sobre dis-
ciplina urbanística.
Autonomies, núm. 26, desembre de 2000, Barcelona.
petències de l’alcalde sobre aquesta ac-
tuació i passaran a ser exercides pel con-
seller, que decretarà i executarà la paralit-
zació o, si escau, dictarà les mesures que
cal aplicar per tal d’executar l’Acord
adoptat per l’alcalde.»
Doncs bé, a diferència del que soste-
nen la Junta General i el Govern d’Astú-
ries, l’art. 60 LBRL no dóna cobertura a
aquesta regulació. En efecte, es permet
la substitució de la corporació local
quan es produeixi una passivitat en el
compliment de les obligacions establer-
tes per la Llei. En canvi, l’art. 6 permet
la suspensió quan la inactivitat impedei-
xi o bloquegi la suspensió d’actes d’edi-
ficació i ús del sòl realitzats sense llicèn-
cia o emparats en una llicència nul·la de
ple dret. Ara bé, aquest nul·litat de ple
dret d’un acte administratiu no pot ser
declarada per cap administració, ja que
suposaria un control de legalitat. Per
tant, en l’art. 60 LBRL tenim casos d’in-
compliments no lligats a actes o acords
antijurídics, sinó mera inactivitat o
paràlisi. En definitiva, en el cas present
caldria una intervenció judicial (art. 65 i
66 LBRL i STC 214/1989).
Per tant, l’article 6 és declarat incons-
titucional i nul perquè permet a l’Admi-
nistració autonòmica substituir l’Ad-
ministració local quan aquesta darrera
no suspengui actes d’edificació i ús del
sòl originats en una llicència nul·la de
ple dret. Aquesta apreciació és un con-
trol de legalitat realitzat per una altra
administració que debilita l’autonomia
municipal. En canvi, la previsió substi-
tutòria quan els actes d’edificació i ús
del sòl es realitzin sense llicència reque-
reix una simple comprovació de fets ob-
jectius. Per tant, no és inconstitucional
en aquest punt, si bé caldrà que es res-
pectin tots els requisits legals.
Antoni Roig
AUTONOMIES · 26
224
Sentència 12/1999, d’11 de febrer (BOE núm. 65, de 17 de març). Qüestió
d’inconstitucionalitat elevada per la Sala Contenciosa Administrativa del
Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó, referent a la disposició
transitòria quarta de la Llei castellanolleonesa 1/1993, de 6 d’abril, d’or-
denació del sistema sanitari.
Ponent:
Fernando Garrido Falla.
La disposició transitòria quarta de la
Llei d’ordenació del sistema sanitari cas-
tellanolleonès estableix unes valoracions
dels serveis prestats que s’utilitzaran en
el procés selectiu per a l’ingrés en diver-
ses escales de l’Administració sanitària
autonòmica. Es dubta, en aquest cas, so-
bre la possible infracció per part d’a-
questa de l’art. 23 CE.
Vegem en primer lloc la qualificació
dels mèrits establerta:
—Els temps de serveis prestats a l’Ad-
ministració de Castella i Lleó pel perso-
nal que, en el moment d’entrar en vigor
la Llei, estigui en actiu i amb més d’un
any d’antiguitat. La puntuació per
aquest concepte no podrà superar el
40 % de la valoració global, a raó de
0,30 punts per mes.
—El temps de serveis prestats en qual-
sevol administració pública a Castella i
Lleó. La puntuació no superarà, en aquest
cas, el 15 %, a raó de 0,10 punts per mes.
—L’expedient acadèmic i el títol d’es-
pecialista.
El Tribunal recorda d’entrada el cos
doctrinal sobre la problemàtica dels
processos de selecció restringits. Aquests
són admissibles només si es donen situa-
cions singulars com, per exemple, les
derivades d’un procés únic i irrepetible
de creació d’administracions autonòmi-
ques (STC 16/1998, FJ 5 A; STC
27/1991; STC 60/1994). No es tracta,
doncs, d’una solució generalitzable, i
només es pot evitar la infracció de l’art.
23 CE respectant certes condicions. En
primer lloc, la situació ha de ser excep-
cional; a més, només es pot recórrer a
aquests procediments un sol cop; i final-
ment, aquesta possibilitat ha de ser pre-
vista en una norma amb rang legal.
En aquest cas, el Tribunal considera
que no hi ha un procés de selecció res-
tringit, ja que no s’impedeix als candi-
dats d’una altra administració presen-
tar-se al concurs, tot i que admet que el
sistema de mèrits fa prevaler de manera
destacada els serveis prestats en l’Admi-
nistració sanitària castellano lleonesa.
D’altra banda, el tracte de favor als inte-
rins no és tampoc desproporcionat, ja
que respon a la voluntat de resoldre una
situació excepcional com és la creació
d’una Administració sanitària pròpia.
Un segon punt per analitzar és si el
procediment favorable es dóna «un sol
cop», com s’exigeix en nombroses
sentències (STC 27/1991; 151/1992;
185/1994 i 16/1998). Doncs bé, la con-
vocatòria del concurs és la primera des
de l’entrada en vigor del text refós de la
Llei de la funció pública de Castella i
Lleó, tenint present que es va anul·lar
una convocatòria duta a terme per una
Ordre de 1989.
Finalment, el procediment es troba
regulat en una norma amb rang de llei, i
es compleix així el tercer requisit.
En conseqüència, l’estabilització del
personal sanitari interí s’ha realitzat sen-
se un concurs restringit i, a més, es do-
nen les condicions necessàries per no
infringir l’art. 23 CE. Es desestima,
doncs, la qüestió d’inconstitucionalitat.
Antoni Roig
ACTIVITAT NORMATIVA... 225
Sentència 21/1999, de 25 de febrer (BOE núm. 65, de 17 de març). Conflictes
positius de competència núm. 1078/1989 i 1079/1989 (acumulats), pro-
moguts pel Govern basc contra diversos articles de dues ordres del Minis-
teri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, les dues de 21 de gener de 1989,
sobre la comercialització i les normes de qualitat exterior dels materials fo-
restals de reproducció.
Ponent:
Manuel Jiménez de Parga.
D’aquesta Sentència destaquen espe-
cialment tres aspectes: una qüestió pro-
cessal en relació amb la modificació
sobrevinguda de l’objecte, unes formu-
lacions substancials que revaliden cons-
truccions jurisprudencials anteriors res-
pecte a la no alteració de l’ordre com-
petencial intern per normes comunità-
ries, i l’operació complexa d’enquadra-
ment material que realitza el Tribunal
Constitucional entre les matèries «agri-
cultura», «muntanyes i aprofitaments
forestals», «medi ambient», «comerç ex-
terior» i «planificació general de l’activi-
tat econòmica».
1. El Govern de l’Estat va acceptar
parcialment el requeriment formulat pel
Govern del País Basc en el sentit de re-
conèixer que les comunitats autònomes
poden realitzar els controls i les anàlisis
de materials forestals de reproducció
que resultaven controvertits, excepte en
dos supòsits que continuava conside-
rant competència estatal: els de comerç
exterior i de producció de llavors en
centres d’investigació dependents de
l’Estat. Com a conseqüència d’aquesta
acceptació parcial, la citada Ordre de 21
de gener de 1989 va ser modificada per
la de 28 de desembre de 1990. El Tribu-
nal Constitucional, remetent-se a la
STC 329/1993, considera que subsis-
teix la controvèrsia competencial i que
regeix la disposició amb la segona redac-
ció. «Ello obliga a que la decisión sobre la
existencia o no de invasión o extralimita-
ción competencial deba producirse acerca
de la norma hoy vigente» (FJ 2).
2. Com que cap de les dues parts en
conflicte manté que la trasllació de les
directives comunitàries al dret intern
modifiqui els criteris constitucionals de
repartiment entre l’Estat i les comuni-
tats autònomes, el Tribunal reitera sense
estendre-s’hi gaire una doctrina clara-
ment consolidada des de 1991: «El orde-
namiento competencial establecido no re-
sulta alterado ni por el ingreso de España
en la Comunidad Europea ni por la pro-
mulgación de normas comunitarias» (FJ
1). Constatant l’acord de les parts, el
Tribunal també reitera una antiga dis-
tinció entre la potestat de legislació i la
d’execució que li servirà de base per anar
incardinant els preceptes estudiats dins
d’una o altra matèria: la funció executi-
va «comprende la función de administrar,
así como, en su caso, la de dictar regla-
mentos internos de organización de servi-
cios», i resumint afirma que «las compe-
tencias referidas a la legislación son
normativas» i «las competencias ejecutivas
son por regla general aplicativas, llevando
a la práctica lo establecido por las diposi-
ciones normativas» (FJ 7). A partir d’a-
quests punts d’acord limitats, el Tribu-
nal entra de ple en el que és el nucli de la
Sentència: dilucidar quina és la matèria
en què es poden emmarcar els preceptes
causants de la controvèrsia.
3. Basant-se tant en normes preconsti-
tucionals com postconstitucionals, el Tri-
bunal considera que «en nuestro derecho
positivo se ha distinguido entre terrenos
agrícolas y terrenos forestales en función de
los cultivos propios de unos y otros» i «la re-
gulación de las semillas y plantas de vivero
destinadas a las distintas producciones
agrícolas se ha separado de la que se refiere
específicamente a la materia forestal», per
la qual cosa, i tenint en compte que «la
inclusión de una competencia genérica
debe ceder ante la competencia específica»,
el Tribunal afirma (FJ 4) que «debemos
encuadradar la normativa de las Órdenes
impugnadas dentro de la materia montes y
aprovechamientos forestales, en la cual al
Estado le corresponde dictar la legislación
básica (art. 149.1.23ª CE) y a la comuni-
dad autónoma del País Vasco la competen-
cia exclusiva, sin perjuicio de lo dispuesto
en dicho precepto constitucional (art. 10.8
EAPV)». Descartats els títols competen-
cials sobre «agricultura», el Tribunal tam-
bé rebutja que les mesures controvertides
puguin correspondre a l’Estat per les se-
ves competències d’ordenació general de
l’economia, remarcant que aquesta com-
petència estatal «no puede extenderse hasta
incluir cualquier acción de naturaleza eco-
nómica, si no posee una incidencia directa
y significativa sobre la actividad económica
general, pues, de no ser así se vaciaría de
contenido una materia y un título compe-
tencial más específico, en este caso el de
montes y aprovechamientos forestales» (FJ
5). En virtut de la seva competència bàsi-
ca, l’Estat ha establert els requisits per a
l’admissió dels denominats materials de
AUTONOMIES · 26
226
base destinats a la producció de materials
de reproducció seleccionats; a partir d’a-
quí correspon a la comunitat autònoma
la facultat de determinar quins en con-
cret, dins de les regions de procedència i
segons els requisits prefixats, han de ser
els materials de base aptes, perquè això és
una facultat executiva, ja que es tracta
d’una mera aplicació normativa reglada i
prefixada. Aquests mateixos arguments
serveixen al Tribunal per reconèixer que
també correspon al País Basc la facultat
—de caràcter executiu— de fixar els cri-
teris (espècie, categoria,...) que permeten
identificar els materials de reproducció
en les fases de recolecció, condiciona-
ment, transport i viver (FJ 6), així com
l’activitat de certificació (FJ 10). No obs-
tant això, el Tribunal deixa oberta una
porta a la intervenció estatal en altres cir-
cumstàncies: el títol competencial estatal
podria ser suficient per desplaçar la co-
munitat autònoma de l’execució d’unes
mesures de control que incideixen de ple
en el desenvolupament de les seves prò-
pies competències, «siempre y cuando la
necesaria coherencia de la normativa bási-
ca estatal exigiera decisiones unitarias que
no pudieran articularse sin riesgo para su
preservación» (FJ 6); en aquest cas, però,
segons el Tribunal, aquestes circumstàn-
cies no es donen. Finalment, el Tribunal
resol també a favor del País Basc l’última
de les competències controvertides (l’ac-
tivitat de certificació que fa pública i au-
tentifica la realització dels controls per
part dels serveis competents) i recorda
que en diverses sentències ha insitit en
«la necesidad de aplicar con suma cautela
el título de comercio exterior a las relaciones
comerciales entre los Estados que forman la
Comunidad», perquè no es pot identifi-
car, sense cap altra matisació, comerç ex-
terior amb comerç intracomunitari.
Marcel Mateu
ACTIVITAT NORMATIVA... 227
Sentència 22/1999, de 25 de febrer (BOE núm. 65, de 17 de març). Recurs
d’inconstitucionalitat 2335/1990, interposat pel president del Govern de
l’Estat contra diversos paràgrafs dels art. 7 i 9 de la Llei del Parlament Basc
6/1990, de 15 de juny, de cambres agràries.
Ponent:
Carles Viver i Pi-Sunyer.
Aquesta Sentència té un element
comú amb dues altres sentències del Tri-
bunal Constitucional d’aquest mateix
any 1999: les tres se centren en el sig-
nificat i l’abast atribuïble a la potestat
reservada a l’Estat d’acord amb l’art.
149.1.18 CE per establir les bases del rè-
gim jurídic de les administracions pú-
bliques. En aquest cas, la disputa entre
el Govern de l’Estat i la comunitat autò-
noma del País Basc no es refereix a quins
són els títols aplicables al cas —sobre els
quals coincideixen les parts— sinó a la
delimitació exacta del contingut bàsic
de la normativa estatal i a l’existència o
no de contradicció entre aquesta legisla-
ció i els preceptes impugnats.
El Ple del Tribunal —format aquesta
vegada per només 11 magistrats— re-
corda que «la Constitución no menciona
expresamente a las cámaras agrarias entre
las materias reservadas al Estado por el art.
149.1 CE; sí lo hace, en cambio, el EAPV,
que atribuye a la Comunidad Autónoma
la competencia exclusiva sobre las mismas
(art. 10.21)». No obstant això, en la
STC 133/1989 es va declarar que «el si-
lencio que la Constitución guarda respecto
a las cámaras agrarias no debe interpretar-
se como exclusión del Estado en la regula-
ción de esta materia, ya que esas corpora-
ciones de Derecho público, en la medida en
que participan de la naturaleza de las Ad-
ministraciones Públicas, se ven también
afectadas por la competencia estatal sobre
las bases del régimen jurídico de las Admi-
nistraciones Públicas desde la que el Estado
puede establecer la regulación básica de to-
das las Administraciones Públicas». Sense
contradir aquell vell plantejament, el
Tribunal fa una important puntualitza-
ció: «debemos precisar ahora que la exten-
sión e intensidad que pueden tener esas ba-
ses es ciertamente mucho menor que
cuando se refieren a Administraciones Pú-
blicas en sentido estricto», i encara adver-
teix que «las cámaras agrarias son corpora-
ciones de afiliación voluntaria, que sólo de
modo parcial participan de la naturaleza
propia de las Administraciones Públicas,
sin que, por lo demás, deba olvidarse que se
trata de corporaciones vinculadas a la Ad-
ministración de las Comunidades Autóno-
mas, no a la Administración estatal. Por
todo ello, como queda dicho, la posibilidad
de penetración en esta materia de lo básico
ex art. 149.1.18 CE es aquí ciertamente
reducida» (FJ 2). Així mateix, segons el
Tribunal, s’ha de tenir en compte que «el
hecho de que la competencia autonómica
sobre cámaras agrarias sea exclusiva y no se
ciña a las funciones de desarrollo legislati-
vo y ejecución, implica que la Comunidad
Autónoma no está únicamente habilitada
para desarrollar las bases establecidas por
el Estado y ejercer las funciones ejecutivas
sino que en este caso dichas bases operan
tan sólo como límite al ejercicio de la com-
petencia autonómica» (FJ 2).
A partir d’aquestes premisses el Tribu-
nal delimita en diversos casos l’abast es-
pecífic d’allò considerat bàsic: a) «lo que
el legislador estatal puede considerar básico
es el principio conforme al cual los electores
y elegibles deben ser profesionales del sector
agrario, así como las reglas en las que se es-
tablezcan los requisitos fundamentales
para ser elector y elegible que resulten indis-
pensables para garantizar el referido prin-
cipio de profesionalidad. Más allá de lo an-
terior, las Comunidades Autónomas con
competencia exclusiva sobre cámaras agra-
rias y agricultura gozan de un amplio ám-
bito para establecer los requisitos conve-
nientes para ser titular del derecho de
sufragio activo y pasivo» (FJ 3); b) l’e-
xigència d’una condició específica com
és l’afiliació al Règim especial agrari de la
Seguretat Social o bé al Règim especial
de treballadors autònoms no pot ser con-
siderada bàsica (FJ 4) i tampoc l’exigèn-
cia que la dedicació professional a l’agri-
cultura sigui «preferent» (FJ 5); c) el
legislador estatal pot establir «las condi-
ciones elementales para poder ser elegibles»
però no està facultat per regular «el carác-
ter abierto o cerrado de las listas, el ámbito
territorial de actuación de las Organiza-
ciones Profesionales que pueden presentar
listas o el porcentaje de firmas que requie-
ren las agrupaciones de electores para poder
concurrir a les procesos electorales» (FJ 8).
En constatar que la Llei autònomica
no vulnera la competència estatal en ma-
tèria de bases del règim jurídic de les ad-
ministracions públiques en tots aquests
aspectes esmentats, el Tribunal declara la
constitucionalitat de tots els preceptes
impugnats. Així, afirma la constitucio-
nalitat de la Llei autonòmica perquè no
afecta la normativa bàsica quan: 1) per
ser electors i elegibles exigeix als familiars
de titulars d’explotacions professionals la
dedicació «exclusiva» a activitats agrà-
ries; 2) perquè puguin ser titulars del su-
fragi actiu no exigeix a les persones jurí-
diques que figuri en els seus estatuts la
AUTONOMIES · 26
228
dedicació a l’activitat agrària com a ob-
jecte exclusiu; 3) quan distribueix una
part dels representants a elegir entre les
diferents comarques de cada província, i
rebaixa d’un 10 % (LBCA) a un 5 % el
percentatge mínim del cens electoral per
proposar candidats; o 4) quan defineix el
que es consideren «explotacions profes-
sionals» a efectes de la Llei.
Aquesta Sentència em sembla un mo-
del de «rectificació» de la doctrina ante-
rior en un dels molts àmbits en què s’ha-
via anat massa enllà en la delimitació de
l’extensió i intensitat de les normes bàsi-
ques per part del Tribunal Constitucio-
nal; sense contradir, «precisa» hàbilment
la doctrina anterior i redueix el concepte
de bases i les resitua només com a límit a
l’exercici d’una competència autonòmi-
ca que és exclusiva.
Marcel Mateu
ACTIVITAT NORMATIVA... 229
Sentència 50/1999, de 6 d’abril (BOE núm. 100, de 27 d’abril). Recursos d’in-
constitucionalitat 521 i 547/1993, acumulats, promoguts per la Junta de
Castella i Lleó i pel Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya, res-
pectivament, contra certs articles de la Llei 30/1992, de 26 de novembre,
de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment admi-
nistratiu comú. Hi ha un vot particular del magistrat Carles Viver i Pi-
Sunyer, al qual se suma el magistrat Pablo García Manzano.
La Junta de Castella i Lleó critica el
caràcter organitzatiu dels preceptes es-
mentats, i considera que envaeixen la
seva competència exclusiva d’organitza-
ció autonòmica. El Consell Exceutiu,
per la seva part, distingeix entre els pre-
ceptes que regulen l’organització inter-
na dels òrgans col·legiats, contraris a la
competència d’autoorganització, i els
que afecten la formació de la volun-
tat col·legial, que van més enllà del que
es pot acceptar com a bàsic (ex art.
149.1.18 CE). L’advocat de l’Estat, fi-
nalment, té un parer contrari, ja que in-
clou els articles organitzatius en la
matèria de procediment administratiu
comú.
Així doncs, el Tribunal recorda, en
primer lloc, que la capacitat d’autoor-
ganització, excepte en la creació de la
pròpia Administració, no és una com-
petència exclusiva, ni tan sols en els as-
pectes d’organització interna i funcio-
nament. Els preceptes impugnats es
Ponent:
Carles Viver i Pi-Sunyer.
Els recursos es dirigeixen contra l’art.
13, la Junta de Castella i Lleó, i contra
l’art. 17, tots dos, quant a la regulació de
la delegació de competències i la suplèn-
cia; així mateix, es discuteix la possible
inconstitucionalitat de diversos apartats
dels articles 22, 23, 24, 25 i 27, relatius
a l’organització i funcionament dels òr-
gans col·legiats (determinació del règim
jurídic aplicable, funcions del president,
drets i funcions dels membres, designa-
ció, cessament, substitució i funcions
del secretari i règim dels actes). En el re-
curs de la Generalitat, a més, es qüestio-
nen l’art. 36.2, segon paràgraf i 36.3, ja
que estableixen l’obligatorietat, «en
cualquier caso», de traduir al castellà els
documents i expedients redactats en
una altra llengua cooficial que hagi de
tenir efectes fora del territori de la co-
munitat autònoma.
troben dins la matèria de règim jurídic
de les administracions públiques, en la
qual l’Estat és competent per dictar-ne
les bases. Ara bé, l’abast de les bases serà
menor en els aspectes purament orga-
nitzatius i de funcionament intern que
en els àmbits d’activitat externa, sobre-
tot quan aquests afectin drets i interes-
sos dels administrats.
Un cop establerta aquesta premissa, el
Tribunal rebutja els arguments de la Jun-
ta, ja que en aquest cas hi ha una incidèn-
cia externa que impedeix aplicar la com-
petència d’autoorganització en caràcter
d’exclusiva.
Quant a la suplència (art. 17.1, parà-
graf primer, incís primer), la determina-
ció de qui ha de ser suplent és una regla
d’organització interna. Per tant, la seva
regulació detallada excedeix la com-
petència bàsica de l’Estat. En canvi, és
bàsica la previsió de l’art. 17.2, que afir-
ma genèricament que la suplència no
implica una alteració de la competència.
Un altre conjunt de preceptes discu-
tit és el relatiu als òrgans col·legiats. La
regulació de l’art. 22, més genèrica, no
suposa cap infracció de la distribució
competencial en el règim jurídic de les
administracions públiques. Quant als
articles 23, 24 i 25, les comunitats autò-
nomes accepten la previsió d’un presi-
dent i d’un secretari. En canvi, les críti-
ques van dirigides a la regulació de les
funcions atribuïdes a aquests (art. 23.1 i
25.3), els drets i les funcions dels mem-
bres (art. 24.1) i les substitucions del
president (art. 23.2), dels membres (art.
24.3) i del secretari (art. 25.2). El Tribu-
nal coincideix a considerar el nivell de
detall com una extralimitació compe-
tencial. Igual conclusió li mereix l’anàli-
si dels punts 2, 3 i 5 de l’art. 27, relatiu a
les actes.
Finalment, la impugnació per la Ge-
neralitat dels punts 2 i 3 de l’art. 36 tam-
bé rep satisfacció. D’acord amb el pri-
mer article, «caldrà traduir en tot cas al
castellà els documents que hagin de tenir
efectes fora del territori de la comunitat
autònoma»; en la mateixa línia, el segon
afegeix que «els expedients o les seves
parts, redactades en una llengua diferent
del castellà, quan hagin de tenir efectes
fora del territori de la comunitat autò-
noma, hauran de ser traduïts al castellà
per l’Administració pública producto-
ra». Recentment, en la Llei 4/1999, de 3
de gener, que modifica la Llei 30/1992,
se sosté ja que no és necessari fer aquesta
traducció quan hagi de tenir efectes en
una comunitat autònoma on sigui coofi-
cial la mateixa llengua. El Tribunal con-
sidera, amb tot, que continua havent-hi
objecte d’impugnació ja que la disposi-
ció transitòria segona de la Llei 4/1999
no exclou l’aplicació de la Llei 30/1992
amb posterioritat a la seva entrada en vi-
gor a tots els procediments ja iniciats an-
teriorment. El Tribunal afirma que el
caràcter d’oficialitat suposa el reconeixe-
ment d’efectes a documents produïts en
la mateixa llengua cooficial per una altra
comunitat autònoma, i això sense neces-
sitat de traducció. Ara bé, el Ple del Tri-
bunal descarta la nul·litat dels punts 2 i 3
de l’art. 36, i opta per una sentència in-
terpretativa.
En definitiva, es declara que l’incís
«por quien designe el órgano competente
para el nombramiento de aquéllos» dels
art. 17.1; 23.1 i 23.2; 24.1, 24.2 i 24.3;
l’art. 25.2 i 25.3 i l’art. 27.2, 27.3 i 27.5
no són bàsics, i són contraris a la distri-
bució competencial. Així mateix, es de-
clara que els punts 2 i 3 de l’art. 36 són
constitucionals, interpretats en el sentit
que l’obligació de traduir al castellà no
impedeix els plens efectes dels docu-
ments, expedients o parts d’aquests en
altres comunitats on sigui oficial la ma-
teixa llengua.
AUTONOMIES · 26
230
Vot particular del magistrat Carles
Viver i Pi-Sunyer, al qual se suma el ma-
gistrat Pablo García Manzano.
L’únic punt discrepant és la impossibili-
tat de salvar la constitucionalitat dels punts
2 i 3 de l’art. 36 fent-ne una sentència in-
terpretativa, atesa la literalitat d’aquests
(STC 11/1981, 222/1992 i 341/1993).
Caldria, en opinió d’aquests magistrats,
haver-los declarats inconstitucionals.
Antoni Roig
ACTIVITAT NORMATIVA... 231
Sentència 103/1999, de 3 de juny (BOE núm. 162, de 8 de juliol). Recursos
d’inconstitucionalitat núm. 265/1989 i 266/1989 (acumulats), promu-
guts pel Govern basc i el Parlament de Catalunya, en relació amb diversos
preceptes de la Llei 32/1988, de 10 de novembre, de marques.
petència executiva de la Generalitat,
perquè, segons el Parlament, si bé l’or-
denació del Registre comporta la facul-
tat de configurar-ne l’organització i el
funcionament (així com la determina-
ció dels actes que hi tenen accés i els
seus requisits formals), no inclou la
competència per realitzar la totalitat
dels actes de tramitació, que queden
sota la competència autonòmica ex art.
11.3 EAC; el Parlament impugna tam-
bé l’art. 16.3 de la Llei de marques per
infringir els art. 3.2 CE i 3.2 EAC, en
la mesura que instaura l’obligatorietat
de l’ús de la llengua castellana (confi-
gura com a mera opció l’ús de la llen-
gua pròpia, juntament amb el castellà),
la qual cosa exclou el dret del ciutadà a
relacionar-se en les administracions
públiques radicades a la seva Comuni-
tat en la llengua oficial que esculli.
El primer que resol el Tribunal són els
dubtes que plantejava l’advocat de l’Es-
tat sobre l’admissibilitat del recurs inter-
posat pel Govern basc: no s’impugna de
manera obliqua l’existència del Registre,
que fou creat per una llei preconstitu-
cional que no va ser objecte de recurs en
el temps establert; l’objecció no pot
prosperar perquè la Llei, que pressupo-
sa l’existència d’un Registre de la pro-
pietat industrial, estableix una normati-
Ponent:
Tomás S. Vives Antón.
Els dos recursos d’inconstitucionali-
tat acumulats al·leguen que la citada
Llei de marques vulnera la distribució
constitucional i estatutària de com-
petències (que atorga a les comunitats
autònomes recurrents l’execució de le-
gislació de l’Estat sobre la matèria pro-
pietat industrial), però es basen en ra-
ons ben diferents. El recurs del Govern
basc se centra bàsicament en el fet que
la Llei impugnada sanciona un sistema
registral en què es preveu un únic Re-
gistre per a tot l’Estat i dependent
orgànicament de l’Administració cen-
tral, amb la qual cosa s’atribueix a l’Es-
tat una sèrie de facultats (com organit-
zar i portar el Registre) que són
inherents a la postestat d’execució, i
per tant corresponen a les comunitats
autònomes; segons el Govern basc,
portar i organitzar el Registre són les
úniques actuacions de naturalesa exe-
cutiva que es poden trobar en l’àmbit
de la propietat industrial, més enllà de
les quals l’espai executiu de la propietat
industrial està buit de substància. En
canvi, el Parlament de Catalunya cen-
tra la seva impugnació en aquells pre-
ceptes de la Llei que envaeixen la com-
va nova. «Desde la perspectiva formal, los
preceptos que se impugnan y que delimi-
tan el objeto del recurso forman parte de
la Ley 32/1988 [...]. Desde la perspectiva
material (y, aun cuando la consideración
de esa perspectiva no sea imprescindible,
conviene tenerla en cuenta dadas las ale-
gaciones del Abogado del Estado), hay, por
tanto, en la Ley de Marcas algo más que la
mera asunción del viejo Registro» (FJ 2).
Així mateix, abans d’entrar en el fons de
l’assumpte, el Tribunal decideix que no-
més considerarà com a recorreguts els
preceptes legislatius mencionats en el
suplico de la demanda i fonamentats a
més en el cos del recurs.
El Tribunal, després d’optar clarament
per ubicar la Llei impugnada en la matè-
ria propietat industrial (i no a «ordena-
ció dels Registres i instruments pú-
blics»), reitera doctrina constitucional
anterior respecte de l’abast de les fun-
cions públiques de legislació i execució.
Però matisa de manera decisiva algun
d’aquests postulats en invocar també al-
guna sentència anterior (STC 243/1994
i 102/1995) sobre la possibilitat de tras-
lladar «excepcionalment» a l’Estat la ti-
tularitat de determinades competències
executives «cuando además del alcance te-
rritorial superior al de una Comunidad
Autónoma del fenómeno objeto de la com-
petencia, la actividad pública que sobre él
se ejerza no sea susceptible de fracciona-
miento y, aun en este caso, cuando dicha
actuación no pueda llevarse a cabo por me-
canismos de coordinación o cooperación»
(FJ 4). Aquesta excepcionalitat es dóna,
segons el Tribunal, en el cas del Registre
de marques, però no es justifica la insufi-
ciència d’aquests possibles mecanismes
de cooperació o coordinació. «Un hipo-
tético fraccionamiento supondría, aun
contando con mecanismos de coordinación
o cooperación adecuados, una enorme difi-
cultad para garantizar la homogeneidad
requerida por la naturaleza de la materia
dado que marcas (y también nombres co-
merciales) constituyen elementos esenciales
del sistema de competencia no falseado
sobre el que se asienta el mercado único na-
cional» (FJ 5). I sense que cap part ho
hagi adduït, el Tribunal afegeix que «ha
de tomarse, también, en consideración, en
la materia propiedad industrial, la posible
incidencia que, en cuanto a la configura-
ción del Registro, haya de tener el título es-
tatal ex art. 149.1.1» (FJ 5).
D’acord amb tot això, el Tribunal
conclou que «es constitucionalmente le-
gítimo el establecimiento de un Registro
estatal de marcas y nombres comerciales» i
com que reconeix a l’Estat «la compe-
tencia para llevar a cabo la resolución
concediendo la inscripción», «las compe-
tencias de las Comunidades Autónomas se
proyectarán solamente sobre aquellos mo-
mentos de la regulación que resulten sepa-
rables de los anteriores» (FJ 6). Formal-
ment fa una estimació parcial del recurs
—encara que sigui materialment molt
minsa— ja que la «recepció de sol·lici-
tuds», l’examen dels «requisits formals»
i «els defectes en la documentació» són
considerats actes executius que corres-
ponen a la comunitat autònoma pel fet
de ser perfectament separables de la re-
solució de fons sobre la concessió del
registre (FJ 7 i 9). Així mateix, el regis-
tre dels rètols dels establiments que es
registren només per al terme o termes
municipals que es consignen a la sol·li-
citud és una competència executiva que
correspon a la comunitat autònoma,
sense que es donin les circumstàncies
excepcionals que permetin desplaçar-la
cap a l’Estat (FJ 12).
Finalment, el Tribunal recull un argu-
ment de l’advocat de l’Estat i decideix
que «no es contrario a la Constitución que
la Ley exija que un ejemplar de la solicitud
se presente, necesariamente, en la lengua
AUTONOMIES · 26
232
oficial común a todo el territorio», amb
una argumentació ben escarida: aquest
Registre, que prèviament ha convingut
que podia ser únic i estatal, té la seu a
Madrid, i per tant no és un òrgan radicat
a la comunitat autònoma (FJ 13).
Marcel Mateu
ACTIVITAT NORMATIVA... 233
Sentència 127/1999, d’1 de juliol (BOE núm. 181, de 30 de juliol). Recurs
d’inconstitucionalitat 175/1990, promogut pel president del Govern con-
tra l’article 10 i la disposició addicional tercera de la Llei de la Comunitat
de Galícia 13/1989, de 10 d’octubre, de boscos veïnals en mà comuna.
lament de Galícia al·leguen que l’article
10 no incorpora els magistrats a l’Admi-
nistració autonòmica i es limita a repro-
duir el contingut de l’article 9 de la Llei
estatal 55/1980, de règim dels boscos veï-
nals en mà comuna; i que les especialitats
processals de la disposició addicional ter-
cera són vàlides perquè responen a les in-
novacions substantives que incorpora la
Llei gallega enfront de l’estatal, emmarca-
bles dins del dret civil foral (encara que
això últim no resulta exigible pels articles
149.1.6 CE i 27.5 EAG).
El Tribunal Constitucional estima el
recurs d’inconstitucionalitat i anul·la en
primer lloc l’incís «Vicepresidente: Un
Magistrado de la Audiencia Provincial
correspondiente» de l’article 10 de la Llei,
perquè afecta l’estatut jurídic dels jutges
i magistrats en integrar-los en un òrgan
col·legiat de titularitat autonòmica.
Aquest estatut s’ha d’emmarcar dins la
matèria «Administració de justícia», que
és competència exclusiva de l’Estat (art.
149.1.5 CE). El Tribunal també anul·la
la disposició addicional tercera de la
Llei, ja que considera que les especiali-
tats processals que estableix no són re-
querides per les peculiaritats del seu
contingut substantiu i que, en conse-
qüència, s’extralimita de la competència
que en aquest respecte preveuen els arti-
cles 149.1.6 CE i 27.5 EAG.
Jordi Freixes
Ponent:
Fernando Garrido Falla.
El Govern estatal impugna dos pre-
ceptes legals gallecs: l’article 10 de la Llei
de boscos veïnals en mà comuna, pel fet
que conté un incís que disposa que el
vicepresident de cada un dels jurats pro-
vincials de Classificació de Boscos Veï-
nals ha de ser un magistrat de l’Audièn-
cia Provincial corresponent; i la disposi-
ció addicional tercera de la mateixa Llei,
que estableix que «todos los procedimien-
tos, salvo el de clasificación, serán sustan-
ciados por el trámite de incidentes ante el
Juzgado de Primera Instancia».
La impugnació estatal es fa en defensa
de les seves competències en matèria
d’Administració de justícia (art. 149.1.5
CE), ja que l’article 10 realitza la inte-
gració d’un funcionari estatal de l’Ad-
ministració de justícia en un òrgan de
l’Administració autonòmica; i en matè-
ria de legislació processal (149.1.6 CE),
perquè opta pel procediment incidental
i atribueix la competència als jutjats de
primera instància, en la disposició addi-
cional tercera, sense que aquestes previ-
sions processals es corresponguin amb
cap peculiaritat de dret material autonò-
mic, que a més s’ha de circumscriure
únicament al dret civil foral (en aquest
cas estarien autoritzades pel mateix arti-
cle 149.1.6 CE i per l’article 27.5 de
l’Estatut d’Autonomia de Galícia).
En defensa de la Llei, el Govern i el Par-
AUTONOMIES · 26
234
Sentència 128/1999, d’1 de juliol (BOE núm. 181, de 30 de juliol). Conflicte
de competència promogut per la Diputació Regional de Cantàbria en rela-
ció amb diversos preceptes del Reial decret 1887/1991, de 30 de desembre,
sobre millora de les estructures agràries.
tes subvencions, regulades en l’art. 38 i
la disposició addicional setena, seran co-
bertes fins a un percentatge inferior al
cent per cent per l’Estat, mentre que es
deixa a les comunitats autònomes da-
vant l’alternativa de cofinançar o no les
subvencions esmentades en el percen-
tatge restant. La Comunitat Autònoma
de Cantàbria entén que aquesta possibi-
litat atempta contra el principi d’igual-
tat (art. 14, 138 i 139 CE) ja que, en cas
que no arribi a un acord amb l’Estat, els
seus agricultors rebran un tracte diferent
respecte als altres agricultors de la Unió
Europea; a més, la Comunitat Autòno-
ma serà objecte d’una pressió social i, de
manera indirecta, es vulnera la seva au-
tonomia financera a l’hora d’escollir la
destinació dels seus recursos.
Sobre el que acabem d’exposar, el Tri-
bunal considera que cal tenir en compte
que no s’ha al·legat la violació de cap
precepte relacionat amb la distribució de
competències, la qual cosa és necessària,
segons la doctrina jurisprudencial (STC
122/1989), en un procés d’aquestes ca-
racterístiques. No contradiu aquest ar-
gument el fet que la demandant hagi
aportat, a més dels articles relacionats
amb el principi d’igualtat, els art. 148.1 i
150.2 de la Constitució, perquè el pri-
mer detalla la llista de competències as-
sumibles, però és l’Estatut d’autonomia
el que fixa el patrimoni competencial,
i el segon no té relació amb el procés que
es desenvolupa.
Un cop considerats els punts ante-
riors, el Tribunal entra en la qüestió
plantejada portant al procés la doctrina
que, sobre subvencions agràries estatals,
s’ha anat formant. L’Estat no pot exercir
Ponent:
María Emilia Casas Baamonde.
Abans d’entrar en el fons de la disputa
plantejada, el Tribunal se centra a donar
solució a dues qüestions prèvies. La pri-
mera es refereix a l’obligació del deman-
dant —la Comunitat Autònoma en
aquest cas— d’incloure aquells preceptes
que considera violats en el requeriment
d’incompetència que adreça a l’altra part
—l’Estat— a fi que el Tribunal procedei-
xi a valorar-los, posteriorment, en la de-
manda que li és adreçada. La conclusió
és que si aquesta obligació no se satisfà,
el Tribunal no pot estendre el seu judici a
aquells preceptes que no han estat inclo-
sos en el requeriment esmentat. La sego-
na qüestió per resoldre és que la norma
impugnada ha estat derogada en el mo-
ment en què s’emet aquesta Sentència. A
aquest efecte, el Tribunal entén que no es
pot caure en automatismes, sinó que cal
examinar si l’objecte del recurs persis-
teix, si el conflicte encara existeix. En
aquest cas concret és així ja que, si bé el
Reial decret impugnat ha estat substituït
pel Reial decret 204/1996, les objec-
cions formulades se susciten també en la
normativa vigent. No obstant això, s’ad-
verteix que l’objecte del procés no ha va-
riat i que ha quedat circumscrit al plan-
tejament inicial.
Dit això, es pot entrar en el fons de la
decisió concretant que la controvèrsia es
relaciona amb subvencions agràries vin-
culades a programes regulats per la Unió
Europea. L’Estat, per mitjà del Reial de-
cret impugnat, disposa que s’han de
subvencionar inversions per a la realitza-
ció de millores en l’agricultura. Aques-
el seu poder de despesa al marge del sis-
tema constitucional de distribució de
competències, de manera que no n’hi ha
una per subvencionar, ni amb la subven-
ció no es pot pretendre arrogar aquelles
competències de les quals no és titular.
Concretament, en matèria agrícola,
l’Estat pot establir subvencions fins on li
permeti la seva competència genèrica,
bàsica o de coordinació, sense obstacu-
litzar que la Comunitat Autònoma pu-
gui exercir la seva i, fins i tot, gestionar
els fons que l’Estat proporciona. Aques-
ta conclusió, a més, no es pot veure alte-
rada pel fet que els ajuts puguin prove-
nir en la seva regulació i en el seu import
de la Unió Europea, ja que la normativa
comunitària no legitima alterar el repar-
timent competencial que s’ha realitzat
d’acord amb la Constitució.
Però si bé aquestes són les referències
entre les quals s’ha de moure la decisió
del Tribunal en un assumpte on s’al·lega
violació de competències, aquest difí-
cilment pot dur a terme la seva tasca si
la Comunitat Autònoma no és més ex-
plícita pel que fa a la competència que
resulta envaïda per l’Estat, tal com ja
s’ha dit. És per això que explora si és
possible que s’hagi atemptat, com argu-
menta la Comunitat Autònoma cànta-
bra, contra l’autonomia financera que
preveu l’art. 156 CE, cosa que és facti-
ble en un procés d’aquest tipus des del
moment en què aquesta autonomia és
necessària per a l’execució, d’acord amb
els seus propis interessos, de les com-
petències que li hagin estat reconegudes
a una comunitat autònoma. Aquesta
violació es produiria si amb la regulació
impugnada s’obligués la Comunitat
Autònoma càntabra a aportar uns re-
cursos, compel·lida per les circumstàn-
cies, per a aquestes subvencions que,
d’una altra manera, podria destinar a
altres finalitats.
El raonament final del Tribunal sobre
aquesta qüestió es pot sintetitzar en els
punts següents. Primer, la normativa
comunitària que regula les subvencions
no obliga els estats membres a aportar
la totalitat dels fons necessaris per als
ajuts agraris, si bé és cert que, com més
gran sigui el percentatge, més grans se-
ran els reemborsaments per part de la
Unió Europea. Segon, l’Estat pot deter-
minar, per tant, el percentatge de fi-
nançament que estimi oportú i, en vir-
tut de la seva competència per dirigir el
sector agrari (art. 149.1.13 CE), disse-
nyar un marc normatiu sobre millora
de les estructures agràries. Tercer, en
aquest marc normatiu pot preveure
perfectament amb les comunitats autò-
nomes el cofinançament dels ajuts que
s’estableixin encara que això no pot im-
plicar una alteració de l’ordre compe-
tencial. Quart, l’autonomia financera,
per tant, ha de ser respectada territoria-
litzant les partides pressupostàries des-
tinades i permetent que les comunitats
autònomes optin entre participar o no
en la política estatal sense que això im-
pedeixi que rebin allò que l’Estat desig-
ni. Cinquè, tenint en compte aquestes
condicions, el Tribunal entén que no es
pot formular cap retret a la regulació es-
tatal des del moment en què s’han terri-
torialitzat les subvencions que regula el
Reial decret impugnat i la Comunitat
Autònoma pot optar entre participar o
no en el finançament.
El recurs no s’estén només als precep-
tes esmentats més amunt, sinó que ho fa
també als art. 2, apartats 8, 10 i 11; 6,
apartat 2, i 17, apartat 2, del Reial de-
cret 1887/1991. En general, s’al·lega
que comporten una regulació tan preci-
sa que no permeten que la Comunitat
Autònoma exerceixi les seves competèn-
cies en la matèria perquè excedeixen el
que cal entendre per normativa bàsica.
ACTIVITAT NORMATIVA... 235
El Tribunal exposa que la regulació bàsi-
ca d’una matèria no ha d’estar inclosa
necessàriament en una llei, sinó que cal
tenir en compte també la normativa de
caràcter reglamentari, respectant en
qualsevol cas la competència autonòmi-
ca. D’acord amb això, si bé els art. 2 i 6
esmentats contenen definicions necessà-
ries per aplicar els reglaments comunita-
ris, no per això es poden qualificar de
bàsics en relació amb programes au-
tonòmics finançats amb recursos propis
de la Comunitat Autònoma. El mateix
succeeix amb l’art. 17, ja que la Comu-
nitat Autònoma no es pot veure limita-
da per aquest article, quan sigui ella la
que estableixi els criteris que consideri
necessaris per distribuir ajuts, finançats
amb recursos propis, a la primera ins-
tal·lació dels agricultors joves.
La decisió del Tribunal implica que
els preceptes esmentats en darrer lloc no
poden ser considerats bàsics pel que fa a
aquells plans d’ajut al sector agrícola
que reguli la Comunitat Autònoma
càntabra. No obstant això, no es poden
entendre com a nuls i ser expulsats de
l’ordenament ja que sí que són bàsics
respecte als plans d’ajut estatals i, a més,
poden regular situacions consolidades i
afectar les relacions financeres de l’Estat
amb la Unió Europea. Pel que fa a la res-
ta, la sentència rebutja el conflicte de
competències.
José Antonio Fernández Amor
AUTONOMIES · 26
236
Sentència 130/1999, d’1 de juliol (BOE núm. 181, de 30 de juliol de 1999).
Qüestió d’inconstitucionalitat núm. 1001/1995, plantejada per la Sala
Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Cantà-
bria, contra la disposició addicional vuitena de la Llei de l’Assemblea Re-
gional de Cantàbria 5/1993, de 6 de maig, de pressupostos generals de la
Diputació Regional de Cantàbria per a 1993.
És des d’aquesta perspectiva que la Sala
Contenciosa Administrativa del Tribu-
nal Superior de Justícia de Cantàbria
planteja la qüestió d’inconstitucionali-
tat, ja que jutja contrari als art. 9.3 i
134.2 de la CE i 56 de l’Estatut d’auto-
nomia de Cantàbria (en endavant,
EAC) el fet que una llei de pressupos-
tos pugui contenir una disposició dedi-
cada a regular el règim jurídic de la
funció pública, cosa que és aliena al
contingut propi d’una llei d’aquest
caràcter.
El Tribunal Constitucional, després
de considerar que escau estimar la qües-
tió presentada, exposa, com a referència
necessària, la seva doctrina sobre el con-
tingut de les lleis de pressupostos. En
Ponent:
Julio Diego González Campos.
Aquesta Sentència té com a objecte
l’estudi de la constitucionalitat de la dis-
posició addicional vuitena de la Llei
5/1993, de 6 de maig, de pressupostos
generals de la Diputació Regional de
Cantàbria per a 1993. Cal dir que
aquesta disposició regula la creació del
Cos Superior de Lletrats i l’integra en el
cos funcionarial de l’Administració
autònoma càntabra.
Aquesta disposició, considerant-ne
el contingut, no sembla que pugui im-
plicar una contradicció si es contrasta
amb el text constitucional llevat del fet
que figura en una llei de pressupostos.
aquest sentit, entén que aquesta llei té
un contingut mínim, necessari i indis-
ponible constituït per l’expressió xifra-
da d’ingressos i despeses al qual es pot
afegir un contingut possible, de caràc-
ter no necessari o eventual. La matèria
que constitueix aquest segon contingut,
però, ha de tenir una relació direc-
ta amb els ingressos i les despeses que
componen el pressupost, a banda de
constituir un complement dels criteris
de política econòmica i servir per a la
major intel·ligència i per executar mi-
llor el pressupost. En conseqüència, in-
cloure matèries que no reuneixin les ca-
racterístiques expressades implica anar
contra el text fonamental, ja que suposa
una restricció il·legítima de les com-
petències del legislatiu, el qual veu dis-
minuïdes, amb aquesta manera de pro-
cedir, les seves capacitats d’examen i
esmena sense cap base constitucional.
Així mateix, també es contradiu el prin-
cipi de seguretat jurídica a causa de la
incertesa que origina una regulació d’a-
questa mena.
Aquesta posició, construïda pel Tri-
bunal després de diversos precedents, és
d’aplicació plena pel que fa a les lleis de
pressupostos estatals i cal resoldre si es
pot aplicar o no a les lleis de pressupos-
tos autonòmiques. En aquest sentit, el
Tribunal recorda que en la Sentència
116/1994 va rebutjar l’aplicació directa
del que disposa l’art. 134 de la CE —
que recull essencialment la doctrina an-
terior— a altres normes pressupostàries
que no fossin estatals. Per això cal exa-
minar, tal com fa la Sentència 174/
1998, el bloc de constitucionalitat per
configurar quin és el contingut necessari
i eventual en una llei de pressupostos
autonòmica.
D’acord amb la lectura dels art. 9.1 i
56 de l’EAC i de l’art. 21.1 de la Llei
orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de
finançament de les comunitats autòno-
mes, el Tribunal conclou que són coin-
cidents amb el que estableix l’art. 134.2
de la CE, la qual cosa permet deduir un
principi general segons el qual el contin-
gut de la llei de pressupostos autonòmi-
ca no es pot fer amb normes que no tin-
guin relació directa amb el programa
d’ingressos i despeses o amb els criteris
de la política econòmica en què es
basen.
Un cop establerts, per tant, els criteris
jurídics necessaris que cal seguir, el Tri-
bunal arriba a la conclusió que una nor-
ma de net contingut funcionarial, si bé
en el futur pot tenir repercussions pres-
supostàries, no es pot considerar com-
plement necessari per a la major in-
tel·ligència ni per executar millor i amb
més eficàcia el pressupost. És per això
que en la decisió s’estima la qüestió d’in-
constitucionalitat i es declara nul·la la
disposició impugnada perquè és contrà-
ria als art. 21 de la LOFCA i 56 de l’E-
AC integrants del bloc de constitucio-
nalitat.
José Antonio Fernández Amor
ACTIVITAT NORMATIVA... 237
AUTONOMIES · 26
238
Sentència 175/1999, de 30 de setembre (BOE núm. 88, de 3 de novembre).
Conflicte positiu de competència 745/1990, plantejat pel Govern basc
contra determinats preceptes de l’Ordre del Ministeri de l’Interior de 2 de
novembre de 1989, per la qual es regulen les modalitats d’elaboració de lli-
bres-registre i altres documents de control, obligatoris per a determinats
establiments. Vot particular.
ció competent per exercir aquest con-
trol.
El Govern basc defensa que la com-
petència exclusiva de l’Estat en matèria
de «seguretat pública» té com a límit
les previsions de l’art. 17 de l’Estatut
d’autonomia basc, la qual cosa com-
porta que els controls siguin part de
l’activitat pròpia dels serveis policials, i
que la Comunitat Autònoma tingui
competència respecte a aquests serveis
que han de ser exercits per la policia
autònoma basca.
Per contra, el Govern estatal consi-
dera que no totes les funcions policials,
o les administratives inseparables d’a-
quelles, que hagin de realitzar-se en el
territori de la Comunitat Autònoma
basca, han de ser pròpies de la com-
petència autonòmica, ja que de l’art.
38 de la LOFCSE es deriva la titulari-
tat de l’Estat sobre competències poli-
cials en sentit estricte, i de les adminis-
tratives complementàries, en el ter-
ritori autonòmic.
Entrant ja en l’examen de la decisió
del Tribunal Constitucional, aquest co-
mença per situar el marc normatiu en
què es mou aquest conflicte:
a) L’art. 149.1.29 CE, que atribueix
a l’Estat la competència exclusiva sobre
seguretat pública, sens perjudici de la
possibilitat de creació de policies per
part de les comunitats autònomes de la
manera en què s’estableixi en els respec-
tius estatuts, i en el marc del que disposi
una llei orgànica.
b) La disposició addicional primera
CE, que estableix que la Constitució
Ponent:
Vicente Conde Martín de Hijas (en un
primer moment Manuel Jiménez de
Parga va ser nomenat ponent, però atès
que la seva ponència va quedar en mino-
ria, per acord del President, en virtut del
que disposa l’art. 80 LOTC en relació
amb l’art. 206 LOPJ, es va nomenar un
nou ponent).
L’objecte del conflicte positiu plante-
jat pel Govern basc són els art. 1, apar-
tats 3, 5 i 7; 2, apartats 1, 2 i 3; i 3, apar-
tat 1, de l’Ordre de 2 de novembre de
1989 del Ministeri de l’Interior, per la
qual es regulen les modalitats d’elabora-
ció de llibres-registre i altres documents
de control, obligatoris per a determinats
establiments. Bàsicament es qüestiona
la previsió que aquests establiments
concrets (cases de compravenda, cases
de préstec, comerç d’or i argent, com-
pravenda de mobles, roba, lloguer d’au-
tomòbils,...) hagin de presentar els lli-
bres-registre, abans de l’inici de les seves
anotacions, davant la Comissaria Supe-
rior de Policia, o si escau, davant l’ofici-
na de la Guàrdia Civil, per foliar-los i se-
gellar-los.
Tant el Govern basc com el Govern
de la Nació coincideixen a situar les
funcions de control objecte del conflic-
te dins la matèria «seguretat pública», i
també en el fet que les diverses moda-
litats de control a les quals han de sot-
metre’s els establiments regulats per
l’Ordre són un instrument propi de
l’activitat policial. La discrepància se si-
tua en la determinació de l’Administra-
empara i respecta els drets històrics dels
territoris forals, i que l’actualització ge-
neral de l’esmentat règim foral es por-
tarà a terme en el marc de la Constitució
i dels estatuts d’autonomia.
c) L’art. 17.1 EAPB, que disposa
que mitjançant el procés d’actualitza-
ció del règim foral previst a la dispo-
sició addicional primera de la Consti-
tució correspondrà a les institucions
del País Basc, en la manera que deter-
mina l’Estatut, el règim de la policia
autònoma.
d) La disposició addicional primera
de la LOFCSE, que preveu que allò es-
tablert en el seu articulat no serà d’apli-
cació a la competència que l’art. 17
EAPB atribueix a les institucions del
País Basc en matèria de règim de policia
autònoma per a la protecció de persones
i béns, i el manteniment de l’ordre pú-
blic dins del territori autònom, que es
regularà d’acord amb el que disposa
l’Estatut.
El Tribunal Constitucional també
considera que a la STC 104/1989, al·le-
gada per ambdues parts, va declarar, en
relació amb la imposició per a determi-
nats establiments d’un sistema d’alarma
connectat a centres policials estatals o de
la Guàrdia Civil, que encara que corres-
pongués al governador civil la potestat
d’ordenar la connexió, respecte a la seva
execució s’havia de tenir present quina
era la unitat policial afectada d’acord
amb el sistema de cooperació i coordi-
nació de les respectives policies, estatal i
autonòmica.
El Tribunal situa el nucli del conflicte
en la determinació del caràcter que hagi
d’atribuir-se a les funcions en conflicte i
descarta l’aplicació de l’art. 38 LOFCSE
atès el que preveu la disposició addicio-
nal primera de la Llei. Així, considera
que un element clau és el fet que els con-
trols previstos a la norma impugnada
fan referència a activitats d’establiments
situats al País Basc, activitats que tenen
una identitat perfectament situada al
País Basc, i essent la identificació de l’ac-
tivitat el factor determinant per atribuir
als controls caràcter intra o supracomu-
nitari, conclou que pel fet de trobar-se
els establiments en territori del País Basc
correspon exercir-ne els controls a la
Comunitat Autònoma basca.
Sens perjudici d’això, el Tribunal re-
coneix que l’Estat pot, si ho estima
adient, establir mecanismes de coordi-
nació i cooperació respecte als sistemes
de registre.
En conseqüència, la decisió declara
que les competències en conflicte con-
tingudes als art. 1, apartats 3, 5 i 7; 2,
apartats 1, en la seva referència a l’apartat
3 de l’article anterior, 2 i 3; i 3, apartat 1,
corresponen a la Comunitat Autònoma
del País Basc; i desestima el conflicte res-
pecte a l’art. 2, apartat 1, en la part que
no fa referència a l’apartat 3 de l’art. 1.
La Sentència consta d’un vot particu-
lar signat per Manuel Jiménez de Parga
y Cabrera, al qual se s’adhereixen Rafael
de Mendizábal Allende i Fernando Ga-
rrido Falla.
La discrepància se centra en el fet que
la localització en el País Basc dels esta-
bliments sigui el cànon que determini
l’atribució competencial a favor de la
Comunitat Autònoma, i considera que
l’element determinant havia d’haver es-
tat la naturalesa de l’activitat pròpia dels
establiments. Així, declara que els con-
trols previstos a l’Ordre són de caràcter
policial, connectats directament amb
l’àmbit de la seguretat pública, que ha
de ser garantida pel Govern de la Nació
mitjançant les Forces i Cossos de Segu-
retat, sens perjudici del règim de la poli-
cia autonòmica dins del País Basc. A
més, s’afegeix que l’activitat dels establi-
ments té un caràcter clarament supraco-
ACTIVITAT NORMATIVA... 239
munitari, la qual cosa comporta que la
competència sobre els controls ha de cor-
respondre a l’Estat, sens perjudici que
s’hagin d’establir mecanismes per possi-
bilitar que la policia autonòmica pugui
conèixer la informació derivada del con-
trol, atès l’interès que pot tenir per a l’e-
xercici de la seva funció.
Marta Fernández
AUTONOMIES · 26
240
Sentència núm. 176/1999, de 30 de setembre (BOE núm. 88, de 3 de novem-
bre). Recurs d’inconstitucionalitat núm. 433/1994, promogut pel president
del Govern contra l’art. 10.3 de la Llei del Parlament de Catalunya
12/1993, de 4 de novembre, de creació de l’Institut per al Desenvolupament
de les Comarques de l’Ebre. Emeten vots particulars els magistrats Manuel
Jiménez de Parga y Cabrera i Vicente Conde Martín de Hijas.
cepte només en relació amb els tributs
propis que hagi establert.
Davant d’ambdues posicions, el Tri-
bunal jutja que s’ha de desestimar el re-
curs des del moment en què és possible
fer una interpretació constitucional de
la norma. En aquest sentit, partint de la
base que la Comunitat Autònoma pos-
seeix poder tributari per establir tributs
propis i que tant l’Estat com les comu-
nitats autònomes poden legislar sense
reservar, mitjançant una clàusula de sal-
vaguarda, les competències d’altres ens
sobre la matèria objecte de regulació,
s’ha d’interpretar que la norma impug-
nada té com a camp d’aplicació únic i
exclusiu l’àmbit de competència del
Parlament de la Comunitat Autònoma
de Catalunya. En aquest sentit, només
li pot atribuir els beneficis i les exemp-
cions fiscals que estigui legitimat per es-
tablir d’acord amb les previsions del
bloc de constitucionalitat. Dins d’a-
quest límit, la Comunitat Autònoma
pot ordenar el règim de beneficis fiscals
que consideri oportú i estendre’l a
aquells subjectes que estimi necessari.
En conseqüència amb tot el que s’ha ex-
posat, el Tribunal pronuncia una deci-
sió per la qual desestima el recurs pre-
sentat.
Ponent:
Pablo Cachón Villar.
Amb la intenció de concretar quin és
l’objecte d’estudi de la decisió que s’e-
met, el Tribunal Constitucional exposa,
en el fonament jurídic primer, que es
tracta d’estudiar l’adequació de l’art.
10.3 de la Llei catalana 12/1993 al text
constitucional. Essencialment, el con-
tingut d’aquest precepte comporta
l’aplicació de les exempcions i els bene-
ficis fiscals que corresponen a la Ge-
neralitat a un òrgan de l’Administració
autònoma catalana com és l’Institut per
al Desenvolupament de les Comarques
de l’Ebre.
La part recurrent entén que la Comu-
nitat Autònoma s’excedeix en l’aplicació
de la seva potestat tributària, recollida
en la Constitució, ja que el precepte
sembla abraçar no sols els tributs propis
—cosa que sí que és pròpia del poder
tributari autonòmic— sinó també
els tributs estatals o locals el règim jurí-
dic dels quals només correspon establir
a l’Estat en virtut de la seva potestat tri-
butària originària prevista en l’art. 133
de la CE. No ho entén així la representa-
ció de la Comunitat Autònoma, que
considera que s’ha d’interpretar el pre-
Aquest pronunciament és objecte de
dos vots particulars. En el primer, Ma-
nuel Jiménez de Parga y Cabrera sosté
que la decisió no s’hauria de limitar a
desestimar el recurs presentat, sinó que
hauria de ser, a més, de caràcter inter-
pretatiu. En el segon, Vicente Conde
Martín de Hijas considera que, si bé la
Sentència recull els límits a què s’ha d’a-
justar la norma impugnada, no es pot
interpretar de la seva dicció que aquesta
s’hi atingui, tal com sembla entendre el
Tribunal. La posició que aquest ha man-
tingut —prossegueix l’autor— implica
alterar l’objecte del recurs en estudiar i
donar prevalença al que hauria de ser i
dir, enfront del que és i del que diu la
norma impugnada.
José Antonio Fernández Amor
ACTIVITAT NORMATIVA... 241
Sentència 186/1999, de 14 d’octubre (BOE núm. 276, de 18 de novembre).
Conflicte positiu de competència 2366/1999, promogut pel Consell Execu-
tiu de la Generalitat de Catalunya en relació amb l’Ordre del Ministeri d’In-
dústria, Comerç i Turisme de 3 de juny de 1992, sobre concessió de subven-
cions en relació amb el Pla de Promoció de Disseny Industrial.
Ponent:
Rafael de Mendizábal Allende.
L’objecte del conflicte el constitueixen
els art. 3, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12 i 14 de
l’Ordre del Ministeri d’Indústria, Co-
merç i Turisme de 3 de juny de 1992,
sobre concessió de subvencions en rela-
ció amb el Pla de Promoció de Disseny
Industrial, pel fet que assignen funcions
de caràcter executiu per a la tramitació
de les subvencions a òrgans estatals i a
la Societat Estatal per al Desenvolu-
pament del Disseny Industrial, quan
aquestes funcions, segons la Comunitat
Autònoma de Catalunya, corresponen,
en virtut de les competències assumides
en matèria d’indústria i de planificació
de l’activitat econòmica, a Catalunya
(art. 12.1.1 i 2 de l’Estatut d’Autono-
mia), sens perjudici que aquestes hagin
d’exercir-se d’acord amb les bases i l’or-
denació de l’activitat econòmica general
i la política monetària de l’Estat, en els
termes d’allò que disposen els art. 38,
131 i els números 11 i 13 de l’apartat 1
de l’art. 149 CE.
La posició de l’Estat és la de situar la
matèria afectada per les subvencions
dins la de reestructuració de sectors in-
dustrials sobre la qual la Generalitat ha
assolit competències de desenvolupa-
ment i execució a Catalunya dels plans
establerts per l’Estat (art. 12.1.3 EAC).
Subsidiàriament defensa que la com-
petència estatal també troba suport en el
comerç exterior, el foment i la coordina-
ció general de la investigació científica i
tècnica (art. 149.10 i 15 CE), i en la
doctrina constitucional que declara que
en supòsits excepcionals l’Estat pot re-
servar-se la gestió de subvencions (STC
13/1992, FJ 8.d).
Abans de centrar-se en la decisió del
conflicte, el Tribunal Constitucional en-
tra a valorar el fet que l’Ordre impug-
nada hagi estat derogada per una Ordre
del Ministeri d’Indústria i Energia de
8 de maig de 1995, que al seu torn
ha estat derogada pel Reial decret
937/1997, de 20 de juny. El Tribunal
resol que atès que la nova normativa
planteja els mateixos problemes compe-
tencials que l’Ordre objecte del conflicte
s’ha de continuar la seva resolució (STC
87/1993, 329/1993, 155/1996 i 147/
1998).
Entrant ja en l’objecte del conflicte,
el Tribunal Constitucional adverteix
que la seva doctrina sobre subvencions
ha estat objecte de recapitulació a la
STC 13/1992, que pel que aquí inte-
ressa es resumeix en el fet que «la legiti-
midad constitucional del régimen nor-
mativo y de gestión de las subvenciones
fijado por el Estado depende de las com-
petencias que el Estado posea en la mate-
ria de que se trate», atès que «la subven-
ción no es un concepto que delimite
competencias».
Així, pel que fa a l’àmbit competencial
que ha de constituir el marc de la decisió,
el Tribunal, fent ús de la seva doctrina so-
bre la primacia de la competència més es-
pecífica sobre la més genèrica, considera
que de les competències al·legades per la
Generalitat la més específica —i, per
tant, la que s’ha de valorar— és la «d’in-
dústria». Respecte a les competències
al·legades per l’Estat es descarta la refe-
rent al comerç exterior, ja que no es do-
nen els supòsits en què aquesta pot resul-
tar aplicable (STC 313/1994, 100/1991,
236/1991, 203/1992, 14/1994 i 21/
1999), s’afirma la incidència del títol «fo-
ment i coordinació general de la investi-
gació científica i tècnica» en relació amb
alguna de les línies d’actuació que poden
ser objecte de subvenció, i es considera
que s’ha de valorar si l’Ordre afecta la
matèria «reestructuració de sectors in-
dustrials».
A la vista d’aquest àmbit competen-
cial, el Tribunal rebutja la inclusió de les
subvencions previstes a l’Ordre en la
matèria reestructuració de sectors in-
dustrials, ja que aquesta fa referència a
situacions més o menys excepcionals en
què s’ha de fer front a processos d’obso-
lescència de determinats sectors de la in-
dústria mitjançant mesures que no són
les que ordinàriament es fan servir per al
desenvolupament de les empreses. Per
contra, les subvencions s’han d’incloure
dins l’àmbit d’ordenació de sectors in-
dustrials que forma part de la com-
petència «indústria». Així, no es donen
els requisits necessaris perquè es pro-
dueixi la gestió centralitzada per l’Estat
de les subvencions.
No obstant això, respecte als progra-
mes destinats a promoure i consolidar
centres de promoció i investigació sobre
disseny industrial públics i sense ànim de
lucre, així com a ampliar els serveis pro-
porcionats a les empreses en aquests
camps, el Tribunal declara que algunes de
les línies de subvenció s’han d’incloure
dins la matèria «foment i coordinació ge-
neral de la investigació científica i tècni-
ca» (art. 149.1.15 CE), sempre que l’acti-
vitat principal sigui la investigadora.
Establert el marc competencial, el Tri-
bunal Constitucional passa a examinar
la constitucionalitat dels preceptes im-
pugnats.
L’art. 3, que estableix l’obligació que
les sol·licituds de subvenció es dirigeixin
al secretari general de Promoció Indus-
trial i Tecnologia, d’acord amb el model
previst a l’annex de l’Ordre, envaeix les
competències d’execució de la Generali-
tat en matèria d’indústria.
L’art. 4, que preveu que el termini de
presentació de sol·licituds s’estengui des
de l’entrada en vigor de l’Ordre fins al
31 d’octubre de 1995, s’ha de conside-
rar com a propi de la competència de
coordinació que té l’Estat, i per tant no
és inconstitucional.
L’art. 5, que estableix que l’estudi i l’a-
valuació de les sol·licituds el farà la So-
cietat Estatal per al Desenvolupament
del Disseny Industrial, mitjançant un
Comitè d’Avaluació, vulnera les com-
petències de gestió de la Generalitat.
AUTONOMIES · 26
242
L’art. 7, que regula la proposta de re-
solució i la seva comunicació, també en-
vaeix la competència autonòmica.
L’art. 8, paràgraf 1, que estableix l’obli-
gació dels beneficiaris d’estar al corrent
de les seves obligacions fiscals i amb la Se-
guretat Social, no envaeix competències
per constituir normativa bàsica de com-
petència estatal. L’art. 8, paràgraf 2, que
preveu que la resolució de les subven-
cions sigui feta pels òrgans estatals, vul-
nera les competències autonòmiques. Els
altres paràgrafs de l’art. 8, relatius a pres-
cripcions tècniques que ha de contenir la
resolució, són inconstitucionals perquè
se situen dins les competències legislati-
ves de la Generalitat en matèria de «rees-
tructuració de sectors industrials.»
L’art. 9, que regula l’actuació de la So-
cietat Estatal per al Desenvolupament
del Disseny Industrial com a entitat
col·laboradora per al lliurament i la dis-
tribució de les subvencions, envaeix les
competències de la Generalitat.
L’art. 10, paràgraf 1, conté un criteri
de coordinació que no resulta inconsti-
tucional, però els paràgrafs 2 i 3 envaei-
xen les competències autonòmiques en
regular les funcions de la Societat Esta-
tal abans esmentada.
L’art. 11, que estableix la regulació de
les condicions en què el Ministeri d’In-
dústria i Energia pot realitzar el paga-
ment anticipat de les subvencions, enva-
eix les competències de gestió de les
subvencions de la Generalitat.
L’art. 12 vulnera la competència au-
tonòmica, pel que fa al seu paràgraf 1,
per sotmetre el beneficiari de la subven-
ció a les verificacions estatals i al control
financer de la Intervenció General de
l’Estat; respecte al paràgraf 2, per pre-
veure la submissió de l’entitat col·labo-
radora al control de la Intervenció Ge-
neral de l’Estat.
L’art. 14 és inconstitucional per sot-
metre les subvencions al que disposen
els art. 81 i 82 de la Llei general pressu-
postària.
L’art. 15 preveu la promoció de con-
venis de cooperació interadministrativa,
previsió aquesta que no vulnera les com-
petències de la Generalitat.
Per últim, l’annex vulnera les com-
petències autonòmiques d’acord amb el
que s’ha dit respecte a l’art. 3.
El Tribunal acaba puntualitzant el fet
que, atès que l’Ordre ha esgotat els seus
efectes, la decisió ha de limitar-se a la
declaració de la titularitat de la com-
petència en conflicte, sense necessitat
d’anul·lar els preceptes corresponents.
En conseqüència, la decisió del Tribu-
nal Constitucional és la de declarar que
les competències previstes als art. 3,
paràgraf 1, el seu apartat 4 i referència a
l’annex; 5; 7; 8, excepte el paràgraf 1; 9;
10, paràgrafs 2 i 3; 11; 12; i 14; i l’an-
nex, corresponen a la Generalitat de Ca-
talunya respecte a les actuacions objecte
de subvenció, excepte aquelles que es di-
rigeixen a fomentar l’activitat investiga-
dora dels centres de promoció. La resta
del conflicte es desestima.
Marta Fernández
ACTIVITAT NORMATIVA... 243
Ponent:
Pablo García Manzano.
El Govern estatal impugna dos pre-
ceptes legals navarresos: l’art. 47.3 de la
Llei de mesures d’intervenció sobre
el sòl i l’habitatge, que tipifica com a
infracció urbanística l’elevació a escrip-
tura pública o la inscripció en el Regis-
tre de la propietat, per part de notaris
o registradors de la propietat, d’habitat-
ges subjectes a dret de tempteig i retrac-
te de l’Administració foral sense que
s’hagi consignat o acreditat deguda-
ment l’existència de les notificacions
que regulen els art. 9, 10 i 44 de la Llei
(els quals estableixen l’obligació del
transmitent de notificar a l’Administra-
ció foral les condicions essencials de la
transmissió de determinades zones deli-
mitades prèviament, el sòl destinat a
habitatges de protecció oficial o els ma-
teixos habitatges de protecció oficial), i
l’art. 48 de la mateixa Llei, que atri-
bueix al conseller d’Ordenació del Te-
rritori, Habitatge i Medi Ambient de la
Diputació Foral la competència per im-
posar les diverses sancions que preveu la
Llei.
La impugnació estatal es fa en defen-
sa de les seves competències en matè-
ria d’ordenació dels registres i instru-
ments públics (149.1.8 CE) i les bases
del règim estatutari dels funcionaris
(149.1.18 CE), ja que les normes au-
tonòmiques afecten l’estatut general de
deures i drets dels funcionaris estatals,
com són els notaris i els registradors de
la propietat.
Per la seva banda, el Govern i el Parla-
ment navarresos van al·legar que la
competència substantiva de fons (en
matèria d’ordenació del territori, urba-
nisme i habitatge), que inclou la potes-
tat sancionadora, correspon a la Comu-
nitat Autònoma en virtut de l’art. 44.1
LORAFNA; que les lleis autonòmiques
poden imposar obligacions a qualsevol
ciutadà, incloent-hi els funcionaris esta-
tals, i que, en tot cas, l’art. 48 de la Llei
no té per què ser declarat inconstitucio-
nal, ja que, com va acceptar el Tribunal
Constitucional, aquest precepte es limi-
ta a assignar la competència per imposar
les sancions previstes en la Llei, part de
les quals continuarien en vigor en el cas
que s’anul·lessin les sancions a notaris i
registradors de la propietat.
Mentre el recurs estava pendent de re-
solució, el Parlament navarrès va apro-
var la Llei 10/1994, d’ordenació del
territori, urbanisme i habitatge, que de-
roga, entre d’altres, els art. 47 i 48 de la
Llei impugnada, «salvo en lo relativo a
transmisiones de viviendas». Consultades
amb aquest motiu les parts, el Govern
de Navarra va al·legar que l’objecte del
recurs havia desaparegut, ja que la nova
Llei —que no havia estat objecte de re-
curs— preveu que la sanció urbanística
autonòmica només tindrà lloc quan la
conducta en qüestió no sigui sanciona-
da per una altra autoritat; amb això, per
tant, no s’afecta la potestat sancionadora
estatal. En canvi, el Tribunal Constitu-
cional va resoldre seguint el criteri de
l’advocat de l’Estat i el Parlament na-
varrès, que entenien que el procés havia
de continuar perquè era vigent un dels
tres supòsits de sanció autonòmica a
AUTONOMIES · 26
244
Sentència 207/1999, d’11 de novembre (BOE núm. 300, de 16 de desembre).
Recurs d’inconstitucionalitat 1840/1989, promogut pel president del
Govern respecte als articles de la Llei foral de Navarra 7/1989, de 8 de juny,
de mesures d’intervenció sobre sòl i habitatge, que van establir infraccions i
sancions de notaris i registradors de la propietat.
funcionaris estatals i perquè la nova Llei
únicament impedia que un mateix fet
fos sancionat per dues autoritats dife-
rents.
Entrant en el fons de l’assumpte, el
Tribunal considera que l’article 47.3 de
la Llei no configura una infracció urba-
nística pròpia de la competència au-
tonòmica (com ho és, en aquest cas, rea-
litzar determinades transmissions sense
haver-les notificat a l’Administració, tot
impedint que aquesta tingui l’oportuni-
tat d’exercir el seu dret de tempteig i re-
tracte), sinó un il·lícit disciplinari, en
preveure una sanció per l’incompliment
del deure de garantia de la legalitat que
correspon a notaris i registradors de la
propietat en l’exercici de la funció públi-
ca. Aquest deure els és imposat en aquest
cas no sols per la llei autonòmica, que els
exigeix assabentar-se que s’han notificat
a l’Administració foral determinades
transmissions de béns abans d’escriptu-
rar-les o inscriure-les, sinó també per la
seva pròpia normativa (Llei i Reglament
del notariat i Llei hipotecària), que els
obliga a comprovar la validesa dels actes
en què intervenen. Com que la configu-
ració d’il·lícits disciplinaris de funciona-
ris estatals és una matèria que s’ha d’ins-
criure dins les competències estatals
sobre ordenació dels registres i instru-
ments públics (149.1.8 CE) i règim es-
tatutari dels funcionaris (149.1.18 CE),
el Tribunal declara inconstitucional l’ar-
ticle 47.3 de la Llei foral.
Jordi Freixes
ACTIVITAT NORMATIVA... 245
Sentència 208/1999, d’11 de novembre (BOE núm. 300, de 16 de desembre).
Recursos d’inconstitucionalitat acumulats núm. 2009/1989 i 2027/1989,
promoguts, respectivament, pel Govern basc i el Consell Executiu de la Ge-
neralitat de Catalunya contra la Llei 16/1989, de 17 de juliol, de defensa de
la competència. Vots particulars de Julio Diego González Campos i Fernan-
do Garrido Falla.
Ponent:
Tomás S. Vives Antón.
El motiu del recurs són diversos pre-
ceptes de la Llei 16/1989 que han estat
modificats pel Reial decret llei 6/1999,
de 16 d’abril, de mesures urgents de li-
beralització i increment de la com-
petència. A causa d’aquesta circumstàn-
cia, el Tribunal decideix pronunciar-se
prèviament sobre si cal prosseguir o no
el procés, i arriba a la conclusió que,
malgrat el canvi normatiu, no ha desa-
paregut la controvèrsia competencial
plantejada.
El Tribunal constata que les parts
coincideixen a veure l’Estat com a titu-
lar de la potestat per legislar sobre la
matèria «defensa de la competència»;
en canvi, no hi ha acord quant a deter-
minar l’Administració competent per
executar els preceptes de la Llei de de-
fensa de la competència (en endavant,
LDC). Per exposar-ho breument, en-
tén que aquest conflicte no s’ha de re-
soldre des de la perspectiva que ofereix
el dret mercantil, que és competència
exclusiva estatal. La matèria «defen-
sa de la competència» ha de quedar
subsumida en la de «comerç interior»,
en la qual l’Estat posseeix la competèn-
cia de legislació i les comunitats autò-
nomes hi tenen competències execu-
tives.
Ara bé, aquesta distinció és lluny de
ser clara si es barregen els criteris de
normativa bàsica i normativa de desple-
gament que deriven d’altres títols com-
petencials relacionats amb el comerç i
l’economia (art. 149.1.13 de la CE).
Això és el que succeeix en aquest cas, de
manera que no sols la normació mate-
rial correspon a l’Estat, sinó també totes
les activitats executives que determinen
la configuració real del mercat únic
d’àmbit nacional. En conseqüència,
són competència de l’Estat totes les ac-
tuacions executives en relació amb
aquelles pràctiques que puguin alterar
la lliure competència en un àmbit su-
pracomunitari o en el conjunt del mer-
cat nacional, encara que aquests actes
executius s’hagin d’efectuar en el terri-
tori de qualsevol de les comunitats
autònomes recurrents. Per tant, la com-
petència executiva que tenen les comu-
nitats autònomes es troba limitada al
seu territori sempre que no afecti el
mercat supracomunitari.
D’acord amb això, la Llei impugnada
és conforme a la Constitució si es consi-
dera que l’Estat la promulga dins la seva
competència material i executiva sobre
la «defensa de la competència» quan el
seu abast és supracomunitari i nacional.
Caldrà declarar-ne la inconstitucionali-
tat en la mesura que atribueixi a l’Estat
la totalitat de la competència executiva
i, d’aquesta manera, envaeixi les com-
petències d’aquesta mena que s’han de
reconèixer a les comunitats autònomes.
Per tant, el Tribunal declara nuls aquells
preceptes de la Llei que impliquen un
àmbit uni-versal d’aplicació —concre-
tament, l’expressió «en todo o en parte
del mercado nacional» que figura en els
art. 4, 7, 9, 10, 11 i 25.ai cde la Llei
impugnada— encara que aquesta nul-
litat es difereix al moment en què les
comunitats autònomes facin efectives
les seves competències executives. No
ho entenen així els magistrats Julio Die-
go González Campos, Manuel Jiménez
de Parga y Cabrera i Vicente Conde
Martín de Hijas, els quals conside-
ren que l’Estat és titular tant de la po-
testat normativa com de l’executiva
en aquesta matèria ja que totes dues es-
tan unides indissolublement. Coinci-
deix amb la decisió Fernando Ga-
rrido Falla, malgrat que en el seu vot
particular expressa discrepàncies pel
que fa a la línia argumental de la
Sentència.
José Antonio Fernández Amor
AUTONOMIES · 26
246
Sentència 233/1999, de 16 de desembre (BOE núm. 17, de 20 de gener de
2000). Recursos d’inconstitucionalitat acumulats núm. 572/1989,
587/1989 i 591/1989, promoguts, respectivament, pel Consell Executiu de
la Generalitat de Catalunya, el Parlament de Catalunya i 60 diputats, i tam-
bé les qüestions d’inconstitucionalitat, també acumulades a les anteriors,
núm. 2679/1996 i 4626/1996, plantejades per la Secció Tercera de la Sala
Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Galícia;
núm. 2820/1996 i 4646/1996, plantejades per la Sala Contenciosa Admi-
nistrativa del Tribunal Superior de Justícia de Canàries amb seu a Las Pal-
mas de Gran Canaria, i núm. 745/1997, plantejada per la Sala Contenciosa
Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Canàries amb seu a San-
ta Cruz de Tenerife, contra la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora
Ponent:
Pablo Cachón Villar.
Aquesta Sentència, a parer de qui es-
criu aquestes ratlles, era una de les més
esperades per part dels qui, per un mo-
tiu o un altre, operem amb els instru-
ments jurídics que regulen en el nostre
sistema l’activitat financera dels ens pú-
blics territorials. La Llei que ordena les
hisendes locals (en endavant LHL) va
ser promulgada l’any 1988 i, des d’a-
quella data, ha estat objecte de diverses
impugnacions davant el Tribunal Cons-
titucional, el qual, després d’una dècada
comptada des del primer recurs, ha pro-
nunciat la decisió que tot seguit es resu-
meix.
Es tracta d’una sentència llarga, ja que
té 43 fonaments jurídics i dos vots parti-
culars. Aquesta extensió, però, no és cap
caprici, perquè s’hi han considerat di-
versos aspectes regulats per la LHL con-
trastant-los amb el text constitucional.
Així, la Sentència tracta des de l’estudi
de l’abast de les competències que l’Es-
tat i les comunitats autònomes poden
exercir en matèria d’hisendes locals, fins
al principi de legalitat en matèria tri-
butària, passant per l’examen de la regu-
lació de les obligacions personals que
preveu la LHL. No obstant això, la deci-
sió pot semblar escarida perquè només
declara inconstitucional l’art. 45.1 de la
LHL en la seva redacció inicial —abans
de la modificació que en va efectuar la
Llei 25/1998, de 13 de juliol— ja que
estableix, en desacord amb el principi de
legalitat tributària, la quantitat dels
preus públics que es poden exigir per
serveis o activitats dels ens locals que
poden ser considerats de sol·licitud obli-
gatòria per part dels administrats. Des
d’aquest punt de vista, aquestes presta-
cions públiques esdevenen coactives i
tenen per objecte sostenir les despeses
públiques, cosa que apropa els preus a
exaccions de naturalesa tributària sot-
meses a la reserva de llei que preveuen
els art. 31.3 i 133 de la Constitució.
Igualment, en fa una interpretació lliga-
da als art. 48.1 i 119.3 de la LHL, en
considerar-los constitucionals si són in-
terpretats tal com els magistrats exposen
en els fonaments jurídics 18 i 35, i con-
sidera contrari a l’ordre de competències
l’art. 167.2 i 3 de la LHL perquè no té
caràcter bàsic. Desestima els recursos i les
qüestions d’inconstitucionalitat en tota
la resta, que, cal notar-ho, comprenien
qüestions des del títol preliminar de la
Llei fins a la disposició final primera.
Ultra la decisió de la Sentència, cal
destacar-ne altres aspectes. En relació
amb la impugnació del títol preliminar
de la LHL, el Tribunal subratlla que és
un article de redacció complicada però
que no impedeix considerar correcta la
invocació que fa l’Estat als art. 149.1.18
i 149.1.19 de la Constitució per realit-
zar la regulació que conté la LHL, cosa
que permet determinar, juntament amb
la resta de l’art. 1.1 del mateix text legal,
l’abast d’allò bàsic en matèria d’hisenda
local. No obstant això, el Tribunal de-
clara que no és necessari un article com
l’esmentat des del moment en què la
distribució de competències és efectiva
ope Constitutionis, és a dir, no cal que els
ens públics invoquin en les lleis que
emeten els títols competencials que els
assisteixen ja que la seva legitimitat deri-
va de la Constitució.
Aquest pronunciament també tracta
el principi de legalitat en matèria tri-
butària. En el fonament jurídic novè, el
ACTIVITAT NORMATIVA... 247
de les hisendes locals. Emeten vots particulars els magistrats Pablo García
Manzano i Vicente Conde Martín de Hijas.
Tribunal recull la doctrina que ha anat
construint (STC 37/1981, 6/1983,
179/1985, 19/1987 i 185/1995) a l’en-
torn d’aquest principi, la qual gira al vol-
tant de la idea de reserva de llei de caràc-
ter relatiu, és a dir, la creació ex novod’un
tribut. Els elements essencials o configu-
radors d’aquest tribut estan sotmesos a la
reserva esmentada però no d’una manera
absoluta, sinó que les relacions entre llei i
reglament dependran tant del tipus de
prestació patrimonial que s’hi reguli com
dels elements del tribut que s’hi establei-
xin. En altres paraules, el Tribunal entén
que el principi de legalitat té com a fona-
ment protegir la llibertat patrimonial i
personal del ciutadà, de manera que si
una prestació patrimonial afecta menys
el seu patrimoni o no afecta la seva capa-
citat de decisió, el principi esmentat no
ha de ser aplicat amb tota la seva intensi-
tat. A més, en relació amb els elements
del tribut, el fet imposable és l’únic que
implica una exigència màxima quant al
compliment del principi de legalitat, que
no és igual per a altres elements com ara
el tipus de gravamen o la base imposable,
on les normes de caràcter secundari es
poden utilitzar per fer una regulació més
tècnica d’aquests aspectes. La conse-
qüència directa d’aquesta argumentació
en matèria d’hisenda local és la legitima-
ció de la intervenció de les ordenances
fiscals en la regulació de les prestacions
patrimonials que regula la LHL, de ma-
nera que el principi de legalitat està satis-
fet des del moment en què la creació ex
novo de les diferents figures és realitzada
per la LHL adequadament i els elements
que configuren el tribut, com ara el tipus
impositiu, poden ser ordenats per aques-
tes normes locals de naturalesa regla-
mentària. Cal afegir que amb aquesta
forma d’entendre el principi de legalitat
també es dóna resposta al principi d’auto-
nomia que tenen garantida constitucio-
nalment els ens locals, ja que així poden
actuar, d’acord amb els seus interessos,
dins del marge que la llei estableix per
mitjà de les normes que els són pròpies.
També es tracta la qüestió dels preus
públics en l’àmbit local, per a la qual ja
es compta amb el precedent que suposa
la STC 185/1995. L’argumentació prin-
cipal en contra de la regulació d’aquesta
prestació és la vulneració que fa del
principi de legalitat, davant el qual el
Tribunal respon que només es produirà
si la LHL no respecta els límits que deri-
ven de la reserva de llei. En aquest sen-
tit, entén que la creació dels preus pú-
blics és una opció del legislador que no
atempta contra el que estableix la Cons-
titució en relació amb el règim jurídic
de les prestacions patrimonials. No obs-
tant això, no n’hi ha prou amb el fet que
la llei estableixi una categoria abstracta,
sinó que ha de contenir també la creació
concreta o l’establiment dels diversos
preus públics que els ens públics compe-
tents estimin convenients. Dit això, si
aquests preus públics es poden identifi-
car amb prestacions patrimonials coac-
tives que se satisfacin, directament o in-
directament, als ens públics a fi de
sostenir les seves despeses, se’ls pot qua-
lificar de tributs, que, a la vegada, seran
locals si els estableix singularment la
LHL. En el règim jurídic d’aquests tri-
buts poden intervenir els ens locals amb
el seu poder normatiu reglamentari dins
dels límits que estableix el principi de le-
galitat tributària. D’acord amb aquesta
idea, el Tribunal entén que, concreta-
ment, l’art. 48.1 de la LHL no és in-
constitucional si s’interpreta que l’ens
local estableix prestacions patrimonials,
per mitjà de la delegació que efectua el
Ple en la Comissió de Govern, que s’exi-
geixen per serveis o activitats que no re-
sulten indispensables per a la vida perso-
nal o social dels particulars; és a dir,
AUTONOMIES · 26
248
s’estableixen prestacions patrimonials
de naturalesa no tributària.
Un altre recurs local de què tracta la
Sentència és la figura de les prestacions
personals i de transport que recullen els
art. 118 a 120 de la LHL, pel fet que
els recurrents al·leguen que contradiuen
el principi d’igualtat en tant que perme-
ten la redempció en metàl·lic de les pres-
tacions. Partint del fet que aquestes
prestacions responen al principi de lega-
litat constitucional des del moment en
què són regulades per la LHL, el Tribu-
nal entén que no s’atempta contra el
principi esmentat amb la redempció en
metàl·lic, establerta en el text de l’art.
119.3 de la LHL per a les prestacions
personals, si s’interpreta que no és opta-
tiva per a la persona interessada, sinó
que correspon concedir-la a l’autoritat
municipal, a petició de la persona inte-
ressada i amb la justificació prèvia de la
concurrència de la causa que pugui fo-
namentar l’aplicació del precepte. Tam-
bé és constitucional la redempció en
metàl·lic que disposa l’art. 120.3 de la
LHL pel que fa a la prestació de trans-
port, ja que aquesta no implica una dife-
renciació econòmica decisiva, perquè la
prestació només serà obligatòria per a
aquelles persones que hi estiguin inte-
ressades i es trobin en possessió d’ele-
ments de transport afectes a explota-
cions empresarials situades en el terme
municipal. Sobre aquest aspecte concret
versen els dos vots particulars a la
Sentència, per mitjà dels quals —expo-
sat de manera molt succinta— es fa
palès el desacord de dos magistrats res-
pecte a la decisió de caràcter interpreta-
tiu que fa el Tribunal dels art. 119.3 i
120.3 de LHL. En el primer vot par-
ticular el magistrat entén que la possi-
bilitat de redempció en metàl·lic s’ha
d’eliminar per tal que la prestació patri-
monial sigui conforme al text constitu-
cional, ja que no és una forma d’eximir
els subjectes de manera general. En el
segon vot, el magistrat considera que
amb la decisió interpretativa el Tribunal
aporta uns aspectes a la norma tractada
que aquesta no té quan podia arribar a la
conclusió de la constitucionalitat del
precepte per un altre camí. En aquest
sentit, el magistrat entén que la realitza-
ció de la prestació personal pot ser l’ori-
gen del fet que es posi de manifest la de-
sigualtat de la capacitat de cada ciuta-
dà per efectuar-la, i la redempció en
metàl·lic seria un sistema per poder
compensar aquestes diferències.
Finalment, el lector pot distingir que
la Sentència també tracta diverses qües-
tions de la LHL que s’han relacionat
amb la distribució de competències en-
tre l’Estat i les comunitats autònomes
en matèria d’hisendes locals. En tots els
casos, llevat d’un, el Tribunal entén que
l’Estat s’ha cenyit al text constitucional,
per tal de no envair l’àmbit de com-
petències que les comunitats autòno-
mes, en concret la catalana, puguin te-
nir en la matèria. En aquest sentit, el
Tribunal considera que entra dins d’allò
bàsic fixar tant el límit màxim d’endeu-
tament local a través del crèdit públic
com que sigui el Ministeri d’Economia i
Hisenda qui autoritzi operacions de crè-
dit per formalitzar a l’exterior. Igual-
ment, pel que fa a l’organització del
cadastre, és l’Estat qui ha d’elaborar
aquesta institució comuna i indispensa-
ble per a la gestió d’alguns impostos tal
com figura en l’art. 149.1.14 de la CE.
A més, s’exposa que en aquells supòsits
on els ens locals participen en tributs o
fons establerts per l’Estat, les comuni-
tats autònomes no tenen la competència
necessària per fixar els criteris de distri-
bució sinó que, en tot cas, han de rebre
l’import que impliquen aquests recursos
per repartir-los posteriorment, d’acord
ACTIVITAT NORMATIVA... 249
amb el que estableixi l’Estat. En un altre
ordre de coses, l’Estat no restringeix la
possibilitat de creació d’ens supramuni-
cipals per part de les comunitats autò-
nomes, pel fet de limitar les possibilitats
del seu finançament a través dels recur-
sos que la LHL preveu, ja que hi ha la
possibilitat que les comunitats autòno-
mes els creïn finançant-los a càrrec dels
seus propis pressupostos. Finalment, cal
assenyalar que el Tribunal considera,
dins la competència bàsica que posseeix
l’Estat, la regulació que efectua de la
matèria pressupostària i de la despesa
pública local, sens perjudici d’un excés
en l’art. 167.2 i 3 de la LHL quant a re-
gular la possibilitat que tenen els ens
locals de crear òrgans auxiliars per ges-
tionar els pressupostos. Això s’ha d’en-
tendre dins la competència autonòmica
de desplegament de les bases estatals. La
Sentència acaba considerant constitu-
cionals les diverses disposicions addicio-
nals impugnades per la Comunitat
Autònoma catalana, com també la dis-
posició transitòria i la disposició final.
José Antonio Fernández Amor
AUTONOMIES · 26
250
Sentència 235/1999, de 16 de desembre (BOE núm. 17, de 20 de gener de
2000). Recurs d’inconstitucionalitat núm. 2514/1994, interposat pel Con-
sell Executiu de la Generalitat de Catalunya contra determinats preceptes de
la Llei 3/1994, de 14 d’abril, per la qual s’adapta la legislació espanyola en
matèria d’entitats de crèdit a la segona Directiva de coordinació bancària
(LCEur 1989/1856) i s’introdueixen altres modificacions relatives al siste-
ma financer. Emeten dos vots particulars els magistrats Manuel Jiménez de
Parga y Cabrera i Tomás S. Vives Antón.
Ponent:
Pablo Cachón Villar.
La Llei 3/1994, de 14 d’abril, proce-
deix a la transposició a l’ordenament ju-
rídic espanyol de la segona Directiva de
coordinació bancària (89/646/CEE),
per la qual es pretén fer efectiva la lliber-
tat d’establiment i la llibertat de presta-
ció de serveis en el sector de les entitats
de crèdit dins l’àmbit de la Unió Euro-
pea. El recurrent entén que la transposi-
ció efectuada per l’Estat implica una re-
gulació exhaustiva de la matèria que
abasta les competències que té la Gene-
ralitat en l’àmbit de l’ordenació del crè-
dit i la banca. Concretament, considera
excessiu, perquè atempta contra les com-
petències executives que té en aquesta
matèria, el fet que la Llei designi el Banc
d’Espanya com l’òrgan que dóna l’au-
torització necessària per a l’establiment
de sucursals d’entitats de crèdit a l’es-
tranger, sense tenir en compte que si
es tracta d’una caixa d’estalvi amb seu
a Catalunya estigui sotmesa a la tu-
tela de la Comunitat Autònoma cata-
lana.
Aquest argument és rebutjat pel Tri-
bunal des del moment en què entén
(d’acord amb altres sentències, com la
48/1988, la 155/1993, la 96/1996 o la
155/1996) que les funcions que exerceix
el Banc d’Espanya en l’ordenació del
crèdit i la banca són de caràcter bàsic.
En conseqüència, l’actuació duta a ter-
me per l’Estat no comporta cap altera-
ció de la distribució competencial que
deriva de la Constitució i l’Estatut d’au-
tonomia.
També són objecte d’impugnació els
preceptes que preveuen l’obligació d’in-
formar el Banc d’Espanya que tenen els
qui vulguin adquirir una participació
significativa d’una entitat de crèdit o
augmentar la que posseeixen per tal d’e-
xercir-hi una influència notable, i els
que estableixen els efectes que deriven
de l’incompliment de l’obligació. El
motiu que fonamenta el recurs en
aquest apartat és que s’envaeixen les
competències de caràcter executiu que
té la Generalitat, en caracteritzar les
funcions assignades al Banc d’Espanya
com a bàsiques. Sobre aquesta qüestió el
Tribunal torna a rebutjar les pretensions
del recurrent ja que considera que el
Banc d’Espanya és l’entitat que posseeix
la solvència suficient per poder emetre
els judicis tècnics oportuns a fi d’avaluar
la informació que necessita. En aquest
sentit, la disposició del Banc d’Espanya
de la informació necessària sobre totes
les entitats de crèdit, per acomplir la
seva funció garantidora de l’estabilitat i
el bon funcionament del sistema finan-
cer, revesteix la condició de norma bàsi-
ca. No obstant això —aclareix el Tribu-
nal—, la comunitat autònoma pot
imposar altres obligacions d’informació
en la mesura que li siguin necessàries per
fer efectives les seves competències sobre
aquesta matèria.
La Llei impugnada també preveu una
nova categoria d’establiments de crèdit
que anomena «establiments financers de
crèdit» i que requereixen l’autorització
del Ministeri d’Economia i Hisenda. La
Generalitat entén que és ella qui posse-
eix aquesta competència quan es tracti
d’establiments financers de crèdit que
tinguin la seu estatutària a Catalunya.
No és aquest el parer del Tribunal, ja
que considera que aquesta autorització
no vulnera les competències d’exe-
cució de les bases d’ordenació del crèdit.
L’autorització estatal per crear noves en-
titats financeres o de crèdit, que no ex-
clou altres intervencions administratives
com ara l’autonòmica, no es pot con-
siderar aliena a l’àmbit competencial es-
tatal sobre les bases de l’ordenació del
crèdit.
La inconstitucionalitat sí que es pro-
dueix en relació amb el règim sanciona-
dor dels establiments financers de crèdit
perquè la legislació impugnada ho estén a
totes les entitats financeres o de crèdit
que no tinguin la condició de caixes d’es-
talvi o cooperatives de crèdit, i nega im-
plícitament qualsevol competència au-
tonòmica en la matèria. En aquest sentit,
considera que és inconstitucional la re-
missió al títol I de la Llei 26/1988, de dis-
ciplina i intervenció de les entitats de
crèdit, que afecta la disposició addicio-
nal primera, apartat cinquè, de la Llei
3/1994. No obstant això, no es declara
nul el precepte a l’espera que el legislador
estatal completi la regulació bàsica que li
pertoca i, en conseqüència, concreti l’àm-
bit d’actuació de la comunitat autònoma.
La decisió de la Sentència, per tant,
implica l’estimació del recurs en aquest
darrer aspecte i la desestimació de tota la
resta. S’hi emeten dos vots particulars.
El magistrat Manuel Jiménez de Parga y
Cabrera completa l’argumentació que
realitza la Sentència sobre la tasca del
Banc d’Espanya dins del sistema finan-
cer. El magistrat Tomás S. Vives Antón
mostra el seu desacord en relació amb
el tractament que rep el problema de
l’atribució al Banc d’Espanya de la
competència per autoritzar l’obertura
de sucursals de les entitats de crèdit es-
panyoles en el territori d’altres estats
membres.
José Antonio Fernández Amor
ACTIVITAT NORMATIVA... 251
AUTONOMIES · 26
252
Sentència 242/1999, de 21 de desembre (BOE núm. 17, de 20 de gener de
2000). Conflictes positius de competència 2959/92, 3284/96 i 174/97 (acu-
mulats), promoguts pel Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya res-
pecte a determinades ordres i resolucions del Ministeri d’Indústria, Comerç
i Turisme, que instrumenten ajuts del «Plan marco de competitividad del tu-
rismo español» (FUTURES).
Ponent:
Fernando Garrido Falla.
Les ordres i resolucions objecte d’a-
quest conflicte tenen per finalitat esta-
blir un programa de subvencions que
permeti complir les actuacions previstes
al Pla FUTURES.
La Generalitat al·lega que aquestes or-
dres i resolucions han envaït la seva
competència, ja que les subvencions
s’incardinen dins la matèria «turisme»,
matèria que correspon a la competència
exclusiva de la Generalitat de Catalunya
(art. 9.12 EAC). Les subvencions també
tenen incidència en la matèria de plani-
ficació de l’activitat econòmica a Cata-
lunya, que correspon així mateix a la
Generalitat, sens perjudici que hagi d’e-
xercir-se d’acord amb les bases i l’orde-
nació de l’activitat econòmica general i
la política monetària de l’Estat en els
termes que disposen els art. 38, 131 i en
els núm. 11 i 13 de l’apartat 1 de l’art.
149 CE (art. 12.1.1 EAC).
La representació de l’Estat al·lega que
la regulació de les subvencions li corres-
pon perquè d’acord amb allò establert a
la STC 13/1992, quan es donin deter-
minades circumstàncies excepcionals,
l’Estat pot gestionar les subvencions,
encara que la seva competència en la
matèria es limiti a l’establiment de
la normativa bàsica. A més, considera
que no només es troba implicada la
competència «turisme», sinó que també
s’ha de valorar la competència «comerç
exterior» (art. 149.1.10 CE) atès que al-
gunes subvencions es refereixen a la
promoció exterior del turisme; i la com-
petència «investigació científica i tèc-
nica» (art. 149.1.15 CE) perquè altres
subvencions tenen per objecte promou-
re la innovació tecnològica. Per úl-
tim, altres subvencions per la seva prò-
pia natura tenen una dimensió su-
prautonòmica que impedeix la gestió
autonòmica.
El Tribunal Constitucional, per situar
els arguments que han d’inspirar la seva
decisió, adopta com a referent la STC
13/1992, on es van establir determinats
criteris que resulten bàsics per a la deci-
sió dels conflictes ara examinats. Els cri-
teris són els següents:
a) No existeix una competència sub-
vencional diferenciada resultant de la
potestat de l’Estat (FJ 4 i 6).
b) L’autonomia financera de les co-
munitats autònomes es troba definida
més per relació a la vessant de la despesa
pública que per relació a l’existència i el
desenvolupament d’un sistema tributari
propi (FJ 7).
c) Les diferents instàncies territorials
exerciran sobre les subvencions les com-
petències que tinguin atribuïdes. Quan
la matèria correspongui en un determi-
nat grau a les comunitats autònomes, les
mesures que hagin d’adoptar-se per
aconseguir la finalitat a què es destinen
els recursos hauran de respectar l’ordre
constitucional i estatutari de competèn-
cies (FJ 7).
d) Si la matèria és d’exclusiva com-
petència estatal, l’Estat podrà regular i
gestionar complementàriament les sub-
vencions corresponents. Si la matèria
correspon a les competències de les co-
munitats autònomes, l’Estat pot actuar
en quatre supòsits que es preveuen al FJ
8 de la STC 13/1992.
Respecte al marc competencial en què
s’han de situar les subvencions objecte
del conflicte, el Tribunal declara que hi
concorren diferents títols competen-
cials: «turisme», «bases i coordinació de
la planificació general de l’activitat
econòmica», «comerç exterior» i «fo-
ment i coordinació general de la investi-
gació científica i tècnica».
El Tribunal Constitucional examina
també l’al·legació de la Generalitat refe-
rent al fet que les ordres i resolucions
impugnades no compleixen els requisits
formals exigits perquè puguin quali-
ficar-se de normativa bàsica estatal.
En aquest sentit, el Tribunal recorda
que des de les STC 69/1988, FJ 5, i
213/1994, FJ 10, es va establir que la
normativa bàsica s’ha de fixar per llei
i com a excepció, en alguns supòsits,
podrà regular-se per decret i no és possi-
ble que les bases es continuïn reformant
mitjançant instruments normatius infe-
riors a la llei i als reials decrets.
Aplicant aquesta doctrina al supòsit
concret, el Tribunal declara que hi con-
corren circumstàncies específiques que
han de valorar-se. Així, s’ha de tenir pre-
sent que encara que no existeixi la co-
bertura legal, les Corts s’han pronunciat
sobre aquesta regulació: el Ple del Con-
grés ha aprovat el Dictamen relatiu a
l’anàlisi de la situació actual del turisme.
A més, l’aplicació de la decisió del Con-
grés s’ha portat a terme mitjançant l’a-
provació pel Govern del Pla FUTU-
RES, en què es concreten les mesures
d’ordenació del sector turístic, que des-
prés es preveuen a les ordres impug-
nades, la qual cosa comporta que no
es vulnerin els requisits formals de les
bases. Pel que fa a les resolucions im-
pugnades, aquestes només realitzen la
convocatòria anual, i no hi inclouen
prescripcions addicionals a les previstes
a les ordres, per la qual cosa tampoc no
vulneren els requisits formals.
A continuació el Tribunal procedeix a
examinar cadascuna de les línies sub-
vencionals per tal de determinar si han
vulnerat o no l’ordre competencial.
A) Les accions de promoció i infor-
mació de l’oferta turística, que es regu-
len a l’Ordre de 19 d’agost de 1992.
El Tribunal Constitucional diu que
«en este ámbito al Estado le corresponde,
ex art. 149.1.13 CE, la especificación del
destino de la subvención y la regulación de
sus condiciones esenciales de otorgamiento
hasta donde lo permita su competencia ge-
nérica pero siempre que deje espacio a las
Comunidades Autónomas para concretar
con mayor detalle la afectación o destino
de la subvención y para desarrollar las
condiciones de otorgamiento y tramita-
ción.»
Partint d’aquesta premissa, resulta
que els art. 1 a 3 de l’Ordre que es refe-
reixen als beneficiaris dels ajuts tenen
un grau de concreció que no excedeix
el que correspon a la competència esta-
tal.
L’art. 4, que regula els criteris de va-
loració de les propostes per a les quals
se sol·licita la subvenció, excedeix l’àm-
bit de la competència estatal pel seu de-
tall.
Els art. 5 a 13, que es refereixen a les
diferents fases de la tramitació adminis-
trativa de les subvencions, vulneren l’or-
dre competencial per atribuir a òrgans
estatals la totalitat de la gestió adminis-
trativa de les subvencions.
Respecte als annexos de l’Ordre, el
Tribunal recorda que no tenen el caràc-
ter de bàsics els models normalitzats de
ACTIVITAT NORMATIVA... 253
sol·licitud, i per tant excedeixen l’àmbit
competencial estatal.
B) Les subvencions per a la millora
de la competitivitat de les empreses tu-
rístiques, que es regulen a l’Ordre de 19
d’agost de 1992.
El Tribunal adverteix que l’art. 2,
apartats 4 i 5, de l’Ordre serà objecte
d’anàlisi en un altre fonament.
Els art. 1 (beneficiaris i àmbit tempo-
ral), 2 (objecte de la subvenció), 3 (mo-
dernització i excel·lència turística) i 4
(quantia de les subvencions) tenen un
contingut genèric conforme amb la
competència que correspon a l’Estat ex
art. 149.1.13 CE.
L’art. 5, que preveu altres criteris que
completen l’objecte de la subvenció,
vulnera la competència normativa de la
Generalitat pel seu grau de detall.
Els art. 6 a 11, que regulen el procedi-
ment i l’execució centralitzada dels
ajuts, no poden considerar-se material-
ment bàsics perquè contenen objectius
turístics, havent de ser la Generalitat la
que gestioni els ajuts.
Respecte a l’Annex, les consideracions
són les mateixes que abans s’han fet.
C) Les subvencions a la tecnificació i
innovació tecnològica, regulades a l’Or-
dre de 19 d’agost de 1992, a l’Ordre de
25 d’abril de 1996 i a la Resolució de 2
de setembre de 1996.
Pel que fa les subvencions regulades a
l’art. 2.4, a, b, c, i dde l’Ordre de 19 d’a-
gost de 1992, aquestes no poden ser re-
conduïdes, com al·legava la representa-
ció de l’Estat, a la matèria «foment i
coordinació general de l’activitat cientí-
fica i tècnica» (art. 149.1.15 CE), ni es
justifica la regulació estatal per la di-
mensió supraterritorial, per la qual cosa
les subvencions han de situar-se dins la
matèria «turisme», amb l’excepció d’a-
quelles relatives als projectes d’I + D tu-
rístics, que sí que s’han de situar a la
matèria «foment i coordinació general
de la investigació científica i tècnica»,
atribuïda a la competència exclusiva de
l’Estat ex art. 149.1.15 CE.
Aquestes subvencions situades a la
matèria «turisme» vulneren l’ordre com-
petencial perquè regulen amb excessiu
detall la destinació de les subvencions i
no deixen marge d’actuació a les comu-
nitats autònomes.
En relació amb les subvencions per a
la tecnificació i innovació tecnològica
previstes a l’Ordre de 25 d’abril de 1996
i a la Resolució de 2 de setembre de
1996, que tenen per objecte els pro-
jectes d’àmbit nacional o que afecten el
territori de més d’una comunitat autò-
noma relatius a la tecnificació o intro-
ducció d’innovacions tecnològiques que
incideixin en la millora de la productivi-
tat empresarial, ja siguin projectes I + D
turístics o que suposin la incorporació
de noves tecnologies a productes exis-
tents, tampoc no es poden situar dins
l’àmbit de l’art. 149.1.15 CE, excepte
pel que fa als projectes I + D, ni la di-
mensió supraterritorial justifica la regu-
lació estatal, sinó que han de situar-se
dins la matèria «turisme».
Atès això, el Tribunal declara que vul-
neren les competències de la Generalitat
l’art. 1 de l’Ordre, excepte els dos pri-
mers paràgrafs, pel seu detall, i els art. 4,
5 i 6 per envair les competències au-
tonòmiques de gestió. També són in-
constitucionals els art. 2, excepte els
seus dos primers paràgrafs, 4, 5, 6, 7, 8,
9 i 10 de la Resolució.
D) Les subvencions a la internacio-
nalització de l’empresa turística, que es
AUTONOMIES · 26
254
regulen a l’art. 2.4.ede l’Ordre de 19
d’agost de 1992, a l’Ordre de 25 d’abril
de 1996 i a la Resolució de 2 de setem-
bre de 1996.
Pel que fa a les subvencions previstes a
l’art. 2.4.ede l’Ordre de 19 d’agost de
1992, relatives a la instal·lació d’empre-
ses o associacions d’empreses turístiques
i de serveis en mercats exteriors, tant per
captar turisme cap a Espanya, com per
vendre serveis o explotar instal·lacions,
atès que el que es promou és la instal·la-
ció d’empreses a l’exterior, s’han de si-
tuar dins la matèria «comerç exterior»
(art. 149.1.10 CE), cosa que justifica la
gestió estatal. A més, es dóna una de les
circumstàncies excepcionals previstes a
la STC 13/1992, FJ 8.d, que permet a
l’Estat la centralització de les funcions
executives, ja que cal garantir als sol·li-
citants de tot el territori nacional les
mateixes possibilitats d’obtenció de la
subvenció i que les ajudes per a la ins-
tal·lació a l’exterior rebin un tractament
unitari per garantir-ne l’eficàcia.
Respecte a les subvencions dirigides a
l’accés a concursos internacionals o a al-
tres accions adreçades a la internaciona-
lització de l’empresa, previstes a l’Ordre
de 25 d’abril de 1996 i a la Resolució de
2 de setembre de 1996, vulneren l’ordre
competencial perquè ni poden situar-se
dins la matèria «comerç exterior», ni
reuneixen els requisits necessaris perquè
la gestió sigui centralitzada per l’Estat,
d’acord amb la STC 13/1992, FJ 8.d.
E) Subvencions per al desenvolupa-
ment de nous productes, regulades a
l’art. 2.5 de l’Ordre de 19 d’agost de
1992, i a l’Ordre de 25 d’abril de 1996.
Pel que fa a les subvencions previstes a
l’art. 2.5 de l’Ordre de 19 d’agost de
1992, ambdues parts, Generalitat i Es-
tat, coincideixen a situar-les en l’àmbit
de l’art. 149.1.13 CE, i la discrepància
rau en si la dimensió supraterritorial
dels ajuts justifica el caràcter complet de
la regulació per part de l’Estat.
El Tribunal recorda la seva doctri-
na establerta bàsicament a la STC
37/1981, relativa a la possibilitat que les
comunitats autònomes, en l’exercici de
les seves competències, adoptin deci-
sions que puguin produir conseqüències
de fet en altres llocs del territori nacio-
nal, cosa que comporta, pel que fa a les
subvencions examinades, que no hi hagi
impediment perquè la tramitació i ator-
gament d’aquestes correspongui a la Ge-
neralitat.
La conclusió, per tant, és declarar que
l’art. 2.5 de l’Ordre de 19 d’agost de
1992 no vulnera les competències de la
Generalitat per ser norma bàsica, però
que correspon a la comunitat autònoma
dictar les normes complementàries i
gestionar els ajuts corresponents.
Respecte a l’Ordre de 25 d’abril de
1996, vulneren l’ordre competencial
l’art. 1, excepte els seus quatre primers
paràgrafs, pel grau de detall de la regula-
ció; i els art. 4, 5 i 6 per envair les com-
petències autonòmiques de gestió.
F) Resolució de 19 d’abril de 1996,
que convoca l’oferta pública de serveis
per a la millora de la competitivitat.
Aquesta Resolució preveu la convo-
catòria d’un concurs públic perquè els
sol·licitants puguin obtenir la participa-
ció de TURESPAÑA en determinats
projectes i actuacions mitjançant la
prestació de serveis i assistència tècnica.
El Tribunal declara que aquesta presta-
ció de serveis i assistència tècnica se si-
tua dins l’acció executiva en matèria tu-
rística, però atès que la participació de
TURESPAÑA es preveu en un àmbit
de cooperació i coordinació amb les al-
ACTIVITAT NORMATIVA... 255
tres administracions turístiques, no es
pot declarar la vulneració de l’ordre
competencial, ja que seran les diferents
administracions les que hauran d’acor-
dar els termes i l’abast de les interven-
cions.
Marta Fernández
AUTONOMIES · 26
256
Gener de 1999
Recurs d’inconstitucionalitat núm. 3550/
1998, promogut pel president del Go-
vern, contra l’article únic, apartat pri-
mer, de la Llei del Parlament Basc
11/1998, de 20 d’abril, de modificació
de la Llei per la qual es determina la par-
ticipació de la Comunitat en les plusvà-
lues generades per l’acció urbanística
(BOE de 2 de gener).
Febrer
Conflicte positiu de competència núm.
3783/1998, plantejat pel Govern de
la Nació en relació amb l’apartat 5, de la
secció primera, del capítol 6, del títol se-
gon (plantilles i relacions de llocs de tre-
ball) de l’Acord entre el Departament de
Justícia del Govern basc i les organitza-
cions sindicals en la prestació del servei
públic de la justícia aprovat pel Decret
del Govern basc 63/1998, de 31 de març
(BOE de 6 de febrer).
Conflicte positiu de competència núm.
5229/1998, promogut per la Diputació
General d'Aragó en relació amb els arti-
cles 1, 3 i 4 i disposicions addicionals
primera, segona, quarta, sisena i setena
del Reial decret 1760/1998, de 31 de ju-
liol, de composició i funcionament del
Consell de la Xarxa de Parcs Nacionals,
de les comissions mixtes de gestió dels
esmentats parcs i dels seus patronats
(BOE de 6 de febrer).
Recurs d’inconstitucionalitat núm. 73/
1999, promogut per més de cinquanta
diputats del Grup Parlamentari Socialis-
ta del Congrés, contra el Reial decret llei
14/1998, de 9 d’octubre, d’adhesió
d’Espanya a diversos acords del Fons
Monetari Internacional (BOE de 6 de
febrer).
Conflicte positiu de competència núm.
5447/1998, promogut pel Govern de la
Nació en relació amb la comunicació de
2 de novembre de 1998 del director
general d’Ingressos de la Conselleria
d’Economia, Indústria i Hisenda de
la Junta d’Extremadura, sobre òrgans
competents en matèria economicoad-
ministrativa (BOE de 20 de febrer).
Recurs d’inconstitucionalitat núm.4033/
1998, promogut pel president del Go-
vern, contra l’article 16.6 (primer incís)
de la Llei del Parlament Basc 14/1998,
d’11 de juny, de l’esport del País Basc
(BOE de 20 de febrer).
Abril
Conflicte positiu de competència núm.
1121/1999, plantejat pel Govern de la
Generalitat de Catalunya, en relació
1.3.2. PROCESSOS DAVANT EL TRIBUNAL
CONSTITUCIONAL
A cura de Xavier Bonet i Frigola
Autonomies, núm. 26, desembre de 2000, Barcelona.
amb resolucions del Ministeri de Fo-
ment de 20 de novembre de 1998, re-
caigudes en expedients sancionadors a
diverses entitats per la utilització de fre-
qüències radioelèctriques sense autorit-
zació administrativa (BOE de 2 d’abril).
Conflicte positiu de competència núm.
1207/1999, plantejat pel Govern de la
Nació, representat per l’advocat de l’Es-
tat, contra el Decret 284/1998, de 29 de
desembre, de la Junta d’Andalusia, on
s’estableixen ajudes econòmiques com-
plementàries de caràcter extraordinari a
favor dels pensionistes per jubilació i in-
validesa, en les seves modalitats no con-
tributives (BOE de 2 d’abril).
Recurs d’inconstitucionalitat núm. 4263/
1998, promogut per la Generalitat de
Catalunya contra l’article 3 de la Llei
26/1998, de 13 de juliol, que modifica
la Llei 38/1988, de 28 de desembre, de
demarcació i planta judicial (BOE de 6
d’abril).
Recurs d’inconstitucionalitat núm. 4487/
1998, promogut pel president del Go-
vern, contra la Llei de la Comunitat
Autònoma d’Extremadura 9/1998, de
26 de juny, de l’impost sobre el sòl sense
edificar i edificacions ruïnoses (BOE de
6 d’abril).
Recurs d’inconstitucionalitat núm. 4488/
1998, promogut pel president del Go-
vern, en relació amb l’annex de la Llei
de les Corts d’Aragó 7/1998, de 16 de
juliol, per la qual s’aproven les directrius
generals d’ordenació territorial (BOE
de 6 d’abril).
Recurs d’inconstitucionalitat núm. 1046/
1999, promogut pel Grup Parlamentari
Socialista del Congrés, contra diversos
preceptes de la Llei 40/1998, de 9 de de-
sembre, de l’impost sobre la renda de les
persones físiques i altres normes tributà-
ries (BOE de 6 d’abril).
Maig
Recurs d’inconstitucionalitat núm. 1390/
1999, promogut per més de cinquanta
diputats del Grup Parlamentari Socialis-
ta del Congrés, contra la Llei 50/1998,
de 30 de desembre, de mesures fiscals,
administratives i d’ordre social (BOE de
6 de maig).
Recurs d’inconstitucionalitat núm. 1440/
1999, plantejat pel president del Go-
vern contra l’article 101.2 de la Llei de
Catalunya 22/1998, de 30 de desembre,
de la Carta Municipal de Barcelona
(BOE de 6 de maig).
Recurs d’inconstitucionalitat núm. 1566/
1999, promogut pel Consell de Govern
de la Comunitat Autònoma d’Andalu-
sia, contra els art. 3.3, 4.2.a, 6, 7, 8, 9.3
i 10.5 i disposició final primera de la
Llei 3/1999, d’11 de gener, per la qual
es crea el Parc Nacional de Sierra Neva-
da (BOE de 6 de maig).
Recurs d’inconstitucionalitat núm. 1304/
1999, promogut pel Consell de Govern
de la Comunitat Autònoma d’Andalu-
sia, contra diversos preceptes de la Llei
49/1998, de 30 de desembre, de pressu-
postos generals de l’Estat per a 1999
(BOE de 6 de maig).
Qüestió d’inconstitucionalitat núm. 1323/
1999, plantejada per la Sala del Conten-
ciós Administratiu del Tribunal Supe-
rior de Justícia de Cantàbria, en relació
amb la disposició transitòria segona de
la Llei de Cantàbria 7/1994, de coordi-
nació de policies locals (BOE de 6 de
maig).
Juny
Conflicte positiu de competència núm.
5447/1998, promogut pel Govern de
AUTONOMIES · 26
258
la Nació, contra la Comunicació del
director general d’Ingressos de la Con-
selleria d’Economia, Indústria i Hi-
senda de la Junta d’Extremadura, so-
bre òrgans competents en matèria
economicoadministrativa (BOE d’11
de juny).
Qüestió d’inconstitucionalitat núm. 2096/
1999, plantejada por la Secció Quinze-
na de l’Audiència Provincial de Barcelo-
na, respecte de l’article 38.1, paràgraf
tercer, de la Llei 16/1987, de 30 de ju-
liol, d’ordenació dels transports terres-
tres, en la redacció donada por la Llei
13/1996, de 30 de desembre, de mesu-
res fiscals, administratives i de l’ordre
social, per possible contradicció amb els
articles 24.1 i 117.3 de la Constitució
(BOE d’11 de juny).
Juliol
Qüestió d’inconstitucionalitat núm. 2622/
1999, plantejada per la Sala del Con-
tenciós Administratiu del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya, res-
pecte de l’art. 59 de la Llei del Parla-
ment de Catalunya 9/1993, de 30 de se-
tembre, del patrimoni cultural català,
per possible contradicció amb els art.
133.1 i 2, 140, 142, 149.1.14 i 18 de la
Constitució espanyola (BOE de 13 de
juliol).
Recurs d’inconstitucionalitat núm. 2811/
1999, promogut pel president del Go-
vern contra l’article 5, apartat 4, lletres
a, llevat de l’incís «y el de nueva adquisi-
ción», i b, de la Llei Foral del Parlament
de Navarra 6/1999, de 16 de març, de
mesures públiques de suport a la im-
plantació de la jornada laboral de tren-
ta-cinc hores i de reducció i reordenació
del temps de treball (BOE de 22 de ju-
liol).
Conflicte positiu de competència núm.
1208/1999, plantejat pel Govern de la
Nació, en relació amb el Decret de
la Junta d’Andalusia 62/1999, de 9
de març, de modificació del Decret
284/1998, de 29 de desembre, pel qual
s’estableixen ajudes econòmiques com-
plementàries, de caràcter extraordinari,
a favor dels pensionistes per jubilació i
invalidesa, en les seves modalitats no
contributives (BOE de 29 de juliol).
Recurs d’inconstitucionalitat núm. 1267/
1999, promogut pel president del Go-
vern, sobre la disposició addicional sete-
na de la Llei 10/1998, de 28 de desem-
bre, del pressupost de la Comunitat
Autònoma d’Andalusia per a 1999 (BOE
de 29 de juliol).
Recurs d’inconstitucionalitat núm. 3165/
1999, promogut pel president del Go-
vern, contra els articles 64.1, 79.2 i la
disposició addicional vintidosena de
la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les direc-
trius d’ordenació territorial de les illes
Balears i de mesures tributàries (BOE de
29 de juliol).
Qüestió d’inconstitucionalitat núm. 2992/
1999, plantejada per la Sala Primera del
Tribunal Constitucional, respecte de
l’art. 41.2 del text refós de la Llei de
classes passives, aprovat per Reial decret
legislatiu 670/1987, per possible con-
tradicció amb l’art. 14 de la Constitució
espanyola (BOE de 29 de juliol).
Setembre
Recurs d’inconstitucionalitat núm. 3537/
1999, promogut pel president del Go-
vern, contra els articles 4.3, 20, 23.1 i
45.b, en relació amb l’article 46 de la
Llei 5/1999, de 21 de maig, d’ordena-
ció farmacèutica de Galícia (BOE de 24
de setembre).
ACTIVITAT NORMATIVA... 259
Recurs d’inconstitucionalitat núm. 3547/
1999, promogut pel president del Go-
vern, contra determinats preceptes de la
Llei 9/1999, de 13 de maig, d’ordenació
del territori de Canàries (BOE de 24 de
setembre).
Recurs d’inconstitucionalitat núm. 3536/
1999, promogut pel president del Go-
vern, contra la disposició addicional se-
gona i la disposició transitòria segona,
apartats 1 i 3, de la Llei del Parlament de
Canàries 8/1999, de 27 d’abril, de crea-
ció de les escales de professors numeraris
i de mestres de taller de formació profes-
sional maritimopesquera (BOE de 24
de setembre).
Recurs d’inconstitucionalitat núm. 3247/
1999, promogut por 82 diputats del
Grup Parlamentari Socialista del Con-
grés, contra la Llei 13/1999, de 21
d’abril, d’adhesió d’Espanya a diversos
acords del Fons Monetari Internacional
(BOE de 24 de setembre).
Conflicte positiu de competència núm.
3187/1999, plantejat pel Govern de la
Generalitat de Catalunya, en relació amb
l’Ordre de 4 de març de 1999, del Minis-
teri d’Indústria i Energia, per la qual es
convoquen ajudes en el marc de l’Ordre
de 25 d’abril de 1997, d’aprovació de les
bases reguladores i la convocatòria per a
la concessió d’ajudes de la iniciativa i la
tecnologia, la seguretat i la qualitat in-
dustrial (BOE de 24 de setembre).
Conflicte positiu de competència núm.
3604/1999, plantejat pel Govern de la
Generalitat de Catalunya, contra la dis-
posició transitòria segona del Reial de-
cret 704/1999, de 30 d’abril, pel qual es
regulen els procediments de selecció per
a l’ingrés en els centres universitaris dels
estudiants que reuneixin els requisits le-
gals necessaris per a l’accés a la universi-
tat (BOE de 24 de setembre).
Octubre
Qüestió d’inconstitucionalitat núm.
3995/1999, plantejada por la Secció Se-
tena de l’Audiència Provincial de Sevi-
lla, respecte de l’apartat primer de la dis-
posició addicional divuitena de la Llei
46/1985, de 27 de desembre, de pressu-
postos generals de l’Estat per a 1986,
per possible contradicció amb els art.
9.3, 66.2 i 134.2 de la Constitució
(BOE de 22 d’octubre).
Novembre
Conflicte positiu de competència núm.
4064/1999, plantejat pel Consell de
Govern de la Junta d’Andalusia, en re-
lació amb determinats preceptes del
Reial decret 940/1999, de 4 de juny,
pel qual s’aprova el Reglament sobre la
determinació i concessió de subven-
cions públiques estatals en les àrees
d’influència socioeconòmica dels parcs
nacionals; així com amb la Resolució de
2 de juliol de 1999, de la Presidència de
l’Organisme Autònom Parcs Nacionals,
per la qual es convoca la concessió de
subvencions públiques estatals en les
àrees d’influència socioeconòmica dels
parcs nacionals (BOE de 9 de novem-
bre).
Recurs d’inconstitucionalitat núm. 358/
1991, promogut pel president del Go-
vern, contra els articles 2.6.ai b, 8.4,
15.1.b, i l’incís segon de l’article 15.5
“en este supuesto, incluso cuando la fianza
se haga mediante aval, no se podrá utili-
zar el beneficio de excusión al que se refie-
re el artículo 1830 y concordantes del Có-
digo Civil”, de la Llei del Parlament de
les illes Balears 10/1990, de 23 d’octu-
bre, de disciplina urbanística (BOE de
19 de novembre).
AUTONOMIES · 26
260
Recurs d’inconstitucionalitat núm. 1160/
1995, promogut pel president del Go-
vern, contra la disposició addicional
vintena de la Llei del Parlament de
Canàries 14/1994, de 27 de desembre,
de pressupostos generals de la Comuni-
tat Autònoma per a 1995 (BOE de 19
de novembre).
Conflicte positiu de competència núm.
1427/1999, plantejat pel Govern de
la Nació, en relació amb l’Acord de la
Mesa del Parlament Basc, de 9 de febrer
de 1999, on s’autoritza el Parlament del
Kurdistan a l’exili la celebració de ses-
sions de treball a la seu del Parlament
Basc (BOE de 19 de novembre).
Conflicte positiu de competència núm.
4216/1999, plantejat pel Govern de la
Generalitat de Catalunya, en relació
amb el Reial decret 844/1999, de 21 de
maig de 1999, pel qual s’autoritza l’ex-
plotació d’una loteria instantània o
presortejada (BOE de 19 de novem-
bre).
Desembre de 1999
Conflicte positiu de competència núm.
4595/1999, plantejat pel Govern de la
Nació, sobre l’Acord del Govern de
la Generalitat de Catalunya de 31 d’a-
gost de 1999, pel qual s’estableix una
ajuda econòmica per a determinats pen-
sionistes (BOE de 18 de desembre).
Recurs d’inconstitucionalitat núm. 4596/
1999, promogut pel president del Go-
vern, contra el paràgraf primer de l’arti-
cle 19.2 de la Llei del Parlament de Ca-
talunya 8/1988, de 7 d’abril, de l’esport,
en la redacció donada per la Llei 9/
1999, de 30 de juliol, de suport a les se-
leccions catalanes (BOE de 18 de des-
embre).
Conflicte positiu de competència núm.
2446/1999, promogut pel Govern de
la Nació, en relació amb l’Acord de la
Conselleria de Medi Ambient de la Jun-
ta d’Andalusia de 29 de desembre de
1998, pel qual s’aprova la formulació
del Pla d’ordenació dels recursos natu-
rals de l’illa d’Alborà (BOE de 21 de des-
embre).
Recurs d’inconstitucionalitat núm. 839/
1992, promogut pel president del Go-
vern, en relació amb la Llei de les Corts
Valencianes 7/1991, de 28 de desembre,
de pressupostos per a 1992 (BOE de 21
de desembre).
Recurs d’inconstitucionalitat núm. 2108/
1995, promogut pel president del Go-
vern, en relació amb la Llei de la Gene-
ralitat valenciana 3/1995, de 2 de març,
de modificació de la Llei 11/1985, de
cooperatives de la Comunitat Valencia-
na (BOE de 21 de desembre).
Recurs d’inconstitucionalitat núm. 2811/
1999, promogut pel Govern de la Na-
ció, en relació amb la Llei foral del Par-
lament de Navarra 6/1999, de 16 de
març, de mesures públiques de suport a
la implantació de la jornada laboral de
35 hores i de reducció i reordenació del
temps de treball (BOE de 21 de desem-
bre).
Conflicte positiu de competència núm.
5113/1999, promogut pel Govern de la
Generalitat de Catalunya, en relació
amb l’Acord del Consell de Ministres de
31 de juliol de 1999, que aprova el plec
de clàusules administratives particulars
i de prescripcions tècniques per a l’adju-
dicació per concurs públic de conces-
sions de radiodifusió sonora digital ter-
renal (BOE de 24 de desembre).
Recurs d’inconstitucionalitat núm. 3165/
1999, promogut pel president del
ACTIVITAT NORMATIVA... 261
Govern, contra determinats preceptes
de la Llei de la Comunitat Autònoma de
les illes Balears 6/1999, de 3 d’abril,
de les directrius d’ordenació territo-
rial de les illes Balears i mesures tributà-
ries (BOE de 24 de desembre).
Recurs d’inconstitucionalitat núm. 1313/
1995, promogut pel president del Go-
vern, contra determinats preceptes de la
Llei de la Comunitat de Madrid
14/1994, de 28 de desembre, regulado-
ra dels serveis de prevenció d’incendis i
salvaments de la Comunitat de Madrid
(BOE de 24 de desembre).
Qüestió d’inconstitucionalitat núm. 2177/
1998, plantejada per la Sala Social del
Tribunal Superior de Justícia de les illes
Balears, respecte de l’article 6.6 de la
Llei 5/1996, de 18 de desembre, de
la Comunitat Autònoma de les illes Ba-
lears, de mesures tributàries i adminis-
tratives, per possible contradicció amb
els articles 9.3, 33.3 i 37.1 de la Consti-
tució (BOE de 24 de desembre).
AUTONOMIES · 26
262
